alimentació i imatge corporal

ADOLESCÈNCIA Alimentació i imatge corporal

1 Dolors Garcia Navó infermera SiEs

PENSEU QUE ÉS IMPORTANT L’ALIMENTACIÓ EN ELS

ADOLESCENTS?


L’adolescència és el període de creixement més important.

En cinc anys, el pes es doblarà i l’alçada del noi/a augmentarà aproximadament un 15%.


L’ADOLESCENT:

Tendeix a menjar fora de casa, amb els amics. El significat de l’àpat no és el mateix que pels adults: per ells el més important és “estar amb el grup”. Així, el comportament alimentari estarà molt influenciat pel grup, per allò que està de moda menjar, i per la imatge corporal.


Què podem fer els pares?

En primer lloc,” vigilar” els àpats que es fan a casa: esmorzar complet, i dieta variada en el dinar i/o sopar.

La família és la primera font d’informació que té el nen/a.

L’entorn familiar és el responsable de la instauració dels hàbits alimentaris dels nois i les noies.


6

RAONS PER UNA BONA ALIMENTACIÓ:

Una bona alimentació és indispensable pel creixement.

Una alimentació equilibrada és indispensable per mantenir la salut.

Els nois i noies ben alimentats tenen més possibilitats de tenir un millor rendiment escolar.

Dolors Garcia Navó infermera SiEs

7

3-6 r

3-5 r

2-3 r

Oli d’ oliva Esporàdica.

2-1 r

Piràmide de l’ alimentació saludable


8

30 – 60 minuts De 1’5 – 2 litres


PER RESUMIR:

9

Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, hortalisses, llegums i fruits secs.

Els cereals, pa, pasta, arròs, i els seus productes integrals són imprescindibles pel seu alt contingut en HC complexos i s’han de consumir diàriament.

Utilitzar l’oli d’oliva per cuinar i amanir.

Menjar peix regularment i ous amb moderació.

Prendre diàriament una quantitat moderada de productes làctics.


10

Consumir ocasionalment carns vermelles i, si és possible, acompanyades de verdures.

Preferentment cuinar de manera senzilla (planxa, forn, vapor...) aliments frescos (no precuinats).

La fruita hauria de ser les postres habituals, i reservar la pastisseria / “bolleria” per ocasions especials.

L’aigua és essencial en la dieta. El vi és un aliment tradicional en la dieta mediterrània, però s’ha de prendre moderadament, i sempre en els àpats.

Portar una vida activa, fent exercici físic diàriament, contribueix a conservar el pes adequat i a incrementar els beneficis d’una bona alimentació.


LA IMATGE CORPORAL Canvis somàtics: transformació de l’aspecte extern


Trastorns de la conducta alimentària: TCA

Anorèxia nerviosa Bulímia nerviosa

Quadres atípics: Addicció a l’exercici i preocupació patològica per les dietes suposadament sanes.


DADES ESTADÍSTIQUES

Població de risc Dones de 12 a 21 anys

Prevalença AN 0,40%

Prevalença BN 0,76%

Pre. TCA no especificats 3,60%

Relació home - dona 8-11%


CATALUNYA

Anorèxia nerviosa 1.950 casos

Bulímia nerviosa 3.707 casos

TCANE 17.560 casos


BERGUEDÀ

15

ANORÈXIA

14 CASOS

BULÍMIA 27 CASOS

TCANE 129 CASOS


Etiologia: factors de vulnerabilitat

16

CONSTITUCIONAL

•Genètica.

•Obesitat infantil.

•Menarquia primerenca.

INSUFICIÈNCIES PERSONALS

•Obsessió i perfeccionisme.

• Introversió, inseguretat i autoestima baixa.

•Trastorns afectius: ansietat i depressió.

•Trastorns de la personalitat.

DISTÒCIA FAMILIAR

•Educació inapropiada.

•Traumes físics i psíquics.

•Pares preocupats per la figura, la dieta i el pes.

•Sobrepès dels pares.

•Psicopatologia dels pares.

INFLUÈNCIES SOCIOCULTURALS

•Adversitats en l’últim any.

•Estereotip de la primor com a bellesa i bellesa com a clau de l’èxit.

• Insatisfacció per la pròpia imatge.

•Excessiva valoració del pes i la silueta.

•Creences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa.


SIGNES D’ALERTA

17

• Canvis físics.

• Patologia associada.

ALTERACIONS SOMÀTIQUES

• Humor depressiu, irritabilitat, insomni...

• Baixa autoestima, sentiment de culpa...

• Poc control dels impulsos.

ALTERACIONS EMOCIONALS


18

• Retraïment social, menys comunicació amb els amics i la família, més conflictes.

• Restricció en la ingesta de menjar.

• Mentides, excuses i/o enfrontaments directes amb els qui hi conviuen.

• Augment de les activitats relacionades amb el menjar.

• Augment de l’activitat en general.

• Reducció de la varietat de menjars, amb reducció dels HC i greixos.

• Conductes peculiars amb el menjar.

• Preparació de menjar pels altres, però sense menjar-ne gens.

• Intents de controlar allò que es cuina i com es cuina.

• Comentaris freqüents sobre el tipus de menjar, les calories, sentir-se ple, sentir-se obès...

ALTERACIONS CONDUCTOALS


19

• Es pesa o mesura molts cops al dia.

• Enganys amb roba ampla.

• Anada al lavabo, immediatament desprès de menjar, per vomitar, mirar-se al mirall...

• Disminució de les sortides que impliquin relació social.

• Afartaments.

• Vòmits i consum de laxants. Pot fer-ho en secret, durant molt de temps.

• Increment de l’exercici físic.

• Conductes auto lesives que intenta tenir amagades: talls, esgarrapades...

• Increment de la impossibilitat i desorganització conductual: manca d’ horaris, consum de tòxics i estimulants, promiscuïtat sexual...

ALTERACIONS CONDUCTOALS


20

•Alteració en la idea subjectiva de les dimensions del seu cos, de manera global o parcial.

•Concentració i preocupació constants pel menjar, l’ exercici físic i les feines escolars.

•Increment de la tendència obsessiva i el perfeccionisme, poca espontaneïtat social, pensament inflexible.

•Alteració de l'auto imatge corporal o excessiva preocupació per la silueta.

ALTERACIONS COGNITIVES


21

ACOMPANYAR !

Presa de decision

s

Conflictes


22

TREBALLAR

Tolerància a la

frustració

Autoestima Assertivitat

Sentit crític front la

pressió de grup


Moltes gràcies


alimentació i imatge corporal

Health & Medicine