1

Allavà nº1

2

Informació del butlletí

Butlletí elaborat pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Ciutadellacomunicacio@ajciutadella.org

Imprès per Setmanaris i Revistes S.L.C/ Mallorca, 25 baixosCiutadella de Menorca

Il·lustració de la guarda:Neus Carreras

Fotografia: Claudia CapellaIl.lustracions: Aina Sastre

Textos en Català revisats pel Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Ciutadella

Dipòsit legal: ME - 313 / 2018

Informació d’interès

Emergències sanitàries Emergències generals Canal Salat Clínica Menorca Creu Roja Info. toxicología

Bombers Policia local Guàrdia Civil Policia nacional Seguretat Marítima

Ajuntament de Ciutadellawww.ajciutadella.orgPunt Jove Ciutadellapuntjove@ajciutadella.org

061112

971 480 112971 480 505971 381 993915 620 420

971 380 809971 380 787971 380 299971 381 095900 202 202

971 381 050

971 484 231

Índex

T’INTERESSA?pàg.6

PLÀSTICS pàg.7

Curiositats Santjoanerespàg. 12

JAZZ A MENORCApàg.4

3

JAZZVint primaveres

«Els afeccionats érem pocs aleshores, i tots mig clandes-tins. Passions privades, intercanvi de vinils no reeditats, música en la penombra, fum i mala vida. Com sol dir-se,

vam fer sortida de cavall».- Ignasi Mascaró -

Tot comença a Sa Clau, un bar del port de Ciutadella, on neix l’as-sociació Jazz Obert, gràcies a la passió pel jazz d’un grup d’amics.

És a l’any 1999 quan s’estrena el primer Festival de Jazz a Menorca.

Bernat Casanovas (president) i Ignasi Mascaró (vocal) acaben d’arribar de Bremen, de la fira de jazz més important d’Europa; i ens parlen del festival.

“O feim un festival de qua-litat o no el feim”

4

«El jazz és cultura, amics. Si us fa més savis i feliços ja depèn de l’ànima de cadascú.»

Bernat: Des de la Junta, feim una llista amb una selecció de músics. Tenim en compte si són accessibles o no, si són de gira per Europa...

Ignasi: ...perquè no ens podem per-metre pagar un bitllet des d’Amèri-ca. En Kyle Eastwood (fill de Clint Eastwood) va venir perquè era de gira al sud de França. Bernat: Hem de trobar un equilibri entre el que ens agrada a nosaltres i el que li agrada a la gent, i fer-ne una combinació. Ignasi: Nosaltres ens arriscam a l’hora de programar; perquè fins que el músic no és a l’escenari no saps com serà, per moltes referèn-cies que en tinguem. Bernat: Vam tenir anys pitjors, per la crisi. El que vam fer va ser reduir actuacions i no abaixar el llistó. “La gent reconeix que duim una proposta diferent” Ignasi: Des del primer any duim músics de qualitat, com Al Foster (bateria), Elvin Jones i Miles Davis. Bernat: Feim un festival diferent, i la gent ho reconeix. Feim concerts, música al carrer, dixieland (petites bandes musicals del sud d’EUA dels anys 20 que desfilen al carrer per fer ballar la gent), jazz per a in-fants, jazz al cinema. Treballam en conjunt amb diferents entitats, i així ajuntam esforços. Ignasi: Introduïm músics locals des del primer any, aprofitant que tenim una nova generació de músics molt ben formada a Menorca.

5

PLÀSTICS

6

T’interessa?

eBiblio:

Si ets dels que devoren llibres, aquesta és l’aplicació per

a tu. Podràs tenir en préstec llibres electrònics disponibles

en la plataforma de préstec digital eBiblio, accedint des de

qualsevol lloc les 24 hores del dia, set dies a la setmana.

www.joveib.cat:

Un web per als joves, on es recull l’oferta de formació, on

s’hi troba tota la informació sobre el carnet jove, cursos

d’idiomes a l’estranger, camps de voluntariat juvenil inter-

nacionals i nacionals, com viatjar per Europa, etc.

www.eurail.com:

Una de les millors maneres de conèixer Europa i assequible per a

les butxaques. Si ets aventurer i t’agrada conèixer gent, aquí tens

el web per a viatjar per tot Europa en tren. Tu crees la teva ruta!

www.concursosdefotografia.com:

Els millors concursos de fotografia nacionals i

internacionals en un sol web.

<< La mar va existir molt abans que l’ésser humà. És font de vida; és una mare que ha ali-mentat tantes generacions que no es mereix el tracte que li donam.

Aquesta mare acull tants d’és-sers vius i tan fantàstics en el seu si que és un despropòsit que l’ésser humà tengui tan poca consciència. >>

- Carlos Salord -

PLÀSTICS

7

es genera una mitjana de 75.000 tones de fems domèstics. I d’aquests se’n reciclen i reutilitzen només el 40 %; és a dir, aproxi-madament 30.000 tones.

Creim erròniament que el nostre mar està molt net, perquè les nostres platges són d’aigües cristal·lines, de color turquesa, que deixen amb la boca oberta qualse-vol que les veu. Però, és or tot el que lluu? Per desgracia, no. El nostre mar és un dels més contaminats del món, on entre el 60 i el 80 % dels residus són plàstics.

El problema més difí-cil de solucionar són els microplàstics.

Aquests microplàstics es troben en musclos, ostres i altres mariscs que sovint són l’aliment d’organismes superiors de la cadena; com, per exemple, nosal-tres. I s’ha descobert que components emprats en la fabricació de plàstics ja s’han detectat en humans.

És cert que Menorca és una illa molt cons-cienciada amb el medi ambient; però, pel que fa als plàstics, hi ha una lluita constant per evitar que arribin al mar.

Així neix l’estiu del 2017 a Ciutadella Per la Mar Viva, una associació que treballa des de la conscienciació d’aquesta problemàti-ca a les nostres costes.

En el món es compren 1 milió de botelles de plàstic

cada minut.En tota l’illa

Trobem una mitja d’1 fragment de plàstic per cada 4 m². El Mediterrrani té 2.500.000 km² de superfície...

pots calcular-ho?

8

A part de netejar la costa de Menorca amb l’ajuda de voluntaris, proposen solucions per a evitar que aquests plàstics arribin a l’aigua.

Una de les claus per solucionar el problema és el canvi de mentalitat en la cultura d’usar i tirar.

Gràcies als estudis i a les investigacions que Carlos Salord (fundador de la asso-ciació PLMV) ha realitzat al port antic, Ciu-tadella duu a terme moltes de les propos-tes que ha presentat: els locals d’oci ja no deixen sortir la gent amb palletes ni gots de plàstic; s’hi instal·len deu papereres dissenyades especialment per a l’oci noc-turn; el servei de neteja municipal ha fet un canvi d’horari més ajustable als dies d’acu-mulació de fems, i s’ha aconseguit l’ús de salabre dins el port.

El passat mes de maig, es va dur a terme el Clean up the med, una iniciativa que involucra cada any a més de 20 països, amb l’objectiu d’unir forces i donar visibili-tat a la situació del Mediterrani.

A Menorca, son els escoltes els que se’n carreguen d’organitzar-ho. No només tre-ballen activament per la protecció de la natura sinó també en la educació de joves responsables.

Aquest any els escoltes de Ciutadella s’han encarregat de la neteja de cala en Carbó, Calespous i Calesmorts.

9

Dades extretes de www.cremenorca.org

Mescla

Plàstics

624,99 t126,79 t167,36 t

42,1 t181,37 t558,96 t147,09 t208,89 t

17063,56 t1818,12 t4034,48 t1173,18 t4762,39 t

11458,74 t2537,84 t4349,44 t

10

Total:47.197,75 tones

Total: 2.057,56 tones

Ens hem de posar les piles i

Som conscients delsresidus que generem?

reciclar molt més...

11

Des de petits,feim festa junts.Estima-la.

PrincipiL’únic historiador que trobam que hagi donat a conèixer una data de quan s’iniciaren les festes cavalleresques de Sant Joan és Francesc Barceló (1814-59), que a Cronología Histórica de Menorca diu:

«1331: Principio en Ciudadela de Menorca de la festividad civil de Sant Joan, o juego de sortija a imitación de los moros de Granada».

Sant JoanmedievalA l’edat mitjana, el 1345, es descriuen uns tornejos que es feien as Born; eren tornejos reals, on es feien desafiaments en nom dels senyors. Després es van convertir en una mera diversió, es feien en motiu de naixements de prínceps, o durant la vinguda de personatges importants; però ja no es feien as Born, sinó a ses Voltes. El de Sant Joan és un tercer escenari, es Pla. El que no se sap és quan va passar de ser un acte extraordinari a una festa regular.

AvellanesAbans eren un producte exòtic que s’im-

portava de Catalunya; per tant, era un producte car, al qual no tothom hi podia

accedir. No només s’empraven avellanes plenes, també podien tirar confits. Les

avellanes eren arreplegades pels infants per a, després, tornar-les a vendre, i arribaven

a recaptar al voltant de 700 pessetes. En aquella època tot el que era car i exòtic es tirava

com a regal per les festes. Com per exemple, les taronges per carnaval. El moment de les

avellanes era un galanteig dels homes cap a les dones, les hi llençaven suau-

ment cap amunt.

CURIOSITATS SANTJOANERES

En aquella època tot el que era car i exòtic es tirava com a regal per les festes

12

CURIOSITATS SANTJOANERES

FestersAbans els festers eren grans torxes que il·luminaven els camins dels carrers durant els jocs medievals amb cavalls, que es feien en celebracions puntuals. Actualment la llenya que es crema durant els festers l’aporta el consistori, mentre que antigament ho feia el caixer senyor.

Gin + LlimonadaAntigament, la beguda popular a Menorca era

l’aiguardent. S’elaborava a partir del vi agre. No trobam cap escrit antic on es parli del gin; per tant, consideram que es tracta d’una tra-dició moderna, que van dur els holandesos.

Igual que els anglesos amb el rom.

Apareix un document del segle XVIII on diu que la producció d’aiguardent era un mono-

poli que pertanyia a la Universitat.

En un bar conegut de Ciutadella sempre s’hi havien begut els gins sols, són les salivetes. I per reduir un poc el gust d’alcohol hi posaven

una oliva. Fins després de la Guerra Civil a Menorca no hi van arribar begudes gasoses.

Es conten diferents històries sobre com va aparèixer la mescla de gin amb llimonada i

com es va fer tan famosa. Per a suavitzar el fort sabor de l’alcohol? Per a tapar la beguda

simulant que es bevien un refresc? Per a guanyar més doblers en augmentar, així, el nombre de gots que es podien beure abans

d’acabar borratxos?...

No s’hi troba cap escrit antic on es parli del gin, per tant consi-derem que es una tra-dició mo-derna

13

CarotesLes carotes es feien servir d’escuts. Antigament allò era una batalla campal, on es llençaven lladrioles als contrincants i aquests es defensaven. Les lladrioles eren més petites i cada participant en podia dur una a cada dit. Amb l’altra mà aguantaven la carota. Abans totes les carotes eren representacions de moros.

6 anys sense noblesa

Amb la pretensió d’adequar les antigues festes tradi-cionals al segle de les llums i de la llibertat, el novem-bre de 1868 l’Ajuntament va decidir que des d’aquell

moment qui presidiria les festes seria un representant del consistori, ja que no es podia consentir que fos un

noble, perquè ho consideraven desfasat.

El JaleoLa famosa peça musical coneguda popularment amb el nom de Jaleo bé es mereix una menció a part.

L’any 1881 el Cercle Artístic va decidir oferir un concert per als seus socis i contractà una orquestra per amenitzar el pas dels cavalls davant l’entitat durant el Caragol des Born.

Quan es quedaven sense lladrioles, podien atacar amb el puny.

El seu títol original és la jota d’El posti-llón de la Rioja, una sarsuela composta

per Cristóbal Oudrid l’any 1856.

Quan els músics van tocar aquesta jota, els cavalls van començar a excitar-se i a fer bots, de forma que es va armar un bon desga-vell (o sigui, jaleo en castellà).

Aquell fet va fer encara més animat el Caragol des Born; de mane-ra que van voler repetir-ho en anys posteriors. Així és com ens ha arribat fins avui el costum d’incorporar la banda de música per animar aquest caragol sonant el Jaleo.

Així, durant els sis anys sense monarquia, Ciutadella va quedar sense la presència dels nobles durant les festes de Sant Joan.

Aquesta decisió va produir tal descontentament entre els nobles que es van endur la festa a una altra banda, amb tots els cavalls. El noble a qui tocava ser caixer senyor organitzà el seu Sant Joan particular al lloc de Son Granot (Ferreries); i l’any següent, a Son

Saura (Ciutadella). l’Ajuntament es va veure obligat a emprar els cavalls menys desitjats.

14

15

16