MOUNTAINWILDERNESSDE CATALUNYAALPINISTES DE TOT EL MÓN EN DEFENSA DE L’ALTA MUNTANYA

20ABRIL 2008

AMENACES A LESMUNTANYES DELA TERRA

· IINFORME REUNIÓ MW 2007

· AMENACES A LES MUNTANYES DE LA TERRA

· DOSSIER: NEU ARTIFICIAL

· DIA INTERNACIONALDE LES MUNTANYES

· 20 ANYS DE MOUNTAIN WILDERNESS INTERNACIONAL, ASSEMBLEA A BIELLA, ITÀLIA

· SAMIVEL, 100 ANYS

mountain wildernessCatalunya

Han col·laborat en aquest butlletí:Enric Canadés, Enric Faura, RamonIzquierdo, Santi Pocino, Jordi Quera iEmili de Tomàs.Fotografies: Enric Canadés, JaumeFarrés, Ramon Izquierdo, Santi Pocino,Jordi Quera i Emili de Tomàs.

Totes les vostres propostes, articles,idees, cartes, fotos denúncia, crítiques,informacions, ens les podeu fer arribara l’adreça de correu normal oelectrònic, que trobareu en aquestmateix butlletí.

La quota anual de MWC és de 18 euros(11 euros els menors de 26 anys). Elcompte corrent on podeu ingressarla quota tots els que no la tingueudomiciliada i les vostres aportacions,és el: 2100-3282-63-2500025588, de“la Caixa”.

Mountain Wilderness de Catalunya,no coincideix necessàriament amb elsconceptes i posicions dels autors quesignen els articles.

Foto portada: COLL DE PAL Jordi Quera

MOUNTAINWILDERNESSDE CATALUNYAALPINISTES DE TOT EL MÓN EN DEFENSA DE L’ALTA MUNTANYA

Mountain Wilderness Internacionalcoordination@mountainwilderness.orghttp://mountainwilderness.org

Mountain Wilderness AlemanyaHufschlag 5182266 INNINGTel: (00 49) 81 52 79 48 66info@mountainwilderness.dehttp://mountainwilderness.de

Mountain Wilderness Anglaterra38, Summershades Lane,Grasscroft OLDHAM Lanc. OL4 4EDTel: (00 44) 1 457 87 85 570Fax: (00 44) 1 457 87 48 94drat@mns.com

Mountain Wilderness de Ayllón,Guadarrama y GredosCalle del Barco, 3028004 Madridinfo@mountainwilderness-agg.orghttp://mountainwilderness-agg.org

Mountain Wilderness Bèlgicahttp://www.mountainwilderness.be

Mountain Wilderness FrançaMNEI - 5, Place Bir HakeimF-38000 GRENOBLETel: 04 76 01 89 08Fax: 04 76 01 89 07france@mountainwilderness.orghttp://france.mountainwilderness.org

Mountain Wilderness GrèciaVoulis 44GR-10557 AthinasTel/Fax: 1 32 43 782

Mountain Wilderness Itàliavia Unione Sovietica, 241012 Carpi MOTel/Fax: +39 059 692151info@mountainwilderness.ithttp://www.mountwild.it

Mountain Wilderness PakistanFax: (00 92) 51 22 06 557ISLAMABAD

Mountain Wilderness SlovèniaJustinova 8-1210 LIUBLIANATel: 00 38 6 15 12 12 93http://www.drustvo-mws.si

Mountain Wilderness SuïssaCase Postale 16228040 ZÜRICHTel: 0 44 14 61 39 00Fax: 0044 461 39 49info@mountainwilderness.chhttp://www.mountainwilderness.ch

Mountain Wilderness de CatalunyaRambla, 4108002 BarcelonaTel.: (00 34) 93 412 07 77Fax: (00 34) 93 412 63 53correu@mountainwildernesscatalunya.orghttp://www.mountainwildernesscatalunya.org

FOTO DENÚNCIAFOTO DENÚNCIA

Foto de motos de neu presa aquest darrer cap de setmana de gener a la Vall d'Aiguamox,accés a la vall de Colomers, estem dins del Pre-parc on no es pot fer un bivac i les motoshi poden accedir lliurement...És el mitjà per accedir als banys de Tredòs i més amunt

SANTI POCINO

President: Jordi Quera

Vice-president primer: Ramon Izquierdo

Vice-president segon: Jaume Farrés

Secretari: Joan-Marc Passada

Tresorer: Enric Canadés

Vocal de comunicació: Quim Ferrándiz

Vocal de medi ambient: Audrey Thénard

Vocal: Núria Balagué

Vocal de la FOCIR: Jordi Sanjust

Vocal de relacions: Emili de Tomàs

Garants Internacionals: Núria Balagué,Josep Sicart i Jordi Quera

El divendres 11 de gener de 2008, ens va arribar aquestanotícia: Sir Edmund Hillary, el primer a coronar l'Everest, ambel xerpa Tenzig Norgay i president d'honor de MountainWilderness ha mort.

Edmund Hillary, alpinista neozelandès que ha mort als 88 anys,va néixer el 20 de juliol de 1919 a Tuakau (Nova Zelanda), i hamort l’11 de gener de 2008 a Auckland (Nova Zelanda). Vaparticipar el 1951 en l'expedició neozelandesa a l'Everest, peròno va assolir el cim. Dos anys més tard va formar part d'una

expedició britànica a l'Everest, integrada per escaladors, metgesi científics, dirigida per Sir John Hunt i el 29 de maig del 1953va coronar l'Everest (Chomolangma), el cim més alt del món de8.850 metres, juntament amb el xerpa Tenzig Norgay. El 1957-1958 va participar en una expedició a l'Antàrtida, que va arribaral pol sud el 3 de gener del 1958.

Als anys setanta, Hillary va posar en funcionament l'HimalayanTrust, un programa que volia ajudar els habitants de lesmuntanyes del Nepal construint-hi escoles i hospitals, i vaajudar a crear el Parc Nacional de l’Everest.

Era president d’honor de Mountain Wilderness i defensavauna ètica de la muntanya oposada al consumisme abusiu.Una vegada va dir: " No sé si vull ser recordat per algunacosa del que he fet, una pot ser la gran satisfacció de la pujadaa l’Everest i els viatges als pols. En tot cas, voldria que el mésimportant que he fet fos el de construir escoles i hospitals alNepal, això m’ha donat més satisfacció que qualsevol de lesactivitats a la muntanya.”

Va ser un gegant del muntanyisme que mai s’oblidarà.

Necrològica d’Edmund Hillary

SUMARI

EDITORIAL_02

INTERNACIONAL_03Samivel, 100 anysInforme reunió MW 2007

TEMA CENTRAL_06Amenaces a les muntanyes de la terra

DOSSIER_08La neu artificial

ACTIVITATS_11Dia Internacional de les MuntanyesAny 2009, 20 aniversari de MWC

REPORTATGE_14Assemblea Internacional 2008Biella (Itàlia) - 20 anys

BREUS_18Kurt Diemberger a la Fira del LlibreCanvi pàgina web MWGràcia Montserrat 2007Els amics dels arbres de MataróFOCIR, estat actual Rasos de PegueraInstal·lacions obsoletesCinema de Muntanya de Torelló“Sis a traïció”

FOTO DENÚNCIA_20

INTERNACIONALEDITORIAL

L’any que ve celebrarem els 20 anys de Mountain Wildernessde Catalunya i des dels inicis, hem anat complint amb laperiodicitat del butlletí amb un mínim d’un anual –per aixòaquest és ja el número 20– i progressivament –amb laincorporació d’articles de contingut– l’hem anat convertinten una revista-butlletí que sintetitza les accions mésdestacades i els principals posicionaments de la nostraassociació front a les diferents agressions que pateixen lesmuntanyes i que van reduint els espais “wilderness”.Si en els darrers números hem anat tractant, com a temade fons del butlletí, una línia específica del nostre treballassociatiu i l’utilitzàvem com a titular de cada publicació–tot seguint els diversos fronts del pla que vam dissenyarara fa tres anys (accions reivindicatives i de neteja, viesferrades, instal·lacions obsoletes...)– en el present butlletí-revista hem cregut que calia revisar l’estat actual de lesmuntanyes, ja que no s’aturen les agressions i segueixencreixent els diversos focus d’especulació.

Ara toca, doncs, parlar de les amenaces a les muntanyes dela Terra. Aquest tema central, a més, ha de donar entrada ipautes de reflexió per a la resta de línies de treball deMountain Wilderness de Catalunya. I al marge de lesinquietuds compartides, volem que seguiu trobant en aquestespàgines l’esperit que ens uneix i que ens esperona a treballarpels espais que defensem, que ens estimem i que volemcompartir en silenci, sense deixar petgades externes, peròomplint de bons moments la nostra activitat excursionista.

www.mountainwildernesscatalunya.org

2

INTERNACIONALINTERNACIONAL

3

Wilderness l'hagin pres comun referent. Des d’abans dela Segona Guerra MundialSamivel va alçar la seva veucontra la co lon i tzac iócreixent dels Alps i de lesmuntanyes franceses. L’inicide les estacions d’esquí i els e u d e s e n v o l u p a m e n tposterior, la instalació detelefèrics i altres invents ales muntanyes, la destrucciódel medi, i la manca de curaen la conservació de lanatura, sempre van serdenunciats i combatuts perSamivel. S’oposava a lat r a n s f o r m a c i ó d e l a

muntanya en una pista de circ, en un producte de consum,en un objecte comercial. La seva veu i influència van serimportants en la creació d’alguns parcs nacionals francesosi en moltes iniciatives favorables a la protecció del medii la natura. Mitjançant la seva obra, fos en contes, novel.les,pintures o pel.lícules, va treballar per difondre els valorsde les muntanyes i els seus espais naturals, i la necessitatde preservar–los per les generacions futures. I no nomésho feia des d’una perspectiva estrictament biològica opurament conservacionista com el moviment ecologista.Samivel defensava lafilosofia “wilderness”i per això creia queeren necessaris unsespais de solitud, unsespais de llibertat, decreixement personal,uns espais de silenci,uns llocs on l’homepogués retrobar-se asi mateix, enfron-tant-se a una naturano contaminada .

Per això va presidir elCongrés Fundacionald e M o u n t a i nWilderness de Eviande 1988. Des de la seva autoritat moral i prestigiintelectual, va donar suport a un nou moviment que neixiaper defensar el que ell portava més de mig segle defensant.

A França la celebració del seu centenari ha tingut unnotable ressó. S’hi han organitzat diversos actes, desd’exposicions de la seva obra pictòria a un recorregutbiogràfic per la seva vida, així com la reedició d’algunsllibres seus o la retransmissió de films. A casa nostraaquest centenari no ha tingut ressó. Serveixen aquesteslínies per recordar a un gran humanista de la muntanya,a un poeta de l'altitud, a un artista de la neu, a un filòsofde l'alpinisme i la natura, i a una veu fonamental de laWilderness.

Enric Faura

L’any 2007 s’escau el centenari de Paul Gayet-Tancrède(París, 1907 – Grenoble, 1992), conegut popularment coma Samivel. Nascut a la capital francesa, va viure sempre ala Savoia. Samivel ha estat un dels personatges del món dela muntanya i de la cultura de muntanya més importantdel segle XX.

La seva carrera ha estat llarga i variada, amb múltiples faceteson ha destacat sempre amb una obra coherent, rigorosa iapassionada. Escriptor de llarg recorregut, pintor que vaexcel·lir en l’aquarel·la, poeta, ecologista, grafista original,fotògraf, humorista, explorador, muntanyenc amb primeresascensions al massís del Mont Blanc. Es fa difícil destacarnomés un aspecte de la seva vida. Samivel era un artista i unhumanista que cercava en la muntanya la font de la sevainspiració per a la seva obra, sempre amb talent i passió.

A casa nostra potser la faceta més coneguda de Samivel ésla pictòrica, ja que s’han divulgat força les seves aquarel.les.Són unes composicions delicades, aparentment simples,ambientades en entorns de muntanya, en ocasionshumorístiques, que recreen magistralment les sensacionsde l’altitud, la dificultat, la neu, amb sensibilitat i profunditat.

La seva obra escrita també és extensa i interessant. Novel.les,recull de contes, assaig històric i antropològic. Destaquenels llibres Contes a pic, Le fou d’Enderberg, Les grans cols desAlpes, Homes, cimes et dieux, L’amateur d’abimes, Cimes etmerveilles, entre d’altres.

Però més enllà de la seva obra artística, tota ella estimable,cada cop sembla més important la filosofia que l'inspira.La muntanya és per a ell una passió, un espai d'inspiració,un lloc de retrobament personal, un món per a l'amistati la felicitat.

Per tot això Samivel s'ha mogut sempre en la defensa dela muntanya i ha estat un ecologista i consevacionistaavant la lettre, un defensor del patrimoni muntanyenc ialpí. Així, no és d'estranyar que els fundadors de Mountain

Samivel, 100 anys

Wilderness Catalunya, explica les fitxes que estem fent il’edició del llibre que tenim entre mans, tot recalcant queno som partidaris de fer moltes accions de neteja –tan solsalguna de molt significativa– ja que volem deixar de ser els“escombriaires de la muntanya”. El que sí volem ser ésesdevenir els perseguidors de les institucions encarregadesde mantenir els espais en estat Wilderness.

Accions previstes

- Acció de neteja prevista per al proper 10-14 de juliol al Mercantour National Park amb la participació de MW França i MW Itàlia.

- Traducció y adaptació del llibre “Instal·lacions obsoletes”a les llengües dels diferents països i adaptant-ho a les lleis i regulacions de cada país.

Les àrees protegides del Parc Nacional de Sant Maurici iAigües Tortes a Catalunya i el “Vallée des Merveilles” al ParcNacional del Mercantour a França, són exemples de l’evolucióque està amenaçant les àrees protegides de tot el món.

Les limitacions a la pràctica lliure de l’alpinisme (escalada i esquíde Muntanya) i, en canvi, la no limitació dels accessos motoritzatscomercialitzats, i tot això orientat al turisme de masses, enscondueixen sovint a veure aquestes restriccions com unadistracció i un fer veure que es fa quelcom per a la natura, quanen realitat es prioritzen els interessos comercials i turístics.Aquesta evolució ens fa témer que, al final, només es permetinactivitats de pagament mitjançant guies professionals i perrecorreguts marcats, convertint els parcs naturals en nous parcstemàtics dels esports de muntanya.

A Suïssa s’ha aprovat una nova llei que permetrà crear parcsnaturals, nous parcs regionals i àrees protegides prop de lesciutats. A Itàlia, s’han establert 15 nous parcs nacionals peròla protecció és únicament la denominació. No es fa complirla llei de manera equitativa ja que es van fer promeses a lagent dels diversos indrets per aconseguir fer els parcs.

Accions i propostes:

Tancament d’un o més dies dels camins d’accés a las valls deles àrees protegides d’acord amb les autoritats de cada indret.Aquesta acció és difícil de fer, però seria un camí per conscienciari educar la gent.

A França, com a part del projecte de “mobilitat suau” en aquellsllocs on l’aparcament i el transport motoritzat es considera queesta arribant als límits, es proposa la utilització de mitjansalternatius, com els carros de cavalls.

Aconseguir una posició comuna per a les àrees protegides, totfent una declaració per a finals de març del 2008 i que lapoguessin firmar celebritats proposades pels membres delConsell executiu.

INTERNACIONALINTERNACIONAL

UN CAP DE SETMANA DE TREBALL INTERNACIONAL A LUGANO

Els passats 24 i 25 de novembre es va celebrar l’ “ExecutiveBoard Meeting” a la ciutat suïssa de Lugano. MountainWilderness de Catalunya va assistir-hi amb la presènciadels dos delegats internacionals: en Jordi Quera –tot unveterà– i jo, que m’estreno, ja que l’anterior vocal, en JordiPi –al qual li agraïm molt la tasca feta– ha hagut que deixarles tasques de la junta directiva per motius personals.L’Emili tampoc té disponibilitat ja que ara treballa elsdissabtes.He posat el títol de “Cap de setmana de treball” perquèl’estada a Lugano em va recordar les sortides professionalsa les quals tot sovint em veig obligat a assistir amb unprograma similar: agafar l’avió, anar a un indret desconeguta dormir, llevar-se d’hora i fer un frugal “esmorzarcontinental”, començar immediatament les reunions, breupausa per a dinar, tornar a la reunió (sense opció demigdiada), anar a sopar i a dormir aviat, i tornar a començarla mateixa rutina ben d’hora el dia següent, escapar-se unsminuts (molt pocs) per fer alguna foto, menjar alguna cosaa l’aeroport i tornar a casa.Però tot això val molt la pena si estem contents de la tascaque fem pel nostre país i les nostres muntanyes. I mésquan parlem amb els companys suïssos, alemanys, italians,francesos i belgues, i ens adonem que els problemes sónarreu els mateixos i que la il·lusió i la força que tenim totsjunts és ben ferma.Tot i la intensitat de l’agenda, cal deixar constància quel’atenció dels nostres companys va ser de primera. A l’alberg,les companyes de Suïssa i Alemanya ens van preparar unsopar vegetarià fet per elles mateixes i la segona nit ensvan portar al “casino” del poble, amb taules d’hule i fotosgroguenques a les parets, que era una autèntica meravella(potser ara en diuen “una frikada”). Durant l’estada varempoder “gaudir” llargament de la pluja i –entre boires– dela visió dels Alps nevats.Hi van participar els garants Bernard Amy, BernhardBatschelet i Carlo Alberto Pinelli; la representant d’AlemanyaGotlind Blechschmidt; de Suïssa Elsbeth Flüeler i DanielMuelli; d’Itàlia Alessandro Dutto, Maria Chiara Starace iStefano Mayr; de Bèlgica Jérôme Meessen i DominiqueSnyers; de França Gilles Privat i Vincent Neirinck; el nostresecretari general Hugues Thiebault i la benvolguda StefaniaBenuzzi, representant MW Àsia.Un cop exposats els factors ambientals, passo a relatar elstemes tractats.

Instal·lacions obsoletesActualment estan treballant en el tema a França i a Itàlia,no essent per a Alemanya un tema crític. Els suïssos volenfer actuacions però amb l’ajuda adequada. Quant a Catalunya,en Jordi Quera presenta el nostre projecte de Mountain

www.mountainwildernesscatalunya.org

4

Informe reunió MW 2007

INTERNACIONALINTERNACIONAL

Silenci!Accions i propostes:

Organització d’una demostracióconjunta contra l’heliski a França,Suïssa i Itàlia. Els llocs encara noestan definits del tot. Es faranpublicacions conjuntes a tots trespaïsos i una declaració en anglès,que es publicarà i traduirà.

Se seguiràn buscant novesmaneres de lluita, tenint en comptela no-violència i la legalitat. Es reforça la importància dellema “Per al Silenci” i no “Parem l’heliesquí”:

S’intentarà aconseguir una llei europea en contra l’heliesquí,malgrat la dificultat que suposen les lleis autònomes de lesdiferents regions.

EducacióAccions i propostes:Creació d’un paquet educatiu. Oferta per J. Meessen totaprofitant l’experiència de França i altres països. En el grupde treball hi participarà en Jordi Quera.

Organització d’un camp d’estiu Wildernes per a joves.

En C.A.Pinelli proposa la creació d’un premi literariinternacional amb temàtica Wilderness per als adolescentsde 15-18 anys, el premi podria consistir en un viatge a unlloc llunyà (com l’Índia o el Pakistà) amb el possiblefinançament de la fundació Sella i altres patrocinadors.

EcoturismeRevisió dels projectes realitzats i la seva repercussió real.Mountain-bike a Islàndia i exposició fotogràfica a França.

AfganistanEl projecte de l’Afganistan ha trobat moltes dificultats, notan sols pels que han participat als trekkings sinó tambépels organitzadors, ja que al no tenir una seguretat decontinuïtat no volen ofertar aquest país.

MW continuarà recolzant aquestes propostes a condició degarantir la utilització per aquestes tasques dels afganesosformats per MW. El flux de turistes ha de continuar sentlimitat perquè tingui un impacte positiu per a la gent d’allà.

Es vol continuar amb la formació d’Afganesos a França oa Suïssa, sempre que s’aconsegueixin trobar les subvencionsadequades .

Per al projecte al Pamir de C.A. Pinelli, es tractaria d’enviaralpinistes, biòlegs, zoòlegs, etnòlegs... a la vall del Wakhan,per establir en quines condicions naturals està la vall abansde fomentar-hi el turisme.

ButinerFins ara aquest projecte suís s’ha adoptat a França peròlimitat a la regió prop de Grenoble. S’estudia la possibilitatd’estendre-ho a tot al Mont Blanc.

Paquistan i l’ÍndiaS’han suprimit els oficials d’enllaç al Paquistan. C. A. Pinellimantindrà els contactes amb el Paquistan i l’Índia.

FinancesEs presenta per E. Flüeler el balanç del2007 i el pressupost del 2008, ques’adaptarà a les accions que es facini al finançament obtingut. S’intentaràaconseguir subsidis de la fundacióSella. Hi ha la possibilitat de vendresamarretes de l’empresa Patagònia.

ComunicacióEs faran postals de queixarepresentant el Matterhorn amb unatorre al damunt, del Mont Blanc amb

un telefèric y del Chomolangma amb un hotel.

Posada al dia del missatge de MW per a les generacions delsmés joves, es farà un grup de treball per adaptar els principisde la tesi de Biella als joves.

Properes reunionsL’Assemblea General del 2008 a Biella i vigèsim aniversaride la creació de Mountain Wildernnes. Es faran cartells amblemes per a la defensa de la muntanya amb tots els idiomesper a l’aniversari.

Propera reunió del Comitè Executiu a Bèlgica, probablementa Brussel·les, l’octubre del 2008.

També es van tractar els següents temes :

Everest, projecte de portar la torxa olímpica alChomolangma (Everest) pels Jocs Olímpics del 2008. Esdemanarà a las entitats membres de la UIAA perquè nos’accepti la participació en aquest esdeveniment. Petició deC.A. Pinelli que es treguin de la llista d’ascensions els alpinistesque han pujat utilitzant oxigen i que aquest es considericom a dopant.

Presentem la proposta de MW Catalunya sobre lacertificació Wilderness per aquelles activitats de muntanyaque es facin tot acomplint uns requisits i que mantinguinel principi de no deixar cap rastre del seu pas per la muntanya.Es discuteix sobre l’ètica d’aquestes activitats a la muntanyai de la possibilitat de que MW s’associï a aquestes pràctiques.S’acorda no donar –de moment– certificats amb els qualses pugui associar l’entitat MW.

Projecte de la “Val di Mello”, indret dins espais protegitsde la xarxa Natura 2000 i que es pretén transformar-ho enuna reserva natural, abandonant el projecte de fer-hi unapresa hidroelèctrica que hi havia programada. Un refugiexistent, la "Casera Pioda" serà transformat en un centre del’educació Wilderness, amb l’organització de MW Itàlia i ambcapacitat per a 20 persones i a 2 hores de camí de l’inici dela vall. La mantindran oberta durant l’estiu i es pretén quesigui un centre de formació-informació sobre MWinternacional i el seu treball.

Projecte de Zermatt Bahnen i turisme de Zermatt, quepretén construïr una torre a 4.000 metres, sobre el KleinMatterhorn. Encara no s’ha pres cap decisió i el Club AlpíSuís hi està en contra. Es demana a la gent de tots els païsosque trametin postals de rebuig a les autoritats de Zermatt.

Amenaces sobre el Mont Blanc: es continuarà treballantconjuntament entre MW França, Itàlia y Suïssa, buscantnoves formes d’arribar a més gent. Les amenaces actualssón un nou hotel a la Pointe Helbronner, un nou telefèrica través de la Vall Blanche. Nova unió entre Megève i LesContamines-Montjoie (amb l ’Aigui l le Croche) .

Hi ha la possibilitat de creació d’una nova MW a laRepública Xeca.

Enric Canadés

5

També ho estem veient a laVall de Ruda, en moltesobres fa raòn iques aAndorra (on les ampliacionsde dominis esquiables sónpreocupants i pretenenanar a més) i en algunesaltres construccions sensecontrol del Pallars o laCerdanya.I a nivell internacional ensa r r i b e n n o t í c i e sesfereïdores sobre projectesque hem d’intentar aturarcom sigui. A Europa caldestacar l’Hotel del KleïnMatterhörn a Suïssa, el quale s v o l e d i f i c a r p e rsobresortir més de centdisset metres sobre aquestcim i assolir a cop de

ciment la cota dels 4.000 metres. A Grècia s’està rellançantel projecte de fer una estació d’esquí al Mont Olimp, ocupantàrees d’un important contingut sagrat, històric i arqueològic,en un indret on la neu no està garantida i exigirà ferinfraestructures i canalitzacions per fer neu artificialment.També a l’Himàlaia s’estan executant masses projectesd’ànim especulatiu i hem de denunciar que el passat mesde juny els xinesos ocupants del Tibet, ja van començar aconstruir una nova carretera fins el camp base de l’Everest(Chomolungma o Sagarmatha) tindrà 118 quilòmetres iarribarà fins els 5.200 metres. L’objectiu d’aquest projecte

TEMA CENTRALTEMA CENTRAL www.mountainwildernesscatalunya.org

6

Amenaces a les muntanyes de la terra

D’uns anys ençà, les muntanyes han deixat de ser els espaisverges que tots els que sentim l’esperit “wilderness” voldriemhaver mantingut. És evident que la intervenció humana enel nostre planeta fa que no hi hagi cap racó que no s’hagivist afectat pel desenvolupament desfermat, però –en méso menys mesura– això no és nou. La conquesta de lesmuntanyes ha precedit la invasió de les muntanyes. Elsalpinistes hem proliferat i com a gregaris de la nostraespècie, no ho hem sabut aturar. Quant al coneixement ial manteniment de la solitud dels entorns naturals mésinaccessibles, el mateix Reinhold Messner comentava queel sol fet que des d’un satèl·lit es pugui restrejar quasi almil·límetre qualsevol racó de la superfície terrestre, fa quela “wilderness” sigui relativa.Si intentem –tot fent un esforç– deixar al marge aquestesevidències i no ens passem de puristes, podem acceptarque les muntanyes i els seus entorns encara són dels indretson menys es constata la presència humana. Encara hi haavencs i coves per descobrir, parets per escalar, potseralgún cim per petjar... i la sana intenció dels correntsmediambientals actuals, sembla, és la de protegir aquestsentorns amb mesures restrictives que van des dels parcsnaturals i les àrees protegides a lleis més preservacionistes.Però aquestes “bones intencions” es queden curtes quanles pressions de l’especulació i la febre econòmica empenyenels homes i les institucions. I així anem ampliant els dominisesquiables, anem fent noves carreteres i accessos, autoritzemurbanitzacions i camps de golf, requalifiquem espais,modifiquem aqüífers i fem neu artificialment... i laconnivència dels que maneguen el poder converteixen laraó en opinions marginals, fent triomfar la destrucció coma bandera de la misèria humana.En els darrers mesos estem assistint esbalaïts a alguns fetsque constaten la necessitat de seguir lluitant contra lainvasió de les muntanyes. En els nostres espais propers faanys que lluitàvem per salvar la Vall Fosca i observem ambtristesa com avança l’especulació urbanística i la desraó.

El Kailash

TEMA CENTRALTEMA CENTRAL

7

és portar més turistes al camp base de la muntanya mésalta del planeta, on també hi volen fer arribar la flamaolímpica. Per la banda nepalí instal·laran un centre detelecomunicacions entre el camp base de la vall del Khumbui els camps d’alçada. També als Andes sonen projectes comels nous accessos fins el camp base de l’Aconcagua.La competitivitat humana també és una clara amenaçaper a les muntanyes, ja que ara toca pujar flamesolímpiques, globus i helicòpters al cim de la més alta, peròen moltes altres s’hi organitzen competicions, arribant aindrets cada vegada més inhòspits.Quant als indrets de culte a les muntanyes, com elssantuaris de Montserrat o Núria a casa nostra, o elssantuaris de Meteòra a Grècia i tants d’altres, fins a lesgrans muntanyes com el Kailash al Tibet, també estanesdevenint espais de massificació humana –més turísticaque no pas espiritual– i amb l’excusa del pelegrinatge,sovint cal fer importants modificacions estructurals quemodifiquen el territori. Per al Kailash, símbol d’aïllament,de respecte i de virginitat (pura “wilderness”!) també sonenprojectes de trens, carreteres, aeroports i estacions d’esquí.

Des de Mountain Wildernessintentem intervenir en totsaquests casos amb criteri iresponsabilitat. Si per alscasos de l T i be t hemcanalitzat els esforços per lavia institucional des de lesinstitucions, per aturar l’hotelsobre el cim de Suïssa hemdifós unes postals prousignificatives, que ajudarana percebre l’absurditat delprojecte. També algunscompanys estan aportanttrebal ls que ajuden aassentar conceptes claus enla nostra tasca, com el darrerllibre de François Labande“Sauver la Montagne”.C o m a a s s o c i a c i óc o m p r o m e s a a m b l a“wilderness” estem treballantdes de diversos àmbits. Desde fer lobbyng a alts nivells(Parlament Europeu, estats

i departaments de medi ambient, institucions...) fins altreball de base com pot ser una trobada de conscienciacióo una acció reivindicativa. Però també la difusió és cadavegada més necessària –vivim en un món mediatitzat on

la comunicació és ja un poder– per així anar eixamplantla nostra capacitat i fer-nos més forts.De la mateixa manera que el futur de la humanitat passaper reduir el consum –o la sostenibilitat se’n va en orris–el futur de les muntanyes passa per seguir reclamant la“wilderness” arreu. Hem de ser capaços de fer pressió peraturar les amenaces a les muntanyes, començant per ferpedagogia i enfrontant-nos quan calgui amb accions deprotesta per reclamar l’atenció dels responsables i detothom, perquè les agressions que pateixen les muntanyesafecten a tots i ho hem de fer entendre. Si ens carreguemels darrers reductes de natura salvatge estem trencant elvincle entre la humanitat i la mare terra. I els vèrtexsd’aquesta lluita són les muntanyes. Alliberem-les!

Jordi Quera

www.mountainwildernesscatalunya.org

Gratacels a Andorra

Instal·lacions de Núria

sistema: construcció de basses per a l'aigua, canalitzacionsper fer arribar l'aigua fins als punts de producció de neu,etc. Cada any s'inverteixen elevades quantitats de dinersen la millora d'aquests sistemes de producció de neu,provinents majoritàriament de les àrees públiques (al’estat espanyol, la majoria de les estacions d'esquí tenenparticipacions de les comunitats autònomes). Un exempleés el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, queha invertit per a aquesta temporada (2007-08) 4,5 milionsd'euros per a la compra i renovació dels equips i sistemesd’innivació per a les seves 11 estacions (esquí alpí i nòrdic),per oferir 4000 hectàrees de pistes.

El procésLa producció de neu és un procés bastant complex querequereix quantitats enormes d'aigua i energia. Consisteixen propulsar de forma simultània un corrent d'aire agran velocitat i un corrent d'aigua, provocant la formacióde gotes petites. Amb unes condicions de temperatura ihumitat determinades, es produeixen els mateixosfenòmens que en la formació de neu natural (refredament,evaporació i alliberament d'energia). La instal·laciócomprèn fonamentalment una xarxa de canonades d'airecomprimit i d'aigua que connecten els canons instal·latsa les pistes amb els equips de bombament i compressors

DOSSIERDOSSIER

Fabricar neu, però a quin preu?En els últims anys, la producció de neu artificial s'hatornat un element imprescindible per combatre l'augmentde les temperatures i la irregularitat de les nevades -fenòmens relacionats cada vegada de forma més claraamb el canvi climàtic. Aquest any, els sistemes per fabricarpols blanca han permès a la major part de les estacionsd'esquí alpí espanyoles mantenir les seves portes obertes,a pesar de la falta de neu. Les estacions del Pirineu catalàno haurien pogut funcionar sense neu artificial.La innivació artificial, que inicialment es considerava uncomplement o ajuda en cas de condicions extremes, ésuna pràctica ara habitual en la majoria de les estacionsd’Europa i s'usa com a element de màrqueting i reclam,per fabricar neu sense criteri i vendre encara mésquilòmetres de pistes. Una neu cara, pel seu alt costeconòmic, energètic i mediambiental.

Grans inversionsAvui en dia existeixen prop de 4300 canons a tot l’estatespanyol (Sierra Nevada, Cordillera cantàbrica i Pirineus)que permeten cobrir de neu més de 320 quilòmetres depista. La instal·lació d'un sistema d’innivació adequat iefectiu requereix una inversió econòmica enorme, queconsisteix en la compra de canons, però també en lesinfraestructures i obres necessàries per implantar el

www.mountainwildernesscatalunya.org

8

Espectacle desolador a la Molina, mentre el fantasma de les restriccions planeja sobre Catalunya

La neu artificial

nombroses canonades,masses de ciment de lesp r e s e s , b a s s e s ic a n a l i t z a c i o n s é sdesolador.

Els sistemes d’innivacióimpliquen sovint sistemesde captació d'aigua delsr ius, precisament onneixen aquests rius delsquals depenem tots. El seucabal és vital per a lespoblacions de peixos,amfibis i moltes altresespècies. Les concessionsper extreure aigua afecteng r e u m e n t l e sdisponibilitats d'aigua; defet, les restriccions queobliguen a conservar uncabal mínim ha causatconflictes d'interessos iusos entre les autoritats,les estacions i la poblaciól o c a l e n r e p e t i d e socasions. Moltes vegadeses fa sense complir lanormativa mediambientalv igent . Per exemple ,processos judicials hanestat l lançats contracertes estacions (entree l l e s Baque i r a ) pe rsobreexplotació d'aqüífersi de llacs de muntanya.S 'ha est imat que e lconsum d'aigua durant els4 mesos d'hivern per lese s t a c i o n s c a t a l a n e sr e p r e s e n t a e l q u econsumeix una ciutat de18.000 habitants en unany.

I no oblidem que el desenvolupament de les estacionsd'esquí va acompanyat de projectes urbanístics (habitatges,hotels i complexos turístics) en zones d'alt valor ecològic,i generen necessitats de noves infraestructures, transport,serveis, etc. amb els consegüents impactes sobre els espaisnaturals i la contaminació.

El futur?A Catalunya i l’estat espanyol els primers canons de neues van instal·lar l’any 1985 a La Molina, i des de llavorss'han multiplicat. Al Pirineu català totes les estacionsalpines, excepte Tavascán, disposen d'aquestesinstal·lacions; el 1996 hi havia 940 canons i ara n’existeixen2.136 repart its per les estacions d'esquí alpí .Amb l'argument econòmic que la neu és una fontd'ingressos i d'ocupació a les zones de muntanyadeprimides, es pretén amagar i ignorar els greus efectesperversos. La tecnologia va millorant i ara es pot fabricar

que es troben instal·latsen un edifici central .L 'aigua s 'acumula enbasses de captació o provéde l lacs naturals demuntanya o rius.L a t e c n o l o g i a s ' h asofisticat molt i avui endia es pot regular laquantitat de neu que esvol fabr icar, la sevadistribució i fins i tot laseva qualitat, gràcies asensors de temperatura ihumitat. El sistema ésgeneralment automàtic iels canons comencen af u n c i o n a r a u n atemperatura prefixada. Siabans es necessitaventemperatures molt baixesper fabricar neu, avui potfer-se fins i tot per sobrede l s ze ro g raus . Laincorporació de bacteris op r o t e ï n e s p e r m e tcristal·litzar neu a majortemperatura. Aquestsadditius estan prohibitsen diverses estacions delsAlps; a Espanya no s'usendoncs el seu cost elevatno ho fa viable.

Greus impactes sobre elmedi ambientL'altra cara de la monedaés l'impacte ambientaldels sistemes de neuart if ic ia l , en concretl'enorme despesa d'aiguai d'energia, així com elgreu impacte ecològic,paisatgístic i acústic.Aquesta situació ha estatdenunciada a nivell internacional per i a Espanya perdiverses associacions per a la conservació del mediambient.Les obres d'instal·lació de les màquines ocasiona greusimpactes sobre els ecosistemes de les zones de muntanya,ja deteriorats pel complex sistema industrial d'una estaciód'esquí. En aquests paratges hi ha una biodiversitat moltespecífica i d'alt valor ecològic, i el seu equilibri és fràgilprecisament per les condicions ambientals extremes.Aquests efectes s’agreugen amb les infraestructurescomplementàries com les canalitzacions i la construccióde llacs per embassar-hi l'aigua, que són també moltperjudicials per a la fauna i flora. El consum energèticdels aparells és enorme, i arriba a ser a Catalunya fins a9000 kilowatts anuals, tant com el que consumeix unaciutat de 15.000 habitants.Els canons són sorollosos i visualment resulten ser undesastre. I quan la neu desapareix, l'espectacle de les

DOSSIERDOSSIERwww.mountainwildernesscatalunya.org

Canons al Mercantour a l’estiu (MW France)

9

Mentrestant, nous projectes amb inversions ingentss'estan preparant a Espanya, alguns d’ells en zonesprotegides o d'alt valor ecològic i paisatgístic, comel de San Glorio (Cordillera cantàbrica), o a la VallFosca, la rendibilitat dels quals a llarg termini ésincerta . . . . futures instal · lacions obsoletes?

Estacions de "quarta generació”?La qüestió resideix en dissenyar estacions en lesquals l'impacte ambiental sigui mínim. Per això,és necessari promoure un canvi de direcció i derumb, així com iniciar una reflexió sobre el futurde les estacions d'esquí. Alguns grups de defensade la naturalesa (com Ecologistes en Acció i laFundació Ecologia i Desenvolupament) proposenque el turisme de la neu es realitzi atenent a la

preservació de les muntanyes. Segons aquestesorganitzacions, la clau resideix en considerar la neu comuna activitat extra agrària, un recurs complementari iintegrat amb la resta d'usos de la muntanya, i considereninnecessària la construcció de noves estacions d'esquí il'ampliació de les existents. En algunes regions alpinesde França i Suïssa, ja estan dissenyant plans de

desenvolupament per a conciliar els interessos econòmics,socials i mediambientals. En altres països de la UEcomencen a valorar-se les estacions de "quarta generació",en les quals s'integren la protecció de les muntanyes i eldesenvolupament socioeconòmic de la zona de formaharmònica. No seria necessari pensar en una manera dedesenvolupament de les estacions més sostenible tambéa les nostres muntanyes?

Audrey ThènardMés informació:http://www.mountainwilderness.fr/http://www.ecologistasenaccion.org/http://www.ecodes.org/http://www.atudem.org/web/estaciones_mapa.asphttp://www.depana.org/

DOSSIERDOSSIER

neu a la carta en llocs inadequats. El que hauria d'haverestat un producte complementari en casos extrems defalta de neu s'ha tornat en el malson de les muntanyeseuropees. Als Alps han arribat a situacions extremes ideplorables: en els últims anys es van instal·lar canonsde neu en zones de glaceres a més de 3000m d'altura(Vall d’Isere). La moda de produir neu en qualsevol llocdel planeta ha contagiat aBèlgica (Ardennes) i fins aMadrid, on ja existeixencomplexos d'oci interiors.En temps de sequera iescalfament global (els governsja preveuen una escassetatd'aigua per a tot l 'any, is'anuncien possible restriccionsd'aigua) ens preguntem finson pot anar aquesta febre deproduir or blanc?El malbaratament d’aquestesquantitats d'aigua i energiarealment està justificada?Estem davant d’una situaciód’allò menys sostenible: la faltade neu provoca un augmenten l'ús dels canons, amb elc o n s e q ü e n t c o n s u mdesmesurat d'energia i aigua,les emissions de gasos d'efectehivernacle, que contribuïxen al'escalfament global, al seutorn relacionat amb la falta de neu…Als anys 90, l'escassetat de neu va animar als empresarisa invertir molts diners en aquests sistemes. El més tristés que han resultat molt poc eficaços: una desastrosainversió i un problema més per a la muntanya. Un exempleés la inversió de més d’1 millió d'euros al Massif Central,a França, per a una bassa d'aigua i canons que mai vanarribar a funcionar, perquè no es van donar les condicionsadequades de temperatura i humitat. Aquestesinstal·lacions seran desmuntades. I és que segons estudiscientífics de l’IPPC, a causa de l’augment de lestemperatures, la cota de neu seguirà pujant. Fins als mésescèptics sobre l'escalfament global comencen a rendir-se a l'evidència.

www.mountainwildernesscatalunya.org

Basses de retenció d’aigüa (Alps d’Huez) MW France

10

Neu antinatural al Port del Compte Neu antinatural a la Cerdanya

Dia Internacional de les Muntanyesa Sant Jeroni

11

ACTIVITATSACTIVITATSwww.mountainwildernesscatalunya.org

Aquest ha estat el tercer any consecutiu que MountainWilderness de Catalunya hem celebrat el Dia Internacionalde les Muntanyes. Aquesta diada s’escau cada 12 de desembrei, depenent de com combini el cap de setmana anterior oposterior a la data, és un bon moment per trobar-nos i ferbalanç dels esdeveniments que han afectat les muntanyesdurant l’any que s’acaba.

La celebració va començar com una iniciativa interna de lanova junta entrant fa tres anys i enguany ens hem reunital cim de Sant Jeroni –al capdamunt de l’artificial miranda–

una bona colla de socis i de simpatitzants. Ha estat unamagnífica ocasió per retrobar-nos i, des d’un espai demuntanya proper, llegir un manifest de salvaguarda i derespecte. Hem compartit la reivindicació i hem decidit queté molt de sentit el seguir convocant una trobada anual percommemorar aquesta data, ja que, malauradament, lesagressions als espais de muntanya són continuats i cal fer-ne ressò. El nostre compromís amb la salvaguarda de lesmuntanyes ens fa entomar la responsabilitat de dedicar, almenys, un dia a l’any a la reflexió conjunta, per a no defalliren la conscienciació col·lectiva del nostre excursionisme.

La manera de convocar aquesta trobada anual va ser ambun cartell que varem distribuir per diverses entitats elsmateixos membres de la junta, una nota en el Vèrtex gràciesa l’estimable col·laboració de la FEEC i una carta que es vaenviar als socis. Però, sobretot, ja ho havíem anunciat desd’un parell de mesos abans a la nostra pàgina web(www.mountainwildernesscatalunya.org) i a partir d’araintentarem que aquesta sigui la principal via de comunicació.Us convidem a tots a seguir participant junts del DiaInternacional de les Muntanyes!

Si cridem o fem volar màquines, com helicòpters, a prop,pertorbem el silenci necessari per mantenir l’estat naturali, fins i tot, posem en perill l’estabilitat geològica quealguns senyals acústics poden alterar, provocant allaus.

I tot això, malauradament, ja ho ha sofert aquest cim,tot i ser petit i de difícil accés. Tot això, i més agressions,les pateixen altres cims del nostre país i de tota la terra.

Els excursionistes que ens hem reunit avui aquí, al cimde St. Jeroni de Montserrat, per celebrar un any més elDia Internacional de les Muntanyes –l’11 de desembrepassat– fem una crida a la humanitat, començant perles institucions com a principals responsables, però tambéa tots els particulars amb poder de decidir i a tots elsaltr es ciutadans que de manera responsable també hipodem contribuir, i manifestem:

- PROU BRUTÍCIA: Els espais de muntanya han de ser elsprimers en mantenir-se nets.

- PROU EXPLOTACIÓ: A les muntanyes és on comença elprocés de deteriorament de l’aigua, les hem de desocupar.Si hi ha instal·lacions obsoletes s’han de desmuntar, nopodem permetre que hi hagi restes de mines o altresexplotacions abandonades, antigues construccions de lesempreses hidroelèctriques o pistes d’esquí en desús comLlessuí, Rasos de Peguera o La Tuca...

- PROU SOROLL: Silenci! Cap vehicle motoritzat terrestreo volador prop dels cims de les muntanyes i evitem-nel’accés al cor dels parcs naturals, menys encara quan és perinteressos especulatius.

- PROU BANALITZACIÓ: Tots en som responsables icomençant pels alpinistes, hem de fer que les nostresactivitats no posin en perill les muntanyes. Aturem laproliferació de vies ferrades o instal·lacions artificials irecollim tota la brossa de les expedicions.

Hem de començar a de construïr per recuperar espais, hemde fer que desapareguin velles instal·lacions obsoletes perguanyar nous paisatges, no hem de permetre alterar el ciclenatural de l’aigua fent neu artificial, això modifica elsaqüífers i hi ha que també contamina amb bacteris per fermés neu, hem d’evitar construccions monstruoses com lesmoltes que hi ha arreu de les muntanyes (Andorra, valld’Aran, projecte Klein Matterhorn a Suïssa o la carretera al’Everest a la Xina...) i aturar aquest afany inexplicabled’explotació constant.

Mantinguem-ho salvatge!

Salvem les muntanyes!

ACTIVITATSACTIVITATS

Manifest de Mountain Wildernessde Catalunya

Cim de Sant Jeroni de Montserrat 16-12-200711:30 h

Celebració del Dia Internacional de les Muntanyes del’11 de desembre

Els cims són els extrems més allunyats del centre de la terra,els punts més elevats de l’escorça en els quals s’inicien elcursos de les aigües.

Quan una gota de pluja –o un floc de neu– es diposita enun cim, el propi relleu el porta a entomar un camí i dirigir-se a una vall o a una altra.

Quan nosaltres pugem als cims, seguim el camí inversd'aquelles gotes d’aigua que els cims i les muntanyes hanconduït per donar vida a la humanitat.

Els cims són els principals indrets –alguns encara verges– queens cal preservar. El límit del desenvolupament no ha depertorbar el seu equilibri i posar en perill el cicle de la vida.

Però els humans hem arribat a ocupar també les muntanyesamb el nostre afany de sotmetre el territori als interessosdesmesurats de consum. I sovint aquests interessos estanlluny de justificar l'acció humana, que segueix destruint lanatura de manera implacable fins excedir els seus límits,posant en dubte el valor humanístic de defensar la vida perdamunt de tot, perquè les muntanyes són la font de la vida.

Avui ens hem reunit en aquest cim amb el màxim respecte,conscients que ha de valer per cridar l’atenció a tots elshomes i dones de la fragilitat de les muntanyes. Peròd’aquest vèrtex que la terra ha modelat no hem depertorbar-ne la seva identitat natural, la seva fisonomia,el seu cicle vital... En reivindiquem la “wilderness”, laseva natura salvatge no modificada per la mà de l’home.

Després marxarem, i la nostra efímera visita no ha desuposar cap canvi en el seu equilibri.

Si llencem alguna deixalla, ni que sigui la pell d’unataronja, necessitarà un procés de temps per dissoldre’so bé ja alterarà la composició d’aquella primera gotad'aigua.

Si hi mantenim una instal·lació obsoleta –com les restesdel telefèric que hi va penjar durant molts anys– canviemllur composició.

Si hi llencem materials artificials –com els olis que s’hivan vessar no fa gaires anys– li degradem el sòl icontaminem la seva estructura.

Si hi fem accessos hi pujarà molta gent, i vehicles!, queno respectaran el seu equilibri.

www.mountainwildernesscatalunya.org

12

Any 2009, 20è Aniversari de MWCJa ho hem avançat a l’editorial: l’any que ve celebrarem els 20 anys de MountainWilderness de Catalunya. No és moment de fer balanç, encara, però sí és importantque tots els que seguim sentint-nos compromesos amb MWC fem pinya i enspreparem de cara a l’any vinent per a compartir junts la celebració d’aquestes duesdècades.

La junta actual estem preparant un llibre que pretén anar més enllà del fetcommemoratiu, ja que vol ser alhora una eina de difusió de l’esperit “wilderness”per a tot l’excursionisme, aprofitant les nostres experiències associatives en lesprincipals línies d’actuació d’aquests anys.

En les darreres reunions, sovint rememorem l’empenta i la il·lusió dels companysque van iniciar la nostra associació fa vint anys: en Jordi Pons, en Josep Sicart, enJoan Cervera... i molts d’altres amb els quals seguim compromesos en la tasca“wilderness”, comptant també amb importants incorporacions i recordant a algunsque ja ens han deixat. Encara no és el moment –com ja hem dit– de fer balanç,però si que cal aprofitar la celebració per a rellançar Mountain Wilderness deCatalunya, i tots junts ho hem de fer possible!

El que volem la actual junta és romandra oberta als socis, ja que estem al vostreservei, per la qual cosa us convidem a participar de les activitats i a comunicar-vos quan vulgueu –mitjançant correu electrònic, carta, o els primers dilluns de cadames a la FEEC– per a seguir creixent com a associació. I quan a créixer en nombre,tampoc aniria malament que tots féssim campanya per augmentar una mica mésla massa social. Cal continuar amb el compromís de seguir el camí que hem anattraçant entre tots.

En aquests moments acabem de tornar de la trobada internacional a Biella (Itàlia)de l’assemblea amb la qual hem començat a celebrar els 20 anys de MountainWilderness Internacional. Ho hem fet amb una presència important de 10 membres,incloent els 5 delegats, 4 garants internacionals i algun soci acompanyant. Hi hemparticipat com a entitat reconeguda, ja que durant aquests anys hem aconseguitque se’ns reconegués a Catalunya com a entitat de ple dret. També recordant quecom a organització independent ja varem entomar dos anys la CoordinacióInternacional i que avui se’ns té molt en compte per a les decisions de MountainWilderness a tots nivells. Ens sentim reconeguts i volem seguir treballant per lasalvaguarda de les muntanyes. Gràcies a tots per fer-ho possible i estem molt contentsde seguir endavant.

La junta de Mountain Wilderness de Catalunya

13

ACTIVITATSACTIVITATSwww.mountainwildernesscatalunya.org

La Junta de MWCAT:Oberta i Compromesa

Logo

mountain wildernessCatalunya

REPORTATGEREPORTATGE www.mountainwildernesscatalunya.org

14

Assemblea Internacional 2008Biella (Itàlia) - 20 anys

Va començar amb una inoblidable excursió al GranParadiso, del qual ens queden aquestes imtages ...

Hem incorporat a darrera hora aquestes quatre pàgines ambfotografies de l’assemblea Internacional 2008 i de l’excursió quevam fer la delegació catalana els 2 dies anteriors.L’assemblea es va celebrar a Biella (Itàlia) commemorant els 20anys de l’associació i retornant a l’indret fundacional.Hi van assistir els principals membres de les diferentsorganitzacions i es va parlar més de futur que de passat, es vadebatre sobre les moltes amenaces que pateixen les muntanyesi es van proposar vies de treball en molts indrets. Hi ha propostesper endegar noves seus i es van elegir els nous 21 GarantsInternacionals, entre els quals destaca la incorporació de LudovicoSella i el relleu de Jordi Quera per Joan Cervera, mantenint elsnostres tres garants catalans.Quan als temes tractats, podeu seguir-los en l’informe de lareunió del darrer Bureau, en les primeres pàgines d’aquestarevista, i hi podem afegir el del relleu de l’anterior SecretariGeneral per un nou equip que obrirà l’organització internacionalmitjançant una secretaria més diversificada.Va ser una assemblea molt participativa i els 10 membres deMountain Wilderness de Catalunya que hi vam assistir en tindremun molt bon record.

15

REPORTATGEREPORTATGEwww.mountainwildernesscatalunya.org

Assemblea Internacional 2008Biella (Itàlia) - 20 anys

Hi manca la Audrey per completar l’equip deMountain Wilderness de Catalunya que vamassistir a l’assemblea

REPORTATGEREPORTATGE www.mountainwildernesscatalunya.org

16

Ludovico Sella va ser escollit entreels 21 Garants Internacionals,juntament amb els 3 catalans

La Fundació Sella va convidar aun sopar al centenar d’assistentsde l’assemblea

La senyora Benuzi va serhomenatjada pels 20 anys detreball a la secretaría

17

REPORTATGEREPORTATGEwww.mountainwildernesscatalunya.org

L’assemblea va estar presidida pelcoordinador internacional PatrickGabarrou

Joan Cervera va deixar el seutestimoni com a GarantInternacional a Jordi Quera

Entre els 21 Garants Internacionalsvan ser escollits els 3 catalans NúriaBalagué, Josep Sicart i Jordi Quera

BREUSBREUS www.mountainwildernesscatalunya.org

18

En motiu de la celebració de la XXX Fira de l’Arbre deMataró el passat mes de febrer de 2008, MountainWilderness de Catalunya vam ser-hi presents ambl’ exposició d’uns plafons amb el nostre pla de treball iles accions més significatives. Per a fer difusió de la fira,els organitzadors van convidar a sis experts en temesmediambientals per a un debat televisat en una edicióespecial de quasi dues hores del programa PantallaOberta de TVM. El nostre president Jordi Quera,representant MWC, hi va participar molt activament.

Només a tall de comunicació breu, us informem que s’estàdebatent el futur de la FOCIR de la qual en Jordi Sanjustés membre de la junta directiva, actuant com a representantde Mountain Wilderness de Catalunya.

Futur de la FOCIR

Donem per arrencat el projecte de recollida de dades deles instal·lacions obsoletes de les nostres muntanyes. Gràciesa l’ajuda de la Fundació Territori i Paisatge hi hem pogutdedicar un any de feina i ha quedat oberta la recollida dedades per anar localitzant aquestes deixalles dels nostrespaisatges. Gran part del llibre que estem preparant pel 20èaniversari contindrà les dades d’aquest treball .

En marxa el projected’Instalacions Obsoletes

Sembla que l’estació d’esquí de Rasos de Peguera estàtancada, o no? Ja sabeu quina és la nostra postura respectea les instal·lacions en els espais de muntanya: mentretinguin algun ús no podem intervenir-hi. Però el problemade Rasos de Peguera és que no funciona perquè hi haresponsabilitats compartides i malentesos entre particularsi institucions les quals haurien d’haver actuat amb mésresponsabilitat. Malauradament, en seguirem parlant!

Rasos de Peguera:instal·lació obsoleta?

A proposta de Mountain Wilderness de Catalunya, elsnostres amics del Collsacabra van demanar a KurtDiemberger –garant internacional de MW– que presidís lapassada Fira del Llibre de Muntanya del Collsacabra, ja queel tema triat va ser el "Canvi climàtic i els seus efectessobre les activitats d'oci a la muntanya". La sisena ediciód’una fira que s’ha consolidat i a la qual MountainWilderness sempre hi hem participat. Aquest any es vacelebrar els dies 6 i 7 d’octubre a Santa Maria delCorcó–L’Esquirol i varem muntar-hi una exposició enplafons, a més d’acompanyar en Kurt en la seva estada.

Kurt Diemberber iMWCAT a laVI fira del Llibre delCollsacabra

Mountain Wilderness de Catalunya a TV de Mataró

Els últims anys i amb l’esforç constant del Ramon Izquierdo,el nostre web s’ha anat omplint de contingut i acostumaa estar força actualitzat. S’ha convertit ja en una importantfont d’informació de MWC i darrerament hem canviat lapàgina inicial per una de més actual. Seguirem millorant-la i us convidem a consultar-la sovint!

La web de MountainWilderness canvia lapàgina d’inici

La direcció General d'Acció Cívica de la Generalitat deCatalunya ha creat l'Observatori Català del Civisme,organisme assessor consultiu format per entitats públiquesi privades que promouran actituds de respectel'ordenament jurídic vigent, en matèria d'història, cultura,bens socials, comunitaris, individuals i de l'entorn natural.Mountain Wilderness de Catalunya ha estat convidat aformar-ne part. La junta va designar el passat 1 d'abrila Ramon Izquierdo com a delegat i a Núria Balagué coma delegada suplent.

Mountain Wildernesstindrà veu a l’observatoridel civisme

19

BREUSBREUSwww.mountainwildernesscatalunya.org

Ja fa una bona colla d’anys que, a petició del Club Excursionista de Gràcia, vam començar a col·laborar en la tasca de fer unseguiment de la Matagalls-Montserrat amb el compromís de fer recomanacions per millorar el control mediambiental de la marxa.En qualsevol activitat de muntanya es tracta que l’impacte sigui el mínim possible i quan s’ajunten grups nombrosos de gentcal extremar les accions per pàl·liar els possibles efectes en el recorregut (deixalles, erosió, soroll...). El passat setembre del 2007varem seguir la Matagalls-Montserrat i el passat maig del 2007, per primera vegada, també varem seguir la XX edició Gràcia-Montserrat a petició de la UEC de Gràcia. També hem rebut la petició del Club Muntanyenc Sant Cugat per a fer aquesta tascaen la 2a Marxa de Cap de Rec, prevista per al dia 14 de juny del 2008.

Control mediambiental en marxes de muntanya:MWC a la M-M, la Gràcia-Montserrati la Marxa de Cap de Rec

El passat més de novembre de 2007 es va celebrar la 25edició del Festival de Cinema de Muntanya i Aventura deTorelló, en el qual es va fallar el PREMI MOUNTAINWILDERNESS al film que millor ressalta la defensa delsespais naturals. El guardó va ser per a MEGAFALLS OF THEIGUAÇÚ, un film de l’alemany Christian Baumeister.

“Sis a TraÏció”:Dani Ramirez donael premi a MWCAT

Festival de Cinema deMuntanya de Torelló:premi Wilderness

Mountain Wilderness és una associació d’excursionistesi aquest agermanament va més enllà de les entitats. Defet, una característica dels membres de les diferentsjuntes que s’han anat succeïnt ha estat la pluralitatd’entitats. Ser soci de Mountain Wilderness és compatibleamb la pertinença de qualsevol centre excursionista.

És per això que MWC ens reunim periòdicament a la seude la FEEC (la seu federativa de tots els excursionistes)i que per reforçar la pluralitat i el suport a les entitats,cada any demanem a una entitat excursionista que acullila nostra assemblea, procurant de fer-ho coincidir ambalguna efemèride. L’assemblea del 2007 la varem celebraral C.E. Pirenaic en els seus nous locals i commemorantel 75è aniversari de l’entitat. L’any anterior havia estata la UEC de Gràcia en el seu nou local, la anterior al’Agrupació Excursionista Catalunya, la anterior al ClubExcursionista de Gràcia... i a la UEC Centre, al CEC...Enguany la celebrarem el dia 29 d’Abril a la UEC de Sants.

L’assemblea del 2007 alC.E.Pirenaic i la del 2008a la UEC de Sants

El meteoròleg i alpinista Dani Ramirez vaparticipar en el programa “ Sis a traïció” deTV3 i va guanyar el premi en joc, el qual vafer donació a MWC. Estem molt agraïts

d’aquesta desinteressada i inesperada aportació, la qualajudarà a seguir tirant endavant els projectes de MountainWilderness de Catalunya i faran possible més d’una accióper als propers mesos. El Dani Ramirez és un excursionistaversat en diferents activitats com l’escalada, l’alpinisme,el descens de barrancs... i ha participat en dues edicionsdel Raiverd. Va néixer a Terrassa el 1969 i és Llicenciaten Educació Física (INEF) en l’especialitat d’activitats a lanatura. És membre del Centre Excursionista de Terrassai ha realitzat nombroses excursions als Pirineus, Alps,Andes, i va participar l’any 1994 a l’expedició al MomhilSar (7.434 m) al Karakorum. No cal dir que valora moltla preservació de les muntanyes i el manteniment d’aquestsespais en el seu estat més pur, amb el mateix esperit“wilderness” que compartim.

Per coneixer l’estació d’esquí abandonada iniciem uncicle de sortides a instal·lacions abandonades peraconseguir la seva eliminació. Farem l’ascensió alMontsent de Pallars i un reportatge fotogràfic de lesinstal·lacions per reactivar el debat que ajudi adesmuntar aquestes deixalles.

Junts a LlessuíJunts a Llessuí25 de maig a les 10.00

a l’aparcament de l’estació d’esquí tancada25 de maig a les 10.00

a l’aparcament de l’estació d’esquí tancada