Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXIXNÚMERO: 11.489DIRECTOR:Marc Marcè i Casaponsa

PREU2,30 EUROS | DISSABTE, 30 DE JULIOL DEL 2016

AVUI

COL·LECCIÓ D’EN TEODESCOBREIX EL MÓN

En Teo va en trenper

només4,95 €

un ull manresà darrere la Càmera 45

El desconeixementevita la pena a Civil

un exalCalde als tribunals 15

L’AUDIÈNCIA RECTIFICA EL JUTGE DE MANRESA

Isaac Rodríguez fa un llargmetratgedel poble abandonat d’Espés

HI VA FER UN CURT QUAN ENCARA HI HAVIA 4 PERSONES, ARA ÉS BUIT

MIREIA ARSO/ARXIU

La manca d’alumnat posa en qüestió el futur d’aquesta formació, que es creuque necessita més difusió i que es creï interès per la geologia a secundària 5

Agents socials i econòmicsdefensen la continuïtat delsestudis de Mines a Manresa

Els robatoris fets amb tapade claveguera tornen un mesi mig després a Manresa

Van aixecar una tapa de ferrodels serveis del carrer i la van uti-litzar per estampar-la contra el vi-dre de l’establiment. Van entrar-hi,van buidar les màquines escura-butxaques i van marxar. Eren cinc

encaputxats. Ha tornat el grup deles tapes de claveguera? Fa unmes i mig, els Mossos van detenirdos individus ‘in fraganti’ desprésde 9 accions. Van quedar en lli-bertat amb càrrecs. 4

UN BAR DE CAL GRAVAT ÉS VÍCTIMA D’UN ATAC QUE REPETEIXEL MÈTODE D’UN GRUP QUE VA SER MOLT ACTIU EL MAIG PASSAT

SALVADOR REDÓ

Súria, Cardona i Solsona signen un conveni per promoure i comercialitzar conjuntament les visites als seus nuclis històrics. Són tres municipis que tenencarrers, fortificacions i casals de gran valor històric i que creuen que d’aquest passat en podrien treure molt més rendiment turístic. 12

Tres municipis i un projecte de turisme cultural

EL PROCÉS

•El govern del PPtambé adverteix elPresident de laGeneralitat

•L’executiu catalàes manté ferm aseguir el guióindependentista

•Forcadell diu quel’estat vol coartar lallibertat d’expressiódel Parlament30 I 31

L’Estat buscaque el TC obriun procéspenal contraForcadell

Carme Forcadell

ANDREU DALMAU/EFE

C. Verge de Joncadella, 1Tel. i fax 93 832 16 25

08251 Santpedor

r e s t a u r a n t

Menú dieslaborables19,40 € tot inclòs

MANRESA FINS A L’11 D’AGOST

3x2En mésde 5.000articles

2 tatinu a

(Valorat en 15 € per pneumàtic)Muntatge***, equilibratge, vàlvula i ecotaxa.

INCLOU

-70%** SOBRE MIDES DISPONIBLES

A LA BOTIGA

comunicacio@catpress.cat - 01/08/2016 07:40 - 178.23.208.155

Regió7 DISSABTE, 30 DE JULIOL DEL 2016 5

MANRESA SOCIETAT

Manca de vocació i desconeixe-ment de les sortides professionals.Són les causes de la davallada d’a-lumnes a l’Enginyeria Minera de laUPC a Manresa, única a Catalunya,segons els professionals consultats.Coincideixen que s’ha de mante-nir, i que és viable.

El proper curs, si no hi ha can-vis al setembre, a l’Enginyeria Mi-nera de la Politècnica només hihaurà deu alumnes nous. En sónpocs, i hi ha el perill que la UPC de-cideixi desprogramar el grau.

La regidora d’Ensenyament iUniversitats de Manresa, MercèRosich, remarca que «col·labora-rem i donarem suport a les accionsque es duguin a terme per incre-mentar la matrícula en aquests es-tudis». Tal com ho veu ella, «l’En-ginyeria Minera continua sent unaactivitat amb demanda de profes-sionals, al nostre territori i en altres,i, per tant, té tot el sentit del mónque continuï vigent a la ciutat».

Juan Ignacio Navarro, degàdel Col·legi d’Enginyers Tècnics deMines de Catalunya i Balears, esmostra convençut que «per aug-mentar el nombre de matriculatshem de ser capaços d’explicar alsjoves les moltes i diferents sortidesque té la nostra enginyeria i, tam-bé, per què serveixen els materialsque explotem i quines son les me-sures ambientals que es prenenper assegurar la sostenibilitat de lesnostres activitats».

Pensa que «la baixa matricula-ció respon a la percepció de la so-cietat de la mineria». «Tenim la ten-dència a creure que únicamentexisteix la subterrània (la típicaimatge de la mina), quan, en re-alitat, hi ha moltes més activitats ex-tractives a cel obert que a Catalu-nya exploten àrids, guixos, carbo-nats, argiles...». Per a Navarro, man-tenir el grau «és una qüestió de vi-tal importància, no només per a lacomarca del Bages i la mineria dela potassa, sinó per a la resta de Ca-

talunya, per mantenir tota la mi-neria que, actualment i en el futur,existeix i existirà al país».

El director de Mineria d’ICLIberia Súria&Sallent, SebastiàIsart, fa notar que a la seva em-presa, de 96 treballadors llicenciatsen una enginyeria, 42 són de Mi-nes, «gairebé tots procedents del’EPSEM de Manresa, a banda demolts titulats, també, en la branca de l’enginyeria industrial». Recor-da, alhora, altres vincles amb la Po-litècnica, com que «treballadorsnostres han estat i són professorsde l’EPSEM», la «Càtedra Iberpo-tash, creada el 2007, que beca es-tudiants», «l’aposta per la investi-gació i doctorats» i l’organització de«jornades sobre mineria sosteni-ble». Isart atribueix que hi hagipocs alumnes matriculats a l’En-ginyera Minera a «una tendènciageneralitzada en els estudis supe-riors d’enginyeria, que estan afec-tats per la manca de vocacionscientífiques i tecnològiques al nos-

tre país». Per revertir-la, «cal im-pulsar des de tots els àmbits, i jades de l’ensenyament secundari,l’interès i la vocació per la ciència»,conclou.

Pere Casals, president de laCambra de Comerç i Indústria deManresa, coincideix amb ell. Co-menta que «des de la Cambra i elPatronat de la UPC [que presi-deix] estem estudiant accions peremprendre, en les quals, sens dub-te, caldrà implicar empreses i ins-tituts per resoldre una qüestió quetampoc no s’ha abordat a escalacatalana: la manca de vocacionstecnològiques. Cal que superemdiverses barreres, com el desco-neixement de la mineria actual, dela indústria en general i de les al-tres sortides professionals que té elgrau de mineria, i la percepcióerrònia que les assignatures debase d’aquests estudis (matemà-tiques, física) són massa difícils».

Jaume Puig, gerent del Gremid’Àrids de Catalunya, aporta un

nou enfocament a aquesta línia.«Ajudaria molt que algun institutdel Bages fes estudis de segon ci-cle formatiu que donessin accés di-recte al grau de la UPC en Mine-ria». Afegeix que «també caldriaque la UPC garantís convenis ambles principals escoles de Minesdel món per tal que els estudiantsagafin experiència internacionaldurant els seus estudis. I, final-ment, cal donar una oferta atrac-tiva de màster, que complementiles sortides professionals definiti-ves dels estudiants».

Com Navarro, remarca que «lagent confon mineria amb mineriasubterrània» i oblida així que «lessortides professionals són mol-tes, en molts camps de l’enginye-ria de Mines i en temes energètics».Està d’acord amb el consistori que«els estudis de la UPC de Manre-sa són perfectament viables, lademanda d’enginyers de Mines ide tècnics relacionats amb la pro-fessió segueix sent alta».

GEMMA CAMPS | MANRESA

La manca de vocació i el desconeixement, les claus de la crisi d’alumnes al grau de Mines

Experts consultats afirmen que els estudis són viables i que caldria fer canvis a la secundària per fomentar vocacions

UNIVERSITAT La manca de vocació, fomentada per la pèrdua de paper de la geologia a la secundària, i la creença que la mineria només és treballar sota terra, són, a l’entendre dels professionals consultats per aquest diari, les principals raons que han fet que els nivellsde matriculació de l’Enginyeria Minera de la UPC de Manresa siguin excessivament baixos i que posin en perill aquest grau únic a Catalunya

4

ls estudis d’Enginyeria Mineraes troben en un clar perill decontinuïtat per la forta davalla-da d’estudiants dels darrers

anys i, possiblement, del proper. I això ésgreu! Aquests estudis són els més antics delsque s’imparteixen actualment a Manresa i ala Catalunya Central.

Efectivament: s’han impartit de forma con-

tinuada des de l’any 1942. Seria lamentable laseva desaparició. Cal fer una pressió conjun-ta i ferma des de l’Escola, i donar suport a laseva directora, però també des de totes les ins-tàncies locals, comarcals, regionals, tant civilscom econòmiques.

Però, que ha succeït? Les causes són diver-ses i cal analitzar-les ben acuradament, alho-ra que cal defensar de forma contundent lacontinuïtat d’aquests estudis, que han estat do-nant un signe de distinció universitària a la nos-tra ciutat fa quasi 75 anys.

Una de les causes és la progressiva des-aparició dels estudis de geologia (i, fona-mentalment, dels de la geologia aplicada)en els estudis dels ensenyaments de secun-dària (principalment als Instituts), com aconseqüència de les nefastes polítiquesd’ensenyament dels darrers anys. Des de di-

ferents col·lectius s’ha denunciat aquestaquasi eliminació de la geologia dels plansd’estudi, que es va fer ben palesa durant lacelebració a Manresa, fa un parell de setma-nes, del Simposi d’Ensenyament de lesCiències de la Terra. Sense uns coneixe-ments ferms en geologia aplicada, poc espot fer per despertar l’interès cap als estudisde mineria.

Un altre factor és el quasi total desconei-xement dels camps en què poden exercir lesseves funcions els futurs titulats de mineria.D’entrada, ja cal dir que seran les personesque s’han de dedicar a l’aprofitament racio-nal i sostenible dels georecursos, ja que lamineria és això i ha de ser sempre això. Lespersones titulades han anat adquirint du-rant els darrers anys un profund coneixe-ment de com es poden aprofitar aquests re-

cursos sense malmetre la natura i el mediambient. Precisament, l’escola que impar-teix aquesta carrera a Manresa és pionera enaquests aspectes d’anar cada vegada méscap a una mineria sostenible.

Sovint es pensa que la mineria està aca-bada, però no és així, perquè és un dels mo-tors que possibilita la nostra societat de con-sum. Sí que s’ha acabat, aquí, a Catalunya, lamineria metàl·lica, o la del carbó (tot i quecal fer estudis sobre els usos alternatius delcarbó i aquesta és una línia de recerca a ferdes dels centres dedicats a la mineria). Tot iaixí, és plenament vigent la mineria de lescalcàries (per fer ciments), la de les argiles(per fer ceràmica), la dels àrids (per fer car-reteres i construccions)... Hi ha molta mine-ria en actiu i, alhora, un gran desconeixe-ment sobre la mineria, i cal subvertir aques-ta opinió. Pensem una cosa: què hi ha alnostre voltant que no s’hagi fet a partir delsmaterials miners?, com es diu al Museu deGeologia Valentí Masachs.

E

EN DEFENSA DELS ESTUDIS DE MINERIA

DOCTOR EN GEOLOGIA PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONAI CATEDRÀTIC DE GEOLOGIA I MINERALOGIA DE LA UPC

Josep Maria Mata-Perelló

OPINIÓ

ARXIU/FRANCESC GALINDO

Col·laborarem i donaremsuport a les accions que es

duguin a terme per incrementarla matrícula en aquests estudis»

«

MERCÈ ROSICHREGIDORA D’UNIVERSITATS DE MANRESA

ARXIU PARTICULAR

Cal impulsar des de tots els àmbits, i ja des de

l’ensenyament secundari, l’interès i vocació per la ciència»

«

SEBASTIÀ ISARTDIRECTOR DE MINERIA D’ICL/IBERPOTASH

ARXIU PARTICULAR

Des de la Cambra i elPatronat de la UPC estem

estudiant accions on caldràimplicar empreses i instituts»

«

PERE CASALS PRESIDENT CAMBRA COMERÇ I INDÚSTRIA MANRESA

LES FRASES

ARXIU PARTICULAR

Tenim la tendència a creureque únicament existeix la

mineria subterrània, quan, enrealitat, n’hi ha moltes»

«

JUAN IGNACIO NAVARRODEGÀ COL·LEGI COETGME CATALUNYA I BALEARS

ARXIU PARTICULAR

Els estudis són viables, lademanda d’enginyers de

Mines i de tècnics relacionats ambla professió segueix sent alta»

«

JAUME PUIGGERENT GREMI D’ÀRIDS DE CATALUNYA

comunicacio@catpress.cat - 01/08/2016 07:40 - 178.23.208.155

16/8/2016 La manca de vocació i el desconeixement, les claus de la crisi d'alumnes al grau de Mines  Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

http://www.regio7.cat/manresa/2016/07/30/mancavocaciodesconeixementclauscrisi/372715.html 1/3

Hemeroteca Dissabte, 30 juliol 2016 Identifica't o Registra'tTrànsitTVCartellera

Manresa35 / 19º

Berga33 / 19º

Igualada36 / 21º

210

Regió 7 » Manresa

La manca de vocació i el desconeixement, lesclaus de la crisi d'alumnes al grau de MinesExperts consultats afirmen que els estudis són viables i que caldria fer canvis a la secundària per fomentarvocacions

02.08.2016 | 08:31

GEMMA CAMPS | MANRESA Manca de vocació i desconeixement de les sortides professionals. Sónles causes de la davallada d'alumnes a l'Enginyeria Minera de la UPC a Manresa, única a Catalunya,segons els professionals consultats. Coincideixen que s'ha de mantenir, i que és viable.

El proper curs, si no hi ha canvis al setembre, a l'Enginyeria Minera de la Politècnica només hi hauràdeu alumnes nous. En són pocs, i hi ha el perill que la UPC decideixi desprogramar el grau.

La regidora d'Ensenyament i Universitats de Manresa, Mercè Rosich, remarca que "col·laborarem idonarem suport a les accions que es duguin a terme per incrementar la matrícula en aquests estudis".Tal com ho veu ella, "l'Enginyeria Minera continua sent una activitat amb demanda de professionals, alnostre territori i en altres, i, per tant, té tot el sentit del món que continuï vigent a la ciutat".

Juan Ignacio Navarro, degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, esmostra convençut que "per augmentar el nombre de matriculats hem de ser capaços d'explicar alsjoves les moltes i diferents sortides que té la nostra enginyeria i, també, per què serveixen elsmaterials que explotem i quines son les mesures ambientals que es prenen per assegurar lasostenibilitat de les nostres activitats".

Pensa que "la baixa matriculació respon a la percepció de la societat de la mineria". "Tenim latendència a creure que únicament existeix la subterrània (la típica imatge de la mina), quan, en realitat,hi ha moltes més activitats extractives a cel obert que a Catalunya exploten àrids, guixos, carbonats,argiles...". Per a Navarro, mantenir el grau "és una qüestió de vital importància, no només per a lacomarca del Bages i la mineria de la potassa, sinó per a la resta de Catalunya, per mantenir tota lamineria que, actualment i en el futur, existeix i existirà al país".

El director de Mineria d'ICL Iberia Súria&Sallent, Sebastià Isart, fa notar que a la seva empresa, de 96treballadors llicenciats en una enginyeria, 42 són de Mines, "gairebé tots procedents de l'EPSEM deManresa, a banda de molts titulats, també, en la branca de l'enginyeria industrial". Recorda, alhora,altres vincles amb la Politècnica, com que "treballadors nostres han estat i són professors de l'EPSEM",la "Càtedra Iberpotash, creada el 2007, que beca estudiants", "l'aposta per la investigació i doctorats" il'organització de "jornades sobre mineria sostenible". Isart atribueix que hi hagi pocs alumnesmatriculats a l'Enginyera Minera a "una tendència generalitzada en els estudis superiors d'enginyeria,que estan afectats per la manca de vocacions científiques i tecnològiques al nostre país". Per revertirla, "cal impulsar des de tots els àmbits, i ja des de l'ensenyament secundari, l'interès i la vocació per laciència", conclou.

Pere Casals, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, coincideix amb ell. Comentaque "des de la Cambra i el Patronat de la UPC [que presideix] estem estudiant accions per emprendre,en les quals, sens dubte, caldrà implicar empreses i instituts per resoldre una qüestió que tampoc nos'ha abordat a escala catalana: la manca de vocacions tecnològiques. Cal que superem diversesbarreres, com el desconeixement de la mineria actual, de la indústria en general i de les altres sortidesprofessionals que té el grau de mineria, i la percepció errònia que les assignatures de base d'aquestsestudis (matemàtiques, física) són massa difícils".

Jaume Puig, gerent del Gremi d'Àrids de Catalunya, aporta un nou enfocament a aquesta línia."Ajudaria molt que algun institut del Bages fes estudis de segon cicle formatiu que donessin accésdirecte al grau de la UPC en Mineria". Afegeix que "també caldria que la UPC garantís convenis ambles principals escoles de Mines del món per tal que els estudiants agafin experiència internacionaldurant els seus estudis. I, finalment, cal donar una oferta atractiva de màster, que complementi lessortides professionals definitives dels estudiants".

Com Navarro, remarca que "la gent confon mineria amb mineria subterrània" i oblida així que "lessortides professionals són moltes, en molts camps de l'enginyeria de Mines i en temes energètics".Està d'acord amb el consistori que "els estudis de la UPC de Manresa són perfectament viables, lademanda d'enginyers de Mines i de tècnics relacionats amb la professió segueix sent alta".

Manresa disposa de 117 places pera les motos dins l´àmbit del CentreHistòric

 Totes les notícies de Manresa

Manresa

Comentar

A les muralles de Sant Francesc i el Carme, i al carrer delsInfants, hi ha la meitat dels llocs...

El papa Francesc rebrà alVaticà una delegaciómanresana el 5 d´octubre200 persones formaran la comitiva delprojecte #Invulnerables contra lapobresa infantil

Sant Joan de Déu incrementael 16 % les sessions contra elcàncer a l´hospital de diaL'augment de tractaments és degut a lamajor incidència de la malaltia, sobretotper l'envelliment...

L´Atangia mor definitivament 44 anys desprésLa discoteca va ser un referent als anys 70 i 80, en plena eclosióde la música discoteca,...

Menú principal Manresa Bages Berguedà Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moianès Alt Urgell/Cerdanya Agenda Bàsquet Manresa Guia comercial

Menú principal

Menú

Subscriute Classificats

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Tendències Comunitat Multimèdia Serveis

Al passatge dels Amics, el punt més cèntric, l'aparcament fa

Fa gairebé un any que va acabarla pròrroga establerta per l’Ajun-tament de Manresa a la presenta-ció d’al·legacions al nou Pla d’Or-denació Urbanística Municipal(POUM) i que va permetre recollir-ne un total de 327.

Es tracta de posicionaments deprivats, entitats, empreses, par-tits polítics i organismes repre-sentatius que volen que s’intro-dueixin modificacions al nou plaurbanístic de la ciutat, abans ques’aprovi provisionalment.

Interrogat l’Ajuntament sobre totaquest munt d’al·legacions queesperen resposta, ha asseguratque «es contestaran totes, ambl'aprovació provisional del POUM,tal com requereix la llei».

Segons assegura el govern mu-nicipal, «les al·legacions que que-den pendents són molt poques i elsetembre s’acabaran de resoldre».El mes que ve també es reprendranles trobades amb els diversos grupspolítics per acabar d'acostar posi-cions de cara a portar al ple mu-nicipal el document per a la sevaaprovació provisional.

200 visitesTot i això, des del mes d’octubre iuna vegada finalitzat el períoded'exposició pública, l'oficina delPOUM i els serveis tècnics de pla-nejament han atès més de 200 vi-sites per resoldre al·legacions.

I el govern municipal afegeixque bona part d’aquestes tambéhan estat treballades en la mitjadotzena de comissions de segui-ment del POUM que s'han fet desdel mes de desembre. A la Co-missió de seguiment del POUM hi

ha totes les formacions amb re-presentació al consistori.

A més a més, el regidor de Pla-nejament i Projectes Urbans, MarcAloy, ha tingut una quinzena detrobades amb entitats i associa-cions de veïns, entre d’altres, per talde resoldre al·legacions de caràc-

ter més general. L’acord d’investi-dura i governabilitat de CiU i ERCva fixar com a prioritat fer l’apro-vació provisional del Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal(POUM) abans d’acabar el 2016. Sipot ser, amb el màxim de consens.L’equip de govern de Convergèn-

cia i Esquerra constata que elPOUM és un document molt im-portant, que té un recorregut de 4o 5 mandats i, per tant, «cal que si-gui com més consensuat millor.Per part del govern es treballaràfins a l'últim moment per aconse-guir l'acord més ampli possible».

FRANCESC GALINDO | MANRESA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA Abans d’acabar l’any ha d’estar aprovat provisionalment el nou pla urbanístic de Manresa, al quals’han plantejat més de tres-centes al·legacions. El govern municipal ha informat que els serveis tècnics del planejament han atès fins ara més de dues-centes visites per resoldre al·legacions, i ha assegurat que «es contestaran totes»

Més de tres-centes al·legacions al nou plaurbanístic de Manresa esperen respostaL’Ajuntament assegura que «es contestaran totes, amb l'aprovació provisional del POUM, tal com requereix la llei»

Regió7 DISSABTE, 13 D’AGOST DEL 2016 5

MANRESA SOCIETAT

Imatge de l’hipermercat Carrefour dels Trullols de Manresa, on s’ha plantejat una ampliació

SALVADOR REDÓ

Entre les al·legacions presenta-des hi ha peticions particulars dedetall que afecten una delimitacióo una situació molt puntual, peròtambé càrregues de profunditatsobre el model comercial o de laciutat del futur.▶ La UBIC i la resta d’associa-cions comercialsde la ciutat hansignat una al·legació en la que de-manen a l’Ajuntament de Manre-sa que no tiri endavant la modifi-cació del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal que facilita l’am-pliació de l’hipermercat Carre-four dels Trullols. Les associa-cions de comerciants Born-la Pla-na, carrer Nou, Urgell i Vilanova,Sobrerroca, plaça Major, Sant Mi-quel i voltants, carrer Barcelona iels mercats de Puig-mercadal i dela Sagrada Família pensen que sies produís aquesta ampliació per-metria «un desenvolupament es-peculatiu en perjudici del teixit ur-banístic i social».▶ La Cambra de la PropietatUrbana de Manresa i el Bageshaadvertit que en molts dels noussectors delimitats pel nou POUMles despeses per al seu desenvo-lupament són molt superiors als

beneficis a obtenir, «la qual cosacomportaria la manca d’ajust adret de tots aquells sectors que nosiguin viables econòmicament».▶La Taula de la Construcció–in-tegrada pels col·legis, gremis i or-ganismes camerals vinculats aaquest sector d’activitat econò-mica– demana tolerància per alsascensors que no es puguin posardintre dels edificis. Pel que fa a laconcessió de llicències d’activitatal centre històric, la taula sol·lici-ta «que, sense incomplir cap marcnormatiu, aquest POUM definei-xi i atorgui marge de flexibilitat alstècnics competents per tal que pu-guin validar projectes que no s’a-justin estrictament a les orde-nances vigents».▶ La Cambra de Comerç i elMontepio de conductorsdema-nen conjuntament que es facinmés grans les rotondes a l’enllaçque hi ha al costat del parc de l’A-gulla o fer una sola rotonda demés capacitat per tal de canalitzaradequadament el trànsit «que lescol·lapsa diàriament en horespunta». Creuen que l’enllaç ambl’avinguda Universitària hauriade fer possible tots els movimentsi hauria de ser «apte també com a

mínim per a vehicles de transportcol·lectiu de viatgers». També ex-posen que l’enllaç que connectaamb el polígon industrial del PontNou i la zona del Congost nocompleix els requisits mínims, ique cal resoldre en un termini curti de la forma més econòmica l’ac-cés a la C-55 des del nou Parc Tec-nològic i el carrer Sallent per tal deno haver d’esperar el desdobla-ment de la C-55.▶ La Federació d’Associacionsde Veïns s’oposa que el barri de laGuia sigui enderrocat. També hapresentat al·legacions que donensuport a iniciatives d’altres barris–Torre Santa Caterina i Cal Gravat–que es consideren perjudicats peractuacions previstes al nouPOUM.▶ El Centre d'Estudis del Bagesha demanat que s’incrementi elgrau de protecció de l'edifici de laFàbrica Nova.▶ L’entitat ecologista Meandreha presentat al·legacions contra laproposta del POUM de construc-ció d’un nou pont per on puguincircular els cotxes que travessin elriu Cardener per connectar lacarretera de Cardona amb el Con-gost.

REDACCIÓ | MANRESA

Peticions de modificacions de forma i de fons

Vigència fins al 2030El Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal és un instrument

d’ordenació integral del municipique ha de permetre planificar-ne eldesenvolupament i que, per tant,afecta directament el conjunt de lapoblació de Manresa i el seu entornimmediat. El planejament vigentcorrespon al 1997, i el 2009 va es-gotar tots els terminis. La vigènciadel nou pla serà fins a l’any 2030.

L’APUNT

Més informació a:

Panells coberta, Façana, Policarbonats....

comunicacio@catpress.cat - 15/08/2016 09:18 - 178.23.208.155

Economia | Jaume Ferrer | Actualitzat el 19/08/2016 a les 11:01

La cadena de blocs (per què elstemps estan canviant)«Es tracta d'una segona generació de l'intercanvi d'arxius P2P que permet enviardiners d'un lloc a un altre sense passar per intermediaris»

Robert Allen Zimmerman, més conegut com a Bob Dylan, cantava fa temps que els tempsestan canviant. Una cançó de la que hi ha excel·lents versions catalanes dels anys 70, renovadesno fa pas tant per Gerard Quintana. Si avui mirem qui eren els més rics del món llavors, veuremque poc tenen a veure amb els d'ara. L'amo de Microsoft, el d'Inditex, el d'Amazon, el deFacebook.... Són molt més star system que no pas els amos dels bancs. Però com que els tempss'acceleren i ningú fa vacances com Déu mana (tampoc el Tribunal Constitucional), podria serque els temps estiguessin tornant a canviar sense poder haver paït totes les disrupcions odislocacions hagudes i per haver.

La cadena de blocs, una traducció molt lliure del que s'anomena "blockchain", és latecnologia subjacent a la "criptomoneda" més coneguda com a Bitcoin, aquella moneda mésfosca que les altres monedes i que a sobre oscil·la en referència a elles més que una muntanyarussa. El fet més distintiu d'aquesta tecnologia és la possibilitat d'establir un base de dadesimmensa i distribuïda entre milions d'ordinadors, un sistema altament descentralitzat i en teoriaigualitari. La comptabilitat universal de tot el que es mou (el diner, per exemple) i el registre de totel que està més quiet (el capital, més immòbil que l'anterior), però que també s'acaba movent undia o altre.

Es tracta d'una segona generació de l'intercanvi d'arxius P2P que permet enviar diners d'unlloc a un altre sense passar per intermediaris (ja sigui una cadena de bancs amb les sevescorresponents Cambres de Compensació i Bancs Centrals, o una empresa gestora de de targesde crèdit que també acaba passant per cadenes de bancs). Amb aquesta tecnologia ja no fariafalta, per exemple, que una tercera part autentifiqués o donés fe, ja sigui Govern, Banc Central ofins i tot notari o Registrador. No faria falta perquè tot, absolutament tot, quedaria registrat enaquesta base de dades immensa i es podria recórrer tota la cadena fins al principi de tot plegat. I asobre tot està encriptat com Déu mana, és a dir, que és molt difícil de rebentar. Caldria controlarla meitat dels ordinadors del món per assolir la suficient potència de càlcul com per rebentaraquesta encriptació. Si no confies en el notari, el Registrador o l'Estat mateix, confia en l'algoritmecreat pel senyor Nakamoto (sembla ser el pseudònim d'un professor australià, molt discret ell). Unamena de somni llibertari a l'americana. Somni redibuixat, perquè de declaracionsd'independència del ciberespai ja n'hi ha hagut, i ves per on, els beneficis de la revolució digitalhan estat altament asimètrics, esbiaixats cap a grans organitzacions nascudes i crescudes elsdarrers vint anys. Facin joc que el guanyador s'ho emporta tot!

Les aplicacions són múltiples i d'entrada el sistema financer és el primer i més evidentmentamenaçat de dislocació per tots cantons (per sota, amb l'anomenat Fintech, que ofereix sistemesde finançament a les empreses i particulars sense passar per ells, pel cor del seu negoci donatsels tipus d'interès existents i que sembla es mantindran, per la imatge i el desprestigi guanyats apols, etc.). 

Però les tecnologies volen un temps de maduració important. Internet tal com la coneixem téels seus sistemes de govern, té uns protocols reconeguts a traves del W3 Consorci, o òrgans degovern com l'ICANN. Res d'això sembla encara existir en aquest "criptomón" que ara com aras'assembla al salvatge oest. Però al tantu, organitzacions com la Linux Foundation, impulsora delsoftware lliure, empreses com IBM i Cisco, o mercats com el NASDAQ s'ho estan mirant icomencen a fer proves. El mateix Banc d'Anglaterra, institució seriosa on les hagi, s'ho mira amb

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/13637/cadena/blocs/temps/estan/canviant

carinyo. Els grans repositoris centralitzats de la nostra vida privada com Facebook, o els gransmercats de quasi tot com Amazon, molt centralitzats, poden veure en el futur amenaçat el modelde negoci que els ha fet tan rics tan ràpidament. Hi ha però un altre taló d'Aquil·les a superar. Fertreballar tot aquest nombre d'ordinadors per mantenir i posar al dia aquesta base de dadesconsumeix més energia que l'antic sistema centralitzat. Poca broma amb el canvi climàtic i elslímits del sistema. Cada clic és com prémer l'accelerador d'un cotxe en un semàfor... Fer el ruc.

Vosaltres que us adoneu de l'aigua que va pujant, aprengueu a nedar aviat o us ofegareu...cantava Robert Allen Zimmerman.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/13637/cadena/blocs/temps/estan/canviant