la PalancaJULIOL 2007 Núm. 299 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

25 anys dels Bombers Voluntaris

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALL’altra cara de l’apagada

NOTICIARIBreu. Visites del delegat del Govern

ESPORTSCopiral-Jack’s s’endú el 26è campionat de futbol sala9è Campionat de futbol sala infantilL’EFAP a la Nit del Futbol LleidatàFede al Nàstic i Giri al Terrassa

PERSONATGESEls 100 anys de Josep Lladonosa

NOGUERABreus. Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgell

COSES DEL BRIMEROCom era lo mercat d’ArtesaCARTES A LA REDACCIÓNotes d’agraïment. Els meus amics. La Flama delCanigó

IN MEMORIAM

TEMA DEL MES25 anys dels Bombers Voluntaris

PARLEN LES ENTITATSSortida a Cabanabona i VilamajorGrup de Teatre d’Artesa: “De què parlàvem?”

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Desafortunat començament delegislatura

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE CUBELLS

REPORTATGEArtesa acull una exposició de cabell

FA 25 ANYSJuliol de 1982

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó grava un CD a Salgar

PROGRAMA DE LA FIRA DE SANT BARTOMEU

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple i acords de la Junta de Govern

LES REGIDORIES INFORMENFira de St. Bartomeu 2007. Concurs d’aparadors Firade St. Bartomeu 2007. Concurs portada del llibretFesta Major 2007

HUMOR. BBC

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLes noies del Pont. 1929

4

5

6

17

38

44

41

2445

46

19

33

22

Els 25 anys dels Bombers VoluntarisEntre els mesos d’abril i setembre d’en-guany, l’Associació de Bombers Volunta-ris d’Artesa ha organtizat tot un seguitd’activitats per a commemorar el seu 25èaniversari.

Fotos: Bombers Voluntaris i La Palanca

35

42

15

29

10

31

36

39

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

JUNYMunicipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 21,4°Temperatura màxima: 34° (dia 24)Temperatura mínima: 8° (dia 1)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 24: màx. 34º, mín. 15º)Amplitud tèrmica mínima: 7 (dia 18: màx. 23º, mín. 16º)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 15 mm (dia 4)Total precipitacions: 23 mm

FESTES MAJORS

3, 4 i 5 d’agost:AlentornTòrrec

13, 14 i 15 d’agost:Santa Maria de Meià

16, 17, 18 i 19 d’agost:Cubells (veure programa a la pàg. 33)

JUNY

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 8: Íker Belchi i Lapeña, fill de Xavier i de Jenniferdia 25: Pol Jumela i Baró, fill de Jesús C. i de Montserratdia 27: Iratxe Portí i Oya, filla de Joan i de Raquel

Defuncions:dia 3: Concepció Ribera i Trabé (90 anys), natural de Solsonadia 6: Francesca Solé i Clotet (93 anys), natural d’Artesa de Segredia 9: Mercè Galceran i Rocaspana (80 anys), natural d’Alòs de Balaguerdia 15: Manel Canes i Gardeñes (90 anys), natural de Baronia de Rialbdia 18: Carme Ariaca i Castells (84 anys), natural de Vilanova de Meiàdia 25: Dolors Petanàs i Xandre (93 anys), natural de Foradadadia 29: Francesc Amorós i Peruga (62 anys), natural d’Artesa de Segre

Matrimonis:dia 23: Joan Camats i Campabadal (d’Artesa)

Marcilene Pereira (veïna d’Artesa)

Municipi de ForadadaMatrimonis:dia 2: Ivan Agea i Sebastia (natural de Lleida)

Isabel Serantes i Egea (veïna de Barcelona)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 5: Josep Tarruela i Fariol (50 anys), natural de Vilanova de Meiàdia 9: Modesta Armengol i Bagils (90 anys), natural de Vilanova de Meià

Del 14 de juliol al 14 d’octubre:Exposició de pintura a la Botiga de Montsonís (veurepàg. 31)

Del 10 d’agost al 9 de setembre:Exposició de pintura al Local Social d’Alòs deBalaguer (veure pàg. 31)

4 d’agost:Revetlla al Parc Recreatiu de Vilanova de Meià

12 d’agost:Excursió al congost de Fet (pantà de Canelles).Organitzat pel Centre Excursionista de Balaguer(inscripcions fins al 5 d’agost a Iolanda Darbra, tel.618830982 de 21h a 23h)

14 d’agost:A les 22h, al C/ Bisbe Bernaus, Havaneres amb elgrup Aires del Segre (a la mitja part, rom cremat).Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

16, 17 i 24 d’agost:Setmana Cultural a Santa Maria de Meià (veure pàg.??)

18 d’agost:Revetlla al Parc Recreatiu de Vilanova de Meià

25 d’agost:Festa de l’Aigua a Alentorn

25 i 26 d’agost:Fira de Sant Bartomeu a Artesa de Segre(veure programa a la pàg. 39)

10, 11 i 12 d’agost:Alòs de Balaguer

11 i 12 d’agost:Vall-llebrera

18 d’agost:Montsonís

18 i 19 d’agost:Anya, Boada i Seró

24, 25 i 26 d’agost:La Torre de Fluvià

25 i 26 d’agost:Baldomar

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 21,1°Temperatura màxima: 32,3° (dia 30)Temperatura mínima: 6,6º (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 8,6 mm (dia 4)Total precipitacions: 24,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 10 mm (dies 4 i 14)Total precipitacions: 25 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

L’altra cara de l’apagadaL’apagada que es va produir a Barcelona l’última setmana de juliolpassarà a la història per ser la més greu que ha patit mai la ciutatcomtal. L’incident va deixar sense corrent elèctric uns tres-cents milabonats al principi, alguns milers dels quals es van veure sensesubministrament elèctric fins més enllà de les 72 hores. Deixarem de banda les picabaralles polítiques, tant pel que fa alrepartiment de responsabilitats com per la gestió de la crisi per partde les administracions públiques. El cas és que la gran ciutat vasofrir un daltabaix gairebé sense precedents: caos circulatori,problemes amb les comunicacions de qualsevol tipus (metro, internet,mòbil...), ascensors inhabilitats, un gran nombre de serveis sensefuncionar, desplegament de la policia per garantir la seguretat... En definitiva, una vegada més s’ha fet evident el dèficit eninversions per a infrastructures que Catalunya pateix des de fa tantde temps. O sigui que quan els catalans ens queixem no és per costumi no val allò de “Estos catalanes... Siempre están pidiendo más”. Mirat, però, des de la perspectiva dels que vivim allunyats de lacapital i la seva àrea metropolitana, què voleu que us diguem?Nosaltres hi estem molt familiaritzats a patir el dèficit eninfrastructures. En ple segle XXI encara tenim vies bastant deficientsper arribar a alguns pobles, la recepció de cadenes televisives ésmolt limitada, les noves tecnologies van arribant amb comptagotes...per citar alguns exemples. Ah! I les pujades i baixades de tensió enel corrent estan a l’ordre del dia i vés a saber quants aparells domèsticsque depenen de l’electricitat s’han fet malbé per aquesta causa senseque ho puguem demostrar. És clar que una apagada d’aquestes característiques l’hauríemsuportada millor. Per una banda (siguem sincers), no hauria tingutles mateixes repercussions; però també podem dir amb el cap benalt que “els de poble” som més soferts. Ara bé, el que sap greu i indigna és veure una senyora de Barcelonaal Telenotícies engegant-nos una frase d’aquelles que es diuen sensepensar i que reflecteixen el món en què vivim. L’esmentada senyorava dir una cosa així: “Ni que estuviéramos en una aldea”. O sigui,que en un poble ens podem quedar sense llum tres dies, però no hiha dret si això passa a la capital. Una mica més de serietat i rigor siusplau, que ja sabem que sompocs, però tenim els mateixos drets que tothom.

Col·laboradors/es del mes: Eduard Bergonyó, Pere Santacreu, EvaSala, CE Artesa de Segre, EFAP, Jaume Camats, Dolors Puigcernau,Jordi Estrada, Ton Bonet, Bombers Voluntaris, Francesc Gessé, OrfeóArtesenc, Eva Maza, Pere Serra, Jordi Alins, David Fusté, RamonMonfà, Jordi Esteban,

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Nova exposició a Anya

Després de l’exposició de la pintora Pilar Zamora Jodas, entre el 6i el 22 d’abril, el local social de l’associació La Travessa d’Anya vaacollir-ne una altra entre el 8 i el 22 de juliol. En aquest cas, unaexposició de l’escultora invident M. Teresa Legarreta Macau ambel títol Formes invisibles, que es va inaugurar el diumenge 8 dejuliol.

15è aniversari de l’associació MareselvaEl passat 14 de juliol l’associació de dones Mareselva de Cubellsva celebrar el seu 15è aniversari invitant tot el poble a un refrigeri iun concert a l’església del Castell de Cubells. L’oferiment va sermolt rebut per tothom i molts veïns del municipi es van aplegar peracompanyar l’associació de dones en una data assenyalada, aixícom per gaudir d’una magnífica nit d’estiu.

El director gral. d’Administració Local visita VilanovaCarles Bassaganya, director general d’Administració Local de laGeneralitat de Catalunya va visitar el passat 25 de juliol Vilanovade Meià. Allà el va rebre l’alcalde, Xavier Terré, juntament ambaltres representants municipals. Després de signar en el Llibre d’Ho-nor i de la reunió amb l’alcalde, es traslladà a Santa Maria de Meià,on va visitar les obres de pavimentació, clavegueram i xarxa d’ai-gua potable, subvencionades amb 86.652 euros del PUOSC vigent.A continuació va visitar el mateix tipus d’obra que es farà a algunsdels carrers de Lluçars, la subvenció inicial de la qual és de 43.693euros. El director general d’Administració Local va finalitzar l’es-tada a la Noguera a Tórrec, on va visitar l’obra de canvi d’ampladade la carretera, les dues primeres fases de la qual estan subvencio-nades amb un total de 100.703 euros del PUOSC vigent.

Joan Camats, gerent del Consorci del MontsecJoan Camats i Campabadal, un dels nous re-gidors d’ERC al consistori d’Artesa, ha estatnomenat a mitjans de juliol com a nou gerentdel Consorci del Montsec un any després queun altre artesenc, Ramon Giribet, dimitísd’aquest càrrec. Durant aquest temps, el ge-rent ha estat el pallarès Serafí Cadena. Ca-mats desenvoluparà aquesta tasca desprésd’haver estat secretari del Consell Comarcal

de la Noguera i de l’Ajuntament de Castelló deFarfanya.

Nova troballa a la Cova del ParcoLes excavacions d’aquest estiu a la Cova del Parcod’Alòs de Balaguer han permès trobar una peça degran valor històric. Es tracta d’una agulla de cosirfeta amb un tros d’os que podria tenir una antigui-tat de 15000 anys. És la vuitena agulla que es tro-ba en aquest jaciment paleolític, tot i que és la se-gona que ha aparegut intacta i sencera (l’altra tro-bada ja fa anys s’exposa al Museu d’Història deCatalunya). Enguany l’equip d’arqueòlegs estàformat per 15 persones, entre professors d’univer-sitat i estudiants.

Sopar al carrer SitgesUn any més se ce-lebrà el dissabte 21de juliol, en la car-rer Sitges, el sopara la fresca. Reunitsuns seixanta co-mensals, la nit vaestar amenitzadaamb la música del’amic Martino.També es va apro-fitar l’ocasió perhomenatjar la Sra.

Enriqueta, que feia ni més ni menys que 95 anys,amb l’humor i la marxa que la caracteritza (comes pot veure a la foto, ballant amb el Mingo).

Tast de vins a SalgarEls cellers Vall de Baldomar, Vinya l’Hereu de Serói Cooperativa d’Artesa van oferir un tast de vinsadreçat als professionals de la restauració de la No-guera. El tast es va realitzar al Santuari de Salgarel passat 16 de juliol i va servir per donar a conèi-xer els vins d’Artesa als restauradors que confor-men la Ruta de la Mel (restaurants que ofereixenplats amb aquest ingredient com a toc distintiu).Els vins Cristiari (Baldomà), Grealó (Seró) i DelIris (Artesa) van ser objecte de tast i valoració perpart d’aquests especialistes en el maridatge de vinsi gastronomia.

www.artesadesegre.catel web del teu ajuntament

www.artesadesegre.cat

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Visites del delegat del Governurant aquest mes de juliol, el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Jaume Gilabert, ha realitzat diver-ses visites als municipis de les nostres contrades. Les visites es van centrar principalment en conèixer l’estat de

les obres del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Es dóna la circumstància que Gilabert, nou alcaldeMontgai, passarà a ser el nou president de la Diputació de Lleida.

El dimarts 3 de juliol, el delegat del Govern va visitar elmunicipi de Cubells: Cubells i la Torre de Fluvià. El Sr. Gilabert va arribar a l’ajuntament de la vila a les9:30h. Fou rebut pel Sr. alcalde i bona part dels regidorsamb qui es va reunir després de signar en el Llibre d’Honor. Durant la reunió de treball, alcalde i regidors van aprofi-tar per debatre, principalment, tot allò relacionat amb lesobres que està previst d’executar durant aquest any. Se l’in-formà que en breu es traurà a contractació l’obra relativa ala Impulsió d’aigua potable a la Torre de Fluvià, amb unpressupost de 84.294,00 euros, dels quals 50.000 són sub-vencionats pel PUOSC 2006 i 28.812,20 per l’Agència Ca-talana de l’Aigua. La finalitat de l’obra és la de canviar unatuberia de fibrociment per una altra de polietilè. En breu s’executarà l’obra Remodelació de la Pista Es-portiva, amb un pressupost de 170.960 euros, dels quals100.000 són subvencionats pel PUOSC 2007 i 49.100 pelConsell Català de l’Esport; i l’obra Rehabilitació de l’esglé-sia Castell de Cubells, que compta per a la seva execucióamb 10.000 euros atorgats per l’Institut d’Estudis Ilerdencsi 44.292,80 euros per Diputació de Lleida. El Sr. Alcalde va informar el Sr. Gilabert de les obres fu-tures. En aquest sentit, es vol demanar per a l’anualitat 2008del PUOSC, una subvenció per a la 6a fase de Pavimentacióde places i carrers del nucli antic de Cubells, la 1a fase delCanvi de pavimentació del nucli antic de la Torre de Fluvià

La visita del delegat del Govern al municipi d’Artesa deSegre va tenir lloc en dues dates, atès el nombre de visites arealitzar. Les visites es van centrar en tres aspectes: conèi-xer l’estat d’execució de les obres del PUOSC, visitar di-versos pobles del municipi i conèixer diverses iniciativesprivades. El dissabte 7 de juliol va veure les obres del Casal Cultu-ral i els pobles de Baldomar (amb visita al Celler Vall deBaldomar), Vernet, La Fàbrica (amb visita a CàrniquesPijuan), Vilves i va acabar assistint al sopar de Festa Majora Collfred (amb visita a l’allotjament rural Ca l’Armenter). El següent dissabte, 14 de juliol, va visitar Alentorn i Anya,abans d’inaugurar l’exposició 25 anys d’una vida de la perru-quera M. Dolors Portillo a l’antiga capella de Les Monges.

Text i Fotos: La Palanca

i Millora del servei de la xarxa d’aigua. Igualment, es vademanar el suport del Govern per a la restauració del localsocial de Cubells. Durant la reunió també es va debatre el tema relatiu al’arranjament de camins: el camí de Montgai a la C-26 i elde la Torre de Fluvià a Montgai i a Butsènit. Després de visitar la zona de la pista poliesportiva, lacomitiva es va dirigir cap a la Torre de Fluvià, on finalitzà latrobada.

Ajuntament de CubellsFoto: Eduard Bergonyó

D

Visita al municipi de Cubells

Visita al municipi d’Artesa de Segre

Si desitges que els teus somnis es facin realitat... desperta't!Ambrose Bierce

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

El dissabte 14 de juliol, el delegat del Govern va fer unavisita a Vilanova de Meià i un recorregut pels pobles deSanta Maria de Meià, Gàrzola, Lluçars i Tòrrec. En aquest recorregut, l’alcalde de municipi, Sr. XavierTerré Boliart, el va informar de les actuacions immedia-tes d’obres, pendents del PUOSC, a realitzar en els es-mentats pobles, consistents en fer les cunetes amb for-migó a la carretera de Tòrrec, el condicionament i lesxarxes de clavegueram i aigua potable al carrer Font de

Lluçars i a uns carrers del nucli antic de Santa Maria deMeià, així com també les que es pretén realitzar a lesesglésies de Gàrzola i Lluçars. Pel que fa a l’església de Santa Maria de Meià, el Sr.Gilabert va dir que des del Govern donarien assessora-ment per a la restauració de les pintures allí existents.

Pere Santacreu TrepatFotos: Eva Sala

Visita al municipi de Vilanova de Meià

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

10

la P

alan

ca

El Copiral-Jack’s s’endú el 26è Campionat de futbol sala

n any més, i ja en van 26 de con-secutius, el Campionat de futbol

sala d’Artesa ha estat un dels atrac-tius de les primeres nits d’estiu. En-guany es va repetir la final de l’anyanterior, però amb un desenllaç di-ferent: l’equip Copiral-Jack’s gua-nyava la gran final a la tanda de pe-nals al Pub Trébol. Un total de 19 equips dividits en pri-mera i segona divisió van disputar eltorneig que organitza el CENG, ambRafa Vega al capdavant, des del dia 25de maig fins al dia 28 de juliol. La fase regular va acabar amb el PubTrébol líder de 1a, seguit pel Copiral-Jack’s a un sol punt. Aquests dos equipsvan desplegar el millor joc durant eltorneig i van trobar-se a la final des-prés de superar els play-off amb como-ditat. El partit decisiu va ser molt intens,amb una lluita aferrissada per la victò-ria i on els dos equips van prendre mol-tes precaucions defensives i no van ar-riscar. El Copiral-Jack’s es va avançarun a zero i el Trébol va empatar de pe-nal. Es van tornar a avançar i el Trébolva neutralitzar el marcador amb una golde falta als últims minuts. La pròrrogava acabar amb igualtat i en els penalsels futbolistes del Copiral-Jack’s vanendur-se el triomf per 4 a 2.

La Palanca

1a divisióPub Trébol 15Copiral-Pub Jack’s 14Pub Halley-Thanatos 12Montclar 11JMG 8Lo Piset 6Orgullo Paisa 4Metalkipps 2Ex Unit 0

2a divisióToccs 15Piktl’s 12Frikis 12Èfors 11Local Trébol 11Steaua 10All Stars 6L’Art 66-67 6Mariscales 5Auto Xami 1

Màxims golejadors:1a Àngel Santacreu (Pub Trébol) 28 gols2a Xavier Durany (Toccs) 23 gols

Porters menys golejats:Albert Regué (Pub Trébol) 20 golsMarc Vilanova (Piktl’s) 31 gols

U Classificacions fase regular

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

9è Campionat de futbol sala infantilurant el passat mes de juliol s’hadisputat a la pista poliesportiva

de les piscines d’Artesa de Segre elcampionat infantil de futbol sala pernovè any consecutiu, organitzat pelCE Artesa de Segre. En aquest campionat els nois i noiesd’edats entre sis i quinze anys han po-gut gaudir d’allò que més els agrada:jugar a futbol. El número de jugadors inscrits alcampionat ha estat d’una cinquantena,superant els trenta-cinc de l’any 2006.L’organització va formar quatre equipsperfectament dividits en grups d’edat iva posar-los-hi el nom de quatre em-preses artesenques que col·laboren ambel campionat: Construccions París-Córdoba, Olis Macià, Cal Rellotger iBar Piscines. El campionat s’ha anat disputant ales tardes dels dilluns, dimecres i di-vendres; havent-hi un gran ambientd’amistat i esportivitat entre els juga-dors membres de cada equip. L’organització del campionat volagrair als nois inscrits al campionat elseu bon comportament durant els en-contres. També cal agrair als pares l’as-sistència als partits i el recolzament al’organització. El guanyador d’aquest campionat haestat l’equip Cal Relloger, que en unaajustada final va guanyar l’equip BarPiscines per 7-6. Tercer classificat,l’equip Construccions París-Córdoba,que va guanyar l’equip Olis Macià per9-5. El jugador Isaac Pérez (Cal Rellot-ger) va quedar màxim golejador amb15 gols.El jugador Marc Rovira (Bar Piscines)va quedar el porter menys golejat ennomés encaixar 11 gols. La jugadora/portera Sheila Belchi(Cal Relloger) va guanyar en l’apartatjugador/a revelació del campionat ambquè l’organització premia aquell/a ju-gador/a que aporta més il·lusió, empen-ta i sacrifici en cadascun dels encon-tres. S’ha d’informar també que tots elsequips participants i els tres anteriorsjugadors van rebre de mans del Sr. al-

calde Domènec Sabanés i del Sr. regi-dor d’esports Antoni Belchi una copade regal cedida per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre. També se’ls va ob-sequiar amb una samarreta del campi-onat de futbol sala infantil. L’organització vol agrair a les enti-tats que han col·laborat amb el campi-onat, ja que sense les seves aportaci-

D

ons difícilment s’hauria pogut realitzar.Aquestes són: Ajuntament d’Artesa deSegre, Ràdio Artesa de Segre, revistaLa Palanca, Construccions París-Córdoba, Olis Macià, Cal Rellotger iBar Piscines. Gràcies a tots i fins l’es-tiu que bé.

CE Artesa de Segre

1r classificat: Cal Rellotger

2n classificat: Bar Piscines 3r classificat: Construccions PC

4t classificat: Olis MaciàJugadorarevelació:

Sheila Belchi

Porter menysgolejat:

Marc Rovira

Màximgolejador:Issac Pérez

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

13

la P

alan

ca

Fede al Nàstic i Giri al Terrassaquests dos futbolistes artesencshan fet un salt important aquest

estiu per al seu futur esportiu dinsaquest complicat món del futbol. Ambdós tenen vàries coses en comú:han passat per les bases del FCBarcelona, són esquerrans i han estatreciclats de davanters a defenses. Ac-tualment juguen com a laterals esquer-re i, probablement degut als seus iniciscom a davanters, són molt ofensius. Federico Bessone “Fede” té 23 anysi ha jugat les últimes 2 temporades ambl’Espanyol B (a 3a i 2a B respectiva-ment). Ha jugat diverses vegades ambel primer equip de l’Espanyol en par-tits amistosos i de la Copa de Catalunya.Aquesta temporada 2007-2008, ceditper l’Espanyol, jugarà amb el Nàstic a2a A. Es converteix així en un delsartesencs que ha arribat més amunt enaquest esport.

Roger Giribet “Giri” té 20 anys i hajugat a 3a les dues últimes temporades(amb el Barça C i amb el Balaguer).Aquest juliol ha fitxat per un any ambel Terrassa (2a B), on s’ha retrobat ambJ.C. Pérez Rojo, l’entrenador que va te-nir els dos últims anys al Barça. Per altra banda, el ja veterà JaumeCampabadal ha renovat un any més pelBalaguer després d’haver realitzat unamagnífica temporada, tot i haver co-

mençat lesionat. També el jove Miquel Massana (en-cara li queda un any de juvenil) estàfent una destacada progressió amb elLleida. Després d’aconseguir l’ascensa la Divisió d’Honor juvenil, ha jugaten alguns partits de Copa de Catalunyaamb el primer equip (juga a 2a B), ambel qual ha fet l’estatge de pretemporada. Bona sort a tots ells.

La Palanca

Fede Bessone Roger Giribet

AA

L’EFAP a la Nit del Futbol Lleidatàl passat dia 5 de juliol es va cele-brar a Lleida, a l’hotel Comtes

d’Urgell, la Nit del Futbol Lleidatà. La escola de futbol Artesa-Ponts(EFAP) va ser una de les més guardo-nades al rebre dos premis pels dos cam-pions de la temporada 2006-2007 encategoria juvenil i aleví. Té molt mèrit obtenir dos campionats,ja que de totes les entitats futbolístiquesde la província de Lleida només dos vanobtenir més guardons que la nostra: Bor-deta i AEM. Per aquest motiu hem acon-seguit que els equips grans de la provín-cia es fixin amb els nostres jugadors pera què vagin a jugar en categories superi-ors. Això, per a nosaltres és un estímulper continuar treballant. Els premis van ser recollits per XavierCluet, com a delegat de l’equip aleví, iEnric Valls, com a president de l’escola. També van ser guardonats dos noismés d’Artesa: Damià Farré, com a en-trenador de porters de les seleccions delfutbol base lleidatà, i Isaac Pérez, com amembre de la selecció de Lleida infantil.

EFAP

E

Equip juvenil

Equip aleví, campió

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Recuperació de la TorreL’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha iniciat els tràmitsper aconseguir que el nucli rural disseminat de la Torre pu-gui ser un nucli urbà, recuperar així l’antic poble i fer quesigui edificable. L’objectiu és rehabilitar els immobles delnucli, així com les masies de la zona, per evitar que el nuclidesaparegui. De moment, s’han rehabilitat la rectoria i unade les cases pairals, i es preveu la reconstrucció de deu im-mobles més. D’aquesta manera, la Torre tindria uns quinzehabitatges.

Nou fons municipal a l’Arxiu Comarcal

L’alcalde de l’Ajuntament d’Algerri, Xavier Viola, ha sig-nat un contracte per la cessió en dipòsit del fons municipal al’Arxiu Comarcal de la Noguera. Amb aquest contracte,l’Ajuntament d’Algerri garanteix la convenient preservaciód’una part del seu patrimoni cultural i, així mateix, posa adisposició dels estudiosos i dels ciutadans en general la sevadocumentació més històrica que, a partir d’ara, es podrà con-sultar a les instal·lacions de l’arxiu comarcal. Durant aquest

any, ja són tres els ajuntaments de la Noguera que s’hanacollit a la possibilitat que ofereix la legislació actual per talque els municipis petits puguin conservar els seus documentsen els arxius comarcals.

Noves escoles bressol a la comarcaEl pròxim curs escolar, Térmens obrirà la primera escolabressol de caràcter municipal, que acollirà més de 20 infantsde 0 a 3 anys. L’equipament s’ubica al costat del col·legipúblic Alfred Potrony. Per altra banda, l’Ajuntament deBalaguer ha adjudicat les obres de la nova escola bressolmunicipal, que tindrà 82 places i s’ubicarà al costat del CEIPGaspar de Portolà.

TranssegreAquest any, un total de 275 embarcacions van baixar pel riuSegre durant el cap de setmana del 7 i 8 de juliol. L’organit-zació de la Transsegre ja va haver de tancar el període d’ins-cripcions el dilluns dia 2, donat que ja s’havia arribat al lí-mit que garanteix la seguretat dels participants. En aquestaedició, el lema de la festa va ser Una Transsegre de pel·lí-cula, i totes les barques havien de portar alguna referènciacinematogràfica. L’objectiu era potenciar l’originalitat i tre-ball de les barques.

Contes de les mil i una nitsEl Museu de La Noguera ha organitzat durant el mes de ju-liol els Contes de les mil i una nits, una de les activitats queha tingut més èxit de públic en passades edicions. Cada di-mecres de juliol, el Museu ha acollit a la Princesa Shahrazad,personatge que ha narrat diferents contes populars, històriesde tresors fabulosos i reis pietosos.

Anna M. Vilanova

Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgelles de l’any 1996, es ve celebranta Balaguer la Càtedra d’Estudis

Medievals Comtat d’Urgell, essentels seus impulsors el catedràtic d’His-tòria Medieval de la Universitat deLleida, en Flocel Sabaté, i el llavorsdirector de l’Arxiu Comarcal de laNoguera, en Joan Farré. Inicialment, l’objectiu d’aquest curses centrava en l’estudi i evolució delComtat d’Urgell i els contactes d’aquestamb els comtats veïns i, fins i tot, d’al-tres regnes peninsulars. Amb posterio-ritat, es va ampliar de mica en mica elcamp d’investigació fins assolir un cairemés global i convertir-se en una reunióinternacional. Una bona mostra d’aixòés el XIIè curs de 2007, batejat amb eltítol “Utopies i alternatives de vida a

l’Edat Mitjana”, on hi trobem, a mésde professors del país, a ponents deBèlgica, França, Itàlia... que exposentemes propis de les seves contrades. La càtedra d’enguany ens intenta ferveure que l’edat mitjana, consideradatradicionalment com un període fosc,en realitat ens mostra molts plecs i fis-sures per on imaginar, cercar, idealit-zar i, fins i tot, lluitar per un món dife-rent, amb la possibilitat d’assolir unasocietat més justa a partir de models devida alternatius i també arribar a conèi-xer un món millor a partir de profeciesi visions. Aquests han estat els objectius de lesponències presentades els dies 4, 5 i 6d’aquest juliol, tot incloent-hi el dijousdia 5 una visita guiada per Prim Bertran,

D professor titular de la Universitat deBarcelona, a les esglésies de Cubells iAgramunt, les torres defensivesd’Almenara i la Guàrdia d’Urgell i elcomplex del Castell del Remei. Qui subscriu aquestes breus ratlleshi ha estat present des de la segona edi-ció, l’any l997. Per acabar, assenyalar que un dels re-cords més emotius, per la meva part, foula VIII edició d’aquest curs, que cloguéles sessions acadèmiques sota la presi-dència del catedràtic José Luis Martín,cap d’Història Medieval a la UNED igran medievalista, qui malauradamentno va poder veure la publicació de lesactes degut al seu recent decés.

Jaume Camats i Campabadal

16

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Els 100 anys de Josep Lladonosaquest any es commemoraels 100 anys del naixe-

ment de l’escriptor i historia-dor lleidatà Josep Lladonosai Pujol (1907-1990), centenarique a la nostra ciutat hauriad’experimentar algun reco-neixement, ja sigui a nivell ins-titucional o de les entitats. Lleidatà il·lustre, va dedicartota la vida a estudiar minucio-sament la història de Lleida, lesseves institucions, els seus car-rers i la seva gent il·lustre, a mésdels esdeveniments històrics. Vanéixer a la població d’Alguaireel 28 de juny de 1907, peròd’Artesa en guardava el recordd’una època feliç.

Dades biogràfiquesEns arriben dades dels temps il’ambient en què va néixer, el1907. Eren anys difícils, de re-núncies obligades, de privacionsper les circumstàncies econòmi-ques de l’època, unes mancances ques’agreujaven molt més si moria el capde la família. Josep Lladonosa va per-dre el pare quan tenia 7 anys. La mare, per a poder tirar endavanttres fills petits, no va tenir més remeique posar-lo a ell i al seu germà a l’hos-pici fins als 17 anys. La infància i l’ado-lescència són les dues etapes més trans-cendents en la vida d’una persona. Ésel temps de familiaritzar-se amb elscostums d’un determinada cultura, unallengua, un entorn, circumstàncies cab-dals per a la formació del caràcter, quesumant-hi el temperament s’esdevé fi-nalment la personalitat. Malgrat les di-ficultats viscudes, el valuós exercici dela imaginació del jove Lladonosa maino es va trencar. L’impuls del seu pensament el vacanalitzar vers uns intensos treballsd’investigació històrica. Tot petit des-cobriment li abrandava la ment per aseguir investigant més i més. Ho ano-tava tot i produïa moltes notes que des-prés amb paciència havia d’ordenar, enun temps que l’ordinador no existia. Lafeinada era enorme, d’anys i de molta

paciència. Disciplina que volia encoma-nar als seus alumnes doncs va exercirde mestre d’escola abans i desprès dela guerra. La recerca és impossible si hom ig-nora allò que es busca, però la veu in-terior de Josep Lladonosa sabia on ana-va, volia expandir-se per a mostrar ales noves generacions la passió d’apren-dre, l’únic desig que vertaderament ensallunya de la mediocritat i d’una exis-tència absurda i efímera. Potser embadalit per la simfonia dellum i colors dels paisatges lleidatans ila riquesa històrica de la seva gent, vafer un aprofundiment de la història deLleida com ningú havia fet abans queell.

La seva obra i l’entornEls anys de la infantesa l’havien pre-parat per una disciplina de treball a basede mètode i sacrifici. També li havienabrandat la imaginació. En un enllume-nat nocturn a la vora del Segre, podiaimaginar-se les fogates d’un campa-ment àrab o cristià i una època deter-minada de les seves investigacions.

Cronista Oficial de la Ciutatde Lleida, amb infinitat d’arti-cles periodístics i alguns llibreseditats, va concloure la sevallarga trajectòria com a escrip-tor amb l’obra sobre la Histò-ria d’Artesa de Segre i la sevaComarca, que al seu dia li ha-via encarregat l’alcalde JaumeCardona. Membre de la Reial Acadè-mia Catalana de Belles Arts deSant Jordi i de les Bones Lle-tres de Barcelona, pertanyiatambé a la Reial Acadèmia dela Història de Madrid i va serconseller de l’Institut d’EstudisIlerdencs. A més de la seva darrera obra,que ja hem dit de la històriad’Artesa, alguns dels seus títolsmés significatius són Laantigua Parroquia de SanMartín (1944) i La Història deLleida. Estudi General deLleida (1953). Va col·laborar

també en la Geografia Comarcal deCatalunya, en la Gran EnciclopèdiaCatalana i en la Història de Catalunya.A més, cal destacar que publicavanovel·les. El 1955 va publicar unanovel·la de caire històric titulada La fide Macot, que amb motiu del seu cen-tenari va editar La Mañana el dia deSant Jordi de 2007.

Lladonosa i ArtesaEl Josep va escollir la nostra poblacióper a passar-hi els darrers anys de laseva vida. Bon conversador, va fer fà-cilment moltes amistats i tothom el co-neixia. Sempre estava a punt per fer-lapetar. Si el volies trobar, ho podies fercada diumenge al sortir de missa de 12amb la seva esposa. Vinculat amb Artesa per lligams fa-miliars amb la família de cal Pedrol deVall-llebrera, amb la Pepita més con-cretament, sovintejaven les visites finsal punt que ell i la seva segona esposa,Maria Morancho, van acabar per com-prar-se un pis al carrer de les Monges,núm. 24 (exactament el 2n 1a), on es-tablí la seva residència.

AA

17

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

El Club de Lectures el va convidartres vegades a impartir conferències, quesempre desvetllaven l’interès de la gent. També havia vingut el seu fill com aconferenciant, el Josep Lladonosa Vall-

llebrera. Fruit de la seva vinculació isentiments envers el nostre poble, a lesconferències ja se li va parlar de fer unahistòria d’Artesa. En temps de l’alcalde Cardona, en

un acte institucional organitzat perl’Ajuntament d’Artesa, al JosepLladonosa com a historiador i al Dr.Maluquer de Motes com a catedràtictambé amb residència a Artesa, es vanomenar ambdós personatges com aFills Il·lustres de la Ciutat. Amb el Ferran Sànchez i el VicentRoca van visitar tots els pobles delmunicipi per a bastir amb fotos i infor-mació de primera mà la culminació dela seva obra. Jo mateix el vaig acom-panyar a visitar la família Balcells, unmatrimoni de mestres que vivien al’Almenara Alta, i al Molí d’Espígol,un jaciment prehistòric de Tornabous,del que parla a la seva obra. Fins aquí un breu perfil biogràfic delSr. Lladonosa amb motiu del seu cen-tenari. Va néixer a Alguaire i era llei-datà pels quatre costats. Els darrers anysde la seva vida va ser artesenc per vo-cació. Els homes il·lustres sempre dei-xen petjada per els llocs on passen.

Bartomeu Jové i Serra

En Josep i la seva esposa en un acte d’homenatge al Ajuntament d’Artesa amb les autoritats, entitats ialcaldes pedanis. (foto Sisquet)

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

El passat 10 de juny, a la parròquia deSant Salvador de Vilanova de Meià,van rebre la Primera Comunió:

Maite Terré i PascuetJordi Novau i HuguetIsak Martín i BallesterAlbert Estrada i PuigcernauSergi Estrada i Puigcernau

Volem agraïr a la Montserrat la sevatasca com a catequista. Moltes gràcies!

Text: Dolors PuigcernauFoto: Jordi Estrada

19

la P

alan

ca

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

ap allà als anys 30, amb la il·lusiód’aprendre l’ofici de cisteller -i

com un amic em va dir que a Artesahi havia un cisteller molt bo- sensepensar-m’ho, vaig venir cap Artesa. Com que jo no havia vist mai firesni mercats, em va agradar molt comfuncionaven. La gent de la comarca, pobles i ma-sies, pagesos en aquell temps, criaventota mena de bèsties. Era la manera deguanyar-se les garrofes. El diumengeal matí, com que era mercat, cap Artesas’ha dit. Baixaven gallines, pollastres,conills, porquets i moltes més coses avendre. També hi havia qui criava fu-rons, uns animalets que feien sortir els

conills quan es posaven en un forat.Baixaven uns homes que portaven unacorretja al coll: volia dir que venienfurons, que estaven prohibits. Lo mercat de gallines, pollastres iconills, es feia al carrer Sant Joan, decal Rosell al Tomàs del vi, cap a l’es-corxador acabant a la Plaça del Patac.Tota classe de llegums a la Plaça delJosepet, aleshores la Plaça del Blat. Losporcs, al carrer Calvari. Los animalscom mules o someres, cavalls i bousels havies d’anar a buscar a la falda delCastellot, darrere del Carrer Nou. Desde lo cap de la carretera de Ponts fins acal Bròvia, tota la costa plena d’animalsi gent fent tractes. O sigui que lo mer-

cat estava molt repartit, i quan sortiende casa ja sabien on trobarien lo quevolien. Per acabar us diré: Pocs diners,però feliços i contents. I prou.

Ton Bonet

C

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Com era lo mercat d’Artesa

NOTA DE LA REDACCIÓAtès el gran interès que han desper-tat els textos del senyor Ton Bonet,per la senzillesa i naturalitat amb quètracta temes força quotidians, el Con-sell de Redacció ha cregut conveni-ent dedicar-li una secció d’ara en en-davant, en lloc de publicar-ho com aCartes a la Redacció.

Nota d’agraïmentEl passat dijous 28 de juny va produir-se de manera fortuïtaun espectacular accident a Artesa. Va ser a la carretera deTremp, a l’alçada de la Fiat. A la pujada del davant, que vaal xalet del Tomàs Cirera, hi havia un camió aparcat. Enaquell moment passava per allí el jove Ramon Vila Rica (decal Montroig), que va veure com al camió se li desfermavael fre de mà i que podia provocar un accident a la carretera.Va córrer a pujar a la cabina i en aquell moment el camió vafer un gest de manera que el noi va quedar atrapat entre laporta i una paret. Als crits d’auxili va acudir-hi multitud de gent. Just enaquell moment passava un camió grua que va adonar-se del’aldarull. Com “una mena d’Àngel de la Guarda”, quan lesrodes del camió encara giraven a l’aire, va estendre la pluma,va aixecar el camió avariat i, de ben segur, va salvar la vidadel Ramon. El noi va resultar ferit, però el desenllaç podiaser pitjor. La família Vila-Rica vol donar les gràcies a tothom per lesmostres de solidaritat envers el seu fill. Vol agrair la col·la-boració incondicional i espontània dels veïns, bombers,Mossos d’Esquadra, personal del CAP i també del camioneranònim. A tots, moltes gràcies per la vostra ajuda, doncsaquests gestos dignifiquen la condició humana.

Família Vila-Rica

Amb motiu de la celebració dels 25 anys d’una vida, vullagrair: Al Domènec i al Mingo i a tots els corresponents regi-dors, l’acceptació de l’exposició per al poble i el suport iajuda rebuda. També dono les gràcies per la gran afluència de personesque han visitat l’exposició 25 anys d’una vida i les sevesmostres d’afecte vers tota la celebració. Una forta abraçada per tota la gent que m’ha ajudat en elmuntatge i aportació d’idees per fer possible la celebraciód’aquesta data tan important per a mi. Moltes gràcies a tots i fins la pròxima vegada que se’mtornin a creuar els cables.

M. Dolors Portillo

www.lapalanca.orgrevista@lapalanca.org

www.lapalanca.catrevista@lapalanca.cat

Nota d’agraïment

21

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Els meus amicsDes de La Palanca dono les gràcies a totsels meus amics d’Artesa de Segre, que ésel meu poble, per haver-se interessat tantper la meva malaltia. Sobretot a aquells quetantes vegades m’han trucat per veure comestava. De tot cor els dono les gràcies. També em refereixo a una de les masi-es de Montsonís, que és la família Gili,ja que tant el senyor Joan com la sevaesposa Dolors són molt bons amics.M’han escrit i m’han trucat. Des d’aquíels dono les gràcies. Em recordo moltd’ells, que també venien a Salgar. A més, vull donar les gràcies als meusbons amics com són Mn. Roc i la senyo-ra Pilar. Els vull dir que els trobo molt afaltar i que em recordo molt d’ells. Elsenvio una forta abraçada.

Vull saludar també els meus vuit amicsamb els que anàvem a Salgar cada dime-cres, a la santa missa que se celebrava ales vuit del matí (primer amb Mn. Roc idesprés amb Mn. Antonio Ballester. Aixímateix, saludo totes aquelles senyoresque també venien i continuen anant-hi.El hi desitjo molta salut perquè cada di-mecres hi vagin, ja que jo no les pucacompanyar. Després que s’havia acabat la cerimò-nia, ens dirigíem cap al molí, propietatdel nostre amic i bona persona AlfonsoMontoliu, fill del baró de l’Albi deMontsonís. Allí esmorzàvem al jardí, on

hi té una taula molt gran sota un salze.Una vegada havíem esmorzat, fèiem pe-tar la xerrada. Aquests vuit amics són: Mn. AntonioBallester, Francisco Vilalta, AlfonsoMontoliu, Vicenç Roca, Ramon Segú,Antonio Roca, Domènec Aldavó iAntonio Rúbies. A tots els hi dic amb locor a la mà que els hi desitjo molts anysde vida, perquè cada dimecres puguinanar a aquest santuari tan meravellós quetenim a Salgar. Moltes gràcies, amics, per la carta queem vau enviar. Us trobo molt a faltar iem recordo molt de tots vosaltres. El vostre amic, un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

La Flama delCanigó

Tot va començar el passat mes d’abrildurant el transcurs d’una excursió del ci-cle “Rutes per la Vall de Segre”. Són unescaminades que organitzen diferents cen-tres excursionistes de Lleida i que prete-nen conèixer millor els territoris i poblesafins al Segre, alhora que es fa amistat iuna mica d’esport. Ja ens havíem trobat alguna vegadaamb els del centre de Bellpuig. Van serells els que ens van explicar la pujada alCanigó per Sant Joan, i és que són els quejuntament amb el centre de Lleida promo-uen i organitzen l’arribada de la Flama perterres lleidatanes. Ens van engrescar peranar-hi i així ho vam fer. Cap al Canigó. La curiositat de La Flama de Canigóens envoltava de misteri. Qui no ha vist,any rera any, el dia 23 de juny una perso-na corrent amb una torxa a la mà i escor-tat per un cotxe dels mossos?. La comitivade La Flama. Però, que hi ha darrera detot això. Que és La Flama del Canigó?Que representa per al poble català? En-guany ho vam viure i ho volem compartir. Tot comença el cap de setmana abansdel dia 23 de juny. Gent arribada de totaCatalunya, inclosa de la Catalunya Nord,s’apleguen als peus de Canigó, concreta-ment al refugi de Cortalets. La german-dat és la tònica general. Es porta un feixde llenya del poble o vila de cadascú.Aquesta llenya es puja a dalt del cim delCanigó i que servirà per encendre el foc lamitjanit del 23. Llenya arribada de totaCatalunya contribuirà per encendre el foc, unfoc generat a partir de trossets de Catalunya,un símbol d’unitat dels Països Catalans. Unfoc que s’escamparà per tota la geografia ca-talana i que servirà per encendre les fogueresde la Revetlla de Sant Joan.

Sortim d’Artesa el dia 22 de juny a les8 del matí. Al cap de dues hores arribema Puigcerdà. Parada i a esmorzar. Conti-nuem la ruta travessant els verds parat-ges de la Cerdanya francesa, visitantMont-Lluís i la fortificada Vilafranca deConflent, a on dinarem. A l’arribar a Pra-des de Conflent agafem un camí que ensconduirà fins als peus de Canigó. Són lescinc de la tarda i comencem a muntar latenda de campanya. Allà pels vols de les set de la tarda ensatansem al refugi. Una multitud de gentprovinent d’arreu del territori s’aplegavaal voltant dels tres fanals que contenienla flama, Guissona, Alcarràs, Almacelles,Serós, Lleida, Bellpuig,....entre d’altres.Vam conèixer al Miquel Andreu, un delsfrancesos del Cercle de Joves dePerpinyà, i que com ell mateix ens va dir,quan van començar eren joves però queara ja no ho són tant. Ens va explicar queLa Flama resta encesa durant tot l’any alMuseu de la Casa Pairal o Castellet dePerpinyà. I que el dia 22 la portem cap alCanigó i a mitjanit es produirà la ceri-mònia de la Regeneració de La Flama,s’apagarà l’existent alhora que s’encénel feix de llenya i que servirà perquè l’es-perit de La Flama no s’apagui mai. Són les nou del vespre i comencem apujar a dalt del cim del Canigó (2.784metres). Encara hi ha llum de dia, peròenguany fa mal temps, boira i fred. Ensdiuen que normalment fa bo, si més no

és un consol. La gent comença a pujar,molts amb el fanalet amb el que recolli-ran la nova Flama per portar-la al seupoble i encendre les fogueres de SantJoan. Déu n’hi do la gent que hi ha, no ensho hauríem arribat a pensar mai. Continu-em la pujada. A mig camí a l’alçada de laFont de la Perdiu ens marxa la boira, peròens arribar vent i fred. Cal abrigar-se. A quarts de dotze fem cim. Ja hi ha gentque s’espera i pren posicions. A mitjanites procedeix al ritual de la Regeneracióde La Flama al mateix temps que es lle-geix el Missatge de La Flama del Canigó2007 i s’entonen Els Segadors, La SantaEspina i Muntanyes Regalades. Fet això,arriba la recompensa. Agafar un trossetde flama i encendre el llantió que cadas-cú porta i cap a baix. Una riuada dellumetes il·lumina el Canigó. Els nostresamics francesos es quedaran tota la nit adalt del Canigó vetllant que La Flama nos’apagui. Un altre torn pujarà a les cincdel matí a prendre flama. Ara ja sabem que és La Flama deCanigó i que representa. Símbol d’unitatde la terra catalana, que d’una flama ensurten milers i recorren la nostra geogra-fia, arribaran a totes les contrades icontribuiran a encendre les fogueres quecremaran la Nit de Sant Joan a les placesdels pobles, viles i ciutats de Catalunya. Ara entenen que el Canigó sigui moltmés que un poema de Mossèn CintoVerdaguer, sigui tot un símbol del poblecatalà. Als seus peus s’estén una munió depobles que foren el bressol de Catalunya. L’any vinent hi tornarem.

Rosa Maria Chopo i ComabellaFrancesc Alcázar i Domingo

22

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Ara ens acomiadem de tu, CiscaSí, ens acomiadem. Allò que tu hashagut de fer tantes vegades al llarg dela teva vida. Perquè la teva ha estat unavida de lluita. Lluita pel teu poble, pelteu país, en definitiva per la teva gent.I entre la teva gent, en un lloc de privi-legi, la teva família. Però ara no parlarem de les dificul-tats del passat, sabem que a tu not’agradava lamentar-te. Nosaltres hem estat amb tu en unade les etapes probablement méstranquil·les i més serenes de la tevavida.Al teu costat i amb el teu exemple, hemaprès el significat de paraules comcompromís, generositat, tolerància,gratitud, interès, participació i sobre-tot perdó. Han estat molts els moments que

hem compartit, però ara voldríem que-dar-nos especialment amb les tevesganes de viure i la teva capacitat d’il·-lusionar-te. Il·lusionar-te, malgrat tot,amb les coses del dia a dia. Sempre et recordarem llegint el dia-ri, mirant el programa de la Festa Ma-jor, treballant en les disfresses dels teusbesnéts, mirant-los jugar… SENZI-LLAMENT, SEMPRE ET RECOR-DAREM. La família volem donar les gràciesa totes aquelles persones que han estatal nostre costat durant aquests momentsde comiat. Volem agrair als metges i a les in-fermeres del CAP d’Artesa la seva as-sistència i la seva bona disposició.

Les teves nétes

Nota d’agraïment

La família Ros-Solé volagrair les mostres de condolrebudes per la mort del nostreestimat Francisco Ros Solé. Agraïm tota l’atenciórebuda del servei mèdic delCAP d’Artesa i també alservei de PADES, per la sevabona disposició que vanmostrar-li en tot moment. Molt agraïts a tothom.

Nota d’agraïment Nota d’agraïment

De tot cor us agraïm les mos-tres de condol que hem rebutpel decés de la nostra mare,padrina i germana DolorsOlsina i Monsonís. Així ma-teix, manifestem el nostreagraïment vers tot el personaldel Centre Sanitari d’Artesa deSegre.

La família Amorós-Mitjanetavol agrair a tothom les mos-tres de condol rebudes al llargde tots aquests dies en el tras-pàs de l’espòs, pare i padríFrancesc Amorós “El Sisco deCal Xeró”. Així com tambévolem donar les gràcies demanera pública a tots aquellsque en la seva llarga malaltial’havien ajudat, en especial alBar Sícoris i al Bar Jorper’sper la paciència i dedicacióque sempre havien tingut ambell. Moltes gràcies.

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25 anys dels Bombers Voluntarisurant aquest any, els BombersVoluntaris d’Artesa de Segre ce-

lebren els seu 25è aniversari, per laqual cosa han organitzat tot un se-guit d’activitats que van començar elpassat mes d’abril i que s’acabaranaquest setembre. Per tal de conèixer millor la històriad’aquesta entitat, us emplacem a llegirl’article del Tema del Mes de la revistadel mes de juliol de 1999, quan els bom-bers van estrenar el parc actual; ja queen aquesta ocasió només en farem unapetita pinzellada. Abans de l’existència dels bombersvoluntaris, l’Ajuntament ja havia adqui-rit un petit camionet BRL (Bomba Ru-ral Lleugera) amb el qual es feia el quees podia. Amb les primeres eleccionsmunicipals democràtiques, el 1979, idesprés de l’alarma provocada per la

dificultat de controlar alguns incendisproduïts en habitatges, el regidor PereVidal va ser un dels principals impul-sors per a la creació d’un parc de bom-bers voluntaris. Ara fa 25 anys, amb la contribucióde l’Ajuntament i de la Generalitat, el

projecte es va fer realitat. El primer lo-cal va ser de lloguer, al carrer Sitges; iels primers vehicles, el BRL de l’Ajun-tament i un Renault 4. Durant molt anys els esforços es vancentrar en consolidar un projecte queva tenir el seu punt culminant el 1999,any en què es va posar en funcionamentl’actual Parc de Bombers. Amb moltpoc finançament per part de la Genera-litat, l’Ajuntament va assumir el costde la carcassa de l’edifici, mentre queels Bombers Voluntaris van fer-se càr-rec dels acabats interiors amb fons pro-pis i moltes hores de feina. El nou parc, a més d’un exemple devoluntat de ser arreu del país, ha servitper a l’organització de tot tipus d’acti-vitats relacionades amb els serveisd’emergències (cursos, trobades, pràc-tiques...).

D

Els dotze bombers voluntaris guardonats per la Generalitat l’any 2004, després de més de 20 anys de servei

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Els nostres bombers han estat sem-pre d’Artesa de forma majoritària,però poc a poc també s’hi ha anat in-corporant gent de la rodalia, perquèla seva actuació no es circumscriu alterreny estrictament municipal; defet, han hagut de fer sortides benlluny (Tivissa, Puigcerdà, Monistrolde Montserrat...). Les seves actuacions no s’han limi-tat a l’extinció d’incendis, sinó tambéa qualsevol tipus d’emergències, comés lògic. Ara bé, també han contribuït ala vida social d’Artesa i comarca col·-laborant amb la Festa Nacional de l’11de setembre, la Fira de Sant Bartomeu,la cavalcada dels Reis Mags, etc. En els darrers anys, la creació delsBombers Juvenils ha estat l’aposta defutur més encertada que s’ha fet desdels seus inicis. En aquest sentit, el Capde Parc Benet Galceran deia en el pro-grama d’actes dels 25 anys: “De la gentque vam començar, alguns per desgrà-cia ja no hi són, d’altres ens fem gransi per lògica anirem deixant el nostre

lloc. Estiguem tranquils, però. Gentjove amb empenta, bona gent, estanfent el relleu amb ganes de servei iil·lusió”. Per mots anys, companys bombers,

i que la vostra tasca pugui continuar permolt de temps.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: La Palanca i Bombers Voluntaris

La Festa Nacional de l’11 de setembre és una de les activitats en què els bombers han participat de formaininterrompuda des dels seus inicis

Dues imatges del parc mòbil il·lustren l’evolució dels mitjans. A l’esquerra, amb els cotxes guarnits amb motiu de Sant Cristòfol davant l’antic parc. A la dreta,imatge més actual al pati del nou parc

Les activitats divulgatives de les tasques d’emergència entre la mainada hansovintejat durant aquests 25 anys

Les reunions al voltant d’una taula han servit per compartir bons moments. Elshabituals: sopar de Nadal i dinar de la Fira

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

Els actes de celebració dels 25 anys van començar el capde setmana del 21 i 22 d’abril. El dissabte: campionat debotifarra (foto 1), trobada de country (foto 2) i jornadatècnica (foto 3). El diumenge: parc infantil (foto 4), tiramb arc, scalèxtric, tirada comarcal de bitlles (foto 5),ball i... preparació de la “teca” (foto 6)

1 2

3

4

5

6

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

27

la P

alan

ca

La xerrada sobre el canvi climàtic al món rural del 4 de maig va congregar nombrós públic a la sala d’actes de la Coopera-tiva d’Artesa. Eduard Martínez (coordinador del GRAF) i Francesc Mauri (meteoròleg) van realitzar unes intervencionsmolt interessants

El dissabte 19 de maig, a la pista poliesportiva del campd’esports, es va celebrar el 1r campionat de futbol sala Bom-bers d’Artesa

El dissabte 14 de juliol, cinema a la fresca davant del parcamb la projecció de la pel·lícula Brigada 49

Entre els mesos de maig i de setembre, una exposició foto-gràfica omple algunes parets del parc. Per acabar els actesde commemoració del 25è aniversari està previst que el 16de setembre els bombers d’Artesa ho celebrin amb com-panys de la resta de parcs de Catalunya

29

la P

alan

ca

Sortida a Cabanabona i Vilamajorer encetar la programació d’es-tiu, les Terres del Marquesat vam

organitzar una conferencia al Con-sell Comarcal de la Noguera el diven-dres dia 6 de juliol a les 20:45h a càr-rec del Dr. Xavier Mangado Llach dela UB. El tema fou força interessant i duiaper títol “VI Jornades de la Prehistòriaa les Terres del Marquesat: la minerianeolítica. seguint el rastre d’una feinasingular”. Acabada la conferència, a laque assistírem unes 40 persones, vamdegustar un petit refrigeri al pati delclaustre, canviant impressions entre elsassistents. L’endemà, dissabte dia 7, un grupformat per una vintena de persones deles Terres del Marquesat ens vam des-plaçar al municipi situat a l’extrem dela Comarca de la Noguera, al límit ambla Segarra, format per Cabanabona iVilamajor. Una vegada arribats a la pri-mera població a les 10h del matí, ensesperaven Mn. Àngel Savall i la sevacunyada Lourdes Caelles. Sota el gui-atge dels dos, ens vam dirigir al pobleveí de Vilamajor, una vila closa dignade ser visitada. Consta de l’esglésiaromànica de Santa Maria, amb campa-nar de cadireta molt reformada i modi-ficada en la seva part interior; la tor-rassa de defensa circular, envoltadaamb un “bassot” d’aigua i una murallaavui desapareguda; un forn de pa co-munitari on tothom hi anava a coure elpa; una “parada” on hi havia els semen-tals per a “cobrir” les eugues... que hihavia a la comarca (encara es pot veu-re el rètol a la llinda de la porta); unacasa-museu familiar d’elements de lapagesia; a més d’alguna llinda del se-gle XVIII força interessant. Ja passades les 11h, ens vam dirigira l’ermita de Sant Pol (Cabanabona),que està dedicada al bisbe i màrtir SantPol (també a Sant Sebastià) i constad’una antiga i petitaermita orientada cap a l’oest, de tipusromànic o preromànic, i l’actual orien-tada cap a l’est, de finals del segle XIX.També hi havia la casa de l’ermita avuidesapareguda i amagada sota una ter-rassa-mirador.

Aproximadament a les 13h entràvema la població de Cabanabona. El mu-nicipi de Cabanabona té una extensióde 14,18 km2 i una altitud de 421m, estàsituat a l’extrem de la Noguera, al límitamb la Segarra. Consta del nucli prin-cipal de Cabanabona, amb un centenard’habitants; el poble de Vilamajor, ambuna sola família; i unes quantes masiesde les quals només n’hi ha una d’habi-tada, que s’anomena la Sisquella. Fou terra de Marca i de Castells. Nohi ha constància de la seva fundació,segons ens diu Mn. Àngel. Continuantamb les seves explicacions, ens diu queel castell dels senyors de Cabanabonas’esmentà l’any 1040 com un dels lí-mits meridionals del comtat d’Urgell.Avui és un casal amb ornamentació re-naixentista del segle XVII. Fins als anys seixanta del segle XXera una petita capital comarcal, ambmés de 400 habitants i tot un seguit deserveis, com per exemple: 3 forns depa , 3 botigues de queviures, 2 ferrers,1 fuster i 1 carreter, l carnisseria quematava els corders un cop a la setma-na, una farmàcia, 1 baster i matalasser,1 perruqueria i 3 barbers, 2 bars, cine iteatre, una centraleta telefònica i unaescola amb més de 40 alumnes. Avuino hi ha res de tot això. Seguidament vam visitar l’esglésiaparroquial de Sant Joan, que és romà-nica reformada durant el segle XVII. La font del poble, que neix en unamina uns 300m més amunt i que ali-menta els antics safareigs on s’anava afer la bugada, avui compta amb un jar-dí al seu entorn. En el nucli antic s’observen els seuscarrers estrets i els arcs que unien lesdues bandes del carrer, així com algu-na llinda del segle XVIII. Després de degustar un bon dinar enun establiment de la localitat, ens vamrecrear al celler de Cal Paio. Per últim,vam acabar rodejats de més d’un cen-tenar llarg de trofeus, aconseguits encampionats de bitlles catalanes per lafamília de Mn. Àngel i la Lourdes. Tam-bé vam poder saludar el Guai, un gatmascota molt eixerit. La veritat sigui dita, no sabíem com

marxar. Ens hi trobàvem tan bé... peròva arribar el moment del comiat. Desde la nostra associació donem les gra-cies per la seva amabilitat i disposicióa Mn. Àngel Savall i Lourdes Caelles,i també a les famílies de Cal Paio i CalMartí.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del Marquesat

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

P

30

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Grup de Teatre d’Artesa: “De què parlàvem?”ls passats 29, 30 de juny i 1 dejuliol el Grup de Teatre d’Artesa

de Segre va representar l’obra “Dequè parlàvem?”. L’acte va ser organitzat per lesArtesenques Actives conjuntament ambel Grup de Teatre d’Artesa i l’obra va serrepresentada al local “La Dàlia Blanca”,que es va omplir amb tres quarts d’en-trada en les sessions ofertades. La peça teatral és original d’AlanAyckboorn i és una comèdia d’humoranglès, distreta, amb embolics de fal-dilles i ple d’enganys i malentesos. Una parella jove (Josep March iHelga López) es creua amb una parellamadura (Joan Roca i M. Carmen Diaz).La jove està embolicada amb l’homegran, del qual rep nombrosos rams deflors que inquieten el seu promès, quees pensa que és el seu pare quan en re-alitat és el seu amant... A la vegada,l’home madur es pensa que la seva donal’enganya amb el noi i embolica que fafort. La noia vol trencar la relació ambl’amant perquè està molt enamorada...i al final, després de desenredar la tro-ca, les coses es posen a lloc, més omenys... El repartidor de flors (VicençFarràs) és l’únic personatge diferent ales dues parelles que apareix en l’obrateatral i li dóna una nota de color. En definitiva, una obra ben desen-volupada que va despertar les rialles iels somriures dels assistents, que vangaudir d’una comèdia ben apropiada alstemps calorosos que corren.

La Palanca

Fitxa tècnica

RepartimentGreg Josep MarchGinny Helga LópezPhilip Joan RocaSheila M. Carmen DiazRepartidor de flors Vicenç Farràs

Equip tècnicDirecció de vestuari Montse DuranPrimers apunts Pepita Monell i Josefina ParísImatge Roger MateuCaracterització Núria Serradell i Maribel ColomLuminotècnia Xavier FarràsMobiliari cedit per Mobles Llobet i Mercè ViladrichSo Josep Manel GilEscenografia Núria Mases, Emma Estrada, Valentí Petrov,

Núria Serradell i Maribel ColomProducció i ajudant de direcció Dolors MoreraDirecció adjunta Eva CendraDirecció M. Dolors Palet

E

31

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Desafortunat començament de legislatura

l Govern d’Esquerra torna a de-mostrar que vol anar per lliure i

no tenir en compte la resta de regi-dors del municipi. Amb motiu de la visita del delegatdel Govern de la Generalitat a Lleida,el passat 7 de juliol, al nostre municipi,l’alcalde Mingo convida tots els regi-dors a la recepció. A l’hora convinguda, tots fem cap a

E l’ajuntament. La sorpresa va ser que eldelegat ja havia arribat i estava reunitamb els membres de l’equip de Governd’ERC. En aquesta reunió no se’ns vadeixar entrar i tots els regidors del’oposició vàrem quedar fora. Desprésse’ns va dir que era una reunió de tre-ball, la qual cosa ens sembla molt bé,però doncs, no cal que ens convidin acap recepció.

Això no havia passat cap cop l’ante-rior legislatura.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Del10

d’agost al9 de setembre

de 2007al Local Social

d’Alòs de Balaguer

Horari: de dilluns a diumenge,de 17h a 20:30h

(per la Festa Major, obert tot el dia,dies 10, 11 i 12 d’agost)

Exposició dequadres a l’oliPaisatges i recordsd’Alòs i Artesa

De Diego FrancoMicol

Del14 dejuliol al14 d’octubrede 2007

a la Botiga de Montsonís

Inauguració:divendres 24 d’agost a les 19h

Exposició depinturaAquarel·les

d’Anina(baronessa

de l’Albi)

33

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Fama de la Fama de la Fama de la Fama de la Festa Major de Cubellsesta Major de Cubellsesta Major de Cubellsesta Major de Cubellsesta Major de Cubells

Cubells 2007Dijous 16

19 h: Taller de màscares per a grans i petits a càrrec delsdiables Bèsties Feréstegues de BalaguerLloc: Pl. Sant Julià

22 h: Gran Sopar de Gala amb l’actuació del grup d’havane-res Alta MarLloc: Pista poliesportiva

Divendres 17

19 h: Taller de màscares per a grans i petits a càrrec delsdiables Bèsties Feréstegues de BalaguerLloc: Pl. Sant Julià

22:30 h: XXIII Nit de foc i Rock and roll: Correfoc amb elsdiables Bèsties Feréstegues de BalaguerActuació dels grups La Tribu de Santi Arisa, La Brassa iCasino

Dissabte 18

18 h: Animació i espuma per a la mainada a càrrec del grupd’animació infantil La TrocaLloc: Pl. del Castell

20 h: Ball de tarda amb la C.O. Gironina

24 h: Gran concert i ball de nit amb la C.O. Gironina

Diumenge 19

12 h: Missa solemne contada i concert amb la Coral SaioLloc: Església de Sant Pere

18 h: Jocs per a infants a càrrec del grup local PuspirubiLloc: Pl. Sant Julià

20 h: Ball llarg i fi de festa amb l’orquestra Cadillac

Durant els dies de la Festa Major, el senyor Josep Lledó, veíde Cubells, ens oferirà una Exposició dedicada al cinema.Tothom està convidat a visitar-la al local de l’Associació deDones.

www.lapalanca.org

35

la P

alan

ca

RRRRReeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

Artesa acull una exposició de cabell5 anys d’una vida, és el nom del’exposició de cabell que va aco-

llir l’Ajuntament d’Artesa de Segredel 15 al 22 de juliol. Aquesta exposi-ció, amb peces fetes per la M. DolorsPortillo, està cedida al poble d’Artesade Segre. L’exposició va ser inaugurada peldelegat territorial del Govern de la Ge-neralitat a Lleida Jaume Gilabert, el dia14 de juliol a les 19 hores, al pati del’antic Col·legi de les Monges. A la in-auguració van assistir-hi elvicepresident del Con-sell Comarcal Domè-nec París i l’Alcalded’Artesa de SegreDomènec Sabanés, re-gidors de l’Ajuntamentd’Artesa i representantsdels pobles agregats.També es va comptaramb la presència delPresident dels Amics dela Seu Vella JuanRamon González, laPresidenta del Gremi dePerruqueria de Lleida iprovíncia Èlia Jodar, ide la Membre de la Jun-ta del Gremi, DelmiPeralba. Totes les autoritatsvan destacar la bona feina feta per laDolors, a la que van qualificar d’arte-sana per la forma en què estan fetes lespeces de l’exposició, i la van animar aquè continuï per aquest camí. Per altrabanda, la Dolors va comentar que perella la feina que li ha suposat la fabri-cació de les peces inclou un munt d’ho-res, però que és un “hobbie” que li agra-da molt: “És a dir que, vigileu les me-lenes”. La Dolors va aprofitar per do-nar les gràcies a totes aquelles perso-nes que l’havien ajudat a l’hora d’or-ganitzar, preparar i posar a punt l’ex-posició. A la inauguració es va oferir atots els assistents una copa de cava, ies va finalitzar amb un variat pica-pica,elaborat també de forma artesana. L’exposició, que va està situada alque havia estat la capella del col·legi,incloïa un total de 120 peces, fetes amb

cabell natural, amb cabell sintètic, oamb la combinació de tots dos. En l’ex-posició també hi havia peces fetes ambpèl de cavall, material utilitzat per pri-mera vegada per la Dolors. A l’entrar a la dreta, penjades a laparet, es podia veure tot un seguit defotografies retrospectives de pentinats,presentats en les demostracions en pla-tó, desfilades, escales en hi-fi i obresde teatre en les quals la Dolors ha col·laborati participat durant aquests anys. A pro-pòsit de les demostracions, la Dolors

va comentar que un aspecte molt posi-tiu que s’havia trobat, és el que feia re-ferència a la col·laboració de la gentdel poble d’Artesa amb ella, ja que siper exemple necessitava una cabell llargper a una demostració, algú se li pre-sentava per ajudar-la. A la mateixa dreta, un seguit de per-ruques i material que es va utilitzar enles escales en hi-fi. Entre les fotografi-es plenes de records, hi figuraven unestrenes, entre les quals una de molt curi-osa: una trena rodona de 12 caps. Al fons, una sèrie de maquetes:l’Ajuntament d’Artesa de Segre, la Tor-re Eiffel, la Torre de Pisa, destacant elseu últim treball, una reproducció de laSeu Vella de Lleida, que com l’origi-nal, està en restauració. A la paret delfons i a la de l’esquerra, un escuts he-ràldics, emmarcats, fets en diferents

períodes. A la mateixa esquerra, es vapoder veure un seguit de joies, entre lesquals la primera que va fer, i algunesrealitzades amb pèl de cavall, així comventalls, gerres i un joc d’escacs. Al migde la sala, una sèrie de reproduccionsd’animals i bonsais, i uns vestits per a3 nines “barbie”, una de les quals té mésde 40 anys. Pel que fa als estris de perruqueria,les eines més antigues són les d’un per-ruquer que era oncle de la Dolors, queella va heretar al seguir amb la profes-

sió. També vam poderveure el seu primer as-secador, i un ventall depintes de formes moltdiferents. Com a detall,una mostra del materi-al que ha necessitat pera realitzar les peces. En definitiva, el quees va poder veure enl’exposició, a més dematerial i estris, va seruna sèrie de cabells ipèl tenyits, clenxats,planxats i pegats entreells. Cabells, però, tre-ballats amb una delica-desa que tan sols tenenels artesans que, comella, saben fer d’un tros

de matèria prima una obra d’art. Unaexposició col·locada de tal manera queen una mirada ja es podia saber el quehi havia, però que en cada nova visitao passejada un es podia donar compted’un nou detall, un acabament, un com-plement que ho feia diferent. La Dolors ha volgut celebrard’aquesta manera els 25 anys de de-dicació a la perruqueria i al cabell.Per a ella, una feina per a poder viu-re, però també un “hobbie”, una pas-sió, una vàlvula d’escapament. Ellaha estat i està treballant pel poble, alservei del poble. I, en certa manera,aquesta exposició cedida al poble ésun agraïment a tot el que el poble liha donat a ella.

Anna M. Vilanova

2

36

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Juliol de 1982n la revista d’aquest mes, sensehaver-hi cap tema que destaqui

entre d’altres, queda evidenciada lainquietud de diferents persones perla marxa del municipi en els articlesd’opinió i les cartes a la redaccióprincipalment. PORTADA. Sense titular, dues fotosens il·lustren l’època de l’any en quèens trobem: una imatge d’una màquinarecol·lectora descarregant el cereal se-gat en un tractor al mig del tros i unaacampada de tendes sota uns arbres queens sembla que podria ser l’antic cam-pament de Salgar. EDITORIAL. També sense títol, fareferència igualment a l’època d’estiu:vacances, gent que volta per conèixermón i, sobretot, la mecanització de lesfeines de segar i batre. LOCAL. Respecte a la InformacióMunicipal, en el Ple de 2 de juny des-taca la nova proposta de denominació(amb un vot en contra) del col·legi pú-blic d’EGB: Verge de Salgar. En el Plede 9 de juny es van aprovar les al·le-gacions a la nova carretera Ponts-Folquer, acompanyades d’un estudi quedemostrava que anar d’Igualada aFolquer passant per Jorba-Calaf-Pontsnomés suposava un estalvi de 3 km res-pecte a la via per Cervera-Agramunt-Artesa. En el Recull de butlletins ofici-als, el Dep. d’Ensenyament ampliavade 2 a 3 la plantilla de mestres deVilanova de Meià. En el Noticiari Local apareixen di-ferents activitats i festes, entre les qualsla de Corpus (13 de juny) i la revetllade Sant Joan. També s’informa de l’ini-ci de les obres al pati de les EscolesVelles, realitzades amb les remunera-cions de l’alcalde i 7 regidors corres-ponents al 1981. Per altra banda, el for-ner artesenc Joan Sala va ser homenat-jat pel seu gremi en el dia del patró (St.Honorat) per ser un dels més antics dela província. A La veu de la comarca, s’informade la III Jornada de Catequesi celebra-da a la casa de colònies de Santa Mariade Meià, amb una participació d’uncentenar de catequistes del Bisbatd’Urgell, i es destaca la tasca del grup

de 14 catequistesd’Artesa. CAMP. Un nou ar-ticle de JesúsSantacreu, titulat Lacrisi econòmica, plan-teja un futur incertdavant la crisi econò-mica que afecta totsels sectors i, per tant,també el sector agrarique qualifica de “ven-tafocs”. Tot i que el togeneral és bastantpessimista, deixa pasa l’esperança: “... calt e c n i f i c a r - s e ,mentalitzar-se i mirari pensar endavant iadaptar-nos als can-vis que es presen-ten...” Com en altrestemes, 25 anys des-prés, probablement espodria fer un articlesemblant. Per la sevapart, a Cambra Agrà-ria, Joan Clua infor-ma que la collita delcereal ha estat d’un75% respecte a un anynormal, degut a la sequera del maig ials vents darrers, segons estimacionsdels propis pagesos. OPINIÓ. David Saura i Gasset fa unadura crítica a alguns aspectes de la vida de-mocràtica en l’article Artesa, la democrà-cia i el polítics de 4a categoria. Afirma quehi ha circumstàncies que resten eficàcia a lademocràcia i diferencia entre la classe polí-tica privilegiada (diputats del Congrés, se-nadors i diputats del parlament deCatalunya) i la no privilegiada (diputats pro-vincials, regidors i alcaldes). Davant el fetque aquests últims es troben moltes vega-des entre la defensa dels interessos locals iles directrius dels respectius partits, acabaproposant “... aquell candidat amb prouprojecció personal pel càrrec a assumir iamb el recolzament d’un partit seriós que lipermeti treballar dins d’un marge ample”.Finalment, però, es pregunta: “És possibleaixò?”. En l’article La festa al carrer, Àngel

Fontanet destaca els actes de carrer dinsde la Festa Major. Ara bé, fa un tocd’atenció a l’hora d’escollir activitats ireivindica les que són popularment ca-talanes (castellers, grallers, trabucaires,bastoners, diables...). Un tercer article signat per J. Farrandoi Alés, amb el títol Carta oberta alssenyors consellers municipals, fa refe-rència a les dificultats d’entesa que ob-serva entre l’Ajuntament i la Generali-tat a l’hora de fer funcionar correcta-ment la Biblioteca Municipal i mani-festa alguns aspectes bàsics que caldriaresoldre immediatament.

LA FITXA

Número: 7Data: juliol de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 24

E

37

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Artesa de Segre a la Fira Internaci-onal de Mostres de Barcelona 1982.Les dues pàgines centrals estan ocupa-des per aquest article de la redacció(sense signar), acompanyat d’una fotode l’entrada d’Alentorn guarnida ambforques. En la cinquantena ediciód’aquesta Fira s’hi van donar cita moltsartesans de Catalunya, entre els qualshi havia un estand dedicat a les forquesd’Alentorn i a productes nostres (vi dela Cooperativa, bolets de cal Ribó i for-matges del Montsec). L’Ajuntament esva fer càrrec de les despeses que vaocasionar la participació dels forcairessenyors Brescó i Armengol, i va editarun full informatiu sobre Alentorn i lesforques. Artesa també va ser present enaquesta fira a l’estand de la SecretariaGeneral de l’Esport, com a seu delMundialet, i a la Direcció Gral. de Pre-venció, on ja hi constava el Parc deBombers de la ciutat. ASSOCIACIONS. Jaume Farràs,com a president del CENG, informasobre l’assemblea anual d’aquesta en-titat. Destaca l’aprovació dels seus es-tatuts. Anuncia l’elecció d’una novajunta durant la segona quinzena d’agosti proposa una candidatura de 7 perso-nes que representin les diferents secci-ons (bàsquet, tennis, muntanyisme ifutbol sala) en lloc de candidaturesobertes. En l’assemblea també es va ferbalanç de la temporada, revisió de lacelebració de les 24 hores d’esports ies va proposar l’organització de cam-pionats locals d’estiu. La Dàlia Blanca, en El curs de cata-là, es lamenta de la poca assistència aaquest curs organitzat per l’entitat ambel suport de la Generalitat i l’Ajunta-ment. Per altra banda, el Museu-ArxiuComarcal de la Noguera fa una resse-nya d’un llibre de publicació recent: Les

forques i els forcaires d’Alentorn deJoan Farrell i Domingo (es venia per300 pessetes!). CULTURA. Jordi Alins es preguntaBilingüisme natural?, en resposta a l’ar-ticle Bilingüisme de Josep Font Huguetdel mes de maig. En la frase “Crec quel’autor s’equivoca quan afirma que vi-vim en una situació de bilingüisme na-tural” ja ho diu tot. En aquesta secció també es publi-quen les bases de l’11è Concurs de Fo-tografia Local i Comarcal, organitzatpel Club de Lectures i patrocinat perl’Ajuntament d’Artesa. Amb motiu dels25 anys de l’entitat, s’estableix un pre-mi especial que reflecteixi la seva acti-vitat. Tanca la secció la primera part del’article Cubells, poble d’interès turís-tic, signat per Jaume Camps i Poc,“cubellès radicat a Barcelona”, com ellmateix s’autoqualifica. Camps exposales raons per les quals creu que benaviat Cubells serà declarat oficialmentcom a poble d’interès turístic i fa unrepàs de l’important bagatge històric iartístic de la vila. HUMOR DE SECÀ. Amb aquestnou títol de secció, apareixen dos acu-dits més de Quimet i Cosme, fidels a laseva cita mensual. CARTES A LA REDACCIÓ. En unacarta sense títol, Joan Clua i Caubet fauna forta crítica a la manera com s’haanat gestionant el museu d’Artesa, ano-menat inicialment com a Museu Co-marcal de la Noguera, i la seva recon-versió en un museu municipal. Les se-ves crítiques se centren principalmenten l’alcalde del moment i acaba dient:Qui et dirigeix Artesa? Trista de tu!” Una altra carta, de caràcter anònim isignada per “Un contribuent d’Artesa”,centra les seves crítiques en el tema de

la recepció de la televisió: Sobre el re-petidor de televisió. Marginació oinoperància. L’autor planteja la possi-bilitat que hi hagués hagut discrepàn-cies sobre la ubicació del repetidor en-tre l’Ajuntament i RTVE, ja que aquestens no es va fer càrrec del 50% de ladespesa (l’altre 50% anava a càrrec deles diputacions) com exigia la llei. ESPORTS. J. Besolí, sota el títolPremi al millor concursant, fa una pe-tita crònica del concurs provincial depesca celebrat el 20 de juny a la “co-marca de l’Urgellet”. La segona canyade la província va ser de la Societat dePescadors d’Artesa: Francesc Guàrdia iBrescó (premi a la truita més gran, 695 g, ipremi per pes, 3.115 g). La Unió d’Escacs d’Artesa destacael segon lloc obtingut en el III TrofeuCiutat de Lleida del maig, empatatsamb Agramunt i darrere Les Escaldes.Per la seva part, el CE Artesa informadels diferents partits de cloenda de latemporada celebrats el 12 de juny, jor-nada que va acabar amb un sopar degermanor. Així mateix s’informa del’assemblea anual, on es fa un particu-lar reconeixement a dos membres de lajunta que ho deixen: Francesc Vilalta iJosep M. Castellana (el president eraJoan Macià). També es fa públic el ba-lanç econòmic de la temporada, amb unsuperàvit que no permet eixugar del totel dèficit que s’arrossega. Tanca la secció, i la revista, l’articleMundialet, amb la crònica del partitd’aquesta competició celebrat a Artesael 28 de juny entre la selecció Nogue-ra-Segarra i el Sevilla CF amb el resul-tat de 0-3. En les alineacions inicials hiapareixen els jugadors locals Granell(d’Artesa) i Carlí (d’Alòs).

Ramon Giribet i Boneta

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

38

la P

alan

ca

L’Orfeó grava un CD a Salgarl passat dissabte 7 de juliol l’Or-feó Artesenc va enregistrar un

disc compacte a Salgar, reunint du-rant unes 10 hores una quarantenade persones entre cantaires i músics. Amb aquest enregistrament es com-pleix la voluntat de deixar testimoni idonar a conèixer una selecció de 14 obrestotes elles relacionades, d’una manera oaltra, amb l’Orfeó, Artesa i les comar-ques lleidatanes, i el va realitzar Edici-ons Albert Moraleda S.A. de La Garriga. Aquesta selecció d’obres va iniciar-se l’abril de 1997, quan Agustí Brescói Ausàs, primer director de l’Orfeó, vacomposar un Ave a la Mare de Déu deSalgar. Altres temes de les nostres contra-des enregistrats van ser, LaRaimundeta, en una versió coral fetaexpressament per l’Orfeó el 2002, LaSamba del Castellot, interpretada tal icom Alfons Clua la va composar du-rant la primera meitat del segle XX, iuna versió coral d’una tonada deMontclar, Manyaguet de la Mare, quetambé es va arranjar expressament perl’Orfeó el 2004. S’inclouen també enaquest compacte dues cançons moltespecials en homenatge a Joan Giribeti David Freixes, L’acordió captaire,amb un solo interpretat per l’ÁngelGuiu, primer president i únic fundadoren actiu, i Quan ets lluny de mi. Se-gueixen amb tres tonades lleidatanes,dues amb acompanyament de piano, idues cançons traduïdes. Per acabar elrepertori, tres obres originals de JosepLluís Guzman, Àngel de la son, Àngelamic i Àngel de llum, interpretades ambacompanyament d’un quartet de corda. Segons paraules d’una cantaire: “Vaser una experiència inoblidable i tot,gràcies a que ens vam reunir en un llocfantàstic i entre tots vam formar un moltbon equip: col·laboradors, tècnic, mú-sics, director i cantaires”. El compacte, que anirà acompanyatd’un llibre amb totes les partitures, es pre-sentarà a l’Església d’Artesa de Segrel’11 de novembre a les 6 de la tarda. Hiesteu tots convidats.

Fotografies: Josep M. Espinalwww.orfeoartesenc.cat

E

39

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firama de la Fira de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bartomeutomeutomeutomeutomeu

DIVENDRES 24 D’AGOST

22:00h - Xerrada: El festuc. Alternatives als nous regadiusLloc: Sala d’actes de la Cooperativa d’ArtesaA càrrec dels serveis tècnics del JARC

DISSABTE 25 D’AGOST

11:00h - Curs de cuina meló + Curs de decoració ambfruitesLloc: Carpa GastronòmicaA càrrec de FrutArt

11:00h - Despertada Popular Tots a la Fira!!!Per tot el pobleA càrrec de Els Esporrets

De 11:30h a 13:30h - Zona InfantilLloc: Zona Infantil

12:00h - Inauguració de la Fira de Sant BartomeuLloc: Recinte Firal

14:00h - Dinar Popular. Tradicional PaellaLloc: Plaça de l’Ajuntament

De 16:30h a 20:30h - Zona InfantilLloc: Zona Infantil

16:30h - XXI Torneig de BitllesLloc: Ctra. de Montsonís

18:30h - V Gran Tast de Vins Populars de CatalunyaLloc: Carpa Gastronòmica

19:00h - Partit de futbol de categoria juvenilLloc: Camp d’esports

19:00h - Final del Torneig 3x3 de bàsquetLloc: Zona Camp d’esports

19:30h - Inauguració de la XV Mostra de Vins de la DOCosters del SegreLloc: Zona de Tast

20:00h - Cercavila amb Xarop de CanyaLloc: Recinte FiralEspectacle “Terrabastall”

21:30h - Festa del VI Sopar de Germanor seguit del ballfolc de Xarop de CanyaLloc: Plaça de l’Ajuntament

DIUMENGE 26 D’AGOST

10:00h - X Trobada de PuntairesLloc: Recinte Firal

10:00h - X Concurs de Pintura RàpidaLloc: Recinte Firal

10:30h - V Concurs de Pintors LocalsLloc: Recinte Firal

De 11:30h a 13:30h - Zona InfantilLloc: Zona Infantil

11:00h - Desfilcan (Mostra Canina)Lloc: Al costat de la Carpa Comercial

12:30h - I Tast Popular de Meló amb PernilLloc: Carpa Gastronòmica

De 16:30h a 20:30h - Zona InfantilLloc: Zona Infantil

18:00h - Lliurament de Premis:- X Concurs de Pintura Ràpida- V Concurs de Pintors Locals- Concurs de Productes Estranys del Camp- Concurs d’Aparadors- Concurs de la portada del llibret de la Festa MajorLloc: Recinte Firal

18:30h - Partit de futbol. Trofeu Fira del MelóLloc: Camp d’esportsCE Artesa de Segre - Solsona CF

20:30h - Cloenda de la FiraLloc: Recinte FiralAmb la presència de l’Hble. Sr. Joaquim Llena, consellerd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

20:45h - I Petada Popular de GlobusLloc: Al costat de la Carpa Comercial

Concursd’aparadors

Fira de St. Bartomeu’07Pot participar-hi qualsevol comerç d’Artesa de Segre.

Termini d’inscripcions: Dilluns 13 d’agost. L’apa-rador ha d’estar preparat com a data límit el dilluns20 d’agost a les 12h.

Comissió de FestesAjuntament d’Artesa de Segre

CURSA D’ANDRÒMINES FM’07Participa-hi!

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

41

la P

alan

ca

Mes de junySESSIONS DEL PLEPle ordinari: 07-06-2007

Absències:Salvador Maluquer i Brescó (CiU)Mercè Nogués i Galceran (ERC)Eduard Serra i Vilalta (PP)

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior ordinària del dia 2de maig de 2007.

Es dóna compte dels Decretsd’Alcaldia del núm. 112 al núm. 140.

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 2, per import de11.518,95 euros, corresponent a l’obraXARXA DE SANEJAMENT DE LACOLÒNIA LA FÀBRICA, signada perl’enginyer tècnic Josep M. Lliró i rea-litzada per l’empresa TOURIÑO &MARCOS SL.- Certificació núm. 2, per import de250.099,83 euros, corresponent a l’obraCASAL CULTURAL signada per l’ar-quitecte Frederic Armengol i realitza-da per l’empresa ÁRIDOS ROMÀSAU.

S’aprova, per unanimitat, diver-sos models de Declaració Jurada d’Ac-

tivitats i Causes de Possible Incompa-tibilitat i de Declaració de Béns Patri-monials que han de formular en la Se-cretaria Municipal els regidors/es elec-tes i sortints abans de la pressa de pos-sessió i de deixar del càrrec respecti-vament.

Ple extraordinari: 13-06-2007

Absències:Eduard Serra i Vilalta (PP)

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior ordinària del dia 7de juny de 2007.

Ple de constitució: 16-06-2007

Presa de possessió dels següentsregidors i regidores electes en les Elec-

cions Municipals del passat 27 de maig:- Per ERC-AM:Domènec Sabanés i PortaMercè Nogués i GalceranEva Maza i BatlleToni Belchi i EscobosaJoan Camats i Campabadal- Per CiU:Domènec París i ArtiguesCarme Barril i BrescóSalvador Maluquer i BrescóSílvia Cardona i Canes- Per PSC-PM:Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Elecció de Domènec Sabanés iPorta (ERC-AM) com a nou alcalde,d’acord amb la següent votació:Domènec Sabanés i Porta: 5 votsDomènec París i Artigues: 4 votsEn blanc: 2 vots

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(del dia 16 de juny)

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior ordinària del dia24 de maig de 2007.

Eva Maza i Batlle

42

la P

alan

ca

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Fira de Sant Bartomeu 2007Aquesta edició de la Fira de SantBartomeu, dies 25 i 26 d’agost,coneguda popularment com la Fira delMeló des de fa 28 anys, marcarà unpunt d’inflexió, esdevenint una fira dereferència lúdico-gastronòmicapensada per a totes les edats, al voltantdel meló, els vins D.O. Costers delSegre i els productes autòctons, en unambient de festa i germanor on ladiversió està assegurada. El recinte firal engloba:- La Carpa de Benvinguda, amb unaexposició d’Artesa de Segre i els seus22 nuclis.- La Zona d’Exposició Exterior.- La Zona Infantil, amb inflables, jocs,WC, una pèrgola habilitada com a

canviador per a nadons.- Activitats esportives (bàsquet, futbol,bitlles, slot...).- Concursos de pintura ràpida i dedecoració dels aparadors.- Mostra de punta al coixí.- Desfilcan.- La Carpa Gastronòmica, on tindranlloc: dissabte al matí, un curs de cuinaamb meló i una demostració dedecoració amb fruites de les Terres deLleida; dissabte a la tarda, el V GranTast de Vins Populars de Catalunya; idiumenge al matí, el II Tast Popular depernil i meló.- La Carpa amb expositors de comerçlocal.- La Zona de Degustació, on gaudir de

productes de la terra i assaborir la granvarietat de vins de diferents bodeguesde Catalunya.- La Zona de Germanor, amb la paellapopular, dissabte al migdia, i el soparamb productes de la zona dedegustació i la llangonissada popular,dissabte al vespre, amenitzat amb unplegat de sorpreses i acabant amb elball folc de Xarop de Canya. I tot un seguit d’activitats,cercaviles, xerinola i exposicions quecompleten una oferta de cap de setmanaper a tots els artesencs, veïns i visitants. Us hi esperem!

Regidoria de Festes i Fira

Bases concurs d’aparadors Fira de St. Bartomeu’07Qui hi pot participar:

Pot participar-hi qualsevol comerç d’Artesa de Segre.

Com participar-hi:Cal omplir una butlleta de participació que es facili-

tarà a l’Ajuntament, on també es lliurarà un cartellidentificador com a “BOTIGA PARTICIPANT” que hauràde ser col·locat en un lloc visible de l’aparador.

Termini d’inscripcions:Dilluns 13 d’agost.

Realització de l’aparador:L’aparador ha d’estar preparat com a data límit el di-

lluns 20 d’agost a les 12h.

Membres del jurat:El jurat estarà format per 2 representants de l’Ajunta-

ment, 3 dels comerciants i 2 d’entitats del poble.

Deliberació del jurat:El jurat farà un recorregut pels aparadors participants

el divendres 24 a partir de les 17h i puntuarà d’1 a 10, se-gons criteris.

Criteris del jurat:Els criteris a tenir en compte alhora de puntuar el ju-

rat seran: originalitat, il·luminació, distribució, exposició deproductes propis de la botiga, així com el fet que hi hagialgun motiu al·legòric a la Fira de St. Bartomeu.

Premis i veredicte públic:S’elegiran 3 primers premis i 3 accèssits. El veredic-

te es farà públic el diumenge 26 i el lliurament de premis esrealitzarà el mateix diumenge a la carpa a les 18h.

A tenir en compte:L’organització es reserva el dret d’alterar o decidir

qualsevol cas no previst en aquestes bases. La participacióen el concurs pressuposa l’acceptació d’aquestes bases.

Comissió de FestesAjuntament d’Artesa de Segre

43

la P

alan

ca

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Concurs portada del llibret Festa Major 2007BASES

Qui hi pot participar:Tothom que vulgui.

Motiu:Qualsevol tema relacionat amb la Festa Major i/o

Artesa de Segre.

Mida de les portades:Adaptar-se al màxim possible a la mida del llibret

que és de 22x21 cm.

Quantitat de portades per participant:Cada participant pot aportar la quantitat de portades

que vulgui.

Tècnica:Qualsevol modalitat. És obligatori que hi figuri la in-

formació dels dies de la Festa Major: “26, 27, 28, 29 i 30 desetembre de 2007. Artesa de Segre”.

Identificació:La portada no ha d’incloure el nom de l’autor ni la

signatura. A l’entregar el disseny de cada portada caldrà ad-juntar un sobre tancat i a dins el nom i les dades de l’autor/a.

Tramesa:Les portades s’entregaran a l’Ajuntament en horari

d’oficina.

Termini d’admissió:Dilluns 20 d’agost a les 14h.

Veredicte públic i lliurament dels premis:La portada guanyadora es farà pública durant la Fira

de Sant Bartomeu, on es lliurarà el premi corresponent.

A tenir en compte:La portada guanyadora quedarà en propietat de l’Ajun-

tament i s’utilitzarà per anunciar la Festa Major. La Comis-sió de Festes es reserva el dret d’alterar o decidir qualsevolcas no previst en aquestes bases. La participació en el con-curs pressuposa l’acceptació d’aquestes bases.

Comissió de FestesAjuntament d’Artesa de Segre

CURSA D’ANDRÒMINESFESTA MAJOR 2007

Dissabte, 29 de setembre a les 11:30h del matíProgrames a part

Per a més informació i per apuntar-se us podeuadreçar a l’Ajuntament.

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

www.lapalanca.CAT

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nos arribar una foto i un text ben graciosos i us ho publicarem. Només cal ser subscriptorde la Palanca

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom de poble.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Linxar

Linxar és un acte totalment refusable,horrorós. Es tracta de prendre’s la jus-tícia pel propi compte, ajusticiant unapersona que és considerada culpabled’algun crim, sense que es pugui de-fensar. El mot ens el va donar, fa unamica més de cent anys, un jutge de l’es-tat de Virgínia, als Estats Units, de nomWilliam Lynch, que considerava la lleivigent aleshores contra el bandidatgemassa tova i penjava de la forca els acu-sats que detenia sense donar-los tempsni ocasió de defensar-se. La sevacontundència es va fer famosa –mal-auradament va tenir molts imitadors– ides d’aleshores anomenem linxamenta comportaments similars.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana IV, 960

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Naturalista.- 2. Elevar. Forn.- 3. úgniN. Còpia.- 4. Tat. U. Ideal.- 5. R. Arrel. R.I.- 6. A. Cua. ígarT.- 7. Lila. Oci. iZ.- 8. IAE. Unir. UA.- 9. Ase. Ral. adO.- 11. Telegrafiar.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficVernet (V, er –nota al revés –, net).Problema d’escacs1- c6, Txh6 [si Tf7; 2-Th3, Th7; 3-Rb4, Tg7; 4-Rc5 i es guanya, si 1-..., Tg7; 2-Th3 (si hxg7 ofegat),Th7; ·- Rb4 com la variant anterior]; 2-c7 (si Txh6 ofegat), Tc6; 3- Th6, Rb7; 4-Txc6 i es guanya.

5

ATON

sense taca

Horitzontals1. Persona que coneix molt bé la natura.- 2. Situar en un nivell superior.Lloc on es cou el pa, el pollastre, els pastissos.- 3. Al revés, contrarid’algú. Reproducció.- 4. Veu que es fa per sorprendre un nen petit.Vocal tancada. Aspiració, estat desitjat.- 5. Consonant vibrant. Part sub-terrània d’una planta. Consonant. Vocal tancada.- 6. Vocal oberta. Partdel cos d’un animal. Al revés, treball extraordinari.- 7. Color blau ro-genc. Temps lliure. Al revés, les dues primeres lletres de l’element sim-ple que té el símbol Zr.- 8. Vocals. Ajuntar allò que estava separat.Vocals, la primera tancada i la segona oberta.- 9. Consonants oclusi-ves. Al revés, cos geomètric usat en el joc. Al revés, peça del joc d’es-cacs.- 10. Ruc. La quarta part d’una pesseta. Al revés, composició po-ètica.- 11. Verb que designa una manera de comunicar-se anterior altelèfon.Verticals1. Segons Maquiavel, actitud perillosa quan un es troba al bell migd’una lluita.- 2. Vegetal abundant al mar. Al revés, lloc on es troba tot

allò que existeix.- 3. Espècie de braç que tenen alguns invertebrats. Article.- 4. Sigles que designen el lloc on situen elsmalalts que necessiten una atenció especial. Desfilada que es fa els dies de Carnestoltes. Vocal tancada. Lletra que represen-ta dos fonemes vocàlics.- 5. Espai reduït per introduir-hi algun objecte com ara una moneda. Al revés, lloc de la riba usat perdesembarcar.- 6. Al revés, símbol del radi. Vocal que representa dos fonemes vocàlics. Fer ondes.- 7. En números romans,cinquanta. Camisa aspra usada per fer penitència. Article.- 8. Al revés, mamífer marí. Dóna tombs al voltant d’un eix.Consonant fricativa.- 9. Lloc on es posa la sopa. Contrari de sempre.- 10. Escull. Efectes d’un riu que baixa massa ple.- 11.Element que permet fer l’anàlisi.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Les noies del Pont. 1929ra el “floret” de noies delPont d’Alentorn l’any

1929. Eren moltes noies, peròrealment es tractava de ger-manes de tan sols tres cases delPont: cal Moliner (després calBenet del Pont), cal Carló i calCosmet. Ens han informat queencara hi havia 3 ó 4 noies mésque aquell dia no les van po-der reunir. La cosa anava així: un dia defesta es posaven d’acord amb elretratista (dia i hora) i ell, queera el Sisquet, hi anava amb lacàmera. Elles per la seva part esposaven ben mudades, endiu-menjades es deia, per tal de que-dar el màxim de bé a la foto, laqual també serveix per il·lustrar elsvestits i pentinats dels anys 30. S’escollia el millor lloc de lazona, en aquest cas la Font de la Teula,que és molt a prop del Pont. Era a mésuna àrea on, en anar-hi a buscar aigua,la gent del Pont aprofitava per fer ter-túlies. El jovent també hi anava a ferberenars, la qual cosa era un dels es-barjos importants d’aquells anys itemps posteriors. El cinema estava a lesbeceroles, no era encara massiu ni mas-sa popular. Gairebé totes aquestes noies treba-llaven a la Fàbrica de la Colònia, dePericas Boixeres. N’hi havia que tre-ballaven en una secció que se’n deiales “metxeres”, que precisava de moltama d’obra i les noies ho feien molt bé.Era una bona aportació econòmica pera les famílies de les nostres contrades,que bàsicament vivien de la pagesia. Encara que pugui semblar que el Pontestava lluny d’Artesa, a la pràctica noera així. Passant pel camí de la Font dela Teula, que vorejava la secla comu-nal, en menys d’un quart d’hora es plan-taven a Artesa, a l’altura de cal’Evaristo, a la part baixa del poble.Avui dia, com a camí està tallat per al-guns trossos que l’han envaït. Era camíd’ús des de temps immemorial i estavacatalogat com a camí veïnal d’Artesa aVilves (dins del nostre municipi), peròa la pràctica continuava fins a Ponts i

encara molt més amunt pel pont deGualter fins al Rialb. Aquest camí va ser arranjat per Artesano fa massa anys (possiblement ho tro-baríem en alguna Palanca antiga) i coma anècdota direm que als anys de lapostguerra, anys de fam i privacionsd’aliments, era utilitzat pels estraper-listes i per la gent del país, que trans-portaven patates, farina, oli, etc. ambcarros i animals de tir. Per tal d’evitarels controls enutjosos de la GuàrdiaCivil, baixaven a les nits per aquestcamí. No calia guiar massa els animals,perquè circulaven per les roderes tri-llades d’altres carros. En aquells anys, de caminar no se’nfeia pagar res. La gent anava a peu pertot arreu. A La Fàbrica hi treballavennoies d’Alentorn, Vall-llebrera, Artesa,Vernet... i per la banqueta del Canal,de Collfred, de Vilves... totes es tras-lladaven a peu. També hem comentatalgunes vegades que els nens, seguintla moda de l’època, anaven cada dia aestudi d’Artesa a Baldomar a peu. Aquell any de 1929 va ser un històri-cament important. Es va inaugurar laExposició Universal a Barcelona. Unaanècdota amb la visita del Rei AlfonsXIII a l’Expo de Barcelona és que elcap de protocol va visitar el dia abans

els carrers per on havia de passar el Reii, en veure establiments retolats en ca-talà, va dir a les autoritats barcelonines:“De estos letreros mañana no quiero verni uno, tienen que estar escritos enespañol”. Davant de la urgència admi-nistrativa no tenien temps de canviar-los i es van limitar a tapar-los. És desuposar que després de passar lacomitiva reial es tornarien a destapar. Amb tot, aleshores el president de laDiputació de Barcelona era el Sr. JoanMaluquer i Viladot, “Don Juanito”,amic personal del Rei i, a més, artesencde pro amb vàries propietats a les nos-tres contrades. Segur que es feien favors mútuamenti, com a polític hàbil, es va encarregard’apaivagar el tema de la llengua. Totaprofitant la presència del Rei aCatalunya, el va invitar a visitar la sevafinca de “La Peixera” així com les obresd’acabament del Canal d’Urgell, obracimera de l’enginyeria de l’època aCatalunya. Hem publicat testimonisgràfics de la visita reial al nostre poblei comarca, així com de l’extraordinàriarebuda que se li va retre al Pontd’Alentorn.

Bartomeu Jové i SerraFoto: SISQUET

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

L’equip aleví de l’Escola de Futbol Artesa-Ponts es va proclamar campió territorial del seu grup. (Foto: EFAP)