àmbit b

Laboratorio de Psicopedagogía (2010-2011)

1

El PROGRAMA CA/AC El PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per (“Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar”)Aprendre/Aprendre a Cooperar”) PER PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIPENSENYAR A APRENDRE EN EQUIPPresentació 5: Estructures simplesPresentació 5: Estructures simples

(Àmbit B)(Àmbit B)

El PROGRAMA CA/AC El PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per (“Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar”)Aprendre/Aprendre a Cooperar”) PER PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIPENSENYAR A APRENDRE EN EQUIPPresentació 5: Estructures simplesPresentació 5: Estructures simples

(Àmbit B)(Àmbit B)

Equip de treball: Equip de treball: Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa,

Gemma Riera, Jesús Soldevila, Glòria Olmos, Alba Torner i Carles RodrigoGemma Riera, Jesús Soldevila, Glòria Olmos, Alba Torner i Carles Rodrigo

Equip de treball: Equip de treball: Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa, Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coords.), Mila Naranjo, Olga Pedragosa,

Gemma Riera, Jesús Soldevila, Glòria Olmos, Alba Torner i Carles RodrigoGemma Riera, Jesús Soldevila, Glòria Olmos, Alba Torner i Carles Rodrigo

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i

Innovació (Referència: SEJ2006-01495/EDUC)Innovació (Referència: SEJ2006-01495/EDUC)

Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb Projecte PAC: Programa didàctic inclusiu per a atendre a l’aula l’alumnat amb necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i necessitats educatives diverses. Una investigació avaluativa. Ministeri de Ciència i

Innovació (Referència: SEJ2006-01495/EDUC)Innovació (Referència: SEJ2006-01495/EDUC)


2

El Programa CA/AC: Àmbits d’intervenció per estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge a l’aula

Programa CA/AC (“Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar”): Conjunt d’actuacions per ensenyar a aprendre en equip, que incideixen sobre tres àmbits d’intervenció complementaris:

Àmbit d’intervenció A:Actuacions encaminades a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperació, convertir-lo, poc a poc, en una petita comunitat d’aprenentatge.

Àmbit d’intervenció B:Actuacions encaminades a utilitzar el treball en equip per ensenyar i aprendre (treball en equip com a recurs)

Àmbit d’intervenció C:Actuacions encaminades a ensenyar a treballar en equip (treball en equip com a contingut)

www.uvic.cat


3

Àmbit d’intervenció B: El treball en equip com a recurs

C

Treball en equip com a contingut a ensenyarB

Treball en equip com a recurs per ensenyar

A

Cohesió de grup

Gran grup, equipsreduïts, parelles…esporàdics o esta-

bles

Gran grup, equipsreduïts, parelles…esporàdics o esta-

bles

Dinàmiques de grupo d’equip per a la co-

hesió, jocs deconeixement, coopera-

ció, distensió i reso-lució de conflictes…

Dinàmiques de grupo d’equip per a la co-

hesió, jocs deconeixement, coopera-

ció, distensió i reso-lució de conflictes…

Equips esporà-dics o estables,

homogenis o heterogenis

Equips esporà-dics o estables,

homogenis o heterogenis

Estructures cooperati-ves simplesEstructures cooperati-ves complexes (Tèc-niques cooperatives)

Estructures cooperati-ves simplesEstructures cooperati-ves complexes (Tèc-niques cooperatives)

Equips establesheterogenis(Equips de

Base)

Equips establesheterogenis(Equips de

Base)

Recursos per or-ganitzar els equips,

planificar el treball enequip i ensenyar les ha-

bilitats socials

Recursos per or-ganitzar els equips,

planificar el treball enequip i ensenyar les ha-

bilitats socials


4www.uvic.cat

Quan el grup classe està mínimament cohesionat i disposat a treballar en equip ajudant-se els uns als altres, es tracta de:

Anar fent servir, d’una forma cada vegada més generalitzada, estructures cooperatives (simples i complexes):

• per aprendre junts

• i per ajudar-se cada vegada més a aprendre

Quan el grup classe està mínimament cohesionat i disposat a treballar en equip ajudant-se els uns als altres, es tracta de:

Anar fent servir, d’una forma cada vegada més generalitzada, estructures cooperatives (simples i complexes):

• per aprendre junts

• i per ajudar-se cada vegada més a aprendre

ÀMBIT B

Treball en equip com a recurs

ÀMBIT B

Treball en equip com a recurs



5www.uvic.cat

Algunes estructures cooperatives

Estructura (de l’activitat cooperativa)

Simples Complexes

(= Tècniques cooperatives)


Bàsiques

Lectura compartida

1-2-4

El Foli Giratori

Parada de 3 minuts

Llapis al Mig

El Joc de les Paraules

Específiques

El Número

Números iguals junts

Un per tots

Mapa conceptual a 4 bandes

Els 4 savis

El Sac de Dubtes

Cadena de preguntes

Millor entre tots

Derivades

Foli Giratori per parelles

Paraules Compartides

Paraula y Dibuix

L’Àlbum de Cromos

La Substància

Equips d’Ajuda Mútua (Adaptació de la tècnica TAI)

Tutoria entre iguals

Trencaclosques

Grups d’ Investigació

Tècnica TGT


6

Presentació del Document:

Utilitats de les estructures bàsiques, en els diferents moments d’una UD

C:\Documents and Settings\usuari\Mis documentos\Laboratori\Assessorament sobre aprenentatge cooperatiu\PAC Assessorament 1r any\Curs 2010-11\Assessorament AC 10-11 (Catal<E0>)\Materials per al Seminari sobre AC\Utilitats_estructures_basiques.doc


7www.uvic.cat

Estructures cooperatives bàsiques

1. Lectura compartida

2. 1-2-4

3. El Foli Giratori

4. Parada de 3 minuts

5. Llapis al Mig

6. El Joc de les Paraules

Representació gràfica




Passar a les estructures cooperatives específiques



8


www.uvic.cat


LECTURA COMPARTIDA

• Un alumna o una alumna d’un equip llegeix el primer paràgraf d’un text. La resta han d’estar atents.

• A continuació, l’alumne o alumna següent (el segon, seguint la direcció de les agulles del rellotge) ha d’explicar el que ha llegit i fer-ne un resum.

• Els que venen a continuació (el 3r i el 4t) diuen si el resum és correcte i, si cal, el matisen o l’amplien.

• El 2n. alumne o alumna llegeix el segon paràgraf, el 3r en fa el resum, i el 4t i el 1r diuen si és correcte, o l’amplien o el matisen. I així successivament fins que han llegit tot el text.

• Si hi ha una paraula que no entenen, fins i tot després d’haver consultat el diccionari, el portaveu de l’equip ho diu al mestre o a la mestra, la qual ho demana als altres equips (que estan llegint el mateix text). Si algú ho sap, ho explica i diu, a més, com ho han deduït.


9

LECTURA COMPARTIDA

www.uvic.cat



Quan: Per:

Abans de la Unitat Didàctica

“Refrescar” les idees sobre el tema a treballar a partir d’un text

A l’inici de la Unitat Didàctica

Introduir un tema a partir d’un text

Durant la Unitat Didàctica

Assegurar la comprensió d’un text a partir del qual s’hauran de fer uns exercicis

Al final de la Unitat Didàctica

Assegurar la comprensió d’un text que sintetitza els continguts del tema treballat


10www.uvic.cat



1-2-4

• Dins l’equip de base, primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el mestre o la mestra.

• En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les seves respostes i les comenten.

• Finalment, en tercer lloc, tot l’equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el mestre o la mestra.


11

1-2-4

www.uvic.cat



Quan: Per:


Conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà.


Comprovar la comprensió d’una explicació.


Resoldre problemes, respondre qüestions, fer exercicis... Sobre el tema que s’està treballant.


Respondre qüestions, o construir frases, que resumeixin les idees principals del tema treballat.


12

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

Representació gràfica de l’estructura 1-2-4

1?

QÜESTIÓ A:

? ?

??

www.uvic.cat


13

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1?

QÜESTIÓ A:

www.uvic.cat



14

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2?

QÜESTIÓ A:

www.uvic.cat



15

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2?

QÜESTIÓ A:

www.uvic.cat



16

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

4?

QÜESTIÓ A:

www.uvic.cat



17

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

4?

QÜESTIÓ A:

www.uvic.cat



18www.uvic.cat

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1?

QÜESTIÓ B:

? ?

??

Etc.



19www.uvic.cat



FOLI GIRATORI• El mestre encarrega una tasca als equips de base (una llista de

paraules, la redacció d’un conte, les coses que saben d’un determinat tema per conèixer les seves idees inicials, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etc.).

• Un membre de l’equip comença a escriure la seva part en un foli “giratori” i al passa al que té al seu costat seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli.

• I així successivament, fins que tots els membres de l’equip hi ha participat.

• Quan un membre de l’equip fa la seva part, els altres han d’estar atents, i ajudar-lo, corregir-lo...


20

FOLI GIRATORI

www.uvic.cat



Quan: Per:


Conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà.


Comprovar la comprensió d’una explicació, d’un text...


Resoldre problemes, respondre qüestions, fer exercicis... Sobre el tema que s’està treballant.




21

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

Representació gràfica del Foli Giratori

www.uvic.cat


22

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



23

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



24

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



25

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



26

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



27

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat



28

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

Etc.

www.uvic.cat



29www.uvic.cat



PARADA DE TRES MINUTS• Es fa una pausa en el que s’està fent (una explicació del professor o de

la professora, la realització dels exercicis per part dels alumnes...) perquè els alumnes, en equips, plantegin preguntes, expressin dubtes…, sobre el que s’està fent.

• Passats tres minuts, un portaveu de cada equip planteja la pregunta, el dubte... i el professor o la professora respon.

• Es les voltes que facin falta, fins que s’han respost totes les preguntes o resol tots els dubtes.


30

PARADA DE TRES MINUTS

www.uvic.cat



Quan: Per:


Recordar i exposar idees relacionades amb el tema que es treballarà.


Plantejar qüestions que volen conèixer del tema que es comença a treballar


Plantejar qüestions i dubtes sobre el tema que s’està treballant.


Plantejar qüestions o dubtes al final d’un tema, després d’haver-lo repassat en equip.


31www.uvic.cat



LLAPIS AL MIG• El mestre o la mestra dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o

exercicis sobre el tema que treballen a la classe en aquell moment com membres té l’equip de base (generalment quatre). Cada estudiant s’ha de fer càrrec de la resposta d’una pregunta o de la realització d’un exercici (l’ha de llegir en veu alta, s’ha d’assegurar que tots els seus companys aporten informació i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada).

• Mentre parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta, els llapis de tots es posen al mig de la taula. Quan tothom ho té clar (el responsable de la pregunta o l’exercici s’ha d’assegurar que tothom ho té clar i sap què ha de fer o què ha de respondre), cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern o en el dossier l’exercici que acaben de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure.

• Successivament es fa el mateix amb els altres exercicis fins que tots han completat els quatre exercicis de l’activitat.


32

LLAPIS AL MIG

www.uvic.cat



Quan: Per:


Fer exercicis per conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà.


Respondre qüestions per comprovar la comprensió d’una explicació.


Resoldre problemes, respondre qüestions, fer exercicis... sobre el tema que s’està treballant.




33

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

Representació gràfica de Llapis al Mig

1

EXERCICI 1:

www.uvic.cat


34

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1

EXERCICI 1:

www.uvic.cat



35

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1

EXERCICI 1:

www.uvic.cat



36

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1

EXERCICI 1:

www.uvic.cat



37

Youssef

Loli Jaume

LlúciaEXERCICI 1:

www.uvic.cat



38

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1 1

1

1

EXERCICI 1:

www.uvic.cat



39

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2

EXERCICI 2:

www.uvic.cat



40

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2

EXERCICI 2:

www.uvic.cat



41

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2

EXERCICI 2:

www.uvic.cat



42

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2

EXERCICI 2:

www.uvic.cat



43

Youssef

Loli Jaume

LlúciaEXERCICI 2:

www.uvic.cat



44

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

2 2

2

2

EXERCICI 2:

www.uvic.cat



45

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

3

EXERCICI 3:

Etc.

www.uvic.cat



46www.uvic.cat



EL JOC DE LES PARAULES• El mestre o la mestra escriu a la pissarra unes quantes paraules-clau

sobre el tema que estan treballant o ja han acabat de treballar. • En cada un dels equips de base, cada estudiant ha de formular una

frase amb una d’aquestes paraules, o expressar la idea que hi ha “darrera” d’una d’aquestes paraules.

• Un cop l’ha escrita, l’ensenya a la resta dels seus companys, que la corregeixen, l’amplien, la modifiquen, etc. fins a “fer-la seva, de tot l’equip”.

• Les paraules-clau poden ser les mateixes per a tots els equips, o cada equip de base pot tenir una llista de paraules-clau. Les frases o les idees confegides amb les paraules-clau de cada equip, que es posen en comú, representen una síntesi de tot el tema treballat.


47

EL JOC DE LES PARAULES

www.uvic.cat



Quan: Per:


Conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà a partir del que els suggereix una paraula.


Comprovar la comprensió d’una explicació fent una frase a partir d’unes paraules clau.


Construir frases que resumeixin les idees principals del tema s’està treballant o que s’ha treballat.



48

Representació gràfica del Joc de les Paraules

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

Paraula 1Paraula 2Paraula 3Paraula 4

Paraula 2

Paraula 3

Paraula 1

Paraula 4

www.uvic.cat


49

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




50

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




51

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




52

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




53

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




54

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

www.uvic.cat




55

Youssef

Loli Jaume

Llúcia

1 1.1

1.22

www.uvic.cat




56www.uvic.cat

Estructures cooperatives específiques

Per fomentar l’exigència mútua:

El Número

Números iguals junts

Un per tots

Per estudiar els continguts treballats:

Mapa conceptual a 4 bandes

Els 4 savis

El Sac de Dubtes

Cadena de preguntes

Per demostrar l’eficàcia del treball en equip:

Millor entre tots

Passar a les estructures cooperatives derivades



57


www.uvic.cat


EL NÚMERO• El mestre encarrega una tasca (respondre unes preguntes, resoldre uns

problemes, etc.) a tota la classe. Els alumnes, en el seu equip de base, han de fer la tasca encomanada, assegurant-se que tots els seus membres saben fer-la correctament.

• Cada estudiant de la classe té un número (per exemple, el que li correspon per ordre alfabètic). Un cop acabat el temps designat per fer la tasca encomanada, el mestre o la mestra treu un número a l’atzar d’una bossa on hi ha tants números com alumnes.

• L’alumne que té el número que ha sortit, ha d’explicar davant de tots els altres la tasca que han realitzat o, si és el cas, l’ha de fer a la pissarra davant de tots. Si ho fa correctament, el seu equip de base obté una recompensa en forma d’elogi per part del mestre o de la mestra, i de felicitació per part de la resta dels seus companys i companyes.


58

UN PER TOTS• Un cop els estudiants han acabat l’activitat (els exercicis, els prob

lemes, les preguntes…) que han realitzat en equip –quepoden haver realitzat utilitzant algunes de lkes estructures cooperatives bàsiques- el professor o la professora recull, a l’atzar, una llibreta o quadern d’exercicis d’un membre de l’equip, ho corregeix, i la qualificació obtinguda és la mateixa per a tots els membres de l’equip (avalua la producció d’un -un alumne- per tots -el conjunt de l’equip-).

• A l’hora d’avaluar, el professor o la professora es fixa en el contingut de les respostes (no en la forma com han estat presentades en el quadern que ha utilitzat per avaluar tot l’equip, el resultat de la qual, en tot cas, s’atribueix a l’”amo” de la llibreta i únic responsable de com ha “presentat” els diferents exercicis en el seu quadern).

www.uvic.cat




59www.uvic.cat

EL SAC DE DUBTESCada component de l’equip esc riu en una tercera part de foli (amb el seu nom i el nom del seu equip) un dubte que li hagi sorgit en l’estudi d’un tema determinat. Tot seguit, passats uns minuts,l’exposa a la resta del seu equip, per tal que, si algú pot respondre-li el seu dubte, ho faci. Si ningú del seu equip el sap respondre, el lliura al mestre o a la mestra que el col·loca dins el “sac de dubtes” del grup classe.En la segona part de la sessió d’estudi, el mestre o la mestra treuen un dubte de dins del “sac” i demanen si algú d’un altre equip el sap resoldre. Si no no hi ha ningú que ho sàpiga fer, resol el dubte el mestre o la mestra.Aquesta estructura és especialment últil per ressaltar la interacció (en aquest cas en forma de solidaritat o ajuda mútua) que hi ha d0haver en tot el grup classe, no només dintre d’un mateix equip, donat que els diferents equips s’ajuden a l’hora de resoldre que un equip en concret no ha sabut resoldre.




60www.uvic.cat

MILLOR ENTRE TOTSPer ressaltar l’eficàcia del treball en equip i demostrar que genera més i millors idees que no pas el treball individual, sempre que es pugui és aconsellable operar de la següent manera:Primer, individualment, cada membre d’un equip respon la qüestió que s’ha plantejat.Al cap d’un temps estipulat, els membres d’un equip posen en comú el que ha respost cadascú i així completen la resposta inicial que cada u havia aportat.Finalment, transcorregut el temps que s’hagi determinat, el portaveu de cada equip comunica la seva resposta a la resta del grup classe, i cada equip va completant –modificant, millorant...- la seva resposta a partir de les aportacions dels altres equips.D’aquesta manera es posa de manifest –tal com ha de recalcar el mestre o la mestra cada vegada que s’aplica aquesta estructura un cop acabada l’activitat- que entre tots aconseguim millors respostes o realitzacions.




61www.uvic.cat

Estructures cooperatives derivades

Foli Giratori per parellesParaules CompartidesParaula i DibuixL’Àlbum de CromosLa Substància



62www.uvic.cat

Estructuras cooperativas derivadas

FOLI GIRATORI PER PARELLESDintre d’un equip, per parelles, inicien l’activitat en un “foli giratori” (una redacció que l’altra parella haurà de continuar, pensar un problema o plantejar una pregunta que l’altra parella haurà de respondre...). Després d’un temps determinat, les dues parelles s’intercanvien el “foli giratori” i cada una ha de continuar l’activitat (seguir la redacció, resoldre el problema, o respondre la pregunta...), després de corregir formalment (ortografia, sintaxi...), entre tots quatre, la part del foli escrita per l’altra parella. I així, successivament, el foli va “girant” d’una parella a l’altra dins d’un mateix equip. Les parelles es van tornant a l’hora d’escriure en el “foli giratori”, i mentre un escriu l’altre està atent i es fixa com ho fa per assegurar-se que ho fa correctament.



63www.uvic.cat


L’ÀLBUM DE CROMOSDesprés d’haver treballat durant uns dies sobre un tema (en forma de centre d’interès o de projecte, per exemple) el mestre o la mestra convida a cada alumne o alumna, en el seu equip, que en una quartilla faci un dibuix o escrigui un petit text (paraules soltes, o alguna frase), o totes dues coses (dibuix i text) sobre allò que més li ha agradat o cridat l’atenció del tema que han estat treballant els darrers dies, en el projecte o el centre d’interès.En cada equip, cada membre ensenya als seus companys i companyes la seva quartilla, el seu “cromo”, i aquests opinen sobre ell, diuen si està bé o, si és necessari, l’ajuden a canviar alguna cosa, corregir-lo o ampliar-lo. Tot seguit enganxen el “cromo” a l’”àlbum”, que pot tenir forma de mural.Finalment, cada equip ensenya el seu “àlbum” a tota la classe, i el portaveu de l’equip explica a la resta de la classe els “cromos” que han fet els seus companys i companyes d’equip.



64www.uvic.cat


LA SUBSTÀNCIAEl professor o la professora convida a cada estudiant d’un equip a escriure una frase sobre un a idea principal d’un text o del tema treballat a classe. Tot seguit, cada u, seguint un determinat ordre, ensenya a la resta del seu equip el que ell ha escrit i entre tots discuteixen si està bé, o no, ho corregeixen, ho matisen, etc. Si no és correcta o consideren que no correspon amb cap de les idees principals, la descarten.El mateix es fa amb la resta de frases-resum escrites pels altres membres de l’equip. Al final ordenen de forma lògica les frases que han escrit entre tots, les passen en net i en fan una còpia per a cada membre de l’equip.


àmbit b

Education