2010/01/03: still walking

DIRECTOR

Nascut a Tòquio l’any 1962,Kore-Eda es va llicenciar enLiteratura a la Universitat deWaseda el 1987. Va començara treballar amb l’equip de TVMan Union, on va realitzarnombrosos documentals, entreels que destaca Shikash. El seudebut al món del llargmetratge,Maborosi, va ser present adiversos festivals internacionalsi va guanyar el premi a la millordirecció al festival de Venèciadel 1995. També ha produïtels llargmetratges de dos jovesrealitzadors japonesos: Kakuto,de Yusuke Iseya, i Wild Berries,escrit i dirigit per MiwaNishikawa.

ARGUMENT

BIOGRAFIA

HIROKAZU KORE-EDA

STILL WALKING

Still Walking segueix tresgeneracions d'una famíliajaponesa durant tot un dia. Lapel•lícula explora comd’agredolç poden resultar lesrelacions familiars alhora quela gran veritat que cova sotala seva existència. Com cadaany, uns fills ja adults visitenels seus pares per tal decommemorar la tràgica mortdel fill gran, que fa 15 anys esva ofegar en un accident. Elfill petit, Ryota, està ressentitpel favoritisme dels seus parescap al seu germà mort. El seupare, un metge jubilat, retreual seu fill que no hagi seguitels seus passos com a metgei que a més s’hagi ajuntat ambuna mare soltera. Al seu torn,la mare de Ryota estàdisgustada amb la seva filla.Lluminosa en la superfície peròfosca en l’interior, la novapel•lícula de Kore-eda és unretrat fidel de la complexitatde la família. La sevasorprenent simplicitat nonomés remet als clàssics d’Ozu,sinó també a l’obra d’una altradirectora de la seva generació,Naomi Kawase, amb la qualcomparteix l'obsessió per lavellesa, la família, lesdiferències generacionals i elscontrastos entre tradició imodernitat.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Japó2008114 minutsHirokazu Kore-EdaHirokazu Kore-EdaYoshihiro KatoSatoshi KonoHijiri TaguchiMasahiro YasudaYutaka YamasakiHirokazu Kore-EdaGonchichi

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE3 DE GENER DE 201018:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

Still Walking (2008)Hana (2007)Nobody Knows (2005)Distance (2001)After Life (1999)Without Memory (1996)Maborosi (1995)

FITXA ARTÍSTICA

Hiroshi AbeYui Natsukawa

YouKazuya Takahashi

Kirin KikiYoshio Harada

COMENTARIRecordeu aquell anunci de“possiblement, la millor cervesadel món”. Doncs, possiblementYasujiro Ozu sigui un delsquinze millors directors del móni la seva pel•lícula “Cuentos deTokio” una de les millorspel•lícules de la història delsetè art. Possiblement pensinel mateix escriptors com PaulAuster o Muriel Barbery, queel citen en els seus llibres mésrecents.

Tot això ve a tomb per afirmarque Still Walking, del directorHirokazu Kore-Eda sigui,possiblement, una de les cincmillors pel•lícules de latemporada.

El director sembla seguir lespetjades d’Ozu. En “Cuentosde Tokio” ens trobàvem ambuna parella de vells que visitavala descendència i descobrienque la jove vídua d’un delsseus fills és la que més se’lsestimava. A “Still Walking” enstrobem amb un home , la sevadona i el fill de la dona quevisiten els pares per rememorarla mort del fill gran. Els queacullen, en aquest cas, són lageneració més gran.

La càmera es passejalentament –quins descans pera la mirada- per l’interior de lacasa i pels passeigs que fanels personatges. Escoltem elscomentaris que es diuen ipercebem les reaccions quetenen en els diferentspersonatges que acabendescobrint que s’assemblenmés del que pensen. S’obrenpetites ferides, es formulenpreguntes incòmodes, esdeixen respostes a l’aire,

s’insinuen antics retrets, treuenel nas les enveges i lesinjustícies, els desigs i la partde veritat que té cadascúdavant de les vivènciescompartides…, vaja, és mostrales clarors i les ombres d’unainstitució molt antiga –lafamília- sense recórrer a capmoment histriònic, a capsortida de to. Noméscontemplem lleus movimentsexterns que ens insinuen lesreaccions internes. L’iceberg,com sempre, només mostrauna part petita de la sevarealitat.

Com acostuma a passar a lespel•lícules japoneses,sorprenen els rituals, lacerimònia del menjar, lesreunions religioses perrememorar el record del germàdifunt i aquell esplèndidmoment, tan màgic, tanreligiós, on la mare identificauna papallona amb el recorddel fill que es va morir mentreel pare protesta per tantabajanada.

Aquesta pel•lícula demana servista més d’una vegada,perquè estic convençut queencara hi ha un seguit desubtileses que s’escapen quanhas d’estar pendent de diversescoses. Veure-la sabent què volsveure ha de ser unaexperiència que faré quan lapugui recuperar en format deDVD.

No us perdeu aquesta joia quemostra la vida a una velocitattan perfecta que podem seguir-la amb el cor i amb el cap isense que els ulls ens facinpampallugues.

Jaume Celawww.senderi.org