2011/01/09: louise-michel

DIRECTORS

Gustave Kervern, va estudiara Marsella, i és un entusiastade la música, es va mudar aParís amb el desig de treballaren una casa de discos. Vacomençar la seva carrera aCanal+ França, la seva famaprové per la seva interpretaciód'un periodista alcohòlic.Benoit Delépine, tambéconegut sota el nom de MichaelKael, és un escriptor, periodistai actor francès. És conegut perles seves activitats en lesemissions satíriques a .Gustave i , van escriure i vandirigir l’any i l’any(presentada fora de competicióen el Secció Oficial). El de, estrenen Louise-Michel. Igualque els seus dos filmsanteriors, aquesta pel·lícula ésconsiderada un "ovni" a laproducció cinematogràficafrancesa. Tots dos autorsrepeteixen l’any amb ,protagonitzada per . És l'únicapel·lícula francesa seleccionadaper a la Berlinale 2010.

ARGUMENT BIOGRAFIA

GUSTAVE DE KERVERNBENOÎT DELÉPINE

LOUISE-MICHEL+ CURTMETRATGE:SUPERMERCATS, NO GRÀCIES

En una fàbrica, les obreresestan amb l'ai al cor. El directorles convoca per donar-los unasorpresa: bates novespersonalitzades amb el nomde cadascuna - un regal queels torna a donar confiança enel seu propi futur a l'empresa-. Abans de tornar a casa, unesquantes festegenl'esdeveniment al cafè delpoble. Però al dia següentdescobreixen els magatzemscompletament buits. La direccióha fugit, còmplice d'unadeslocalització express.Reunides en el mateix cafè quela vigília, les afectadesdecideixen contractar unprofessional per fer un tir al'amo. L'acord és unànime.L'elegida per trobar el sicari ésLouise. Elegirà el més cutre ipatètic de tots: Michel. Juntsdonaran caça a l'amodelinqüent.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

França200894 minutsGustave de KervernBenoît DelépineGustave de KervernBenoît DelépineBenoît JaubertMathieu KassovitzHughes PoulainStéphane Elmadijian

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE9 DE GENER DE 201118:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA2004 Aaltra2006 Avida2008 Louise-Michel2010 Mammuth

FITXA ARTÍSTICAYolande Moreau

Bouli LannersAlbert Dupontel

Benoît Poelvoorde

Louise FerrandMichel PinchonMiroEnginyer

CURTMETRATGE

SUPERMERCATS, NO GRÀCIES

Les tres empreses líders de la distribució comercial d'alimentacióa l'Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d'elles tambécomercialitzen altres productes com roba o electrònica.Les grans cadenes de distribució s'estan convertint en l'única viad'accés al consum i això té repercussions sobre la producció i lespersones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidircom a consumidores i consumidors.

COMENTARIObreres del món, uniu-vosper ... Assassinar al cap!

Per fi una pel·lícula social queno es queda a mitges! Que noretrata la misèria humana (elsfrancesos ho saben fer moltbé) amb matisos i altresrecursos per no xocar massaa l'espectador. Louise-Michelés una pel·lícula surrealista,grotesca, anarquista. I tannecessària en aquesta èpocade crisi, quan el poble pateixmentre els banquers es riuenamb els seus milions a lesbutxaques. Veure Louise-Michelés més que passar una estonaen el cinema, és un acte desolidaritat, de resistència.

Louise (la genial YolandeMoreau) és una obreraanalfabeta del nord de Françaque acaba de sortir de la presó.Un matí, quan arriba a lafàbrica, tot ha desaparegut,els amos van desmantellar lesmàquines i totes les obrereses queden al carrer.

Amb els seus miserablesindemnitzacions, no decideixenobrir una pizzeria sinó ...contractar un sicari perassassinar el cap. Els directorsGustave Kervern i BenoîtDelépine, molt coneguts aFrança per ser els autors de lasèrie delirant Groland,converteixen el somni enrealitat, trenquen els tabús isegueixen els passos de Louisei de Michel (Bouli Lanners),l'assassí a sou, en un roadmovie absurd en recerca delveritable empresari quegestiona la nebulosa capitalistaa la qual pertanyia la fàbrica.

Petita lliçó d'història: LouiseMichel era el nom d'una líderanarquista i figura emblemàticade la Comuna, insurrecciópopular que va aconseguir, el1871, callar la boca del'Assemblea Nacional francesa.És un gest de complicitat,perquè la pel·lícula no és unacrida a la insurrecció armada.I és la força d'un guió premiaten els festivals de Sant Sebastià2008 i de Sundance 2009:Louise-Michel retrata lamonstruositat còmica de lasocietat, de la gent desarmadadavant d'un sistema sensepietat. Cal estar atents alsdiàlegs, els detalls, elspersonatges secundaris: una

malalta en fase terminal, unenginyer boig que qüestional'11-S, un parisenc que esllança en el turisme rural ...

Ningú ni res no escapa al’humor negre de Kervern iDelépine. I la pel lícula plantejauna pregunta de les més greus:hi ha esperança en la nostrasocietat corrupta i materialista?Els directors responen ambuna invitació a riure's de totaixò i de nosaltres mateixos.Abans que només ens quedinles llàgrimes.

GUILLAUME FOURMONT- DiariPublico-