3. síl·laba i diftong

Josep-Manel Alarcó

https://sites.google.com/site/jmalarco/

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/

jmalarco@gmail.com

ORTOGRAFIA

3. La síl·labai

el diftong

3.1 Identificació de síl·labes

i separació de paraules

a final de ratlla

1. La síl·laba

Cada cop de veu

que es fa quan es pronuncia

a poc a poc una paraula

representa una síl·laba,

com ara en el mot "ca-di-ra".

La síl·laba està constituïda

sempre per un ,

format per una vocal,

a vegades sola i altres vegades

acompanyada d'una consonant

o bé d'una i d'una u no vocàliques.

Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.

2. Separació

de

síl·labes

Quan un so està representat

per un dígraf,

s'ha de saber quina lletra pertany

a una síl·laba i quina a la següent,

sobretot quan s'ha de partir

un mot a final de ratlla.

Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l

se separen a final de ratlla.

Així, cai-xa, cot-xe, plat-ja,

jut-ges, car-ro,

mas-sa, as-cens, til.la.

En canvi,

no s'ha de separar

els dígrafs

gu / qu / ll / ny.

Així, fi-gues, ta-ques,

pa-lla, ca-nya.

En el cas dels mots compostos,

la separació sil·làbica

es farà en el punt

de l'element afegit.

Així, VOS-al-tres, DES-ai-re,

IN-hu-mà, AL-ho-ra,

BEN-es- tar, TRANS-al-pí.

3.2 El diftong

S'anomena diftong

aquell aplec vocàlic

que es pronuncia

en un sol cop de veu.

Es tracta d'una síl·laba formada

per una vocal forta i una vocal dèbil:

la i o la u no-vocàliques.

Hi ha dues menes de diftong,

segons que la vocal dèbil sigui la primera

o la segona de l'aplec:

si és la segona, el diftong serà decreixent,

ja que la força de la veu "decreixerà";

però si la vocal

dèbil es troba en primer

lloc,

el diftong s'anomenarà

creixent,

ja que la força de la veu

"creixerà".

Així, la frase "el noi cau"

conté dos diftongs

decreixents

i la frase "quant val el iot?“

en té dos de creixents.

1. Diftongs decreixents

Són els diftongs formats

per una vocal forta i una semivocal (i o u).

Els més comuns són: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.

Així, es-pai, rei-na, boi-ra,

trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.

Cal observar que en el cas del mot "truita"

la "u" actua com a vocal forta

i la "i" com a vocal dèbil,

al contrari que en el cas

del mot "viure".

2. Diftongs creixents

-Quan les vocals dèbils

i o u van davant d'una vocal forta,

formaran un diftong creixent

en cas que no vagi,

al davant de l'aplec,

una consonant.

Per tant,

normalment es trobarà

aquest tipus de diftong

entre vocals o,

sobretot en el cas de la "i",

a principi de paraula.

Així,

es troben diftongs creixents

en mots,

com ara ve-ia, de-ies,

di-uen, no-ia, ca-uen,

io-ga, io-de,

iot, io-gurt.

-Hi ha un altre cas de diftong creixent:

quan la u va precedida de les consonants g o q

i va seguida de vocal forta.

Es tracta de diftongs gua, güe, güi, guo;

qua, qüe, qüi, quo.

Així, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí,

pa-ra-guot; qua-tre, qües-ti-ó,

o-bli-qüi-tat, quo-ta.

Comentari

Encara que la pronúncia usual

tendeixi a diftongar algunes paraules

que tenen una i o una u

entre consonant i vocal,

cal tenir en compte que aquest cas

no es tracta de diftong

(excepte els diftongs creixents formats

per les consonants g o q).

Per tant,

no són diftongs

aquelles síl·labes formades

per una consonant seguida

de i-a, i-es, u-a, u-es.

Així: grà-ci-a, grà-ci-es,

pèr-du-a, pèr-du-es,

Nú-ri-a, his-tò-ri-a,

ví-du-a, in-gè-nu-a.

D'altra banda,

cal fixar-se que aquests mots

tenen una síl·laba més que en castellà,

ja que no hi ha diftongs.

Per això en català són mots esdrúixols

que s'accentuen,

a diferència del castellà.

Tampoc la i dels dígrafs ix, ig

forma diftong,

ja que és muda

(excepte per als parlars occidentals),

com també ho és la u dels dígrafs

gue-gui, que-qui quan van sense dièresi.

Així: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.

3.3 Repàs dels

sons de la

i

i

de la u

Cal observar

els sons que poden presentar

la i i la u.

Comentari

-La grafia y

no serveix en català

per indicar el so consonàntic,

sinó que tan sols

es fa servir

per al dígraf ny.

-Les lletres k i w

sols s'utilitzen

per a noms estrangers,

excepte la k en l'abreviatura

de quilogram

i de quilòmetre:

kg, km.