5. el s xx i el món actual
Post on 11-Feb-2017
654 Views
Preview:
TRANSCRIPT
EL S XX I EL MN ACTUAL
La forma de vida de l'sser hum ha canviat ms des del s XX que al llarg d'uns quants segles.
La poblaci i l'economia han experimentat un gran creixement i els avanos cientfics i tecnolgics han perms millorar el nivell de vida de les persones.
Malgrat aix el mn tamb ha conegut grans enfrontaments bllics i persisteixen grans desigualtats econmiques entre els pasos.
I d'altra banda el progrs industrial ha generat greus problemes mediambientals.
Els conflictes del s XX i del s XXI
Les dues guerres mundialsEl s XX va conixer dues grans guerres que impactaren el mn i que varen tenir unes caracterstiques desconegudes fins al moment:
Implicaci de diversos continents: Europa, Amrica, sia i frica.
S'utilitzaren noves armes amb una capacitat destructiva molt ms gran que les anteriors.
El nombre de baixes civils va ser molt elevat.
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
S'utilitzen armes noves com tancs, avions i gasos.
Varen morir 10 milions de persones.
Quedaren devastats extensos territoris europeus.
Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Se produeixen bombardeigs massius contra les ciutats.
Es varen tirar dues bombes atmiques sobre el Jap (Hiroshima i Nagasaki)
Va haver 50 milions de morts.
Moltes persones es varen quedar sense casa i sense feina.
Els nazis varen matar milions de jueus als camps d'extermini.
Els conflictes actuals
Actualment hi continua havent un gran nombre de guerres, que afecten qualcunes de les zones ms pobres del planeta.
A molts pasos la violncia s'ha convertit en un fet quotidi, i les persecucions i massacres sobre la poblaci civil han comportat l'xode de milers de refugiats.
L'impacte causat per la Segona Guerra Mundial va impulsar la fundaci (1945) de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), els seus objectius sn:
El manteniment de la pau
La cooperaci entre pasos.
El 1948 va elaborar la Declaraci Universal dels Drets Humans.
L'ONU i els Drets Humans
Espanya durant el s XX
La Segona Repblica i la Guerra Civil espanyola
L'any 1931se proclama la Segona Repblica. El rei Alfons XIII abandona el pas i es va abolir la monarquia.
El 1936 es produeix un aixecament militar contra la Repblica que condueix a la Guerra Civil.
Espanya queda dividida en dues zones: els que donen suport als militars i els que el donen a la Repblica.
Desprs de tres anys d'enfrontaments cruents, la Repblica s derrotada al 1939.
La dictadura franquista
Els vencedors de la Guerra Civil varen imposar una dictadura (1939-1975)
El general Francisco Franco va concentrar tots els poders en la seva persona i es va atorgar el ttol de caudillo.
Espanya va deixar de ser un pas democrtic.
Les Corts varen ser clausurades i es varen prohibir els partits poltics i els sindicats, amb l'excepci del partit del qual Franco era el mxim dirigent: la Falange Espaola, i del sindicat del govern.
No hi havia Constituci.
No se celebraven eleccions per elegir els governants.
Les persones que es varen oposar al franquisme varen ser perseguides i empresonades, i moltes varen haver d'exiliar-se fora d'Espanya o lluitar en la clandestinitat.
El 1975 mor Franco i Joan Carles I s anomenat rei d'Espanya.
Els partits poltics i els sindicats sn legalitzats. Es van amnistiar els presos poltics i es va permetre el retorn dels exiliats.
El 1977 es celebren les primeres eleccions democrtiques.
El procs de transici acaba l'any 1978 amb l'aprovaci d'una Constituci democrtica que estableix que Espanya s una monarquia parlamentria.
La transici a la democrcia
El Guernica de Pablo Picasso
Espanya, un pas democrtic
La Constituci espanyola
La Constituci actual va ser aprovada el 6 de desembre de 1978.
La sobirania resideix en el poble i tots els ciutadans espanyols a partir de 18 anys tenen dret a votar i a elegir als seus representants.
La Constituci garanteix els drets i les llibertats fonamentals i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
Les institucions de l'Estat
La Constituci estableix les institucions de l'Estat:
El rei s el cap de l'Estat.
Les Corts Generals, s el nom que rep el Parlament espanyol, que est format per dues cambres: el Congrs dels Diputats i el Senat.Exerceixen el poder legislatiu: elaborar i aprovar les lleis, controlar l'activitat del Govern i aprovar els pressuposts de l'Estat.
El Govern s l'encarregat de fer complir les lleis i de governar: poder executiu.El president del Govern s el lder del partit poltic ms votat. S'encarrega de designar i coordinar els ministres que formen el Govern.
Els jutges i els tribunals de justcia tenen la funci d'assegurar que les persones i les institucions obeeixen i compleixen les lleis: poder judicial.
La Constituci reconeix a les regions i a les nacionalitats que integren Espanya el dret a l'autonomia, s a dir, tenir un govern, unes institucions i un estat d'autonomia, que s la llei bsica que regula les competncies de la comunitat.
Espanya consta de desset comunitats autnomes i de dues ciutats autnomes: Ceuta i Melilla.
L'Estat de les autonomies
La Uni Europea
El 1957 es crea la Comunitat Econmica Europea (CEE) que al 1992 passa a anomenar-se Uni Europea (UE) i pertanyen a ella 27 pasos.
La UE pretn crear un espai com europeu que fomenti el desenvolupament econmic i social dels estats membres i protegeixi els drets de tots els ciutadans.
Espanya pertany a la UE des de 1986.
Estats membres de la UE
Qu suposa ser ciutad de la Uni Europea (UE) ?
Creixement econmic
Al llarg del s XX, l'economia mundial va experimentar un desenvolupament sense precedents grcies als avanos incessants de la cincia i de la tecnologia.
Els progressos en la higiene i en la medicina varen permetre un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i la poblaci mundial va crixer enormement.
El gran creixement econmic es va centrar en unes zones molt determinades del planeta: Europa occidental, Amrica del Nord i Jap.
Desigualtat social
Vivim en una societat de consum, en la qual la publicitat estimula els consumidors a comprar tot tipus de productes i a comparar les ofertes que existeixen al mercat.
El creixement econmic no ha arribat per igual a tot el planeta, i la poblaci de molts de pasos, sobretot d'frica, d'sia i d'Amrica del Sud, viu en condicions d'una pobresa extrema.
Un dels grans problemes del mn actual s la desigualtat social.
Impacte ecolgic
El gran creixement industrial ha plantejat problemes ecolgics nous i greus.
La necessitat de frenar la contaminaci del medi ambient i de protegir els recursos naturals s'ha convertit en un imperatiu per assegurar l'equilibri ecolgic del planeta.
L'art del segle XX
Les crisis del s XX varen exigir dels artistes una actitud ms compromesa amb la societat.
En un segle de guerres l'art es va convertir sovint en un instrument de denncia que expressava l'angoixa del ser hum.
Els artistes representen el mn des del punt de vista personal.
ArquitecturaL'Arquitectura havia d'estar al servei de les persones i per aix varen utilitzar els nous materials de construcci: formig armat, alumini, acer, vidre...
Adquireixen importncia la simplicitat de les formes, la geometria i la integraci de l'edifici en el seu entorn natural.
Frank Lloyd Wright Casasobre la cascada
Escultura
Els escultors simplifiquen i distorsionen les formes utilitzant tot tipus de materials per crear obres molt allunyades de la realitat. Pablo Gargallo
Pintura
Durant el s XX sorgiren nombrosos corrents pictrics que tenien en com l'experimentaci amb la forma i el color i la recerca de l'expressivitat.
Cubistes com Picasso o Juan Gris varen desintegrar els objectes. Salvador Dal va deformar les figures i Joan Mir va crear un mn molt personal.
Click to edit the title text format
Click to edit the title text format
top related