ara pacis augustae
Post on 29-Jul-2015
1.007 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1. Ara Pacis Augustae ara-pacis.jpg 2. Fitxa tcnica
- Ttol:Ara Pacis Augustae.
- Autor:desconegut.
- Cronologia: 13 9 a. C.
- Tipologia:altar.
- Material: marbre de Carrara.
- Mides: 3,68 m. x 11,60 m. x 10,65 m.
- Estil:imperial rom.
- Tema: commemoratiu.
- Localitzaci:Museo dellAra Pacis (Roma).
ara-pacis maqueta.jpg 3.
- Obres de la mateixa poca: Altar dels Vicomagistri (50 d. C.)
vicomag2.jpg 4. Context histric
- Segons Res Gestae Divi Augusti (Els fets del div August)dictat pel propi August (Gai Juli Octavi) perqu fos gravat en bronze a la seva tomba, el Senat de Roma va decidir erigir un monumental Camp de Mart per commemorar la Pax Romana. Laltar es va comenar a construir lany 13 a. C. i fou consagrat lany 9 a. C.
415px-Augustus_Bevilacqua_Glyptothek_Munich_317.jpg 5.
- Lany 1902, larqueleg austrac Petersen va ser autoritzat a excavar a lantiga ubicaci de laltar, sota el Palazzo di Fiano, i va recuperar-ne part dels relleus.
el_hallazgo_large.jpg 6.
- Laltar fou reconstrut lany 1938 i lany 2006, larquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminaci urbana.
el_pabellon_del_novecientos_large.jpg 7. Descripci formal
- LAra Pacis s un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central.
- Te dues entrades: la principal, per la que entrava el sacerdot oficiant, saixeca sobre un podi, amb escales i est orientada a loest. Per laltra porta, orientada a lest, eren introduts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. Laltar que ocupa lespai central, est situat damunt un pedestal esglaonat.
ara-pacis maqueta.jpg ara-pacis planol.jpg 8.
- La cara exterior de lestructura que envolta laltar est completament coberta de relleus escultrics . Una cinta de sanefes geomtriques la divideix longitudinalment en dues franges.
- La franja inferior est decorada amb fulles dacant, mentre que a la superior shi representen escenes mitolgiques i histriques relacionades amb August.
- Als cantons i a banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.
RomaAraPacisDeaRoma.jpg 9.
- La cara interior de lestructura que encercla laltar presenta, a la franja superior, una decoraci amb bucranis, es a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.
ara_pacis_bucraneo_grande.jpg 10.
- Combinaci dalt i baix relleu, amb la qual saconsegueix unaexcepcional sensaci de profunditat. Alhora, el esculpir les figures en primer terme en alt relleu remarca la importncia dels personatges.
- Toti el predomini de les lnies verticals, s'aconsegueix donar moviment a la composici mitjanantla posici de les figures i els plecs de la roba.Tamb cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.
RomaAraPacis_ProcessioneNordParticolare.jpg 11. Temtica
- Els relleus de l Ara Pacis exalcen la figura dAugust, el primer emperador de Roma. El ttol d august(sublim) va ser atorgat a Octavi pel Senat lany 27 a. C. Amb aquest ttol safirmava la noblesa del llinatge dAugust, al qual els poetes van vincular amb Enees, fill de Venus i heroi troi i amb els fundadors de Roma, Rmuli Rem.
12.
- Aquesta condici, que fonamentava la divinitzaci dAugust, est present en el programa iconogrfic de l Ara Pacis :
-
- Faana oest
-
-
- Esquerra -> Mart (du de la guerra) i la lloba capitolinaalletantRmuli Rem.
-
-
-
- Dreta -> Enees(amb els trets fsics dAugust) fent un sacrifici.
-
-
- Faana est
-
-
- Esquerra -> Tellus , deessa de la Terra (o la Pau, o Venus Genetrix ) flanquejada per dues nimfes aqutiques.
-
-
-
- Dreta -> Deessa Roma.
-
-
- Laterals -> process celebrada a Roma el 4 de juliol de lany 13 a. C. periniciativa del Senat per commemorar la PaxRomana.
Ara+Pacis.JPG 13. Models i influncies
- L Ara Pacissegueix lestructura dels antics templa minora(espais sagrats voltats duna palissada de fusta amb una sola entrada. Tamb es pot relacionar amb altres tipus de monuments com arcs de triomf o columnes commemoratives. El personatges no estan idealitzats sin que sn una veritable galeria de retrats.
- El gust pel retrat s part de lherncia etrusca, per els elements formals i tcnics dels relleus de l Ara Pacises relacionen amb laltar de Zeus a Prgami amb la Process de les Panatenees(c. 440 a. C.) que Fdies esculp al Parten , on les escenes tamb es juxtaposen sense cap tipus de separaci formal.
panatenees.gif
top related