art romànic (pintura)

Art Romànic

Pintura mural

Pintures de la volta de Saint Savin sur Gartempe (França). Història de Caín i Abel,

i l’Arca de Noé.

Pintura mural de Catalunya

• Pintures de la Vall de Boí de tendència italo-bizantina avui conservades al Museu de Montjuich de Barcelona (MNAC)

Absis de Sant Joan de Boí.- Lapidació de Sant Esteve (la pintura més arcaica).

Pintures de Sant Joan de Boí. Animals del bestiari i Sant Martí.

Absis de Sant Climent de

Taüll (1123)

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll. A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus

Dei”).

Pintures de l’Absis de Santa Maria de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures

a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).

La Verge entronitzada amb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció que és veu a

l’església del poble).

Els tres Reis Mags d’Orient de Santa Maria de Taüll (fotografies de les reproduccions de l’absis de

l’església del poble).

Sant Pere i Sant Pau (pintures de l’Església de Santa Maria de Taüll -reproduccions-.)

Diversos detalls de les pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu

part del seu ramat; i Anyell Místic.

Detall de les pintures de Santa Maria de

Taüll. David tallant el cap al gegant Goliath.-

Dos Apòstols.

Absis de Sant Pere del Burgal. Pintures de l’absis.

Vista general i detall d’apòstol (MNAC)

Església de Sant Pere del Burgal. Pintures de l’absis (detall).La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un

ciri a la mà.

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Pintures de l’absis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu. L’escena de la

Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elies.

Pintura mural a Catalunya fora de la vall pirinenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu

de Solsona).- Timpà de l’absis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diakon Grim amb el text sagrat.

Exemple del corrent de pintura franco-romànica: Frescs del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits en sis voltes

quatripartides i pels seus murs.

Panteó de Sant Isidor

de Lleó. Primer tram de voltes.

Volta central: el

Pantocràtor (Crist-Jutge)

amb el Tetramorf.

Panteó de Sant Isidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.

El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó. L’evangelista Mateu com un

home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.

Panteó de Sant Isidor de Lleó. Volta de la dreta: Anunciació als pastors del naixement de Crist.

Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a

beure al ca que vigila el bestiar.

Panteó de Sant Isidor de Lleó. Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “La Glorificació de Crist a

l’Apocalipsi segons Sant Joan”

Volta central del segon tram del Panteó de Sant Isidor. El Sant Sopar

Pintures de la volta meridional del segon tram: La matança dels Innocents.

A la darrera volta del segon tram se representa La Passió de Crist.

Panteó de Sant Isidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la

Crucifixió.

Calendari agrícola de l’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.

Calendari agrícola: els mesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veiem a un vell pagès que descansa,

menja i beu vora el foc. És un període en què el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.

LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Segle XI: Tendència islàmica i mossàrab. Sant Baudeli de Berlanga (Sòria). Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer

amb llança i escut.

Castella: Sant Baudeli de Berlanga (Sòria). Tendència islàmico-mossàrab. Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester

que dispara fletxes a un cérvol.

PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA DEL SEGLE XII. Continua la influència mossàrab i islàmica. San

Pedro de Arlanza. Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).

LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Tendència Italo-bizantina. Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu

del Prado.

Pintura romànica de Castella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia. Bon exemple de pintura castellana més autòctona, sense influències ni bizantines, ni italianes, ni

franceses, ni islàmiques.

Pintura romànica sobre fusta. Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.

Pintura romànica sobre taula. Frontals (antependium) d’altar. Frontal de La Seu

d’Urgell (MNAC de Barcelona).

Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts. Enmig la Verge Theotokos dins la Màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de

Vic

Frontal de Sant Martí de Tours. Museu de Vic.

Detalls del frontal de Sant Martí de Tours. Museu de Vic.

Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirze i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Màndorla, al

centre del frontal. MNAC de Barcelona.

Frontal antependium d’Avià (MNAC). (1170 -1190). Anunciació; Visitació de Maria a Sta. Isabel; Naixement; Reis Mags; Presentació al Temple; i la

Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.

Baldaquins o cimboris. No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.

MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-

JURÍDIC.- Pàgina del “Libro de los Testamentos”, llibre

notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i

de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la

Catedral d’Oviedo.

Il·lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció

miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.

Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant

la Mar Roja.- Daniel i els lleons.

Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.

Brodats. TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA

Tapís (Brodat) de la Creació de Girona. Detalls. Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la

lluna.