c2_ud03_el sistema diédric clàssic

El sistema dièdric clàssic. C2 - UD03

Projecció cilíndrica ortogonal:

un mínim

de dues vistes ortogonals

•La sistematització de la perspectiva durant el Renaixement

pretén objectivar la percepció visual que té un subjecte en un

instant temporal.

•El desenvolupament dels sistemes de representació gràfica al

llarg de la història pretén garantir la plasmació d’elements

tridimensionals sobre suports bidimensionals de la manera més

objectiva possible.

Els diferents sistemes de representaciógràfica objectiva

Projecció cilíndrica Projecció cilíndrica Projecció cònica + +

Secció ortogonal Secció obliqua

Axonometria ortogonal Axonometries obliqüesIsometria Cavallera MilitarVistes ortogonals

Perspectiva cònicaCónica fronal Cònica oblíqua(1 punt de fuga) (2 punts de fuga)

Caràcter equívoc d’una sola projecció

El sistema dièdric

DIÈDRIC: sistema de representació basat en la

projecció cilíndrica ortogonal; dues projeccions

mínim (una sola és equívoca)

CARACTERÍSTIQUES (i diferències amb el cònic)

1. Es manté el paral·lelisme de línies que siguin paral·leles a l’espai.

2. Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva separació al Pla de Projecció

EL TRIEDRE DE PROJECCIÓ

DESPLEGAMENT DEL TRIEDRE: abatiment del plans de projecció

Projeccions en planta, alçat i perfils.

Desplegament dels plans de projecció.

La disposició de vistes

Sistema dièdric,

Convenció europea.

La disposició de vistes

Sistema dièdric,

Convenció americana.

El sistema dièdric

És possible projectar una figura sobre tants plans com es vulgui.

La projecció sobre dos plans perpendiculars (díedre) es la condició necessària i suficient per poder apreciar la naturalesa de l’objecte representat.

De la necessitat d’aquests dos únics plans de projecció, rep el nom de dièdric aquest sistema de representació.

En el dièdric clàssic, els dos plans solen ser el pla horitzontal i un pla vertical i la seva intersecció dona la línia de terra (LT).

Abatiment del pla vertical

i línies de projecció

El sistema dièdric

La intersecció dels plans horitzontal i vertical rep el nom de línia de terra (LT) en el dièdric clàssic.

Planta i alçat són representacions que de manera independent són equívoques, però que, complementant-se una amb l’altre, donen dades de les tres dimensions de l’objecte.

Un cop abatut el pla vertical (o bé l’horitzontal) emprant l’LT com a frontissa de gir, les projeccions en planta i alçat comparteixen les amplades.

Les projeccions sobre els plans dels raigs projectants són coincidents i perpendiculars a l’LT (projecció cilíndrica).

Per a recordar

• Regla d’Or del dièdric clàssic:

Les projeccions en planta i alçat d’un punt qualsevol,

estan relacionades mitjançant una recta

perpendicular a la línia de terra.

• En el dièdric, basat en la projecció cilíndrica, es manté

el paral·lelisme de línies que ho són a l’espai.

• Els segments paral·lels d’igual magnitud es projecten

paral·lels i d’igual mida, independentment de la seva

separació al Pla de Projecció.

http://www.youtube.com/watch?v=-dcmDscwEcI

C2 - UD03. El sistema dièdric clàssic.