ciutat romana
Post on 29-Jun-2015
7.741 Views
Preview:
TRANSCRIPT
LA CIUTAT ROMANA
Segòbriga
CIUTAT I ROMANITZACIÓEn el món ibèric, no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats.
Amb l’arribada de Roma es funden les primeres ciutats i s’emprén un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, creant una xarxa de ciutats, moltes de nova creació (com Valentia).
La ciutat era el centre de serveis per a la població d'un territori: • oferia un mercat per als productes agraris, • tenia uns edificis públics administratius (basílica, cúria), i religiosos (temples), o dedicats a l’oci (termes; i en grans ciutats, com Tàrraco, teatre, circ i amfiteatre).
D'aquesta manera els ibers es van veure abocats a abandonar els seus poblats i emigrar a les ciutats, on es van anar assimilant a la civilització dominant . Per això, les ciutats van ser el principal mitjà de romanització,
UrbanismeLa ciutat romana de nova creació tenia una estructura quadriculada, que resultava de la intersecció de dos carrers principals: Cardo Maxinus (de Nord a Sud) i el Decumanus Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el fòrum, la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un pou per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard: 12 m. el decumà, i 6 el cardo.
Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles, normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals. Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes.
Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. També disposaven d’un sistema complet de clavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.
Plànol d’Empúries
Timgat, Argèlia
Maqueta de Tarraco
Espais públicsFÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT
El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre polític, comercial i religiós .
EDIFICIS
cúria
basílica
temple
estàtues honorífiques
tabernae(tendes)
El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o bé al culte de l'emperador.
Temple romà de Vic
EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI
La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important).
Amfiteatre
TeatreTermes
Circ
Circ
Amfiteatre
Teatre
Termes
CASES PRIVADESdomus
insulae
uilla rustica
uilla urbana
DOMUS, la casa senyorial
INSULAE, blocs de pisos
VILLA URBANA
Carnuntum . Villa Urbana, Austria
VILLA RUSTICAEra el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.
ImfraestructuresAQÜEDUCTES: subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. )
VIES i PONTS: Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre (Tots els camins porten a Roma). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Hercúlea, anomenada més tard uia Augusta, que unia Gades (Cadis) a Roma.
MURALLES
Aqüeducte de Xelva
Aqüeducte de Segovia
Pont romà d’Alcántara
Vía Augusta
Muralles romanes de Lugo
Monuments commemoratius
Arcs del triomf: per a commemorar una victòria militar
Columnes commemoratives, columnes rostrals, trofeus: per a honorar personatges públics
Làpides i ares funeràries: per a recordar els familiars difunts
INSCRIPCIONS: •Funeràries: en record d’un difunt•Honorífiques: per a honrar a un personatge (emperador, noble, militar…)•Votives: dedicades als déus
L’Arc romà de Cabanes, s II dC.
Arc de Titus, Roma
Columna Trajana, Roma
IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO)CLAUDIO PIO
FELICI INVICT(O)AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO)
TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI)P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI
VETERANI ETVETERES
Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç. Ara, al Museu Sant Pius V
D M S F C A L L I N
C R S P I N O *F R A T I
A N X X X H S E S T L
DIS MANIBUS SACRUMFECIT CALLINUS
CIPRINUSFRATRI
ANNO XXXHIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS
Consagrat al Déus MansCal·li Cipri la va fer
al seu germade 30 anys
Ací es troba, Que la terra et siga lleu
top related