climes i paisatges del mÓn
Post on 02-Jan-2016
53 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
CLIMES I PAISATGES DEL MÓN
Conceptes bàsics• Clima
Successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys.
• Paisatge Qualsevol àrea que inclou tant els elements naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai.
• EcosistemaSistema d’organització dels éssers vius (animals i vegetals) en un espai definit.
Els climes de la Terra
• En els climes càlids hi ha paisatges equatorials, tropicals i desèrtics.
• En els climes temperats hi ha paisatges mediterranis, oceànics i continentals.
• En els climes freds hi ha paisatges polars i d’alta muntanya.
Els paisatges equatorials I
Es localitzen als costats de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:
• Àfrica central i golf de Guinea.
• L’Amazònia a Sudamèrica.• Indoxina i Indonèsia a Àsia.
Els paisatges equatorials II
• Temperatures molt elevades durant tot l’any.
• Mitjana anual 25ºC.• No hi ha oscil·lació
tèrmica.• Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm anuals.
• Elevada humitat.
Els paisatges equatorials III
• La vegetació característica és la selva o jungla.
• Boscos molt frondosos amb una gran diversitat d’espècies i molta humitat.
• Arbres alts i exuberants amb fulles grans i molt verdes.
• Sotabosc inexistent.• Són el pulmó de la Terra.
Els paisatges equatorials IV
Els paisatges tropicals I
Es localitzen sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics (5º i 35º):
• Amèrica Central i del Sud (Brasil).
• Sud d’Àfrica.• Sud-est d’Àsia• Est d’Austràlia.
Els paisatges tropicals II• Temperatures força altes tot
l’any. Entre 20º i 30º C. • Major amplitud tèrmica que en
les àrees equatorials, entre 5º i 10º C.
• Precipitacions diferents segons la zona:
- Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.
- Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any.
Els paisatges tropicals III
• La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.
• A les zones de latitud més baixa: el bosc tropical.
• A les zones de latitud mitjana: la sabana.
• A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.
Els paisatges tropicals IV
• El bosc tropical és molt similar a la selva.
• Diversitat important d’espècies animals i vegetals (caoba, bambú, cedre, noguera,.).
• Domina la frondositat, el verdor i l’alçada dels arbres.
• Existència de sotabosc.
Els paisatges tropicals V
• La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals.
• Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus.
• Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.
• Plantes adaptades a resistir la sequera
Els paisatges tropicals VI
• A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.
• La vegetació és més escassa i de fulla dura. Hi ha matolls espinosos.
• Apareixen zones de sòls pelats.
• La sabana ha donat pas a l’estepa.
Els paisatges desèrtics I
• Ocupen el 15% de la superfície continental.
• Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.
• Els deserts més coneguts es troben a l’Àfrica (Sàhara i Kalahai) i a l’Àsia (Aràbia i Gobi).
Els paisatges desèrtics II
• Temperatures molt altes durant tot l’any. Entre 17º i 22º C.
• Gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.
• Pluges inferiors als 250 mm anuals.
• Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes.
• L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.
Els paisatges desèrtics III
• La vegetació és inexistent i el sòl està cobert de sorra o pedra, esdevenint totalment àrid.
• Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus.
• Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.
Els paisatges mediterranis I
• Localitzats a algunes zones de les costes occidentals dels continents situades entre 30º i 45º de latitud.
• La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.
Els paisatges mediterranis II
• Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.
• Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.
• Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.
Els paisatges mediterranis III• La vegetació típica és el
bosc mediterrani de fulla perenne.
• Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.
• Les principals espècies són pins i alzines.
• També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.
Els paisatges mediterranis IV
• Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.
El paisatge mediterrani V
• Quan els arbres desapareixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de:
la màquia.
Els paisatges oceànics I
Es troben a algunes costes dels continents entre 40º i 60º de latitud.
• Nord d’Europa i nord-oest d’Amèrica del Nord.
• Sud-oest d’Amèrica del Sud i sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
Els paisatges oceànics II
• Temperatures suaus durant tot l’any.
• Poca oscil·lació tèrmica.
• Pluges abundants (més de 1000 mm anuals), sobretot a la tardor i l’hivern.
Els paisatges oceànics III
• La vegetació típica és el bosc caducifoli.
• Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta.
• Les principals espècies d’arbres són: roures, faigs i castanyers.
Els paisatges oceànics IV
• La landa és una coberta de mates espinoses sense arbres.
• Es troba en zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt forts.
Els paisatges oceànics V
• La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees.
• Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.
Els paisatges continentals I
• Es localitzen en zones allunyades de les masses d’aigua, entre 40º i 70º de latitud.
• Ocupen les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
Els paisatges continentals II
• Temperatures molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb molta oscil·lació tèrmica.
• Les precipitacions són escasses. En algunes zones es concentren a l’estiu.
Els paisatges continentals III
• A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos, hi trobem la taigà o bosc de coníferes.
• Són arbres de fulla perenne aciculifolis.
• Les principals espècies d’arbres són: avets, làrix i pi roig.
Els paisatges continentals IV
• Les estepes o praderies són zones de vegetació molt escassa.
• Estan més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu.
Els paisatges polars i d’alta muntanya
• Els paisatges polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.
• Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.
Els paisatges polars I
• Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.
• Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.
• Gran oscil·lació tèrmica.• Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.
Els paisatges polars II
• A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra.
• Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.
Els paisatges d’alta muntanya I
• Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.
• Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.
Els paisatges d’alta muntanya II• La vegetació varia en funció de tres factors:
altitud, latitud i orientació.• La vegetació es disposa en estatges
altitudinals.
top related