concurs literari de jocs florals 2015

Jocs Florals 2015

Escola Ramón i Cajal

Guanyador/a de primer de primària en la categoría de poesia …

Títol: L’ós mandrós Autor: Taiger-Kar

David

Hi havia una vegada un ós que a la seva cova dormia mandrós,però un cuc i un cargol van passar, el van despertar,i el pobre ós es va empipar. Taiger-kar

Guanyador/a de segon de primària en la categoria de prosa …

Títol: El mag perdutAutor: Bruixa

Iman

EL MAG PERDUT

Hi havia una vegada un mag perdut pel bosc i ha perdut la seva vareta i tampoc trobava la seva casa. El mag va cridar ajudeu-me si us plau. Desprès com que cridava molt, el van sentir uns follets del bosc. Els follets li van preguntar:Què et passa? Com et dius?Em dic Mag. Va respondre. Follets sabeu que, tinc un problema que la meva vareta s’ha perdut pel bosc.Que em podeu ajudar a buscar la vareta, si us plau? Si et podem ajudar. Anem tots a buscar la teva vareta i desprès marxarem d’aquest bosc. Mireu!!!! Allà és veu una cosa de color negre i blanc. Anem a veure que és. Els follets i el mag van caminar fins allà on van trobar la vareta del mag. El mag molt content, va fer una gran abraçada, Gràcies follets!

Títol: El conill blanc com la neu Autor/a: Popis

Guanyador/a de tercer de primària en la categoria de poesia …

Noa

El conill blanc com la neu

Conill blanc com la neu,

tan blanc que ni el veig.

Ell juga i es diverteix.

Menja herba molt verda.

No li agrada que li estirin el pel

Guanyador/a de quart de primària en la categoria de prosa …

Títol: L’hivern.Autor/a:Pepeluisjuanezdomínguez

Iker

L’HIVERN

Aquí comença la història d’una mofeta i un ós que aquest any no volien

hivernar. Cada any, a l’ hivern, estaven dormits i no podien veure el paisatge.

Aleshores, la mofeta que es deia Maria i l’ós que es deia Artur, van passejar pel

bosc nevat i blanc. Al cap d’ una estona, es van trobar amb un ocell que es deia

Pau. En Pau els va dir:

No hauríeu d’estar dormint i no jugant i passejant ?

La Maria i l’ Artur li van respondre:

Anar per la neu és molt divertit! Vine amb nosaltres !

En Pau va decidir unir-se a la Maria i l’ Artur i van jugar tot el dia a llançar-se

boles de neu i a fer ninots.

Però va arribar la nit i estaven molt cansats. Van dormir una mica i en Pau els

va despertar dient:

Perquè no aneu a casa vostra a dormir!! Això d’estar desperts no us va bé per

la salut!!

I així va ser que van decidir tornar a casa seva per poder hivernar i descansar.

Mai se’ls va oblidar aquell dia extraordinari que van passar junts jugant amb la

neu. Havien pogut guanyar un dia ple d’aventures abans de l’arribada de la son

de l’ hivern.

Guanyador/a de cinqué de primària en la categoria de poesia…

Títol: PobletAutor/a: Matilda

MIRIAM

POBLET

Sento estima pel meu poble.

És un poble molt petit,

on la gent és molt amable

i el paisatge colorit.

Un carrer allargat

amb les cases de pedra.

Hi ha un riu i molts camps,

herba verda i molts prats.

A l’estiu quan fa calor

vaig a la piscina.

Ens banyem i ens remullem,

què bé que ens ho passem!!!

Sento estima pel meu poble.

Les amigues són especials,

t’ajuden en els moments

més sentimentals.

Guanyador/a de sisé de primària en la categoria de prosa…

Títol: Els somnisAutor/a: Elisabet

RAQUEL

ELS SOMNISUna nit fosca, molt fosca, quan l’Alba tenia vuit anys va tenir un somni que ara us explicaré.En el seu somni va veure una persona que no reconeixia perquè estava d’esquena i quieta. Quan es va girar va veure que era la Yoko Suzuki i es va quedar bocabadada, perquè li agradava molt, era la seva pianista favorita.L’Alba se li va apropar i li va parlar.– Estic encantada de conèixer-te. – Li va dir nerviosa l’Alba.– Sé qui ets. Al teu conservatori parlen molt bé de tu.– Algun dia vull ser una gran artista com tu. M’ensenyaràs?La Yoko li va ensenyar a tocar el piano i poc abans de despertar-se es va acomiadar d’ella. Així va acabar aquest somni.Aquest somni va ajudar a l’Alba a continuar en el conservatori estudiant, perquè feia uns dies que estava pensant en deixar-ho, ja que ho trobava difícil.Van passar uns anys, l’Alba va seguir al conservatori, va aprendre solfeig i va arribar el moment que havia de decidir un instrument per tocar, ja tenia dotze anys.I una altra nit fosca, mot fosca, va somiar amb la Jaqueline du Pré, una violoncel·lista que admirava.La Jaqueline estava tocant i l’Alba es va quedar asseguda escoltant-la.– T’agradaria tocar el meu violoncel?– Sí, m’agradaria molt.Va començar a tocar i la Jaqueline va quedar impressionada perquè tocava molt bé i quan ella li va dir que tocava bé, l’Alba es va posar alegre. I, quina pena que ja era l’hora d’acabar el somni, però abans d’això l’Alba li va donar una abraçada a la Jaqueline.Després d’aquell somni l’Alba ja tenia clar quin seria el seu instrument: el violoncel!L’Alba, molt alegre, es va anar a l’escola recordant les seves artistes preferides.

Gràcies a tots i totes per

participar.