diari d'un exorcista de palafrugell

10 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 30 NOVEMBRE 2012

GERARD BAGUÉGirona

U n diari inèdit delprevere de Pala-frugell Pere Jau-me, que publicaràproperament l’Ins-

titut d’Estudis del Baix Empordà,revela un escruixidor cas de supo-sada possessió diabòlica que vapatir entre els anys 1820 i 1824una noia de quinze anys, a la qualel clergue va exorcitzar, amb elvistiplau de l’aleshores bisbe deGirona, Juan Miguel Pérez Gon-zález.El dietari, que han tret a la llum

els investigadors Pep Vila i JordiCurbet, descriu amb un detallis-me corprenedor les tortures quesuposadament infligia el diable ala noia: li clavava ganivets a lescuixes i agulles per tot el cos, lidonava fortes bufetades a les gal-tes, li vessava aigua i oli bullent ales llagues obertes, on hi teniauna trentena de cucs que la rose-gaven dia i nit, l’obligava a jeureal damunt de grosses pedres quereapareixien cada vegada que elshi treien...Del turment que va patir la

noia, que va durar fins que es vamorir, en van ser testimonis elprevere exorcitzador i els homesque vetllaven la pacient dia i nit,en torns de sis hores, per ordre deles autoritats locals. En el dietari,el prevere assegura que es vandestinar a la vigilància de la noia“los hòmensmés fidedignes iméscontraris en creure estes coses”,els quals, segons assenyala, “hohagueren de creure per algunescoses estraordinàries que casitots presenciaren”.El cas, que el prevere qualifica

comelméshorrorós dels que apa-reixen descrits als llibres sobreexorcisme que ha consultat, vacrear una gran commoció aPalafrugell, malgrat que el DiarioConstitucional, Político yMercan-til de Barcelona del 5 de març del1822 el descriu com “un sucesocuya relación podría calificarsede ridícula si por desgracia el vul-

go no estuviese todavía tan sumi-do en las tinieblas de la supersti-ción”. El clergue es va sentir dol-gut pel to burlesc de la notícia,que va arribar al diari perquè l’al-calde de Palafrugell va informaral Govern sobre aquell estranycas que trasbalsava la població.

El diari del prevere començael dia 25 d’octubre del 1820, ambel relat de la confessió de la noia,V., la qual va revelar al capellàque patia visions espantoses ique el diable la despullava, li im-pedia entrar a l’església i li provo-cava desmais. Durant dies se-guits, segons relata el dietari, les

dents li quedaven serrades i nopodia ingerir aliments ni begu-des, cosa que li va passar periòdi-cament al llarg dels quasi quatreanys de patiments, en els quals vaestar ajaguda al llit i sovint a puntde morir d’inanició.El diari de Pere Jaume, que in-

clou cartes que va escriure al bis-be de Girona i a un reputat fran-ciscà de l’època, Emmanuel Cún-daro, en demanda de consell, ésmolt detallista en la descripcióde les tortures físiques que supo-sadament el diable infligia a la no-ia, però per pudor no explica lesvexacions sexuals a les quals lasotmetia tambè constantment.“Per esser estamatèria tan delica-da, no m’apar prudent esplicar loque passà en particular”, confes-sa el prevere. No obstant això, enel capítol del dietari titulat “Cas-tedat”, és prou explícit: “No hi hacosa fea que no la obligàs a obrari a presenciar físicament. Tot hotrastornava per fer-la consentir.Se sentia acomesa d’una revolu-ció de pensaments i d’un foc deluxúria tan estraordinaris en soncos, que se veia precisada delmo-do que podia per preservar-sedel que tan perillava”.El diari descriu un cas de levi-

tació en què la noia surt per una Un quadre de Goya on apareix sant Francesc de Borgia fent un exorcisme

Fotograma de la pel·lícula L’últim exorcismePATTI PERRET / ARXIU

Uncasde fanatisme

PROPERA PUBLICACIÓ

El dietari inèditserà publicat perl’Institut d’Estudisdel Baix Empordà

L A V I S I Ó D E L A P R E M S A D E L ’ È P O C A

]En un to burlesc i críticdescriu els fets de Pala-frugell el Diario Constitucio-nal, Político y Mercantil deBarcelona del 5 de març del1822. El text, que els investi-gadors publiquen com unannex al diari de mossènPere Jaume, qualifica el casde pur “fanatisme” i acusaels veïns d’estar sotmesos ales “tenebres de la supersti-ció”. “La ignorància ha dei-

xat petja a tots els pobles iesperem els efectes de lail·lustració”, es diu en eltext. L’article, anònim, ad-verteix que si el cas arriba aoïdes d’un estranger, perexemple un francès, “riuràcor què vols del fanatismed’aquests bàrbars espa-nyols”.El cronista assegura que

el cas va causar tant de tras-bals al poble que l’alcalde

ho va comunicar al Govern,després d’haver convocatl’Ajuntament, facultatius,mossens i el director espiri-tual de la malalta “perquèes prenguessin providènciessobre un cas que podria te-nir els pitjors resultats enpervertir l’opinió entreaquella gent inculta”.Els investigadors Jordi

Curbet i Pep Vila admetenque no han trobat prou do-

cumentació per analitzarcom es va viure el cas entreels veïns. El diari del preve-re assegura que una part delpoble de Palafrugell es varevoltar contra la noia i quela volien curar a bastonades.També hi ha haver qui es vaenfrontar al capellà, acu-sant-lo d’introduir a l’habita-ció de la noia llibres i objec-tes per provocar “fets extra-ordinaris”.

CIUTADANS

L’esgarrifósdietari d’un exorcista

RESSÒ A LA CAPITAL

Un diari barceloníes burlava del cas: “Elvulgo está sumido enla superstición”, deia

Un clerguede Palafrugelldel segle XIXva descriuredetalladamentels intents perdeslliurar unaadolescent deldimoni durantquatre anys

DIVENDRES, 30 NOVEMBRE 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 11

finestra de la seva habitació. Lavan trobar desmaiada al pis dedalt de l’edifici amb una imatgede “la Maria Santíssima dels Do-lors”. És la mateixa imatge que elcapellà li posava sempre al da-vant per foragitar el dimoni i que,segons el clergue, destil·lava go-tes d’aiguadels ulls, comsi es trac-tés d’un miracle. També un SantCrist de la casa supurava un lí-quid roig de les seves llagues, se-gons Pere Jaume.Amés de les imatges de la Ver-

ge i de Crist, l’exorcitzador va in-tentar deslliurar la noia del diableamb oracions, aigua beneïda o elssagraments. Pere Jaume admetque moltes vegades “no logravalo efecte que desitjava” i quemen-tre ell exorcitzava la jove, “lomal-vat obligava a la pacienta” a colpe-jar-lo, a escopir-li o a tirar-li elscoixins del llit.Resulta commovedora la des-

cripció dels patiments que, se-gons assegura, no van cessar niun sol dia durant els quatre anysde calvari. Explica, per exemple,que “tot lo mes d’octubre patí lomateix que lo setembre, i moltmés; ja per haver-li posat oli bu-llent en les llagues, per haver-liclavat un ganivet en la cuixa, defondo cerca un quart de pam, iperhaver-li posat brases de foc so-bre ella en lo llit”.El prevere indica que sovint

cauen sobre ella “pedres com lopuny”, i que aleshores cau des-maiada de dolor. L’exorcitzadors’entreté a comptar les pedres ifins i tot les pesa, i revela que devegades la gent que estava a l’ha-bitació veia les pedres voleiar iquequan volien agafar-les desapa-reixien. En la descripció referidaal mes de juliol del 1822, PereJaume confessa sentir pena enveure la noia “tan abatuda”: “Te-nia el cos ple de nafres, de lesquals sortien cucs. Li posaven pe-bre mòlt a les nafres”.Al novembre, segueix el preve-

re, la van portar “a una bassa delpoble. Allà li desinfectaren la pellamb calç viva”. En nombrosesocasions, principalment quan ro-mania diversos dies sense menjarni beure, la noia estava a les por-tes de la mort i el capellà li admi-nistrava l’extremunció. La jove,però, es refeia i era sotmesa denou a cruels martiris per part deldiable, segons el capellà. Segonsla cronologia dels fets, la noia nova descansar de “la pena infer-nal” fins al dia de la seva mort, el12 de setembre del 1824.

UNA ENCEFALITIS?Un procés purament psiquiàtric,com ara una histèria o unapsicosi, o potser un procés

neurològic associat a unainflamació cerebral, com una en-cefalitis. Aquest seria possible-ment el diagnòstic que se li hau-ria fet avui a la noia palafrugellen-ca, ben diferent del que van dicta-minar les autoritats eclesiàsti-ques d’aquell moment, en pleTrienni Liberal, “una època histò-rica turbulenta, que es va viurede forma especialment conflicti-va a l’Alt Empordà”, segons els in-vestigadors que han descobert eldietari, Jordi Curbet i Pep Vila.En un context de divisió social

entre constitucionalistes i absolu-tistes, el prevere Pere Jaumeper-tanyia “al bàndol més conserva-dor, precarlí, reactiu a la difusiód’idees progressistes hereves dela Revolució Francesa”. Aquestacircumstància explicaria, segonsCurbet i Vila, que el clergue op-tés per pràctica d’exorcismes enlloc de recomanar a la noia la visi-ta a un metge.Convençut que V. estava pos-

seïda per “mals preternaturals

causats del dimoni ab la sua vir-tut”, Pere Jaume assegura en elseu diari que contra els dolorsque patia la jove “no s’han d’apli-car remeis humans inventats delsmetges, sino remeis espiritualsaprovats de la Iglésia, com sónoracions, sagraments, preceptes,la invocació de Jesús i Maria, co-ses sagrades o beneïdes, lo senyalde la Creu, i sobretot la confiança

en Déu”. El diagnòstic i, per tant,les cures que hauria rebut la noiaavui en dia potser li haurien evi-tat el calvari que va patir.

L’OPINIÓ D’UN NEURÒLEGEls investigadors que han resca-tat el diari hi han adjuntat un epí-leg, signat pel neuròleg JosepDalmau, del departament de Re-cerca en Neurologia Icrea-Idi-baps de l’hospital Clínic deBarce-lona i professor de la Universitatde Pennsilvània (EUA). Dalmauassegura que les alteracions deconducta, al·lucinacions visuals iauditives, els moviments anor-mals com obrir i tancar la boca demanera involuntària, les pèrduesde consciència i convulsions, en-tre altres símptomes que presen-tava la noia de Palafrugell, “tenenorigen en processos neurològics ipsiquiàtrics ben identificables”.El neuròleg es decanta per una

malaltia autoimmune, pel fet queels símptomes apareixien de ma-nera fluctuant al llarg de quasiquatre anys, i atribueix les llaguesque tenia la noia per tot el cos alfet d’estar postrada al llit i a “lamalnutrició causada per les difi-cultats demenjar i beure”. Elmet-ge admet que en determinadesocasions alguns tipus demalaltiesneuroimmunològiques “hanorigi-nat la sospita de possessió diabòli-ca si, com en el nostre cas, l’en-torn social i les creences religio-ses demalats i familiars ho afavo-reixen”.El doctor Dalmau apunta que

la sensació de tenir ganivets o agu-lles clavades pot estar relaciona-da ambdolors o espasmesmuscu-lars causats per un procés infla-matori cerebral o medul·lar. Lapossibilitat queV. tingués una en-cefalitis per un procés autoimmu-ne es referma, segons el metge,per diverses de les conductes quees desprenen del relat del mos-sèn: “hiperreligiositat, al·lucina-cions, deliris de grandesa, hiperse-xualitat, moviments anormalsamb la boca, cara, braços, cos...”.Tot i que el metge té una expli-

cació per als símptomes que pre-sentava la pacient, no en pot do-nar cap altra que la de la “purafantasia” als fenòmens descritspel mossèn com ara les desapari-cions d’objectes de les mans de lajove, el foc que li cremava la robao l’episodi de levitació. Dalmauapunta que el clergue “va posaren el mateix sac realitat i ficció”al seu diari en descriure “unama-laltia ambunquadre simptomato-lògic poc comprensible per a lamedicina de l’època, unit als epi-sodis d’estrès col·lectiu causatsper l’expectació generada al vol-tant de la pacient”.c

El miracle de sant Ignasi de Loiola (1618-19), de Rubens

GETTY IMAGES

DE AGOSTINI / GETTY IMAGES

TORTURES BRUTALS

El suposat dimonili clavava a la noiaganivets i agulles i litirava oli bullent

exorcista

CONTRA LA CIÈNCIA

El clergue no volmetges, sinó “elsremeis espiritualsaprovats de la Iglésia”