edat mitjana. feudalisme

La formació dels regnes cristiansEL REGNE ÀSTUR:El primer nucli polític cristià que va sorgir a la Península va ser l’àstur, després del triomf sobre els musulmans a la batalla de Covadonga (722), on els àsturs estaven dirigits pel noble visigot Pelayo.

Durant el segle següent, es va a terme el procés colonitzador del Duero, una espècie de terra de ningú o terra fronterera del musulmans.

NAIXEMENT DE LLEÓ I CASTELLA:A principis del segle X el regne àstur va passar a dir‐se regne asturleonés o simplement regne lleonès, ja que la capitalitat del regne se va traslladar de Oviedo a Lleó.

El regne va anar creixent i a les terres orientals de la conca del Duero van anar sorgint diversos comtats

EL REGNE DE PAMPLONA:

A començaments del segle XI el regne va aconseguir el seu apogeu.

EL COMTAT D’ARAGÓ:El comtat d’Aragó va sorgir a l’est del regne de Pamplona a principis de segle IX.

EL COMTAT DE BARCELONA:L’origen del comtat de Barcelona el tenim al segle VIII

L’EDAT MITJANA

LES CLASSES SOCIALS

ELS SENYORS

VASALLATGE

Un noble de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu o senyoriu.

Charles d'Orleans rep l'homenatge d'un vassall. Miniatura d'un còdex medieval.

LES OBLIGACIONS DEL SENYOR

FEUDAL

ELS CAVALLERS I

NOBLES DEFENSAVEN

ELS TERRITORIS

TORNEJOS

Desenvolupo d'un torneig davant la mirada de les dames.

CANTIGAS DE ALFONSO X "EL SABIO"

LA LECTURA

LA CAÇA

EL TREBALL DE LA DAMA

EL MENJAR DELS SENYORS

Conocida como "enfermedad de reyes y reina de las enfermedades, la gota es un tipo de artritis que causa ataques repentinos, dolores severos, inflamación, enrojecimiento e hipersensibilidad en las articulaciones. Afecta las articulaciones del dedo gordo pero puede generalmente ocurrir en los pies, tobillos, rodillas, manos y muñecas. La gota ocurre cuando una sustancia llamada ácido úrico se acumula en el cuerpo y se forman como agujas cristales en las articulaciones.

ON VIU EL SENYOR FEUDAL?

EL CASTELL

Els castells estaven emurallats, tenien torres  de defensa i, sovint, un fossat. Les dependències del castell se situaven al voltant d’un  gran pati central.

A la torre de l’homenatge  hi vivia  el senyor i la seva familia hi rebia el cavallers i comvidats.

TORRE DE L’HOMENATGE

La torre de l'homenatge (o torre mestra) és la torre més alta del castell, màxim exponent de l'autoritat del senyor; que pot servir de residència, d'últim refugi, de torre de vigilància o d'habitatge per la guarnició.

PONT LLEVADIS

CASTELL D’ALMANSA

CASTELL DE LOARRE

CASTELL DE PAÑAFIEL

Durant l’edat mitjana, l’Església es va convertir en el principal focus de difusió i de conservació de la cultura, especialment gràcies als monestirs. Des d’aquests, els monjos copistes van fer una important tasca de recopilació i de reproducció de manuscrits d’autors clàssics escrits en llatí però que sovint els arribaven per mitjà dels àrabs.  Destaque sobretot les enquadernacions i les miniatures amb què van il·lustrar els nous manuscrits.        Els monestirs també eren un focus d’evangelització de la gent del camp ja que l’edifici solia estar envoltat de terres que eren treballades per pagesos i per serfs que estaven al servei del monestir.

MONESTIR DE POBLET

ESGLESIA era on resaven diversos cops al dia.

CLAUSTREClaustre: era un pati en el qual hi havia un jardí central cobert pels costats en els

que els monjos passejaven i meditaven.

SALA CAPITULAR era on es reunien els monjos

REFECTORI era el menjador.

CEL.LAcada monjo posseïa la seva pròpia habitació o cel·la.

EL TREBALL AL MONESTIR

“ORA ET LABORA”

L’ORACIÓ

Havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns  horaris molt estrictes.

Els monjos resaven set vegades al dia

A la biblioteca es dedicaven a copiar o escriure llibres.

Les tapes solien ser de fusta recobertes amb pell seca.

En els monestirs els monjos s'encarregaven de copiar a mà llibres clàssics, que a més embellien dibuixant coloristes miniatures.

L’HORT El treball manual era molt important.

LA CUINA

EL CELLER

ELS LLAURADORS

El feu era l'extensió de terra que posseïa un home lliure, per concessió del senyor, a canvi de declarar-se vassall d'aquest i obligar-se a determinades càrregues que es pagaven en serveis o en espècies.

Estaven lligats a la terra que trevallaven sense poder abandonar-la: quan aquesta era venuda passaven a dependre del nou propietari.

Els serfs

Els llauradorsEls llauradors devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela). A més de la prestació d'uns tres dies de treball no remunerat, havien de fer servir el molí, el forn i la premsa del senyor pagant un impost establert.

LES TASQUES AL CAMP

Pesca de lamprea en un corrent, segle XV.

Porc a punt de ser sacrificat.

Un forner amb el seu assistent.

Els nens, des de ben petits ajudaven als seus pares en feines poc perilloses; recollint fruita, anar a buscar aigua a la font, anar a buscar llenya… Les nenes,

a més, ajudaven a la mare a filar i a teixir. Tant els nens com les nenes, als

8 anys, ja podien ser pastors. Als 10 anys ja treballaven com els grans.

Els xiquets a l’Edat Mitjana

LES CIUTATS

A partir del segle XI, i durant el XII, es produeix un renaixement de les ciutats (burgs), amb la creació de noves poblacions o el desenvolupament de les ja existents. Els nous habitants dels burgs constitueixen un nou estament social: la burgesia. Els habitants de les ciutats eren lliures, ja no depenien de cap senyor feudal.

A les ciutats, a partir del segle XII, la vida urbana s'organitzà per treballs. Els que treballaven en un mateix ofici s'arreplegaren en gremis.

A partir dels segles XI i XII les tècniques i les eines agrícoles van millorar molt. Gràcies a això les collites augmentaren i els llauradors van poder començar a

intercanviar els seus productes. Apareix i es desenvolupa el comerç.

Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven al

mateix carrer.Els tallers, propietats dels

mestres, també eren el seu habitatge.

Els artesans de cada ciutat s’agrupaven en

gremis per protegir-se de la competencia i garantir el seu bon funcionament.Els gremis presentaven

les seves normes i controlaven la qualitat i el preu dels seus articles.Un tintorer a

l'Edat Mitjana.

GREMI DELS TONELERS

PORTES FORTIFICADES

TORRES DE QUART

LA MURALLA MEDIEVAL

CARRER MEDIEVAL

AJUNTAMENT

PALAUS

El desenvolupament econòmic i urbà dels segles XII i XIII, accelerà l'interès per la instrucció: s'obren nous centres d'ensenyança, es cultiven noves formes de pensament i creix considerablement el número d'estudiants. Apareix la universitat.

La Universitat de Salamanca és una de les més antigues d'Europa juntament amb les de Bolonya.

ESGLESIES I CATEDRALS

ART ROMANIC ART GOTIC

L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.

Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.

L’església romànica es caracteritzava pels elements següents:

Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga

Sostre en forma de volta de canó, aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

Murs massissos, baixos i amb finestres petites

Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior

Boveda de canó

Com que no poden obrir grans finestres a les parets, els temples tènen una il·luminació escassa.

La pintura, igual que l'escultura, estava subordinada a l'arquitectura.     S'utilitzava per decorar les esglésies.     Tenien una finalitat didàctica, servien per ensenyar al poble (majoritàriament analfabet) passatges de la  Bíblia en forma esquemàtica.

PINTURA

ART GOTIC

Elements de l’art gòtic

- rosetó- arcs apuntats

- vidrieres- arcbotants

- volta de creueria-murs alts i esvelts

Volta de creueria

Arcbotant

L'arc ogival o apuntat és un nou element de l'arquitectura gòtica.

VIDRIERES

Catedral León

Catedral Burgos

Catedral de València