eduardo chillida

CHILLIDA LEKU (DONOSTIA)

Caterina

“Un dia vaig somiar una utopia: trobar un espai on poguessin descansar les meves escultures i la gent

caminés entre elles com per un bosc”

Eduardo Chillida

Fa dues setmanes vaig tenir l’oportunitat de poder anar a Donostia (Sant Sebastià) a visitar el Museu Chillida Leku, un museu obert al públic l’any 2000, però que per motius econòmics el 31 d’aquest mes haurà de tancar les seves portes.

Aquest és un museu a l’aire lliure. L’espai compta amb la sala de venda dels tiquets i la tenda, un auditori on podem veure un reportatge de la seva creació, l’exposició a l’aire lliure i un caserio on trobem escultures més petites i part de l’obra en paper.

L’artista, com explica a la seva frase, cercava un espai on poder exposar la seva obra en diàleg amb la natura. Aquest espai no compta amb un únic recorregut, sinó que cada persona pot fer el seu propi recorregut. Ja que Chillida creia que “hi ha tants camins com persones”.

Peine del viento

Les seves escultures són de granit, acer o de formigó.

Algunes són de mides monumentals (com una de 56

tones o una altra de 12 mestres d’alçada) i d’altres

més petites que pertanyen a sèries d’escultures.

Lotura XXXII (Unió XXXII)

Eduardo Chillida és un artista que treballa fent-se preguntes en torn a l’espai, el temps, el límit; però sobretot a través del ple i el buit. Un fet que vaig relacionar amb el nostre “projecte”.

Consejo al espacio

La nostra ment estava “buida” en relació amb el projecte, però a partir de la nostra recerca sobre el tema i a través de les diferents connexions entre el que trobem estem creant el nostre projecte. Estem cercant un equilibri entre el ple i el buit per poder extreure una idea final...

Homenaje a Balenciaga

El que em va agradar és que tots els buits es comuniquen amb un altre buit, o més d’un, i no trobem cap buit sense una sortida. Això m’ajuda a pensar que a través de diferents connexions, potser en un principi sense relació, trobem sortida als nostres “buits” i aconseguirem un projecte “ple”.

Jardín Zen

El que hem va cridar l’atenció va ser una de les normes, ja que deia que les obres exposades a l’exterior es podien tocar, millor dit, s’havien de tocar; explorar i sentir-la a prop teu.

Vaig pensar que era una norma molt interessant, ja que permetia al visitant sentir-se més a prop de Chillida, cosa que era el que l’autor volia i per això cercava aquest tipus d’exposició.

Buscando la luz I

Finalment compartir amb vosaltres la seva obra Abraçada que potser d’interès pel projecte de na Mireia.

Besarkada XIV (Abrazo XIV)

Firma de Chillida