el carboni

El carboni Isòtops del carboni Importància del carboni pels éssers vius Estat en la natura

Diamant Grafit Ful·lerè

Diferències físiques i químiques entre el carboni grafit i diamant

Aplicacions del carboni Hidrocarburs

Terpè La tècnica del carboni 14 Jaciment arqueològic a l’Esquerda Els polímers

Llistat de plàstics habituals

El carboni és un element químic no-metall de símbol C. El seu nombre atòmic és 6 i el nombre màssic 12.

El nom de carboni prové del llatí, “carbó”.

En la taula periòdica està situat en el grup 14, període 2.

El carboni és un component vital pels éssers vius, ja que aproximadament 10 milions de compostos orgànics estan formats per estructures de carboni.

El carboni pot trobar-se en la naturalesa en diferents formes al·lotròpiques: DiamantGrafitFul·lerè

El diamant és la segona forma més estable del carboni, després del grafit. És un carbó cristal·litzat natural que es caracteritza per ser el mineral més dur. Si es sotmetés al foc, només quedarien cendres. Els seus àtoms estan vinculats per enllaços molt forts i curts, anomenats enllaços covalents.

La paraula grafit prové del grec, “graphein” que significa escriure.Té una estructura laminar. El grafit és més estable que el diamant a temperatura ambient.

És la tercera forma més estable del carboni, va ser descobert fa relativament poc, al 1985. El ful·lerè més conegut està format per 60 àtoms de carboni, anomenat buckyesferes i el cilíndric nanotubs.

Característiques

Grafit Diamant

Forma: Hexagonal

Color: Negre Metàl·lic-gris

Ratlla: Negre

Duresa: 1-2

Transparència: No

Fractura: Escamosa

Densitat: 2,10 g/cm3

Forma: Octaèdrica

Color: Transparent

Ratlla: Sense color

Duresa: 10

Transparència: Si

Fractura: Concoïdal

Densitat: 3,5 g/cm3

El grafit i el diamant es podrien considerar químicament iguals, ja que els dos estan formats per carboni.

Aplicacions del carboni   

Combustible fòssil

L’ aplicació principal.La forma més normal en la

que es presenten és en forma de gas o de petroli. Són obtingudes a través de diferents processos de

refineria.Com es pot deduir, cada

vegada s’imposen més a la vida quotidiana, encara que

no siguin energies renovables.

Mines de llapisEs presenta en forma de carboni grafit. Aquesta

varietat, es pot trobar en el pigment d’un llapis, en la

mina.

Nano tecnologia

Els nanotubs també es poden aplicar en el camp

científic per poder desenvolupar la tecnologia, com ara la nanotecnologia.

En la nanotecnologia es manipula matèria a una

escalar menor (nanòmetres).

Datació per radiocarboni

Es troba en forma de isòtop 14.

Aquesta aplicació és molt útil pels arqueòlegs, ja que és un

instrument necessari per determinat l’edat de

descobriments arqueològics a través de

la radiomètrica.

Els hidrocarburs són els derivats del carboni més senzills. Resulten únicament la unió d’àtoms d’hidrogen amb àtoms de carboni. La paraula hidrocarbur prové del grec i llatí, “hidro” significa aigua i “carbur” vol dir carbó. Un exemple d’hidrocarbur és el terpè.

La seva fórmula és C5H8, és a dir, té 5 àtoms de carboni i 8 d’hidrogen. Tenen diferents usos: pot representar olis essencials, que es poden trobar a plantes en forma de substàncies líquides, com per exemple en els eucaliptus. Això es pot utilitzar en additius que es troben en menjars, també per fer fragàncies en perfumeries i fins i tot per l’ús de la medicina tradicional.

La Terra rep radiacions còsmiques, això pot modificar el diòxid de carboni, la qual s’ inhala i passa a formar un cert volum de la matèria orgànica. Pels arqueòlegs aquest mètode els hi és útil, ja que el radioactiu (C14) es desintegra dins de la matèria i per l’antiguitat, es pot deduir l’edat d’un fòssil o ruïna.

Al setembre del 2011 es va trobar un llenç de muralla del segle V a.C. a l’Esquerda (Osona). L’arqueòloga va ser Montserrat Rocafiguera, l’arqueòleg Oriol Amorós i uns 30 alumnes universitaris del País Basc i Oviedo van ajudar en l’excavació. Gràcies a la tècnica del carboni 14 es va saber que la muralla era del segle V a.C.

Els polímers són macromolècules que estan formades per la unió de molècules més petites, anomenades monòmers.Segons la seva estructura o propietats es poden dividir de la següent forma:Plàstics: Són polímers similars als elastòmers, són modelables, elàstics i flexibles.Elastòmers: Són polímers que mostren un comportament elàstic, al forçar-los doblegant-los tornen a la seva forma original.

PE

PP

PVC

FI