el dret a l'energia (i les responsabilitats)

ENERGIA. Drets, responsabilitats i oportunitats

Josep Puig, Dr.eng.ind.

Sumari  Energia: el dilema i mites  Situació actual: com hi hem arribat?  Energia: el debat, què és?, per a què?  Les preguntes clau: quanta, quines, qui  Les respostes  Democràcia energÈTICA

 Drets i responsabilitats. Exemples  Conclusions: tecnologia, democràcia, drets

humans

Energia  Sense energia, la vida no existeix  Totes les formes de vida extreuen

energia de l’entorn i la converteixen per poder ser emprada

El dilema energètic

 Humans: cap altre ésser viu pot iniciar el foc quan vol  Quan els nostres ancestres aprengueren

a controlar el foc, feren el primer pas per esdevenir la forma de vida

dominant a la Terra

 Controlar el foc va ser la clau per fer servir el que avui anomenem energia

El dilema energètic

 Emprant l’energia, els humans hem transformat el món natural que ens permet viure

 Cal re-examinar urgentment aquesta única capacitat humana, la capacitat d’iniciar el “foc”

El dilema energètic

 Conseqüències no volgudes de l’ús de l’energia alliberada amb el foc:  Què es pot fer amb l’encesa d’un llumí?

 Fer patates a la brasa o . . . . . . cremar un bosc

 Fer funcionar una caldera o . . . . . . ocasionar una explosió en una mina

El dilema energètic

 Els perills moderns de l’ús de l’energia:  L’Smog dels cotxes i de les centrals

tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, . .

El dilema energètic

 Els perills moderns de l’ús de l’energia:  Pluja àcida: SO2 i NOx enverinen els rius,

llacs i sols; moren els peixos i els boscos

El dilema energètic

 Els perills moderns de l’ús de l’energia:  L’escalfament de l’atmosfera, degut a les

emissions de gasos d’efecte hivernacle

El dilema energètic

 Els perills moderns de l’ús de l’energia:  Chernobyl i Fukushima ens mostren com un

únic accident pot afectar, per molt temps grans àrees geogràfiques, lluny i/o a prop

Mites energètics

1.  Pa%m  una  crisi  d’energia  2.  Som  consumidors  d’energia  3.  Millor  vida  vol  dir  més  energia  

No hi ha crisi d’energia!

On és la crisi d’energia?

Hi ha crisis de combustibles fòssils

… i de combustible nuclear

Persona = consumidora

Consumir o fer servir energia?

 La física ens diu que “l’energia ni es crea, ni es destrueix”  L’energia es converteix d’una forma a una altra  La quantitat d’energia roman sempre constant

Consumir o fer servir energia?

 Els humans som convertidors d’energia, igual que tots els éssers vius

Consumir o fer servir energia?  El concepte de ‘consum’ d’energia

 Associat amb el consum de matèries primeres no renovables (amb contingut energètic)

 Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia a mesura que cremem (carbó, petroli, gas) i fissionem (urani) combustibles

Consumir o fer servir energia?  Els humans podem consumir

matèries primeres no renovables (aprofitant, o fent servir, l’energia que contenen).

Consumir o fer servir energia?

 Els humans podem aprofitar fonts d’energia renovables i no renovables, però mai hem consumit, ni consumirem, energia

Els humans: convertidors d’energia

 Els humans som convertidors d’energia  Convertidors d’energia endosomàtica:

 El contingut energètics del menjar es converteix en treball i calor

Els humans: aprofitadors d’energia

 Els humans som aprofitadors d’energia:  Aprofitadors d’energia exosomàtica:

 Energia continguda en els fluxos biosfèrics  Energia continguda en materials (fòssils, nuclears)

Aprofitar i usar energia

 Aprofitar i usar energia vol dir convertir energia disponible en no disponible

 L’aprofitament i l’ús de l’energia és per proveir serveis (llum, calor, moviment, força, etc.)

Millor vida vol dir més energia?

Millor vida vol dir més energia?

 “Tanto los pobres como los ricos deberán superar la ilusión de que MÁS energía es MEJOR. Con este fin es necesario, ante todo, determinar el límite de energía más allá del cual se ejerce el efecto corruptor del poder mecánico”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

Millor vida vol dir més energia?

 “No es posible alcanzar un estado social basado en la noción de equidad y simultáneamente aumentar la energía mecánica disponible, a no ser bajo la condición de que el consumo de energía por cabeza se mantenga dentro de límites”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

La situació actual: trets principals

 Un sistema energètic:  basat en fonts d’energia brutes i no renovables  poc eficient  centralitzat  vulnerable  dominat per un molt reduït nombre de corporacions

 Una societat  on l’analfabetisme energètic és la regla  que depèn de l’energia per funcionar

Visió dominant, 1939-1997

 El franquisme i els governs de la transició afavoreixen als monopolis

 Monopolització dels mercats energètics (electricitat, gas, benzina), per part d’empreses que extreuen/generen, transporten, distribueixen materials energètics fòssils (i nuclears) i construeixen embassaments

 Les persones (físiques/jurídiques) només tenen una opció: estar abonades als monopolis

Visió dominant, 1939-1997

 Resultat:  La societat no te cap preocupació per

l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha empreses que se’n cuiden’

 Primers conflictes socials:  Central tèrmica de Cubelles  Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó  Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva,

etc.  1ª condemna per delicte ecològic:

contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs

Liberalització de l’energia

 1997: un seguit de leyes transposen les Directives Europees de liberalització dels mercats de l’energia  S’obliga a trencar l’estructura vertical dels

monopolis  Es liberalitza generació i comercialització  Continua regulat el transport i la distribució  Es creen empreses jurídicament diferents, però

s’integren dins d’un mateix grup

Liberalització de l’energia

 La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a banda del Règim Ordinari, va reconeixer l’anomenat Règim Especial de generació d’electricitat, per donar cobertura a les fonts d’energia renovables  Es garantia una rendibilitat raonable per a

les inversions en tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable

 Van sorgir operadors independents

Resultat liberalització electricitat

 Gran desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament de les EnRen, degut a les inversions privades realitzades (fins 12/2014):  Eòlica: 23.002 MW, 51.026 GWh  Solar FV: 4.672 MW, 8.199 GWh  Solar ThEl: 2.300 MW, 4.959 GWh

 Les empreses elèctriques que actuen en el mercat de generació (liberalitzat) es posen a instal·lar molta potència en CTCC (27.199 MW, fins 12/2014), molta més de la necessària

Resultat liberalització electricitat

 El mercat de les renovables és desenvolupat per operadors independents dels hereus dels monopolis, que van ocupant posicions en el mercat de l’electricitat

 Els hereus dels monopolis, quan se’n donen compte, intenten recuperar posicions i alguns comencen a invertir en renovables (i comprar empreses)

Resultat liberalització electricitat

 Les administracions públiques ‘intervenen’ de forma abusiva en el mercat, regulant fins a cotes inversemblants

 Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició a l’eòlica i la solar

 Les empreses promotores no ‘sintonitzen’ amb la societat

 Resultat:  Molts operadors independents es veuen forçats a

vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics, que van recuperant terreny

Resultat liberalització electricitat

 Els oligopolis han declarat la guerra a les energies renovables

 Els governs s’han tret la carota i han avalat les posicions dels oligopolis

 Oberta corrupció: polítics en CA d’empreses elèctriques

 Resistència social i creació d’estructures innovadores

Com hem arribat a aquesta situació?  Les primeres fonts d’energia que la

humanitat va aprofitar foren les energies lliures i que eren a l’abast de tothom  Energia = bé comú

 L’industrialisme ha generalitzat les fonts

d’energia fòssils i la nuclear, que ni són lliures ni estan a l’abast de la gent  Energia = mercaderia

Catalunya: debat de l’energia

Dia del Sol, 1979

Catalunya: debat de l’energia

Catalunya: debat de l’energia

L’Alternatiu, núm.0, estiu 1984

Alternatives a Catalunya

L’Alternatiu, núm.2, hivern 1984-1985

Catalunya: debat de l’energia

Catalunya: debat de l’energia

Però, l’energia, què és?

 “Energy is eternal delight” William Blake, poeta i místic anglès, 1790

 Per Blake, ‘energia’ era una manifestació de la vitalitat del mon, un concepte místic essencial

Energia, què és?

 La paraula ‘energia’ va aparèixer, per primera vegada, a l’Oxford English Dictionary, amb el significat ‘force or vigour of expression’, 1599

 Posteriors significats:  1665: ‘poder exercit de forma activa i eficient’  1667: ‘capacitat de produir un efecte’

 tots descriuen un atribut que es pot reconèixer per les conseqüències

Energia, què és?

 Concepte reduccionista d’energia:  La potència activa d’un organisme  La capacitat d’obrar o produir un efecte  La capacitat d’un sistema físic per produir

un treball

 Concepte holístic d’energia  Allò que fa possible la vida dels éssers vius  Allò que aconsegueix que el cosmos

evolucioni tal com ho fa  És el principi unificador de l’univers

Energia, què és?

 Sadi Carnot (1827):  La quantitat total d’energia a l’univers és

constant, però cada vegada que es transforma l’energia d’un estat a un altre, la quantitat d’energia disponible per fer un treball futur disminueix, ja que s’ha transformat en energia no disponible.

 Rudolf Clausius (1868):  La quantitat d’energia que no es pot

transformar en treball: entropia

Energia, què és?  Segle 20

 Ús generalitzat de combustibles fòssils/nuks  Energia = combustibles = FOC

 Energia vol dir domini, poder sobre, . . .  Energia esdevé una forma de control de les

comunitats

 Energia = guerra, robatori de terres, . . .

Energia, què és?  Segle XXI

 Minva disponibilitat de combustibles fòssils  Energia = fluxos biosfèrics

 Energia vol dir cooperació, poder amb, . .  Energia esdevé una oportunitat de cooperació

entre comunitats

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

Sistema dominant:   Energia com

recurs/mercaderia   Persona com

consumidora d’energia

  Sistema energètic tecnocràtic: centrat en la tecnologia

Sistema alternatiu:   Energia com bé

comú   Persona com

aprofitadora d’energia

  Sistema energètic democràtic: centrat en les persones i les societats

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

 Per què canviar el llenguatge?  Per fer resistència i deslegitimitzar el

sistema energètic dominant  Per anar creant CULTURA energÈTICA

enfront a la incultura energètica dominant

Energia: per a què?

 Energia per a viure!  Energia endosomàtica

 Serveis bàsics  aliments,  aigua,  oxígen

 Energia exosomàtica  Serveis addicionals

 captació fluxes biosfèrics  ús de materials

Viure amb dignitat

 Per poder viure dignament en el planeta Terra es necessiten uns serveis bàsics  Com es pot disposar dels serveis bàsics

mantenint la bona salut dels sistemes naturals?  Aigua i aire nets per beure i respirar  Sòl fèrtil per créixer vegetació i aliments sans  Llocs i entorns per fruir i gaudir

Viure bé

 Per poder viure bé en el planeta Terra es necessiten uns serveis addicionals  Com es pot disposar d’aquests serveis

aprofitant els bens comuns naturals que hi ha disponibles a la biosfera?  Matèries biològiques i minerals (materials)  Fluxos biosfèrics i litosfèrics (energia)

Viure bé sense fer mal bé

 Per poder viure bé sense fer mal bé en el planeta Terra cal  Fer un aprofitament sostenible dels

bens comuns  Per poder disposar de serveis que la

societat demani

Activitat sostenible

 Una activitat és sostenible quan:  empra materials en cicles tancats,  utilitza de forma continuada fonts d’energia

netes i renovables,  prové dels potencials de l’ésser humà:

comunicació, creativitat, coordinació, apreciació, desenvolupament intel·lectual i espiritual.

Activitat insostenible

 Una activitat és insostenible quan:  requereix aportacions continuades de

recursos no renovables,  utilitza recursos renovables a un ritme

superior al de la seva regeneració,  produeix la degradació de l’entorn  necessita recursos en quantitats que mai

seran disponibles per a tothom,  mena a l’extinció d’altres formes de vida.

La Tecnologia

Be comú natural - Renovable - No Renovable

Servei Aprofitament

Tecnologia

Potencial humà

Limitacions

 Capacitat de càrrega dels sistemes naturals  Persones que un sistema natural pot

suportar

Nº de persones *

Demanda de bens per càpita *

Eficiència conversió dels bens en serveis

L’energia: el problema

 Una bona part del problema rau en que la humanitat s’ha fet addicte a la crema dels materials fòssils

 Necessitat d’alliberar-nos de l’addicció a la combustió de materials fòssils:  Obtenir energia a partir de l’energia

continguda en fluxos biosfèrics i litosfèrics

Fluxes biosfèrics  La interferència humana:

 La captació del flux significa un retard en el seva ruta natural

 En cap cas, significa ‘consumir’ energia

Fluxes biosfèrics

 Energia solar  Radiació solar directa  Radiació solar indirecta

 escalfament de les masses d’aire: vent  escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic  biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)

 Energia de l’entorn (ambiental)  Energia gravitacional (gravetat)  Energia geotèrmica (calor de la terra)

Fonts d’energia renovable

 Sistemes de captació de FER:  Generació de calor

 Solar, biomassa, geotèrmia, . . .

 Generació d’electricitat  Solar FV i solar tèrmica  Biomassa (sòlida, líquida, gasosa)  Eòlica  Hidràulica

La problemàtica energètica

 Les tres preguntes clau:  Quina quantitat d’energia es

necessita per viure?  Quin tipus de tecnologia cal

utilitzar?  Qui ha de controlar els sistemes

energètics?

La problemàtica energètica

 Quanta  energia  es  necessita  per  viure  dignament  ?   Depèn  de  la  tecnologia  i  de  l’es%l  de  vida  

 Tecnologia:  eficiència   Es%l  de  vida:  comportament  

Quanta energia?

 Reduir el malbaratament energètic de la societat actual:  Reduint les necessitats d’energia  Adequant les fonts als usos finals  Creant sistemes energètics eficients Tot plegat per reduir i evitar la introducció a

la biosfera de productes contaminants

Quina tecnologia

 Emprar tecnologies a petita escala o a escala comunitària:  Per fer possible la captació, transformació i

utilització de l’energia solar, tant en les seves formes directes com indirectes

Per facilitar la comprensió dels sistemes energètics per part de les persones que els fan servir

Tecnologies  energè-ques  renovables

 Tecnologies  de  les  energies  renovables:  què    tenen  en  comú?   Són  únicament  inversions  en  infraestructura  energè%ca  (excepte  la  biomassa)  

 No  requereixen  inversió  en  combus%ble  (la  biomassa  si)  

Tecnologies  energè-ques  renovables

 Tecnologies  de  les  energies  renovables:  per  què?   Per  que  captar,  transformar  i  usar  els  fluxos  d’energia  renovable  significa  pels  humans   recuperar  el  paper  que  els  humans  sempre  han  %ngut  com  conver%dors  i  aprofitadors  del  fluxos  energè%cs  

 esdevenir  membres  ac%us  de  la  comunitat  biosfèrica/terra  (cooperació,  col·∙laboració)  

Qui  controla?  

 Fer néixer sistemes energètics descentralitzats:  Que emprin fonts d’energia renovables  Que sigui propietat de la comunitat que els

maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell

local  www.smud.org    

Democràcia energètica, EUA

Democràcia energètica, Dk

 L’eòlica moderna neix a Dk fruit d’un moviment popular

 1974: les escoles Tvind es plantegen que fer davant la crisi del petroli  1975: inici obres  1978: comença a funcionar  900 kW

Democràcia energètica a Alemanya

El espíritu de Schönau

Democràcia energÈTICA

 Què s’entén amb aquest concepte?  És aquell sistema energÈTIC que

 dóna poder a les persones i a les comunitats

 que disposen de fonts locals d'energia renovable

 perquè treguin profit de la seva captació, transformació i ús.

Democràcia energÈTICA

 Principis en què s’hauria de basar un sistema energÈTIC democràtic: 1.  Demanda d’energia reduïda 2.  Lliure del foc 3.  Flexibilitat 4.  Control local 5.  Accés equitatiu

Democràcia energÈTICA

 1. Reducció de les necessitats d'energia  no només mitjançant la generació

eficient d'energia sinó també en l’ús eficient de l’energia generada

Democràcia energÈTICA

 2. Lliure de foc  Sense emissions de

 carboni fòssil  radioactivitat  altres contaminants (sofre, metalls pesants,

etc.)

Democràcia energÈTICA

 3. Flexibilitat  Per donar cabuda a una proporció creixent

de generació renovable variable i  Per permetre la circulació bidireccional de

l'energia

Democràcia energÈTICA

 4. Control local  les comunitats han de tenir l'autoritat per

prendre decisions sobre la seva economia energÈTICA, sospesant no solament els costos de l'energia (inversió & operació) sinó els beneficis econòmics locals

Democràcia energÈTICA

 5. Accés equitatiu  Totes les persones han de tenir garantit

l'accés a la propietat de les tecnologies per a la captació, transformació i ús de les energies renovables locals (de forma individual i / o col·lectiva)

 A més han de tenir accés a l'autoritat de les xarxes

Democràcia energÈTICA

 El Sol, el vent, l'aigua,. . . que discorren per una comunitat  són béns comuns que pertanyen a

tota la comunitat  totes les persones residents en ella han de

poder compartir la riquesa que genera el seu aprofitament

Democràcia energÈTICA

 La clau per a un sistema energÈTIC democràtic  Una gestió no discriminatòria de les

xarxes: usuaris, gestor, regles d’operació, generadors i subministradors d’energia, propietat, etc.

Democràcia energÈTICA

 Gestió no discriminatòria de les xarxes  No discriminació dels usuaris  El gestor no tingui cap interès en

 fer noves xarxes o  construir noves centrals de generació

Democràcia energÈTICA

 Gestió no discriminatòria de les xarxes  Les regles de la xarxa han de permetre les

transaccions d'igual a igual mitjançant  un accés equitatiu i  uns preus transparents (energia, ús xarxes, serveis

que els usuaris puguin proveir a les xarxes)

Democràcia energÈTICA

 Gestió no discriminatòria de les xarxes  Els generadors i els subministradors d'energia

no han de tenir la propietat de la xarxa ni cap interès en la seva gestió

 La propietat de les xarxes ha de ser dels seus usuaris

Democràcia energÈTICA

 La democràcia energÈTICA implica també:  Accés equitatiu al capital i al finançament,  Auto-organització comunitària i bona gestió  Educació i empoderament de les persones de

la comunitat perquè coneguin les seves oportunitats per a ser actives en l'energia (interacció entre persones i entre elles i les xarxes)

Democràcia energÈTICA

 La democràcia energÈTICA té la capacitat de crear una economia de l'energia justa i equitativa  En què els preus de l'energia siguin

transparents i efectius pel que fa a cost  En què no hi hagi subvencions creuades

d'una part del sistema cap a una altra part del mateix

Democràcia energÈTICA

 La democràcia energÈTICA canalitzarà   Les oportunitats tecnològiques de les fonts

renovables locals i de la xarxa àmpliament distribuïda

 Amb l'oportunitat econòmica de les comunitats per recuperar el control social dels mercats de l'energia, avui encara en mans dels oligopolis

Democràcia energÈTICA

 Drets i responsabilitats  Quins són els drets energètics bàsics

necessaris per democratitzar els sistemes energètics i consolidar un sistema energètic descentralitzat o distribuït, eficient, segur, net i renovable?

 I quines les responsabilitats?

Democràcia energÈTICA

 Drets (1):  El dret a saber l’origen de l’energia que

cadascú fa servir  El dret a saber els efectes ecològics i

socials dels sistemes energètics que fan possible el subministrament d’energia a cada usuari final de serveis energètics

 El dret a captar les fonts d’energia que es manifesten al lloc on es viu

Democràcia energÈTICA

 Drets (2):  El dret a generar la seva pròpia

energia, regulant les condicions necessàries perquè aquesta activitat no sigui considerada com activitat lucrativa

Democràcia energÈTICA

 Drets (3):  El dret d’accés just a les xarxes  El dret a introduir a les xarxes

l’energia generada in-situ i  El dret a una remuneració justa per

l’energia introduïda a les xarxes

Democràcia energÈTICA

 Responsabilitats (1):  La responsabilitat d’informar-se  La responsabilitat d’exigir informació  La responsabilitat de generar l’energia amb les

tecnologies de generació més eficients i més netes disponibles i a l’abast

 La responsabilitat a emprar les tecnologies d’ús final de l’energia més eficients i a l’abast

Democràcia energÈTICA

 Responsabilitats (2):  La responsabilitat d’emprar l’energia generada

amb sentit comú i evitant malbarataments de tota mena

 La responsabilitat d’autolimitar-se en l’ús de qualsevol forma d’energia

 La responsabilitat de ser solidari amb aquelles societats més desfavorides pel que fa tant a la generació com a l’ús final de l’energia

Democràcia energÈTICA

 Garan4r  aquests  drets  hauria  d’esdevenir  una  de  les  tasques  a  les  quals  els  governs  haurien  de  donar  la  més  absoluta  prioritat.    

 Exercir  aquestes  responsabilitats  hauria  de  ser  considerat  com  el  deure  primordial  de  les  persones  responsables  que  vivim  en  un  planeta  on  el  Sol  és  la  font  d’energia  de  la  qual  depenem.  

Democràcia energÈTICA

 Adequar els estils de vida al fluxos de l’energia solar (energia solar directe i les seves formes indirectes) és un aprenentatge,  quan més aviat es vagi realitzant, menys costos

de tota mena hauran de suportar els humans per poder anar vivint en les societats que han creat en el marc d’aquest bonic planeta que ens acull,

 doncs les societats humanes sempre han fet, fan i faran servir energia per viure dignament en el planeta Terra.

Democràcia energÈTICA

 Per dur a terme la democratització de l’energia cal que hi hagi una apropiació social de les tecnologies que permeten la captació de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics i la seva transformació en energia utilitzable per proveir serveis

Democràcia energÈTICA

 Tipologies d’apropiació social:  Apropiació individual/familiar  Apropiació comunitària:

 Comunitats de localitat  Persones que viuen en una zona geogràfica

determinada (poble, una comarca, un barri, etc.)

 Comunitats d’interès  Persones que viuen a diferents llocs però

comparteixen un interès comú (en l’apropiació de les tecnologies renovables)

Democràcia energÈTICA

 Qualsevol comunitat pot ser propietària d’un projecte d’energia renovable  Comunitat de lloc

 Els habitants d’un poble decideixen aprofitar el vent i s’apleguen per fer-ho possible

 Comunitat d’interès  Els habitants d’un país creen un fons eòlic i el

fan servir per finançar un projecte

https://vimeo.com/95749951, https://vimeo.com/114237044

Illa de Samsö, Dk

Energiewende, Alemanya

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future

By Craig Morris, Martin Pehnt

An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012

www.energytransition.de

EWS, Alemanya

Remunicipalització xarxa

www.somenergia.coop

1er projecte eòlic comunitari

www.viuredelaire.cat

Conclusió primera

 L’energia no és només qüestió de Tecnologia

Conclusió segona

 L’energia  és  també  una  qües4ó  de  DEMOCRÀCIA  

Conclusió tercera

 I també l’energia és una qüestió de DRETS HUMANS . . . .

 El dret Humà a l’energia

 Fer  realitat  el  Dret  humà  a  una  vida  digna  en  un  indret,  requereix  una  certa  quan%tat  d’energia  exosomà%ca    

 D’on  s’obté  aquesta  quan%tat  d’energia  addicional,  que  suplementa  l’energia  endosomà%ca  necessària  per  viure  be  o  viure  dignament?  

Del  passat  recent  .  .  .    

•  The twentieth century experience shows us that a society based on fossil and nuclear fuels is unable to guarantee the human right to energy to all mankind –  it consistently violates the human right to

a decent life The Human Right to Renewable Energy, World Renewable Energy Assembly 2005, Berlin

Del  present  .  .  .  .  

 La  humanitat  ha  d’abandonar  la  seva  dependència  d’una  economia  basada  en  el  consum  de  matèries  primeres  energè%ques  .  .  .  .  .    

“Man is part of nature and his war against nature is inevitably a war against himself."

Rachel L. Carson (1907-1964), escriptora, científica y ecologista

.  .  .  cap  al  futur

 La  humanitat  ha  d’esdevenir  membre  comunitat  biosfèrica     Integrant-­‐se  en  els  cicles  naturals     Aprofitant  els  fluxos  biosfèrics   Vivint  al  ritme  del  Sol  

“The best way to predict the future is to invent it”

Allan Kay (1940-) matemático, biólogo, ingeniero

.  .  .  cap  al  futur  

 Viure  al  ritme  Sol  vol  dir  reconèixer  que  la  vida  a  la  Terra  té  limitacions,  ja  que  l’energia  disponible  per  ser  captada,  conver%da  i  u%litzada  és  estrictament  limitada  pel  la  constant  solar:  1,3 kW*m-2 (a les capes altes de l’atmosfera)

.  .  .  cap  al  futur  

 El  repte  real  per  a  la  humanitat,  avui:   Aprendre  a  viure  al  ritme  dels  fluxos  biosfèrics  (que  tenen  qualitats  energè%ques)     Reconeixer  el  Dret  a  la  captació  i  ús  de  l’energia  con4nguda  en  els  fluxos  biosfèrics  

 Exercir  aquest  Dret  de  forma  responsable  

.  .  .  cap  al  futur  

 Renewables  are  the  only  ones  that  can  guarantee  the  human  right  to  energy  

The  Human  Right  to  Renewable  Energy,  World  Renewable  Energy  Assembly  2005,  Belin  

 Les  renovables     són  una  oportunitat  única  pels  humans  de  ser  membres  ac4us  i  responsables  de  la  comunitat  de  la  Terra  

 són  una  història  d’amor  entre  el  Sol  i  la  Terra  

Moltes  gràcies  I  recordeu  .  .  .  .  

Hem  de  repensar  profundament  les  relacions  dels  humans  amb  l’energia!  

Moltes  gràcies  

•  Més info a: http://www.energiasostenible.org http://enercatin.blogspot.com.es http://cmescollective.org http://www.energias-renovables.com http://www.eurosolar.org http://www.wcre.de/en/ http://www.ren21.net http://www.irena.org/