fada carolina
Post on 26-Mar-2016
240 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Dissabte 25 d’abril de 2009 vaig ser convidada a realitzar un conta-contes
al centre de lectura de Camarles, davant del repte que representava per
mi, vaig decidir acceptar, ja que fer-ho m’aportaria una experiència molt
enriquidora tant si sortia bé, com malament.
El contes explicats van ser:
• La princesa Ratolina
• El caragol i l´herbeta de poliol
PREPARACIÓ DE LA SESSIÓ
� Indumentària:
Anteriorment, en altres activitats realitzades durant el cicle d’educació
infantil em vaig inventar un personatge, la fada Carolina, o servidora
Carolina. Tenir aquest personatge em dona bon resultat, ja que quan sóc la
fada Carolina, sóc una altra persona i no em costa tant interpretar. Es
tracta d’un recurs que he utilitzat en altres ocasions, per exemple, al primer
quatrimestre d’aquest curs en l’assignatura de música.
Aquest personatge porta 6 ó 7
cuetes al cap, calcetins ratllats, les
galtes roges i pigues a la cara, ah! i
s’enfada quan no li deixen dormir
la migdiada. Com és una fada pot
transformar a la gent amb el que
vulgui.
� Material:
Una pissarra blanca. Una capseta amb pols màgica (confetti).
Per al conte de La Princesa Ratolina: els personatges del conte amb paper
plastificats i suport per aguantar-los i fer-los moure.
Per al conte d’El caragol i l’herbeta de poliol: els personatges del conte
amb paper plastificats, paper pinotxo
verd per representar l’herba, i per al
joc posterior, caretes i diademes dels
personatges.
� Mental:
Molt d’assaig (però penso que, no suficient)
L’EXPERIÈNCIA
� Presentació
Vaig arribar i em vaig presentar dient als xiquets i les xiquetes que jo era la
Fada Carolina, que anteriorment... “vivia a un bosc on, un dia, els elefants
van decidir fer una gran desfilada i les formigues no van voler ser menys i
també van fer una gran desfilada, i uns i les altres no paraven de vindre:
- Fada Carolina, fada Carolina, es que les formigues no paren!!!
- Fada Carolina, fada Carolina, es que els elefants mos molesten!!!
-Això tots els dies, i no em deixaven fer la migdiada, fins que un dia me’n
vaig cansar, per això, vaig transformar els elefants en formigues i les
formigues en elefants, i d’aquesta manera ja van parar de molestar-me. El
que em va passar és que llavors m’avorria molt i vaig decidir vindre a les
terres de l’Ebre a contar contes,
vaig posar un anunci a l’estel:
FADA CAROLINA
CONTACONTES
660.522.840
I per això ara estic aquí.”
� Els contes
Per tal d’introduir el conte, vaig transformar el públic en ratolins tirant-los
confetti com si fos pols màgica (els volia demanar que posessin orelles de
ratolí per estar ben atents, però me’n vaig oblidar), en total hi havia uns 14
xiquets i xiquetes i uns 3 ó 4 adults, una quantitat ideal per a que no es
despistessin.
� El primer conte
Vaig començar a explicar el
conte de La princesa Ratolina, i
em vaig notar molt accelerada,
tant que fins i tot havia de
parar-me per respirar, tot i que a la gravació he vist que no es va notar, es
tracta d’un conte molt repetitiu i per tant, fàcil d’entendre, hi havia xiquets
molt petits i penso que m’anaven seguint prou bé gràcies al suport visual
dels personatges del conte i aquesta acció cíclica. Hem vaig deixar una
frase que s’anava repetint i lligant a cada escena del conte, per la qual
cosa vaig haver-la de deixar en totes les escenes i solament incloure-la al
final.
� El segon conte
Per introduir el conte d’El
Caragol i l’herbeta de poliol, vaig
transformar el públic en diferents
animals del conte. Amb el suport
visual de l’herbeta feta amb
paper pinotxo i els personatges
del conte que jo anava enganxant amb Blue-tack uns als altres, vaig poder
aconseguir l’efecte que tots junts estiraven l’herbeta ja que feien un poc de
moviment i semblava que estiressin. Aquest també és un conte repetitiu, i
fàcil d’entendre, a més a més té una cançó que es va repetint a cada
escena i això fa participar al públic.
� Per finalitzar
Al acabar d’explicar el segon conte vaig
anar fent sortir xiquets i xiquetes, i els
caracteritzava dels personatges del
conte del caragol. Jo hem vaig ficar
herbetes pel cap (trossos de paper
pinotxo de color verd), de manera que jo
era l’herbeta i ells m’havien d’estirar i d’aquesta manera, vam jugar a
arrancar l’herba cantant la mateixa cançó del conte i al final quan van
arrancar l’herba, jo em vaig aixecar i els vaig fer caure cap endarrera i els
vaig fer pessigolles.
� Valoració
Crec que vaig tenir sort ja que els contes que m’havia preparat eren més
adequats per a infants d’entre 3 i 8 anys, hi havia més xiquets i xiquetes
petits que grans, el nombre d’infants que hi havia a la sessió també va ser
ideal, tant pel que fa a la capacitat de la sala, com per a què estiguessin
més atents. Crec que s’ho van passar molt bé, des del primer moment, es
notava el feed-back en les cares i això em donava confiança.
Em va costar fer sortir als voluntaris,
suposo que pel fet de ser pocs i petits
eren menys atrevits a sortir.
Tot i que la sessió va ser prou llarga,
quan vaig acabar, després de les
pessigolles, no vaig saber que fer, ni
com marxar, potser si hagués portat alguna titella per introduir els contes,
hauria estat un bon recurs per a finalitzar: deixar als xiquest que juguessin
amb ella. Si ho hagués de fer una altra vegada m’hauria de preparar
també un acomiadament.
top related