guia mir 2004 -2005€¦ · web viewpere soley bach. gerència territorial del camp de tarragona...
Post on 02-Oct-2018
231 Views
Preview:
TRANSCRIPT
GUIA EIR
INFERMERIA FAMILIAR I COMUNITÀRIA
Revisat 2018
1
ÍNDEX
◙- L’Institut Català de la Salut 4
- Persones dels òrgans directius 5 - Missió de l’ICS 6-9
◙- La Unitat Docent Tarragona ICS 10-11
- Organismes: 12-15 - Comissió Assessora - Comissió d’avaluació I acreditació
- Comissió del Portfoli - Xarxa de comissions de docència i assessores
16
◙- Centres de Unitat Docent 17
- Centres docents d’Atenció Primària 18-21
- Centres docents Hospitalaris 22
◙- Persones de la Unitat Docent implicades en la docència 23
- Coordinador, Tècnics de Salut 24 - Caps d’estudis I tutors hospitalaris 25 - Tutors d’atenció primària 25
◙- Entitats, organismes, facultatius responsables i professors col·laboradors
26
- Atenció continuada 27 - Salut Mental 27 - Pades / SEM-VAM 28 - Atenció a la Dona 29
◙- Rotacions 30-33
◙- Linies de recerca 37
2
◙- Avaluació del programa docent 38
Valoració Formativa 39-41
◙-Normativa bàsica 42-46
◙- Informació d’interès en infermeria familiar i comunitària 47-53
3
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
4
Gerent de l’ICS :
Pere Soley Bach
Gerència Territorial del Camp de Tarragona :
Rafael Gracia Escoriza
Director d’Atenció Primària Tarragona – Terres de l’Ebre :
Daniel Ferrer-Vidal Cortella
5
LA MISSIÓ DE L’ICS
Què és l'ICS?
L'Institut Català de la Salut som el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya, amb 8 hospitals, més de 450 unitats de serveis d'atenció primària i més de 32.000 professionals. Això ens permet ser presents en tot el territori català oferint-vos serveis integrals, des de la prevenció i la promoció de la salut, fins al diagnòstic i tractament de les malalties més complexes.
Els usuaris són la nostra raó de ser. Com a organització sanitària pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya volem ser el referent en la provisió de serveis de salut.
1.-Missió de l'Institut Català de la Salut
Desenvolupar una organització sanitària pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que sigui referent i model de la provisió de serveis de salut a Catalunya.
• Eina d'acció directa per a la implementació de la política sanitària a Catalunya.
• Cobertura de les necessitats de la població definides pel Servei Català de la Salut.
• Oferir i proveir atenció sanitària, docència i recerca amb la màxima qualitat i eficiència.
• Potenciar el desenvolupament professional i personal dels seus membres.
• Desenvolupar línies de serveis orientades d'acord amb les noves necessitats socials i oportunitats que la globalització del coneixement i de l'economia presenta.
• Aconseguir uns resultats econòmics que permetin la viabilitat i la sostenibilitat de l'ICS.
Visió de futur de l'Institut Català de la Salut
• Orientada a les persones a qui servim i gaudim de la seva confiança.
• Centrada en actuacions d’alta efectivitat tècnica i de servei.
• Innovadora i fonamentada en l’aprenentatge i la millora contínua.
• Amb processos senzills, ràpids, efectius i segurs.
6
2.-Valors
El comportament de les persones que treballem a l'ICS ha de regir-se per uns valors compartits per tots, coherents amb la nostra missió i amb els principis ètics de la societat a la qual servim. Volem fer explícit el nostre compromís amb els ciutadans i definir els valors ètics que han de guiar les nostres actuacions a l'ICS.
• Ens comprometem a mantenir el nivell de coneixements, habilitats i actituds adequats a l'activitat que desenvolupem, i aspirem a millorar constantment la nostra feina quotidiana.
Això inclou la capacitació, la preparació i l'aprenentatge continu. També la predisposició de donar el millor d'un mateix a la feina, tenir iniciatives de millora i mantenir aquesta il·lusió, cercant constantment l'excel·lència professional.
• Reconeixem la dignitat de la persona, escoltem i acceptem allò que els altres són i volen transmetre i tenim en compte en tot moment els seus drets.
Això implica escoltar, entendre i acceptar els pacients i els companys, el seu entorn i les seves circumstàncies. És a dir, tractar els altres com ens agrada que ens tractin i no atorgar dignitat sinó reconèixer-la.
• Responem de les nostres decisions i actes i les seves conseqüències, els assumim i som capaços de donar-ne compte.
Això implica transparència en tot allò que fem de manera que mereixem la confiança de les persones a les quals servim. També implica vetllar per les bones pràctiques en recerca, assistència, docència i gestió.
7
• Ens comprometem a fer ús adequat de la informació (que puguem veure, sentir o intuir) de les persones, de les dades personals i de les dades de l'empresa. Així mateix, ens comprometem a protegir la intimitat que defineix cada persona i els seus drets.
Això inclou no fer mal ús de la informació privilegiada de què disposem pel fet de treballar a l'ICS com la informació dels pacients, la informació de la institució i la documentació clínica. També utilitzar la informació que ens donen els pacients només per a les finalitats per a les quals ens autoritzen.
• Ens comprometem a mantenir un esperit de col·laboració i solidaritat amb els companys de treball, tenint en compte l'objectiu comú de servei al ciutadà i a la comunitat.
Això implica que, entenent que estem implicats en un mateix projecte, desenvolupem les capacitats individuals de treball i també la complementarietat i coordinació de les tasques que ens permetin assolir els objectius comuns i que compartim la feina amb una actitud de respecte als companys.
• Treballem amb honestedat i coherència, tenint en compte els valors de la institució.
Som capaços de respondre amb autenticitat i de mantenir-nos amb fidelitat i lleialtat. Tenim capacitat d'adaptació ja que entenem que integritat no vol dir rigidesa. Explicitem qualsevol interès personal que pugui entrar en conflicte amb la nostra activitat i prenem mesures per resoldre'l, pensant en l'interès dels ciutadans.
8
• Atenem les necessitats de salut i serveis de les persones sense discriminar ningú.
Això inclou la solidaritat, l'esforç de corregir desigualtats en la provisió de serveis, tenint present la disponibilitat de recursos existents dins la nostra organització, i l'entorn. Individualitzem les actuacions segons la persona, les seves circumstàncies i expectatives.
• Cerquem l'excel·lència en totes les nostres actuacions.
Som una organització receptiva, que respon, que aprèn i es desenvolupa contínuament amb cultura de l'avaluació i que és especialment sensible al seu entorn social, econòmic, tecnològic i cultural. Ens mantenim actualitzats en continguts tenint en compte que l'entorn també està canviant. Orientem els nostres esforços i actuacions cap a la millora del servei al ciutadà.
9
UNITAT DOCENT TARRAGONA – ICS
10
Cap d’Estudis :
Dra. Cruz M. Fuentes Bellidoe-mail : cfuentes.tarte.ics@ gencat.cat
Presidenta de la Subcomissió de Docència d’ Infermeria Familiar I Comunitària:
Cristina Illarramendi Abade-mail: cillarramendi.tgn.ics@gencat.cat
Secretària :
Maite Roch Anguera e-mail : mroch.tarte.ics@gencat.cat
ICS
Direcció d’Atenció Primària del Camp de Tarragona
Unitat Docent de Medicina Familiar i ComunitàriaRambla Nova,124 Esc D 1-C 43001 TARRAGONA
Telèfon : 977 252774Fax : 977 226411
11
ELS ORGANISMES DE LA UNITAT DOCENT:
COMISSIÓ ASSESSORA ,
COMISSIÓ D’AVALUACIÓ I ACREDITACIÓ,I
COMISSIÓ DEL PORTAFOLI
12
Comissió de docència
Les Comissions de Docència son els òrgans col.legiats als qui correspon la gestió de la formació sanitària especialitzada, entenent per això la organització , la supervisió i el control del compliment dels objectius previstos en els programes formatius de les diferents especialitats en Ciències de la Salut.
Correspon a la comissió de docència de Tarragona facilitar la integració de les activitats formatives dels residents amb l’activitat assistencial i ordinària dels centres, planificant la seva activitat professional conjuntament amb els òrgans de direcció d’aquest.
Els òrgans de direcció dels diferents centres, els responsables dels dispositius on s’imparteixi la formació i les comissions de docència estan obligats a informar-se mútuament sobre les activitats laborals i formatives dels residents, a fí d’acordar la seva integració amb l’activitat assistencials dels centres o dispositiu de que es tracti.
La Comissió de Docència es reunirà, com a mínim 4 cops l’ any .
Les citacions per les reunions especificaran l’ordre del dia de la sessió i seran lliurades als membres de la Comissió al menys amb 7 dies d’antelació al moment de la seva celebració. En cas d’una reunió extraordinaria caldrà avisar amb 48h d’antelació
Formen part de la Comissió de Docència:
El President. Serà el cap d’estudis de la formació sanitària especialitzada a qui correspondrà la direcció de les activitats de planificació, organització, gestió i supervisió de la docència especialitzada.
Presidenta de la Subcomissió de Docència d’ Infermeria Familiar i Comunitària: té la missió de coordinar la formació dels especialistes d’infermeria familiar i comunitària.
Els Vocals, que seran com a màxim 20 i s’escolliran de la següent manera:
6 vocals , els coordinadors docents de cada centre , en representació dels tutors, elegits pels propis tutors, per un període de 4 anys, renovables.
6 vocals residents amb representació dels 3 hospitals, elegits pels propis residents, per un període de 4 anys.
Un vocal designat per un període de 4 anys pels òrgans de direcció assistencial de l’àmbit.
Un representant dels centres hospitalaris per on roten els residents
Un representant del departament de Salut designat per l’IES.
13
Als àmbits on es formin infermeres especialistes, el/la coordinadora de la subcomissió d’infermeria.
El Secretari. Amb veu però sense vot, designat entre el personal dels serveis administratius El Vicepresident , que substituirà al president en cas d’absència, malaltia o vacant, serà un dels tutors vocals designat per acord adoptat per la majoria absoluta de la Comissió de Docència.
Comisssió d’Avaluació i Acreditació
A la Comissió d’Avaluació i Acreditació es tracten tots els aspectes relacionats amb les activitats docents, d’acreditació i avaluació de centres i de tutors de la Unitat Docent. És una comissió per treballar aquells aspectes tècnics específics que requereixen una dedicació impossible d’aconseguir en la Comissió de Docència , els temes a tractar per aquesta comissió seran proposats pels seus membres, per la Comissió de Docència o pel Cap d’Estudis de la Unitat Docent. Les decisions que prengui seran sempre informades a la Comissió de Docència .
Aquesta Comisssió es reuneix segons necessitats, amb una periodicitat mínima de 2 reunions per any i està formada per : Cap d’estudis de la Unitat, President de la Subcomissió de Docència d’infermeria familiar i comunitària, coordinadors docents dels centres docents i un representant dels tècnics de salut de la Unitat.Sempre que sigui necessari hi seran convidats altres membres de la Unitat.
14
Comitè d’Avaluació
En finalitzar l’any docent ,seguint l’Ordre de 22 de juny de 1995, es formarà el Comitè d’Avaluació de la Unitat Docent.
Composició
(acord de 18 d’abril de 1997 dels coordinadors de les Unitat Docents de Catalunya )
Coordinador de la Unitat Docent President de la Subcomissió de Docència d’infermeria familiar i comunitària Tutor hospitalari de MfiC Coordinadors docents de les ABS de referència 1 especialista ( tècnic en salut ) 1 representant de l’entitat proveïdora
La participació en els diferents organismes de la Unitat resta oberta a tots els seus components, amb l’única limitació del dret de vot a la Comissió Assessora, restringit a les persones que hi pertanyen.
És fonamental que tots ( tutors, tècnics, metges residents ... ) prenguin consciència de la importància de participar en les activitats dels organismes citats, per tal d’aconseguir en els camps assistencials, docent i d’investigació que la Unitat Docent funcioni com a tal i pugui establir mecanismes de relació cada vegada més estrets entre els diferents àmbits i centres que la integren.
Comisssió de Portafoli
En aquesta comissió es tracten tots els aspectes relacionats amb el Portafoli, entès com una recopilació d’informació i documentació que permet veure si el procés d’aprenentage ha estat realitzat i/o que s’han assolit els objectius docents previstos i així guiar la formació del resident cap a la competència porfessional.
Aquesta comissió es reuneix segons necessitats, i està formada per la coordinadora de la unitat Docent , president de la subcomissió de docencia d’infermeria familiar i comunitària, responsables de portafoli de cada centre docent, tècnics de salut i els representats del MIR .
15
La Xarxa de comissions de docència i assessores (XCDA)
La XCDA neix arran de la proposta debatuda en la II Jornada de comissions de Docència i Assessores, celebrades a Barcelona, el 2 de juny de 1995 i que es va aprovar en el decurs de la III Jornada celebrada el desembre del mateix any. Aquesta estructura de coordinació compta amb una Assemblea o Plenari del que en formen part els presidents de les comissions de docència, els coordinadors d’unitats docents, els representants dels residents i compta amb el suport de l’IES i l’Àrea de Recursos Humans del SCS. L’Assemblea escolleix d’entre els seus membres la Comissió Permanent, formada per onze membres titulars i suplents. Els objectius que té assignats la XDCA són :
Dispossar d’una estructura que permeti l’intercanvi d’informació i d’experiències entre els òrgans col.legiats que participen en la formació postgraduada d’especialites en centres areditats per a la docència.
Establir criteris comuns en tot allò referent a l’organització, gestió i avaluació dels programes docents.
Analitzar els problemes que, amb caràcter general, afecten la relació entre docents i docents per tal de cercar vies de solució.
Afavorir l’optimització dels recursos docents assistencials que participen en la formació sanitària especialitzada.
Elaborar propostes de millora de l’actual sistema docent de formació de residents.
Formular recomanacions i rebre i executar encàrrecs en l’àmbit dels progames de formació postgraduada.
Les línies de treball que a l’actualitat desenvolupa la XCDA són :1. Acreditació interna ( hospital ) dels tutors2. Acreditació externa dels tutors hospitalaris i d’atenció primària3. Reconeixement de l’acció tutorial4. Anàlisi del grau d’acompliment dels programes de formació postgraduada a
Catalunya5. Valoració i noves propostes en relació amb el Programa comú
Complementari6. Publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’una
disposició legal que dongui a l’estructura i funcionament de la XCDA7. Potenciar la coordinació de la XCDA amb altres institucions amb
competències docents i professionals
16
CENTRES DE LA UNITAT DOCENT
17
CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
18
SAP REUS
- ABS REUS – 2 Camí de Riudoms, 53 – 55 43202 REUS
Telèf : 977 77 85 12 Fax : 977 32 24 50 e-mail : Susana Dalmau sdalmau.tarte.ics@gencat.cat
SAP TARRAGONA - VALLS
- ABS LA GRANJA-TORREFORTA C/ de la Gomera, 10 43406 TARRAGONA
Telèf : 977 54 80 88 Fax : 977 55 12 00 e-mail : Eulàlia Oriol Colominas eoriol.tgn.ics@gencat.cat
19
- ABS REUS – 2
Camí de Riudoms, 53 – 5543202 REUS
Telèf : 977 77 85 12 Fax : 977 32 24 50
Director EAP: Francisco Barrio fbarrio.tgn.ics@gencat.netAdjunta/líder clínic: Susana Dalmau sdalmau.tarte.ics@gencat.cat Coordinador docent : Xavi Floresví Aubia xfloresvi.tarte.ics@gencat.cat
Tutors
ABS REUS-2
Sra. Carme Anguera
Sessions Tots els dies de 14 a 15 hores
-sessions internes equips-sessions bibliogràfiques-sessions protocols-casos clínics-treballs de recerca
També s’intercalen cursos de formació, tallers monogràfics durant l’any
20
SAP TARRAGONA -VALLS
- ABS LA GRANJA – TORREFORTA
C/ Gomera, 10TarragonaTelèf : 977 54 15 60 Fax : 977 55 12 00
Director EAP: Eduard Borreguero eborreguero.tgn.ics@gencat.catAdjunta/líder clínic: Eulàlia Oriol Colominas eoriol.tgn.ics@gencat.cat Coordinador docent: Josep Ferré jferrerey.tgn.ics@gencat.cat
Tutors
SessionsTots els dies de 14 a 15 hores
sessions internes equipssessions bibliogràfiquessessions protocolscasos clínicstreballs de recerca
També s’intercalen cursos monogràfics durant determinats períodes de l’any
ABS LA GRANJA-TORREFORTA
Sra. Marisa Barrera
21
CENTRES HOSPITALARIS
Hospital Universitari Joan XXIII de TarragonaC/ Dr. Mallafré Guasch núm, 443007 TARRAGONATelèf : 977 29 58 00 Fax : 977 22 40 11
22
PERSONES DE LA UNITAT DOCENTIMPLICADES EN LA DOCÈNCIA
23
CAP D’ESTUDIS
- Dra. Cruz M. Fuentes Bellidoemail. cfuentes.tarte.ics@gencat.net
-Presidenta de la Subcomissió de Docència d’ Infermeria Familiar I Comunitària:
Cristina Illarramendi Abade-mail: cillarramendi.tgn.ics@gencat.cat
TÈCNICS EN SALUT PÙBLICA
SAP Reus
- Dr. Josep Basora Gallisàemail.jbasora.tarte.ics@gencat.net
SAP Tarragona –Valls
- Dr. Àngel Vila Corcolésemail.avila.tarte.ics@gencat.net
Tècnic d’ajut a la recerca
-Dra. Eva Satuéemail: esatue.tgn.ics@gencat.cat
24
CAPS D’ESTUDIS I TUTORS HOSPITALARIS
HOSPITAL UNIVERSITARI DE TARRAGONA JOAN XXIII
Carmen Flores MoyaDirectora d'Infermeria de l'Hospital Joan XXIII Tarragona
TUTORS CLÍNICS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA UNITAT DOCENT MULTIPROFESSIONAL
ABS LA GRANJA-TORREFORTA
Sra. Marisa Barrera Uriarte
ABS REUS-2
Sra. Carme Anguera Perpiñà
25
ENTITATS, ORGANISMES, FACULTATIUS RESPONSABLES I
PROFESSORS COL.LABOR ADORS
26
ATENCIÓ CONTINUADA
CUAP CAP SANT PERECoordinador : David Sabaté LissnerAdjunt/líder clínic: Luís Martínez Osta
CUAP SALOUCoordinador : Elisabeth Salsench SerranoAdjunt/líder clínic: Montserrat Tomàs Martí
CENTRES DE SALUT MENTAL
Institut Psiquiàtric UniversitariPere Mata Ctra. de l'Institut Pere Mata, s/n43206 REUS (Tarragona)Telef: 977 33 85 65Fax: 977 31 94 00Cap d’estudis: Yolanda AlonsoEmail: alonsoy@peremata.comSecretaria: Tania OlivaresEmail:olivarest@peremata.com
CSM ReusPassatge de la Rodona 2 REUS Telèfon: 977 12 73 67 Fax : 977 34 27 72E mail : csmreus@peremata.com csaezc@peremata.com
CSM Tarragona Nord C/ Rovira y Virgili - Tarragona Telèfon: 977 21 88 53 Fax: 977 24 26 07E mail: csmtnord@peremata.com
pujolj@peremata.com
CSM VallsC/Mossen Martí ,18-Valls Telèfon: 977 60 90 12 E mail : csmvalls@peremata.comFacultatius responsables: Joaquin Ruiz
27
Elia Losantos
PROGRAMA ATENCIÓ DOMICILIARIA EQUIP DE SUPORT
GESTIÓ I PRESTACIÓ DE SERVEIS DE SALUT:
HOSPITAL SÒCIO SANITARI FRANCOLÍC/ Dr. Mallafré Guasch, s/n43007 TARRAGONATelèfon: 977 22 18 75Fax: 977 22 08 46Responsable: Sra. Pilar Cabrera@:mpcabrera.gipss@gencat.cat
PADES TARRAGONÈS Hospital Socio Sanitari FrancolíTelèfon: 977 19 12 82 Fax: 977 22 09 94E mail : padestarragones@gipss.es/ pades.tarragona@gipss.net Facultatiu responsable: Ignacio Tomas Lencina itomas.gipss@gencat.cat Equip: Igancio Tomas Lencina Metge Marta Blasco Infermera Soledad Vidal Infermera Gema Serra Infermera Cinta Grau Treballadora Social
SEM
Isaac Lucas Guarque Sistema d’Emergències MèdiquesEmpresa Pública de la Generalitat de Catalunyaisaaclucas@gencat.cat
Base Reus- Camí de Riudoms s/n. Cap St Pere. Base Tarragona- Avd dels Pagessos nº2 (Edifici 112 )
28
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
PROGRAMA D'ATENCIÓ A LA DONA DAP REUS-ALTEBRAT
CAP SANT PERE- ReusTelèfon: 977 31 20 88Coordinador: Francisco José Fargas MorenoE mail: ffargas.tarte.ics@gencat.net Cristina Cort Ciurana Trinitat Castellà Fontova Elisabeth Segura de la Paz
Josep Pascual BalsebreAurora Francesc GarcésAbder-Rahim Tarabishi Mamoun
Iolanda Guillemat Font
PROGRAMA D'ATENCIÓ A LA DONA DAP TARRAGONA
CAP TARRAGONES - TarragonaTelèfon: 977 92 04 00Coordinador: Francisco José Fargas MorenoE mail :ffargas.tarte.ics@gencat.net Miquel Torrente Parra Lluis Vaquer Aloy Antonio Oton Martínez Roser Vidal Font
Alfred Bellmunt Blasco
PROGRAMA D’ ATENCIÓ A LA DONA VALLS
Plaça de Sant Francesc núm 1 43800 VallsTelèfon: 977 60 91 74
Coordinador: Joaquim Boj Borbones E-mail : jboj@piushospital.cat Ramón Armengol Felip Blanca Domench Roman Benjamí Cobo Outomuro Joan Vilà Guinart Luis Andres Verrier Juan Jose Ruda Iturburu Walkiria Wong Sanchez Natalia Stepanova
29
ROTACIONS
30
ROTACIONS 2018-2019
R1 JUN JUL AGO SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABRIL MAIG
Resident 1
Torreforta
CAP CAP CAP HJ23 HJ23 HJ23 CRONI CAP ASSIR SOCIO PADES CAP/
UBP
Resident 2
Reus IV
CAP CAP CAP HJ23 HJ23 HJ23 CAP CRONI SOCIO PADES ASSIR SM
ROTACIONS 2019-2020
R2 JUN JUL AGO SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABRIL MAIG
Resident1
Torreforta
SM SEM CAP OPTA ETSP UVE CAP PEDI PEDI CAP CAP CAP
Resident2
Reus IV
UBP/
CAP
OPTA CAP CAP UVE ETSP PEDI PEDI SEM CAP CAP CAP
Salut mental SM
Unitat Vigilància Epidem. UVE
Equips Territorial SP ETSP
Unitat Bàsica Protecció UBP
Pediatria PEDI
Hospital socio- sanitari SOCIO
Cronicitat (ATDOM) Torreforta CRONI
Programa Atenció Equips de Suport PADES
Hospital Joan XXIII HJ23
Atenció a la salut sexual i reproductiva ASSIR
31
ROTACIO RURAL TARRAGONA
Diplomat d’infermeria Responsable ABS –CENTRE DE SALUT
Maria Carme Grau Perezmgrau.tgn.ics@gencat.cat
ALT CAMP EST Pl/ dels arbres, 7
Telèfon:977639019Blanch Aubia, Josep Rodonyà/Masllorenç
Balauder Carrera, Anna Vilabella/ Nulles
CAP MONTBLANC
C. de Jaume Llexa, s/n43400 Montblanc
Telèfon: 977 86 00 89Telèfon2: 977 52 15 15 Fax: 977 86 28 33 montblanc.tarte.ics@gencat.net
Dalmau Cartaña, Ester Blancafort/ Solivella
Montseny Prytz, Anna Pira/Rocafort/ Barberà
Palou Vall, Imma Vimbodí
32
ROTACIO RURAL REUS
Diplomat d’infermeria responsable
ABS –CENTRE DE SALUT
Anna Ribes AlcoverAdjunta a DireccióABS Les Borges del Camp i ABS Cornudella del Montsant aribes.tgn.ics@gencat.cat
CAP FALSET CAP Falset
C. de les Torres, 143730 Falset
Telèfon: 977 83 12 88Fax: 977 83 12 88
CAP LES BORGES DEL CAMPCAP Les Borges del Camp
Av. de la Font de les Escales, s/n43350 Les Borges del Camp
Telèfon: 977 56 00 89Fax: 977 56 08 75
CAP CORNUDELLA DE MONTSANT
CAP Cornudella de Montsant
C. Compte de Rius, s/n43360 Cornudella de Montsant
Telèfon: 977 87 09 25Fax: 977 82 10 62
33
GUARDIES
34
El resident de EfyC haurà de realitzar aquelles guàrdies que li siguin marcades segons el programa de l'especialitat.Les guàrdies es realitzaran en atenció primària com en l'àmbit hospitalari.
-Hospital Universitari Joan XXIII-CUAP
El programa de l'especialitat (BOE 157) aconsella la realització d'entre dues i quatre guàrdies mensuals. Les guàrdies es realitzaran en qualsevol dispositiu de la unitat docent i es planificaran tenint en compte el compliment dels objectius del programa formatiu. Durant els dos anys que dura la formació en l'especialitat i es programaran amb subjecció al règim de jornada i descansos que estableix la normativa vigent.Les hores de guàrdia seran explicades a través d'hores de jornada complementària retribuïdes. Es considera que un resident ha aconseguit la formació mínima quan hagin superat les 400 hores anuals.La realització de les guàrdies és obligatòria en funció del contracte laboral i de que estableix el programa de l'especialitat.Les guàrdies es podran canviar amb la suficient antelació i cada centre o servei té la seva normativa específica per sol·licitar el canvi de guàrdia en cas necessari. La no assistència a una guàrdia programada sense justificació (baixa laboral), es procedirà a obrir un expedient laboral. La IT haurà de presentar-se prèviament al dia de la guàrdia, o en mateix dia si és d'aquesta data o com a màxim els 2 dies posteriors.Es recomana que els R1 comencin les primeres guàrdies al centre de salut des del mes següent a la seva incorporació.
Supervisió
La supervisió, especialment durant el primer any ha de ser activa, és a dir, ha d'estar inclosa en els procediments de treball i no ser exclusivament dependent que el mateix resident la demani. Aquest principi s'ha de tenir molt en compte per a les guàrdies a Urgències i servei d'Atenció continuada.
Durant el primer any s'observarà un principi de responsabilitat mínima o mitja en què el resident, només té un coneixement teòric de determinades actuacions, però poca o insuficient experiència. Aquestes activitats han de realitzar-se sota la supervisió directa del personal sanitari de plantilla.
En el segon any s'arribarà a una responsabilitat màxima, en la qual es podran realitzar actuacions de manera independent, sense necessitat de tutorització directa. Per tant, el resident executa i després informa. Podria sol·licitar supervisió si ho considera necessari.
HorarisEs realitzaran en horari de tarda i en cap de setmana a tots dispositius. Es faran una mitjana de 4 guàrdies al mes: 2 intersetmanals i 2 en cap de setmana .Les guàrdies del CUAP (CUAP Salou o CUAP Sant Pere) i Hospital Joan XXIII seran obligatòries.
35
Els horaris intersetmanals seran de 15-22h (7 hores). Si el resident arribés més tard al centre, hauria de recuperar el retard el mateix dia, sortint més tard de la guàrdia.Els dissabtes i festius l'horari serà de 8-20h (12 hores). Es disposa un temps reglamentari per menjar dins d'aquest horari però no està permès sortir del centre.
R1
Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig
CUAP CUAP CUAP JOAN XIII JOAN XIII JOAN XIII JOAN XIII JOAN XIII JOAN XIII CUAP CUAP CUAP
- Es realitzaran 4 guàrdies al mes: 2 intersetmanals i 2 cap de setmana.- Les guàrdies de Joan XXIII es dividiran: 4 mesos en Atenció d'urgències en
adults i 2 mesos en Atenció d'urgències hospitalàries en pediatria.- Hores totals: 37 hores mensuals
R2
Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig
CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP CUAP
- Es realitzaran 4 guàrdies al mes: 2 intersetmanals i dues de cap de setmana a CUAP.- Hores totals: 37 hores mensuals
36
LINIES DE RECERCA DE LA UNITAT DOCENT:
Els residents es poden incorporar a les línees de recerca dels serveis on realitzen les rotacions.
A nivell de l'atenció primària:
-Estudis clinicoepidemiològics sobre patologies prevalents-Resolució de problemes a l'atenció primària de la salut-Validació de diagnòstics i proves diagnòstiques-Garantia de qualitat de la racionalització i prescripció farmacològica-Efectivitat de la VAN sistemàtica en majors de 50 anys-Epidemiologia de les pneumònies adquirides a la comunitat-Estudis del matabolisme glicèmic i le seves alteracions.-L’estudi ITG,PREDIAP, RECORD I PLANCAT-Estudi dels transtorns depressius en l’AP de salut.Projecte INDI-Estudi epidemiològic del risc cardiovascular i la seva relació amb el síndrome metabòlic-Contracte de direcció clínica i resultats en salut cardiovascular-Estudi PREDIMED-Efectivitat de la vacunació antigripal-Estudi sobre la dieta mediterrània-Educació sanitària en pacients amb diabetes
Protocol d’activitat de recerca de la Unitat Docent de MFiC Tarragona
Al llarg dels dos anys de formació el residents d’infermeria Familiar i Comunitària realitzen activitats formatives i treballs de recerca .
Durant les seves rotacions a Atenció Primària, realitzen sessions de seguiment i disseny de treballs de recerca amb els respectius tècnics de salut de cada SAP .
Al llarg de la residència els residents reben formació en diferents àmbits de recerca, formació que anirem concretant amb el vist-i-plau dels referents de recerca .
37
AVALUACIÓ DEL
PROGRAMA DOCENT
38
1.-VALORACIO FORMATIVA-PORTFOLI
Què és un portafoli?
Conjunt de proves, progressos, èxits i material realitzats per resident i tutor que reflecteixen l'aprenentatge en el període de la residència i que té com a objectius:
Estimula la reflexió i autoavaluació del resident amb objectius mesurables.-El Tutor acompanya facilitant i estimula l'aprenentatge.Identificar, reconèixer i millorar l'aprenentatge.Estimular la creativitat del tutor i resident.
VALORACIÓ FORMATIVA Acces :http://www.gencat.cat/salut/ies/
Plataforma CAMPUS DELTA
TUTORIAL D’ACCES Per entrar al Portafoli fiqueu ies en la pàgina de recerca del google.es, la primera entrada es la del Institut d’Estudis de la Salut.
39
Després entreu dintre del Campus Delta, que trobareu a la dreta de la pàgina del IES.
Una vegada entreu a la pàgina DELTA poseu en el nom d’usuari el vostre DNI o NIE sense les lletres ( ni pel davant ni pel darrera) i sense zeros davant i com a contrasenya ies. Posteriorment podreu modificar la vostra contrasenya dins de la pestanya perfil.
Trobareu l’entrada al portafoli fent clic en la pestanya Portafoli Residents MFiC
40
41
NORMATIVA BÀSICA
42
1.-DRETS I DEURES
Quarta: Dedicació i horari
a) El resident prestarà els seus serveis dins la jornada vigent en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, d'acord amb el que fixi la Direcció del Centre on quedi adscrit, i dedicarà tota la seva activitat postgraduada objecte del present contracte a la Institució a la qual quedi adscrit, no podent exercir altres activitats públiques o privades de qualsevol caràcter, per compte propi o aliè, en els termes previstos a l’article 20.3 de la Llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries i a la Directiva 93/16/CEE.
b) El resident realitzarà les activitats formativo-assistencials inherents a aquest contracte de treball en l'horari que determinin els òrgans de Direcció del Centre, amb coordinació amb la corresponent Unitat Docent.
c) Amb la mateixa finalitat docent-assistencial, el resident estarà obligat a realitzar, amb independència de l'horari ordinari vigent, les hores d’atenció
continuada que exigeixin les necessitats organitzatives del Centre per al funcionament de la Institució durant les 24 hores del dia, d’acord amb el que
estableixen les disposicions que regulen la jornada, en relació amb el que preveu la disposició transitòria 1a de la Llei 55/2003 i el règim de descans dels
centres sanitaris, així com a les pautes, que a aquests efectes, preveu el programa formatiu de l’especialitat.
Les hores que es realitzin en concepte d’atenció continuada no tindran la consideració d'hores extraordinàries i es retribuiran de la forma establerta a la clàusula cinquena.
d) El resident dedicarà les hores que presti en concepte d’atenció continuada a la assistència urgent i especialitzada de l’Àrea de Salut en les Unitats Assistencials escoltada la Unitat Docent, determini la Direcció del Centre, d’acord amb les necessitats organitzatives i assistencials del mateix, el programa formatiu que resulti d’aplicació i el nivell de responsabilitat adquirit per l’Especialista en Formació.
Novena: Drets específics del resident
El resident tindrà, específicament, els drets següents:
a) A rebre la formació i a conèixer prèviament el programa oficial de la seva especialitat, així com, a percebre les retribucions que li corresponguin d'acord amb el que preveu la clàusula cinquena d'aquest contracte.
43
b) A la valoració anual global dels seus coneixements en els termes establerts en la legislació vigent i amb les especificitats que s'esmenten a la clàusula setena d'aquest contracte.
c) Un cop finalitzat el període de formació, la Unitat Docent expedirà un certificat on consti que ha estat avaluat positivament a efectes de l'expedició del títol d'Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària pel Ministeri d'Educació i Ciència.
d) A percebre els beneficis i les prestacions derivades del Règim General de la Seguretat Social, al qual el resident estarà afiliat.
e) A participar, en els termes que determini la legislació aplicable, en la Comissió Assessora de la Institució, en la Comissió Nacional de l'Especialitat i en qualsevol altre òrgan, segons el que s'estableix en la normativa que, des del punt de vista docent, sigui aplicable al resident.
f) A participar en els altres òrgans col·legiats de la Institució on presti serveis, en els termes que estableixin les normes de funcionament de les mateixes.
El resident tindrà, específicament, els deures de:
a) Formar-se seguint les instruccions del personal sanitari i dels òrgans docents encarregats de dur a terme els programes oficials aprovats per a la seva especialitat.
b) Complir els reglaments i les normes internes de funcionament què siguin aplicables a la Institució Sanitària on presti serveis, seguint les instruccions dels seus òrgans directius.
c) Realitzar les hores que corresponguin en concepte d’atenció continuada en els termes previstos en el present contracte.
d) Seguir el programa de formació complet en la mateixa Unitat Docent, sense poder iniciar un nou període complet de formació en la mateixa especialitat ni interrompre el ja iniciat per a continuar en una altra Unitat Docent, llevat de circumstàncies excepcionals lliurement apreciades per l'Institut Català de la Salut previ informe favorable de les respectives Comissions de Docència.
En tot cas, les rotacions incloses dins el programa de l'especialitat que s'hagin de realitzar en una altra Unitat Docent diferent, requeriran la prèvia autorització de les autoritats competents.
e) Prestar personalment els serveis i realitzar les pràctiques assistencials que en cada cas correspongui, en el centre on estigui adscrit, amb l'objectiu d'adquirir el coneixements relatius a l'especialitat i a la consecució dels fins propis de la Institució
44
Sanitària on presti serveis.
2.- En el BOE es publica l’Ordre SAS/1729/2010 del 17 de juny –Consultar a Residents –normatives – blog unitat docent
3.- VACANCES , PERMISOS I LLICÈNCIES PER A DIPLOMATS D’INFERMERIA RESIDENTS
El control i registre dels permisos i dies de gaudits es fa centralitzat a la Unitat Docent .Totes les peticions s’han d’adreçar a la Unitat Docent a l’atenció de la Dra. Fuentes, Sra. Cristina Illarramendi o Sra. Maite Roch .
1. VACANCES
CONCEPTE
Les vacances són retribuïdes i d’un mes de durada per cada any complert de serveis o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a 1 any.
De forma genèrica quan s’ha treballat menys d’un any, la manera de realitzar aquest còmput serà multiplicar 2,5 dies naturals per cada mes treballat.
FORMA DE GAUDIMENT
Les vacances ES PODEN acumular als dies de lleure.
Les vacances s’han de gaudir abans del 31 de desembre de cada any i es poden començar qualsevol dia del mes.
Quant a la forma de gaudiment pròpiament dita, es poden fer en un sol període o en dos períodes, a elecció de la persona interessada: 30 dies naturals, en un o dos períodes, cap període inferior a set dies .
45
2. DIES D’ASSUMPTES PERSONALS ( LLEURE )
CONCEPTE
Durant l’any 2019 son 6 dies com a màxim , els quals es poden gaudir per assumptes personals i que no necessiten justificació, però la seva concessió sempre està subordinada a les necessitats de la rotació, i s’ha de garantir en tots els casos el compliment dels mínims docents.
FORMA DE GAUDIMENT
Els dies de lleure s’han de gaudir abans del dia 16 de gener de l’any següent.
En cas de concurrència de peticions ( Nadal, Setmana Santa, ) s’establiran torns i la persona interessada haurà de triar un dels torns i no es podrà utilitzar part d’un torn i part d’un altre.
3. ALTRES PERMISOS I LLICÈNCIES
Sempre s’hauran de justificar mitjançant la documentació adient en cada cas.
CIRCUIT :
Guia MIR 2013 -2014. Unitat Docent M. de F. i C. Tarragona
1. Emplenar full de sol·licitud estandarditzada .2. Signatura del Responsable del Servei en les rotacions hospitalàries i del Director d’equip mentre roteu per Atenció Primària , en les rotacions extrahospitalàries (Salut Mental,Pades ,Atenció a la Dona i Rural) pel responsable en cada moment . 3. Tenir en compte sempre els calendaris de guàrdies. Cal consultar-ho amb els responsables dels CUAP-CAC _Urgències Hospitalàries que pertoqui.4. Fer arribar la sol·licitud a la coordinació de la Unitat docent degudament signada pel sol·licitant i pel responsable i al centre d’atenció primària.5. Qualsevol autorització de vacances podrà ser denegada o revocada si les necessitats del servei així ho aconsellen.
46
INFORMACIÓ D’INTERÈS EN INFERMERIA FAMILIAR I
COMUNITÀRIA
:
47
CURSOS RELACIONATS AMB LA INFERMERIA FAMILIAR I COMUNITÀRIA
AIFFIC ( Associació d’infermeria familiar i comunitària de Catalunya)Balmes, 172 1º 2º08006 BarcelonaTelf.696469080Web: http://www.aificc.cat/
CAMFIC (Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària)
Portaferrissa, 8 pral.08002 BarcelonaTelf. 93 301 17 77Fax 93 318 10 01Web: www.camfic.cat/
Col.legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona
Av. Pau Casals, 13, 43003 TarragonaTelf. 977 23 95 19Web: www.codita.org/
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
Carrer de Pujades, 350, 08019 BarcelonaTelf. 932 12 81 08Web: https://www.coib.cat/ca-es/inici.html
48
REVISTES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
Revista Editorial Web
Revista Rol de Enfermería Ediciones ROL http://www.e-rol.es/
Metas de Enfermería Paradigma http://www.enfermeria21.com
Enfermería Clínica Doyma http://www.elsevier.es
Evidentia. Revista de Enfermeria Basada en la Evidencia
Index http://www.index-f.com
Index de Enfermería Index http://www.index-f.com
Enfermería Comunitaria Paradigma http://www.enfermeria21.com
Enfermería Comunitaria. Revista internacional de cuidados de salud familiar y comunitaria
Index http://www.index-f.com/comunitaria/revista
Gaceta Sanitaria Elsevier http://www.elsevier.es
Administración Sanitaria
Siglo XXXI
Doyma http://www.elsevier.es
Salud 2000 Revista de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
http://www.fadsp.org.
Atención Primaria Doyma http://www.elsevier.es
Cultura de los cuidados CECOVA http://www.index-f.com
American Journal of Health Promotion
http://www.healthpromotionjournal.com
49
1. Enfermería Comunitaria, Atención Primaria, Salud Pública.
-Ashton, J. Seymour, H. La nueva Salud Pública. Masson. 1990.-Benítez del Rosario, MA. Salinas Martín, A. Cuidados paliativos y Atención Primaria. Springer-Verlag Ibérica. 2000.-Bernabeu Mestre, J. Gascón Pérez, E. Historia de la Enfermería de Salud Pública en España (1860-1977). Universidad de Alicante. 1999.-Colomer Revuelta, C. Promoción de la salud y cambio social. Masson. 2000.-Contel, JC. Gené, J. Peya, M. Atención Domiciliaria. Organización y práctica. Springer-Verlag Ibérica. 1999.-Duarte Climents, G. Gómez Salgado, J. Sánchez Gómez, MB. Salud Pública-Enfermería Comunitaria. Enfo-Ediciones. 2008.-Franco Agudelo, S. La Salud Pública Hoy. Universidad Nacional de Colombia. 2002.-Frías Osuna, A. Enfermería Comunitaria. Masson. 2000.-Frías Osuna, A. Salud Pública y Educación para la Salud. Ed. Masson, S.A. Barcelona, 2004.-Girbau García, MR. Enfermería comunitaria. Masson. 2004.-Jaffe, M. Skidmore-Roth, L. Enfermería en Atención Domiciliaria. Harcourt Brace. 1998.-López Imedio, E. Enfermería en cuidados paliativos. Editorial Médica Panamericana. 1998. -Martín Zurro, A. Cano Pérez, JF. Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica (2 volúmenes). Elsevier. 2008-Mazarrasa, L. Germán, C. Sánchez, A. Sánchez, AM. Merelles, T. Aparicio, V. Salud Pública y Enfermería Comunitaria (3 volúmenes). McGraw-Hill-Interamericana. 1996.-Piedrola Gil. Salud Pública y Medicina Preventiva. Masson. 2008.-Ramos Calero, E. Enfermería comunitaria, métodos y técnicas. DAE. 2000.-Sánchez, A. Aparicio, V. Germán, C. Mazarrasa, L. Merelles, A. Sánchez, A. Enfermería Comunitaria (2 volúmenes). McGraw-Hill-Interamericana. 2000.-Universitas-Miguel Hernández. Cursos de medicina paliativa en Atención Primaria (2 volúmenes). AstraZeneca. 2000.
2. Planificación Sanitaria, Educación para la Salud, Participación e Intervención Comunitaria:
-Calvo Bruzos, S. Educación para la Salud en la Escuela, Díaz de Santos. 1992.-Donati, P. Manual de sociología de la salud. Díaz de Santos. 1994.-García Calvente, MM. Mateo Rodríguez, I. Gutiérrez Cuadra, P. Cuidados y Cuidadores en el Sistema Informal de salud. Instituto Andaluz de la mujer. 1999.-García Ferrer, J. La nueva sostenibilidad social. Ariel Sociología. 2000.-García, M. Sáez, J. Escarbajal, A. Educación para la Salud. La apuesta por la calidad de vida. Arán. 2000.-Gavidia Catalán, V. Salud, educación y calidad de vida. Cooperativa editorial Magisterio. 1998.-Gómez Ocaña, C. Rius Lozano, M. Educación para la Salud. Una transversal curricular. Conselleria de Sanitat IVESP. 1998.-Gracia Fuster, E. El apoyo social en la intervención comunitaria. Paidós Trabajo Social 1. 1998.
50
-Heierle Valero, C. Cuidando entre cuidadores. Intercambio de apoyo en familia. Fundación Index. 2004.-Juárez, F. Educar en el aula. Actividades para trabajar en Educación para la salud. Ediciones Eneida Salud. 2001.-Justamaante, M. Díez, MT. Educación para la Salud. Guía Didáctica. Universidad de Alicante. 1999.-Mayan Santos, JM. Enfermería y cuidados sociosanitarios. DAE. 2005.-Perdiguero, E. Comelles, JM. Medicina y cultura. Estudios entre la antropología y la medicina. Ediciones Bellaterra. 2000.-Pérez, R. Sáez, S. El grupo en la promoción y educación para la salud. Editorial Milenio. 2005.-Pineaul, R. Daveluy, C. La Planificación Sanitaria. Conceptos, métodos, estrategias. Masson. 2002.-Restrepo. Málaga. Promoción de la Salud: Cómo construir vida saludable. Panamericana. 2002.-Sáez, S. Font, P. Pérez, R. Marqués, F. Promoción y Educación para la Salud. Editorial Milenio. 2001.-Sáez, S.Marqués, F. Colell, R. Educación para la Salud. Técnicas para el trabajo con grupos pequeños. Pagés. 1998.-Sánchez Alonso, M. La participación. Metodología y práctica. Editorial Popular. 2004.-Sánchez Moreno, A. et al. Educación para la Salud en la Escuela: Experiencia y Participación. Universidad de Murcia. 1997.-Sánchez Vidal, A. Programas de prevención e Intervención Comunitaria. PPU. 1993.-Serrano González, MI. La Educación para la Salud del siglo XXI. Díaz de Santos. 1997.-Turabian, JL. Participación Comunitaria en la Salud. Díaz de Santos. 1992.
3. Comunicación y Atención Familiar:
-Carnwath, T. Miller, D. Psicoterapia conductual en asistencia primaria. Martínez Roca. 1986.-Cibanal, L. Introducción a la sistémica y Terapia Familiar. ECU. 2006.-Cibanal, L. Arce, MC. Relación enfermera/paciente. Universidad de Alicante. 1991.-Cibanal, L. Arce, MC. Carballal, MC. Técnicas de comunicación y relación de ayuda en Ciencias de la Salud. Elsevier España. 2003.-Cibanal, L. Martínez Riera, JR. Conceptos básicos de enfermería familiar. Enfo ediciones. 2008.-Gimeno, A. La familia el desafío de la diversidad. Ariel Psicología. 1999.-Gómez Sancho, M. Cómo dar las malas noticias en medicina. Grupo Aula Médica. 1996.-Minuchin, S. Fishman HC. Técnicas de terapia familiar. Paidós Terapia Familiar. 2004.-Minuchin, S. Fishman HC. Familias y Terapia Familiar. Gedisa. 2003.-Valverde Gefaell, C. Comunicación terapéutica en enfermería. DAE. 2007.
4 Enseñanza-aprendizaje enfermería:
-Foucault, M. Vigilar y castigar. Siglo veintiuno de España. 1998.-Bimbela Pedrola, JL. Navarro Matillas, B. Cuidando al formador. Habilidades emocionales y de comunicación. EASP. 2005.
51
-Medina, JL. La pedagogía del cuidado: Saberes y Prácticas en formación Univ. Enfermería. Laertes. 1998.-Medina, JL. Deseo de cuidar y voluntad de poder. La enseñanza de la enfermería. Universitat de Barcelona. 2005.-Schön, DA. La formación de profesionales reflexivos. Paidós. 1992.-Villar Angulo, LM. Alegre de la Rosa, OM. Manual para la excelencia en la enseñanza superior. McGraw Hill. 2004.
5. Investigación:
-Álvarez Cáceres, R. Estadística multivariante y no paramétrica con SPSS. Aplicación CC SS. Díaz de Santos. 1994.-Armijo Rojas, R. Epidemiología básica en Atención Primaria de Salud. Díaz de Santos. 1993.-Badia, X. Salamero, M. Alonso, J. La medida de la salud. EDIMAC. 2002.-Bobenriieth Astete, MA. El artículo científico original. Escritura, estilo y lectura crítica. 1993.-Burns, N. Grove, SK. Investigación en Enfermería. Saunders. 2004.-Coffey, A. Atkinson, P. Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Universidad de Antioquia. 2003.-Gerrish, K. Lacey, A. Investigación en enfermería. McGraw Hill. 2008.-Huth, EJ. Cómo escribir y publicar trabajos en ciencias de la salud. Masson- Salvat medicina. 1992.-Mercado, FJ. Gastaldo, D. Calderón, C. Paradigmas u diseños de la investigación cualitativa en salud. Servicio Vasco de Salud. 2002.-Mercado, FJ. Gastaldo, D. Calderón, C. Investigación cualitativa en salud en Iberoamérica. Métodos, análisis y ética. Servicio Vasco de Salud. 2002.-Pearson, A. Field, J. Jordan, Z. Práctica clínica basada en la evidencia en enfermería y cuidados de la salud. McGraw Hill. 2008.-Polit DF. Investigación científica en ciencias de la salud. Interamericana McGraw Hill. 1991.-Richart, M. et al. Búsqueda bibliográfica en enfermería y otras ciencias de la salud. Universidad de Alicante. 2001.-Sandoval Casilimas, C. Investigación cualitativa. ICFES. 1996.-Silva Ayçaguer, LC. Muestreo para la investigación en Ciencias de la Salud. Díaz de Santos. 1993. -Wolcott, H. Mejorar la escritura de la investigación cualitativa. Universidad de Antioquia. 2003
6. Gestión de Enfermería:
-Baudouin Meunier. La Gerencia de las Organizaciones no Comerciales. MAP. 1993.-Beckhard, R. Pritchard, W. Estrategia para el cambio. La gestión en la organización empresarial. Parramón. 1992.-Blankenship Pugh, J. Woodward-Smith, MA. Guía práctica para la Dirección de personal de Enfermería. DOYMA. 1992.-EUE Santa Madrona. El ejercicio de la dirección desde la perspectiva del cuidar. Obra Social Fundación «La Caixa». 2005.-La Monica, EL. Dirección y Administración en Enfermería. Mosby/Doyma Libros. 1994.-Lamata, F. et al. Marketing Sanitario. Díaz de Santos. 1994.-Llano Señarís, J. et al. Gestión Sanitaria. Innovaciones y desafíos. MASSON. 1999.
52
-Marriner-Tomey, A. Administración y liderazgo en enfermería. Mosby. 1996.-Muir Gray, JA. Atención Sanitaria basada en la evidencia. Churchill Livingstone. 1997.-Salvadores Fuentes, P. Sánchez Lozano, FM. Jiménez Fernández, R. Manual de administración de los servicios de enfermería. Ariel Ciencias Médicas. 2002.-Varo, J. Gestión estratégica de la calidad en los servicios sanitarios. Díaz de Santos. 1993.-Vuori, HV. El control de calidad de los servicios sanitarios. MASSON. 1991.
RECURSOS INTERNET I ATENCION PRIMARIA
Cerca bibliogràfica ( MEDLINE )
National Library of Medicine Pubmed :
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/PubMed/
National Library of MedicineGrateful Med : http://igm.nim.nih.gov/
Avicenna : http://www.avicenna.com/
Medscape : http://medscape.com/
BioMedNet : http://biomednet.com/gateways/db/medline
PÀGINES WEBS RELACIONES AMB LES UNITATS DOCENTS DE CATALUNYA
Podem trobar tota la informació ampliada en els següents enllaços :
http://www.gencat.cat/ salut/ies
http://www.gencat.cat/salut/uudd/
https://unitatdocenttarragona.wordpress.com/
53
54
top related