helena i l'amistat
Post on 11-Mar-2016
228 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Helena i l’amistatMiquel Osset Hernández
Il·lustracions d’Aina Cordoncillo Mitjavila
....................................
Col·lecció Helena 7.14
Primera edició: novembre 2012
Text: Miquel Osset HernándezIl·lustracions: Aina Cordoncillo Mitjavila
Concepció gràfica: Imma Canal
© 2012 d’aquesta edició: Editorial Proteus c/ Rossinyol, 4 08445 Cànoves i Samalús www.editorialproteus.com
ISBN:978-84-15549-71-0Depòsit legal: B.30948-2012
Imprès a Espanya - Printed in Spain
Són rigurosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció to-tal o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mit-jançant lloguer o préstec públics.
....................................
....................................
Helena 7.14
Helena i l’Amistat
Miquel Osset HernándezIl·lustracions d’Aina Cordoncillo
A l’Helena. Per tal que aprendre sigui viure.Miquel Osset Hernández
Al Merlí.Aina Cordoncillo
Índex:
I ................................................................ 9II ..............................................................18III ............................................................25IV ............................................................33V ............................................................. 42V ............................................................. 48VII .......................................................... 54VIII ..........................................................59
9
I
—Ha arribat el papa!El timbre havia sonat i, mirant la imatge
de l�intèrfon, l�Imma havia avisat l�Helena de l�arribada del Miquel.
L�Helena feia poc que s�havia llevat. Com cada diumenge, havia esmorzat més tard de l�habitual. El papa, com era també habitual, portava uns croissants petits d�aquells que veni-en al forn de la cantonada i que tant agradaven a l�Helena, a l�Imma i al papa.
—Què fa tot això per terra?
10
Al terra del menjador hi havia retalls de paper, ninos petits, dibuixos, pintures i l�ipod carregat de cançons.
—No t�he dit que ho recollíssis, Helena?L�Helena no era desendreçada. No ben bé.
L�únic que passava és que era lenta a l�hora de recollir tot allò que ella mateixa escampava. I és clar, els diumenges al matí tot anava una mica més xano-xano.
—Ara… —va dir l�Helena no gaire con-vençuda.
Aquest “ara” podia ser un “després” depe-nent de moltes coses. Quantes i quines coses no se sabia mai del tot abans d�aixecar el to de veu.
L�Imma consultava el correu des del seu ordinador portàtil col·locat sobre la taula del menjador quan va entrar el Miquel.
—Bon dia.—Bon dia.—Bon dia.El papa va deixar les sabates al costat de la
porta.
11
—Què fas, Helena? Com va tot?—Bé —va dir l�Helena aixecant-se del terra.—Mira què porto.L�Helena va dibuixar un somriure i, abans
de mirar què hi havia dins la bossa de paper, ja sabia què trobaria: diumenges, després de la fruita i dels cereals, sempre hi havia alguna cosa més…
—Avui tenim escampada. —No fa gaire que ens hem aixecat —va dir
l�Imma. Fa fred?—No. Al contrari: fa un solet molt bo.Des del menjador es veien els terrats de Vic,
La Guixa i un trosset del Lluçanès. Havia es-campat la boira i el dia era realment bo, de-manava a crits una sortida: una passejada, una excursió…
—Què podríem fer? —va demanar-se l�Imma.
—Quedar-nos a casa— va dir l�Helena.L�Helena era molt d�estar-se a casa. Prefe-
ria sempre quedar-se jugant amb les seves coses
12
abans de sortir. El cert, però, és que un cop era fora s�ho passava pipa anant en patinet o jugant amb les seves amiguetes.
—A casa? —va dir l�Imma—. No, a casa no, mira quin dia fa!
Es va aixecar de la cadira, anà cap a la ter-rassa i sortí a respirar la frescor del dia.
—He portat allò que et vaig comentar —va dir el Miquel.
—El què?—Aquell programa que em vaig descarre-
gar la setmana passada a l�ordinador.—A veure —l�Helena es va apropar cap a
l�USB que el papa treia de la seva butxaca.En Miquel va carregar l�USB a l�ordinador
portàtil de l�Imma i l�Helena va enganxar-se a la pantalla.
—Què és? —va demanar l�Helena.—És un programa que es diu FUNCLAS-
SICS.—FUNCLASSICS?—Sí. FUNCLASSICS.
13
—I què fa?—Doncs et permet entrar-hi i conèixer
gent.—Dins?—Sí, però només una estona. Després tor-
nes a ser aquí. —I, què hi ha a dins?—Gent. Gent molt interessant que va viure
fa molts anys i que té moltes coses per a expli-car.
L�Helena no estava pas segura si el papa li parlava seriosament o no. Sovint feia brometes i l�Helena havia d�esbrinar si era veritat allò que deia o no.
—No m�ho crec —va dir l�Helena.—És un bon programa. Em van parlar d�ell
i la setmana passada me�l vaig descarregar al meu ordinador.
L�Imma havia tancat la porta de la terrassa i també s�havia apropat.
—I com funciona?—Doncs obres aquest menú, veus?
14
15
El papa va desplegar un menú a una pan-talla blava on es podia llegir FUNCLASSICS fent pampallugues.
—I esculls el personatge.—El personatge?—Sí, el personatge.—És una mena de joc en 3D, de simulació
sociocultural, molt interessant.A la pantalla hi van aparèixer fotos i di-
buixos de senyors amb el posat força seriós. Sota les fotos i els dibuixos s�hi llegien els seus noms: Epicur, Pico della Mirandola, Epictet, Diderot…
—Qui són aquests? —va demanar l�Helena.—És gent que va viure fa molts anys i de la
qual podem aprendre molt si llegim i escoltem tot allò que va dir.
—Com per exemple?—Com per exemple per a què serveix
l�amistat o la llibertat.—I això és divertit?—Molt. Vols provar-ho?
16
L�Helena era una mica poruga amb les coses noves però estava molt encuriosida amb aques-ta mena de nova joguina que havia portat el pare.
—Només has de picar aquí, veus?El Miquel va obrir una finestreta.—Escrius el teu nom: Helena.Va aparèixer una foto de l�Helena com a
fons de pantalla.—I esculls el personatge.—El personatge el triaré jo —va dir l�Imma.—Doncs vinga.L�Imma va anar passant pantalles i es va
aturar davant la foto d�una escultura antiga.—Aquest.—Qui és aquest? —va demanar l�Helena.—Epicur.—Qui era?—Epicur era un savi. Va viure fa molt de
temps a l�antiga Grècia.—I què va fer?—Moltes coses, però malauradament s�han
17
conservat pocs llibres seus, així que no ho sa-bem tot. Va ser, però, prou important perquè amb el poc que en sabem ja n�hi ha prou per a saber qui era.
—I per què és important?—Jo crec —va dir en Miquel— que és mi-
llor que ell mateix t�ho expliqui.—Vols dir? —va demanar l�Imma— Ara,
amb el bon dia que fa…—Serà un moment. Vinga, Helena, fes clic
sobre la seva foto.I així ho va fer.
18
II
L�Helena no sabia ben bé com havia anat la cosa; potser s�havia sentit com en l�enlairament d�un avió... No ho sabia del cert, però de cop i volta estava al mig d�un camí que no sabia cap a on portava.
El sol era espatarrant, feia una calor molt forta i no es veien gaire arbres a prop. No s�assemblava gens al paisatge que coneixia.
—I com ho faré per a tornar? —va pensar, amb una mica de por.
A l�Helena, sovint, li costava tastar coses noves, però aquest joc superava tot el que ella
19
podia esperar-se. Va pensar que, bé, si el pare l�havia portat fins aquí, ja trobaria ell la mane-ra de portar-la cap a casa. Però com?
Mentre rumiava això, una remor li va fer entendre que no gaire lluny hi havia gent. I, de fet, no va trigar gaire en aparèixer pel camí un nen que, poc o molt, devia tenir la seva edat. Semblava encuriosit de trobar-se aquella nena allà, al mig del camí.
—Hola.—Hola.—Com et dius?—Helena.—Hola, Helena. Jo em dic Meneceu. Què
fas aquí sola?—No ho sé. Acabo d�arribar.El nen, de cabell molt negre i arrissat, duia
una mena de túnica i una bossa penjant-li de l�espatlla.
—On som? —va demanar l�Helena.—Al camí de Dípilon.—I això on és?
top related