inÀmica actual de la poblaciÓ mundial - urv.cat · (taxa bruta mortalitat) natgr: natural growth...
Post on 09-Sep-2019
3 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Antonio López Gay (tlopez@ced.uab.es)Centre d’Estudis Demogràfics
UNIVERSITAT D’ESTIU 2010 DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDesenvolupament sostenible en el marc demogràfic actual: Malthus tenia raó?
DINÀMICA ACTUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
Universitat d’estiu 2010 de la URV 6 de juliol, Tarragona
Els demògrafs i les dades...
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
El nombre: quants som?
La percepció: quants creiem que som?
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
0
2
4
6
8
10
12
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Món
Població real 6.671
Mitjana classe 6.600
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 61,70
Mitjana classe 64,23
0
2
4
6
8
10
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
França
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 1.324
Mitjana classe 1.181,43
0
1
2
3
4
5
6
7
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Xina
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 7,36
Mitjana classe 6,98
0
2
4
6
8
10
12
14
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Catalunya
GEODEMOGRAPHIC CONTEXT OF THE MAJOR SPANISH METRO AREASLA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 21,07
Mitjana classe 43,62
0123456789
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Austràlia
Població real 3,32
Mitjana classe 18,08
0123456789
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Uruguai
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 3,32
Mitjana classe 18,08
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 8,20
Mitjana classe 29,40
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Somàlia
LA PERCEPCIÓ DE QUANTS SOM…
Població real 133,76
Mitjana classe 72,22
00.5
11.5
22.5
33.5
44.5
Menys de la meitat
20-50% menys
Entre -20% i 20%
20-50% més
Més del 50% més
Nigèria
LA POBLACIÓ DEL MÓN
País Població
1 Xina 1.324
2 India 1.134
3 Estats Units 301,62
4 Indonèsia 225,64
5 Brasil 187,64
6 Pakistan 159,57
7 Bangladesh 142,6
8 Nigèria 133,76
9 Rússia 141,83
10 Japó 127,77
11 Mèxic 105,79
12 Filipines 94,37
13 Vietnam 85,17
14 Alemanya 82,26
15 Etiòpia 79,22
Continent Població
Àfrica 965
Llatinoamèrica i Carib
570
Nordamèrica 342
Àsia 4.029
Europa 731
Oceania 34,5
http://www.sasi.group.shef.ac.uk/worldmapper/
LA POBLACIÓ DEL MÓN
Els components del creixement demogràfic
LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La primera transició demogràfica
Quins elements intervenen directament en el creixement de la població d’una unitat territorial?
CREIXEMENT TOTAL = CREIXEMENT NATURAL + CREIXEMENT MIGRATORI
COMPONENTS DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
CT = (NAIXEMENTS – DEFUNCIONS) + (INMIGRANTS – EMIGRANTS)
NATALITAT MORTALITAT MIGRACIONS
LA TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La teoria de la primera transició demogràfica ens parla del primer període de creixement intens de la població i de la “modernització” demogràfica
LA TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica als països precursors (finals s.XVIII -començ. s.XX)
LA TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica als països precursors (finals s.XVIII -començ. s.XX)
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Àsia
Àfrica
Amèricadel Sud iCentral
Europa, Estats Units, Canadà, Uruguai iArgentina
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Precursors:
Punts de partida, TBN: 35 ‰ ; TBM: 25 ‰
Davallada de la fecunditat generalitzada a partir del 1900-1920.
Incidència de la mortalitat per a la grip de 1918, i la segona guerra mundial.
A més dels països europeus: Uruguai (1890), Argentina (1900), Canadà (1915),
Cuba (1920), Estats Units (1925), i Jamaica (1925).
CBR: Crude Birth Rate
(Taxa bruta natalitat)
CDR: Crude Death Rate
(Taxa bruta mortalitat)
NatGr: Natural Growth
(Taxa de creixement natural)
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Seguidors:
Punts de partida: TBN: 35-40 ‰ ; TBM: 25-30 ‰
Davallada mortalitat a partir 1920. Davallada de la fecunditat a partir de 1950.
Creixement natural en plena transició del 20-25 ‰
Repartiment continental: Àsia: Japó, Corea, la Índia, Sri Lanka o Taiwan. Amèrica:
Puerto Rico, Xile, Martinica, Antigua i Barbados. Àfrica: Maurici i Reunion.
CBR: Crude Birth Rate
(Taxa bruta natalitat)
CDR: Crude Death Rate
(Taxa bruta mortalitat)
NatGr: Natural Growth
(Taxa de creixement natural)
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
CBR: Crude Birth Rate
(Taxa bruta natalitat)
CDR: Crude Death Rate
(Taxa bruta mortalitat)
NatGr: Natural Growth
(Taxa de creixement natural)
A remolc:
Punts de partida: TBN: 40-45 ‰ ; TBM: 25-30 ‰
Davallada mortalitat a partir 1920-30. Davallada de la fecunditat a partir de 1970.
Creixement natural en plena transició del 25 ‰ més perllongat que els seguidors.
Repartiment continental: Àsia: 18 països, Xina, Indonèsia, Tailàndia.
Amèrica: 18 països, Mèxic, Veneçuela, Perú, Colòmbia, Bolívia, la República
Dominicana. Àfrica: 11 països, Algèria, Egipte, Marroc, Tunísia, Sudàfrica , Tanzània.
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Cuers o nouvinguts:
Punts de partida: TBN: 50‰ ; TBM: 30-35‰
Davallada mortalitat a partir 1940. Davallada de la fecunditat a partir de 1980.
Creixement natural en plena transició del 25-30‰
Repartiment continental: Àsia: 12m Vietnam, Cambotja i Laos, Aràbia Saudí, Oman i
Iemen, Afganistan i Iran, Butan, Bangladesh.Amèrica: 5, Guatemala, Haití,
Hondures, Nicaragua i Paraguai. Àfrica: 40 països.
CBR: Crude Birth Rate
(Taxa bruta natalitat)
CDR: Crude Death Rate
(Taxa bruta mortalitat)
NatGr: Natural Growth
(Taxa de creixement natural)
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
1950: Gran part del món dividit en dos, demogràficament parlant. Fecunditat baixa i llarga esperança de vida als països precursors de la transició demogràfica i fecunditat alta i esperances de vida més baixes a la majoria dels altres països.
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
1970: Els països amb menys nivell d'ingressos augmenten l'esperança de vida lentament, però no decreix la seva fecunditat.
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
1985: Els països del sud-est asiàtic presenten ja nivells de mortalitat post-transicionals i una fecunditat clarament en descens. Els països del nord d'Àfrica comencen el retrocès de la fecunditat, mentre la resta de països africans mantenen mortalitat i fecunditat elevats.
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
2009: Augment significatiu dels nivells de mortalitat a l'Àfrica (empitjorats, però, en molts casos pel VIH). La fecunditat és encara molt elevada en molts països de l'Àfrica).
LA DIVERSITAT REGIONAL DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Diverses evolucions de població associades a diverses etapes a la
transició demogràfica (en milions)
País 1950 1975 1990 2009 2025 2050
Suècia 7,0 8,2 8,6 9,1 9,9 10,5Bulgària 7,2 8,7 8,8 7,5 6,7 5,3
Xile 6,1 10,4 13,2 17 19,3 20,6
Tanzània 7,6 15,9 25,4 45 67,4 110
Malàisia 6,1 12,2 18,1 27,8 33,8 39,6
http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=1
http://www.gapminder.org/world/#$majorMode=chart$is;shi=t;ly=2003;lb=f;il=t;fs=11;al=100;stl=t;st=t;nsl=t;se=t$wst;tts=C$ts;sp=5.59290322580644;ti=1920$zpv;v=0$inc_x;mmid=XCOORDS;iid=phAwcNAVuyj0TAlJeCEzcGQ;by=ind$inc_y;mmid=YCOORDS;iid=phAwcNAVuyj2tPLxKvvnNPA;by=ind$inc_s;uniValue=8.21;iid=phAwcNAVuyj0XOoBL%5Fn5tAQ;by=ind$inc_c;uniValue=255;gid=CATID0;by=grp$map_x;scale=lin;dataMin=0.855;dataMax=8.7$map_y;scale=lin;dataMin=23;dataMax=86$map_s;sma=49;smi=2.65$cd;bd=0$inds=
EL RESULTAT: L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA
1600 ≈ 500 milions hab.
1800 ≈ 1.000 milions hab.
1925 ≈ 2.000 milions hab.
1960 ≈ 3.000 milions hab.
A partir de 1960 la poblacióaugmenta en 1.000 milionscada 11-14 anys.
Observar el poc decalatge temporal entre la població de tot el món i el moment en què el volum dels països en vies de desenvolupament arriba al mateix nivell
0.00%
0.50%
1.00%
1.50%
2.00%
2.50%
1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010
Creixement relatiu anual de la població del món
EL RESULTAT: L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA
Universitat Autònoma de Barcelona
EL RESULTAT: L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA
LA POBLACIÓ DEL MÓN
Font: Atles de la diversitat, Enciclopedia Catalana, 2004,
Taxa de creixement des de 1975 al 2000
Creixement natural
Decreixement naturalCreixement migratori i natural
Creixement natural
Creixement natural
Estabilitat poblacional
El descens de la mortalitat
La transició epidemiològica
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
5.1.1. Formulació clàssica de la teoria epidemiològica
Patró epidemiològic que comporta el pas d’un règim d’alta mortalitat a un règim de baixa mortalitat:
1) Pas d’una situació on la mortalitat per malalties infeccioses i parasitàries (transmissibles) són predominants a una situació on ho seran les malalties degeneratives (no transmissibles) i la mortalitat per accidents. (Malalties com la febre tifoide, tuberculosi, còlera, diftèria, pesta i malalties similars van disminuir com les principals malalties per ser reemplaçades principalment per malalties cardíaques, càncer, diabetis, úlceres gàstriques, accidents...)
2) Pas d’una mortalitat que afecta a totes les edats, però especialment a les edats més joves, a una mortalitat quasi exclusivament concentrada a les darreres edats.
3) Pas d’una societat on la mortalitat marca les pautes del perfil sanitari, a una societat on és la morbiditat l’element predominant.
Models bàsics segons les variacions temporals i regionals.
1) Model clàssic o Occidental: dos segles, s’adequa a l’esquema clàssic de tres etapes. Mortalitat descendeix de forma gradual, resultat de les millores socials, econòmiques i ambientals, i influeixen també les millores nutricionals i els hàbits de salut.
2) Variant accelerada del model clàssic: Japó, Europa de l’Est i Rússia. Major rapidesa en el procés i paper més important dels avenços mèdics i sanitaris, en combinació amb les millores socials.
3) El model retardat o aplaçat: la majoria dels països amb menys PIB. La reducció de la mortalitat es produeix sobretot a partir de la segona guerra mundial, degut a factors externs: campanyes internacionals de prevenció i als programes d’assistència maternal i nutrició. Inclusió de l'ús massiu d'antibiòtics i programes d'eradicació de malalties endèmiques. Menor incidència de les variables endògenes, lligades al desenvolupament social i econòmic.
4) El model retardat millorat: països en vies de desenvolupament millor situats que el conjunt. Xina, Taiwan, Corea del Sud. Més incidència variables endògenes.
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Període en què se supera una esperança de vida superior als 40 anys.
Taxa de mortalitat per edat i sexe,
United Nation Demographic Yearbook 2002
0
1
10
100
1000
0-1
5-9
15-1
9
25-2
9
35-3
9
45-4
9
55-5
9
65-6
9
75-7
9
85-8
9
95-9
9
Edat
Taxa
(per
1000
habita
nts)
Dinamarca - homes Dinamarca - dones Japó - homes
Japó - dones Malawi - homes Malawi - dones
Botswana - homes Botswana - dones
-Japó, país amb els millors nivells de mortalitat femenina (E0 86,2)
-Dinamarca, un dels països amb la pitjor mortalitat femenina entre els països més desenvolupats. (E0
80,5). Tabac?http://www.who.int/tobacco/en/atlas40.pdf
- Malawi, alts nivells de mortalitat infantil (al voltant 100‰). No el pitjor del món.
- Botswana, alta incidència de la SIDA en edats adultes.
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
País ≈ 1970 ≈ 1990 ≈ 2005
E70H E70M E70H E70M E70H E70M
França 10,2 13,1 12,46 16,0 14,5 18,1
Suècia 10,87 13,13 12,11 15,22 14,1 16,6
Espanya 10,5 12,44 12,21 15,07 13,6 16,8
Japó 10,07 12,4 13,14 16,78 14,8 19,3
Estats Units 10,6 13,4 12,2 15,3 13,3 15,6
Argentina 10,18 12,4 10,37 12,47 11,1 14,7
L'allargament de la vida
Esperança de vida als 75 anys, 1970-2005
Font: Demographic yearbook
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
ÀfricaCauses
desconegudes i altres causes9,2%
Accidents i violència6,9%
Condicions perinatals
5,4%
Malalties
respiratòries11,9%
Malaltiescardiovasculars
9,2%
Càncer5,1%
Altres malalties infeccioses i parasitàries
31,6%
SIDA20,6%
AmèricaCauses
desconegudes i altres causes
18,5%
Accidents i
violència9,4%
Condicions
perinatals
2,8%
Malalties respiratòries
10,1%
Malalties cardiovasculars
33,5%
Càncer19,2%
Altres malalties infeccioses i parasitàries
4,9%
SIDA1,5%
Tenir en compte diferents estructures per edat en interpretar els resultats. Allà on hi ha un percentatge de població més envellida hi haurà més població que mor degut a malalties relacionades amb aquesta franja d'edat
Amèrica: aquest és l'agregat de tot el continent, diversitat regional interna
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Les causes de mort: l'abisme regional:
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Magreb i Orient Mitjà
SIDA1,4% Altres malalties
infeccioses i parasitàries23,0%
Càncer7,0%
Malalties cardiovasculars
24,9%
Malalties respiratòries
12,8%
Condicions perinatals7,5%
Accidents i violència9,7%
Causes desconegudes i altres causes
13,7%
Europa
Causes desconegudes i altres causes
10,4%Accidents i violència7,9%
Condicions perinatals
0,7%
Malalties respiratòries
7,4% Malalties cardiovasculars
52,0%
Càncer19,6%
Altres malalties infeccioses i parasitàries
1,8%
SIDA0,3%
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Sudest Asiàtic
Causes desconegudes i altres causes
12,2%Accidents i violència10,1%
Condicions perinatals
7,1%
Malalties respiratòries
15,2% Malalties cardiovasculars
26,2%
Càncer8,0%
Altres Malalties infeccioses i
parasitàries18,2%
SIDA3,1%
Pacífic Oest
SIDA0,5%
Altres Malalties infeccioses i
parasitàries5,6%
Càncer19,2%
Malalties cardiovasculars
32,2%
Malalties respiratòries
18,8%
Condicions perinatals
3,0%
Accidents i violència10,2%
Causes desconegudes i altres causes
10,7%
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Evolució de la Població Afectada pel VIH-SIDAal món
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Evolució de la Població Afectada pel VIH-SIDAal món
EL DESCENS DE LA MORTALITAT: LA TRANSICIÓ EPIDEMIOLÒGICA
Prevalència del VIH-SIDA als països d'Àfrica
País Prevalència (%) PLHIV (miilons) Població (milions) % Població TFR
Sudàfrica 20.1 4.03 47.4 6.5 2.8
Namíbia 22.5 0.19 2 0.27 3.8
Lesotho 31.0 .22 1.7 .23 5.3
Swazilàndia 33.4 .14 1 .14 3.8
Botswana 38.8 .28 1.7 .23 3.1
Zimbawe 33.7 1.9 13 1.8 3.4
Mozambic 13.0 1.1 19.7 2.7 5.4
Malawi 15.0 .81 12.8 1.76 6
Zàmbia 21.5 1.1 11.6 1.6 5.5
Congo 7.2 .12 3.9 .54 6.3
Tanzània 7.8 1.3 38.3 5.3 4.9
Uganda 5.0 .6 28.8 4.0 7.1
Kènia 15.0 2.2 34.2 4.7 5.0
Àfrica Central 12.9 .22 40.5 5.0 4.9
Camerún 11.8 .82 16.5 2.3 4.5
Nigèria 5.8 3.2 131.5 18.1 5.7
Costa d’Ivori 9.7 .74 18.1 2.5 4.9
Etiòpia 6.4 2.1 77.4 10.6 5.7
L'esfondrament de la fecunditat
La segona transició demogràfica
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
CONDUIR AMB PRESSES ÉS
TAN ESTÚPID COM FER
L’AMOR AMB PRESSES
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Cronologia dels canvis demogràfics a Europa des de 1960. Es poden establir quatre fases que afecten a la majoria de països europeus amb diferent calendari i intensitat:
1) 1960-1970:a) Retardament del calendari nupcial. Matrimoni més tardà.b) Increment del nombre de divorcisc) Escurçament de la durada dels matrimonis (conseqüència de l'anterior punt)d) Descens de les proporcions de primeres núpcies (més freqüència segones, terceres... núpcies)f) Final del baby boom: descens de la fecunditat a totes les edats.
2) 1970-1985:
a) Aparició i extensió de la cohabitació. Països escandinaus els primers exemples clars
d'aquest tipus de relació. Extensió a partir d'aquests països.
b) Increment dels naixements fora del matrimoni.
c) Continua el descens de la natalitat (i s'inicia als països mediterranis)
d) S'intensifica el creixement de les taxes de divorci. Reconeixement i adopció de
polítiques més liberals per a la dissolució del matrimoni (Espanya, llei del divorci a
l'agost del 1981).
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
3) 1985-1995:
Països eix nord-centre:
a) Estabilització de les taxes de divorci.
b) Extensió de la cohabitació post-marital i de les relacions LAT (Living Apart
Together) (Casos famosos: Woody Allen i Mia Farrow vivien a diferents
apartaments, a banda i banda del Central Park)
c) Recuperació de la fecunditat en les dones majors de 30 anys, a la que
seguirà una relativa recuperació a edats més joves.
d) Continua incrementant-se la fecunditat extramatrimonial.
Països eix sud-Mediterrani:
a) Segueix baixant la nupcialitat (retard emancipació i canvis conductes).
b) Segueix baixant la fecunditat (retard nupcialitat)
c) La cohabitació és encara poc rellevant.
d) La proporció de fills nascuts fora del matrimoni és superior al passat, però
encara relativament baixa.
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
4) 1995- actualitat:
a) Recuperació de la fecunditat al sud i est d'Europa (tot i això amb valors per
sota dels nòrdics).
Les majors de 30 anys, generacions plenes, en molts casos tenen els fills
que havien posposat en el calendari.
Contribució de les dones migrants.
b) Augment dels fills nascuts fora del matrimoni al Sud d'Europa (Grècia
excepció), però sempre per sota dels nòrdics.
c) Segueix augmentant la divorcialitat.
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA. EUROPAESCANDINÀVIA
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
DINAMARCA
FINLÀNDIA
NORUEGA
SUÈCIA
ISLÀNDIA
PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA (I)
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
IRLANDA
FRANCA
REGNE UNIT
BÈLGICA
LUXEMBURG
HOLANDA
PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA(II)
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
ÀUSTRIA
SUISSA
ALEMANYA
R.F.A
R.D.A
HONGRIA
TXECOSLOV.
REP. TXECA
ESLOVÀQUIA
MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
PORTUGAL
ITÀLIA
ESPANYA
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA. EUROPAMEDITERRÀNIA ORIENTAL (I)
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
GRÈCIA
ALBÀNIA
BULGÀRIA
ROMANIA
TURQUIA
MEDITERRÀNNIA ORIENTAL (II)
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
CROÀCIA
MACEDÒNIA
R.F. IUGOS
IUGOSLÀVIA
ESLOVÈNIA
PAÏSOS BÀLTICS I POLÒNIA
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
POLÒNIA
ESTÒNIA
LETÒNIA
LITUÀNIA
L'ESFONDRAMENT DE LA FECUNDITAT I LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
Evolució de les taxes específiques de fecunditat. Barcelona, 1927-2008
0 ‰
50 ‰
100 ‰
150 ‰
200 ‰
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
tasa
de
fecu
nd
idad
f15-19 f20-24 f25-29
0 ‰
50 ‰
100 ‰
150 ‰
200 ‰
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000ta
sa d
e fe
cun
did
ad
f30-34 f35-39 f40-44 f45-49
% DE NAIXEMENTS EXTRAMATRIMONIALS
ESCANDINÀVIA
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
DINAMARCA
FINLÀNDIA
NORUEGA
SUÈCIA
ISLÀNDIA
PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA (I)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
IRLANDA
REGNE UNIT
HOLANDA
BÈLGICA
LUXEMBURG
FRANCA
PAÏSOS DEL NORD I CENTRE D'EUROPA(II)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
ÀUSTRIA SUISSA
ALEMANYA HONGRIA
R.F.A R.D.A
TXECOSLOV. REP.CHEC
ESLOVÀQUIA
MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
ITÀLIA
PORTUGAL
ESPANYA
% DE NAIXEMENTS EXTRAMATRIMONIALS
MEDITERRÀNIA ORIENTAL (I)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
BULGÀRIA
GRÈCIA
ROMANIA
MEDITERRÀNIA ORIENTAL (II)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
ESLOVÈNIA
BÒSNIA-HERZ
CROÀCIA
MACEDÒNIA
PAÏSOS BÀLTICS I POLÒNIA
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
1960 1964 1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004
POLÒNIA
LITUÀNIA
LETÒNIA
ESTÒNIA
La transició de la mobilitat
Migracions internacionals
MIGRACIONS INTERNACIONALS I MOBILITAT RESIDENCIAL
Migracions internes
La transició de la mobilitat i la transició demogràfica:
I. Fase pre-transicional: escassa mobilitat, jornalers estacionaris relacionats amb l’agricultura.
II. A l’inici de la transició demogràfica, s’observa un increment de la mobilitat habitual, moviments massius del camp a la ciutat, i emigració a les colònies.
III. En la fase avançada de la transició, la mobilitat habitual s’incrementa, l’èxode rural disminueix i l’emigració a l’estranger acaba o declina.
IV. A les societats post-transicionals, la mobilitat habitual lligada al treball i a l’oci s’incrementa, l’èxode rural és feble o nul, s’incrementa la immigració interurbana, alhora que s’incrementa la immigració estrangera.
V. Les societats hiper-avançades del futur: disminució de la immigració internacional, quasi ha desaparegut l’èxode rural, segueix incrementant-se la migració interurbana i la mobilitat habitual s’estabilitza absorvida pel teletreball.
MIGRACIONS INTERNACIONALS I MOBILITAT RESIDENCIAL
LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL
Les migracions abans de la Segona Guerra Mundial
Les migracions internacionals, del 1950 al 2000
LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL
LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL
LA MIGRACIÓ INTERNACIONAL
LA MIGRACIÓ INTERNA
Les migracions internes: redistribució de la població i ordenació territorial.
Migració interna als països desenvolupats. Saturació del centre, suburbanització i revalorització del centre:
1.) Saturació del centre i suburbanització:
- Dècada dels 50 als Estats Units com a procés d'abandonament dels centres i primeres corones de la ciutat central. Empitjorament intens de les condicions de vida als centres com a conseqüència de la fugida de la població. Centre = crim i delinqüència. Suburbis = paradigma de la felicitat.
- A Europa no és un procés tan lligat amb l'abandonament dels espais centrals, sinó a la seva saturació. Diferents cronologies, abans al nord i centre d'Europa. Al sud, sobretot a partir dels 80. És impossible allotjar més població al centre
- El desenvolupament de les regions Metropolitana i la relocalització de les activitats econòmiques, el desenvolupament de les infrastructures i del transport metropolità són processos paral·lels.
LA MIGRACIÓ INTERNA
LA MIGRACIÓ INTERNA
LA MIGRACIÓ INTERNA
L'abandonament de la primera corona a Detroit.
LA MIGRACIÓ INTERNA
LA MIGRACIÓ INTERNA
LA MIGRACIÓ INTERNA
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LA RMB
Municipide BCN
< 1010-14
15-1920-29
30-44> 45 km
1960 PoblacióPes a la
RMB
BCN: Ciutat
Central1.526.550 53,77%
< 20 km 606.557 21,37%
> 20 km 705.694 24,86%
1950 - 1960
≥ 100%65 -99.9%
40 – 64.9%25 – 39.9%10 – 24.9%< 10%
≤ -5%0 - 4.9%
Creixement de la població (%) a la RMB segons distància a la ciutat central
LA MIGRACIÓ INTERNA
< 1010-14
15-1920-29
30-44> 45 km
2001 PoblacióPes a la
RMB
BCN: Ciutat
Central1.503.884 31,29%
< 20 km 1.842.816 38,34%
> 20 km 1.459.227 30,36%
≥ 100%65 -99.9%
40 – 64.9%25 – 39.9%10 – 24.9%< 10%
≤ -5%0 - 4.9%
Population growth (%) in the Metro Area by distance to Central City
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LA RMB
1991 - 2001
Municipide BCN
LA MIGRACIÓ INTERNA
La saturació de la ciutat central a través d'alguns indicadors:
Evolució de la població i llars, 1950-2001
Municipi de Barcelona
0
250,000
500,000
750,000
1,000,000
1,250,000
1,500,000
1,750,000
1950 1960 1970 1981 1991 2001
2
2.5
3
3.5
4
4.5
Population Households Persons/ Household
Barcelona a la Regió Metropolitana
Municipi de Barcelona i corones metropolitanes
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
19
40
19
50
19
60
19
70
19
80
19
90
20
00
20
10
BCN 1st Metro Ring 2nd Metro Ring
LA MIGRACIÓ INTERNA
2.) Reurbanització: Revalorització dels centres i renovació demogràfica:
- Finals anys 70 primers "Back to the city movements" als Estats Units per part de població jove, professionals... unes dinàmiques que es fan més òbvies i s'estenen a més grups de població a les principals metròpolis americanes i europees a la dècada dels 80 i 90. Els "condos" als downtowns nordamericansi els "lofts" i apartaments antics als centres històrics europeus.
- Revalorització dels elements lligats amb la centralitat. A Europa, rehabilitació dels centres històrics.
- La major part de grans ciutats centrals dels països desenvolupats han viscut una inflexió en l'evolució de la població entre les dècades dels 90 i 00. Havien conegut un descens de la població entre els 60-90 que ha vist fre.
LA MIGRACIÓ INTERNA
- Substitució de la població als espais centrals. Hi ha un sostre poblacional al que es va arribar fa temps, amb la revalorització del centre es pot produir una substitució de la població.
- La reurbanització no ha vingut a substituir a la suburbanització. A la Regió Metropolitana de Barcelona, per exemple, durant la dècada del 2000 s'han produït simultàniament.
3.) Recentment també es parla de contraurbanització per definir el procés de desplaçament de la població de zones urbanes a zones rurals, a vegades mantenint el vincle laboral (llarg commuting = llargs desplaçaments que sovint es limiten a dies concrets per setmana) o sense mantenir-ho, els neorurals.
LA MIGRACIÓ INTERNA
Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)
http://www.nytimes.com/interactive/2010/01/10/nyregion/20100110-netflix-map.html
LA MIGRACIÓ INTERNA
Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)
LA MIGRACIÓ INTERNA
Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)
LA MIGRACIÓ INTERNA
Segregació residencial i preferències cinematogràfiques.Dades de Netflix (empresa de lloguer de pel·lícules per correu)
LA MIGRACIÓ INTERNA
http://fundrace.huffingtonpost.com
Segregació residencial i preferències pol·lítques.Mapa de les donacions en la cursa presidencial de 2008 a Minneapolis – St. Paul
Blau: demòcrates. Vermell: republicans
El futur: les projeccions demogràfiques
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
Font: World Urbanization Prospects. The 2007 Review. División de Población de Naciones Unidas.
LES PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES
Evolució de la població de 0-14 i 60+ anys al món
GRÀCIES!
Antonio López Gay (tlopez@ced.uab.es)Centre d’Estudis Demogràfics
UNIVERSITAT D’ESTIU 2010 DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDesenvolupament sostenible en el marc demogràfic actual: Malthus tenia raó?
Universitat d’estiu 2010 de la URV 6 de juliol, Tarragona
top related