joanet el golut

Hi havia una vegada una banda d’amics queun dia decidí anar d’excursió a la muntanya.

Es posaren en camí, contents d’estartots junts. Però de sobte…

No sé on estem! No trobe aquest lloc al mapa!

Què dius!? Ensquedarem ací per sempre!

No passa res! Com es de nit, dormirem en aquella cova.

Tots s’adormiren ràpidament, excepte Joanet, queli entrà la fam.

Menjaré un poquet de panís…

Al dia següentno quedava niuna panotxa itots van saberque fou enJoanet

Què bones estaven lespanotxes!

A pesar d’això,continuaren elseu viatge iarribaren alcim de lamuntanya enple migdia.

No paraven de queixar-se de quant els calentavael Sol.

Es començaren a sentir uns sorollsextranys que venien de la seua panxa.

Pop

Pop

Pop

La veritat és queJoan no se sentiamolt bé desprésde tant demenjar…

I en el moment en què més famolencs se sentien laresta i quan menys ho esperaven…

La panxa deJoan estallàenrossetes!!!

Tots pogueren menjar i Joanet va aprendreque és millor compartir les coses