la desintegració de yugoslàvia

La desintegració de Yugoslàvia

Participants del conflicte.Les sis repúbliques balcàniques van ser:- Sèrbia- Croàcia- Eslovènia- Bòsnia i Hercegovina- Macedònia- Montenegro

Inici del moviment

- El conflicte va donar-se cap a 1991.- Desintegració de l’Estat comunista.- Substitució de l’Estat comunista per la Federació Yugoslàva.- Oposició de Sèrbia en que Croàcia arribès a la presidencia col·lectiva.

Problemes del moviment

- Desig de Croàcia i Eslòvenia a independitzar-se.- Oposició de Sèrbia contra les dues repúbliques.- Atac de militars serbis a Croàcia fent esclatar així una guerra civil.

Resolució del conflicte

-Al 1992 la UE va intervenir per resoldre el conflicte a favor de les repúbliques.- Van ser considerats estats Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia i Montenegro.- Macedònia va independitzar-se al 1991, però no va ser considerada estat fins el 1993, amb discussions amb Grècia. Al 1995 van normalitzar les seves relacions.

La guerra de Bòsnia

Causes • Moltes tensions entre ètnies després de la

dissolució de Iugoslàvia. • Independència de Bòsnia, aquest fet anava

en contra dels interessos de Sèrbia. • Objectiu de Sèrbia de unir a tots els serbis en

un mateix estat. • La majoria de la població de Bòsnia era

musulmana, els polítics de Sèrbia van establir una neteja ètnica.

Desenvolupament del conflicte

• Els serbis ataquen als croates i bosniàns i els expulsen de les seves terres. • En poc temps, els serbis arriben a controlar el 70% de Bòsnia. • Mentrestant, comença un conflicte entre els croates i els bosnans. • Arriben els “Acords de Washington” on els croats i bosniàns firmen la pau. • Al 1994 la OTAN intervé atacant als serbis per entrar en una zona

protegida per la ONU. • Entre els bosniàns, els croats i la OTAN, els serbis perden molt de territori. • Al 1995 arriben els acords de pau de Dayton, acaba la guerra i Bòsnia

queda fragmentada en la federació croatomusulamana i la república Sèrbia de Bòsnia.

Conseqüencies • La mort de més de 250.000 persones. • La mort de més de 800.000 musulmans, per culpa de la neteja ètnica que

van realitzar els serbis. • 1.200.000 refugiats. • Destrucció de moltes infraestructures. • Un fort impacte economic. • La destrucció de un sistema de govern.

Kosovo era una província de l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, però al desintegrar-se aquesta, Kosovo va quedar unida a Sèrbia.

Kosovo era un territori on hi predominava la poblacio albanesa, com a causa d'això, el president de serbia, Slobdan Milosevic, va dur a terme unes politiques de homogenïtzació, seguidament d'una neteja ètnica.

La Guerra de Kosovo

Els Conflictes

Tot això va fer que es produïssin els següents dos conflictes:

-El primer, del 1996 al 1999, amb una sèrie de conflictes de guerrilla entre els independentistes albanesos i les tropes sèrbies i iugoslàves.

-El segon, del 24 de març al 10 de juny del 1999, va sorgir amb l'intervenció de l'OTAN amb un seguit d'atacs bombarders. Mentrestant, continuava el conflicte anterior.

Conseqüencies del conflicte

-A la vora de 12.000 morts entre civils i albanesos.

-Una gran migració albanesa a camps de refugiats a els països veïns (amb condicions precàries).

Al finalitzar la guerra, la mejoria de refugiats serbis, van retornar a les seves llars, fet que va produir que molts residents sèrbis a Kosovo, s'en haguesin d'anar refugiats com a conseqüencia de venjança.

Finalment el 2008, Kosovo va aconseguir l'independència.

La independència de Montenegro

La República Federal de Montenegro, que més endevant va passar a anomenar-se República Socialista de Montenegro, era una unitat federal, dins l'antiga Iugoslàvia. Posteriorment, amb la caiguda del comunisme, el terme “socialista” es va suprimir del nom.

Amb la caiguda de Iugoslàvia, Sèrbia i Montenegro, es van unir formant així la República Federal Yugoslàva, que l'any 2003 va passar a anomenar-se Federació de Sèrbia i Montenegro, per a igualar l'importancia de els dos països.

Les agrupacions pro independentistes de montenegro, amb el pas del temps van presionar, fins que el 3 de juny del 2006, amb l'aprovació d'un referèndum amb un suport del 55'5% de la població, Montenegro va quedar reconegut oficialment com a un país.