l’aparador 22 un art que es replega · 2019. 1. 12. · l’espai cultural de la ciutadella de...

Post on 01-Feb-2021

5 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

  • ART

    9 DIVENDRES, 11 DE GENER DE 20198

    CARLA MONTOTOAmics del Museu d’Art de

    Girona. Carrer Ciutadans, 18 HDel 3 al 23 de gener. De dillunsa divendres de 16.30 a 20 h. Fes-tius tancat.

    !COL·LECTIVA

    Bòlit, Centre d’Art Contem-porani de Girona. Bòlit_LaRam-bla H Fins el 13 de gener. De di-lluns a divendres de 9 a 19 h. Dis-sabtes de 9 a 14 h i de 15 a 20 h.Festius de 9 a 14 h.

    !

    En el marc del projecte Life Plete-ra, promogut per procedir a la desur-banització i restauració de la maresmade la Pletera a Torroella de Montgrí(vegeu www.lifepletera.com), s'ha pro-duït una anomalia: incorporar aaquest procés de regeneració naturaluna sèrie d'intervencions artístiques(de signe molt divers però amb uns in-teressos compartits) dessota l'epígrafLloc, memòria i salicòrnies. Els artistesque han participat al projecte presen-tat són Jordi Morell, Esteve Subirah,Joan Vinyes, Ivó Vinuesa i Isadora Will-son. L’exposició que es pot veure al Bò-lit de Girona és una adaptació de laque es va poder veure al Museu de laMediterrània del 19 de maig al 27 dejuny de 2018. E. CAMPS

    MIQUEL S. VILÀPalau de l’Abadia de Sant

    Joan de les Abadesses. H Del15 de desembre al 17 de febrer.Diari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Festius de 10 a 14 h.

    !

    Exposicions com la que actual-ment es pot veure a l’Abadia sónuna bona mostra de com el romànici els Pirineus són valors culturalsque poden ser actualitzats: escultu-ra que torna a les possibilitats de lafusta entesa com a matèria singulari autòctona. L’invent és dels queconté ecos poderosos, sobretot,gràcies al doble moviment que ge-nera el treball, sempre lent i esmer-çat, amb un material tant connotat:per una banda, fa possible escodri-nyar la vida que roman enregistra-da en totes les fibres vegetals; perl’altra, emprar la fusta permet al’escultor realitzar un exercici de ge-nealogia personal que sol estar ínti-mament relacionat amb el paisatgemés proper. E. CAMPS

    Joan Paradís (Figueres, 1941) ésun artista inexplicablement se-cret. Amb només 21 anys va expo-sar al Museu de l’Empordà on en-cara es conserva «La vetlla de lamonja», una pintura fundacionalque segueix reverberant amb for-ça (es pot veure a la col·lecciópermanent). Viu i treballa a lamateixa ciutat on va néixer.Sigui com sigui, la manca degrans exposicions monogràfiquesi la seva absència en els principalscircuits galerístics ha convertitParadís en una mena de mite vi-vent. Ha hagut d’esperar a l’arri-bada del nou mil·lenni per co-

    mençar a «renéixer» en compta-des exposicions col·lectives, comla que va protagonitzar el 2011 al’Espai Cultural de la Ciutadella deRoses amb el seu amic Miquel Du-ran: la mostra era el resultat deset mesos de treball a quatremans realitzat en un local habili-tat com a estudi al desaparegutcafè Astoria de Figueres. Es trac-tava de 10 teles (195 x 136 cm.)que sorprenien pel seu inusual in-terès plàstic i per la coherència,malgrat la duplicitat d’intel·ligèn-cies implicades, que mostraven.L’exposició que es podrà veure ala galeria Lola Ventós de Figueresés, en paraules d’Alfons Romero,«una prova irrefutable que JoanParadís no ha deixat mai l’art, queno ha declinat la producció apar-tat dels circuits de les galeries.Que no ha entès la pintura, estric-tament com una mercaderia».Doncs això: una de les cites inelu-dibles amb l’art des d’ara i fins afinals d’any. E. CAMPS

    PARADÍS I PUIGGaleria d’Art Lola Ventós,

    Figueres. Calçada dels Monjos,25 H Del 3 novembre al 31 degener. Dilluns i dimarts de 18 a20 h. Dimecres d’11 a 13 h i de18 a 20 h. Divendres i dissabtesd’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Festiustancat.

    !

    Mela Muter (1876-1967), polone-sa d’origen i establerta a París desdel 1901, va esdevenir una de lespintores més reconegudes durantla primera meitat del segle XX. Lamostra, la més complerta d’aques-ta artista polonesa presentada aCatalunya fins ara, explora la rela-ció de l’artista i d’alguns del pintorspolonesos establerts a París durantla primera meitat del segle XX ambCatalunya i en subratlla la seva re-lació amb l’art català del moment.L’exposició, impulsada pel Museud’Art de Girona, ha comptat ambun comissariat compartit de leshistoriadores de l’art Glòria Bosch iSusanna Portell i el doctor en his-toria de l’art polonès Artur Tani-kowski. E. CAMPS

    MELA MUTERMuseu d’Art de Girona.

    Pujada de la Catedral, 12 H Del24 de novembre al 23 d’abril.Diari de 10 a 19 h. Diumenges ifestius de 10 a 14 h.

    !

    MANEL GRÀVALOS

    MONTOTO

    MELA MUTER

    S. VILÀ

    E. CAMPS

    Avui divendres (19 h.) es pre-senta l’exposició fotogràfica Cig-nes, Veritat i Bellesa. Segons elsseus organitzadors, aquest tre-ball fotogràfic vol ser una crida«a estar atents a aquells senyalsque ens donen pistes sobre onens podrem saber cignes, on tro-barem el nostre lloc, com topa-rem amb aquell element que ensmou, que dóna sentit a la nostradedicació vital i que ens omple».L’exposició també explora la re-lació entre aquest procés dedescobriment i la capacitat d’i-dentificar la veritat amb la belle-sa i la bellesa amb la veritat: «Elcigne —conclou Montoto— ésbell, i representa la veritat del’aneguet lleig». E. CAMPS

    La pintura moderna era domèsti-ca. Volem dir que si la modernitat s’i-nicia amb l’aparició de la burgesia,aleshores la pintura també va haverd’adaptar els seus temes i formats auna nova classe que ja no viva ensumptuosos palaus (episcopals o re-ials) sinó en cases unifamiliars on, demanera invariable, el negoci ocupa-ria la planta baixa (amb el seu cor-responent «aparador» a peu de car-rer). El millor exemple d’aquest «apri-mament» dels formats i de secula-rització dels temes tractats ens el re-gala l’art realitzat als Països Baixos alllarg dels segles XV i XVI: en directaoposició a l’imaginari promogut perl’ocupació espanyola de la casa d’Àus-tria, els artistes holandesos i fla-mencs van apostar pels interiors do-mèstics, ja sigui retratant-ne els ob-jectes (pantagruèliques natures mor-tes i bodegons) com els seus prolíficshabitants. A tall d’exemple, n’hi hau-ria prou comparant el cèlebre Matri-moni Arnolfini de Van Eyck amb la Pie-tat Desplà de Bartolomé Bermejo(ambdues de mitjan segle XV): men-

    tre que el cordovès necessita unafusta de gairebé tres metres per re-presentar el «pathos» cristià, el mes-tre flamenc en fa prou amb tres pamsper immortalitzar unes noces amb in-dissimulada aparença de transacciócomercial. El déu dels catòlics maimés seria el mateix que el dels pro-testants.Paradoxalment, aquesta història d’a-primament (o d’adaptació de l’art alformat domèstic) s’estronca amb cer-ta brusquedat a partir dels anys qua-ranta del segle passat: el paradigmaamericà s’emancipa de l’europeugràcies a l’expressionisme abstracte,una pintura de vastes superfícies queés capaç d’absorbir, literalment, al’espectador (Pollock, Rothko). Elfred formalisme renega del passatamb la mirada posada vers un futurque encara és percebut amb cert op-timisme. En qualsevol cas, el pro-gressiu «engreixament» de l’art a par-tir de la segona meitat del segle XX noés exclusiu de la pintura: l’obsessió detota una nova generació d’artistesque treballen amb el mitjà fotogràfic—explica Jeff Wall— per trobar un sis-

    tema legítim per tal que la fotografiaocupés els espais arquitectònics iculturals reservats a la pintura els por-ta a practicar una mena de neo-pic-torialisme que encara perdura (perser més exactes, és a partir de la dè-cada dels vuitanta quan comencen autilitzar-se, de manera generalitzada,els grans formats que trencaven el pa-tró modern de la còpia petita segonsla pauta de l’obra gràfica o de la pà-gina impresa així com la irrupció delconcepte de quadre fotogràfic, evi-dentment manllevat del paradigmapictòric).Expliquem tot això per posar de ma-nifest una gran contradicció: la pro-ducció artística dels darrers seixan-ta o setanta anys ha anat donant l’es-quena progressivament a les matei-xes classes mitjanes (burgesia) que,en origen, en va fer possible la ger-minació. Òbviament, el paper jugatper les institucions en aquest procésés crucial: els grans museus i elscentres d’art s’han convertit en elsmecenes contemporanis, mentre queels comissaris i tecnòcrates de tornacaben marcant tendència com, se-

    EUDALD CAMPS

    L’APARADOR 22!ÉS POSSIBLE RECUPERAR FORMATS MÉS DOMÈSTICS PER AL’ART CONTEMPORANI? HI HA ALTERNATIVES ALS GRANS ESPAIS CULTURALS?

    Entre la teoria

    i la pràctica

    Patrícia MasedaCalamita (Girona,

    1977) és llicenciadaen Història de l’Art iMàster en Comuni-cació i Crítica d’Art

    per la Universitat deGirona. Comença a

    desenvolupar el seutreball artístic amb

    l’escultura l’any2014, treballant

    amb materials comel paper i el cartró

    per crear uns vo-lums que han evolu-cionat de les formesabstractes fins a unestil figuratiu propi.

    Aquestes escultures,anomenades genèri-

    cament «volumsimaginaris», mos-tren formes molt

    subtils que es mani-festen entre els

    plecs del paper, defi-nits entre la llum i

    les ombres.

    ! Un art que es replega

    Diari de Girona

    A Jaume Faixó (Girona 1952 -1998) se l’associa amb una abs-tracció geomètrica que, en el fons,representa un parèntesi d’una dè-cada (entre els 26 i el 36 anys)contingut dins de períodes proto-figuratius i de gestualitat evident.Hi ha diferents Faixó? La respostaés no. L’etapa més «geomètrica»de l’artista no és fruit de cap ne-gació sinó d’una depuració formaldestinada a fer visible l’essènciade la pintura mateixa. L’aparentesforç de reduccionisme construc-tiu concretat en aquelles «arítmi-ques retícules superposades» dequè parla Miralles no renega mai,en un sentit gairebé íntim, al seuanvers orgànic. E. CAMPS

    JAUME FAIXÓGaleria Richard Vande-

    raa, Girona. Carrer Auriga, 3bxs H De l’1 de desembre al 19de gener. De dimarts a dissab-te d’11 a 13.30 h i de 17 a 20.30h. Diumenges i festius tancat.

    !JORDI BOFILL

    Mas Pi, Verges. Cruïlla ctra.Torroella de Montgrí amb ctra.La Bisbal H Del 14 de desem-bre al 15 de març. Dilluns i di-marts de 8.30 a 17 h. Dijous idiumenge de 8.30 a 00.00 h. Di-vendres i dissabte de 8.30 a3.00 h. Dimecres tancat.

    !M. MANGRANÉ

    Cultural Rizoma, Celrà. Plaçade l’Església, 8.H Del 18 de ge-ner al 16 de març. Dijous i di-vendres de 17 a 20 h. Dissabtesd’11 a 14 h de 17 a 20 h.

    !

    Mercedes Mangrané, expliquendes de Rizoma, mostra pinturesque treballen la superfície com apell que es trenca i es deforma, querellisca o és porosa, s’hi veu a tra-vés d’escletxes, del volum i el re-lleu. La plasticitat és explorada através d’un recull de temes sensi-bles al fragment i al detall, evocantparatges naturals i colors que fanpalès l’artifici intermitent del pai-satge diari. La mirada d’insecte so-bre la quotidianitat juga amb la irri-tabilitat de la superfície. L’imaginaride l’artista desvetlla el paratge me-diterrani a través d’elements queaïlla: un sol que es desfà, un grapatde pinassa sobre un blau piscina ol’estudi del baf de la finestra en sónalguns dels motius. E. CAMPS

    BOFILL

    ESCUDER

    E. CAMPS

    A banda de la proposta física ipermanent, el més destacable dela mostra Cadiretes és, en qualse-vol cas, els diferents «diàlegs» queels autors han propiciat. Destaca, en primer lloc, la trobadamusical i reivindicativa duta a ter-me el passat 21 d’octubre: els vuitartistes convidats (Jordi Armengol,Elena Font-Rodà, Guillermo Basa-goiti, Roser Oduber, Quim Domene,Esther Pi, Xavier Escribà i Lola Ven-tós) van convertir la Rambla en unimprovisat taller mentre descons-truïen les seves respectives cadi-res. La massiva participació ciuta-dana va convertir en realitat lautopia d’un art contemporani queno visqui entotsolat i d’esquenes al

    gruix de la població...ës molt remarcable, també. el ta-ller infantil que es portarà a termeel proper 3 de gener al mateix Mu-seu de l’Empordà i, com a cloenda icolofó més que notable, qui vulguipodrà assistir al diàleg sobre «l’úsde l’espai públic» entre Itziar Gon-zález i Joan Falgueras (11 de genera les 19 h.). Aquesta darrera activi-tat vindria a certificar la naturalesareivindicativa d’un projecte que téun punt de partida històric. I ésque l’arquitecta Itziar González, abanda d’haver estat regidora deldistricte de Ciutat Vella de Barcelo-na (va dimitir com a protesta perun cas de corrupció urbanística), ésuna destacada activista política ca-talana. A nivell pràctic cal destacarque, juntament amb l’equip km-ZERO (integrat per 15 persones),han guanyat el concurs internacio-nal que l’Ajuntament de Barcelonava convocar per tal de portar a ter-me la difícil remodelació de laRambla. E. CAMPS

    E. CAMPS

    Ja ho deia Foix: «És per la Ment quese m’obre Natura». On no arriben elsnostres sentits, arriba la nostra imagi-nació i, fins i tot, la nostra intuïció. Peraixò la pintura de Jordi Bofill es diri-geix cap a un espai còsmic que, mal-grat ser real, sol romandre invisible: ales antípodes del surrealisme —entes-tat en fer visibles processos mentalsde naturalesa subconscient—, Bofillintenta formalitzar un món d’aparen-ça molecular i espermàtica que por-tem inscrit en la profunditat micros-còpica de les nostres cèl·lules i que esdesplega, a l’extrem oposat, en formade galàxies i constel·lacions inabasta-bles. E. CAMPS

    M. CAMPDEPADRÓS IENRIC BARDERA

    Museu de l’Empordà, Figue-res. Rambla, 2 H Fins el 13 degener. De dimarts a dissabted’11 a 19 h. Diumenges i festiusd’11 a 14 h.

    !

    FAIXÓ

    Damià Escuder (1934 - 2011) fouun home inquiet, creatiu i polifa-cètic que va actuar en àmbits i dis-ciplines diversos però intercon-nectats com l'art, el pensament,l'activisme polític i social, l'ecolo-gisme o la pràctica religiosa, totsels quals va viure amb gran inten-sitat. Aquesta exposició, comissa-riada amb extraordinària cura perLluïsa Faixedas, fa un recorregutper la seva vida, la seva obra i lesseves accions, amb la voluntat queel redescobriment de la seva tra-jectòria personal ens ajudi tambéa il·luminar aspectes de la nostrahistòria cultural i política recentsque, per la seva heterodòxia, hanrestat sovint al marge dels relatsoficials. E. CAMPS

    DAMIÀ ESCUDERMuseu d’Història, Girona.

    Placeta de l’Institut Vell, 1.HFins el 10 de març. De dimartsa divendres de 10.30 a 17.30 h.Festius de 10.30 a 13.30 h.

    !

    gles enrere, ho feien bisbes i mo-narques. No cal dir que, en aquestprocés, el què s’ha perdut és unaforma d’intimitat amb l’obra que, defet, té alguna cosa d’essencialmentprimària. I és que, al final, l’objectiude tota vida humana —sosté PascalQuignard— seria el de «suportar eldesconcert d’haver estat concebuts».Un desconcert que per l’autor del’inclassificable assaig «Le sexe et l’ef-froi» seria molt proper a allò quenosaltres entenem per fascinar: cap-tivar irresistiblement amb algunatractiu poderós que, en tant queimmediat, sol estar directament re-lacionat amb el poder de la mirada.I és que el desig fascina (possiblementper això, continua l’autor de Tots elsmatins del món, el «fascinus» era tam-bé la paraula romana per anomenarel «phallós», perquè és impossible en-tendre el terme sense el seu compo-nent sexual).Tornant al començament: el formatdomèstic de la pintura moderna feiapossible un tipus de recepció íntimaque avui estaria en franca recessió. Enaquest sentit, dues qüestions ens so-brevolen: és possible recuperar for-mats més domèstics per a l’art con-temporani? Hi ha alternativa als gransespais culturals? I, encara una terce-ra pregunta: podem tornar a fascinar-nos a través de la contemplació im-mediata de l’obra d’art? la propostaque Patricia Maseda presenta a l’A-parador de la Llibreria 22 ens regalaalgunes possibles respostes. En pri-mer lloc, l’espai expositiu, magnífi-

    cament gestionat pel també artistaPierre D. La, encarnaria un model de«proximitat» que se situa als antípo-des de l’espectacularitat que regeix elsgrans espais: recuperar l’aparador apeu de carrer és una forma de resta-blir una relació que mai s’hauria ha-gut de perdre. I, en segon lloc, les pe-ces mínimes de Patricia Maseda (amig camí dels origami nipons i de l’artpovera de Llena) ens atansa a la di-mensió fràgil i mítica de l’experiènciaestètica humana. En paraules seves:«Puer Aeternus es un concepte que estroba a les Metamorfosis d’Ovidi i fa re-

    ferència a la joventut eterna […] És adir, representa aquest ídol modernque ens fascina i que acabem creanta través de l’impuls de l’admiració quesentim vers al desig de ser i de sentir-nos joves i que, en alguns casos, esporta a l’extrem». L’èxit, en darrera instància, passa perfomentar allò que Lipovetsky ano-mena la «correspondència flexible en-tre les antinòmies», és a dir, una lògicadual capaç de neutralitzar els ex-trems (públic o privat, pornogràfic odiscret, nou i retro...) mitjançant eldiàleg permanent.

    Un espaialternatiu

    Després de cinctemporades (en-guany és la sisena),l’Aparador de la Lli-breria 22 s’ha con-vertit en una alter-nativa als grans for-mats institucionals.Les seves inaugura-cions també respo-nen al principi d’inti-mitat.

    !

    L’APARADOR 22P. MASEDA

top related