l’autoestima autoconcepte vs autoestima autoestima: valoració que el subjecte fa de si mateix....

L’AUTOESTIMA

AUTOCONCEPTE vs AUTOESTIMA

AUTOESTIMA:Valoració que el subjecte fa de si

mateix.Tenint en compte com li agradaria

ser.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Àrees que engloba:FAMILIAR grau integració/importància

ESCOLAR rendiment escolar

SOCIAL efectivitat dels objectius

FÍSIC aparença i qualitats físiques

MORAL-ÈTICA seguiment normes

morals i ètiquesA. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMATrastorns que cursen amb una

baixa autoestima:• Tr. de l’aprenentatge: de la lectura,

del càlcul, de l’escriptura...• Tr. de la comunicació: quequeig,

disàrtries, dislàlies...• Tr. de conducta: TDAH, negativisme

desafiant...• Tr. de l’eliminació: Enuresi i

encopresi.• Tr. d’ansietat: fòbia social...• Tr. de la imatge corporal: anorèxia...

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

POSITIVA• Ajustament psicològic.• Estabilitat emocional.• Activitat.• Curiositat.• Seguretat.• Cooperativisme.• Flexibilitat pensament.• Sentit de l’humor.• Habilitats socials.• Defenses immunològiques.

NEGATIVA• Ansietat i depressió.• Inseguretat i dependència.• Soletat.• Inestabilitat emocional.• Poca gana.• Hipersensibilitat crítiques.• Passivitat.• Competitivitat.• Destructivitat.• Baix rediment escolar.• Risc drogues i alcohol.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Característiques BAIXA autoestima:• Respecte si mateixos:

- Molt crítics amb ells mateixos.- Autoexigència excessiva.- Actitut perfeccionista.- Por excessiva a cometre errors.- Inseguretat per prendre decisions.- Molt sensibles a la crítica.- Sentiment de culpa patològic. - Estat d’ànim trist.- Actitut de perdedor.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Característiques BAIXA autoestima:• Respecte els altres:

- Necessitat de cridar l’atenció.

- Introvertits i poc sociables.

- Necessitat constant d’agradar als

altres.

- Necessitat imperiosa d’aprovació.

- Exigents i crítics amb els altres.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Característiques BAIXA autoestima:• Respecte a la interpretació de la

realitat:

Pensaments negatius: polaritzats, focalitzar lo negatiu, generalització,...

A (Pensaments)

(Conducta) C B (Sentiment)

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima:

• A nivell personal:- Estil atribucional.

Intern/estable situacions adverses

Extern/inestable situacions favorables

- Habilitats solucionar problemes.- Habilitats socials.- Autocontrol.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima:

• A nivell familiar:- L’afecte expressat.- El tipus de normes de conducta.- La disciplina.

(Càstigs freqüents, poc consistents i associats a ira o agressivitat)

- Les característiques de la família.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMA

Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima:

• A nivell escolar:- L’autoestima del professor

determina el tipus de relació i de comunicació.

- Allò que el professor expressa a l’alumne sobre la seva conducta.

- El tipus de reforç utilitzat.- Les expectatives que té el

professor respecte l’alumne.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMAPREVENCIÓ com a pares:• Avaluar de forma real al fill.• No comparar-lo amb els altres.• Premiar-li els èxits.• Premiar l’esforç, no només l’èxit.• Ajudar-lo a marcar-se fites assolibles.• Escoltar-lo.• Parlar-hi de manera adequada.• Elogiar-lo de manera adequada.• Quan el corregim criticar l’acte, no al

fill.• Castigar-lo de manera adequada.• Donar-li responsabilitats.• Fer-li saber que l’estimem. A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMAPREVENCIÓ com a professors:• No esperar mateixos resultats acadèmics.• Facilitar la possibilitat de triar.• Establir normes clares i explícites.• Facilitar que l’alumne se senti acceptat i

respectat.• Establir planificacions realistes de treball.• Fomentar les feines en grup.• No corregir els alumnes davant la resta

dels seus companys.• Treballar en col·laboració amb els pares.• Reconèixer davant dels alumnes que també

cometem errors.

A. BrunA. Brun

L’AUTOESTIMAPREVENCIÓ: ESTRATÈGIES QUE CAL

TREBALLAR.Afavorir• AUTOCONTROL.• RESOLUCIÓ DE

PROBLEMES.• HABILITATS SOCIALS.

A. BrunA. Brun

L’Autocontrol Emocional

• També...–Autorregulació

–Inhibició de conducta

–Control del Jo

S. BatlleS. Batlle

Definició

• capacitat que ens permet controlar– a nosaltres mateixos

• el nostre comportament• i emocions

• i no …– que aquestes ens controlin,

• impedint-nos triar el que volem– sentir i fer

– a cada moment de les nostres vides.

S. BatlleS. Batlle

Implica…

• La habilitat per–Modificar la conducta

–En funció de les demandes• Cognitives

• Emocionals

• Socials–En una situació específica

S. BatlleS. Batlle

Forma part del Temperament

• Temperament–Com a diferencies individuals

• en reactivitat i

autorregulació, amb una base

–Constitucional–i influïdes al llarg del temps

»per l’herència, la maduració i l’experiència.

S. BatlleS. Batlle

Quins factors determinen l’autocontrol emocional?

• El desenvolupament de les diferències individuals en autorregulació implica...– un sistema organitzat de processos

• Psicològics• i Neurofisiològics

– que es desenvolupen en el temps en funció de

• la maduració• i l’experiència.

S. BatlleS. Batlle

Quins factors determinen l’autocontrol emocional?

• El fet de sentir i expressar emocions ve donat per dos factors:– 1.- De predisposició

• La intensitat de sentir i,– per tant, d'expressar les emocions, és

hereditària.– 2.- Desencadenants

• Si el mitjà en el qual ens desenvolupem no afavoreix l'expressió o el control de les emocions,

– la capacitat genètica es veurà minvada o potenciada. S. BatlleS. Batlle

Quins factors determinen l’autocontrol emocional?

• Aquests canvis que es produeixen amb el desenvolupament ...– es consideren facilitats tant per

• la maduració biològica i l’experiència,

• com per l’atenció sensible dels pares i educadors,

– que donen als nois i noies ...

»l’oportunitat d’aprendre formes efectives de control

S. BatlleS. Batlle

Control… d’extern a intern

• Els infants més petits utilitzen– el recurs de moure, l’orientació

de la atenció, més lluny o més a prop dels objectes o persones.

• A mesura que creixen– el control es fa predominantment

verbal i verbal-intern (pensament)

S. BatlleS. Batlle

Tenim dues ments que no es duen bé …

S. BatlleS. Batlle

Tenim dues ments que no es duen bé …

1 Talam rep estímul i l’envia simultàniament a l’Amigdala i al

Cortex Visual

1

2Amigdala registra “perill”

3

RespostaRespostaPRIMÀRIAPRIMÀRIA

4

L'estímul arriba al cervell

conscient per ser processat racionalment

5

RespostaRespostaRACIONALRACIONAL

AUTO-CONTROLAUTO-CONTROLAmb intervenció Amb intervenció de l’Hipotàlam si de l’Hipotàlam si

hi ha inhibicióhi ha inhibicióS. BatlleS. Batlle

Tenim dues ments que no es duen bé…

• Aquests missatges guiats pel cervell emocional, (sistema límbic)– sense la intervenció del pensament,– contenen una riquesa en saviesa

“intuitiva”que no està disponible per al cervell cognitiu, més conscient.

No obstant això,• el cervell emocional no és capaç de

produir un pensament analític o raonament,– i les seves ràpides avaluacions són

imprecises i poden estar equivocades.

S. BatlleS. Batlle

Tenim dues ments que no es duen bé …

• És precisa la integració entre les emocions i les reflexions...

1. s'ha d'integrar la resposta emocional• de sorpresa, de temor, de...

2. amb la comprensió i raonament• sobre la situació en si mateixa,

3. per a determinar què és el que s'ha de fer i...decidir quina és la conducta correcta

S. BatlleS. Batlle

Alguns dubtes…

• De vegades fem coses que…

– Realment ens ajuden a• Diferir el control dels infants ???• A passar del control extern al control

intern ???

S. BatlleS. Batlle

Això ens ajuda…?

S. BatlleS. Batlle

Això ens ajuda…?

S. BatlleS. Batlle

Això ens ajuda…?

• Prioritats p/mare de família– Generacions de BabyBoom’s i

X’s:1. Fer la meva vida més fàcil

2. Fer als meus fills/es feliços

3. Educar-los per a que siguin “bones” persones

4. Viure bé econòmicament per donar-los el necessari

S. BatlleS. Batlle

1.- Fer la meva vida més fàcil– Evitar els conflictes i confrontacions– Per tant, ignoro les normes i límits– Els hi ho faig tot

• Els objectius d’aquestes conductes:– menors friccions, més temps per a

mi i menor estrès

Prioritats…

S. BatlleS. Batlle

Els sona familiar? …

• ENQUESTA…Preparo un sopar i cadascun se’l menja

– Preparo un sopar però hi ha discussió

– Preparo dos sopars, un per als pares i d’altra per als fills

– Preparo un sopar per a nosaltres i altres diferents per a cadascun dels fills

S. BatlleS. Batlle

“Flexibilitat per evitar confrontacions”

S. BatlleS. Batlle

Prioritats…

• 2.- Fer als meus fills feliços– Satisfer-los fins el mínim caprici– Fer servir el mínim de disciplina i les seves

conseqüències– Tenir cura dels seus drets– Que visquin sense responsabilitats

» “ja en tindran forces, de grans”

• Objectius:– no perdre la seva “amistat” i estimació,

sentir-me un “bon pare o mare” i no anar en contra la societat

S. BatlleS. Batlle

Prioritats…

• 3.- Educar-los per a que siguin “bones” persones– Buscar que tinguin èxit

• en tot i evitar-los-hi fracassos

– Els educo respectant la seva llibertat i personalitat.• La disciplina es mitjançant la persuasió• Els convenço cognitivament i no punitivament

• Objectius:– Sentir-me orgullós d’ells, reflexar allò positiu

en mi, sentir-me un pare o mare exitòs

S. BatlleS. Batlle

“Justificació dels fracassos”

S. BatlleS. Batlle

Prioritats…

4.- Viure bé econòmicament per donar-los el necessari– Satisfer-los

• fins el mínim caprici• no només amb quantitat sinó amb qualitat

– Cobrir-los de bens per evitar discussions entre germans• ni ressentiments cap a companys i amics

• Objectius:– Evitar baixa autoestima per carència de

bens

S. BatlleS. Batlle

Treballar l’Autocontrol

• Consistència i coherència educativa– Educació Moral

• Treballar el coneixement de emocions– Pròpies i alienes

• Treballar el desenvolupament de la Competència Social

S. BatlleS. Batlle

Treballar l’Autocontrol

PROGRAMA “ULISES”:APRENDIZAJE Y DESARROLLO DEL

AUTOCONTROL EMOCIONAL

PROGRAMADE APRENDIZAJE Y DESARROLLO

DE HABILIDADES SOCIALES“ATENEA”

PROGRAMA DE TOMA DE DECISIONES Y SOLUCIÓN DE PROBLEMAS

“HÉRCULES” S. BatlleS. Batlle

Habilitats Socials

Què són les habilitats socials?Quines habilitats socials hi ha?

J. FontJ. Font

Què són les habilitats socials?

• Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment una tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones”

J. FontJ. Font

Què són les habilitats socials?

Habilitat: grau de desenvolupamentd’un aprenentatge

• Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment un tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones”

J. FontJ. Font

Què són les habilitats socials?

• Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment un tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones”

Social: referit a les altres persones

Habilitat: grau de desenvolupament d’un aprenentatge

J. FontJ. Font

Què entenem per competència social?

• La competència social pot definir-se com l’eficiència i l’adaptació dels comportaments de la persona, tant els encoberts com els explícits.

• Les habilitats socials serien els comportaments observables.

J. FontJ. Font

HHSS i estils de relació

Inhibit o passiu. No diu res sobre el comportament que li molesta. No fa respectar el seus drets. Evita actuar.

Conducta verbal: “potser...”, “suposo que...”, “en realitat no és important...”

Conducta no verbal: postura tancada, gestos que treuen importància a la situació, absència de contacte visual, mirada baixa, veu baixa, distància interpersonal...

Efectes: irritació i ressentiment, baixa autoestima, autoimatge pobra, angoixa, soledat, pèrdua de control i oportunitats, no aconsegueix objectius...

J. FontJ. Font

HHSS i estils de relacióAgressiu. Demana un canvi immediat en el demés. Intimidació, sarcasme, violència, acusació, amenaça. No té en compte els sentiments ni drets dels demés.

Conducta verbal: “Si no tens cura...”, “no et consenteixo...” Interromp i dona ordres.

Conducta no verbal: mirada fixa, gestos d’amenaça, veu alta, postura intimidadora, poc espai interpersonal...

Efectes: tensió, s’enfada, descontrol, culpa, mala autoimatge, no li agraden els demés, conflictes, perd oportunitats, venjança i ressentiment...

Avantatges: la gent no el “trepitja”, aconsegueix objectius immediats.Desavantatges: està sol, refús, li tenen por... J. FontJ. Font

HHSS i estils de relacióAssertiu. Estil adequat perquè aconsegueix els objectius interpersonals. Expressa el que vol de manera directa i honesta, indica el que vol de l’altre però mostrant respecte. Defensa els propis interessos i expressa la seva opinió lliurement. És un art.

Conducta verbal: Missatges “jo”: penso, crec, em sento, no m’agrada. “Com podem resoldre això”, “què en penses”

Conducta no verbal: Contacte ocular directe, conversa, gestos segurs, distància interpersonal adaptada...

Efectes: Resol problemes, se sent satisfet i relaxat, se sent a gust amb els demés i amb ell mateix, sent que controla...

Avantatges: Resol problemes, autoestima alta, alta competència social.Desavantatge: és difícil!!!

J. FontJ. Font

Característiques de les HHSS (Michelson, 1983)

S’adquireixen principalment a través de l’aprenentatge (informació, observació, imitació i assaig)

Inclouen comportaments verbals i no verbals

Incrementen el reforçament social (p.ex. respostes positives del propi medi social)

Són recíproques per naturalesa

Estan influides per les característiques del medi (p.ex. edat, sexe o status del receptor)

J. FontJ. Font

Habilitats Socials

• Escolta activa• Començar i mantenir una conversa• Preguntar una qüestió• Donar les gràcies• Demanar ajut• Donar instruccions• Seguir instruccions• Discutir• Convèncer als demés (argumentar)

J. FontJ. Font

Habilitats Socials referides als sentiments

• Conèixer els propis sentiments

• Expressar els propis sentiments

• Comprendre els sentiments dels demés (empatia)

• Afrontar a algú que s’enfada

• Expressar afecte

• Afrontar la por

• Recompensar-se

J. FontJ. Font

HHSS alternatives a l’agressió

• Demanar permís

• Ajudar als altres

• Negociar

• Autocontrol

• Defensar els propis drets

• Respondre a una amenaça

• Evitar una baralla

J. FontJ. Font

HHSS referides a l’estrés

• Exposar una queixa

• Respondre davant d’una queixa

• Esportivitat

• Respondre al fracàs

• Preparar-se per una conversa difícil

• Respondre a la pressió de grup

J. FontJ. Font

HHSS referides a la planificació

• Decidir sobre fer alguna cosa

• Decidir quin ha estat el problema

• Establiment de finalitats o objectius

• Decidir sobre les habilitats pròpies

• Recollir informació

• Endreçar els problemes per importància

• Prendre una decisió

• Concentrar-se en una tascaJ. FontJ. Font

Sessió Habilitats socials

• Presentació de l’habilitat. – En què consisteix? – Per què? Beneficis– Com? Manera efectiva de realitzar-la.– Quan? Situacions

• Exemples i modelatge. – La persona que entrena en HHSS representa la

situació fent de model• Assaig i representació de situacions

– Role-playing dels participants • Diàleg amb retroalimentació i reforçament

– Valoració dels elements positius i identificació dels elements a millorar

• Proposta de feines per la setmana– Generalització en la vida quotidiana

J. FontJ. Font

Anna, Jordi i Iago