les dones d'erc
Post on 27-Sep-2015
40 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
-
Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya
(1931-1939)
Les
done
s d
Esqu
erra
Rep
ublic
ana
de C
atal
unya
(1
931-
1939
)
-
Les donesdEsquerra Republicana de Catalunya
(1931-1939)
-
EDITA
COORDINACI
CARME PORTA I ABAD
COORDINACI RECERCA
DOLORS IVERN I SALV
EQUIP DE RECERCA
VANESSA GONZLEZ GONZLEZ
ARNAU GONZLEZ I VILALTA
EVA MARTNEZ I ROIG
CARMEN PAREDES
NRIA SANZ I LEN
COLLABORACI EN LA RECERCA
MONTSE CLARAMUNT I ESTRAD
NGEL RAMOS I HERNNDEZ
ANNA SIM I CASTELL
JOSEP VALL I SEGURA
SIGLES DE LES FONTS DILLUSTRACI
ANC ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Sant Cugat del Valls
AHC-AF ARXIU HISTRIC DE LA CIUTAT - ARXIU FOTOGRFIC Barcelona
CP COLLECCI PARTICULAR
LH LA HUMANITAT
DISSENY GRFIC
VICKI RUBIO & JOSEP VALL
FOTOMECNICA
EIX DE SERVEIS
IMPREMTA
OFFSET COLOR
DIPSIT LEGAL
B-35.215-2000
-
2 DAGOST DE 1931
La primera gran mobilitzaci de les dones
dERC va ser la recollida de mig mili de sig-
natures a favor de lEstatut en lanomenat
plebiscit femen
AHC-AF
Presentaci
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)1
Hi ha qui diu que la histria s objectiva,
una cincia elaborada a partir de la reco-
llida i lanlisi de documentaci i dinfor-
maci a partir de les quals podrem narrar
el ms objectivament i real all que ses-
devingu. Per les catalanes i catalans
sabem que aix no sempre ha estat aix, i
ho sabem molt especialment les dones i
homes dEsquerra Republicana de
Catalunya, perqu moltes vegades hem
estat marginats de la histria.
Les dones militants dERC en els anys
de la Generalitat republicana nhan estat
les grans absents. Per una banda per qu
la histria va ser durant molts anys dicta-
da pel rgim franquista, per tamb per-
qu un cop recuperada la democrcia la
histria ha oblidat les dones. Darrerament
alguns estudis feministes han fet que el
paper de les dones es recupers, deixant
de ser invisibles i prenent noms i cog-
noms. Tot i aix les dones dERC han se-
guit silenciades perqu la histria sha es-
crit, tamb, en clau espanyola.
Aquesta petita publicaci que us pre-
sentem s un primer pas per acabar amb
aquesta marginaci, i fer un acte de just-
cia amb totes aquelles dones que van par-
ticipar de forma activa a ERC i a la socie-
tat civil, en la construcci duna Catalunya
oberta i socialment justa, una Catalunya
que va ser destruda per la fora de les
armes feixistes.
Vull agrair la collaboraci de totes les
persones que han fet possible aquesta
publicaci, i en especial de la historiadora
Dolors Ivern.
Tamb vull agrair a lEnriqueta Gallinat
el fet dhaver exercit de memria histri-
ca de totes i haver-nos inspirat la idea.
Tot lequip que hem treballat perqu
aquest modest homenatge sigui possible
volem dedicar pstumament la publicaci
a dues dones, militants dERC que ens
han deixat recentment, lngela Marin i
la Margarida Fort. A elles i a totes les que
formen part del nostre passat, perqu gr-
cies a elles podem afrontar el futur.
CARME PORTA
SECRETRIA DE LA DONA
-
22 DOCTUBRE DE 1933
Dones de les JEREC, en correcta formaci,
dirigint-se a lEstadi de Montjuc, on lorga-
nitzaci juvenil dERC celebr un festival
atltic.
AHC-AF
Les dones de la Repblica
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)5
A aquestes dones que van lluitar pel seu
Partit i per canviar la societat catalana.
A mesura que han avanat els meus
estudis sobre ERC, cada vegada m'ha
anat interessant ms l'estudi del paper
que van tenir les dones republicanes en el
si del Partit i en la societat en general.
Quan vaig redactar el treball sobre ERC
durant la Segona Repblica, i en elaborar
el captol sobre la Secci Femenina, em
vaig adonar que, en aquest Partit, hi ha-
vien estat afiliades diverses dones que
van fer una tasca molt valuosa i que eren
gaireb anmines tant per a la societat
com per a la mateixa ERC, aix com enca-
ra ho sn ara. En aquest sentit, la funcio-
nalitat d'aquest article es deu, d'una ban-
da, a la necessitat d'escriure una histria
on la dona sigui subjecte poltic amb igual-
tat absoluta de drets amb els homes i/o
per la necessitat d'escriure aquella hist-
ria en la qual, per la temtica tractada, la
dona s el subjecte poltic principal. I de
l'altra, i en aquest cas en concret, per la
rellevncia que van tenir aquestes afilia-
des dins d'ERC i pel paper que hi van ju-
gar. En aquest moment en qu s'ha plan-
tejat aquest homenatge s'espera que ser-
veixi, en certa mesura, per fer una mica
ms de justcia per donar a conixer la
tasca que van portar a terme i com a acte
d'agrament cap a totes i cadascuna d'e-
lles.
Aquesta tasca portada a terme per
aquestes afiliades a ERC es pot definir a
dos nivells: un primer eminentment prctic
i un segon ms teric. El treball prctic es
va concretar en la lluita quotidiana en el si
del Partit per aconseguir el dret del sufra-
gi, per anar definint l'organitzaci del Par-
tit i el lloc que les dones hi havien d'ocu-
par, aix com l'estructuraci de la Secci
Femenina, fins arribar a assolir el seu veri-
table paper a jugar dins de l'organitzaci i
de la societat. El treball teric es va con-
cretar en l'elaboraci de diversos articles
que donaven una base terica a tota
aquesta conjuntura poltica que anaven vi-
vint i treballant, que van arribar a formar
tot un compendi de teoria poltica. No val
DOLORS IVERN
HISTORIADORA
-
6Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
la pena remarcar que aquests dos pro-
cessos no es poden separar l'un de l'altre
i que s'interrelacionen mtuament en tot
moment. I a aquestes dues vessants,
se'ls afegeix una tercera, que sn els
diversos textos del Partit en els quals es
fan aportacions diverses sobre la poltica
de la dona i que van configurant tamb
aquesta lnia, tan important, de la poltica
de l'organitzaci.
La Constituci republicana, promulga-
da el 9 de desembre de 1931, estableix el
sufragi universal a l'Estat espanyol en
reconixer el dret de sufragi a les dones i
als majors de 23 anys. Aix, la Segona
Repblica canvia com a mnim una de
les facetes del panorama poltic de l'Estat
reconeixent el dret de sufragi a les dones.
La promulgaci d'aquesta llei va implicar
que es portessin a terme diverses modifi-
cacions en l'estructura i lorganitzaci
dels partits poltics catalans, en funci
d'organitzar les dones afiliades per exercir
el dret al sufragi.
Aquesta nova estructuraci va suposar
que es creessin seccions femenines en
els diversos partits catalans a partir de
principis de l'any 1932. I aix, es van anar
configurant progressivament les seccions
femenines dins d'aquestes organitza-
cions, les quals esdevingueren el marc
poltic adient per treballar aquestes reivin-
dicacions. ERC va anar organitzant la seva
Secci Femenina durant el 1931 i princi-
pis de 1932, fins que va quedar estructu-
rada el 10 d'abril de 1932, data de la
seva reuni de constituci. Aproximada-
ment per les mateixes dates van quedar
organitzades la Secci Femenina de la Lli-
ga Regionalista i la del Bloc Obrer i Cam-
perol en aquest ltim partit, amb l'nica
finalitat de captar dones per a la seva
organitzaci. Amb la Secci Femenina del
POUM durant la Guerra Civil entre se-
tembre de 1936 i maig de 1937, es va
acomplir una activitat ms mplia durant
la seva curta per intensa existncia. Fe-
derica Montseny, que si b va escriure a
lentorn del problema de l'emancipaci fe-
menina, va rebutjar la idea de l'especifitat
de l'opressi de les dones per ra de
gnere. I va adoptar una posici molt crti-
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)7
ca respecte a l'organitzaci de dones lli-
bertries Mujeres Libres, fundada l'abril
de 1936, la creaci de la qual es deu a la
constataci creixent de les contradiccions
existents en el comportament i actituds
de molts militants anarquistes respecte a
la igualtat de la dona.
La Secci Femenina d'ERC va convo-
car el 4 d'abril de 1932 totes les entitats
adherides al Partit que tinguessin organit-
zats els grups femenins a una Assemblea
per a l'estructuraci d'aquesta Secci i la
constituci d'una Federaci de Seccions.
Aquesta tindria lloc el 10 d'abril, a l'estat-
ge de La Fal, Joventut d'Esquerra Repu-
blicana de Catalunya, de Barcelona (Ram-
bla de les Flors, 30, primer). Hi van assis-
tir delegacions dels grups femenins de tot
Catalunya, i va presidir-la Candelria Ser-
radeu, de Sabadell.
Aix, un cop constituda la Secci Fe-
menina d'ERC el juny de 1932 i reconegut
per fi el dret de sufragi femen en la Cons-
tituci republicana, el Partit constata que
la dona entra de ple en el camp de la pol-
tica i que, per les lluites que aquesta im-
plicava, necessitaria un temps de prepara-
ci i capacitaci, fet que reclamava la ne-
cessitat d'una organitzaci. El Partit pen-
sava que, a la prctica, en aquests mo-
ments eren poques les dones que s'ins-
crivien i actuaven com a scies de les enti-
tats: es limitaven a formar seccions o
grups en les entitats, designaven les se-
ves juntes directives, establien una cotit-
zaci especial per a les despeses prpies
i procedien amb plena autonomia. Per
aquesta ra, ERC pensava que calia es-
tructurar i reglamentar la constituci,
existncia i relacions entre aquestes sec-
cions, tot dotant-les d'autonomia, per
dintre de la disciplina del Partit. I aix va
establir les normes de La reglamentaci
de les Seccions Femenines d'Esquerra
Republicana de Catalunya. Aix com tamb
l'exemplar de La Humanitat del 8 d'abril
va aparixer amb un article editorial sobre
L'organitzaci femenina de l'Esquerra, i
en el mateix sentit es pronunciava La Hu-
manitat del 7 d'abril a Poltica femenina.
Primera assemblea femenina de
l'Esquerra Republicana de Catalunya.
-
8Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
Desprs de la constituci de la Secci
Femenina d'ERC, aquestes afiliades van
decidir crear el Front nic Femen Esquer-
rista a principis de maig de 1932,
l'objectiu del qual havia d'sser fer front a
la poderosa fora que representaven les
organitzacions de dones contrries a la
Repblica i a tots els seus principis i ide-
als. Aix, cal pensar que amb aquesta or-
ganitzaci es va neutralitzar tota l'acci
poltica que van portar a terme les dones
de la Lliga Regionalista durant la campan-
ya a les eleccions al Parlament de Catalu-
nya, de 20 de novembre de 1932, i que va
provocar que els partits dretans i la matei-
xa Lliga ataquessin el president de la Ge-
neralitat i les altres institucions autonmi-
ques catalanes per les raons que van ad-
duir en ajornar, per una sola vegada, el su-
fragi femen. Aquests fets van provocar
fortes tensions entre els diversos partits
que defensaven una o altra alternativa.
Aix, diverses afiliades a ERC van signar
les Bases per la constituci del Front
nic Femen Esquerrista. El Comit Exe-
cutiu Central d'ERC va publicar una nota,
el 25 de maig, en la qual es pronunciava
sobre la constituci d'aquest Front: Una
nota del Comit Executiu Central d'ERC
sobre el Front nic Femen Esquerrista.
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)9
1. LES AFILIADES A ERC, LA REIVINDICACI DEL SUFRAGI
FEMEN I LA POLTICA DE LA DONA
Com ja s'ha assenyalat, i parallelament
tamb a aquesta poltica femenina activa,
les afiliades d'ERC van anar definint suc-
cessivament en els seus escrits tot un
corpus teoricopoltic homogeni que es cor-
respon a la conjuntura poltica d'aquest
moment. Durant aquesta etapa de l'any
1931, i en aquesta vessant ms terica,
les afiliades a ERC es plantejaven fona-
mentalment la reivindicaci del dret de
sufragi, d'una banda, i la necessitat de la
intervenci de la dona en poltica, de l'al-
tra.
D'aquesta manera, en convocar-se les
eleccions per a Corts Constituents el 28
de juny de 1931, L'Opini va publicar una
crida, Diuen les dones, signada per Les
dones catalanes en la qual es recollien
les consignes donades per ERC en aques-
tes eleccions, per exigia que s'acompls
la voluntat de les dones catalanes, la qual
en aquest moment era aconseguir el reco-
neixement del dret al sufragi:
[] Solament l'Esquerra Catalana
ha remembrat que prestarien protecci
acurada a les mares i als infants! No s
aix: No s protecci el que nosaltres de-
manem: volem que es reconeguin tots els
nostres drets, iguals als de l'home. Ara
que es tracta d'estructurar un poble, que
no sembli que noms hi ha homes sobre
la terra.
Electors d'avui! Voteu qui us plagui;
per digueu als vostres amics que la
dona catalana no reposar fins haver
aconseguit la reivindicaci deguda; i que
no admet que es faci fonedissa la parau-
la de la trilogia republicana! Les dones
ca-talanes.
I en la data del plebiscit de l'Estatut de
Catalunya, de 2 d'agost de 1932 mo-
ment en qu la dona encara no podia exer-
cir el dret a vot o perqu no estava elabo-
rat el cens electoral femen, les dones
catalanes es van poder pronunciar al vol-
tant del tema de l'Estatut mitjanant la
recollida de signatures que van promoure
elles mateixes.
FRANCESC MACI VISITA, EL
JULIOL DE 1932 EL CENTRE
FEMEN DE LATENEU
NACIONALISTA DE BARCELONA,
SITUAT AL CARRER DE SANT
PERE MS BAIX
ANC/FONS FRANCESC MACI
-
10Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
Maria Teresa Gibert, en l'article La
dona catalana i l'Estatut exposava la
necessitat que sentia la dona d'emetre el
seu vot al mateix temps que feia un prec
per poder atorgar el vot a la dona en
aquest cas especial encara que no esti-
gus confeccionat el cens femen:
[] perqu nosaltres sentim com
vosaltres, homes, la necessitat d'aportar
una voluntat lliure, [], per plena de
veritat en la Constituci del nostre poble.
[] Jo ho demano, [] ; jo ho dema-
no al Govern de Catalunya i al seu digns-
sim President, amb tot el respecte; jo ho
demano a tot el poble que se'n vulgui fer
ress [] No podria atorgar-se el vot a la
dona en aquest cas excepcional i per ni-
ca vegada, per ajudar a donar la nostra
voluntat en aquest plet a Catalunya.
I en el mateix sentit, Maria Teresa Gi-
bert en el seu article El vot de la dona,
argumentava que l'objectiu poltic imme-
diat era que tots els homes de Catalunya
votessin l'Estatut i que totes les dones ca-
talanes havien de donar la seva signatura
a aquest Estatut:
[] No podem voler altra cosa que el
que la nostra ptria [], voti l'Estatut
que assumeix les mximes aspiracions i
regula per l'avenir la nostra Histria inte-
rrompuda dos segles.
[] Actualment, l'nic que ha de
preocupar-nos s que tots els homes de
Catalunya, votin l'Estatut, perqu ha to-
cat l'hora per Catalunya.
[] Ja ho veieu, dones de Catalunya:
Maci, el nostre president, ens demana
el vot dels nostres homes i la vostra sig-
natura.
[] El dia 2, [] nosaltres t'espera-
rem a les ciutats, a les tinences d'alcal-
dia de districtes, als pobles i a les viles,
els Ajuntaments tindran cura de les vos-
tres signatures, i all podreu dir, tamb,
quina s la vostra voluntat, si signar en
pro de l'Estatut o contra l'Estatut.
Isolina Viladot, en l'article L'Estatut i
la dona, donava un pas ms enll ja que
tenia l'esperana que la dona podria eme-
tre el seu vot en el plebiscit de l'Estatut.
Pregava que la recollida espontnia de
signatures femenines pro Estatut tingus
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)11
carcter oficial, i demanava que fos feta
pel Govern de la Generalitat, ja que el
cens electoral femen no estava elaborat.
En definitiva, que aquesta votaci femeni-
na tingus carcter oficial, amb uns requi-
sits formals:
Nosaltres, doncs, demanem al vene-
rable president de la Generalitat de Cata-
lunya, [] que si ell creu convenient l'a-
portaci de la voluntat femenina a l'Esta-
tut, vulgui decretar que ja que el cens
electoral femen no est format, les do-
nes que estiguin d'acord amb l'Estatut
puguin estampar la seva signatura (amb
anotaci del domicili, i el nmero de la
cdula o b alguna referncia d'un docu-
ment acreditatiu de la seva personalitat),
a uns plecs destinats a aquest fi i que
serien exposats, durant uns dies, a uns
llocs determinats de cada poblaci, i els
quals serien tramesos a la Generalitat
junt amb les actes del plebiscit.
En aquests moments ERC es planteja-
va tamb, en segon terme, la necessitat
d'intervenci de la dona en poltica, i com
havia d'sser aquesta i quines caracters-
tiques havia de tenir aquesta intervenci
en poltica. D'aquesta manera, les seves
afiliades van publicar textos diversos en
els quals definien com s'havia de desen-
volupar aquesta tasca.
Maria Teresa Gibert plantejava aques-
tes tesis en el seu article Poltica feme-
nina, i sostenia que hi havia un camp de
la poltica que corresponia fonamental-
ment a la dona, i enumerava les tasques
d'aquesta poltica femenina: Ara b, jo
els demano que l'analitzin i sn pocs els
qui li saben donar el valor que t. [] I
total no us diuen que feminisme vol dir la
poltica que correspon nicament i exclu-
sivament a la dona, perqu els homes te-
nen ja altres assumptes que tant sols
corresponen a ells.
I de la mateixa manera, Maria Teresa
Gibert en el seu article Tribuna femenina.
La nostra posici s a l'Esquerra va plan-
tejar qu era el feminisme, i el fet que
totes les dones havien d'sser feministes
juntament amb l'esquerrisme que aix
comportava d'acord amb el programa so-
cial i poltic del Partit:
-
12Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
Totes les dones hem de sentir-nos fe-
ministes amb tot l'esquerrisme que des-
prn aquest mot; que esquerrisme vol dir
compenetraci clara dels conceptes,
exempta de prejudicis i confusionismes
lamentables.
[] i el nostre sentiment humans-
sim d'equitat i de justcia no t altra ca-
buda que dins dels rengles de l'Esquerra
Republicana.
Merc Loperena, en el seu article Les
dones i la Revoluci, assenyalava que el
treball que estaven portant a terme les
dones catalanes era una veritable revolu-
ci, encara que no s'hagus aconseguit el
dret al sufragi. I reafirmava la necessitat
de continuar aquesta revoluci; la dona
havia d'arribar a ser lliure en tots els
mbits de la seva persona:
No crec que sigui negat per ning, el
treball, l'esfor que d'uns quants anys
en venim realitzant les dones catala-
nes.
s una vertadera revoluci, per una
revoluci tot just comenada, externa.
[]. La dona catalana, encara no gau-
deix del dret de sufragi [].
[] Per aix les dones necessitem
encara continuar la nostra revoluci.
[] Si hem de rebellar-nos, trencar
amb el passat, [] no oblidem que no
farem mai rs mentre no siguem lliures, i
per aix necessitem saber-ho sser [].
[], per tal de portar a cap la nostra
obra, la nostra revoluci, [], condici
indispensable perqu sigui acceptada da-
vant del mn la nostra rebelli.
En aprovar-se la Constituci republica-
na, les afiliades d'ERC van publicar Una
crida a les dones catalanes en la qual re-
afirmaven que la Repblica havia recone-
gut el dret al sufragi femen i que aix im-
plicava que la dona tenia l'obligaci d's-
ser la defensora d'aquest rgim i que
s'havia d'ofrenar al president de la Gene-
ralitat tota la confiana i ajut:
Avui que ja s un fet el reconeixe-
ment oficial dels nostres drets ciutadans,
[] s quan hem de palesar el nostre
agrament a la Repblica, []. Les dones
de l'Esquerra Republicana de Catalunya
esperem molt de vosaltres, dones catala-
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)13
nes, []. Prova d'aix les signatures
dels presos i el plebiscit del nostre Esta-
tut sn, doncs, ja una realitat.
Durant el 1931 i principis de 1932, la
temtica principal dels escrits de les afi-
liades d'ERC va ser la lluita pel reconeixe-
ment del dret al sufragi femen, ssent
aquest l'objectiu central, encara que les
formes concretes amb qu s'anaven defi-
nint podien ser molt variades. I, quant a la
intervenci de la dona a la poltica, aques-
tes afiliades a ERC definien un camp propi
de la poltica que corresponia noms a la
dona, al mateix temps que aquest femi-
nisme no es podia deslligar de l'esquer-
risme en una opci poltica com la d'ERC;
i que el procs que estaven realitzant les
dones era una veritable revoluci la qual
havia de seguir endavant fins arribar a
aconseguir l'alliberament total de les do-
nes. L'aprovaci de la Constituci republi-
cana i el reconeixement que aquesta ator-
gava al dret al sufragi femen, convert a la
dona en una defensora a ultrana de la
Repblica com a rgim poltic aix com
tamb del president de la Generalitat com
a figura institucional principal de Catalu-
nya.
-
14Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
2. QUINA S L'ARGUMENTACIPOLTICA DE LES AFILIADES
A ERC?
Desprs de l'organitzaci de la Secci
Femenina del Partit l'abril de 1932,
aquestes afiliades es plantegen com ha
dorganitzar-se el Partit, quin tipus de par-
tit volen, i com ha d'sser l'organitzaci
de les dones; b en seccions femenines
seccions autonmes al marge dels
seus companys homes, o si potser
s'havia de pensar en un altre tipus d'es-
tructura i dorganitzaci del Partit en la
qual les dones gaudissin de les mateixes
condicions d'igualtat amb els homes. Van
plantejar tamb molts altres temes rela-
cionats amb la poltica i el paper que hi
havia de jugar la dona. Tota aquesta tem-
tica es va plantejar fonamentalment a la
Pgina de la dona que va aparixer a La
Humanitat a partir del gener de 1933.
Aix, Maria Teresa Gibert, en l'article
Qu volem fer?, justificava els objectius
per aconseguir en aquesta poltica feme-
nina, tot assenyalant que aquelles reivin-
dicacions femenines no seran fcilment
conquerides, per no cal defallir ni deses-
perar-se.
Tampoc tenim d'espantar-nos. []
No hem d'oblidar que el nostre inters es-
t en guanyar aquesta batalla sorda. []
Per aix cal mobilitzar-nos discreta-
ment.
I, d'aquesta manera, va anar enume-
rant aquelles tasques prpies de la polti-
ca femenina.
I Maria Teresa Gibert tamb, en el seu
article La dona militant poltic, planteja-
va el tema de la dona com a afiliada a un
partit poltic, collaborant activament en
les tasques de difusi i expansi i acci
poltica amb acatament de la disciplina:
[] la dona que senti vocaci polti-
ca, [] ha de propugnar en tots els mo-
ments i en totes les ocasions, pel seu
partit i per les coses que li afectin, per-
qu aquesta vocaci s tan noble en l'ho-
me com en la dona quan esdevenen mili-
tants [] I aquesta s la primera i gran
tasca que hem de fer les dones d'Esquer-
ra Republicana de Catalunya: incitar i
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)15
fomentar l'esperit de les nostres mili-
tants en tot el que enforteixi les dues es-
sencials condicions: disciplina i convic-
ci.
[] Si ara que comencem no fem de
la dona una militant perfecta i no hi
veiem en ells polticament, el nostre
igual, ser un error que el dia de dem po-
driem penedir-nos, i francament, seria
una llstima perqu la culpa noms seria
nostra.
Maria Teresa Gibert, a Indisciplines,
no!!!, es pronunciava contra la formaci
de seccions femenines tant a l'interior
d'ERC com en qualsevol partit poltic en
general. Afirmava que les seccions feme-
nines no eren positives perqu creaven la
separaci entre els dos sexes i, per tant,
eren inadmissibles. Veia ms adequat que
a dins de cada entitat es treballs d'acord
amb la ideologia del Partit amb la finalitat
de desvetllar aquelles figures femenines
que havien restat invisibles fins al mo-
ment.
I aleshores, algunes dones portarien
la seva veu com a representant en una
reuni comarcal o com a delegada en un
Congrs:
Ni "Seccions Femenines" ni organis-
mes femenins a base de compenetraci
d'idearis que hagin d'actuar al marge de
l'altre sexe. Les qui repudin la "barrera"
de la "Secci Femenina", no poden me-
nys que repudiar a l'ensems aquest Orga-
nisme antidemocrtic que hauria d'elegir-
se forosament en una votaci de segon
grau.
Militants, i rs ms que militants! Al-
trament hom hauria de considerar aques-
ta pretensi com una indisciplina, i la in-
disciplina t sancions.
Rosa M. Arquimbau, a Seccions Fe-
menines?, es plantejava el paper de les
seccions femenines dins els partits pol-
tics, tot argumentant que havien esdevin-
gut una necessitat, per remarcant tamb
els problemes que aquestes seccions su-
posaven ja que la militncia correcta seria
l'estar en el si dels partits en un pla d'i-
gualtat amb els companys homes:
Per Seccions femenines? Malgrat
totes les nostres propagandes, les nos-
-
16Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
tres actuacions, les nostres recomana-
cions perqu es constitueixin, no som
massa del parer de fer separacions de
sexe [].
L'ideal [no] seria formar-nos en sec-
cions femenines, sin formar-nos en sec-
cions mixtes amb ells. Anar amb ells. Pe-
r en aquest cas caldria que la llur consi-
deraci fos sincera i ens volguessin reco-
nixer intelligncia sense massa temors
[].
[] i jo crec que les dones totes, de
tots sectors socials, de totes les edats,
totes les que hem entrat en bloc per pri-
mera vegada a fer s d'un sufragi que ens
era negat, d'un dret que ens era privat
d'exercir, tenim l'obligaci de veure
quins sn els nostres deures, de fer-nos
crrec de les realitats, de voler sser ciu-
tadanes conscients.
I a partir d'aqu continuen aquesta ar-
gumentaci en molts d'altres articles,
com per exemple en El vot femen, de
Maria Teresa Gibert, el qual expressava la
necessitat que les dones emetessin el
seu vot en les eleccions municipals del ge-
ner de 1934, fos quin fos el document d'i-
dentitat femen que es requers i malgrat
els problemes que hi havia interposat un
representant de la USC al Parlament de
Catalunya; i tamb Maria Teresa Gibert a
L'obra a consolidar, en el qual afirmava
la necessitat d'acabar de consolidar l'or-
ganitzaci de les dones d'esquerra a
Catalunya perqu lluitessin juntament
amb els homes; i, a ms a ms, de Maria
Teresa Gibert tamb, Els perills de la do-
na en la poltica, Una obra social a rea-
litzar, La realitat femenina, i els textos
de moltes altres afiliades que van comple-
tant tot aquest corpus teric que s'ha
comenat i que deixa oberta una nova l-
nia d'investigaci.
Durant aquest perode, les afiliades a
ERC es plantegen quins han d'sser els
objectius per aconseguir per a la poltica
femenina. Pensen tamb en la dona com
a afiliada a un partit poltic i collaborant
activament en totes les seves tasques. Es
pronuncien sobre el fet que les seccions
femenines dins dels partits poltics havien
esdevingut una necessitat. Per, tot se-
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)17
guit, es pronuncien en contra de la forma-
ci d'aquestes mateixes seccions femeni-
nes, perqu consagren una diferenciaci
entre els dos gneres, quan el que calia
era que treballessin amb absoluta igualtat
amb els seus companys homes de partit.
Aix, successivament, van ampliant la
seva temtica objecte d'estudi.
3. EL PROCS ELECTORAL AMBSUFRAGI UNIVERSAL
I LES AFILIADES A ERC
En convocar-se les eleccions legislatives
del 19 de novembre de 1933, sorgeix el
primer enfrontament electoral a l'Estat
espanyol en qu la dona podia exercir per
primera vegada el dret de vot. Tot seguit,
ho va poder fer novament a les eleccions
municipals del 14 de gener de 1934. En
aquests enfrontaments electorals es va
crear un estat d'opini dins d'ERC degut a
l'interrogant que plantejava el pronuncia-
ment cap a la dreta o cap a l'esquerra del
vot femen. Les opinions dins del Partit
van sser encara molt diverses i contra-
posades i van aparixer diversos articles
a La Humanitat reflectint distints punts de
vista.
Per a les eleccions legislatives de 19
de novembre de 1933 en les quals la do-
na ja tenia el dret a vot, el dia 13 de no-
vembre, la Secci Femenina d'ERC va ce-
lebrar un mting electoral al Coliseu Pom-
peia. La Humanitat del 15 d'octubre va
FRANCESC MACI INAUGURANT
LA SECCI FEMENINA DEL
CENTRE DESQUERRA
REPUBLICANA DEL DISTRICTE
IV, SITUAT AL CARRER
PROVENA DE BARCELONA.
ANC/FONS FRANCESC MACI
-
18Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
aparixer amb un article editorial, Contra
la sagristia, en el qual comentava aquest
acte afirmant que la dona catalana la
dona menestrala i obrera havia de sortir
a aturar la incidncia retardatria de les
dones conservadores, en plena activitat
en aquesta poca:
Cal que aquell acte magnfic sigui el
primer d'una llarga srie. Cal que la dona
catalana, la de les llars modestes, la de
les oficines, la dels tallers, la que ha de
tenir cura dels seus fills i de les necessi-
tats apremiants de cada dia, surti a atu-
rar l'allau retardatria de les dames de
sagristia i de fanatisme [].
[] Endavant dones modestes del
treball i de la llar! [] Amb l'alegria d'ac-
tuar per la dignitat de tots els vostres,
trobareu l'energia de l'esfor i el premi
del sacrifici.
El 14 de gener es van celebrar elec-
cions municipals a tot Catalunya. Les elec-
cions legislatives anteriors del 19 de no-
vembre de 1933 van suposar un avana-
ment de posicions dels partits de la dreta
degut, entre d'altres causes, al fet que els
partits republicans d'esquerres es van
presentar separats a les eleccions. Aix,
en aquestes eleccions municipals es van
formar en totes les poblacions catalanes
candidatures de coalici republicanosocia-
lista per arribar a aconseguir unes millors
posicions daquests partits. En aquest
context, les dones catalanes dels partits
ERC, Radical Federal Democrtic, Acci
Republicana, USC i Republic Radical
Socialista Catal van adrear un manifest
a l'opini pblica, Un manifest a les do-
nes catalanes, aparegut el 13 de gener, i
en el qual es demanava a totes les ciuta-
danes catalanes que es pronunciessin a
favor de l'opci republicana i en contra de
les opcions monrquiques i de dretes. A
les diverses entitats d'ERC es van confec-
cionar llistes de dones per a cada entitat
que havien tingut una tasca important en
aquesta lluita electoral del 1934.
Desprs dels esdeveniments del 6
d'octubre del 1934, Catalunya va entrar
en una etapa d'interinitat caracteritzada
per una important repressi poltica, per
decretar-se l'estat de guerra arreu de
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)19
l'Estat espanyol i per la suspensi de
l'Estatut d'Autonomia. En aquest context
poltic, les dones catalanes encapalades
per ERC van adrear un document al Cap
de l'Estat, A favor de l'Autonomia. Un im-
portant document de les dones catala-
nes, demanant el restabliment de l'Es-
tatut d'Autonomia com a pas indispensa-
ble per al restabliment de la normalitat po-
ltica a Catalunya.
En convocar-se les eleccions legislati-
ves del 16 de febrer de 1936, ja no es va
plantejar quin seria el sentit del vot de la
dona, i aquesta va sser tractada per ERC
com un elector ms, mentre que els publi-
cistes del Partit van fer diverses crides a
les dones en el sentit de recordar les con-
signes generals llanades en aquesta
campanya electoral. En aquest sentit, Ma-
ria Pi de Folch, en el seu article A les do-
nes, afirmava:
Dintre de pocs dies serem cridades a
escollir. Mentrestant, tenim el deure de
formar-vos una opini []
[] El que has de dir, dona, dintre de
poc que sers cridada a opinar s senzi-
llament, si ests o no ests conforme
amb aquesta civilitzaci que gaudim. []
Perqu ets dona, perqu ets mare, per-
qu ets treballadora, perqu ets creadora
de cultura, no pots estar conforme amb
l'organitzaci de les guerres ni amb un
ordre que engendra misria, ni amb el
mercantilisme de la cultura.
El vostre vot per a les esquerres,
dones, s expressi de la vostra discon-
formitat amb la guerra, amb la misria i la
ignorncia.
Va sser com a conseqncia de l'a-
llau de conquestes democrtiques que va
portar la Segona Repblica el fet que es
reconegus el sufragi femen a l'Estat es-
panyol, i no pas com a conseqncia de
les reivindicacions sufragistes. I aquest
reconeixement del sufragi femen va pro-
vocar que les dones anessin aconseguint
lentament un tracte cada vegada ms
igualitari respecte als seus companys en
el si dels partits poltics.
Amb la Secci Femenina d'ERC ens
trobem amb una organitzaci de dones
que actuaven de manera clara en el camp
-
20Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
de la poltica, i que anaven definint pro-
gressivament la seva actuaci en aquest
terreny en funci de la conjuntura general
del pas. Les seves actuacions anaven
des d'organitzar una recollida de joguines
per a la Diada de Reis fins a sser impor-
tants propagandistes del Partit i de la
causa feminista organitzant confern-
cies i mtings o escrivint articles, pas-
sant per l'organitzaci d'estructures
suprapartidistes com el Front nic Femen
Esquerrista o la Uni de Dones de Catalu-
nya durant la Guerra Civil. Val la pena, pe-
r, remarcar tamb que les afiliades de la
Secci Femenina d'ERC no van centrar
mai la seva activitat poltica en tasques de
beneficncia a difondre els aprenentatges
propis de la llar, de formaci maternal,
etc. tal com era el centre de l'activitat de
la Secci Femenina de la Lliga Regionalis-
ta.
La Secci Femenina d'ERC s'estructu-
ra com una secci autnoma dins del Par-
tit, de la mateixa manera com l'organitza-
ci de les Joventuts o de la Secci Univer-
sitria; si b s veritat que aquesta era
una secci amb carcter subordinat res-
pecte a les estructures del Partit, amb
dependncia respecte a les directrius pol-
tiques centrals i amb una important mar-
ginaci dels assumptes poltics ms signi-
ficatius.
s veritat tamb que les afiliades de la
Secci Femenina d'ERC es plantejaven de
cara al futur i de manera clara una inter-
venci a la vida poltica en igualtat de
drets amb els seus companys de Partit.
Aix es plantejaven les seccions femeni-
nes dins els partits poltics: un primer pas
per arribar ms tard a la integraci dins de
les entitats del Partit d'afiliats i afiliades,
gaudint d'igualtat absoluta de drets dels
dos sexes.
I s'ha d'assenyalar tamb que els afi-
liats i dirigents d'ERC eren importants pro-
pagandistes poltics: feien parlaments en
mtings, donaven conferncies sobre te-
mes diversos, etc. Per la seva tasca es-
crita com a propagandistes va sser molt
limitada. En canvi, les afiliades a la Secci
Femenina d'ERC, donada la seva situaci
subordinada respecte a les estructures
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)21
centrals del Partit, no van tenir un accs
tan important a la propaganda poltica oral
com els seus companys de Partit. Malgrat
tot, la seva influncia ponderada dins el
conjunt de tota la propaganda poltica es-
crita d'ERC va sser major que la dels
seus companys homes.
L'aixecament militar del 18 i 19 de
juliol de 1936 va sser el primer pas per-
qu desprs, amb el triomf de les tropes
franquistes el febrer de 1939, es tren-
qus aquest procs democrtic que havia
portat la Segona Repblica. La democr-
cia, l'autonomia poltica i moltes altres
realitats i illusions poltiques que els ciu-
tadans i ciutadanes havien dipositat en el
rgim republic van desaparixer per un
perode ben llarg, una de les quals va ser
la intervenci generalitzada de les dones
a la vida poltica per la qual havien lluitat
tant aquestes afiliades a ERC.
I cal assenyalar tamb que les con-
questes poltiques, com ms quotidianes
sn, ms costa daconseguir novament
una vegada s'han perdut. Aix, durant els
anys de franquisme, gaireb tothom va
desitjar reivindicar la democrcia i l'auto-
nomia poltica reivindicacions fonamen-
tals en aquesta poca i encara va cos-
tar molt ms temps arribar a reivindicar
objectius socialment menys prioritaris
com l'actuaci de la dona a la poltica,
dels joves, etc.
Aquest aixecament militar va suposar
el comenament de la Guerra Civil, la qual
va suposar una gran desorganitzaci de
tot el Partit, perqu els seus dirigents
tenien com a objectiu prioritari salvaguar-
dar el Govern de la Generalitat i totes les
institucions autnomiques en general.
Aix va repercutir de manera important en
l'estructura i lorganitzaci d'ERC, de ma-
nera que es va produir una desorganitza-
ci de les entitats i seccions del Partit,
aix com tamb un oblit de la tasca de
propaganda poltica partidista en els pri-
mers mesos de la guerra.
Durant la Guerra Civil, les afiliades
d'ERC es van organitzar en la instituci
d'Ajut Catal d'ERC i van participar tamb
en tots els organismes unitaris femenins i
feministes Aliana Nacional de la Dona
MARIA DOLORS BARGALL EN
EL MTING DEL SOCORS ROIG
INTERNACIONAL CELEBRAT AL
TEATRE OLIMPIA DE
BARCELONA, EL 20 DE
SETEMBRE DE 1936
AHC-AF
-
22Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
Jove i Uni de Dones de Catalunya. Aix
vol dir que com que la Guerra Civil era una
situaci poltica d'excepci, aquestes afi-
liades al Partit reconverteixen la seva or-
ganitzaci per posar-la d'acord amb
aquesta nova situaci poltica, com ja es
veur ms endavant.
4. L'ALIANA NACIONAL DE LA DONA JOVE
L'Aliana Nacional de la Dona Jove va
sser l'entitat nascuda per a la lluita con-
tra el feixisme, a l'abril de 1937, mit-
janant la proclamaci d'un manifest que
deia: Dones joves de Catalunya! Dones
que sentiu bategar dintre vostre el desig
vehement d'aportar una efica collabo-
raci per al triomf dels nostres ideals.
[] Avui que s l'hora de la joventut, que
aquesta joventut s la que porta l'em-
penta i la iniciativa dels moments
actuals, hem cregut un deure inelludible
que tamb la joventut femenina fes front
unint els seus esforos i les iniciatives
allades en un esfor collectiu que fes
efica la nostra tasca; i posar de relleu
que en aquestes hores no restem inacti-
ves, ans el contrari, unides totes apor-
tem el mxim esfor per ajudar als nos-
tres homes a guanyar la guerra. Es amb
aquesta finalitat que unes dones joves
hem cregut arribat el moment d'aplegar-
nos totes poltics ni sindicals, creant
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)23
l'Aliana Nacional de la Dona Jove [].
La presidenta d'aquesta entitat va
sser Montserrat Martnez, d'ERC, i hi par-
ticiparen diverses afiliades a ERC.
Van participar en la seva constituci
les organitzacions segents: ERC, JSU de
Catalunya, Joventut La Fal, Joventut Pa-
lestra, organitzacions sindicals, Club Fe-
men d'Esports, GEM, Joventuts d'Izquier-
da Republicana, Joventuts del Partit Fede-
ral Ibric, FETE, BEN, FNEC i Ajut Infantil
de Reraguarda. Montserrat Martnez afir-
mava que el mes d'abril comptava ja amb
l'adhesi de tots els partits poltics, orga-
nitzacions sindicals i d'altres entitats de
carcter patritic. Assenyalava que la fina-
litat d'aquesta Aliana era omplir un buit a
Catalunya: aplegar totes les dones de
totes les tendncies per fer una tasca con-
junta, per ajudar els combatents antifei-
xistes i contribuir al triomf dels ideals anti-
feixistes, a guanyar la guerra i consolidar
la pau futura.
El diumenge 25 d'abril va tenir lloc al
Teatre Nou de Barcelona el mting inaugu-
ral de l'Aliana Nacional de la Dona Jove.
Montserrat Martnez, la seva presidenta, i
en nom d'ERC, va obrir l'acte. Van interve-
nir-hi Concepci Planes, per les Joventuts
La Fal; Matilde Muoz, pel Sindicat
Domstic UGT; Margarida Abril, per les
obreres txtils; Teresa Pmies, per la JSU,
i una companya d'Estat Catal.
L'Aliana Nacional de la Dona Jove va
celebrar la seva primera conferncia
nacional el 30 i 31 de juliol de 1937, en
qu es van aprovar les conclusions que
van servir de programa daquesta organit-
zaci al llarg de la guerra.
-
24Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
5. LA UNI DE DONES DE CATALUNYA
La Uni de Dones de Catalunya, l'organit-
zaci femenina antifeixista a Catalunya, va
sser creada arran del Primer Congrs Na-
cional de la Dona celebrat el 6, 7 i 8 de
novembre de 1937. La Uni de Dones de
Catalunya va sser una organitzaci paral-
lela a la Agrupacin de Mujeres Antifas-
cistas de la resta de l'Estat.
La convocatria d'aquest Congrs es
va fer mitjanant una carta oberta a les
dones de Catalunya publicada a la prem-
sa, en qu es demanava la seva partici-
paci. Aquesta convocatria estava signa-
da per afiliades a ERC, PSUC, UGT, CNT,
Partit Sindicalista, ACR, Estat Catal i
Partit Federal Ibric.
Aquesta carta preveia que es realitza-
ria la iniciativa de formaci d'una organit-
zaci unitaria antifeixista en aquest Con-
grs: Ens hem aplegat per a treballar a
favor de la fusi de totes, per a proposar-
vos (una a una si cal), que pel damunt de
tot, propugneu la unificaci de totes les
agrupacions femenines. El nostre movi-
ment tindr la fora d'un conjunt d'es-
foros ads dispersos, ara fusionats en
un de sol, dins del qual hi haur lloc per
a totes les que desitgin lleialment ajudar-
nos a guanyar la guerra, [], i que es
tractaria dels problemes de la guerra, de
la unitat antifeixista i de la revoluci i de
l'emancipaci de la dona, aix com tamb
es preveia que s'acordaria un programa
d'acci de cara a la lluita antifeixista.
Aquesta carta demanava l'adhesi de
les dones catalanes a aquest Congrs a
partir duns objectius comuns.
El Comit Organitzador del Congrs
estava format per afiliades de les organit-
zacions segents: ACR, ERC, PSUC, UGT,
Estat Catal, Partit Federal Ibric, Partit
Sindicalista, Uni de Rabassaires, Ajut In-
fantil a la Reraguarda, Comit Nacional de
lAMA, Socors Roig de Catalunya (Secci
del SRI), Dona a la Reraguarda i Aliana
Nacional de la Dona Jove.
La presidncia efectiva estava forma-
da per Maria Dolors Bargall, Paulina La-
fuente, una delegada responsable del
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)25
front d'Arag, Teresa Coronel, Maria Te-
resa Gibert, Llibertat Picornell, Josefina
Bofarull, Elona Malasechevarria, Dolors
Piera consellera municipal de Barcelo-
na, Teresa Palau consellera municipal
de Reus, Consol Nogueres consellera
municipal de Matar i Emilia Marimon.
En aquest Congrs, les ponncies pre-
sentades per les afiliades a ERC van
sser les segents. Maria Teresa Gibert
va retre compte de la ponncia El proble-
ma de la prostituci a Catalunya, que va
sser aprovada amb les esmenes presen-
tades per Reis Bertral, Joana Colom i
Josefa Bofarull de Casamiquela; i Maria
Dolors Bargall va presentar la ponncia
sobre La incorporaci de la dona a les
branques de treball.
Altres ponncies presentades van
sser la de Dolors Piera, que va exposar el
seu informe sobre La unitat ens donar
la victria; Maria Llusa Algarra va diser-
tar sobre Les reivindicacions de la dona
en la lluita antifeixista; i Manuela Mart i
Joana Colom van tractar sobre Un proble-
ma de guerra: les dificultats de l'avitualla-
ment.
S'havien de presentar tamb, i no es
van arribar a exposar, les ponncies de
Maria Llusa Queralt sobre La participaci
de la dona en l'Assistncia Social, i de
Maria Prez Enciso i Carme Quintana
sobre Les tasques de l'Institut d'Adapta-
ci Professional de la Dona, que eren de-
legades de la UGT i de la CNT en aquest
Institut, i una altra sobre Els nens en la
guerra.
En aquest Congrs es van aprovar els
punts segents:
Quant al primer apartat, La dona i
la guerra. Incorporaci de la dona al tre-
ball, es concretaren en aquests principis:
reclamar el nostre lloc a les indstries de
guerra, brigades per tot Catalunya de visi-
tadores d'hospitals, ajut incondicional i
entusiasta a la Junta de Defensa Passiva
i aplicaci del principi a igual treball, igual
salari.
Quant al segon apartat, La dona i
el nen, creaci de la llar de la dona a tot
Catalunya, creaci de granges organitza-
des per a les dones, organitzaci de la llui-
ANUNCI DEL GRAN MTING
CELEBRAT A LA MONUMENTAL
DE BARCELONA EL 7 DE MAR
DE 1937 ON INTERVINGU
MARIA DOLORS BARGALL.
LH
-
26Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
ta contra l'analfabetisme, reforma total
del Patronat Catal de Protecci a la Do-
na, ajut incondicional al Govern de la
Generalitat i al Govern de la Repblica,
creaci immediata de l'Escola d'Assistn-
cia Social i demanar la immediata creaci
de les comissaries poltiques als hospi-
tals.
Es va elegir tamb el Comit Executiu
de la Uni de Dones de Catalunya, que es-
tava format per: presidenta, Maria Dolors
Bargall; vicepresidentes, Maria Bald,
Reis Bertral, M. Pedrea i P. Belda; se-
cretria general, Dolors Piera; secretries
adjuntes, Elona R. Malesechevarria i
Teresa Coronel; secretria d'Agitaci i Pro-
paganda, Enriqueta Gallinat; secretria
d'Actes, Maria Llusa Algarra; tresorera,
Maria Llusa Queralt; vocals, Anna Muri,
Manuela Mart, Teresa Palau, Candelaria
Escol, Consol Nogueres, Carme Roure,
Roser Gonzlez, Maria Pal, Isabel Azuara
Servitje, Josefa Bofarull, Elionor Vinyerta
d'Aragall, Angelina Compte, Angelina Ors,
Margarita Font i Llibertat Picornell.
6. AJUT CATAL
Ajut Catal va sser una organitzaci pol-
tica de dones a la rereguarda dins d'ERC,
la qual es cuidava de portar a terme les
tasques de suport al front. Ajut Catal va
recollir l'estructuraci de la Secci Fe-
menina i la va adequar per a les necessi-
tats de la guerra. La presidenta d'aquesta
organitzaci va sser Rosa Segarra, amb
la qual collaboraven diverses dones del
Partit i d'altres partits i/o entitats que
estaven dins de la mateixa rbita.
Ajut Catal va nixer al voltant del 6
d'octubre de 1934 per tal de portar a ter-
me una tasca a favor dels empresonats.
En alliberar aquests presoners es va pen-
sar que calia tenir organitzada una institu-
ci per recollir mitjans i material per al dia
en qu es produssin moments de neces-
sitat. Grcies a aquesta iniciativa, s'havia
aconseguit amb Ajut Catal d'iniciar una
tasca de socors als milicians i soldats que
lluitaven al front.
Rosa Segarra explicava el que es feia
a Ajut Catal:
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)27
Per jo vull referir-me concretament
a aquesta nostra instituci filla de la ma-
teixa Esquerra, aquesta branca del Partit
dedicada als Socors, que s Ajut Catal.
s la guerra la que ha fet capgirar les
coses i que els partits i els seus militants
actuessin, creant els rgans addients
que la lluita i les necessitats del moment
imposen.
s per aix que Ajut Catal, sense
aquesta propaganda espectacular de la
qual tant s'abusa, fa obra per la guerra i
per Catalunya [].
Ajut Catal, creat per un partit tan
nacionalista com el nostre, fa arribar els
seus fruits a totes les terres d'Ibria on
els germans antifeixistes defensen la lli-
bertat i la sort no solament de nosaltres,
sin de la humanitat tota. Tamb els refu-
giats a casa nostra troben en Ajut Catal
aquell escalf tan necessari en moments
greus, con sn l'haver hagut de deixar tot
all que un estima.
[] Vull adrear uns mots [] a les
companyes del Partit, de ciutat i d'arreu
de Catalunya, que d'una manera tan entu-
siasta com digna de tots els elogis por-
ten a cap les tasques d'Ajut Catal, en-
coratjant-les per tal que continuin com
fins ara i que procurin tamb atreure no-
ves companyes a fer que l'obra d'Ajut
Catal tingui un radi d'acci ben extens,
fent de la nostra organitzaci un puntal
ferm del Partit i una grandiosa instituci
d'ajut, nica a casa nostra.
Vull dirigir-me tamb a tot el poble
catal, per a pregar-li que treballi per les
organitzacions d'Ajut tan necessries
com les armes per guanyar la guerra
[].
ERC, el novembre de 1936, va impul-
sar una mobilitzaci voluntria de tots els
seus militants mitjanant una crida. I,
parallelament, Ajut Catal va organitzar
una mobilitzaci femenina a la rereguarda.
Juntament a tots aquests processos,
va haver-hi la mobilitzaci obligatria al
front, segons la qual ERC, seguint els
compromisos que tenia amb els altres
partits i sindicats representats en el Con-
sell de la Generalitat, va assabentar els
militants del Partit que no haguessin fet la
-
28Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
instrucci militar i que estiguessin com-
presos entre els 21 i els 30 anys que no
podien faltar als exercicis militars que s'e-
fectuaven diriament per ordre de la
Conselleria de Defensa als llocs designats
arreu de Catalunya. I que tots aquells mili-
tants corresponents a les lleves 1934 i
1935 s'havien de presentar a les caser-
nes indicades per aquesta Conselleria. El
Partit va remarcar que les circumstncies
greus d'aquests moments foraven a exi-
gir el compliment ms rpid possible de
les mesures que dictava el Consell de la
Generalitat sobre la formaci de l'Exrcit
regular.
Ajut Catal va anar intensificant la
seva tasca, davant de la reorganitzaci
dels organismes dirigents d'ERC que es
va portar a terme a principis de 1937 per
tal d'estar en una situaci ms adient a
les necessitats de la guerra i del nou
impuls que es va donar a la propaganda
poltica del Partit. A partir de gener de
1937 es van fer diversos actes pblics en
profit d'aquesta organitzaci. D'aquesta
manera, Ajut Catal va convocar el 16 de
desembre a totes les delegades de les
entitats d'ERC a una reuni que tindria
lloc a la Caserna del Partit, a Barcelona
(Rambla de Catalunya, 26), amb l'objecte
d'exposar la tasca que havien de realitzar
les dones del Partit a fi que la Diada del
Combatent results un acte tan reeixit
com la seva significaci exigia.
I en aquesta mateixa lnia, el 14 de ge-
ner de 1937, Rosa Segarra, presidenta
d'Ajut Catal, va dirigir a totes les entitats
d'ERC una invitaci per tal d'ordenar una
nova estructuraci d'Ajut Catal:
[] D'aquesta collaboraci entu-
siasta, digna d'elogi, ha nascut la neces-
sitat que Ajut Catal sigui novament
estructurat, a fi de fer-lo fort, potent, res-
ponsable, capa de proporcionar el que
calgui a tot militant del nostre Partit i, a
ms, que sigui un organisme d'ajut en el
qual el poble de Catalunya pugui tenir
una confiana plena. Aix, en aquest
mateix sentit, a principis de desembre de
1936, Ajut Catal va fer una crida dema-
nant material per al front d'Arag.
Una de les activitats ms importants
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)29
d'Ajut Catal va sser treballar per acon-
seguir diners o els objectes necessaris
per poder proveir el front.
D'aquesta manera, el dissabte 10
abril de 1937, a la plaa de la Universitat
de Barcelona es va inaugurar l'estand
d'Ajut Catal, on hi hauria la recepci de
robes, efectes i diners que els simpatit-
zants d'aquesta organitzaci volguessin
destinar a l'obra que havia emprs. S'hi
recollirien tamb queviures per enviar-los
a Madrid.
Van fer s de la paraula Alexandre
Forcades, Rosa Segarra i Miquel Guinart.
I en aquest mateix sentit, en els dies
que anaven del 18 al 25 de juliol de 1937,
es va organitzar la primera Setmana d'Ajut
Catal, ja que aquesta organitzaci neces-
sitava dels militants i simpatitzants d'ERC
l'ajut efica i continu de tots els que esta-
ven a la rereguarda i volien collaborar
amb la causa antifeixista. Miquel Guinart,
president de la Federaci de Barcelona, va
parlar el 17 de juliol de la Setmana dAjut
Catal davant el micrfon de les emisso-
res oficials de la Generalitat tot dient que
mitjanant aquest organisme s'ingressa-
ven quantitats modestssimes que milers i
milers de militants d'ERC de tot Catalunya
hi aportaven fervorosament, i d'aquesta
manera es podia trametre al front tot all
que necessitaven.
En aquestes dates es va crear tamb
la Casa de l'Infant com una filial d'Ajut
Catal, per donar assistncia als infants
que s'havien trobat en situacions d'adver-
sitat.
L'any 1938 es va celebrar, tamb, la
Segona Setmana d'Ajut Catal, del 24 al
31 de juliol. La finalitat d'aquesta va
sser la mateixa que l'anterior, s a dir,
fer recaptes de tot tipus per ajudar a les
necessitats de la guerra. I al voltant d'a-
questa Segona Setmana, es van anar mul-
tiplicant els actes dins de les entitats
d'ERC a profit d'Ajut Catal.
Amb el final de la Guerra Civil, s'ins-
taura la dictadura franquista a l'Estat
espanyol, i els diversos lluitadors antifran-
quistes es van haver d'exiliar, mentre que
els que es van quedar a l'interior de l'Es-
tat es van veure sotmesos a una forta re-
FULL VOLANT DAJUT CATAL
-
30Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
pressi poltica que va durar molts anys.
Aquestes afiliades a ERC tamb s'exi-
liaren, i s absolutament impossible do-
nar una visi de conjunt de totes elles a
l'exili, per la diversitat d'exilis a Europa,
a Amrica, al Nord d'frica, per la man-
ca, tamb, d'estudis ms o menys globals
i/o parcials que donessin una visi de
totes aquestes situacions particulars i per
la poca relaci entre els exiliats, i de la po-
ca informaci que va poder haver-hi entre
ells mateixos. Val la pena recordar que el
primer viatge de Josep Tarradellas a
Amrica va sser l'any 1959, quan ja feia
vint anys de l'acabament de la guerra.
La tasca poltica i social que havien
portat aquestes dones es va trencar abso-
lutament, i el seu paper dins la societat va
quedar relegat a fonamentar l'estructura
familiar, a les tasques nicament de la llar
i a fer alguna feina que dons algun diner
per a la seva famlia, en un moment en
que els diners i els aliments van faltar
d'una manera gaireb general.
No nicament aix, sin que la forta
repressi franquista va comportar fer obli-
dar molt de pressa tota la memria hist-
rica anterior, i fer nicament factible la
histria oficial d'aquest rgim. Aix va
suposar l'oblit i el desconeixement abso-
lut de la tasca tan valuosa que havien dut
a terme aquestes dones.
Va ser una faceta ms de la repressi
poltica franquista, com la negaci de l'au-
tonomia poltica, de la democrcia i de les
llibertats formals, i de tot all veritable-
ment noveds que ens havia portat la
Segona Repblica, entre moltes d'altres
negacions que ens va dur aquest rgim,
que ens seria impossible danomenar
exhaustivament.
Fins al punt d'arribar a agrair de ma-
nera molt sincera que l'atzar ens fes arri-
bar a conixer una altra vegada tota
aquesta temtica i problemtica, i que aix
es pogus anar reconstruint de mica en
mica tot aquest sector de la memria
histrica que se'ns havia estafat per no
donar-lo a conixer, com molts d'altres. La
tasca d'aquest equip ha estat reconstruir
tots els fets d'aquestes dones perqu
puguin servir d'exemple per a les nostres
-
generacions i per a les generacions del
futur, i perqu es pugui conixer d'una
manera clara tal com va sser la
feina poltica d'aquestes dones republica-
nes amb la important aportaci que van
fer a la histria del moment.
En un moment com l'actual, en qu
s'enraona tant de la integraci de la dona
a la societat, als llocs de treball i als
crrecs pblics, potser s'hauria de
comenar a pensar seriosament qu volen
dir tots aquests conceptes, com se'ls
empra i perqu se'ls empra, i com sen
pot fer una anlisi des d'una perspectiva
d'esquerres, i no conservadora, de la
societat. I no estaria de ms recordar que,
si mirem amb deteniment la histria, va
existir una poca passada els anys tren-
ta en qu certes organitzacions de
dones en el marc de partits i altres orga-
nitzacions poltiques, anaven assolint pro-
gressivament aquests objectius.
Durant els anys del franquisme, gaire-
b totes les forces poltiques demcrates
van pensar a reivindicar la democrcia i
l'autonomia poltica, reivindicacions fona-
mentals en aquesta poca, per va arribar
a costar molt ms temps arribar a reivin-
dicar objectius poltics menys prioritaris,
com l'actuaci de la dona en la poltica,
dels joves, el sufragi juvenil, per esmentar
noms els ms importants. Amb la pro-
clamaci de la Segona Repblica, aquest
rgim va portar a terme tot un conjunt de
conquestes democrtiques per a l'Estat
espanyol. L'aixecament militar del 18 i 19
de juliol de 1936 va sser el primer pas
perqu desprs, amb el triomf de les tro-
pes franquistes el febrer de 1939, es tren-
qus aquest procs. La democrcia, l'au-
tonomia i moltes altres realitats i illu-
sions poltiques que els ciutadans i ciuta-
danes havien dipositat en el rgim repu-
blic van desaparixer definitivament.
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)31
-
Maria Dolors Bargall, dirigent feminista
dERC, intervenint en el gran mting celebrat
el 7 de mar de 1937 a la Monumental de
Barcelona amb motiu del Dia de Madrid i
del Dia Internacional de la Dona Antifei-
xista
ANC/FONS BRANGUL
Biografies
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)35
Va nixer a Reus, el 12 de setembre de
1913. Des de la seva joventut va militar
a ERC. Treball a la Generalitat com a
mecangrafa. Va ser una activa propa-
gandista dERC.
Va collaborar a la Secci Femenina
del setmanari Abril, al diari Foment de
Reus, a La Jornada de Lleida, a la Dona
Catalana de Barcelona i a Barum, de la
Selva del Camp.
Es va casar el 8 de novembre de
1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Pi-
ol.
Va ser enterrada a Reus, el 12 de
mar de 1983. Amb aquest enterrament
se li va voler retre un homenatge pstum
que no se li havia pogut fer en vida.
ANTNIA ABELL i FILELLA
CP
-
36Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
ROSA MARIA ARQUIMBAU
Va nixer a Barcelona, el 1910.
Escriptora de novella i de teatre, i
collaboradora de La Humanitat, aix com
de gaireb tots els diaris i setmanaris
desquerres de lpoca.
Va ser coneguda per la seva columna
periodstica i titulada Whisky i soda. El
1932 va signar les Bases per a la Cons-
tituci dun Front nic Femen Esquer-
rista. En crear-se aquesta instituci va
formar part del Comit Executiu, com a
presidenta.
Utilitz el pseudnim Rosa de Sant
Jordi per escriure contes, gnere que
conre des dels tretze anys. El 1929 va
publicar un llibret de contes titulat La do-
na dels ulls que parlen. El 1931 public
lassaig de novella Al marge, el 1934
Histria duna noia i vint braalets i el
1936 Home i Dona.
Rosa Maria Arquimbau fou una es-
criptora innovadora pel seu temps. La se-
va obra tenia tot aquell regust de la vida
quotidiana. Tant les seves novelles com
les seves obres de teatre curtes i destil
humorstic (com ara Es rifa un home! del
1935, o Linconvenient de dir-se Mart-
nez, del 1957) tractaven temes de la vi-
da moderna, molt vius i de vegades molt
punyents, que generalment eren menys-
preats de tractar pels banals i frvols.
La seva obra va sser una obra dun
altssim inters, sobretot documental,
que la feia una novellista molt aprecia-
ble, especialment en el gnere de
novella. Les seves obres ms destaca-
des varen sser: La pau s un interval,
Quaranta anys perduts i Adu si ten
vas.
AHC-AF
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)37
MARIA BALD I MASSANET
Va nixer a Helln (Castella-la Manxa) el
1884.
Pedagoga i folklorista. Dirig el primer
grup escolar femen de Barcelona, La Fa-
rigola, del patronat escolar de lAjunta-
ment. Fou degana del Casal del Mestre.
Durant la guerra treball a la Conselleria
de Cultura de la Generalitat.
Form part del Comit Executiu de la
Comissi Organitzadora de la Diada
Femenina dEsquerra de labril de 1933.
Va ser presidenta del Lyceum Club, el
1936. I vicepresidenta del Comit Exe-
cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,
format desprs del Primer Congrs Na-
cional de la Dona. Va formar part de lAs-
sociaci dIntellectuals per a la Defensa
de la Cultura, exercint el crrec de treso-
rera, i en va signar el manifest fundacio-
nal. Va sser membre del Comit Execu-
tiu del II Congrs del PEN Club el 1937.
Va collaborar tamb a la revista Compa-
nya.
Acabada la Guerra sexili a Tolosa
de Llenguadoc, on mor el 1964.
AHC-AF
-
38Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
MARIA DOLORS BARGALL I SERRA
Important propagandista dERC, va col-
laborar a Fornal, Foment, La Humanitat,
LOpini i Companya amb articles de cai-
re social i poltic.
Va ser secretria del Comit Central
del Front nic Esquerrista de Catalunya.
Va participar en el Primer Congrs Nacio-
nal de la Dona en el qual va presentar la
ponncia La incorporaci de la dona a
les branques del treball.
Va ser la principal oradora femenina
dERC. Va intervenir en el gran mting del
Dia Internacional de la Dona Antifeixista,
a la Monumental de Barcelona, del 7 de
mar de 1937.
El novembre del 1937 fou escollida
presidenta de la Uni de Dones de
Catalunya.
Desprs de la Guerra Civil, sexili a
Mxic on arrib el 1939, treballant com
a mecangrafa a la fbrica de teixits La
Alpina.
Com a membre de lOrfe Catal de
Mxic a partir del 1945 va ser responsa-
ble del programa radiofnic LHora
Catalana primer a la rdio pblica mexi-
cana i desprs a lemissora XEFM.
Form part del Secretariat de la Co-
missi Organitzadora de la Conferncia
Nacional Catalana que va tenir lloc a
Mxic de l11 al 13 de setembre de
1953.
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)39
REIS BERTRAL
Va estar afiliada al Casal dEsquerra Re-
publicana del districte tercer de Barcelo-
na.
En la campanya electoral de les elec-
cions del novembre de 1933, va ser ora-
dora en el mting electoral femen orga-
nitzat per la Secci Femenina dERC el
dia 13 doctubre al Coliseu Pompeia de
Barcelona.
Va ser vicepresidenta del Comit Exe-
cutiu de la Uni de Dones de Catalunya,
sorgit del Primer Congrs Nacional de la
Dona.
-
40Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
AURORA BERTRANA I SALAZAR
Va nixer a Girona el 29 doctubre de
1899.
No va tenir cap activitat poltica fins
que va conixer a Ventura Gassol, que
lempeny a integrar-se a ERC, per la
seva proximitat ideolgica.
El maig de 1932 firm les Bases per
la Constituci dun Front nic Femen Es-
querrista i va intentar fundar la Universi-
tat Obrera Femenina.
A les eleccions del novembre del
1933 va ser candidata a diputada a les
Corts espanyoles per ERC.
Durant el 1934 collabor en la sec-
ci Temes femenins de La Humanitat,
en la qual escrivia articles que tractaven
de la intervenci de la dona en la vida po-
ltica i en la vida social en general.
Va dirigir amb Maria Carmen Nicolau
la collecci La Novella Femenina.
Durant la guerra va participar en el
programa de les emissions radiofni-
ques a crrec de lAssociaci dEscrip-
tors Catalans.
Va ser collaboradora a La Veu de Ca-
talunya, Daci dall, La Publicitat, Evolu-
ci, LOpini, El Pamflet, Bandat, LHorit-
z, Moments, La Humanitat, Mirador i
Companya.
Finalitzada la guerra sexili a Sus-
sa, des don aconsegu visats cap a M-
xic a diversos compatriotes i ajud la
gent de la resistncia francesa contra els
nazis. Va tornar a Barcelona el 1955.
Les seves obres ms destacades
sn: Paradisos ocenics (1930), Ovidi
(1965), Memries fins al 1935, (1973)
Memries de 1935 fins al retorn a Cata-
lunya (1975).
A ms de novellista, va ser violoncel-
lista; fund el primer quartet femen de
jazz dEuropa.
Va morir a Berga, el 4 de setembre
de 1974, en la ms absoluta misria.
AHC-AF
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)41
ANGELINA COLUBERT
Important propagandista a la Secci
Femenina dERC. En el Primer Congrs
Nacional Ordinari, celebrat el febrer de
1932, va ser la secretria de la Ponncia
dEnsenyament, i va formar part del Co-
mit Central del Front nic Femen Es-
querrista.
AHC-AF
-
42Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
MARGARIDA FORT I MOLLAR
Va nixer a Oviedo el 23 de juliol de
1915, degut a la feina del seu pare que
era ferroviari, i a les set setmanes ja va
tornar a Barcelona.
Es va fer membre de lUni Excursio-
nista de Catalunya que liderava Josep
Maria Batista i Roca. Va formar part de
lorganitzaci Palestra, i per aquesta afi-
liaci el 1931 es va afiliar a les JEREC.
Va militar a ERC des del Casal de Gr-
cia del carrer Bonavista de Barcelona.
Va treballar de teixidora, i va formar
part del Consell dEmpresa. Va cursar
tamb estudis dinfermeria.
Desprs de laixecament militar del
19 de juliol de 1936, va formar part de
la Uni de Dones de Catalunya.
El 8 dabril del 1939 va ingressar a la
pres de dones de Barcelona per rebel-
li militar, i va ser condemnada a dotze
anys de reclusi dels quals en va complir
dos. La llibertat provisional i el desterra-
ment els va passar a Burgos, on va tor-
nar a ser detinguda. El 24 de febrer de
1943 va ingressar a la pres de dones
de Madrid, on va ser jutjada i condemna-
da a cinc anys de pres. El febrer de
1947 va tornar a tenir llibertat condicio-
nal, i va retornar a Barcelona i al seu
antic treball de teixidora.
Es va casar amb Francisco Martn
Montaya, militant del PCE, el 1951, i van
tenir dos fills.
El 23 de maig de 2000 va morir sob-
tadament a Barcelona, on residia.
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)43
ENRIQUETA GALLINAT I ROMAN
Va nixer a Barcelona el 9 de juliol de
1909.
Militant dERC des de la fundaci del
partit el 1931.
En el Referndum sobre l'Estatut de
lagost del 1932, en el qual les dones
encara no tenien reconegut el dret al
sufragi, pren part molt activa en lano-
menat plebiscit femen que consist en
la recollida de ms de mig mili de sig-
natures de dones catalanes favorables a
lautonomia.
Llus Companys, amic de la famlia,
fou el seu padr de noces.
Va ser secretria personal de lalcal-
de de Barcelona Hilari Salvador.
Va formar part del Comit Executiu
de la Uni de Dones de Catalunya, for-
mat desprs del Primer Congrs Nacio-
nal de la Dona, amb el crrec de secret-
ria dAgitaci i Propaganda.
Acabada la Guerra sexilia a Frana.
Torna a Barcelona abans del 1945. Es
detinguda i empresonada fins el 1945.
A les acaballes del franquisme es
reincorpora a lactivitat militant a ERC.
Ha desenvolupat nombroses respon-
sabilitats poltiques dmbit nacional
(membre de lExecutiva Nacional, de la
Mesa del Consell Nacional...).
Membre de lassociaci Dones del
36.
CP
-
44Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
MARIA TERESA GIBERT
Important propagandista dERC, va col-
laborar a La Humanitat, Fornal, Foment i
Companya, amb articles que plantejaven
el paper de la dona en el si de la polti-
ca.
Particip en el Primer Congrs Nacio-
nal de la Dona amb la ponncia El pro-
blema de la prostituci a Catalunya. Pre-
sidenta dUni de Dones de Catalunya al
moment del Primer Congrs Nacional de
la Dona.
LH
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)45
MARIA GISPERT I COLL
Neix a Sant Vicen de Castellet el 1904.
Escriptora i poetessa. Estudi a lEs-
cola Industrial dArts i Oficis de Sabadell
i, posteriorment, al CADCI de Barcelona.
Ingres al Sindicat Mercantil dEmpleats
i Tcnics de Sabadell i fou militant del
Bloc Obrer i Camperol.
Collabor a la premsa local i la de
Barcelona, com al Diari de Sabadell, El
Poble, LImpuls, La Batalla i La Humani-
tat.
Va ser membre de diverses comi-
sions de cultura de lAjuntament de Sa-
badell. Durant la Guerra Civil particip en
activitats sindicals i en el POUM, i tamb
fou directora de LImpuls.
Acabada la Guerra, va ser detinguda,
empresonada i condemnada a trenta
anys de pres, dels quals en va complir
set. El 1946 emigr a Amrica. Particip
aviat en les activitats organitzades per
Centre Catal de Caracas, i arrib a ser-
ne secretria i a dirigir-ne el butllet men-
sual Senyera. Collabor en el programa
radiofnic LHora Catalana. Casada amb
el tamb exiliat sabadellenc Josep M. Fi-
lella i Pardell, obr a Caracas la llibreria
Mirador. Va ser secretria del pedagog i
gegraf Pau Vila.
Va escriure dues novelles: Quan des-
perten els sentits (1953) i Ombres i llum
(1960).
Va ser secretria dels mantenidors
dels Jocs Florals de la Llengua Catalana
celebrats a Caracas el 1966 i el 1975.
Va morir a Caracas el 1976.
-
46Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
JUSTA GOICOECHEA I MAYAYO
Va nixer a Malln (Arag) el 4 de setem-
bre del 1896.
La seva famlia va emigrar a Catalu-
nya el 1908. Noms va estar escolaritza-
da fins als onze anys, a lArag, i es va
formar de manera autodidacta, tamb en
laprenentatge del catal, fins al punt
que convert la seva llengua dadopci
en la seva llengua ds habitual.
En 1915 entra a treballar per primera
vegada al sector txtil fins al 1956, en
qu es jubil.
El 1931, arran de la proclamaci de
la Repblica, sadher a ERC i comen a
militar activament al centre del districte
tercer de lHospitalet de Llobregat (Santa
Eullia), destacant-hi rpidament. La se-
va trajectria poltica es va centrar parti-
cularment a aconseguir el sufragi femen
i estructurar la intervenci de la dona en
poltica. A les eleccions municipals del
14 de gener de 1934 va ser lnica dona
que va formar part de la candidatura
dERC de lHospitalet, i sort escollida re-
gidora, la primera de la histria de la ciu-
tat.
A la fi de la Guerra Civil va ser empre-
sonada per la seva militncia poltica. Va
passar tres anys a la pres de les Corts,
en espera de judici. Va ser-ne absolta
sense crrecs.
Est documentat que almenys fins al
desembre del 1948 havia de presentar-
se mensualment a la Junta Local de
Libertad Vigilada.
Va morir a lHospitalet de Llobregat el
23 de novembre de 1973.
CP
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)47
MONTSERRAT MARTNEZ
Va sser la presidenta de lAliana Nacio-
nal de la Dona Jove, i redactora de la re-
vista Companya.
-
48Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
ANNA MARIA MARTNEZ-SAGI
Va nixer a Barcelona el 1907.
Poetessa, novellista, periodista i es-
portista destacada. Va ser un dels ms
forts temperaments lrics de la seva ge-
neraci.
Com a periodista treball al servei de
premsa de lAjuntament de Barcelona i
collabor a Crnica, La Noche (amb una
pgina dedicada a la dona), La Rambla i
com a corresponsal durant la Guerra Civil
del diari colombi El Tiempo.
En el camp de lesport va aconseguir
arribar a ser campiona de disc i de nata-
ci. Alhora va ser promotora activa del
Club Femen i dEsports, fundat el 1928,
del qual va ser secretria de la Comissi
de Cultura; el Club Femen i dEsports va
ser la primera associaci femenina de
carcter popular de Catalunya, moltes de
les dirigents del qual estaven integrades
al Front nic Femen Esquerrista. El
1934, a instncies de Josep Sunyol, va
ser la primera dona que va formar part
de la directiva del Futbol Club Barcelona.
Desprs de la Guerra Civil va anar a
viure a Pars i tamb visqu als Estats
Units, on treball ms de quinze anys
com a professora didiomes a la Universi-
tat dIllinois. Va tornar a Catalunya a pas-
sar els ltims anys de la seva vida a
Moi i a Santpedor.
En la seva obra literria i potica en
destaquen alguns ttols com: Caminos
(1929), Inquietud (1932) i lantologia
potica Laberinto de presencias (1969).
Va morir a Santpedor el 2 de gener de
2000.
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)49
PIETAT MASCORDA
Va estar afiliada a ERC, al Centre dEs-
querra Estat Catal del districte segon
de Barcelona. Va ser una important de-
fensora del dret al sufragi de la dona i de
la intervenci de la dona en la poltica.
LH
-
50Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
ENCARNACI MIQUEL
Va sser propagandista dERC, i va col-
laborar a La Humanitat i a Companya en-
tre daltres publicacions peridiques ca-
talanes.
Membre de lAgrupaci dEscriptors
Catalans.
LH
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)51
NRIA MONTSERRAT OROM
Va sser una important propagandista de
la Secci Femenina dERC.
Va signar les Bases per a la Consti-
tuci dun Front Unic Femen Esquerris-
ta, i va formar-ne part del Comit Cen-
tral com a tresorera.
Va integrar el Comit Executiu de la
Diada Femenina dEsquerra, el mar de
1933. I en el primer Congrs Nacional
Ordinari, el febrer de 1932, va formar
part de la Ponncia de Justcia. A ms,
va sser collaboradora de la publicaci
peridica Foment de Reus.
AHC-AF
-
52Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
ANNA MURI I ROMAN
Va nixer a Barcelona el 1904.
Del 1932 al 1936 va estar afiliada al
Casal dEsquerra Republicana Estat Ca-
tal del districte segon de Barcelona.
El maig de 1932 va signar les Bases
per a la constituci dun Front Unic Fe-
men Esquerrista, i form part del Co-
mit Central amb el crrec de vicepresi-
denta segona. Va ser secretria del Club
Femen i dEsports, a instncies dAnna
Maria Martnez-Sagi i membre de la Uni
de Dones de Catalunya.
En la campanya de les eleccions del
novembre de 1933, va ser oradora en el
mting electoral femen organitzat per la
Secci Femenina dERC el 13 doctubre
al Coliseu Pompeia de Barcelona. En
aquesta mateixa campanya va participar
en catorze mtings.
Va signar Un manifest a les dones
catalanes, el 13 de gener de 1934, en
el qual les dones dERC, Partit Radical
Federal Democrtic, ACR, USC i Partit
Republic Radical Socialista Catal feien
una crida a totes les ciutadanes catala-
nes perqu es pronunciessin a favor de
lopci republicana i en contra de les op-
cions monrquiques i de dretes.
Es va afiliar a Estat Catal, partit del
qual va ser elegida membre del Comit
Central el 1938, i va ser secretria de la
Instituci de les Lletres Catalanes i del
Grup Sindical dEscriptors Catalans
(CNT) durant la Guerra Civil.
Sexili el 1939 i va conixer Agust
Bartra, amb qui visqu fins a la mort de
lescriptor.
Resid a Frana, a la Repblica Domi-
nicana, a Mxic, on fou redactora de la
revista Lletres i collaboradora de El Po-
ble Catal i Gaseta de les Lletres i als
Estats Units, fins que torn a Catalunya
el 1970. Actualment resideix a Terrassa.
Va ser redactora de la revista La Do-
na Catalana, Companya, La Rambla, La
Nau, del Diari de Barcelona i del Diari de
Catalunya (del qual va ser directora els
darrers mesos de la publicaci) i colla-
bor en diverses revistes de lexili.
s autora dobres literries en els g-
neres de novella (Joana Mas, La peixe-
ra, Res no s veritat, Alcia, Aquest ser
el principi), narrativa (Via de lEst, El pas
de les fonts, El llibre dEli), literatura in-
fantil (El meravells viatge de Nico Hue-
huet a travs de Mxic, El nen blanc i el
nen negre, A Becerola fan ballades) i as-
saig (La revoluci moral, El 6 doctubre i
el 19 de juliol, Crnica de la vida dAgust
Bartra, Lobra de Bartra).
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)53
MARIA PI DE FOLCH
Maria Pi de Folch va ser escriptora. Les
seves obres ms conegudes van ser Una
visi femenina del moment present
(1932) i El feminisme dins lobra de Con-
cepci Arenal. Va collaborar a La Huma-
nitat i a Companya.
AHC-AF
-
54Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
FIDELA RENOM I SOLER
Va nixer a Sabadell el 18 de gener de
1891.
Pedagoga. Elegida dins la candidatu-
ra del Centre Republic en les eleccions
municipals del 14 de febrer de 1934, va
ser la primera regidora de la histria de
Sabadell.
De molt jove havia ingressat en el
Centre dEstudis Psicolgics, en el qual
es va convertir en promotora destacada
organitzant actes i conferncies. Forma-
va part tamb de la societat dactes ci-
vils LEmancipaci, dedicada especial-
ment als enterraments civils.
Destacada defensora dels drets civils
i, en especial, dels de la dona treballa-
dora, va fundar la Lliga Laica Femenina i
va impulsar el cos dinfermeres laiques i
dues guarderies per a nens obrers, una
de les quals dirigia personalment. Va re-
formar i modernitzar tamb la Clnica de
Maternologia, que fins aleshores no te-
nia ginecleg titulat.
Va exiliar-se a Frana el 1939 i no va
tornar fins al 1947. El 1961 va reprendre
la seva tasca dassistncia social, amb
especial atenci per la vellesa. Va ser
una dona combativa i incansable. Durant
la seva estada a la Residncia de les
Llars Mundet va ser collaboradora activa
del peridic trimestral Mundet-Parads
com a membre del consell de redacci.
Va morir a Barcelona l11 de setem-
bre de 1987.
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)55
ISOLINA VILADOT
Isolina Viladot va collaborar a La Huma-
nitat i a Companya. El maig de 1932 va
signar les Bases per a la Constituci
dun Front nic Femen Esquerrista i, una
vegada organitzada aquesta instituci,
va formar part del Comit Central del
Front nic Femen Esquerrista.
AHC-AF
-
La imatge duna dona jove en un cartell de
propaganda de LOpini, un dels diaris
dERC editats a Barcelona.
AHCB-AF
Si escoltssim les seves veus
-
Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)59
Si escoltssim les seves veus
Veus de dones dels anys 30, del segle XX
Companyes del nostre partit Esquerra Republicana de Catalunya
Dones dinamitzadores duna veritable revoluci social
Ens explicarien com la Repblica va obrir una nova etapa histrica
Com van treballar perqu no es fes fonedissa la seva trilogia.
Si escoltssim les seves veus
Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicci
Dones que van portar a terme una batalla sorda,
per aconseguir els drets de la dona catalana,
tot un patrimoni generosament llegat.
Si escoltssim les seves veus
Ens dirien com van elaborar els seus pensaments,
pensaments de dona a la poltica, al partit, a la Secci,
amb els companys, a la societat.
Dones amb voluntat descriure i dincidir en la realitat quotidiana i canviant a la qual es van adaptar.
Veus de dones modestes de tallers, fbriques i mercats
que van compondre importants i nombrosos textos i documents.
Si escoltssim les seves veus
Ens parlarien de com van crear estructures de lluita,
xarxes de treball i comunicaci davant les dificultats i adversitats
unint dones desquerres de diferents partits i sindicats.
Veus de dones organitzadores de la ciutat
per abastir-la i proveir un exrcit popular sense uniformes,
sense mitjans i sense grans propagandes.
-
60Les dones dEsquerra Republicana de Catalunya (1931-1939)
Si escoltssim les seves veus
Ens informarien com Barcelona, lltima ciutat republicana de lEstat espanyol,
va ser assetjada, bombardejada i disminuda.
Veus de dones valentes ens contarien lentrada de les tropes rebels i la repressi emprada.
Les fugides i desterraments obligatoris.
Les persecucions, judicis i presons injustes.
Els silencis densos.
Els amagatalls, cataus i carrers sense sortida.
La tornada a la llar i loblit obligatori de la seva valuosa i annima tasca.
La misria i el malviure de la postguerra.
La prdua de la illusi, de la identitat,
de la llibertat, dels mots
Si escolteu ara les nostres veus
Veus de dones del nou milleni i de lactual Esquerra Republicana de Catalunya.
Si pareu atenci, veureu dibuixada als rostres la satisfacci de recuperar la nostra histria collectiva,
amb un sincer agrament a les nostres antigues companyes,
que van encetar i fer cam en els drets de la dona catalana dels quals ara en podem gaudir.
Tota una tasca que ens dna fora per continuar endavant i poder tornar a conduir,
juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.
Visca la Repblica!
top related