les teoríes étiques

LES TEORÍES ÉTIQUESGuille Pons

Carlos MarotoMario PerisIgor Gijón

Miquel García

Index Vitalísme L’estoicísme Cinisme L’intelectualisme moral o Socràtic

El Vitalisme

VitalismeEl vitalisme és la posició filosòfica caracteritzada per postular l'existència d'una força o impuls vital sense la qual la vida no podria ser explicada.

Es tractaria d'una força específica, diferent de l'energia estudiada per la física i altres ciències naturals, que actuant sobre la matèria organitzada donaria per resultat la vida. La mort seria el resultat de la pèrdua de l'impuls vital o de la seva separació del cos material.Friedrich Nietzsche Georg Ernst Stahl

Característiques del Vitalisme

1-  La vida com a realitat radical.

2-  Ontològicament, la vida és el substancial de l'home.

3- Gnoseològicament, conèixer la realitat prescindint del raonament i utilitzant la vivència.

4- Axiológicamente no hi ha un altre criteri per jerarquitzar els valors, que determinen què és el bé i el dolent, més que la vida.

  El Vitalisme es un corrent antic

del segle 19 que defensa que l’ésser viu actua per l’impuls d’una força vital.

La importància del Vitalisme va anar en decadència, ja que, per part de la ciència no es pot verificar l'existència de cap força vital.

El teóric més important del Vitalisme fou Friedrich Nietzsche

El Superhome de NietzscheAquest concepte procedeix de la lectura de Nietzsche en la dècada de 1870 de l'assaig "Der Einzige und sein Eigentum", publicat per Max Stirner en 1844.

¡Mirad, yo os enseño el superhombre! El superhombre es el sentido de la tierra. Diga vuestra voluntad: ¡sea el superhombre el sentido de la tierra! ¡Yo os conjuro, hermanos míos, permaneced fieles a la tierra y no creáis a quienes os hablan de esperanzas sobreterrenales! Son envenenadores, lo sepan o no. Son despreciadores de la vida, son moribundos y están, ellos también, envenenados, la tierra está cansada de ellos: ¡ojalá desaparezcan!

L’estoicísme

L’estoicísme es un sistema filosòfic creat per Zenón de Cítio a l’any 336. Va tindre un gran nombre de seguidors a l’epoca romana i el perióde Hel.lenistic.

Estoiques són totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència sobre dels plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos, encara que es coneix com estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, creat per Zenó, com la teoria ètica que defenen teórics com Crisipo, Soli i Séneca

Séneca

Crisipo

Segons l’estoicisme:

Per a l’estoicisme, un model de conducta correcta es dur una vida tranquil.la, i que l’ànima de cada persona siga impertorbable per cap problema ni situació.

El cinisme

El cinisme va nàixer a Grecia a

la segona meitat del segle IV a.C. Va ser fundat per el grec Antístenes, encara que Diógenes de Sinope fou el seu filósof més representatiu

Antistenes

Diogenes de Sinope

La teoria dels Cínics era que, la civilització, amb tots els seus problemes, eren una cosa abstracta i antinatural, a més, afirmaven que la felicitat real i completa soles es podia obtindre a través de la autosuficiència, ja que la total independència seria per a ells, la major de les riqueses.

Els cínics eren persones que rebutjaven els bens materials, tant com a la natura humana en general

Els cínics estarien completament en contra del Consumisme, ja que la seua teoria rebutja completament els desitjos per la riquesa i els béns materials.

CONSUMISME

EMOTICISME

QUE ES EL EMOTIVISME L'emotivisme moral és un moviment

filosòfic que considera que l'autèntic fonament bàsic del judici moral no són informatius.

Exerceixen només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions.

Trata de conseguir que aquelles persones que pensen totalment diferent valoren de la mateixa manera que nosaltres les situacions.

David Hume, un dels màxims exponents de l'emotivisme moral, no nega que la raó intervingui al crear el judici moral.

DAVID HUME David Hume va ser un important filòsof

escocès del segle XVIII de 1711. Se'l considera el més important dels

empiristes britànics. Estudià dret per pressió paterna, però

exercí molt poc temps aquesta professió a causa de les seves afeccions literàries i filosòfiques.

L’intelectualisme moral o Socràtic

Identifica la virtud com el coneixement. Segons Socrates, el major pensador d’aquest moviment, hi hava prou en saber que es just (autognosis) per a no obrar incorrectament.

Segons aquesta doctrina, les males accions son a causa del desconeixement, i sols es possible obrar bé si es coneix el bé i la justicia.

El seu filosof més important va ser socràtes, un filosof clàsic ateniense de l’antiga grécia. Fou professor de Platò.

A la conclusió a la que hem arribat fent aquesta investigació, es que la majoria de antigues teories étiques estaríen en contra del Consumisme.

Conclusió