l'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunitats i riscos
Post on 21-Jan-2018
221 Views
Preview:
TRANSCRIPT
L’impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves Oportunitats i riscos
Jordi Bernabeu-Farrús @jordibernabeu @sobrepantalles Servei de Salut Pública (@granollers) // Facultat d’Educació (Uvic-UCC) Dixit. Vic. 4 d’octubre de 2017.
http://slideshare.net/sobrepantalles
www.sobrepantalles.net/generacio1x1
La digitalitat adolescent
Sense connexió/dispositiu [mòbil] difícilment hi ha identitat ‘Me estás quitando mi vida social’
‘Formamos nuestras herramientas y luego éstas nos forman’
El medio es el mensaje (1967) Marshall McLuhan
smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
Facebook (2004)YouTube (2005)Twitter (2006)
Whatsapp (2009)Instagram (2010)Snapchat (2011)
Facebook (2004)YouTube (2005)Twitter (2006)
Whatsapp (2009)Instagram (2010)Snapchat (2011)
24h c o n e c t a b i l i t a t < > d i s p o n i b i l i t a t
c o n n e x i ó < > h i p e r c o n n e x i ó
‘Els aporten tres components: poden donar fe ac2va que existeixen; permeten experimentar en directe la singularitat o la raresa de la seva manera de ser; ajuden a descobrir que no estan sols amb la seva adolescència. Sempre hi ha algú a l’altra banda del mirall a qui agradar.’ Jaume Funes. ARA. 2 de juliol de 2016.
smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
ARA. 22 de febrer de 2016 #MWC16
EP. 4 de gener de 2015.
La digitalitat adolescent
És complementària >> Presencial // Digital No substitueix, complementa
Esdevé bàsicament relacional (‘existeixo, em relaciono, i no estic sol’ // Contactes)
Hiperconnectada Connectabilitat <> Disponibilitat
La digitalitat adolescent
La importància de la imatge Selfie
Genera relat Expressa
Autoreferent Autor / Narrador / Protagonista (Sibilla, 2008)
La digitalitat adolescent
Busca reconeixement Es prioritza que ‘et segueixin‘
Pot esdevenir font d’èxit Influencers
Demandes @sobrepantalles
Masses pantalles alhora? Com saber si està enganxat?
El que es diuen a la xarxa A partir de quina edat?
Com es presenten? A qui recorren quan tenen un problema
Adults, escoles i famílies 2.0
1. Manquen adults que acompanyin 2. Els problemes de sempre: noves variables #exponencialitat #rapidesa #importància 3. El paper de l’ ‘audiència’
Algunes ‘preocupacions’… @sobrepantalles
Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)
Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i
que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força
problemàtic. h@p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/
Més variables a no perdre de vista, apart de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup L’audiència El respecte L’anonimat
Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)
El paper de referència de l'adult davant situacions
problemàtiques és escàs.
“Equal access does imply equal opportuni2es,” says the report, which goes on to point out that while anyone can use the internet to learn about the world, improve their skills or apply for a well-‐paid job, disadvantaged students are less likely to be aware of the opportuni2es that digital technology offers. Font: World Economic Forum. Juliol 2016 h@ps://www.weforum.org/agenda/2016/07/rich-‐and-‐poor-‐teenagers-‐spend-‐a-‐similar-‐amount-‐of-‐Jme-‐online-‐so-‐why-‐aren-‐t-‐we-‐closing-‐the-‐digital-‐divide?utm_content=buffer46e60&utm_medium=social&utm_source=twi@er.com&utm_campaign=buffer
>> Com més hores davant de l'ordinador i menys supervisió dels pares, més males notes. >> El 27% dels adolescents que no toquen un PC o un portàJl -‐una minoria-‐ també tenen un rendiment escolar baix. Font: La Vanguardia. 29 de gener de 2015.
Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram
1. Ser respectuós. No escriure missatges ofensius. 2. No enviar conJnguts sense pensar-‐los abans. 3. No posar en dubte la credibilitat dels missatges i no fer judicis de valor previs. 4. Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta algú no ha de perjudicar tothom. 5. Vigilar amb les eJquetes. No crear imatges falses de pares, professors o estudiants. 6. Donar importància al context de producció, recepció i reproducció dels comentaris. 7. No explicar qüesJons personals ni enviar missatges brossa, com fotos o mems. 8. Evitar discussions personals 9. Tenir present l'efecte grandària: un comentari irrespectuós en un espai públic pren
una dimensió extra. 10. Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
Font: Ara. 17 d’abril de 2016.
La digitalitat adolescent
Tot dependendrà que es tracti de presències acompanyades
Criteris Usos complexos
Agilitat no és competència
Entre tantes pantalles, no oblidem…
La base sempre serà l’acompanyament
socioeducatiuTreballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes) L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)
L’espai 2.0 com un espai més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i aprenentatge –social-.
L’espai 2.0 com un espai més (de #relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador) En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació, participació, producció i creació col.lectiva.
Canvis per a nosaltres, els professionals
Vida professional // Vida personal DisposiJus propis // De l’insJtució
Exposició pública // Privacitat Carrer/Escola/Ciutat // Escenaris digitals
Horaris // Disponibilitat
Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)
L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.
h@p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/
Participació, col·laboració, cooperació…
Hores de video pujades a YouTube per minut (2015)
300
500.000 perfils nous a FB per dia
1.500.000 d’anys aproximadament per mes connectats
6 perfils nous per segon [81 milions de perfils falsos]
62% accés a xarxes socials
brandwatch.com (2016)
400 milions d’usuaris d’Instagram brandwatch.com (2016)
30% dels usuaris d’Internet
80 milions de fotos diàries
40% de les marques estan a IG Usuaris 70% més propensos a compres online 70% hashtags són marques
60% es connecten diàriament
Vídeojocs més venuts 2016 Font: AEVI
#youtubers
#caraanchoa
La digitalitat adolescent
També està sotmesa al capitalisme 2.0 i la voluntat de control
ARA. 3 de març de 2015 #MWC15
La digitalitat adolescent
També pot tenir els seus costats foscos. Que normalment correlacionen amb altres malestars.
Comorbilidad i AI (Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
TP >> T. Límite 14%;
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Ko et al., 2008
Bernardi et al., 2009
Bakken et al., 2009
CRITERIS DIAGNÒSTICS Ko, Comprehensive Psychiatry 2009 (via Matalí, HSJD)
Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor sense internet, irritabilitat, ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de decisions
Repercussions negatives
Sobreutilització/Addicció
Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)
L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%) Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)
h@p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-‐adolescents-‐de-‐les-‐pantalles-‐4-‐abril-‐2014/
Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i Gossling (2010)
‘La vida off line tiene gran correspondencia con la vida on line’
Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com volem que ens vegin’
Via @Dreig 2013
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de neuroticisme
• Si tots els meus amics són virtuals… • Si estic tota l’estona pensant: “Quan em connectaré?” • Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a l’escola, deixo l’esport, etc. • Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa que a la vida física… • Si a casa em genera moltes discussions… • Si estic despert molta estona de la nit per estar connectat. • Si després d’un problema no aprenc >> em torna a passar
• Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)
'Normas y comunicación sobre el uso de internet empleadas por los padres y Adicción a Internet de los hijos’ (Gámez i Villa, 2013): >> 'Es possible que la qualitat de la comunicació, més que la freqüència, es2gui relaciona amb l’ús problemà2c d’internet (Van Den Eijden et al., 2010).' >> 'El clima general de comunicació amb els pares, més que la comunicació específica relacionada amb internet, podria precedir l’ús problemà2c d’internet entre els adolescents” >> 'Les estratègies de prevenció, de l’ús problemà2c de les noves tecnologies, haurien d’incidir sobre la importància de l’establiment d’un conjunt de normes bàsiques respecte a l’ús d’internet dels fills'
Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone use
"Si acceptes el regal també aproves algunes normes i regulacions"
Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone use
"Si us plau, llegeix el següent contracte. Espero que entenguis que la meva feina és conver2r-‐te en un home equilibrat i que pot conviure amb la tecnologia"
Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone use
1. És el meu telèfon [de la mare]. Jo l'he comprat. He pagat per ell. Jo t'ho cedeixo.
2. Sempre sabré la contrasenya. 3. Si sona, respon. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. Mai
ignoris la trucada si és del teu pare o de la mare. 4. S’apagarà durant la nit i es tornarà a encendre a les 07.30h. Respecta
els horaris de les altres famílies. 5. No el faràs servir a l’escola. Conversa amb la gent amb la que
després et manes missatges. És una habilitat social. 6. Si se't cau a la banyera, a terra o es trenca, ets el responsable de
pagar la reparació. Has de tenir aquesta despesa previst.
Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone use
7. No l’utilitzis per mentir o vacil · lar a ningú. No participis en converses que poden ferir a altres. Sigues un bon amic o almenys allunya't d'aquestes situacions.
8. No enviïs missatges, correus o contactis amb gent amb la que no
ho faries en persona. 9. No et relacionis amb persones a les que no portaries a casa. 10. Res de porno. Cerca a internet informació i comparteix amb mi. Si
tens qualsevol dubte pregunta a algú. 11. Apaga'l o posa-ho en silenci quan estiguis en públic. 12. No enviïs o rebis imatges de les parts íntimes de ningú. No riguis. El
ciberespai és més gran i poderós que tu. I és difícil fer que alguna cosa desaparegui, inclosa la mala reputació.
Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone use
13. No feu fotos i vídeo de tot. No hi ha necessitat de documentar la teva vida sencera. Viu les teves experiències. S'emmagatzemaran en la teva memòria per sempre.
14. Aprèn a viure sense això. 15. Descàrrega música nova o vella o diferent de laque escolten milions
de persones a la vegada. Gaudeix l'avantatge. 16. Els jocs de paraules, puzles o els d'entrenament mental són els
millors. 17. Mantenim els ulls oberts. Mira el món que passa al teu voltant.
Pregunta't sense utilitzar Google. 18. Si no el saps controlar te’l trauré. Ens asseurem a parlar sobre això
i començarem de nou. Tu i jo estem sempre aprenent. Som un equip.
SENTIT COMU“Gaudeix l’avantatge”
“Mira el que passa al teu voltant” “Els mitjans són mitjans”
“Normes i límits”
´
1. Vetllar perquè l’ordinador i d’altres productes tecnològics en espais no afavoreixen l’aïllament.
2. Definir unes normes clares d’ús. Prioritzant uns usos davant d’altres. Uns torns més importants que altres (exemple: per treballar abans que per jugar). Si cal redactar-les i tenir-les visibles. Pactades.
3. “Controlar” que l’estona que es passa davant d’una pantalla entra dins els límits raonables.
4. Afavorir conductes alternatives a les tecnologies.
5. Utilitzar “interruptors externs”. Filtres de control parental, alarmes, etc.
6. Establir càstigs davant incompliments. Que siguin realistes, i es compleixin.
7. Observar amb discreció. Això és: no espiar converses al al Whatsapp, Facebook. Respectar intimitat. Però sent coneixedors dels seus contextos virtuals.
8. Transmetre un discurs de responsabilitat, moderació i prudència.
9. Emfatitzar els “bons usos”.
10. Ser conseqüent i intransigent amb pràctiques d’assetjament, descontrol econòmic, etc.
Gràcies ;-) @JordiBernabeu
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Fonts
I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD) i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A conEnuació cito les fonts uElitzade si que no s’han fet durant la presentació:
BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374. BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de California. BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8). BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012). CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books. CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial. DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012). ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012). FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012). FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de septiembre de 2012).
GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington: Alliance for Excellent Education. GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4). ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The MIT Press. JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press. JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. The MIT Press. PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre de 2012). Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior. August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992. Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/cpb.2004.7.443. Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067. Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School, Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-‐me-‐la arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House. REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones: Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012). REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido el 8 de diciembre de 2012). SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778. YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482. Convivencia en la escuela. Convives Número 3. http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que complementa les fonts d’aquesta presentació.
top related