presentació prova pilot unitat de suport de dincat
Post on 10-Aug-2015
376 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Juliol 2015
Programa de suport per l’envellimentPrograma de suport per l’envellimentactiu i positiu de les persones ambactiu i positiu de les persones amb
discapacitat intel·lectual i del discapacitat intel·lectual i del desenvolupamentdesenvolupament
ESTUDI SENECA (2000-2008)
Principals conclusions i propostes
per atendre les necessitats de les PDI envellides
que doni resposta a les demandes de
les PDI envellides
Per afavorir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius
Dels professionals
(detecció, avaluació,
atenció i intervenció)
Principals conclusions i propostes
Prova Pilot - “Unitat de suport”
Desenvolupar un programa de suport per afavorir un envelliment actiu i positiu (PDID en situació de finalització de l’etapa laboral).
Promoure la creació de serveis i/o programes de suport (basats en el model de qualitat de vida i l’atenció centrada en la persona)
Consideracions d’inici
• Considerar l’envelliment com una fita personal i social
• Les persones aspiren a omplir els anys de vida
• Tenir present l’experiència i la vida viscuda de les persones (la seva història de vida)
• Afavorir la seva participació en el disseny de la seva nova etapa de vida, però també sobre la seva salut i altres aspectes que l’afecten a causa de la seva edat.
Envelliment actiu i Qualitat de Vida
Envelliment actiu (OMS), complementa el concepte d’envelliment saludable, dotant de noves perspectives en
aquesta fase de la vida.
“Entenem l’envelliment actiu com un procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, la
finalitat de la mateixa és millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen”.
Bermejo y Verdugo (2008)
Desenvolupament de la Prova Pilot
Participants en la Unitat de Suport
5 entitats
36 persones51% edat que se situa entre els 55 i 64 anys, 37% edat entre 45 y 54 anys 9% son mes grans de 64 anys31 homes i 5 dones
Situació personal Moment de transició de la seva vidaProblemes de salut, pèrdua d’habilitats funcionals i cognitives Requereixen suports específics per mantenir les seves rutines diàries, accedir y utilitzar recursos comunitaris i serveis sanitaris.
Preparació de la Prova pilot
Procés de Formació- Pla essencial de vida (Mª José Goñi)- Com desenvolupar les relacions a la Comunitat (Mª Jose
Goñi)- L’envelliment de les persones amb DID. Aplicació del
CAMDEX (Ramon N. i Susanna E.) - El Rol del Facilitador (Fausto G.)
Model de intervenció i sistema de coordinació - Sessions de treball- Dropbox- Eines i recursos de treball
Preparació de la Prova pilot
Establiment d’indicadorsINDICADORS MESURA (final de la prova pilot)
Augment de les activitats significatives per a les persones.
Registre d’activitats “noves” en les que la persona està participant
Augment de l'ús i participació en recursos comunitaris.
Comparativa entre els mapes de comunitat abans i desprès de la prova pilot
Augment de les relacions personals i vincles amb les relacions.
Comparativa entre els mapes de relacions abans i desprès de la prova pilot
Impacte en la millora de la qualitat de vida .
Resultats comparatius abans i desprès de la participació en la prova pilot a través de l’Escala INICO-FEAPSAvaluació del Resultats personals
Impacte en la millora de la salut.Resultats comparatius abans i desprès de la participació en la prova pilot a través del qüestionari POMONA.
Impacte en el funcionament cognitiu.
Puntuacions comparatives en la exploració neuropsicològica amb el CAMCOG abans i desprès de la prova pilot.
Metodologia, un envelliment centrat en la persona…
Poder participar i decidir en allò que afecta a la persona i a la seva vida.
Enfoc integral de les persones i del seu procés d’envelliment
Promoure el desenvolupament de la persona i potenciar situacions d’aprenentatge.
La participació es essencial, genera espais d’implicació, dona oportunitats per la presa de decisions
La participació efectiva posa en joc l’autodeterminació de la persona.
Fomentar la participació como a eix vertebrador Fomentar la participació como a eix vertebrador de la intervencióde la intervenció
Metodologia de la PCP
Cicle de millora
UsuarisFamília
Preparació equip
DESENVOLUPAR HABILITATS
VISIÓ POSITIVA
CONSTRUÏRGRUP DE SUPORT
CANVI DELS SERVEIS
XARXA COMUNITÀRIA
Desenvolupament del procés de suport
Trabajando Juntos para Desarrollar un Plan Esencial de Estilo de Vida. Desenvolupat per Michael Smull, Bill Allen, i Mary Lou Bourne
Desenvolupament del procés de suport
Desenvolupament del procés de suport
Desenvolupament del procés de suport
Desenvolupament del procés de suport
Desenvolupament del procés de suport
Un perfil per al pla d’acció
REUNIONS AMB EL GRUP DE SUPORT
La prova pilot a les entitats
AMPANS es va iniciar com una associació sense afany de lucre l’any 1965 per un grup de pares i mares de la comarca del Bages preocupats per l’educació i la integració del seus fills amb discapacitat intel·lectual
L’any 2010 l’Associació es va transformar en Fundació.
Les nostres polítiques d'actuació són: > Continuïtat assistencial > Presència a la comunitat > Compromís amb les persones i amb el territori > Calidesa en el tracte amb les persones > Equipaments confortables i adaptats > Propers a les persones i a les seves famílies > Flexibilitat i adaptabilitat dels serveis > Formació i recerca > Implicació de les persones > Qualitat dels serveis
L’ENTITAT
PERFIL BENEFICIARI
5 persones beneficiaries entre 51 i 61 anys
Tots viuen al domicili: 2 sols i 3 amb una persona de la família
4 no estaven vinculats a cap servei assistencial, 1 estava treballant al CET
4 havien perdut l’únic progenitor viu en els darrers 4 anys
Tots tenen poques persones de la família amb qui tenen contacte.
L’INICI
Explicació de la prova amb suports gràfics
Exploració de la persona amb eines adaptades
AMICS I RELACIONS
CASA I COMUNITAT
FAMÍLIA
SERVEIS
Jesús
Iden (Sallent)
David S
Montse P
Teresa (germana)
Montserrat (mare)
Maria i Antonio (veïns)
Nebot-dona
Tiet matern
Tieta mare
Òscar
Neixo a Manresa el 9 de maig de l’any 1963
Vaig a l’escola Renaixença fins els 14 anys
Al llarg d’aquests anys he vincut en diferents llocs de
Manresa
CARRER
CANONGE
MUNTANYÀ
Fins als 14 anys
Fins als 16 anys
Fins als 26 anys
CARRER
GENERAL PRIM
CARRER
HOSPITAL
CARRER
FOLCH I TORRAS
Fins a l’actualitat
En acabar l’escola no he tingut cap feina fixa, he fet d’ajudant en diferents tasques:
Portar carbó a un veí
Carregar i descarregar el camió del pare
Ajudant de neteja en un bar.
Repartint propaganda.
El pare va morir Fa un any i mig
La mare va ingressar en una residència, després
d’estar 2 mesos a l’Hospital de Sant Andreu.
L’any passat vaig fer un curs a AMPANS
Continuo vivint a casa meva
La meva germana m’ajuda.
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
MATÍ 8.00 EM LLEVO, ESMORZO, EM DUTXO, M'AFAITO I EM VESTEIXO
FER LA COMPRA VISITAR LA MARE A LA RESIDENCIA
ANAR A MISSA
ANAR A PASSEJARSORTIR A PASSEJAR
FER FEINA A CASA : ESCOMBRAR, FREGAR, FER EL LLIT, ...
MIGDIA DINAR I RENTAR PLATS
TARDA MIRAR LA TELE ANAR AL CARREFOUR A COMPRAR
ANAR A BALLAR AL CHA-CHA-CHA
SORTIR A PASSEJAR
NIT SOPAR , VEURE LA TELE I ANAR A DORMIR
FORMACIÓ
SANITARISADMINISTRACIÓ - MUNICIPALS
ESPORTIUS
FAMILIARS
ART I CULTURA
XARXA SOCIAL
CAP
RESIDÈNCIA DE LA MARE
AMPANS
PODER PARLAR AMB GENT
PODER ANAR A BALLAR CADA CAP DE SETMANA
PODER ESTAR EN ENTORNS TRANQUILS, SENSE SOROLL
PODER ANAR A VEURE LA MARE
FAIG AMICS AMB FACILITAT
SÓC CARINYÓS
SÓC BONA PERSONA
SÓC CREIENT
SÓC RESPECTUÓS
SÓC DIVERTIT
SÓC EDUCAT
M’AGRADA PARTICIPAR EN ACTIVITATS, ESTAR ACTIU
ESTIMO MOLT A LA MARE
NO M’AGRADA MASSA LLEGIR NI ESCRIURE
NO EM CRIDIS
EXPLICA’M LES COSES AMB CALMA
ESCOLTA’M, ENCARA QUE A VEGADES PARLI MOLT DEPRESSA
ACOSTUMO A DIR QUE SÍ, ENCARA QUE NO HAGI ENTÈS DEL TOT ALLÒ QUE M’EXPLIQUES. T’HAS D’ASSEGURAR QUE ENTENC QUÈ EM VOLEN DIR.
AJUDAR A CONTROLAR-ME AMB EL MENJAR ... SEMPRE TINC MOLTA GANA !
M’OBLIDO D’ALGUNES COSES QUAN ME LES EXPLIQUEN. ÉS MILLOR QUE ME LES APUNTIN EN UN PAPER
ACOSTUMO A REPETIR MOLT LES MATEIXES PREGUNTES, EM COSTA UN A MICA RECORDAR-HO TOT.
CONCLUSIONS INDIVIDUALS
El que volem ressaltar en general són els resultats personals aconseguits, tenint present la situació de cadascuna d’elles:
2 persones han canviat l’actitud davant de les situacions difícils o de canvi.
1 persona s’ha treballat molt amb la principal persona de suport.
1 persona ha requerit ingrés a serveis assistencials i el pla ha estat útil per fer el traspàs als professionals de referència.
1 persona ha estat baixa a la meitat (encara treballava).
L’UNITAT DE SUPORT SUPOSA UN CANVI EN EL FILTRE DE LES ULLERES DEL PROFESSIONAL
VALORACIÓ FINAL
• 45 anys de lluita per superar barreres de les persones amb discapacitat
• 750 famílies i usuaris• 450 treballadors amb discapacitat intel·lectual
• 150 usuaris dels serveis ocupacionals
• 80 usuaris de serveis residencials
• 20 tutelats per la TEB Fundació
• 150 professionals de diferents àmbits • 5 centres (4 al Barcelonès i 1 al Vallès)• 4 clubs esportius
• Fundació TEDIS per a la integració laboral
Presentació de l’entitat
6 participants homes entre els 47 i el 65 anys3 vivint en Llars-residència/Suport a la llar3 vivint amb la família/tutors legals2 tutelats per fundació5 jubilats/sense feina – 1 treballant
Tots els jubilats estaven en procés per aconseguir una plaça al Centre Ocupacional del TEB, mentre el centre els donava suport esperant el vist-i-plau de la plaça.
PARTICIPANTS
Aplicació de la Prova Pilot
1.Exploració per conèixer a la persona:
Recursos / fitxes utilitzades1.- En què soc bo? (talents i capacitats)2.- Coses importants per a mi (mapa de preferències: persones, llocs, activitats...)3.- Què em preocupa?4.- Quines coses estan funcionant a la meva vida i quines no5.- Coses que m’agradaria canviar6.- Activitats que he gaudit 7.- Coses noves que m’agradaria fer/aprendre8.- Història de vida9.- Com seria el meu millor futur?
Aplicació de la Prova Pilot
Salut i envelliment actiu
Aplicació de la Prova Pilot
• Xerrades i activitats sobre salut i hàbits saludables.
• Objectius de millora a partir del qüestionari POMONA
• Recerca d’activitats d’oci esportives i de lleure
• Recerca de recursos comunitaris existents a l’entorn més proper
• Activitat d’estimulació cognitiva: NEURONUP
• Han pogut assolir objectius que eren de vital importància per a ells
• Han millora’t la seva qualitat de vida, sobretot en les àrees de desenvolupament personal, drets, autodeterminació i benestar físic
• Confien més en les persones que els hi donen suport
• Han pres consciència de la necessitat de cuidar-se i realitzar exercici físic
• Realitzen més activitats d’oci
• Han descobert que tenen somnis i desitjos i que poden decidir com volen que sigui el seu futur
Resultats en les persones
• La informació recollida s’ha pogut traspassar al nou professional de referència
• Realitzen més activitats a la comunitat• Major implicació dels professionals amb
les persones
• Necessaris els espais de planificació conjunta amb diferents professionals/serveis
• Altres professionals han pogut veure com es treballa amb la PCP
• Davant la falta de recursos buscar alternatives
Impacte en l’entitat• Ha estat un inici i experiència per l’entitat en el treball i la Planificació Centrada en
la Persona
Impacte en els serveis
Resultats de la Unitat de Suport
Impacte en la millora de la Qualitat de Vida
Resultats de la Unitat de Suport
Desenvolupament personal:
Han participat en l’elaboració del seu propi pla personal.
S’han tingut en compte els seus interessos.
Oportunitat d’aprendre coses noves.
Han participat en activitats del seu interès.
Resultats de la Unitat de Suport
Drets: Han estat ells mateixos qui han definit tant els objectius com les
accions del pla.
Se’ls ha informat sobre els seus drets.
Autodeterminació: S’ha ajudat a les persones a plantejar-se i definir fites personals
Participen més de les decisions.
Han fet recerca d’activitats que volen realitzar en el seu temps lliure.
.
Resultats de la Unitat de Suport
Inclusió social i relacions a la comunitat
Les persones coneixen i utilitzen més recursos comunitaris.
S’han establert noves relacions i/o s’han millorat els vincles amb aquelles persones més significatives.
S’han facilitat les relacions de parella i s’han potenciat els espais d’intimitat.
Resultats de la Unitat de Suport
Benestar físic:
Es va passar el qüestionari POMONA i es van establir objectius específics de salut per cadascú.
Han participat en una formació de salut i hàbits saludables i utilització dels serveis de salut.
Augment en la participació en activitats d’esport.
Seguiments mèdics segon necessitats.
Resultats de la Unitat de Suport
Benestar emocional: no s’han realitzat accions específiques per aquesta àrea però considerem que la participació en el programa pot haver fet que les persones se sentin millor amb elles mateixes i amb el que poden aconseguir.
Benestar material: en alguns casos s’han millorat les possibilitats d’accedir a les noves tecnologies i s’han proporcionat certes ajudes tècniques que es necessitaven.
INSTAURACIÓ PROVA PILOT UNITAT DE SUPORT PER L`ENVELLIMENT ACTIU 2014/15
PRODUCTES ECOLÒGICS
TREBALLS FORESTALS
MUNTATGES INDUSTRIALS
JARDINERIA
ELS NOSTRES PROTAGONISTES
Marius, Miquel, Xevi, Paco, Josep Mª, Pep i Gregorio
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BENEFICIARIS:
1. MAJORS DE 45 ANYS AMB DIAGNÒSTIC DE DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL,
(ALGUNS CASOS +TRASTORN MENTAL O +DISCAPACITAT FÍSICA)
2. EN PROCÉS INCAPACITACIÓ LABORAL O JUBILACIÓ
3. SENSE ACCÉS A CENTRES ASSISTENCIALS
MODUS OPERANDI:
1- CONEIXEMENT DE LES PERSONES (durant 3 mesos trobades setmanals)
2- REDACCIÓ PLA PERSONAL I INICI PLA D`ACCIÓ
3- REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES PER IMPLANTAR EL PLA D`ACCIÓ ¡quan abans millor!
4- REVISIONS PERIÒDIQUES
ASPECTES GLOBALS DE LA PROVA PILOT
EXEMPLE D`UN PLA D`ACCIÓ INICIAL
1.1.¿COM ÉS? EL QUE LA GENT ADMIRA D`ELL…
TOTHOM DIU QUE ÉS MOLT BONA PERSONA
QUI EL CONEI X L`APRECI A
¿I PER QUÈ?
PERQUÈ TÉ BONS SENTI MENTSI ÉS MOLT GENERÓS
PERQUÈ ÉS SI MPÀTI C I
GRACI ÓS
PERQUÈ ÉS AGRADABLE I
EDUCAT
PERQUÈ ÉS MOLT RESPONSABLE
PERQUÈ ES TREBALLADOR
(NI QUE SIGUI A POC A POC…)
PERQUÈ ÉS UNA PERSONA HUMI L
1.2. EN J OSEP Mª SAP FER...
TRÀMITS ADMINISTRATIUS GESTIONAR ELS SEUS DINERS
AJUDAR A CASA FENT LA COMPRA I TASQUES DOMÈSTIQUES
CUINAR
TREBALLAR UN HORT
A MÉS LI AGRADA…LLEGIR REVISTES DE VIATGESELS DOCUMENTALS D`HISTÒRIA, VIATGES I NATURALES PEL·LÍCULES (SOBRETOT DE FETS REALS)LA MÚSICAMENJAR SÀ LES VISITES CULTURALSELS SEUS GATS: ELS PENTINA, DÓNA MENJAR I JUGA AMB ELLSFER PASSEJOS PER LA NATURALESAFER ESPORT PER MANTENIR-SE EN FORMA
i… LI AGRADA CONVERSAR SOBRE TEMES DE CONEIXEMENT EN GENERAL
(LES INQUIETUDS FAN QUE S`INTERESSI PER MOLTS TEMES COM CIENCIA, ART… FINS I TOT FILOSOFIA!)
1.3. QUÈ LI COSTA FER
DIR NO
MANTENIR L̀ ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ
ESTAR AMB GENT QUE NO CONEIX
ANAR SOL A LLOCS QUE NO CONEIX
EXPRESSAR EL QUE PENSA
RECORDAR LES COSES
1.4 SOMNIS, DESITJ OS I I L· LUSIONS
APRIMAR-ME
ESTAR EN BONA FORMA
FÍSICA
FER “PETITES”
EXCURSIONS
TENIR CURA DE LA
FAMÍLIA
SENTIR- ME BÉ AMB MI
MATEIX
APRENDRE GEOGRAFIA I
HISTÒRIA
CUINAR SALUDABLEMENT
TENIR MÉS BONA
MEMÒRIA
I .T.V. .
REUNI ONS DI NARS FAMILIARS
MERCADONA, CARNISSERIA, PANADERIA
QUI OSC BBARBER
SOPAR RESTAURANT AMB GERMÀ
TEATRE DE SALT I GI RONA
PSIQUIATRE IASPSI
CAP DE CELRÀ DENTI STA
OFTALMÒLEG
C
SANITARI
SANITARIS
ESPORTIU
ADMINISTRACIÓ, CÍVIC, MUNICIPAL…
FAMILIAR
FORMACIÓ
ART/CULTURA XARXA SOCIAL
MAPA
DE LA
COMUNI TAT
(inicial)
SETMANAL
MENSUAL
TRIMESTRAL
ESPORÀDIC
DILLUNS
DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
MATÍ 3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES (QUAN CAL) RETALLAR NOTÍCIES* MIRAR TV*
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES (QUAN CAL) RETALLAR NOTÍCIES* MIRAR TV*
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES (QUAN CAL) RETALLAR NOTÍCIES* MIRAR TV*
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES (QUAN CAL) RETALLAR NOTÍCIES* MIRAR TV*
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES (QUAN CAL) RETALLAR NOTÍCIES* MIRAR TV*
TARDA
14:00 -DINAR 15:00- MIGDIADA 16:30- CUIDAR ELS GATS 17:00- MIRAR TV* LLEGIR REVISTES* CUIDAR L`HORT*
14:00 -DINAR 15:00- MIGDIADA 16:30- CUIDAR ELS GATS 17:00- MIRAR TV* LLEGIR REVISTES* CUIDAR L`HORT*
14:00 -DINAR 15:00- MIGDIADA 16:30- CUIDAR ELS GATS 17:00- MIRAR TV* LLEGIR REVISTES* CUIDAR L`HORT*
14:00 -DINAR 15:00- MIGDIADA 16:30- CUIDAR ELS GATS 17:00- MIRAR TV* LLEGIR REVISTES* CUIDAR L`HORT*
14:00 -DINAR 15:00- MIGDIADA 16:30- CUIDAR ELS GATS 17:00- MIRAR TV* LLEGIR REVISTES* CUIDAR L`HORT*
NIT 21:00- SOPAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* 23:00- DORMIR
21:00- SOPAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* 23:00- DORMIR
21:00- SOPAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* 23:00- DORMIR
21:00- SOPAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* 23:00- DORMIR
21:00- SOPAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* 23:00- DORMIR
DISSABTE
DIUMENGE MATÍ
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR-SE DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR COMPRES I ACOMPANYAR MARE A L`ESGLÈSIA A POSAR FLORS A L`ALTAR
3:00/4:00- DESPERTAR-SE RETALLAR NOTÍCIES* 6:00- AIXECAR-SE DEL LLIT, HIGIENE 8:00- ESMORZAR MIRAR TV* RETALLAR NOTÍCIES* LLEGIR* CUIDAR L`HORT*
TARDA
14:00/15:00- DINAR MIGDIADA CUIDAR ELS GATS MIRAR TV* LLEGIR* 18:00- MISSA (A L`HIVERN) 20:00- MISSA ( A L`ESTIU)
14:00/15:00- DINAR MIGDIADA CUIDAR ELS GATS MIRAR TV* LLEGIR*
NIT
21:00- SOPAR A CASA (SOPAR RESTAURANT AMB EL GERMÀ 2 COPS AL MES) 23:00- DORMIR
21:00- SOPAR A CASA 23:00- DORMIR
3.1. RUTINES SETMANALS *accions sense dia ni hora fixa
QUÈ ESTÀ FUNCIONANT (segons la persona)
QUÈ NO ÈSTÀ FUNCIONANT (segons la persona)
La relació amb la seva família, comenta que hi ha molta unió
No té problemes econòmics Té cotxe per desplaçar-se (no li agrada el
transport públic) La seva casa és segura, s`hi sent a gust Menja bé, no perd la gana Ajuda a la seva mare fent les compres, se
sent útil
No va a molts llocs per no trobar-se amb gent i sentir-se incòmode (a passejar, a cursos, cafeteria del poble, transports públics)
Té la impressió que la gent el jutja negativament No té bona memòria, li costa concentrar-se i
recordar-se de les coses Li costa mantenir l`atenció molta estona, la ment
se li queda en blanc No s`agrada perquè es veu gras i amb poca força Molt sovint està cansat, apàtic, sense ganes ni
força de fer res Fa anys que dorm molt poc cada nit A la tardor i l`hivern sempre se sent pitjor Té cotxe però només fa les rutes conegudes i són
molt poques, això el limita a la hora de quedar per fer activitats
Quan va a Girona només aparca al pàrquing que coneix i és una mica car
QUÈ ESTÀ FUNCIONANT (segons la família)
QUÈ NO ÈSTÀ FUNCIONANT (segons la família)
Li agrada ajudar a la mare, se sent útil És molt responsable amb la medicació El suport de la família, estan molt units Té tendència a acceptar recomanacions de
professionals i seguir les seves indicacions
Fa molt temps que pren la mateixa medicació psicofarmacològica i hi ha temor de malalties futures
La psiquiatra no és gaire accessible i no poden comentar els dubtes sobre la medicació
En J osep pensa que estarà pitjor a la tardor i a l`hivern i pateix anticipadament però ells veuen que no sempre és així.
Té poques ganes de fer res De vegades s`enfada amb la família, sobretot
quan li recomanen fer quelcom pel seu benestar Li proposen accions per intentar estar millor
però ell ho rebutja (per ex. acupuntura, viatjar...)
Quan està en un local públic sempre està pendent de la gent que l`envolta
QUÈ ESTÀ FUNCIONANT (segons els professionals)
QUÈ NO ÈSTÀ FUNCIONANT (segons els professionals)
Té un nucli f amiliar molt gran i la seva germana (Montse) està molt implicada
Té tendència a acceptar recomanacions de professionals i seguir les seves indicacions
Es força autònom, maneja els seus diners i té possibilitats de desplaçament
L`atenció psiquiàtrica, f alta més seguiment i control
La percepció negativa de si mateix i l`ansietat excessiva el f renen a l`hora de realitzar activitats
Dèficits en habilitats cognitives de l`atenció, memòria i percepció
Li costa expressar les seves opinions, té tendència a deixar que els demés decideixin per ell
3.2. QUÈ FUNCIONA / QUÈ NO
funcionaff unciFUNCI ONA
EN J OSEP Mª DI U QUE VOL:
“FER MÉS ACTIVITATS AMB LA FAMÍLIA”:
- ANAR A DINAR ALGUN DIUMENGE- FER ALGUNA VISITA CULTURAL- FER EXCURSIONS/SORTIDES D`UN DIA PERÒ QUE NO HAGI DE
PASSAR LA NIT A FORA
“ANAR AL CINE DE TANT EN TANT”
“SEGUIR APRENENT INFORMÀTICA”
“SENTIR- ME MÉS FORT, FER MÉS EXERCICI / GIMNÀSIA”
“SENTIR QUE SÓC ÚTIL PER LA FAMÍLIA I PELS DEMÉS”
“TENIR MENYS PORS, TENIR MÉS ENERGIA I GANES DE FER COSES””
“TENIR MÉS BONA MEMÒRIA I CONCENTRACIÓ”
4.1. OBJ ECTIUS DEL PLA
1. QUI ÉS
J OSEP Mª
ÀREA/ ÀMBI T OBJ ECTI U J USTI FI CACI Ó QUÈ FAREM QUI HO FARÀ
FREQÜÈNCI A QUAN ES FARÀ
QUÈ FUNCI ONA QUÈ NO FUNCI ONA
MES/ AVALUACI Ó
I NCLUSI Ó SOCI AL
FACI LI TAR L`I NTERCAN-VI AMB ALTRES PERSONES I REALI TZAR ACTI VI TATS QUE EL FACI N SENTI R BÉ.
En J osep Mº no té contacte amb gaire gent llevat la f amília. Té sentit de companyerisme i es pretén trobar grups on pugui sentir-se còmode i a on poder compartir inquietuds i realitzar activitats que siguin del seu interès.
Cerca d`horta comunitària Treball en horta comunitària Participar en activitats del Club Social el Cercle Ensenyar noves rutes per la ciutat per poder desplaçar-se i aparcar gratuïtament. Acompanyar-lo en el cotxe perquè es senti segur
Anna i
Fundació Onyar
J osep Mª, companys de la Fundació, Lola i Anna J osep Mª i
Anna
J osep Mª i Anna
Acció puntual
Algunes hores mensuals
Alguna hora a la setmana
Esporàdic
I nici juliol
2014
Novembre 2014
I nici juliol
2014
A partir
juliol 2014
L`ajuntament cedeix horta gratuïta a la Fundació S`ha f et l`entrevista de presentació amb la psicòloga de l`entitat
Reté bé noves rutes, accepta bé la proposta
Encara no ha anat a cap activitat
Octubre/ OK Octubre/ Acció pendent
Octubre/ OK: dos rutes noves apreses
ÀREA/ ÀMBI T OBJ ECTI U J USTI FI CACI Ó QUÈ FAREM QUI HO FARÀ
FREQÜÈNCI A QUAN ES FARÀ
QUÈ FUNCI ONA QUÈ NO FUNCI ONA
MES/ AVALUACI Ó
SALUT BENESTAR FÍ SI C I EMOCI ONAL
CONEI XEMENT DE LA I MPORTÀNCI A DE TENI R CURA DE LA SALUT
Millorar hàbits saludables d`higiene, exercici, controls de salut i alimentació
Xerrades f ormatives de salut Motivar en J osep Mº a f er consultes mèdiques sobre els problemes de dormir Fer un seguiment psicològic Motivar a f er sessions d`acupuntura Cercar tallers de cuina saludable Cerca de recursos a la biblioteca de cuina saludable
I srael Belchi
(Dincat)
Anna i J osep Mª
Anna i J osep Mª
J osep Mª
Anna i Montse
Anna J osep Mª
i Anna
2 dies (total 4 hores)
Continu
Acció contínua
A concretar
Acció puntual Acció puntual
Dies 11 i 18 de
novembre
Des de juliol 2014
I nici octubre
2014
I nici
novembre 2014
I nici
novembre 2014
I nici novembre
2014
Entén la importància del problema de no dormir i que ha de consultar-ho En J osep Mª rep bé la proposta. Assegurança pot cobrir part de despeses
Té visita cada tres mesos i quan hi ha anat no s`ha recordat de dir res Difi cultat i dubtes en quin serà el millor prof essional
Octubre/ NO OK: es continua insistint Octubre/ Acció pendent
PLA D`ACCI Ó
•ADQUISICIÓ D`UNA HORTA COMUNITÀRIA
• PROMOCIÓ DE SORTIDES GRUPALS UN COP AL MES
• CLASSES SETMANALS D`INFORMÀTICA
• TALLERS TEMÀTICS (en projecte risoteràpia, continuació informàtica)
EXEMPLES D`ACCIONS REALITZADES
A NIVELL GRUPAL
7 participants
D'entre 49 i 65 anys
4 en actiu i 3 jubilats
Amb domicili a Mataró, Terrassa, El Prat de Llobregat, Premià de Mar i Barcelona
Tots són homes
Quin objectiu tenien al començar la prova pilot?“Trencar amb la rutina i tenir més temps lliure per poder fer activitats i estar
amb la parella”
“Fer activitats que m'agradin, però també poder descansar”
“Gaudir del meu temps lliure tot fent les activitats que m'agradin”
“Tener tiempo para hacer lo que me guste, y también para poder descansar”
“Gaudir del meu temps lliure”
“Trobar activitats, sobretot per distreure’m, i no endinsar-me en la rutina actual.
D'altra banda, tinc moltes ganes de conèixer altres persones”
“Distreure’m, i aconseguir formar part d’un ambient d’amistat.”
Els nostres participants han pogut...
- Ampliar la seva xarxa social
- Augmentar el seu benestar emocional
- Atrevir-se a fer algunes revisions mèdiques
- Conèixer els recursos del seu entorn
- Motivar-se per fer aquelles coses que fins ara no
havien pogut fer
Quins objectius personals han aconseguit durant la prova pilot?
- Aconseguir passar més temps amb la parella
- Aconseguir tenir més temps lliure
- Animar-se a fer activitats per un mateix
- Motivar-se per canviar la rutina anterior
- Deixar de fumar
Grup de suport
- La persona es motiva quan veu que hi ha persones
disposades a donar un cop de mà al seu voltant
- Bàsic per dur a terme les accions, com per fer que
aquestes tinguin continuïtat
Quins aspectes volem destacar?
I sobretot...
S'han pogut conèixer aspectes de la persona que es
desconeixien fins aquest moment.
UNITAT DE SUPORT A
L’ENVELLIMENT ACTIU
Unitat de suport a l’envelliment actiu
Índex
1.Qui som? 2.Per què tirem endavant el projecte?3.Com a Entitat: què destaquem?
Unitat de suport a l’envelliment actiu
1.Qui som?
1 Qui som?
La Fundació Onada (Tarragona), la Fundació Ginac (Valls) i la Fundació Santa Teresa (Vendrell), hem creat un nou model organitzatiu , que ens permet avançar en la implantació comarcal de cada entitat, compartint recursos, el coneixement i el talent, al servei de les persones i el territori.
Des de FUNDALIS treballem de forma proactiva, creant sinèrgies i relacions de guanyar-guanyar.
Unitat de suport a l’envelliment actiu
2.Per què tirem endavant el projecte?
2 Per què el projecte d’envelliment actiu
Atenem persones que inicien
un projecte vital nou :
La fi de la seva etapa laboralLa fi de la seva etapa laboral i/oi/o
situacions personals canviants.situacions personals canviants.
2 Per què el projecte d’envelliment actiu
Quines necessitats tenen?
Quin suport els podem oferir?
2 Per què el projecte d’envelliment actiu
Què faré ara que deixo de treballar?
Com enfrontaré aquesta nova etapa?
Vull seguir tenint una vida activa!!
2 Per què el projecte d’envelliment actiu
QUI SÓN ELS QUI SÓN ELS PROTAGONISTESPROTAGONISTES
:
Unitat de suport a l’envelliment actiu
3. Com a Entitat: què destaquem?
3 Com a entitat: què destaquem?
La Unitat de Suport La Unitat de Suport
a l’Envelliment Actiua l’Envelliment Actiu
ens ha aportatens ha aportat
3 Com a entitat: què destaquem?
3 3 oportunitatsoportunitats fonamentalsfonamentals
3 Com a entitat: què destaquem?
1- Oportunitat dins la pròpia comunitatcomunitat:
Participar, ser i fer.
3 Com a entitat: què destaquem?
2- Oportunitat de crear xarxes i sinèrgies:
Construir relacions
3 Com a entitat: què destaquem?
3- Oportunitat de les persones referents
Entendre i participar
Resultats de la Unitat de Suport
Benestar FísicNO existeixen diferències :
• Pes • IMC• Consum de tabac i alcohol • Seguiment psiquiàtric i/o psicològic• Exploracions específiques
SI existeixen diferències :• Pràctica d’esport• Petita modificació d’hàbits alimentaris• Realització de revisió mèdica durant el
darrer any• Revisions mèdiques específiques (visió,
psiquiatre, …)
Avaluació cognitiva
Funcionament cognitiuAvaluació neuropsicològica: CAMCOG
• Planificació centrada en la cognició• Detecció processos de demència (CAMDEX-DS)
• 26 CAMCOG avaluació #1
Avaluació cognitiva
Funcionament cognitiuAvaluació neuropsicològica: CAMCOG
• Planificació centrada en la cognició• Detecció processos de demència (CAMDEX-DS)
• 14 CAMCOG avaluació #2
Avaluació cognitiva
Funcionament cognitiuAvaluació neuropsicològica: CAMCOG
• Planificació centrada en la cognició• Detecció processos de demència (CAMDEX-DS)
• 26 CAMCOG avaluació #1• 14 CAMCOG avaluació #2• 5 CAMDEX (indicis demència)
Rehabilitació i estimulació cognitiva
• NeuronUP entre març i juliol 2015• Programes adaptats individualment, per a realitzar en grup
o de forma individual.• No sistematització• Avaluació de l’eina
Que més estem fent?
Valoració de la Unitat de Suport
Participació en activitats significatives Us i participació en recursos comunitaris Establiment de noves relacions i millora dels vincles
amb les relacions més significatives
RESULTATS PERSONALS
Seguiment i continuïtat del Suport
Per un envelliment de qualitat, Per un envelliment de qualitat, també necessitem suports també necessitem suports
Si ens centrem en el que ens demanen les persones, el que és important per elles, podem oferir-los suports perquè construeixin el seu propi projecte de vida, també en l’etapa de la vellesa
top related