programaciÓ d'educaciÓ fÍsica -...
Post on 19-Sep-2018
214 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PROGRAMACIÓ D'EDUCACIÓ FÍSICA
Curs:2015-16
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA 2015 2016. ÀREA EDUCACIÓ FÍSICA. IES PUIG DE SA FONT (SON SERVERA)INTRODUCCIÓ0.1. Marc Legal; PEC i PCC.0.2. Contextualització.0.3. Alumnat. Professorat. Recursos humans.0.4. Centre: instal·lacions i equipaments.0.5. L’ESO.0.6. El batxillerat.1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES1.1. Una programació basada en competències bàsiques.1.2. Contribució de la MATERIA D’EDUCACIÓ FÍSICA a l’adquisició de les competències bàsiques1.3. Tractament de les competències bàsiques des del departament d’educació física1.4. Dimensions de les competències bàsiques (CEP Palma)2. OBJECTIUS ESPECÍFICS ÀREA EF2.1. Objectius específics de l'àrea d’EF: ESO2.2. Objectius específics de l'àrea d’EF: BATXILLERAT3. CONTINGUTS de l’E.F. Relació amb CONTINGUTS TRANSVERSALS I INTERDISCIPLINARS3.1. CONTINGUTS EF ESO PRIMER CICLE (PRIMER I TERCER ESO) (LOMQE)3.2. CONTINGUTS EF ESO SEGON CURS (LOE)3.3. CONTINGUTS EF ESO QUART CURS (LOE)3.4. CONTINGUTS EF BATXILLERAT PRIMER CURS (LOMQE)4. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: UNITATS DIDÀCTIQUES4.1. UNITATS DIDÀCTIQUES EF ESO PRIMER CURS 4.2. UNITATS DIDÀCTIQUES EF ESO SEGON CURS 4.3. UNITATS DIDÀCTIQUES EF ESO TERCER CURS 4.4. UNITATS DIDÀCTIQUES EF ESO QUART CURS 4.5. UNITATS DIDÀCTIQUES EF BATXILLERAT PRIMER CURS 4.6. TAULA RESUM CONTINGUTS PER CURSOS5. AVALUACIÓ5.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ/estàndards d'aprenentatge avaluables I MÍNIMS EXIGIBLES PRIMER CICLE D'ESO (1R I 3R ESO. LOMQE)5.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ I MÍNIMS EXIGIBLES SEGON D’ESO (LOE)5.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ I MÍNIMS EXIGIBLES QUART D’ESO (LOE)5.4. CRITERIS D’AVALUACIÓ/estàndards d'aprenentatge avaluables I MÍNIMS EXIGIBLES PRIMER DE BATXILLERAT (LOMQE)5.5. ENFOC DE L'AVALUACIÓ DES DEL DEPARTAMENT D’EF6. METODOLOGIA. Orientacions metodològiques generals.6.1. Atenció a la diversitat. ACI: PMAR i Diversificació. NEE. Nova incorporació. 6.2 Activitats d’ensenyament-aprenentatge. 6.3. Orientacions per a la seqüenciació. 6.4. Orientacions per a la avaluació. 6.5. Organització de l'aula. Recursos materials i curriculars. 6.6. Ús noves tecnologies de la informació i comunicació.. 6.7. Recursos didàctics. 7. SUPORT BIBLIOGRÀFIC.
8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. SORTIDES.
9. ANEXOSQUESTIONARI MÈDIC ESPORTIU NORMES DE FUNCIONAMENT DE L’ASIGNATURA: 1ER, 2N, 3ER, 4T D’ESO. 1R BATX.FEINES DE RECUPERACIÓ DE PENDENTSFITXA D’ESCALFAMENT
10. PROPOSTA DE SEQÜENCIACIÓ: NUTRICIÓ. ACTIVITATS AQUÀTIQUES
11.SOL·LICITUDS I ASPECTES PEL BON FUNCIONAMENT DE LES SESSIONS D’EF.
12.MODEL D'ADAPTACIÓ CURRICULAR. Exemple d’aplicació pel departament d’EF.
Beatriz Corzán MartínMarc Bibiloni Ramis
Catalina Victòria Miquel PascualCarme López Martí
MEMBRES DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA
2015 2016
0.1. Marc Legal; PEC i PCC Amb la LOE, Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació i la normativa derivada, cal fer un
replantejament pel que fa a l’organització i la programació de la nostra matèria. Una programació d’acord a
l’elecció de les unitats didàctiques que millor garanteixin l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de
l’àrea. Així, la LOE, servirà de punt de partida per l’elaboració de la programació basada en competències;
s’espera que l’alumne tingui assolides aquestes competències en finalitzar l’etapa de l’ESO.
Aquesta programació s'emmarca en el currículum d'educació física vigent a les Illes Balears, establert pel
Decret 86/2002 de 14 de juny, i els PEC i PCC del centre, i programació del departament d’educació física del IES
Son Servera. I aspectes incorporats per el decret 2010 concretant l’avaluació.
A més, els Decrets 72/2008 i 73/2008, de 27 de juny, pels quals s’estableixen, respectivament, el currículum
de l’educació primària (EP) i de l’educació secundària obligatòria (ESO) a les Illes Balears, determinen que la
concreció del currículum que han de realitzar els centres s’ha d’orientar a facilitar el desenvolupament i l’adquisició de
les competències bàsiques
Cal ressenyar, la seva fonamentació, a partir de l’article 27 de la Constitució; de la LOGSE 1/1990, de 3
d’octubre; i el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració
de l’Estat a les Illes Balears en matèria d’ensenyament, establint un currículum obert i flexible i tenint en compte
els interessos culturals i motivacions de cada autonomia.
Curs 2015-16. LOMCE
Ens trobam que hi ha hagut un canvi de normativa. Aquest canvi de normativa afecta als nivells de 1r i 3r d'Eso i a 1r de Batxilerat.
Llei orgànica Llei orgànica 8/2013, de 9 de Desembre, per la millora de la qualitat educativa.
Decret Decret 34/2015, de 15 de Maig, pel qual s'estableix el currículum d'Educació secundària obligatòria a les Illes Balears.
Decret 35/2015, de 15 de Maig, pel qual s'estableix el currículum de Batxillerat a les Illes Balears.
0.2. Contextualització El IES PUIG DE SA FONT es troba en el municipi de Son Servera.Son Servera és un municipi dinàmic i
diversificat; cal esmentar que hi ha gran part d'alumnes de diferents nacionalitats que cursen els seus estudis a
l'Ies especialment als nuclis turístics de Cala Millor i Sa Coma.
0. INTRODUCCIÓ
0.3. Alumnat. Professorat d’EF. Recursos humans.
ALUMNAT: A part del alumnat nascut al municipi hi ha una alta procedència d'alumnat nascut altres CCAA
d’Espanya, i altres països (procedències: Alemanya, Xina, i països de Sud Amèrica principalment). Els nuclis
poblacionals dels alumnes són el poble de Son Servera i les localitats costeres, Cala Millor i Sa Coma.
El departament d’Educació Física de l’I.E.S. Puig de sa Font imparteix classe a un total aproximat de 620
alumnes, distribuïts de la següent manera: 7 grups de 1r d’ESO, 7 grups de 2n d’ESO, 5 grups de 3r d’ESO i un grup
de PMAR, 4 grups de 4t d’ESO, i 2 grups de 1r de Batxillerat. Hi ha 1 grup de Diversificació Curricular a 4rt d'ESO, que
es divideix en 2 i es distribueixen els alumnes en dos grups de 4t d’ESO de referència.
PROFESSORAT d’EF: 3 professors i un a mitja jornada . La línia a educativa té un caràcter integrador,
essent prioritària l’atenció a la diversitat i l’adaptació a la realitat de l’alumnat.
Aquest curs es deixarà d'impartir l’assignatura optativa d’Expressió Corporal a 3er d’ESO donat que la
LOMCE així ho estipula.
La distribució de grups per cursos i hores lectives és la següent :
Catalina Victòria Miquel Pascual
Beatriz Corzán Martín Carme López Martí Marc Bibiloni Ramis
5 grups 2ESO x 2h (10h)
1 grup 3ESO x2h (2h)
1 grup 3ESO PMAR x2h (2h)
2grups 4 ESO x2h (4h)
1 TUTORIA 4ESO x 2h (2h)
4 grups 1ESO x 3h (12h)
2 grup 4 ESO x 2h (4h)
2 grups de 1BATX x 2h (4h)
1 grup 1ESO x 3h (3h)
4 grup 3ESO x 2h (8h)
Cap de Departament (3h)
Coord . Extraescolars (6h)
2 grups 1ESO x 3h (6h)
2 grups 2ESO x 2h (4h)
20 hores 20 hores 20 hores 10 hores
A les reunions del Departament d’Educació física es tractaran aspectes que pertanyen a l’assignatura, altres
que deriven en una progressiva millora de la seva ensenyança i aspectes comuns als departaments. Principalment:
• Elaboració dels dossiers d’Apunts de l’Assignatura, per cada curs.
• Seguiment de les classes i de la programació didàctica, així com la revisió dels continguts que es van
impartint, la metodologia, les possibles modificacions, etc.
• Revisió, reparació/adquisició de materials i de recursos didàctics.
• Organització i programació d’activitats relacionades amb l’assignatura.
• Aspectes de funcionament en quant a l’ús d’instal·lacions, horaris, etc.
• Valoració de les capacitats motrius dels alumnes, atenent a la seva diversitat, i possibles variacions en
l’aplicació de tests.
• Anàlisi de les avaluacions, resultats i funcionament acadèmic en general.
• Mesures d’atenció a la diversitat propostes des del departament.
Així mateix, entre els membres del Departament es realitzarà una anàlisi retrospectiva de la posada en
pràctica de la programació de l’assignatura, així com del desenvolupament dels diferents continguts i tasques de les
sessions, i contemplant, si fos precís, nous enfocaments o alternatives en l’ensenyança de l’assi
gnatura que hauran de tenir-se en compte en actuacions futures.
• Altres recursos humans: com en els cursos anteriors ens hem coordinat i ens coordinem amb el
departament d’orientació per la confecció i d’intervenció amb estratègies, mesures, i diferents tipus
d’activitats, per l’optimització del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes que presenten NEE.
En aquest sentit la nostra àrea presenta una manca de suport ja què els grups són molt nombrosos i en
segons quins casos no podem garantir els aprenentatges de TOTS els alumnes del grup classe amb
l'atenció que ens agradaria.
• Vàrem demanar (al juny de 2010, i al juny del 2011, i al juny 2012 (veure full de propostes de
departament d’EF, al final d’aquesta programació), a caporalia d’estudis, la coordinació d’horaris amb els professors del cicle formatiu de cuina, per col·laborar amb el departament de cuina en la unitat didàctica d’activitats físiques a la natura: ciclisme, prevista per a la 3a avaluació. Aquesta
proposta didàctica s’emmarcaria dins d’una proposta global i progressiva d’estimulació de l'ús del carril
bicicleta del municipi i del foment des de la nostra àrea d’hàbits saludables i de l’autonomia dels alumnes.
Altres recursos: Col·laboració amb empreses del municipi relacionades amb l’esport de la bicicleta, i altres
d’esport de natura.
• Per optimitzar el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes de diversificació, suggerim que
s'impartís (EF) sense afegir aquests grups a un altre de referència. Aquesta sol·licitud es va efectuar al curs 2011 2012 i al CURS 2012 2013 a la programació, a diverses CCP, i a inspecció educativa. Aquest curs s'ha aconseguit en part aquesta demanda ja què el grup de PMAR realitzarà EF sense haver de dividir-se. Pel que fa a 4rt de Diversificació es continua dividint el grup en dos i
d’aquesta forma el disseny de tasques i la posada en pràctica dels exercicis, activitats, i sobretot l'atenció
no pot ser l'adient i específica per aquest grup d’alumnes com ens agradaria. Els ritmes d’ensenyament i
aprenentatge no es poden adequar a les característiques del al·lots i al·lotes dels grups. Per altra banda,
els grups resultants, ara estan resultant extremadament nombrosos, motiu pel qual, augmenten els factors
de risc donat que les ràtios son massa nombroses, i el espai d’ús “proporcional” per cada nin/a a les
instal·lacions no es suficient, així que seria adient la disminució del nombre d’alumnes d’aquests grups per qüestions també de seguretat: de l’alumnat, del professorat i de les instal·lacions i
equipaments.
0.4 Centre: Instal·lacions i equipaments
L' IES Son Servera es troba situat entre el poble de Son Servera (a 600 m.) i Cala Millor (a 1 km). Existeix
un conveni entre l'Ajuntament i l'Ies que permet la impartició de l’assignatura d’EF fent ús de les instal·lacions
esportives de l’Ajuntament, al costat del IES. El curs passat 2014-15 vàrem redactar una proposta de conveni
entre Ajuntament-Conselleria d'Educació per tal de formalitzar-ho (esteim a l'espera de que ens contestin de
Conselleria per tancar-ho). Les zones esportives que utilitzam són: poliesportiu amb 3 mòduls. Pista de gespa i
sala polivalent (aquests dos darrers espais amb prèvia petició a l'encarregat del pavelló). El curs 2014-15 es varen
iniciar converses amb l'Ajuntament i RADSPORT per mirar d'engegar una proposta de dues UD a la piscina així
com activitats puntuals al complex esportiu.
A part l' IES té un ampli espai amb dues pistes exteriors. Per l' ús de l’aula o espais audiovisuals ens
acollim a la normativa del centre.
0.5. L’ESO
1R ESO i 3R ESO (LOMQE)
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és que els alumnes aprenguin a fer activitat física correctament i
que aquest aprenentatge es faci des de la pròpia pràctica. En conseqüència, l’adequada orientació cap a la salut
individual i col·lectiva, la intervenció proporcionada de les capacitats físiques i coordinatives i l’atenció als valors
individuals i socials, amb especial interès pels referits a la gestió i l’ocupació del temps lliure i l’oci, constitueixen
els elements essencials i permanents de tota pràctica física duita a terme durant l’etapa escolar.
Això no és un obstacle perquè es programin activitats que cerquin de forma explícita tenir cura de la salut,
millorar la condició física o fer un ús constructiu de l’oci i del temps lliure, però sempre des de la perspectiva que
els alumnes han d’aprendre a gestionar tots aquests aspectes de forma autònoma. No es tracta, només,
d’aconseguir que durant les etapes escolars els alumnes estiguin més sans, sinó que han d’aprendre a comportar-
se d’una manera més sana, i això és la conseqüència d’una adequada orientació de l’educació física.
2N ESO i 4RT ESO (LOE)
Tal com s’expressa al Decret 73/2008, pel que s’estableix el Currículum de l’Educació secundària obligatòria
a les Illes Balears, i al Decret 82/2008, pel que s’estableix el Currículum de Batxillerat a les Illes Balears; l’Activitat
Física ha de complir les següents funcions: cognitiva, expressiva, comunicativa i de benestar.
Tenint en compte i fent una primera anàlisi per sobre dels Objectius Generals d’Àrea de l’anterior Decret, se n’extreuen
les directrius a seguir per dur a terme la Programació de l’Àrea.
L’alumnat d’ESO ha d’adquirir i consolidar els hàbits relacionats amb l’activitat física: una pràctica correcta,
una pràctica higiènica i saludable, una pràctica respectuosa amb el medi natural, amb els demés i amb un mateix.
L’alumnat ha de desenvolupar també la seva motricitat, tant des d’un punt de vista quantitatiu –la seva
Condició Física- com qualitatiu –les seves Capacitats Coordinatives-. Per fer-ho s’ha d’intentar fer una Programació
de l’Àrea el més variada i polivalent possible; no són tan importants cadascuna de les activitats físiques que es puguin
arribar a fer, com el fet de què l’alumnat tingui contacte amb el màxim nombre d’activitats. Això l’ajudarà de diverses
formes: l’ampli ventall de pràctiques millorarà la seva disponibilitat motriu; l’ajudarà a trobar qualcuna que s’ajusti més
a les seves possibilitats, capacitats i preferències; l’ajudarà també a trobar qualcuna amb què es trobi a gust i integrat
a dins del seu grup classe, molt important això per a la seva autoestima.
D’entre l’ampli ventall de possibilitats –gairebé infinit ja que constantment neixen noves pràctiques físiques- es
triaran això sí aquelles més esteses i arrelades a dins de la societat a què pertany l’alumnat, per facilitar la seva
identificació a més de llur futura integració a dins de la societat.
El més important serà per tant la pràctica d’activitats físiques variades i de forma correcta, complementada
amb uns coneixements bàsics que l’ajudin també a entendre una mica el funcionament, el per què, la lògica interna,
etc., de cadascuna de les pràctiques que es facin.
0.6. EL BATXILLERAT
1R DE BATXILLERAT (LOMQE)
L’educació física al batxillerat continua la progressió dels aprenentatges de les etapes anteriors i
proporciona als alumnes l’ajuda necessària perquè adquireixin les competències relacionades amb la planificació
de la seva pròpia activitat física. D’aquesta manera, s’afavoreix l’autogestió i l’autonomia, que estan implicades en
el desenvolupament d’un estil de vida actiu i saludable. L’educació física ha de plantejar propostes enfocades a
desenvolupar totes les capacitats implicades: unes són específiques de l’àmbit motor, com els factors de la
condició física i les capacitats coordinatives; unes altres són de caràcter metodològic o transversal, com
l’organització i la programació. Tot això sense oblidar que s’ha de prestar atenció a les capacitats cognitives,
emocionals i socials.
D’altra banda, atès el caràcter propedèutic del batxillerat i l’evolució del nombre de professions i d’ofertes
d’estudis superiors relacionats amb l’activitat física, la salut individual i col·lectiva i l’ús adequat del temps lliure,
aquesta matèria tracta de presentar diferents alternatives perquè els alumnes puguin valorar aquestes professions
i possibilitats d’estudi, ja sigui en l’àmbit universitari, en el de la formació professional o en el dels ensenyaments
esportius, així com les professions en què la capacitat física esdevé un aspecte imprescindible.
La salut, entesa no tan sols com a absència de malaltia, sinó com a responsabilitat individual i col·lectiva,
continua sent un eix d’actuació primordial. Per això, s’ha d’aprofundir en els coneixements teòrics i pràctics referits
als factors de la condició física i al control dels riscs associats a les activitats, així com en l’adquisició d’hàbits
posturals correctes i d’execucions tècniques que prevenen o eviten lesions. Així mateix, cal incidir en la millora de
les estratègies per solucionar les diferents situacions motrius, l’anàlisi crítica dels productes que ofereix el mercat
relacionats amb les activitats físiques i el desenvolupament de l’autoestima.
En el Decret 73/2008 defineix una competència com: “S’entén per competència la capacitat d’utilitzar
els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers”.
Per tant, s’entén per competències bàsiques, aquelles habilitats que tot alumne/a ha d’assolir al final de
l’escolaritat obligatòria per comprendre i actuar en la societat actual.
Els articles 9 del Decret 72/2008 i 10 del Decret 73/2008 defineixen el que s’entén per competència i expliciten
les vuit competències bàsiques que s’han de treballar en l’escolarització obligatòria:
1- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.2- Competència social i ciutadana.3- Autonomia i iniciativa personal.4- Competència cultural i artística.5- Competència per aprendre a aprendre.6- Competència en comunicació lingüística.7- Tractament de la informació i competència digital.8- Competència matemàtica
1.2. Contribució de la MATERIA D’EDUCACIÓ FÍSICA a l’adquisició de les competències bàsiques
La matèria d’educació física contribueix a l’adquisició de totes les competències bàsiques amb major o
menor mesura, però ho fa de manera directa i clara a la consecució de dues d’elles: la competència en el
coneixement i la interacció amb el món físic; i la competència social i ciutadana. El cos humà constitueix una peça
clau en la interrelació de la persona amb l’entorn i l’educació física està directament compromesa amb l’adquisició
del màxim estat de benestar físic, mental i social possible en un entorn saludable.
Respecte a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, l’educació física
proporciona coneixements i destreses sobre determinats hàbits saludables que acompanyaran els joves més enllà
de l’etapa obligatòria. A més, aporta criteris per al manteniment i millora de la condició física, sobretot d’aquelles
qualitats físiques associades a la salut: resistència cardiovascular, força, resistència i flexibilitat. D’altra banda,
col·labora en un ús responsable del medi natural a través de les activitats físiques realitzades en la naturalesa.
L’educació física planteja situacions especialment favorables per a l’adquisició de la competència social i ciutadana . Les activitats físiques són un mitjà eficaç per facilitar la integració i fomentar el respecte, alhora que
contribueixen al desenvolupament de la cooperació, la igualtat i el treball en equip. La pràctica i l’organització de
les activitats esportives col·lectives exigeix la integració en un projecte comú i l’acceptació de les diferències i
limitacions dels participants, seguint normes democràtiques, a l’organització del grup, així com que cada integrant
assumeixi les seves pròpies responsabilitats. El compliment de les normes i reglaments que regeixen les activitats
esportives col·laboren amb l’acceptació dels codis de conducta propis d’una societat.
L’educació física ajuda de manera destacable a la consecució d’autonomia i iniciativa personal,
fonamentalment en dos sentits. D’una banda, si s’atorga protagonisme a l’alumnat en aspectes d’organització
individual i col·lectiva de jornades i activitats físiques i esportives o de ritme, i en aspectes de planificació
d’activitats per a la millora de la seva condició física. D’altra banda, ho fa en la mesura que enfronta l’alumnat a
situacions en les quals ha de manifestar autosuperació, perseverança i actitud positiva davant tasques de certa
1.1. Una programació basada en competències bàsiques1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
dificultat tècnica, o en la millora del propi nivell de condició física, responsabilitat i honestedat a l’aplicació de les
regles i capacitat d’acceptació dels diferents nivells de condició física i d’execució motriu dins el grup.
Contribueix, també, a l’adquisició de la competència cultural i artística. Pel que fa a l’apreciació i
comprensió del fet cultural hi contribueix mitjançant el reconeixement i la valoració de les manifestacions culturals
de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seva
consideració com a part del patrimoni cultural dels pobles. A l’expressió d’idees o sentiments de manera creativa,
hi contribueix mitjançant l’exploració i utilització de les possibilitats i recursos expressius del cos i el moviment. A
l’adquisició d’habilitats perceptives, hi col·labora especialment des de les experiències sensorials i emocionals
pròpies de les activitats de l’expressió corporal. D’altra banda, el coneixement de les manifestacions lúdiques,
esportives i d’expressió corporal pròpies d’altres cultures ajuda a l’adquisició d’una actitud oberta cap la diversitat
cultural.
En un altre sentit, la matèria d’educació física està compromesa amb l’adquisició d’una actitud oberta i
respectuosa davant del fenomen esportiu com a espectacle, mitjançant l’anàlisi i la reflexió crítica davant de la
violència a l’esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que s’hi produeixen.
L’educació física ajuda a la consecució de la competència per aprendre a aprendre en oferir recursos
per a la planificació de determinades activitats físiques a partir d’un procés d’experimentació. Tot això permet que
l’alumnat sigui capaç de regular el seu propi aprenentatge i pràctica de l’activitat física en el temps lliure, de
manera organitzada i estructurada. Així mateix, desenvolupa habilitats per al treball en equip en diferents activitats
esportives i expressives col·lectives i contribueix a adquirir aprenentatges tècnics, estratègics i tàctics, que són
generalitzables per a diverses activitats esportives.
A l’adquisició de la competència en comunicació lingüística l’educació física hi contribueix, com la resta,
oferint una varietat d’intercanvis comunicatius i a través del vocabulari específic que aporta.
Determinats continguts poden afavorir les competències matemàtica Ii competències bàsiques en ciències i tecnologia (exemple: valoració i medició en proves físic esportives) i la competència en el
tractament de la informació i digital (exemples: revisió i valoració d’estudis biomecànics aplicats a l’esport en 4t
d’ESO i batxillerat; reflexió sobre esdeveniments esportius (TV, premsa...) i reconducció d’actituds negatives i
potenciació de conductes positives a partir dels valors que fomenta l’esport i l’olimpisme.
Competències socials i cíviques. L’educació física té un protagonisme cabdal en la consecució de les
competències socials i cíviques. Les activitats esportives, sobretot les col·lectives, són una excel·lent oportunitat
per reproduir un escenari on es manifesten actituds i valors de la vida en societat: la integració; el respecte a unes
normes, als companys, als adversaris, a l’àrbitre i a les diferències; la solidaritat; la feina en equip; la cooperació;
l’acceptació de les pròpies limitacions individuals; l’assumpció de responsabilitats dins el grup; el joc net, etc. Des
d’un punt de vista metodològic, cal que les activitats que es proposin per desenvolupar aquests continguts tenguin
una intencionalitat manifesta cap a l’assoliment de la competència. Per exemple, si el que pretenem és fomentar el
respecte a l’adversari, proposarem situacions en les quals es manifestin aquest tipus d’actituds i dedicarem un
temps a reflexionar-hi.
S entit d’iniciativa i esperit emprenedor. Que l’educació física col·labora a assolir aquesta competència ho
demostra el fet que als alumnes se’ls van oferint, a mesura que avancen en l’etapa, oportunitats perquè
aconsegueixin autogestionar la seva pròpia activitat física segons els seus interessos. El procés d’ensenyament a
l’educació secundària obligatòria ha de tendir a fer que els alumnes assumeixin una autonomia creixent, que en la
pràctica s’ha de traduir en una disminució de la presa de decisions per part dels professors i un augment de la
iniciativa dels alumnes. La culminació d’aquest procés és la participació dels alumnes, de forma reflexiva i
responsable, en nombrosos aspectes de la programació d’aula, com la selecció de continguts i mitjans que s’han
d’utilitzar, l’organització d’activitats i la conservació i l’emmagatzematge dels estris, fins a arribar a planificar la
seva pròpia condició física. Han de ser capaços, per exemple, d’organitzar un petit torneig de qualsevol disciplina
esportiva, d’elaborar una coreografia musical individualment o en grup o de dissenyar un pla de millora de la seva
condició física orientada a la salut personal.
Consciència i expressions culturals. Una part dels continguts ha d’anar orientada a col·laborar en el
desenvolupament d’aquesta competència en el sentit de posar èmfasi en el potencial cultural associat a les
diferents manifestacions de la motricitat humana: els esports, les danses, els jocs populars i tradicionals, les
activitats expressives, etc. Des d’aquest punt de vista, seria convenient introduir tot tipus d’activitats físiques i
esportives, des de les més conegudes fins a les poc practicades o alternatives. La incorporació d’aquesta
competència al currículum de l’educació física brinda la possibilitat de mostrar als alumnes no tan sols les activitats
tradicionals arrelades al propi territori, sinó també les que formen part d’altres àmbits culturals. L’acceptació, el
respecte, la tolerància i la solidaritat envers la diversitat cultural afavoreix, sens dubte, la convivència als centres
educatius. Els professors d’educació física, però, han d’orientar els alumnes perquè siguin capaços d’extreure, a
partir dels jocs duits a terme, els trets culturals que defineixen la societat de la qual provenen. Una vegada més, es
constata la gran importància d’orientar les pràctiques motrius cap a una intencionalitat clara.
1.3. Tractament de les competències bàsiques des del departament d’educació física
Durant el curs 2010 2011 dues de les membres del Departament varen assistir al PIP que impartia el CEP
per tal d’incloure aquest any les CCBB dins d’aquesta programació del departament d’EF 2011 2012. Així, el
departament d’EF ha realitzat una anàlisi retrospectiva de la posada en pràctica de la programació de l’assignatura,
així com del desenvolupament dels diferents continguts i tasques de les sessions: valoració del clima del centre a
partir de la tècnica d’Edward Bono; reconeixement del currículum real del centre; definir una estructura de tasques,
activitats i exercicis que facilitin assolir les CB ; definir una visió integrada de les CB . Tot això, contemplant nous
enfocaments i alternatives en l’ensenyança de l’assignatura que hauran de tenir-se en compte .
2. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANADimensions
Comprendre la realitat
social
- Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu - Tenir consciència de l’existència de distintes perspectives per analitzar la realitat històrica i social del món: evolució, fites, problemes- Usar l’anàlisi multicausal i sistèmic per jutjar els fets i els problemes socials i històrics- Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i progrés de la humanitat - Mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local - Reflexionar sobre els fets i els problemes socials i històrics de forma global i crítica- Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat- Adquirir una memòria històrica i usar-la per argumentar i expressar opinions fonamentades sobre fenòmens actuals o passats
Conèixer i comprendre
els trets i valors del sistema
democràtic
- Conèixer i comprendre els valors en què es fonamenten els estats i les societats democràtiques, els seus fonaments, modes d’organitzar-se i el seu funcionament
- Reflexionar críticament sobre els conceptes de democràcia, llibertat, igualtat, solidaritat, corresponsabilitat, participació i ciutad.- Conèixer i entendre els drets i deures recollits en les declaracions internacionals, en la Constitució espanyola i en l’Estatut
d’Autonomia i la seva aplicació per part de les distintes institucions- Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints col·lectius, i en particular entre homes i dones- Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics
Exercir la ciutadania
activa
- Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics- Exercitar els drets i els deures cívics, les llibertats i les responsabilitats- Responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades- Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable- Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, en l’àmbit personal i social- Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres
Utilitzar el judici ètic
per prendre decisions
- Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autorregular-los- Ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racionalment per crear un sistema valors propi- Construir un sistema de valors propi i comportar-se amb coherència amb ell per enfrontar-se a una decisió o un conflicte- Entendre que les posicions personals no són ètiques si no estan basades en el respecte als principis i valors universals- Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista- Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència- Resoldre els conflictes amb actitud constructiva- Prendre decisions amb autonomia usant una escala de valors construïda amb reflexió crítica i el diàleg- Prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup
3. AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALDimensions
Adquirir i aplicar valors i actituds
personals
- Ser conscient de la necessitat de d’actuar amb creativitat, responsabilitat i perseverança i de demorar la necessitat de satisfacció immediata
- Adquirir confiança en un mateix i autoestima
1.4. Dimensions de les competències bàsiques (CEP Palma)
1. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICDimensions
Interactuar amb l’espai físic
- Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala. - Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició.- Tenir consciència i control del propi cos.- Ser conscient de la influència que té la presència de l’espècie humana sobre el medi, les modificacions que hi
introdueix i els paisatges que en resulten.- Valorar i prendre decisions sobre el món físic.- Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre el món físic.- Analitzar els hàbits de consum i la seva incidència en el medi.
Valorar i aplicar el pensament
cientificotècnic
- Interpretar la informació que es rep per predir i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal.- Saber aplicar els conceptes científics i tècnics i les teories científiques bàsiques en àmbits i situacions de la vida
diversos. - Demostrar esperit crític en l’observació de la realitat i l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris. - Usar els valors associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.- Valorar el coneixement científic front a altres formes de coneixement.- Reconèixer les característiques de l’activitat investigadora i els seus límits.
Posar en pràctica els processos propis de la
indagació científica
- Identificar i plantejar problemes rellevants i formular preguntes.- Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les.- Localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa. - Plantejar hipòtesis o solucions temptatives i dissenyar maneres de contrastar-les.- Utilitzar models.- Fer prediccions i inferències.- Obtenir, interpretar i avaluar resultats.- Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les en diversos contexts.- Planificar i manejar solucions científiques i tècniques utilitzant criteris econòmics i ecològics sostenibles per tal de
satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el món laboral.
Actuar per millorar i preservar les
condicions de vida pròpia, dels altres i de tots els éssers
vius
- Valorar la incidència de l’acció humana sobre l’ecosfera i utilitzar de forma responsable els recursos naturals.- Percebre les necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient.- Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.- Actuar per millorar la conservació dels recursos i de la diversitat natural. - Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones.- Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable.- Considerar la doble dimensió -individual i col·lectiva- de la salut i adoptar actituds de responsabilitat i respecte .
- Exercir l’autocrítica i el control emocional- Aprendre dels errors- Tenir capacitat d’escollir, de calcular i assumir riscos i d’afrontar problemes - Tenir una actitud positiva cap al canvi i la innovació i entendre aquests canvis com a oportunitats, amb capacitat d’adaptar-
s’hi de manera crítica i constructiva
Transformar les idees en accions
- Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora
- Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius- Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i plans personals i responsabilitzar-se’n, tant en l’àmbit personal, com
socials i laboral- Analitzar possibilitats i limitacions pròpies i dels projectes- Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees- Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la pràctica - Tenir una visió estratègica dels reptes i les oportunitats- Identificar i assolir objectius- Mantenir la motivació per aconseguir l’èxit- Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment- Posar en relació l’oferta acadèmica, laboral o d’oci disponible, amb les capacitats, les expectatives i els projectes personals
Liderar projectes - Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible- Saber posar-se al lloc de l’altre, dialogar i negociar- Saber organitzar el temps i les tasques- Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres- Afirmar i defensar els drets propis i dels altres
4. COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICADimensions
Apreciar i gaudir amb
l’art i amb les manifestacions artístiques
1. Adquirir habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, de sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les manifestacions artístiques.
2. Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i les manifestacions culturals 3. Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, d’experiències o de sentiments a través de diferents mitjans artístics:
música, literatura, arts visuals i escèniques, arts populars...4. Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural i la importància del diàleg intercultural5. Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques6. Mostrar interès per participar en la vida cultural7. Conèixer la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les
persones i de les societats8. Mostrar interès per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic de la pròpia comunitat i d’altres llocs
Reflexionar i analitzar
críticament l’entorn artístic
9. Trobar fonts, formes i vies de comprensió de les formes de l’art i de la cultura10. Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per
interpretar les manifestacions artístiques11. Tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural12. Identificar les relacions bàsiques existents entre les manifestacions artístiques i la societat que les genera13. Percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura
Emprar recursos
artístics per expressar-se i
per comunicar-se
14. Trobar fonts, formes i vies d’expressió personal15. Adequar la utilització de recursos artístics d’expressió i representació per realitzar produccions pròpies16. Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per aconseguir resultats, en l’àmbit personal o en l’acadèmic17. Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics18. Tenir interès i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora19. Tenir consciència de la importància de donar suport i d’apreciar les iniciatives i les contribucions dels altres20. Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per a la
pròpia expressió21. Aplicar habilitats de pensament divergent i de treball cooperatiu22. Disposar d’habilitats de cooperació per contribuir a la consecució d’un resultat final en treballs col·lectius.23. Valorar la realització d’experiències artístiques compartides.
5. COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDREDimensions
Reconèixer les pròpies capacitats
(intel·lectuals, emocionals,
físiques)
- Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda- Ser conscient de les capacitats que prenen part en l’aprenentatge - Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar les pròpies possibilitats- Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre
Disposar d’un sentiment de
- Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit- Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge- Plantejar-se fites assolibles a curt, mig i llarg termini, i acomplir-les
competència personal
- Elevar els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista- Acceptar els errors i aprendre d’ells- Manifestar interès per aprendre
Adquirir autonomia en l’aprenentatge
- Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació
- Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina- Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma- Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la en coneixement propi- Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants- Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema- Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos- Generalitzar i extrapolar aprenentatges- Aprendre de i amb els altres- Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal- Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se
Organitzar i planificar els
aprenentatges i la pròpia feina
- Analitzar situacions problemàtiques establint relacions de causa-efecte, cercant alternatives i prenent decisions- Planificar les passes a seguir en la resolució de problemes i en el treball per projectes
- Planificar i organitzar les activitats i el temps de forma efectiva- Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de resums, esquemes, mapes conceptuals...- Registrar sistemàticament fets i relacions- Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu- Manifestar interès per la feina ben feta- Revisar els treballs per millorar-los- Presentar els treballs amb cura i ordre- Saber administrar l’esforç
6. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICADimensions
Competències
generals
Saber- Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los.- Reconèixer les convencions socials, els valors i els aspectes culturals del llenguatge a l’hora de comprendre i de produir
textos.
Saber fer
- Eliminar estereotips i expressions sexistes de la pròpia parla i expressió escrita. - Establir relacions d’igualtat entre sexes, llengües, ètnies i qualsevol altre tipus de diferència. - Valorar les llengües com a mostra de riquesa intercultural.
Saber ser
- Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia.- Establir vincles constructius amb els altres a través de la conversa.- Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu. - Gaudir de la lectura. - Formar-se un judici crític i ètic a partir de la lectura.- Gaudir escoltant i expressant-se de forma oral i escrita. - Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit. - Organitzar i autorregular el propi pensament, les emocions i la conducta.
Saber aprend
re
- Accedir a fonts d’informació, comunicació i aprenentatge, en diferents formats, en llengua pròpia i estrangera. - Cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar informació. - Emprar recursos (notes, esquemes...) per comprendre, processar i presentar textos orals i escrits complexos. - Estructurar, organitzar i autoregular el propi coneixement en les produccions orals i escrites.- Organitzar i autoregular les pròpies accions- Conèixer els principals tipus d’interacció verbal. - Analitzar el sistema de la llengua i reflexionar-hi per comprendre’n els usos i el funcionament.
Competències
lingüístiques
comunicatives
Discursives
- Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. Desenvolupar estratègies bàsiques per recolzar la comprensió oral.
- Analitzar de manera crítica la informació obtinguda.- Reconèixer diferents tipus de textos i els seus trets organitzatius. - Expressar oralment missatges, pensaments, vivències, emocions i opinions de manera senzilla i a través de diferents
textos. - Parlar en públic amb seguretat i confiança.- Escriure textos per expressar idees, sentiments i experiències adequats a la situació i amb intencions comunicatives o
creatives diverses. - Escriure textos d’intenció literària valorant els recursos expressius que ofereix aquest ús del llenguatge.- Elaborar textos escrits seguint les passes pròpies de la producció: planificació, elaboració d’esborranys, revisió i correcció
de l’escrit.- Reconèixer la intenció comunicativa de diferents tipus de textos. - Llegir de forma expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits i textos literaris de gèneres diversos. - Distingir la informació rellevant de la no rellevant i les informacions implícites en els textos que s’escolten i en els que es
llegeixen. - Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva. - Generar idees. - Donar coherència i cohesió al discurs.- Adoptar decisions sobre les pròpies produccions.
Funcionals
- Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits. - Iniciar, mantenir i finalitzar converses en diversos contextos comunicatius. - Resoldre conflictes a través del diàleg.
Lingüístique
s
- Emprar una llengua estrangera, com a mínim, de forma funcional. - Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per escrit amb propietat i precisió en situacions concretes. - Emprar estratègies bàsiques per reconèixer significats lèxics.- Emprar recursos per aconseguir produccions correctes i qualitat estètica en l’expressió.
Socio-lingüístiques
- Adaptar la comunicació al context social i cultural: produir textos adaptats a cada situació de comunicació, en diferents registres i intencions.
- Respectar les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. - Enriquir les relacions socials i actuar en contextos diferents del propi, en llengua pròpia i estrangera.- Conèixer els trets fonamentals d’obres literàries rellevants. - Respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits i valorar la seva necessitat.
7. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITALDimensions
Conèixer i aplicar les eines
TIC
- Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador- Conèixer els elements perifèrics de l’ordinador, les seves funcions i connexions- Conèixer les operacions bàsiques de l’ús dels ordinadors- Comprendre la naturalesa i manera d’operar dels sistemes tecnològics- Realitzar tasques de manteniment bàsic de l’ordinador- Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa- Manejar estratègies per identificar i resoldre els problemes habituals de software i de hardware sorgeixin- Manejar programes de processament de textos, presentacions, fulls de càlcul, bases de dades i editors gràfics i simuladors- Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia- Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mida que apareixen, segons la seva utilitat per
abordar tasques o objectius específics- Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient- Comprendre l’efecte dels canvis dels sistemes tecnològics en el món personal i socio-laboral
Disposar d’habilitats per cercar, obtenir,
processar i comunicar informació
- Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos
- Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa- Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per informar-se i aprendre- Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari- Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin diferents
llenguatges i tècniques específiques, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació- Dominar els llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les seves pautes de descodificació i
de transferència, aplicant-los a diferents situacions i contextos- Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social- Emprar les TiC de manera ètica, responsable i segura
Transformar la informació en coneixement
- Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts
- Organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat- Comprendre la informació, analitzar-la de forma crítica i reflexiva i integrar-la en els esquemes previs de coneixement- Generar produccions responsables i creatives- Treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en comunitats d’aprenentatge formals i
informals
8. COMPETÈNCIA MATEMÀTICADimensions
Pensar, raonar i argumentar
- Saber plantejar i comunicar preguntes pròpies de les matemàtiques i conèixer el tipus de resposta que aquestes ofereixen, així com comprendre l’abast i els límits dels conceptes matemàtics.
- Distingir diversos tipus d’assercions (definicions, teoremes, conjectures, hipòtesis, exemples, afirmacions condicionals).- Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu ...).- Aplicar procediments i elements de la lògica per identificar la validesa dels raonaments, així com valorar el grau de certesa associat
als resultats que en deriven.- Crear, expressar i comunicar argumentacions matemàtiques, seguir i comprendre cadenes argumentals, identificant-ne les idees
fonamentals.- Estimar, jutjar i comunicar la lògica i la validesa d’argumentacions.- Entendre en què consisteixen les proves matemàtiques i què les diferencia d’altre tipus de raonaments matemàtics.- Tenir un sentit heurístic.
Utilitzar el llenguatge
tècnic, formal i simbòlic i els
diferents sistemes de
representació
- Demostrar una disposició favorable i de progressiva seguretat i confiança cap a la informació i les situacions que contenen elements o suports matemàtics.
- Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions que contenen elements matemàtics, dades i expressions matemàtiques.- Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic oralment i per escrit, incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús
precís.- Traduir del llenguatge natural al llenguatge simbòlic/formal, i entendre les relacions entre un i altre.- Descodificar, codificar, traduir, interpretar, distingir i comunicar diverses formes de representació d’objectes i situacions
matemàtiques.- Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius.- Comprendre les interrelacions existents entre les diverses representacions.
Utilitzar i construir models
matemàtics
- Interpretar models matemàtics en funció de la realitat.- Identificar situacions i traduir-les a estructures matemàtiques.- Fer feina amb models matemàtics.- Validar, analitzar, criticar i comunicar un model i els seus resultats. - Conèixer, controlar i saber comunicar el procés de construcció de models matemàtics.
Plantejar i resoldre
problemes de la vida quotidiana
i del món laboral
- Identificar situacions quotidianes i del món laboral que poden resoldre’s utilitzant els elements i raonaments matemàtics.- Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana i del món laboral.- Utilitzar els elements i raonaments matemàtics per prendre decisions en situacions quotidianes i del món laboral de distint nivell de
complexitat.- Plantejar, formular i definir diversos tipus de problemes matemàtics i resoldre’ls de diverses maneres. - Comunicar el plantejament d’un problema, els processos seguits en la seva resolució i els resultats obtenguts. - Integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per comprendre i resoldre situacions.- Valorar la resolució de situacions basada en el respecte i el gust per la certesa i en base al raonament.
Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i els
instruments de suport
- Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades.
- Conèixer i saber emprar materials i eines de suport (calculadores, recursos TIC, ...) per contribuir a la realització de l’activitat matemàtica i entendre les seves limitacions.
2. OBJECTIUS ESPECÍFICS ÀREA EF
2.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA D’EF (ESO)
L’educació física en l’etapa d’educació secundària obligatòria té com a objectius específics següents:
1R ESO i 3R ESO (LOMQE)
1. Conèixer i valorar els efectes beneficiosos, els riscs i les contradiccions que l’activitat física té per a la salut
individual i la col·lectiva i per al desenvolupament personal i la qualitat de vida mitjançant la pràctica habitual i
sistemàtica d’activitats físiques.
2. Mostrar una actitud crítica davant els models corporals i de salut i les manifestacions fisicoesportives com a fenòmens socioculturals, i instaurar hàbits saludables.
3. Dissenyar i dur a terme tasques de les diferents capacitats físiques adreçades a millorar la salut mitjançant un tractament diferenciat de les diverses capacitats implicades.
4. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de les capacitats físiques i el perfeccionament de les funcions d’ajustament, domini i control corporal, així com desenvolupar actituds d’autoexigència i superació.
5. Participar, amb independència del nivell d’habilitat assolit, en jocs i esports (convencionals, recreatius i populars), col·laborar a organitzar-los i desenvolupar-los, valorar-ne els aspectes de relació que fomenten i mostrar habilitats i actituds socials de tolerància i d’esportivitat per damunt de la recerca desmesurada del rendiment.
6. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, d’oposició, de col·laboració o de col·laboració-oposició i aplicar els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics a situacions de joc.
7. Valorar i utilitzar el cos com a mitjà d’expressió i comunicació mitjançant el disseny i la pràctica d’activitats expressives amb una base musical adequada o sense aquesta base.
8. Conèixer les possibilitats que l’entorn ofereix per practicar activitats físiques esportives.
9. Reconèixer les possibilitats del medi natural de les Illes Balears com a espai idoni per a l’activitat física i discriminar les pràctiques que hi poden causar qualsevol tipus de deteriorament.
10. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars i recreatius de les Illes Balears com a elements característics de la nostra cultura que és necessari preservar; practicar-los amb independència del nivell d’habilitat personal, i col·laborar en l’organització de campionats i activitats de divulgació.
11. Planificar activitats que permetin la participació en termes de seguretat prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i habilitats motrius específiques pròpies.
12. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, de feina en equip i d’esportivitat a l’hora de participar en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.
13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i la lectura com a font de consulta i com a recurs de suport per assolir els aprenentatges.
2N i 4RT ESO (LOE)
1. Participar, amb independència del nivell d’habilitat assolit, en jocs i esports (convencionals, recreatius i populars), col·laborar en la seva organització i desenvolupament, valorar-ne els aspectes de relació que fomenten i mostrar habilitats i actituds socials de tolerància i d’esportivitat per damunt de la recerca desmesurada del rendiment.
2. Conèixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contradiccions que l’activitat física té en la salut individual i col·lectiva, i
per al desenvolupament personal i la qualitat de vida, mitjançant la pràctica habitual i sistemàtica d’activitats físiques.
3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de les capacitats físiques, i
el perfeccionament de les funcions d’ajust, domini i control corporal, així com desenvolupar actituds d’autoexigència i
superació.
4. Millorar les capacitats d’adaptació motriu a les exigències de l’entorn i a la variabilitat d’aquest.
5. Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i
habilitats específiques pròpies.
6. Dissenyar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física, mitjançant un tractament diferenciat de les diverses
capacitats implicades.
7. Mostrar una actitud crítica davant els models corporals i de salut, així com davant les manifestacions fisicoesportives com a
fenòmens socioculturals, i instaurar hàbits saludables.
8. Valorar i utilitzar el cos com a mitjà d’expressió i comunicació, mitjançant el disseny i la pràctica d’activitats expressives
amb i sense una base musical adequada.
9. Reconèixer les possibilitats del medi natural de les Illes Balears com a espai idoni per a l’activitat física, i discriminar les
pràctiques que poden causar-hi qualsevol tipus de deteriorament.
10. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars i recreatius de les Illes Balears, com a elements
característics de la nostra cultura que és necessari preservar; practicar-los amb independència del nivell d’habilitat
personal i col·laborar en l’organització de campionats i activitats de divulgació.
11. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports,
independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.
12. Conèixer les possibilitats que l’entorn ofereix per a la pràctica de l’activitat física esportiva.
13. Conèixer i aplicar tècniques bàsiques de respiració i relaxació com a mitjà per assolir el benestar, reduir desequilibris i
alleugerir tensions produïdes durant l’activitat quotidiana i/o en la pràctica d’activitats físiques esportives.
14. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d’adversari, aplicant els fonaments reglamentaris,
tècnics i tàctics en situacions de joc.
15. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, i la lectura com font de consulta i com recurs de suport per a
l’assoliment dels aprenentatges.
2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA D’EF (BATXILLERAT) L’educació física al primer curs de batxillerat (LOMQE) té els objectius específics següents:
1. Conèixer i valorar els efectes positius de la pràctica regular de l’activitat física en el desenvolupament personal i social, facilitant la millora de la salut i la qualitat de vida.
2. Utilitzar de forma autònoma l’activitat física i les tècniques de relaxació com a mitjà de coneixement personal i com a recurs per reduir desequilibris i tensions produïdes en la vida diària.
3. Adoptar una actitud crítica davant les pràctiques socials que tenen efectes negatius per a la salut individual i la col·lectiva.
4. Elaborar i posar en pràctica un programa d’activitat física i salut i incrementar les capacitats físiques implicades a partir de l’avaluació de l'estat inicial.
5. Resoldre situacions motrius esportives donant prioritat a la presa de decisions i utilitzant elements tècnics apresos a l’etapa anterior.
6. Dur a terme activitats fisicoesportives a l’entorn i demostrar actituds que contribueixin a conservar-lo.
7. Organitzar activitats físiques com a recurs per ocupar el lleure i el temps d’oci, participar-hi i valorar els aspectes socials i culturals que hi estan associats.
8. Dissenyar i practicar, en petits grups, composicions amb base musical o sense com a mitjà d’expressió i de comunicació.
9. Conèixer la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals i valorar-les tant des de la perspectiva de participant com des de la perspectiva d’espectador.
10. Conèixer, valorar, practicar i transmetre els jocs tradicionals de les Illes Balears com a elements característics de la nostra cultura.
11. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a font de consulta i com a recurs de suport per assolir els aprenentatges en entorns col·laboratius.
3. CONTINGUTS DE L'E.F. Relació amb els continguts transversals i interdisciplinars.
CONTINGUTS TRANSVERSALS (LOE)
EDUCACIÓ PER A LA SALUT La programació dona un tractament ampli que pretén incidir
positivament en la educació de la salut.. La pràctica d’AF incideix directament en la conservació,
desenvolupament i millora de la salut. Exemple: Al començament de curs es pren com refent un fitxa de salut
que denominem “reconeixement medic”.
EDUCACIÓ SEXUAL La programació contempla alternança de continguts pretenen sensibilitzar al
alumnat dins del marc de l’autoestima . Farem referència als hàbits d’higiene i salut. Exemple: En el tractament
dels esports treballem la coeducació i igualtat de rols.
EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR El fenomen esportiu, com objecte de consum de masses. La anàlisis
axiològica de la cultura esportiva i de la moda esportiva, la relació entre el fenomen esportiu i els valors actuals
de la societat, el desenvolupament del l’esperit crític en el alumnat... Exemple: L’anàlisis sociològica dels JJOO i
dels valors que fomenten.
EDUCACIÓ AMBIENTAL I VIÀRIA Específicament tractada en continguts qui pertanyen a “medi
natural”: La seguretat, l’impacte d’AF sobre el medi natural i el respecte al medi, valoració del vent i la mar en
la pràctica d’activitats nàutiques, realització de recorreguts d’orientació.
EDUCACIÓ PER LA PAU, PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I PEL RESPECTE I LA IGUALTAT
DELS DRETS I DEURES DE LES PERSONES, I INTERCULTURAL, AIXÍ COM LA PRÀCTICA DES DRETS
HUMANS.
CONTINGUTS INTERDISCIPLINARS
1R, 3R ESO i 1R DE BATXILLERAT (LOMQE)
La interdisciplinarietat, com a alternativa a l’ensenyament d’assignatures o àrees de forma aïllada i inconnexa,
representa un enfocament unitari de l’ensenyament que permet abordar qualsevol tipus de coneixement.
Juntament amb els termes d’ensenyament globalitzat, participació, feina en equip, educació comprensiva,
autonomia, transversalitat, etc., reflecteix una concepció de l’educació que defensa la integració dels diferents
àmbits de coneixement. L’actual desenvolupament científic, tecnològic, cultural, etc., fa necessària aquesta
integració a l’hora de tractar qualsevol situació o problema que se’ns presenti a la vida. És també un principi
didàctic que s’ha de tenir en compte a l’hora d’elaborar i desenvolupar el currículum d’educació física i de
qualsevol altra matèria mitjançant la detecció de les connexions existents entre les diferents disciplines, la qual
cosa permet concebre l’ensenyament de forma integral.
2N i 4RT ESO (LOE)
Facilitarem la transferència en els aprenentatges dels alumnes coordinant els continguts de la programació
d’EF amb els d’altres departaments. Exemples: En el contingut de nutrició dissenyarem activitats amb el dep.
de ciències naturals i/o cicle formatiu de cuina. Per gaudir i respectar el medi ambient explorarem el medi
natural amb el departament de socials. Per l’obtenció de dades en el procés de desenvolupament de la CF,
com el càlcul del VO2max, amb matemàtiques. Per comprendre alguns conceptes biomecànics dels esports
(cinemàtica en el tir de fona, calcular o en un bot abans d’un servei de tenis...). Per l’elaboració d’activitats
adequades al nivell de al·lots/es de nova incorporació amb els departaments de llengües. Per la representació
de muntatges al teatre amb l’assignatura de música
CONTINGUTS A L’ESO
3.1. ESO PRIMER CICLE . 1R I 3R ESO (LOMQE)
Bloc 1. Salut.
- Condició física. Concepte. Capacitats físiques relacionades amb la salut. Relació entre els
conceptes de salut física i condició física.
- Alimentació i activitat física. Fonaments bàsics per planificar una dieta equilibrada. Valoració de
l’alimentació com a factor decisiu en la salut personal.
- Aplicació sistemàtica de tests i proves funcionals que informen l’alumne sobre les seves
possibilitats i limitacions.
- Reconeixement de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física té sobre l’organisme.
- Els processos d’adaptació a l’esforç.
- Valoració positiva del fet de tenir una bona condició física com a mitjà per assolir un nivell més
alt de qualitat de vida i de salut.
- Valoració de les activitats esportives com a forma de millorar la salut.
- Condicionament general de les capacitats físiques relacionades amb la salut. Pràctica de cursa
contínua, jocs i exercicis dinàmics de força general i amplitud de moviment.
- Aplicació de sistemes específics d’entrenament de la resistència aeròbica (cursa contínua
uniforme i variable, entrenament total, entrenament en circuit i jocs) i l’amplitud de moviment.
Efectes sobre la salut.
- La força. Generalitats. Classes. Exercicis bàsics d’iniciació al treball de la força.
- La velocitat. Generalitats. Classes. Exercicis bàsics d’iniciació al treball de la velocitat de
reacció i desplaçament.
- Higiene postural. Concepte i aplicacions pràctiques. Creació d’hàbits i actituds preventives.
- Adopció de postures correctes en les activitats físiques i esportives.
Bloc 2. Accions motrius individuals, d'oposició, de col·laboració o de col·laboració-oposició.
- Execució d’habilitats motrius vinculades a accions motrius individuals.
- Anàlisi de les particularitats dels jocs esportius i classificació d’aquests: convencionals,
tradicionals i recreatius.
- El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepció, decisió i execució.
- Aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports que es practicaran.
- Execució de diferents combinacions d’habilitats atlètiques, aquàtiques, gimnàstiques i
acrobàtiques.
- Pràctica d’activitats encaminades a l’aprenentatge i/o consolidació d’un o diversos esports
individuals.
- Participació activa en els diferents jocs i activitats esportives i facilitació de les relacions entre
companys, la màxima participació, el respecte i la tolerància.
- Acceptació dels nivells d’habilitat propis com a pas previ a la superació personal.
- Pràctica de jocs i esports autòctons de les Illes Balears.
- Experimentació de noves habilitats específiques de caràcter recreatiu i alternatiu.
- Adopció d’actituds crítiques envers el fenomen sociocultural que l’activitat esportiva representa.
- Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició
indispensable per aconseguir un objectiu comú.
- Disposició favorable a l’autoexigència i a la superació de les pròpies limitacions.
- Els esports d’oposició com a fenomen social i cultural.
- Realització de jocs i activitats de lluita per aprendre els fonaments tècnics, tàctics i
reglamentaris dels esports d’adversari amb contacte. Respecte i acceptació de les normes dels
esports de lluita/adversari i de les establertes pel grup.
- Característiques bàsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles i aspectes
tècnics i tàctics.
- Realització de jocs i activitats per aprendre fonaments tècnics i principis tàctics bàsics i
reglamentaris d’un o diversos esports de col·laboració o col·laboració-oposició.
- Realització de gests tècnics bàsics i identificació d’elements reglamentaris d’un o diversos
esports de col·laboració o col·laboració-oposició.
- Pràctica de jocs tradicionals i esports autòctons de les Illes Balears i valoració d’aquests com a
part del patrimoni cultural.
- Pràctica d’activitats encaminades a l’aprenentatge i/o la consolidació d’esports d’oposició i
d’esports de col·laboració o de col·laboració-oposició, de lleure i de recreació.
- Respecte i acceptació de les normes i els reglaments.
- Autocontrol, cooperació, tolerància i esportivitat en les diverses funcions i situacions que es
desenvolupen en la pràctica de les activitats esportives.
- Valoració de les possibilitats lúdiques del joc i l’esport per a la dinamització de grups i el gaudi
personal.
- Realització d’activitats cooperatives i competitives adreçades a l’aprenentatge dels fonaments
tècnics i tàctics d’un o diversos esports d’oposició o de col·laboració o col·laboració-oposició.
- Valoració de la tolerància i l’esportivitat per damunt de la recerca desmesurada de resultats.
- Resolució de conflictes mitjançant tècniques de dinàmica de grup.
Bloc 3. Accions motrius en situacions d'índole artística o expressiva
- El cos i el ritme.
- Experimentació d’activitats en les quals es combinen ritmes diferents.
- Experimentació d’activitats expressives en les quals es combinen diversos objectes.
- Pràctica de jocs i danses com a mitjà per interioritzar les bases del ritme i del ball.
- Creació i pràctica de coreografies.
- Realització de moviments, amb la combinació de les variables d’espai, temps i intensitat.
- Balls i danses: aspectes culturals relacionats amb l’expressió corporal.
- Execució de balls de pràctica individual, col·lectiva o en parella.
- Realització d’activitats rítmiques, amb incidència en el valor expressiu.
- Danses folklòriques pròpies de les Illes Balears.
- Valoració de les danses com a part del patrimoni cultural i com a element de relació amb els
altres.
- Valoració de la capacitat i dels usos expressius i comunicatius del cos.
- Valoració dels balls i les danses com a mitjà d’expressió i de comunicació.
- Acceptació de les diferències individuals i respecte per les execucions dels altres.
- Experimentació d’activitats expressives encaminades a aconseguir una dinàmica de grup i a
trencar els bloqueigs i les inhibicions personals.
Bloc 4. Accions motrius en situacions d'adaptació a l'entorn.
- Anàlisi de les possibilitats que ofereix el nostre medi natural per dur-hi a terme activitats
físiques esportives: terra, aire i aigua.
- Creativitat, participació i cooperació en les activitats físiques al medi natural.
- El senderisme: concepte, tipus de senders, normes bàsiques per practicar el senderisme i
material necessari.
- L’orientació. Generalitats. Mitjans naturals per orientar-se.
- Adquisició de tècniques bàsiques d’orientació. La brúixola: familiarització i ús. Lectura de
mapes, orientació de mapes i realització de recorreguts d’orientació. Mitjans moderns
d’orientació.
- Nocions sobre supervivència i acampada i normes de seguretat que s’han de tenir en compte
per dur a terme recorreguts d’orientació al medi urbà i al natural.
- Coneixement i acceptació de les normes de protecció del medi a l’hora de dur-hi a terme
activitats fisicoesportives.
- Realització d’activitats recreatives respectant el medi ambient i utilitzant les possibilitats que
l’entorn ofereix.
Bloc 5. Continguts comuns a tots els blocs.
-L’escalfament. Concepte. Tipus. Fases. Execució d’exercicis aplicats a l’escalfament general i a
l’específic. Iniciació a la pràctica d’escalfaments generals i específics elaborats individualment.
-Elaboració i posada en pràctica d’escalfaments.
-La tornada a la calma: concepte i importància. Elaboració i posada en pràctica de la tornada a la
calma, tenint en compte diverses activitats.
-Mesures de seguretat i primers auxilis bàsics.
-Normes de seguretat que s’han de tenir en compte per dur a terme activitats fisicoesportives i
artisticoexpressives.
-Tècniques de primers auxilis.
-Coneixement i acceptació de les normes de protecció del medi en activitats fisicoesportives.
-Realització d’activitats recreatives respectant el medi ambient i utilitzant les possibilitats que
l’entorn ofereix.
-Utilització de les TIC per cercar i seleccionar informació.
-Control del temps i ús responsable de les TIC.
-Disseny de presentacions.
3.2. ESO SEGON CURS (LOE)
Bloc 1. Condició física i salut
- Tipus d’escalfament. L’escalfament general i específic. Objectius. Pautes per preparar-lo. Recopilació i pràctica
d’exercicis aplicats a l’escalfament.
- Elaboració individual de diverses formes d’escalfament general. Pràctica autònoma d’exercicis de tornada a la
calma.
- Condició física i salut. Capacitats físiques relacionades amb la salut. Resistència aeròbica i flexibilitat. Control
de la intensitat de l’esforç mitjançant la freqüència cardíaca. Presa de pulsacions i càlcul de la zona d’activitat.
- Condicionament de la resistència aeròbica. Carrera contínua, entrenament total, entrenament en circuit i jocs.
- Condicionament de la flexibilitat. Treball estàtic i dinàmic.
- Pràctica i aplicació de les tècniques bàsiques dels diferents tipus de respiració: toràcica i abdominal.
- Presa de consciència de la pròpia condició física i predisposició a millorar-la amb un treball adequat. Relació
entre l’entrenament i la millora dels nivells de condició física.
- Aplicació periòdica de tests i proves funcionals que informin l’alumne sobre les seves possibilitats i limitacions.
- Valoració dels efectes positius d’una correcta higiene postural en activitats quotidianes i en la pràctica de
l’activitat física com a mitjà de prevenció.
- Valoració dels fenòmens socioculturals de l’entorn associats a les activitats físiques, i el desenvolupament d’una
actitud crítica.
- Valoració positiva del fet de tenir una bona condició física com a mitjà per assolir un nivell més alt de qualitat de
vida i salut.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
- El joc com a marc d’aprenentatge i desenvolupament personal. Implicacions en els àmbits físics, psíquics i
socioafectius.
- Execució de diferents combinacions d’habilitats gimnàstiques i acrobàtiques.
- Els esports d’adversari com a fenomen social i cultural. Realització de jocs i activitats de lluita per a
l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports d’adversari amb contacte. Respecte i
acceptació de les normes dels esports de lluita/adversari i de les establertes pel grup.
- Característiques bàsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tècnics i tàctics.
- Realització de jocs i activitats dirigides a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, principis tàctics bàsics i
reglamentaris d’un o diversos esports col·lectius.
- Realització de gestos tècnics bàsics i identificació d’elements reglamentaris d’un esport individual, diferent del
curs anterior.
- Pràctica de jocs tradicionals i esports autòctons de les Illes Balears i valoració com a part del patrimoni cultural.
- Pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives, de lleure i recreació.
- Respecte i acceptació de les normes i els reglaments.
- Coneixement dels recursos disponibles per a la pràctica esportiva: instal·lacions, material, entitats i associacions
del seu entorn.
- Autocontrol, cooperació, tolerància i esportivitat en les diverses funcions i situacions per desenvolupar en la
pràctica de les activitats esportives.
- Valoració de les possibilitats lúdiques del joc i l’esport per a la dinamització de grups i el gaudi personal.
Bloc 3. Expressió corporal
- El cos i el ritme.
- Experimentació d’activitats encaminades al domini, al control corporal i a la comunicació amb els altres: els
gestos, les postures i la veu.
- Control de la respiració i la relaxació en les activitats expressives.
- Combinació de moviments de diferents segments corporals amb desplaçaments seguint una seqüència rítmica,
jugant amb les variables d’espai, temps i intensitat i destacant el seu valor expressiu.
- Execució de passos senzills de danses col·lectives.
- Creació i pràctica de coreografies.
- Valoració dels balls i danses com a mitjà d’expressió i comunicació.
- Acceptació de les diferències individuals i respecte davant les execucions dels altres.
Bloc 4. Activitats en el medi natural
- Nocions sobre supervivència i acampada: normes de seguretat, elecció del terreny i precaucions que han de
tenir-se en compte per muntar tendes. Posada en pràctica de tècniques bàsiques per al muntatge de tendes.
- Activitats senzilles d’orientació.
- Realització del recorregut d’un sender.
- Identificació i prevenció de les contingències pròpies del medi natural.
- Mesures de seguretat i primers ajuts bàsics.
- Presa de consciència dels usos i abusos que es fan del medi urbà i natural en l’actualitat.
- Posada en pràctica de normes bàsiques de protecció i millora del medi ambient pròxim.
3.3. ESO QUART CURS (LOE)
Bloc 1. Condició física i salut
- L’escalfament específic. Característiques i pautes per a la seva elaboració. Realització i posada en pràctica
d’escalfaments i de tornades a la calma de manera autònoma, prèvia anàlisi de l’activitat física que es
desenvoluparà.
- Capacitats físiques relacionades amb la salut: força i resistència muscular. Manifestacions bàsiques en les
activitats esportives. Tipus de contraccions musculars i exercicis. Aplicació de sistemes específics
d’entrenament de la força. Efectes per a la salut.
- La velocitat. Manifestacions de la velocitat i el seu desenvolupament. Pràctica d’exercicis.
- Elaboració i posada en pràctica d’un pla de treball de diferents capacitats físiques: resistència aeròbica, força
muscular general i flexibilitat.
- Aplicació sistemàtica de tests i proves funcionals que informin l’alumnat de les seves possibilitats i limitacions.
- Anàlisi i presa de consciència de la postura corporal en activitats quotidianes. Pràctica de tasques de caràcter
preventiu.
- Aplicació de tècniques generals i específiques de relaxació i treball compensatori i valoració d’aquestes
tècniques com a alleujament de les tensions de la vida quotidiana.
- Apreciació i acceptació dels valors estètics de la pròpia imatge i valoració crítica dels models corporals i de salut
vigents.
- Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits (fumar, beure, sedentarisme) sobre la condició física i la
salut. Actitud crítica.
- Apreciació de les repercussions que la pràctica habitual de l’activitat física té sobre la salut i la qualitat de vida.
- Riscos que té l’activitat física, prevenció i seguretat. Primeres actuacions davant les lesions més comunes que
poden manifestar-se en la pràctica de l’activitat física i esportiva.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals
- Realització d’activitats encaminades a l’aprenentatge i perfeccionament d’un o diversos esports individuals o
d’adversari.
- Realització d’activitats encaminades a l’aprenentatge i perfeccionament d’un o diversos esports col·lectius.
- El joc i l’esport en el temps de lleure. Pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives de lleure i recreació.
- Planificació i organització de campionats esportius. Cooperació i acceptació de les funcions atribuïdes en una
tasca d’equip.
- Resolució de conflictes en situacions de joc mitjançant tècniques de relaxació i de dinàmica de grup.
- Anàlisi crítica d’esdeveniments i manifestacions esportives i les seves relacions com a fenòmens socioculturals.
- Valoració del joc i l’esport com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament de qualitats físiques, psicomotrius i
socioafectives.
Bloc 3. Expressió corporal
- Pràctica d’activitats rítmiques amb una base musical.
- Adquisició de directrius per al disseny de composicions coreogràfiques.
- Creació d’una composició coreogràfica col·lectiva amb suport d’una estructura musical que inclogui els diferents
elements: espai, temps i intensitat.
- Participació i aportació al treball en grup en diverses activitats rítmiques.
Bloc 4. Activitats en el medi natural
- Aspectes generals dignes de consideració a l’organització d’activitats en el medi natural. Planificació i disseny
d’activitats.
- Perfeccionament i aprofundiment de tècniques d’orientació. Realització de recorreguts d’orientació amb
localització de controls, d’acord amb la simbologia internacional.
- Relació entre l’activitat física, la salut i el medi natural.
- Presa de consciència de l’impacte que tenen algunes activitats fisicoesportives en el medi natural. Adopció de
mesures pràctiques.
- Valoració del patrimoni natural com a font de recursos per a la pràctica d’activitats físiques i recreatives.
- La seguretat com a premissa en la pràctica d’activitats en el medi natural: materials i elements tècnics.
Coneixement de nocions fonamentals i pràctica de tècniques bàsiques de primers ajuts per afrontar accidents
propis del medi natural (insolacions, ferides, cremades, etc.).
3.4. BATXILLERAT PRIMER CURS (LOMQE)
Bloc 1. Salut
-Nutrició i activitat física i esportiva. Coneixement de les necessitats nutritives de les diferents
activitats físiques i esportives. Adopció d’hàbits alimentaris correctes.
-Aplicació de diferents mètodes i tècniques de relaxació.
-Beneficis de la pràctica d’una activitat física regular i valoració de la incidència que té en la salut.
-Anàlisi de la influència dels hàbits socials positius: alimentació adequada, descans i estil de vida
actiu.
-Anàlisi de la influència dels hàbits socials negatius: sedentarisme, drogoaddicció, alcoholisme,
tabaquisme, etc.
-Anàlisi de les sortides professionals relacionades amb l’activitat física i l’esport.
-Fonaments biològics de la conducta motriu.
-Factors que influeixen en el desenvolupament de les capacitats físiques relacionades amb la salut.
-Principals adaptacions funcionals a l’exercici físic.
-Execució de sistemes i mètodes per desenvolupar la condició física.
-Planificació del desenvolupament de les capacitats físiques relacionades amb la salut.
-Elaboració i posada en pràctica, de manera autònoma, d’un programa personal d’activitat física i
salut tenint en compte factors com la freqüència, la intensitat, el temps i el tipus d’activitat.
-Realització de proves d’avaluació de la condició física saludable.
-Acceptació de l’autonomia i la responsabilitat en el manteniment i/o la millora de la condició física.
-Valoració de les activitats esportives com a forma de millorar la salut.
-Col·laboració en l’organització i la realització d’activitats a l’entorn.
-Adopció d’hàbits esportius saludables.
-Participació i cooperació en les activitats físiques i demostració de creativitat a l’hora de dur-les a
terme.
Bloc 2. Accions motrius individuals, d'oposició, de col·laboració o de col·laboració-oposició
-Realització de jocs i activitats orientats a aprendre els elements tècnics, tàctics i reglamentaris d’un
o diversos esports d’adversari, de col·laboració o de col·laboració-oposició.
-Identificació de situacions tàctiques i estratègiques i d’elements reglamentaris d’un o diversos
esports de col·laboració o de col·laboració-oposició.
-Pràctica de jocs tradicionals i esports autòctons de les Illes Balears i valoració d’aquests com a
part del patrimoni cultural.
-Execució d’habilitats motrius vinculades a accions motrius individuals.
-El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepció, decisió i execució.
-Aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports que es practicaran.
-Execució de diferents combinacions d’habilitats atlètiques, aquàtiques, gimnàstiques i
acrobàtiques.
-Execució d’habilitats motrius vinculades a accions motrius que possibilita i ofereix el nostre medi
natural: terra, aire i aigua.
Bloc 3. Accions motrius en situacions d'índole artística o expressiva.
-Aplicació creativa de tècniques expressives en l’elaboració i la representació de composicions
corporals individuals i col·lectives.
-Col·laboració en l’elaboració i l’execució de composicions corporals col·lectives.
Bloc 4.Continguts comuns a tots els blocs.
-Realització d’activitats recreatives respectant els adversaris, els companys, les normes i l’entorn
on es desenvolupa l’activitat física.
-Mesures de seguretat i primers auxilis.
-Normes de seguretat que s’han de tenir en compte a l’hora d’usar els materials i les instal·lacions
per dur a terme activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.
-Coneixement i acceptació de les normes de protecció del medi en activitats fisicoesportives.
-Realització d’activitats recreatives respectant el medi ambient i utilitzant les possibilitats que
l’entorn ofereix.
-Utilització de les TIC per ampliar els coneixements relacionats amb les ciències de l’activitat física,
l’educació física i l’esport.
-Elaboració de presentacions en diferents suports multimèdia.
4. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: UNITATS DIDÀCTIQUES.
Aquest curs, tenint en compte el Currículum de l’assignatura d’Educació Física de l’ESO i el Batxillerat, es
duran a terme les següents Unitats Didàctiques, per cursos i trimestres:
4.1. UDs ESO PRIMER CURS
Primer trimestre
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: L’escalfament i la condició física: Com millorar la nostra condició física?Realització de les proves físiqo esportives inicials (Avaluació 0). Utilitat de les proves.
Concepte d’escalfament. Fases de l’escalfament. Escalfament general.. Jocs d’escalfament. Importància de l’escalfament
Concepte de Condició Física. Concepte i aspectes bàsics de les capacitats físiques
Capacitats físiques relacionades amb la salut: Resistència, Força, Velocitat i Flexibilitat.
Beneficis i pautes de l’activitat correcta.
Jocs de resistència. Jocs de força. Estiraments estàtics i dinàmics dirigits.
UD. ATLETISME: CURSES, SALTS I CONCURSOS: Com arribar a ésser: citius, altius, fortius? Els valors olímpics.
Les proves atlètiques (curses de velocitat, curses de fons, sortida de blocs, relleus, salt de llargada, salt d’alçada, llançament de pes)
Tècnica i reglament bàsic de les proves atlètiques.
U.D. JOC POPULAR: Coneixem els nostres arrels?Definició i caracterització del joc popular. Classificació i pràctica de diferents jocs populars.
Introducció al tir amb fona. Confecció individual d’una fona. Pràctica del tir amb fona
Valoració de la importància de recuperar els jocs tradicionals de les Illes Balears.
U.D. QUE DIVERTIT ÉS FER ESPORT A LA NATURA!Participació en un recorregut al medi natural i medi urbà (ús carril bicicleta) aplicant les normes de circulació viària (DGT) i respectant el medi
natural.
Diferenciació i vivència dels esports i les possibilitats que ofereix el medi natural (medi terrestre): senderisme, ciclisme, escalada.
Identificació dels beneficis sobre la salut física i psicològica de les activitats i els esports en el medi natural.
Valoració de la seguretat en les activitats i esports a la natura.
Autosuperació durant la pràctica d'un esport d'aventura: escalada (rocòdrom)
Realització de diferents tipus de nusos mitjançant el joc: taller de nusos.
Segon trimestre
U.D. HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES: Com em veus invertit? Gira i gira, salta i salta: es divertit!Classificació d’habilitats motrius bàsiques
Experimentació d’un ampli ventall de moviments derivats de les HMB (gimnàstica esportiva i rítmica)
El pas de les HMB a les HME. Identificació de les HMB en la vida quotidiana.
U.D. FONAMENTS DELS ESPORTS COL-LECTIUS: Saberm competir respectant el joc i ajudant als altres?
Introducció al vocabulari bàsic dels esports col·lectius
Aplicació de les habilitats motrius als esports col·lectius
Pràctica de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac-defensa
Coneixement i acceptació de les normes del joc en les activitats i els esports practicats
Valoració de l’esport col·lectiu com a fenomen social i cultural
U.D. ESPORTS DE LLUITA: JUDO. Iniciació.
Projeccions i inmobilitzacions.
Respecte per l’adversari.
Els jocs als esports de lluita.
Tercer trimestreU.D. ESPORTS DE RAQUETA: iniciació. A quin esport de raqueta gaudeix més?Coneixements bàsics de la pràctica amb diferents implements.
Joc 1 amb 1, 1x1 i 2x2.
Interès i esforç per autosuperar-se
Iniciació als fonaments tècnics i respecte per les normes del joc.
U.D. ACTIVITATS AL MEDI NATURAL: Camins cruïlles, cordes, nusos... Quin embolic!Els punts cardinals i l’orientació amb el sol.
Pràctica de jocs de rastreig als voltants del centre
Importància i utilitat de saber-se orientar.
U.D. EXPRESSIÓ CORPORAL: MIM, RITME, BALLS, JOCS MALABARS: Mira que et dic sense paraules! Anem al circ o a ballar?Exploració de les possibilitats de moviment de tots els segments corporals
Descobriment de les possibilitats creatives i expressives del cos
Introducció al ball
Valoració del cos com element expressiu
4.2. UDs ESO SEGON CURS
Primer trimestreU.D. PROVES FÍSIQUES INICIALSRealització de les proves físiques inicials (Avaluació 0)
Utilitat de les proves físiques
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: Escalfament general Concepte de condició física. Qualitats físiques relacionades amb la salut: resistència, força, velocitat.
Jocs de Força, Resistència i velocitat. Estiraments de forma dirigida.
Treball de la condició física mitjançant jocs
Objectius de l’escalfament general
U.D.HANDBOLRegles bàsiques: terreny de joc; nombre de jugadors; dobles, nombre de passes; àrees, sacada inicial.
Pràctica de tècniques bàsiques: aturades ; bot d’avançament; passades a una mà ; llançaments bàsics.
Pràctica amb formes jugades.
U.D. GIMNÀSTICA I ACROESPORTConèixer els aparells i exercicis de gimnàstica rítmica i artística.
Tombarella endavant i enrera. Vertical. Roda lateral. Salts.
Combinacions d’habilitats gimnàstiques i acrobàtiques
Equilibris bàsics (individuals, en parelles, en grups)
Postura corporal i salut.
Cooperació i col·laboració en grup
Segon trimestreU.D. VOLEIBOL: iniciacióRegles bàsiques: terreny de joc, etc...
Tècniques bàsiques
Tàctiques bàsiques de defensa i atac
Acceptació de les pròpies possibilitats i les dels altres
U.D. ESPORTS DE RAQUETA: iniciació. Amb quin esport de raqueta gaudeixes més?Coneixements bàsics de la pràctica amb diferents implements.
Joc 1 amb 1, 1x1 i 2x2.
Iniciació als fonaments tècnics i respecte per les normes del joc.
Regles bàsiques i puntuació. Servei. Joc individual i joc de dobles.
Respecte a les normes i als companys.
Interès i esforç per autosuperar-se
U.D. ESPORTS DE LLUITA: JUDO.Projeccions i immobilitzacions.
Respecte per l’adversari.
Els jocs als esports de lluita.
Tercer trimestreU.D. BEISBOLRegles bàsiques: terreny de joc, jugadors, etc...
Accions generals i específiques dels jugadors
Dinàmica del joc. Conèixer els diferents espais d’ocupació
Preparació per l’acció segons la dinàmica del joc
U.D. JOCS POPULARSLa diversitat d’activitats recreatives populars
Gaudiment amb el joc i les relacions que s’hi generen
Acceptació de les pròpies limitacions i les dels altres
Consciència del temps d’oci dels seus pares i padrins
U.D. RITME I RELAXACIÓDesenvolupar el sentit del ritme mitjançant el treball amb diferents estils musicals
Divertir-se amb diferents activitats rítmiques: balls, roda...
Col·laborar amb altres en l’elaboració de coreografies per el gaudiment comú.
Ésser conscient de les activitats rítmiques com part integrant de la AF.
Pràctica d'activitats de respiració i relaxació.
U.D. ACTIVITATS A LA NATURA: Acampada i paddle surf.Diferenciar les possibilitats que ofereix el medi natural de les Illes Balears.
Participació i organització d'una acampada.
Iniciació al maneig de petites embarcacions:paddle surf.
Valorar els beneficis generats a partir de la pràctica de AF a la natura.
Autosuperació en relació a les propis possibilitats.
4.3. UDs ESO TERCER CURS Primer trimestre
U.D. PROVES FÍSIQUES INICIALSRealització de les proves físiques inicials (Avaluació 0). Utilitat de les proves físiques
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: l’escalfament generalL’escalfament general. Objectius i efectes.
Observació dels efectes provocats
Direcció d’escalfaments generals.
Necessitat i utilitat de l’escalfament.
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: la resistència
Concepte de Resistència i Tipus
Control mitjançant la FC
Efectes sobre l’Organisme i la Salut
Pràctica i Mètodes per desenvolupar la Resistència
Interès i esforç per millorar-la.
U.D. BÀDMINTON: aprofundiment
Regles del terreny de joc i puntuació (alternança del servei); servei.
Refinament dels diferents cops bàsics: les fintes.
Adaptació dels cops a la situació del joc: tàctica individual.
Ocupació racional de l’espai; intercanvi de cops.
Joc 1x1 i dobles.
Segon trimestre
U.D. BÁSQUET: aprofundiment
Reglamentació del temps: 3, 8 i 5”; Camp enrere; Passos, dobles, diferents sacades.
Bot amb canvi de mà (davant i revers); passada beisbol i picada; entrada a cistella; desplaçaments defensius. Pràctica amb formes jugades.
Contraatac; passar i tallar; defensa home pilota. Pràctica amb jocs preesportius i reduïts: 2x2, 3x3,...
U.D. JOCS ALTERNATIUSDefinició de jocs alternatius
Diferents materials i zones de joc
Els jocs com a mètode de relació amb els companys
Pràctica de diferents jocs: pales de platja, freesbee, pilota gegant ...
U.D. JOCS I BALLS POP/TRAD DE LES ILLES BALEARSElaboració d’un treball de recerca en petits grups sobre els jocs i balls populars i tradicionals de les illes
Pràctica de diferents jocs i balls pop/trad de les illes
Foment de la relació-padrins-pares-fills mitjançant un treball de recerca
U.D. AERÓBICNormes bàsiques per elaborar una coreografia
Pràctica de passos bàsics d’alt i baix impacte d’aeróbic: step, marxa, mambo, uves...
Participació i gaudiment d’activitats rítmiques i expressives.
Tercer trimestre
U.D. HOQUEI: Aprofundiment
Regles i normes del Floorball
Habilitats tècniques: control, conducció, passada, tir; pràctica de formes jugades.
Pràctica d’habilitats en situació real de joc: jocs pre-esportius i reduïts.
Importància de la oposició al joc d’equip
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: la flexibilitat
Concepte de Flexibilitat i Tipus
Factors de què depèn: músculs i articulacions
Realització de proves de Flexibilitat.
Pràctica de diversos mètodes a l’inici i final de les classes.
Necessitat i utilitat de la Flexibilitat.
Pràctica del mètode de relaxació de Jacobson.
U.D. ORIENTACIÓ: orientació bàsica
Orientació bàsica
Mitjans naturals i artificials d’orientació
Ús del mapa i la brúixola
Recorreguts d’orientació pels voltants del centre
U.D. PIRAGÜISME : iniciació
Coneixement de les tècniques bàsiques del piragüisme i funcionament de l’embarcació.
Pràctica d’activitats de piragüisme i paddle surf al mar.
Valoració de la importància del mitjà aquàtic per gaudir d’ell mitjançant activitats físiques.
4.4. UDs ESO QUART CURSPrimer trimestre
U.D. CONDICIÓ FÍSICA: Cap a un pla de preparació autògena! Proves físiques inicials.Verificació del propi estat de salut i relació amb la condició física. Realització de les proves físiques inicials (Avaluació 0)
Valoració de qualitats físiques i de la seva participació en diferents AF.
Paràmetres de la càrrega, principis d’entrenament, nutrició i AF.
Identificació dels tipus de resistència, força i flexibilitat en els esports i AF.
Tests de valoració funcional d’esforç i adaptacions agudes a l’AF
Adaptacions cròniques cardiovasculars i respiratoris a l’entrenament.
UD. ESCALFAMENT ESPECÍFIC: Com optimitzar el rendiment al nostre esport?Pràctica d’escalfaments específics dels esports i AF practicades.
Efectes fisiològics i relació amb els diferents sistemes corporals.
Beneficis per l’entrenament i valoració sobre efectes +/- en el rendiment.
U.D. Pla de preparació autògena: Aplicació específica al TENNIS I TENNIS PLATJA. Ja som capaços d’entrenar millor?Tennis i tennis platja: aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris
La tècnica bàsica: el servei, el cop de dreta, el cop de revés, volea, rematada.
La tàctica: ús dels espais i col·locació (1x1 i 2x2)
Pràctica esportiva i gaudiment emprant els espais que ofereix la natura (platja)
Aprofundiment als esports de raqueta mitjançant activitats cooperatives i d’oposició
U.D. RUGBI (i escalfament específic) associat a la QF de la velocitat. Es perillós placar i jugar al rugby? Gens d’això. Es divertit!Rugbi: aspectes tècnics, tàctic i reglamentaris.
La tàctica: joc desplegat i joc agrupat; la melé.
Activitats encaminades al desenvolupament de les habilitats tècnico-tàctiques.
U.D. RELAXACIÓ: Schultz: Com cercar el camí a l’ajurveda i a la nostra pau?Experimentació del mètode de relaxació de Schultz
Reflexió de la importància de l’equilibri psicofisiològic de l’ésser humà
Segon trimestre
U.D. FUTBOL i FUTBOL SALA (I escalfament específic) associat a la QF de la flexibilitat. Es el futbol un esport o un negoci?El futbol sala: aspectes tècnics i tàctics.
Reglament del futbol sala
Perfeccionament de diferents habilitats esportives al futbol (tècnica)
Pràctica d’activitats cooperatives amb o sense oposició (tàctica i estratègia)
Execució d’escalfaments específics propis de l’esport: futbol.
Anàlisi sociològic del futbol: empresarial, cultural i esportiu
Experimentació amb la competició de diferents rols dins d’un equip
U.D. ACROSPORT (i escalfament específic) associat a la Q. Coordinativa de l’equilibri: Amb amics, si que puc!Pràctica d’activitats grupals amb un fi comú
Experimentació d’equilibris individuals i grupals
La seguretat: els recolzaments òptims
Integració dels equilibris practicats en una coreografia amb suport musical (UD Dansa i ritme)
U.D. DANSA I RITME (i escalfament específic) associada a la QF de la força: L’art es cultura: Vols ésser artista? Ens esforçarem!Desenvolupament del sentit del ritme mitjançant el treball amb diferents estils musicals
Pràctica de danses: jazz, contemporànea; hip-hop-funky; noves tendències.
Col·laboració amb altres en l’elaboració de coreografies per a un fi comú.
Disposició favorable a la desinhibició mitjançant la dansa (suport musical)
Tercer trimestre
U.D. HOQUEI PATINS (i escalfament específic) associat a la Q.Coordinativa de l’equilibri. Et cauràs? Ànim! Mai es tard per aprendre!L’hoquei patins: aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris
Experimentació d’exercicis amb patins per garantir una pràctica segura i divertida
La tècnica: jocs i exercicis de llançaments, passades, recepcions, fintes, regat i gestos propis del porter
La tàctica: aplicació de les regles i estratègies (hoquei). Organització d’accions defensives i ofensives; funcions del jugador dins de l’equip.
Respecte i acceptació del reglament i el resultat en l’esport.
U.D. SOBRE RODES EN BICICLETA: Ara ja podem rodar per el nostre carril bici, i per camins! Però, i si faig parxe?Ciclisme: MTB i carretera.
Parts de la bicicleta. La cadena. Reparacions de rodes.
Seguretat, respecte, conducció viaria i al medi natural.
“Performance” practicant esport: ciclisme gaudint de l’activitat i de l’entorn.
U.D. VOLEIBOL (i escalfament específic) associat a la qualitat física de la força. Jugarem aquest estiu a la platja?El voleibol: aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris.
Perfeccionament de diferents habilitats esportives del voleibol (tècnica)
Pràctica d’activitats cooperatives amb o sense oposició (tàctica i estratègia)
Execució d’escalfaments específics propis de l’esport: voleibol
Entrenament i condició física orientat cap a la pràctica esportiva: voleibol
Gaudiment amb la competició esportiva desde el prisma de l’autosuperació
4.5. UDs BATXILLERAT PRIMER CURS
Primer trimestre
U.D. PROVES FÍSIQUES INICIALSRealització de les proves físiques inicials (Avaluació 0)
Utilitat de les proves físiques
U.D. ENTRENAMENTPrincipis i Sistemes bàsics d’Entrenament
Pràctica dels diferents Sistemes d’Entrenament
Elaboració d’un Programa Personal per millorar la Resistència
Valoració de la Planificació per assolir els objectius proposats
U.D. ESPORTS COL·LECTIUS (I)
Esports col-lectius: : aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris; praxeologia motriu.
La tècnica (aprofundiment): La conducció superant l’adversari: diferents tipus de passadas; diferents fintes i regateig; precisió i estratègia per
marcar el punt.
La tàctica: Aplicació de principis i sistemes a diversos esports col·lectius.
Les funcions dels jugadors (atac i defensa); la comunicació i contracomunicació.
Aspectes sociològics i valoració de l’esport col·lectiu com a fenomen social i cultural
U.D. ESPORTS D’ADVERSARI: Esports de raqueta (I)Esports de raqueta: aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris.
La tècnica: el servei, el cop de dreta, el cop de revés, volea, rematada, deixada, lob.
La tàctica: Principis i sistemes; zones d’interferència; ús dels espais i col·locació (1x1 i 2x2).
Pràctica esportiva i aprofundiment als esports de raqueta mitjançant activitats i situacions tàctiques cooperatives i d’oposició.
U.D. ESPORTS D’ADVERSARI: Esports de lluita.Esports de lluita: aspectes tècnics, d’estratègia i reglamentaris.
El judo: participació en jornades esportives competint “uke vers tori”.
Les tècniques: nage waza (projeccions), katame waza (inmobilitzacións), atemi waza (defensa personal).
Projeccions bàsiques: o soto gari, o uchi gari, tsuri komo goshi, tai otoshi.
I Claus de judo: uki goshi; tai otoshi, seoie nague, o soto gari, uchi mata, tomoe nage, de ashi barai.
Introducció a altres activitats i esports d’adversari: esgrima, lluita amb bastons...
Segon trimestre
U.D. NUTRICIÓ.Tipus de nutrients i llurs funcions
Dieta equilibrada
Nutrició i Activitat Física.
UD LA FLOR DEL IOGA Les disciplines orientals: taichi, zen,reiki, shietsu, IOGA.
Volker Christmann una perspectiva diferent i única del Ioga: “La flor del Ioga”.
Pràctica diferents postures segons nivell de Ioga.
El despertar, el desenvolupament i la conservació de l’energia vital.
Extrapolació de postures de Ioga a la pràctica de la flexibilitat i tècniques de respiració a altres AFs.
Presa de consciència de la importància d’estats de relaxació física i emocional.
Beneficis físics, psicològics i socials de la pràctica de disciplines orientals.
U.D. L’ACTIVITAT FÍSICA EN VERS SEDENTARISME.Beneficis de la pràctica d’activitat física als diferents sistemes del organisme (adaptacions cròniques al exercici).
Efectes negatius del sedentarisme.Classificació dels esports, activitats físiques i disciplines orientals.
U.D. ACTIVITATS I ESPORTS A LA NATURA.Classificació dels esports i AF a la natura.
Realització d'una cursa d'orientació
Recorreguts al medi natural i urbà amb bicicleta (aprofundiment).
Material, equipament, control de riscos, seguretat i tècniques als diferents esports a la natura.
U.D. INICIACIO ESPORTIVAConcepte d’iniciació esportiva
Fases de la iniciació esportiva.
Exposició d’un treball d’iniciació esportiva
Sortides professionals relacionades amb l’esport i l’activitat física.
Sortida: Diada inter IES.
Tercer trimestre
U.D. HIGIENE, PRIMERS AUXILIS I MASSATGEConcepte d’higiene, primers auxilis i massatge
La higiene i l’activitat física; educació postural.
Primers auxilis i activitat física; la prevenció d’accidents; riscos i lesions més freqüents.
Cadena de supervivència i RCP.
Salvament aquàtic. Tècniques de rescat i trasllat. La prevenció i la seguretat al medi aquàtic.
Aplicació de mesures higièniques i de Primers Auxilis
Tècniques de massatge; aplicació del massatge de relaxació; l’automassatge.
U.D. ESPORTS D’ADVERSARI: Esports de raqueta (II)Esports de raqueta: aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris.
La tècnica: el servei, el cop de dreta, el cop de revés, volea, rematada, deixada, lob.
La tàctica: Principis i sistemes; zones d’interferència; ús dels espais i col·locació (1x1 i 2x2).
Pràctica esportiva i aprofundiment als esports de raqueta mitjançant activitats i situacions tàctiques cooperatives i d’oposició.
U.D. ESPORTS COL·LECTIUS (II)
Esports col-lectius: : aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris; praxeologia motriu.
La tècnica (aprofundiment): La conducció superant l’adversari: diferents tipus de passadas; diferents fintes i regateig; precisió i estratègia per
marcar el punt.
La tàctica: Aplicació de principis i sistemes a diversos esports col·lectius.
Les funcions dels jugadors (atac i defensa); la comunicació i contracomunicació.
Aspectes sociològics i valoració de l’esport col·lectiu com a fenomen social i cultural
U.D. BALLS DE SALÓElements musicals del ball: Ritme, Compàs i melodia de cada ball
Passos bàsics de cada ball
Encadenament de passos bàsics i figures
Participació i gaudiment d’activitats rítmiques i expressives.
4.6. TAULA RESUM DE CONTINGUTS PER CURSOS
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
1 ER ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALFAMENT. AF SALUT.
*ATLETISME
*JOCS (PREESPORTIUS I
POPULARS)
*SORTIDA AF
NATURA:Escalada i ciclisme
*HABILITAT MOTRIUS
BÀSIQUES
*INICIACIÓ ALS ESPORTS
COL-LECTIUS
*ESPORTS DE LLUITA: JUDO
*INICIACIÓ ALS ESPORTS DE
RAQUETA
*RASTREIG, I SENDERISME
*EXPRESSIÓ CORPORAL
2 ON ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALF. GENERAL I CF
*HANDBOL
*GIMNASTICA I ACROSPORT
*VOLEIBOL
*INICIACIO ALS ESPORTS DE
RAQUETA II
*RESPIRACIÓ-RELAXACIÓ
*ESPORTS DE LLUITA: JUDO
*RITME
*JOCS POPULARS
*BEISBOL
*AF NATURA: Acampada i
paddle surf.
3 ER ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALF. GENERAL
*RESISTÈNCIA
*BÀDMINTON
*BÀSQUET
*ESPORTS ALTERNATIUS
*JOCS I BALLS POP/TRAD DE
LES I.BALEARS
*AERÓBIC
*HOQUEI
*FLEXIBILITAT
*ORIENTACIÓ BÀSICA
*A.F.NATURA: PIRAGÜISME
4 ART ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALFAMENT ESPECIFIC
*CONDICIÓ FÍSICA: CAP A
PLA DE PREP.AUTÓGENA
*TENIS / RUGBI
*RELAXACIÓ
*ESCALFAMENT ESPECÍFIC
*FUTBOL
*ACROSPORT
*DANSA I RITME
*ESCALFAMENT ESPECÍFIC
*ESPORT A LA NATURA:
esports a la platja i ciclisme.
*HOQUEI PATINS.
*VOLEIBOL
1ER DE
BATXI
LLERAT
*PROVES FÍSIQUES
*L’ENTRENAMENT
*ESPORTS COL·LECTIUS(I)
* ESPORTS D’ADVERSARI DE
RAQUETA (I)
*ESPORTS D’ADVERSARI DE
LLUITA: JUDO
*NUTRICIO.
AF/SEDENTARISME
*D.ORIENTALS: IOGA TAICHI
*INICIACIÓ ESPORTIVA
*SORTIDA AF: DIADA
ESPORTIVA INTER IES,
CURSA D'ORIENTACIÓ
*HIGIENE, PRIMERS AUXILIS
*SALVAMENT AQUÀTIC
*MASSATGE.
* ESPORTS D’ADVERSARI DE
RAQUETA(II)
*ESPORTS COL·LECTIUS(II)
*BALLS DE SALÓ
5. AVALUACIÓ
5.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ/Estàndards d'aprenentatge avaluables.1R CICLE. 1R i 3R D’ESO(LOMQE)
BLOC 1 SALUT. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer els factors que intervenen en l’acció motriu i els mecanismes de control de la intensitat de l’activitat física, aplicar-los a la pròpia pràctica i relacionar-los amb la salut.
1.1. Analitza la implicació de les capacitats físiques i les coordinatives en les diferents activitats fisicoesportives i artisticoexpressives treballades durant el cicle.
1.2. Associa els sistemes metabòlics d’obtenció d’energia als diferents tipus d’activitat física, l’alimentació i la salut.
1.3. Relaciona les adaptacions orgàniques amb l’activitat física sistemàtica i amb la salut i els riscs i contraindicacions de la pràctica esportiva.
1.4. Adapta la intensitat de l’esforç controlant la freqüència cardíaca corresponent als marges de millora dels diferents factors de la condició física.
1.5. Aplica de forma autònoma procediments per autoavaluar els factors de la condició física.
1.6. Identifica les característiques que han de tenir les activitats físiques per ser considerades saludables i adopta una actitud crítica davant les pràctiques que tenen efectes negatius per a la salut.
2. Desenvolupar les capacitats físiques d’acord amb les possibilitats personals i dins els marges de la salut i mostrar una actitud d’autoexigència en l’esforç.
2.1. Participa activament en la millora de les capacitats físiques bàsiques des d’un enfocament saludable i utilitzant els mètodes bàsics per desenvolupar-les.
2.2. Aconsegueix nivells de condició física concordes amb el seu desenvolupament motor i les seves possibilitats.
2.3. Aplica els fonaments de la higiene postural a l’hora de practicar activitats físiques com a mitjà per prevenir lesions.
2.4. Analitza la importància de la pràctica habitual d’activitat física per millorar la pròpia condició física i relaciona l’efecte d’aquesta pràctica amb la millora de la qualitat de vida.
BLOC 2. ACCIONS MOTRIUS INDIVIDUALS, D'OPOSICIÓ, DE COL·LABORACIÓ O DE COL·LABORACIÓ-OPOSICIÓ.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Resoldre, en condicions reals o adaptades, situacions motrius individuals aplicant els fonaments tècnics i les habilitats específiques de les activitats fisicoesportives proposades.
1.1. Aplica els aspectes bàsics de les tècniques i les habilitats específiques de les activitats proposades, respectant les regles i normes establertes.
1.2. Autoavalua la seva execució tenint en compte el model tècnic plantejat.
1.3. Descriu la forma de dur a terme els moviments implicats en el model tècnic.
1.4. Millora el seu nivell de partida en l’execució i l’aplicació de les accions tècniques i mostra actituds d’esforç, autoexigència i superació.
1.5. Explica i posa en pràctica tècniques de progressió en entorns no estables i tècniques bàsiques d’orientació, adaptant-se a les variacions que es produeixen i regulant l’esforç segons les seves possibilitats.
2. Resoldre situacions motrius d’oposició, col·laboració o col·laboració-oposició utilitzant les estratègies més adequades segons els estímuls rellevants.
2.1. Adapta els fonaments tècnics i tàctics per obtenir avantatge en la pràctica de les activitats fisicoesportives d’oposició o de col·laboració-oposició proposades.
2.2. Descriu i posa en pràctica de manera autònoma aspectes organitzatius d’atac i de defensa en les activitats fisicoesportives d’oposició o de col·laboració-oposició seleccionades.
2.3. Discrimina els estímuls que cal tenir en compte a l’hora de prendre decisions en les situacions de col·laboració, oposició i col·laboració-oposició per obtenir avantatge o complir l’objectiu de l’acció.
2.4. Reflexiona sobre les situacions resoltes i valora l’oportunitat de les solucions aportades i l’aplicabilitat a situacions similars.
3. Reconèixer les possibilitats de les activitats fisicoesportives com a forma d’inclusió social, facilitar l’eliminació d’obstacles a la participació d’altres persones, independentment de les seves característiques, col·laborar amb els altres i acceptar les seves aportacions.
3.1. Mostra tolerància i esportivitat tant en el paper de participant com en el d’espectador.
3.2. Col·labora en les activitats de grup respectant les aportacions dels altres i les normes establertes i assumint les seves responsabilitats per aconseguir els objectius.
3.3. Respecta els altres dins la tasca d’equip, amb independència del nivell de destresa.
BLOC 3. ACCIONS MOTRIUS EN SITUACIONS D'ÍNDOLE ARTÍSTICA O EXPRESSIVA. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Interpretar i produir accions motrius amb finalitats artisticoexpressives utilitzant tècniques d’expressió corporal i altres recursos.
1.1. Utilitza tècniques corporals, de manera creativa, combinant espai, temps i intensitat.
1.2. Crea i posa en pràctica una seqüència de moviments corporals ajustats a un ritme prefixat.
1.3. Col·labora en el disseny i la realització de balls i danses i adapta la seva execució a la dels companys.
1.4. Duu a terme improvisacions com a mitjà de comunicació espontània.
2. Reconèixer les possibilitats de les activitats artisticoexpressives com a formes d’inclusió social, facilitar l’eliminació d’obstacles a la participació d’altres persones, independentment de les seves característiques, col·laborar amb els altres i acceptar les seves aportacions.
2.1. Mostra tolerància i esportivitat tant en el paper de participant com en el d’espectador.
2.2. Col·labora en les activitats de grup respectant les aportacions dels altres i les normes establertes i assumint les seves responsabilitats a l’hora d’aconseguir els objectius.
2.3. Respecta els altres dins la tasca d’equip, amb independència del nivell de destresa.
BLOC 4. ACCIONS MOTRIUS EN SITUACIONS D'ADAPTACIÓ A L'ENTORN. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer les possibilitats que ofereixen les activitats fisicoesportives com a formes d’oci actiu i d’utilització responsable de l’entorn.
1.1. Coneix les possibilitats que ofereix l’entorn a l’hora de dur-hi a terme d’activitats fisicoesportives.
1.2. Respecta l’entorn i el valora com un lloc comú per dur-hi a terme activitats fisicoesportives.
1.3. Analitza críticament les actituds i els estils de vida relacionats amb el tractament del cos, les activitats d’oci, l’activitat física i l’esport en el context social actual.
BLOC 5. CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Desenvolupar activitats pròpies de cadascuna de les fases de la sessió d’activitat física i relacionar-les amb les característiques d’aquestes.
1.1. Relaciona l’estructura d’una sessió d’activitat física amb la intensitat dels esforços realitzats.
1.2. Prepara i duu a terme escalfaments i fases finals de sessió de forma autònoma i habitual.
1.3. Prepara i posa en pràctica activitats per millorar les habilitats motrius segons les pròpies dificultats.
2. Controlar les dificultats i els riscs durant la participació en activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, analitzar-ne les característiques, conèixer les interaccions motrius que
comporten i adoptar mesures preventives i de seguretat a l’hora de desenvolupar-les.
2.1. Identifica les característiques de les activitats fisicoesportives i artisticoexpressives proposades que poden suposar un element de risc per a si mateix o per als altres.
2.2. Descriu els protocols que s’han de seguir per activar els serveis d’emergència i de protecció de l’entorn.
2.3. Adopta les mesures preventives i de seguretat pròpies de les activitats desenvolupades durant el cicle, amb especial atenció a les que es duen a terme en un entorn no estable.
3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en el procés d’aprenentatge per cercar, analitzar i seleccionar informació rellevant, elaborar documents propis i exposar-los.
3.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar documents digitals propis (text, presentació, imatge, vídeo, so, etc.) com a resultat del procés de recerca, anàlisi i selecció d’informació rellevant.
3.2. Exposa i defensa, utilitzant recursos tecnològics, treballs sobre temes vigents en el context social que estan relacionats amb l’activitat física o la corporalitat.
MINIMS EXIGIBLES 1ER D’ESO
• Saber definir en què consisteix i fer correctament un escalfament
• Dominar la presa de la pròpia Freqüència Cardíaca.
• Dominar, amb correspondència a la seva edat, les habilitats motrius bàsiques: desplaçaments,
llançaments i girs.
• Saber aplicar els conceptes tàctics bàsics d’ocupació d'espais i circulació de jugadors i pilota, en els
esports i jocs practicats a classe.
• Haver millorat, al llarg del curs, el seu nivell de resistència.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència, les tècniques bàsiques dels esports col-lectius treballats a les
sessions pràctiques.
• Representar davant dels companys diferents situacions, adequant-se a un temps i/o ritme.
• Saber interpretar un mapa senzill del centre i els seus voltants, per seguir un recorregut marcat.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Participar a les sortides organitzades pel Departament
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys/es i
professor.
MÍNIMS EXIGIBLES: 3ER D’ESO
• Millorar el seu nivell de Resistència i Flexibilitat, assolint una prestació d’acord amb la seva edat i
desenvolupament.
• Realitzar autònomament un escalfament general, aplicant-lo als seus companys/es, respectant el temps
necessari i les seves fases.
• Distingir i definir la Resistència i Flexibilitat com a qualitats físiques bàsiques, els seus tipus i principals
sistemes d’entrenament.
• Conèixer i utilitzar la relació entre Intensitat d’esforç i Freqüència Cardíaca.
• Realitzar amb eficiència les tècniques bàsiques del bàsquet i l’hoquei.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència les tècniques bàsiques del bàdminton.
• Dominar les tàctiques bàsiques d’ocupació d’espais i circulació de jugadors i pilota, dels esports i jocs
practicats a classe.
• Gaudir del patrimoni de jocs i balls de les Illes Balears.
• Participar i dominar amb un mínim d’eficiència els passos bàsics de l’aeróbic practicats a classe.
• Identificar els mitjans naturals d’orientació, i utilitzar un plànol i una brúixola per desplaçar-se en el medi.
• Participar de les activitats proposades pel Departament.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys/es i
professor.
5.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ I MÍNIMS EXIGIBLES: 2ON D’ESO (LOE)
• Confeccionar i utilitzar, de manera autònoma, un repertori d’exercicis aplicats a l’escalfament general.
Aquest criteri permet comprovar que l’alumnat és capaç de seleccionar i aplicar propostes d’activitats
encaminades a la realització autònoma de l’escalfament general i assimila els seus fonaments generals, utilitat i
beneficis per a la salut, les quals ha de recollir en format escrit o digital perquè puguin ser utilitzades a l’inici
d’activitats físiques genèriques.
• Utilitzar les modificacions de la freqüència cardíaca i la respiració com a indicadors de l’adaptació de
l’organisme a l’esforç físic i interpretar les pautes correctes de la seva aplicació.
A través d’aquest criteri, l’alumnat ha de relacionar la realització d’un esforç físic amb l’augment de la freqüència
cardíaca i respiratòria i ajustar progressivament l’esforç, mitjançant l’aplicació de pauses de recuperació
adequades, per poder seguir amb l’esforç físic i per poder determinar si diferents activitats físiques es troben
dins l’interval del que es considera una activitat aeròbica.
• Incrementar les capacitats de resistència aeròbica, força general i flexibilitat, millorant-les respecte al
nivell inicial, i controlar la seva evolució a través de tests bàsics.
Es pretén comprovar que l’alumnat és autoexigent en l’esforç per millorar els nivells de resistència, força
general i flexibilitat, mitjançant la participació activa en les sessions. S’ha de tenir en compte la millora respecte
del seu nivell inicial i no només respecte al resultat obtingut.
• Adquirir i valorar hàbits higiènics saludables i actituds posturals adequades en les diverses activitats
físiques.
Aquest criteri valora si l’alumnat, durant la pràctica d’activitat física, identifica i porta a terme determinats hàbits,
com per exemple usar la indumentària adequada, hidratar-se durant l’activitat o atendre a la seva higiene
personal després de les sessions. L’alumnat, igualment, ha de reconèixer les postures adequades en les
activitats físiques que es realitzin i en accions de la vida quotidiana, com estar assegut, aixecar càrregues o
transportar motxilles.
• Millorar les habilitats específiques apreses, incidint en el perfeccionament dels mecanismes de
percepció, decisió i execució.
Aquest criteri servirà per comprovar si mitjançant les pràctiques esportives proposades pel professorat, l’alumne
o l’alumna és capaç de millorar el seu nivell de joc (percepció, decisió i execució) respecte al nivell de partida; i
resoldre tasques d’execució que exigeixin el domini bàsic dels gestos tècnics en condicions estables.
• Conèixer, aplicar i practicar, en situacions reals, jocs i esports; els fonaments tècnics, elaborar
estratègies bàsiques d’atac i defensa, i posar en pràctica el reglament.
Mitjançant aquest criteri, a través de la pràctica de jocs i esports es comprova que l’alumnat és capaç
d’interpretar el joc col·lectiu i adaptar-se a la situació d’atac: conservar la pilota, avançar i aconseguir la marca,
interpretar el joc col·lectiu i adaptar-se a la situació de defensa: recuperar la pilota, frenar l’avanç i evitar que els
contraris aconsegueixin l’objectiu; passar la pilota en els esports col·lectius al company o companya millor situat
amb independència del seu nivell d’habilitat, sexe o afinitat; millorar l’execució dels aspectes tècnics dels
esports practicats i respectar les normes i acceptar les regles.
• Mostrar autocontrol en l’aplicació de la força i en la relació amb l’adversari, davant situacions de
contacte físic en jocs i activitats de lluita.
Aquest criteri serveix per comprovar si l’alumnat aplica la força de manera proporcionada tenint en compte la
variabilitat de la situació i mitjançant l’aplicació de manera correcta de les tècniques ensenyades. També s’ha
de valorar la capacitat de mostrar-se respectuós amb el contrari i si realitza l’activitat de lluita dins de les normes
establertes.
• Mostrar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat, tant en qualitat de practicant com d’espectador
en les activitats fisicoesportives.
L’alumnat ha de participar en situacions competitives de l’esport col·lectiu escollit. S’ha de valorar la seva
capacitat d’implicar-se i esforçar-se a complir les responsabilitats que li assigna el seu equip. També s’ha de
valorar el respecte a les normes, a l’àrbitre, als companys i als oponents, així com l’acceptació del resultat .
Quan l’alumnat actua com a espectador s’ha de valorar la capacitat de mostrar-se participatiu i motivat per la
competició i el respecte a jugadors, a l’àrbitre i les seves decisions.
• Reconèixer i valorar els factors socioculturals que condicionen les activitats físiques i esportives.
Mitjançant aquest criteri es valora el reconeixement i la aplicació de les habilitats motrius específiques per a un
esport individual, col·lectiu o per a un joc motor, com a factor qualitatiu del mecanisme d’execució. A més a
més, es constatarà si l’alumnat identifica els fenòmens socioculturals que es manifesten mitjançant la realització
d’una autoavaluació ajustada del nivell d’execució i la resolució dels problemes motors plantejats.
• Descriure i posar en pràctica, de manera autònoma, tècniques de desenvolupament en el medi natural,
aplicar normes de seguretat i conservació durant el desenvolupament d’activitats fisicoesportives, valorant-
ne l’impacte.
L’alumnat ha de ser capaç de fer el recorregut de manera autònoma complint unes normes de seguretat
bàsiques, com ara portar una indumentària adequada, seguir el camí i disposar de tot el material necessari per
completar el recorregut, També s’ha d’avaluar la capacitat de fer servir recipients on dipositar els residus
produïts durant la marxa, o com avançar per terrenys sense perjudicar la flora i la fauna de l’entorn.
• Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d’un ritme escollit.
L’alumnat ha de ser capaç d’escollir un ritme i seleccionar una seqüència de moviments per desenvolupar-los
harmònicament. S’ha de valorar l’adequació de la seqüència al ritme, així com la capacitat creativa i la
desinhibició personal en la preparació i l’execució de l’activitat.
• Mostrar actituds de respecte i valoració davant les realitzacions dels altres.
Amb aquest criteri s’avalua, quan l’alumnat actua com a espectador, el respecte que demostra a la resta dels
companys i, en el cas de jocs i esports, la capacitat de mostrar-se participatiu i motivat per la competició, de
respectar l’àrbitre i les seves decisions.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de la matèria.
Es valora la competència de l’alumnat per realitzar investigacions senzilles mitjançant l’ús de les tecnologies de
la informació i la comunicació per aprofundir en diferents continguts, obtenir i registrar dades, presentar i
expressar la informació.
MÍNIMS EXIGIBLES: 2ON D’ESO
• Saber definir en què consisteix i fer correctament un escalfament
• Dominar la presa de la pròpia Freqüència Cardíaca.
• Saber aplicar els conceptes tàctics bàsics d’ocupació d'espais i circulació de jugadors i pilota, en els
esports i jocs practicats a classe.
• Haver millorat, a cada curs, el seu nivell de resistència.
• Saber fer la vertical invertida de 3 i 2 suports, respectivament a 1r i 2n cursos, amb ajuda o sense.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència, les tècniques bàsiques de voleibol, handbol i pre-beisbol a 2n
curs: conducció, passades i llançaments.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència, les tècniques bàsiques dels esports de raquetes vists a les
sessions pràctiques.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència, les tècniques bàsiques d'un esport de lluita: judo.
• Representar davant dels companys diferents situacions, adequant-se a un temps i/o ritme.
• Realitzar equilibris bàsics individuals i en petit grup, tenint cura de mantenir una correcta posició
corporal.
• Saber interpretar un mapa senzill del centre i els seus voltants, per seguir un recorregut marcat.
• Participar de les activitats organitzades pel Departament.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material, les instal-lacions,
companys/es i professor.
5.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ I MÍNIMS EXIGIBLES: 4RT D’ESO (LOE)
1. Elaborar i posar en pràctica, de manera autònoma, escalfaments específics i adaptar-los a les activitats
fisicoesportives que es realitzaran.
Es tracta de comprovar si l’alumnat ha adquirit una autonomia relativa en la planificació i posada en pràctica
d’escalfaments adequats a les pautes i característiques requerides perquè siguin eficaços. També s’ha
d’observar que siguin adequats a l’activitat física que s’ha de realitzar.
2. Utilitzar mètodes de desenvolupament de les diverses capacitats físiques, d’acord amb els principis bàsics
de la planificació, per incrementar aquelles capacitats més relacionades amb la salut.
Amb aquest criteri d’avaluació es pretén que l’alumnat conegui els efectes i les adaptacions generals que el
treball continuat de cada capacitat física relacionada amb la salut suposa per a l’organisme i per a la millora de
l’estat de l’organisme. També ha de reconèixer els riscos que comporta el dèficit d’activitat física diària per a la
salut i la qualitat de vida.
3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball d’una capacitat física relacionada amb la salut per incrementar el
nivell inicial propi, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament.
A partir de la pràctica i desenvolupament dels sistemes i mètodes d’entrenament de les qualitats relacionades
amb la salut, l’alumnat ha d’elaborar un pla de treball d’una d’aquestes qualitats, amb l’objectiu de millorar el
seu nivell inicial. Es fa necessari guiar l’alumnat en tot el procés i proporcionar unes pautes bàsiques per al
desenvolupament del pla i recursos materials que permetin compilar exercicis i activitats per al treball de la
qualitat que s’ha decidit millorar.
4. Adquirir hàbits i tècniques orientades a la consecució d’una higiene postural correcta.
Aquest criteri avalua l’execució correcta de molts exercicis, sobretot de força muscular i de flexibilitat que,
realitzats incorrectament, poden resultar potencialment perillosos per a la salut de l’alumnat. A més ha d’aplicar
les pautes de moviment facilitades per transferir-les a les posicions corporals de les activitats quotidianes.
5. Utilitzar els tipus de respiració i les diverses tècniques de relaxació com a preparació per a la posada en
pràctica d’altres activitats físiques, i com a mitjà per a la reducció de desequilibris i tensions produïdes en la
vida quotidiana.
Amb aquest criteri d’avaluació es pretén que l’alumnat sigui capaç d’aplicar autònomament diversos tipus de
respiració i les tècniques i els mètodes de relaxació apresos al llarg de l’etapa. S’han de tenir en compte
indicadors com ara la localització i control de la respiració, la concentració, la dissociació de sensacions de
tensió i de relaxació o fred i calor i les sensacions corporals després del seu ús.
6. Fer una valoració crítica dels models estètics i de salut vigents i prendre consciència de la pròpia imatge
corporal.
Amb aquest criteri l’alumnat ha de demostrar la seva capacitat per reflexionar sobre l’eficàcia de l’activitat física
en el manteniment d’un pes saludable; analitzar críticament temes com la imatge corporal, els estils de vida en
la societat actual, exposar diferents relacions entre l’activitat física i l’esport i la societat; debatre sobre el
consum de substàncies nocives i altres temes relacionats amb la salut i el cos, argumentar-hi amb pròpies
opinions, acceptar i valorar la postura dels altres i incorporar al seu discurs els arguments aliens.
7. Practicar amb autonomia esports individuals i col·lectius, mitjançant l’aplicació de les regles, i les habilitats
tècniques i tàctiques específiques amb actituds cooperatives i tolerants. Participar en l’organització i
posada en pràctica de torneigs.
La finalitat d’aquest criteri és comprovar si l’alumnat ha après el reglament, té un nivell acceptable de tècnica
individual, assimila la tàctica, i aplica tot allò en les practiques del joc real, mostrant interès, capacitat
d’autosuperació i concentració a fi de realitzar eficaçment les accions i cooperar amb els companys i
companyes del grup i amb els adversaris valorant les accions de qualitat que executin. L’alumnat ha de
col·laborar en l’organització de situacions esportives competitives dels diferents esports realitzats al llarg de
l’etapa, a més de participar-hi activament. En aquestes trobades, autogestionades per l’alumnat, s’han de
valorar quant a l’organització aspectes com la iniciativa, la previsió i l’anticipació davant possibles desajusts;
quant a la pràctica, aspectes com la participació activa, la col·laboració amb els membres d’un mateix equip i el
respecte per les normes i pels adversaris.
8. Analitzar críticament diversos factors socioculturals que condicionen les activitats físiques i esportives i, en
particular, les pràctiques i valoracions que es fan de l’esport i del cos en els mitjans de comunicació.
Amb aquest criteri es pretén que l’alumnat, a partir de l’anàlisi de la informació que ofereixen els mitjans de
comunicació: premsa, revistes per a adolescents, Internet, ràdio, televisió, abordi temàtiques vinculades a
l’esport i al cos, vigents a la societat i analitzi de manera crítica temes com la imatge corporal, els estils de vida
a la societat actual, els valors dels diferents vessants de l’esport o la violència i la competitivitat.
9. Resoldre supòsits pràctics sobre les lesions que es poden produir en la vida quotidiana, en la pràctica de
l’activitat física i en l’esport, aplicant primers auxilis i ajuts.
L’alumnat ha de demostrar que té un coneixement teòric i pràctic bàsic de les actuacions que s’han de portar a
terme davant lesions que es puguin produir en el seu entorn habitual i, concretament, en la pràctica d’activitat
física. S’ha d’incidir molt especialment en els aspectes preventius i en aquells que eviten la progressió de la
lesió. L’alumnat ha d’aprendre, per exemple, a netejar una ferida o a aplicar fred quan es produeix un
traumatisme musculoesquelètic.
10. Participar de manera desinhibida i compromesa en la creació i compromesa en la creació i realització
d’activitats expressives col·lectives amb suport musical, valorant el ball i la dansa com a mitjà de gaudi,
comunicació i coneixement intercultural.
L’alumnat ha de participar activament en el disseny i l’execució de coreografies senzilles amb suport musical en
grups petits, en què s’ha de valorar la capacitat de seguir el ritme de la música, l’expressivitat del cos,
l’originalitat de la coreografia, així com el seguiment del treball de cada grup al llarg del procés de creació de la
coreografia.
11. Participar activament en la planificació, organització i realització fisicoesportives i recreatives en el medi
natural, i aplicar normes de protecció i respecte a l’entorn.
Els alumnes col·laboraran en l’organització de les activitats seleccionades, recopilaran documentació útil sobre
aquestes, elaboraran la llista d’indumentària i equip necessari i calcularan els riscos per establir les mesures de
seguretat. Es valorarà el seu compromís en el compliment de les normes de comportament i respecte, que els
alumnes ajudaran a elaborar, i durant l’activitat mostraran interès per realitzar accions que contribueixin a
millorar el medi ambient.
12. Utilitzar tècniques avançades d’orientació i desenvolupament del medi natural, amb el compromís de tenir-
ne cura i conservar-lo.
L’alumnat haurà d’identificar els usos i mitjans més adequats per realitzar les activitats d’orientació. També es
valorarà la capacitat d’elaborar aquestes activitats, així com la acceptació de les normes de seguretat i
d’interacció respectuosa amb l’entorn físic i social en el qual es desenvolupi l’activitat.
13. Mostrar actituds de respecte i valoració davant les realitzacions dels altres.
Amb aquest criteri s’avaluarà, quan l’alumnat actua com a espectador, el respecte a la resta dels companys i en
el cas de jocs i esports la capacitat de mostrar-se participatiu i motivat per la competició, de respecte a l’àrbitre i
a les seves decisions.
14. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de la matèria.
Es valora la competència assolida per l’alumnat per realitzar investigacions senzilles mitjançant l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació per aprofundir en diferents continguts, obtenir i registrar dades,
presentar i expressar la informació.
MÍNIMS EXIGIBLES: 4T D’ESO• Millorar el seu nivell de Resistència i Força muscular assolint una prestació d’acord amb la seva
edat i desenvolupament.
• Realitzar un escalfament específic d’un esport practicat a classe, aplicant-lo als companys.
• Elaborar un entrenament autògen per a treballar la resistència, millorant el nivell al llarg del curs.
• Realitzar amb un mínim d’eficiència les tècniques bàsiques dels jocs i esports: volei, futbol,hoquei i
dominar-ne les tàctiques bàsiques d’ocupació d’espais i circulació de jugadors i pilota.
• Realitzar els passos bàsics de dansa practicats i elaborar una coreografia (espai, ritme, figures...).
• Participar amb eficiència en una curses i recorreguts d’orientació, respectant el medi ambient.
• Participar de les sortides organitzades pel Departament.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions,
companys/es i professor.
5.4. CRITERIS D’AVALUACIÓ/ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES I MÍNIMS EXIGIBLES: 1ER BATXILLERAT (LOMQE)
BLOC SALUT.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Millorar o mantenir els factors de la condició física i les habilitats motrius amb un enfocament cap a la salut tenint en compte el propi nivell i orientar-los cap a les pròpies motivacions i cap a estudis o ocupacions posteriors.
1.1. Integra els coneixements sobre nutrició i balanç energètic en els programes d’activitat física per a la millora de la condició física i la salut.
1.2. Incorpora a la pròpia pràctica els fonaments posturals i funcionals que promouen la salut.
1.3. Utilitza de forma autònoma les tècniques d’activació i de recuperació en l’activitat física.
1.4. Arriba als seus objectius de nivell de condició física dins els marges saludables i assumeix la responsabilitat de posar en pràctica el seu programa d’activitats.
2. Planificar, elaborar i posar en pràctica un programa personal d’activitat física que incideixi en la millora i el manteniment de la salut aplicant els diferents sistemes de desenvolupament de les capacitats físiques implicades i tenint en compte les pròpies característiques i el nivell inicial, i avaluar les millores obtingudes.
2.1. Aplica els conceptes apresos sobre les característiques que han de tenir les activitats físiques amb un enfocament saludable al disseny de pràctiques tenint en compte les pròpies característiques i interessos personals.
2.2. Avalua les pròpies capacitats físiques i coordinatives i considera les pròpies necessitats i motivacions com a requisit previ per planificar-ne la millora.
2.3. Concreta les millores que pretén aconseguir amb el seu programa d’activitat.
2.4. Elabora el seu programa personal d’activitat física conjugant les variables de freqüència, volum, intensitat i tipus d’activitat.
2.5. Comprova el nivell d’assoliment dels objectius del seu programa d’activitat física i reorienta les activitats en els casos en què no s’arriba al que s’esperava.
2.6. Planteja i posa en pràctica iniciatives per fomentar un estil de vida actiu i per cobrir les pròpies expectatives.
3. Valorar l’activitat física des de la perspectiva de la salut, el gaudi, l’autosuperació i les possibilitats d’interacció social i de perspectiva professional i adoptar actituds d’interès, respecte, esforç i cooperació en la pràctica d’aquest tipus d’activitat.
3.1. Dissenya i organitza activitats físiques com a recurs d’oci actiu i hi participa, valora els aspectes socials i culturals i les possibilitats professionals futures que hi estan associats i identifica els aspectes organitzatius i els materials necessaris d’aquestes activitats.
3.2. Adopta una actitud crítica davant les pràctiques d’activitat física que tenen efectes negatius per a la salut individual o la col·lectiva i davant els fenòmens socioculturals relacionats amb la corporalitat i els derivats de les manifestacions esportives.
BLOC 2. ACCIONS MOTRIUS INDIVIDUALS, D'OPOSICIÓ, DE COL·LABORACIÓ O DE COL·LABORACIÓ-OPOSICIÓ.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Solucionar de forma creativa situacions d’oposició, de col·laboració o de col·laboració-oposició en contextos esportius o recreatius, adaptant les estratègies a les condicions canviants que es produeixen durant la pràctica.
1.1. Desenvolupa accions que el condueixen a situacions d’avantatge respecte a l’adversari en les activitats d’oposició.
1.2. Col·labora amb els participants a les activitats fisicoesportives de col·laboració o de col·laboració-oposició i explica l’aportació de cada un.
1.3. Exerceix les funcions que li corresponen en els procediments o sistemes posats en pràctica per aconseguir els objectius de l’equip.
1.4. Valora l’oportunitat i el risc de les seves accions en les activitats fisicoesportives desenvolupades.
1.5. Planteja estratègies davant les situacions d’oposició o de col·laboració-oposició i les adapta a les característiques dels participants.
2. Resoldre situacions motrius en diferents contextos de pràctica aplicant habilitats motrius específiques amb fluïdesa, precisió i control, i perfeccionar l’adaptació i l’execució dels elements tècnics desenvolupats al cicle anterior.
2.1. Perfecciona les habilitats específiques de les activitats individuals que responen als seus interessos.
2.2. Adapta la realització de les habilitats específiques als condicionants generats pels companys i els adversaris en les situacions col·lectives.
2.3. Resol amb eficàcia situacions motrius en un context competitiu.
2.4. Posa en pràctica tècniques específiques de les activitats en entorns no estables i analitza els aspectes organitzatius necessaris.
BLOC 3. ACCIONS MOTRIUS EN SITUACIONS D'ÍNDOLE ARTÍSTICA O EXPRESSIVA. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Crear i representar composicions corporals col·lectives amb originalitat i expressivitat i aplicant les tècniques més apropiades a la intencionalitat de la composició.
1.1. Col·labora en el procés de creació i desenvolupament de les composicions o muntatges artisticoexpressius.
1.2. Representa composicions o muntatges d’expressió corporal individuals o col·lectius ajustant-se a una intencionalitat estètica o expressiva.
1.3. Adequa les seves accions motrius al sentit del projecte artístic expressiu.
BLOC 4. CONTINGUTS COMUNS A TOTS ELS BLOCS. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Mostrar un comportament personal i social responsable, amb respecte a si mateix, als altres i a l’entorn en el marc de l’activitat física.
1.1. Respecta les regles socials i l’entorn en què es duen a terme les activitats fisicoesportives.
1.2. Facilita la integració d’altres persones en les activitats de grup, les anima a participar-hi i respecta les diferències.
2. Controlar els riscs que poden generar la utilització dels equipaments, l’entorn i les pròpies actuacions a l’hora de dur a terme les activitats fisicoesportives i artisticoexpressives i actuar de forma responsable tant individualment com en grup.
2.1. Preveu els riscs associats a les activitats i els derivats de la pròpia actuació i de l’actuació del grup.
2.2. Utilitza els materials i els equipaments atenent les especificacions tècniques d’aquests.
2.3. Té en compte el nivell de cansament com un element de risc a l’hora de fer activitats que requereixen atenció o esforç.
3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per millorar el propi procés d’aprenentatge, aplicar criteris de fiabilitat i eficàcia en la utilització de fonts d’informació i participar en entorns col·laboratius amb interessos comuns.
3.1. Aplica criteris de recerca d’informació que garanteixen l’accés a fonts actualitzades i rigoroses d’aquesta matèria.
3.2. Comunica i comparteix la informació amb l’eina tecnològica adequada per difondre-la o discutir sobre aquesta.
MÍNIMS EXIGIBLES: 1ER BATXILLERAT
• Millorar el seu nivell de Resistència, Flexibilitat i Força muscular assolint una prestació d’acord amb
la seva edat i desenvolupament.
• Planificar per grups, un pla de nutrició i condicionament físic, aplicant els principis i sistemes de
l’entrenament.
• Conèixer i saber aplicar proves físiques senzilles per valorar el propi estat de forma, i extreure’n
conclusions.
• Realitzar amb eficiència les tècniques bàsiques dels esports col·lectius i d’adversari practicats i
dominar-ne les tàctiques bàsiques d’ocupació d’espais i circulació de jugadors i pilota.
• Aplicar les claus, projeccions i immobilitzacions practicades als esports de lluita treballats.
• Conèixer i aplicar les fases de la iniciació esportiva .
• Realitzar els passos bàsics dels balls de saló i dansa practicats a classe, adequant-se al ritme
específic de cada ball.
• Saber orientar-se amb un plànol i una brúixola, identificant sobre el terreny els símbols bàsics
utilitzats a l’orientació.
• Practicar tècniques bàsiques d’escalada.
• Participar de les sortides organitzades pel Departament.
• Conèixer tècniques bàsiques del massatge.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys
5.5. ENFOC DE L’AVALUACIÓ DES DEL DEPARTAMENT D’EF
En base als criteris d’avaluació en aquest apartat es comenta de manera general l’enfoc que es dona
des del departament a cada objectiu proposat en el currículum d’ESO d'Educació física.
A les unitats didàctiques, tercer nivell de concreció, s’especificaran de manera detallada les
competències, els objectius i continguts del curs i nivell, els criteris de qualificació, i els instruments d’avaluació.
S’han tingut en compte els acords presos per el departament d’educació física, que, en aquest cas, opta per una
línia de treball amb criteris iguals per alumnes d’un mateix nivell amb diferents professors. Essent conscient
de la dificultat que suposa seguir una programació sense conèixer el grup i detectar el ritme d’aprenentatge i les
capacitats dels alumnes, tot i així es partirà inicialment d’un plantejament comú:
1. S’avaluaran necessàriament els continguts i dimensions competencials treballades respectant els
percentatges a l’hora de qualificar.
2. Els instruments d’avaluació seran:
PER AVALUARContinguts relacionats amb
dimensions competencials que treballen: coneixements
específics del mon físic, la comunicació lingüística, el raonament matemàtic, i el
coneixement cultural i artístic, i tractament de les TIC.
PER AVALUARContinguts relacionats amb
dimensions competencials que treballen: les relacions socials, l’experimentació i pràctica de activitats esportives (CB mon
físic) i expressives (CB artística), autonomia i iniciativa personal, i
la capacitat d’aprendre a aprendre,
PER AVALUARContinguts relacionats amb
dimensions competencials que treballen: aspectes social i cívics, d’autonomia i iniciativa personal, del respecte i valoració del medi natural i físic, cultural i artístic.
* Exàmens escrits i/o treballs.
* Grau d'ús de les TIC.
* Full general de seguiment de
treballs.
* Altres. Innovació.
* Proves pràctiques. Tests.
* Plantilles d’observació.
* Escales de qualificació.
* Observació i interacció pràctica.
* Altres. Innovació.
* Full general d’actituds.
* Graelles d’autoavaluació.
* Articles de reflexió.
* Dinàmiques de grup.
* Altres. Innovació.
3. Els continguts s’aniran avaluant de forma continua. Si a l’alumne no supera els continguts li quedarà
l’àrea pendent de recuperació a setembre. En aquest cas, haurà de fer la feina d’estiu proposada des del
departament d’EF, i fer les proves de recuperació proposades per el nivell no superat.
4. La qualificació de cada avaluació es calcularà a partir dels percentatges que a continuació
s’exposen, per la qual cosa intentarem que la distribució temporal dels tipus de continguts dins les unitats
didàctiques s’assembli el màxim en aquesta distribució:
CONTINGUTNIVELLS CONEIXEMENTS
TEÒRICSPRACTICA I PROVES
ESPORTIVESACTITUD I RESPECTE
1r CICLE 20% 40% 40%2n CICLE 30,00% 40% 30,00%
BATXILLERAT 30% 50% 20%
ESOConeixements teòrics mínim 4 punts.Pràctica i proves esportives mínim 5 punts.Actitud i respecte mínim 5 punts.BATXILLERATConeixements teòrics mínim 5punts.Pràctica i proves esportives mínim 5 punts.Actitud i respecte mínim 5 punts.
5. La qualificació de final de curs serà la mitjana entre les notes de cada avaluació, enregistrant a la
3a avaluació no la nota d’aquest trimestre sinó la mitjana ja feta del curs .
6. Els alumnes amb l’àrea pendent. El cap de departament informarà als professors que tenen
alumnes amb l’àrea pendent. Els professors seran els responsables d’avaluar aquest alumnes i informar al cap
de departament del seguiment i evolució dels mateixos. El departament acorda que els alumnes amb l’àrea
pendent haurien, a part de superar l’àrea en el curs present, presentar un treball teòric, en relació als mínims
establerts en programació del nivell no superat.
Durant el primer trimestre del curs s’encarregarà a l’alumnat amb l’àrea pendent el treball a realitzar per
recuperar l'assignatura. La feina teòrica (prova teòrica) haurà d’ésser lliurada la primera setmana després de les vacances del primer trimestre. Pel que fa a l'apartat pràctic i actitudinal, s'aniran avaluant de forma continuada llarg de la 1era i 2ona avaluació de curs que actualment cursa l'alumne. En el cas que hi hagi algun contingut específic a avaluar del curs pendent, es farà la prova pertinent.
PERCENTATGES DE QUALIFICACIOTreball encomanat i examen: 20% de la nota final (mínim 5 punts per fer la nota mitja).
Seguiment de la feina diària pràcticoactitudinal de la 1ª i 2ª Avaluació del curs actual: 80% de la nota final
(mínim 5 punts per fer la nota mitja). Aquesta nota, sortirà de la qualificació mitja entre la 1ª i 2ª Avaluació del
curs actual.
Cada professor del Departament es farà càrrec de l’Avaluació de Pendents dels següents cursos:
1er d’ESO
Marc Bibiloni,
Victòria Miquel
2n d’ESO
Victòria Miquel,
Carme López
3er d’ESO
Victòria Miquel,
Beatriz Corzán
4t ESO
(Final etapa)
1er BATX
Beatriz Corzán
Les feines, respectivament per cada curs, són les que consten als annexos d’aquesta programació.
Ens adequarem al Pla de Pendents del centre, amb uns mínims comuns per als diferents departaments. El
departament d'E.F. anirà adaptant-se a les modificacions pertinents.
SEGUIMENT/PLA DE REPETIDORS. Es va fixar pel curs 2013 2014 un pla específic de seguiment de repetidors a totes les àrees.
Cal dir, a E.F. un cop donades les feines a fer als alumnes repetidors, és el professor d'àrea del curs corresponent el que farà el seguiment durant l'any a l'alumnat que dugui l'assignatura suspesa.
6. METODOLOGIA.ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES GENERALS.
L’elaboració de les unitats didàctiques implicarà que el professor haurà d’explicitar la metodologia així
com l’estil d’ensenyança més adient per dur a terme aquella unitat didàctica. S’abordaran els diferents estils
d’ensenyança ja que tots tenen la seva funcionalitat: des del comandament directe i l’assignació de tasques a la
producció o estils que suposin una major riquesa creativa per part de l’alumne. La naturalesa de la unitat
didàctica, el contingut que es tracti, les competències a desenvolupar, i el grup amb el que es treballa seran
condicionants per definir l’estil d’ensenyança. Les competències i dimensions competencials, i els objectius, es relacionen directament amb el PCC i PEC, i els OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE EDUCACIÓ FÍSICA i l’etapa educativa. Els continguts plantejats presenten una relació clara de amb les competències i objectius a assolir, afavorint un aprenentatge significatiu i funcional (veure currículum
d’EF). Com a suport bibliogràfic, i de cara a unificar criteris per l’elaboració de les classes i el seu contingut
metodològics, es recomana com referent tant a M.Moston, Sánchez Bañuelos i Famose, Castañer i Camerino. I
l’actualització incorporant nous autors i aportacions en el mon de l’esport i l’AF, així com la renovació a partir de
la lectura d’articles, de la reflexió i de la renovació per optimitzar la aplicació de recursos metodològics i
procedimentals, pròpies de cada esport i/o activitat física, dins de les sessions. Les sessions han de ser
fonamentalment pràctiques, intentant abstraure els conceptes de la praxis física.
A principi de curs passarem el full de presentació i mínims de l'àrea d’educació física on
s’especificarà: 1. quines unitats estudiarem? i què practicarem? , actitud i respecte . 2. Com s’avaluarà distribuint els % , recuperacions, lesionats... 3. Continguts del curs 4. Hàbits higiènics i normes de l’assignatura. També s'entregarà l'historial mèdic-esportiu.
6.1. ATENCIÓ A LA DIVERSITATEs tracta de garantir l’atenció a la diversitat mitjançant l’ensenyança individualitzada. Les adaptacions
estan implícita o explícitament a la programació, ja que es pretén que cada alumne treballi al nivell de les seves
capacitats. Alguns exemples d’atenció a la diversitat i del tractament individualitzat de les unitats didàctiques
podrien ésser:
* Els alumnes treballen en funció del nivell de partida. Per això s’utilitzen com a base els resultats de
diferents proves inicials i el reconeixement mèdic inicial (signada per els pares).
* S'adapta un ritme d’ensenyança aprenentatge al nivell específic de cada grup d’alumnes, seleccionant els
exercicis o prescrivint els més complicats.
* Freqüentment es treballa per grups de nivell i per microgrups (aquells que presenten un major nivell ajuden
als que tenen més dificultats).
* S’han d’eliminar estereotips, potenciant la igualtat de rols i la participació mixta en les activitats, acceptant i
respectant les diferències individuals.
Alumnes amb impossibilitat de fer pràctica : Aquells alumnes que total o parcialment queden
exclosos de pràctica (prescripció metge) o d’altres que per circumstàncies no poden realitzar la classe pràctica
han d’assistir a classe, fer les ajudes corresponents durant la sessió, fer fitxa/o treball que encomani el
professor. Portaran el pertinent justificant mèdic. Existeix la possibilitat de que aquells alumnes en procés de
recuperació d’alguna lesió o malaltia: desviació de columna, anèmia, lesió muscular-articular... puguin practicar
els exercicis de rehabilitació a classe, fent alhora un treball de recerca de la seva malaltia (descripció, etiologia,
diagnòstic, exercicis de rehabilitació, afectacions a vida quotidiana, article importat d’Internet), o relacionat amb
el contingut treballat o un fenomen esportiu rellevant (exemple: JJOO).
ACI (Adaptació curricular individualitzada): PMAR / DIVERSIFICACIÓ: Els alumnes de diversificació rebran una adaptació en funció de les seves
mancances i possibilitats. L’adaptació podrà ser una reducció en la complexitat dels continguts conceptuals i en
el ritme d’ensenyament aprenentatge. Des de EF es recomana el tractament de l’àrea sense afegir els grups de
diversificació a altre grup, per garantir els aspectes d’ensenyament-aprenentatge, motivacionals, d’estratègies i
adequació de les activitats, i altres a les característiques d’aquests grups (PMAR/diversificació ). Aquest curs el
grup de PMAR ja reb les classes com a grup independent sense tenir grup de referència; aquest fet permetrà
per una part adaptar les sessions al nivell dels alumnes i per l'altre treballar amb un grup reduït cosa que
facilitarà l'atenció individualitzada.
NEE: A partir de las prescripcions del Departament d'orientació i amb la seva coordinació realitzarem
les adaptacions curriculars no significatives o significatives, fent en aquest L'ADAPTACIÓ amb els objectius
didàctics, continguts i procediments d'avaluació.
ALUMNES DE NOVA INCORPORACIÓ: A nivell conceptual es donaren tasques específiques de la
matèria col·laborant amb el departament de llengües estrangeres i català. En les sessions pràctiques es
donaran consignes concretes que potencien la participació activa i relació amb altres companys (actitud).
6.2. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Es partirà dels coneixements previs dels alumnes. Alguns criteris de selecció d’activitats serien: edat
cronològica i biològica dels alumnes, context, recursos, motivació, varietat i participació activa. Les activitats
s’ajustaran als objectius didàctics, permetran diferents ritmes d’aprenentatge, afavoriran l’autonomia, promouran
la reflexió. Presentem diferents tipus d’activitats: d’iniciació, de reforçament, d’ampliació, d’aprofundiment,
d’orientació, d’integració, de síntesis i d’avaluació.
El contingut (i activitats) de les sessions serà eminentment pràctic, encara que es reforçaran alguns
aprenentatges amb continguts teòrics i realització de proves o treballs per part de l’alumnat, el qual podrà buscar
informació mitjançant les fonts tradicionals, com llibres i revistes, o amb l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació, com adreces interessants d’Internet. Es recomana fomentar i promocionar als alumnes activitats
físiques i la pràctica de l’esport al temps lliure; EF disposa de 2h setmanals. Es proposa així des del departament
d’EF valorar la possibilitat d’augmentar a 3-4 hores / setmanals la matèria d’EF per garantir a tota la població infantil i adolescent els mínims d’activitat físico-esportiva que es relacionen directament amb la salut. Així com ja es realitza en altres països. Com a novetat aquest
curs comptam amb 3 hores lectives d'EF a tots els 1rs d'Eso.Els jocs i els esports són la manera més habitual d’entendre i practicar l’activitat física. En la seva utilització
com a continguts importants per desenvolupar les dimensions competencials i els objectius d’aquesta matèria, ha
de prevaler l’enfocament educatiu d’aquesta activitat, amb un caràcter principalment lúdic, obert i flexible, de
participació, sense cap tipus de discriminació i en el qual sigui preeminent la creació d’un bon clima de treball en
equip, d’acceptació mútua de cooperació i respecte. La competició es un mitjà motivant per desenvolupar i reforçar
conductes positives.
La realitat educativa ofereix una heterogeneïtat de l’alumnat cada vegada major i requereix la formulació
d’un currículum que doni resposta a aquesta diversitat i afavoreixi l’ensenyament i l’avaluació individualitzats. Cal
identificar les característiques de cada alumne o alumna i del grup com punt de partida per a ajudar-los a progressar
i realitzar, en cas necessari, les adaptacions necessàries per facilitar que cada alumne o alumna arribi als objectius
proposats.
En aquesta matèria s’ha de valorar com a contingència la forta herència i influència social i d’estereotips
provinents del món de l’esport. L'EF juga un paper important per reconduir aquests estereotips i superar-los des de
la pròpia matèria. Una estratègia d’agrupaments adequada, de selecció i temporalització de jocs i esports, de
repartiment de responsabilitats i el tractament de la informació relacionada amb el cos, la salut i l’esport exempta de
prejudicis són elements necessaris per a la ruptura d’estereotips des d’una perspectiva coeducadora.
6.3. ORIENTACIONS PER A LA SEQÜENCIACIÓ
La distribució de les sessions tractarà d’ajustar les activitats d’ensenyament aprenentatge al temps
disponible. Essent flexible i susceptible de modificació i adaptació, en funció dels resultats de l’avaluació
formativa.
6.4. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació ha de ser contínua i formativa, tenint present tant el procés com el progrés de l’alumnat. Per
això el professorat ha de tenir com a referència principal l’avaluació inicial de cada alumne o alumna i ha de
valorar sobretot el progrés individual, l’esforç i participació a classe.
L’avaluació és l’instrument que ha de servir tant al professorat com a l’alumnat per comprovar si el
procés d’aprenentatge és eficaç: a partir de mecanismes de retroalimentació es poden establir les correccions
que siguin necessàries. Tots els elements d’aquest procés poden ser avaluats (objectius, continguts, materials i
recursos didàctics, metodologia i sistemes d’avaluació). El departament didàctic ha recomanat diversos
instruments i proves d’avaluació prèvia per delimitar les necessitats educatives de l’alumnat. Això donarà les
pautes per preparar les estratègies didàctiques necessàries i mesures d’atenció a la diversitat.
Es valoraran els aspectes de tipus cognitiu mitjançant treballs i proves, eminentment pràctiques, i altres
de caire conceptual, i de tractament de les TIC. Els aspectes actitudinals, com l’interès, la cooperació, els hàbits
higiènics, el “fair play”, es realitzaran mitjançant fulls de registre, plantilles d’observació del professor o
professora, i altres instruments. A més s’aplicaran altres tècniques i instruments quantitatius (test de condició
física, motors... i proves esportives i d’habilitats) amb un enfocament didàctic. És idoni que l’alumnat participi en
aquests processos mitjançant l’autoavaluació i la coavaluació.
El professorat ha de valorar el procés d’ensenyament aprenentatge, reflexionant constantment sobre
les seves actuacions i considerant el progrés de l’alumnat en relació amb el treball realitzat i la seva evolució;
aplicant l'autoavaluació per revisar el propi procés.
6.5.ORGANITZACIÓ DE L’AULA. RECURSOS MATERIALS I CURRICULARS.
Es programarà i coordinarà dins del departament els recursos didàctics i materials (actualitzar
l'inventari), ús d’espais horaris i sortides. S’adoptarà una metodologia preventiva (control de contingències:
espais, material, riscs, valoració del nivell de pràctica i mesures d’actuació davant de determinades malalties:
asma, diabetis, lesions diverses...)
6.6.ÚS DE NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
Recurs per l’optimització i compliment de les competències i dels objectius. Exemples: Ús de polar per
mesurar la FC; ús d’Internet per cercar informació; visualització de foto, vídeo i DVD com activitat de
reforçament (complimentant explicació teòrica) o motivació (veure muntatges dels alumnes, fotografies desprès
d’una sortida d’AF a la natura...); ús de programes informàtics.
6.7. RECURS DIDÀCTICS. SUPORT BIBLIOGRAFIC
De cara a unificar criteris, utilitzada una terminologia adient per als nins, analitzada la correlació i
evolució gradual de continguts entre els diferents cursos, i com material imprès motivant per els al·lots/es
(fotografies, exercicis teòrics jugats...): L’alumnat disposarà d’un quadern d’apunts confeccionat pels membres del departament. A més a més, per completar alguns continguts el professor facilitarà material
imprès d’elaboració pròpia.
7. SUPORT BIBLIOGRAFIC
* Llibre i quadern de treball: PROJECTE OLIMPIA. Edicions del Serbal *Llibre i quadern de treball EF. Ed. Castellnou. Llibre d’educació física (editorial Teide). * Rev. APUNTS *Rev. Danser * Dirección deportiva * Rev. Internacional de medicina deportiva * Revista RED * Varies CSD * UIB: Varios autores. “Periodo
de docencia y artículos del doctorado de nutrición humana” /// A.Blanco, M. Mateu, J.Olivera... “1000
ejercicios aplicados al atletismo, expresión, futbol...” (Ed.INDE)/ Alvarez del Villar, C (1985) “La preparació
física del futbol basada en el atletisme”/ Andrews, Ted (1995) "La danza y las energías corporales"/ Ausubel y Novack (1983) / Blazquez, D (1986) "Iniciación a los deportes de equipo"/ Berger, P (1973) “Introducción a
la sociología”/ Bompa, T (1983) “Theory and methodology of training” / Cagigal (1981) “Oh deporte anatomia
de un gigante” / C.Coll (1990) /Cox, David (2000) “Nuevo manual de tutor de vela”/ Coria, Ricardo Pre-
béisbol. La actividad física y deportiva extraescolar en los centros educativos” RFEBéisbol y sófbol /
Descamps. M.A. "El lenguaje del cuerpo y la comunicación corporal"/ Garcia Ferrando (1990) “Aspectos
sociales del deporte”/ Garcia Manso,J.M; Navarro Valdivieso, M., Ruiz Caballero (1996) Pruebas para la
valoración de la capacidad motriz en el deporte. Evaluación de la condición física./ Grosser, M. Zimmermann, E.Starischka, S (1988), Principios del entrenamiento deportivo/ Gyton “Fisiologia humana”/ Hernandez M. (1994) "Analisis estructural de los deportes de equipo" Laban, R. (1978) "Danza educativa moderna"/
Lagardera “Por una EF creativa, lúdica y positiva para el siglo XXI”/ Leese, S. y Parcker, M (1980) "Manual de
danza: la danza en las escuelas. Cómo enseñarla y aprenderla"/ Locatelli, Elio (1996) Importancia de la
Glucolisis anaeróbica y de la reactividad en la velocidad corta (60, 100 y 200 metros)/ Navarro, F. Arellano, R, Gosalvez, M. Carnero, C (1991) Natación. Comite Olímpico Español. / Pou, A (1989) “Jocs populars”
(Mallorca)/ Platonov, V (1988) El entrenamiento deportivo. Teoría y metodología / RFEBéisbol i sofbol
“Reglas oficiales de beisbol 2011” / Rosseau, Dewey, Ferriere, Montessori, Decroly, Claparéde... “Renovació
pedagògica”/ Sanz, David y colaboradores “El tenis en la escuela”. “El tenis en silla de ruedas”. RFETenis /
Seirulo, Francisco (1990) Entrenamiento de la fuerza en balonmano/ Vittori, C "El entrenamiento de la
Fuerza en el sprint"/ / TERMCAT. Diccionaris dels esports olímpics; 16./ Tschiene, Peter (1997) Teoría del
entrenamiento/" / Winter, D (1979) “Biomechanics of human moviment”. /// ALTRES PUBLICACIONS
ESPECÍFIQUES DELS ESPORTS, L’ACTIVITAT FÍSICA, L’ENTRENAMENT I relacionats amb els continguts
desenvolupats.
WEBS www.efdeportes.es, www.inefc.es, www.csd.es, www.caib.es, www.ibv.org, www.simtechniques.com,
www.cdeporte.rediris.es www.youtube.com
www.virtusbooks.com www.edicionesdelserbal.com
www.federacions... (dels diferents esports)
FOTO VIDEOCinema. RFE tennis, voleibol, futbol...altres esports. Youtube. Apps store (esports).
8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Per una banda a cada final de trimestre s’organitzaran activitats esportives o expressives, sempre amb
coordinació amb la comissió d’extraescolars. Tipus d’activitats:
* Torneigs de diferents esports (com activitats de fi de trimestre o/i durant els patis).
* Gimcanes. * Tallers. * Altres.
Cursa Solidària. Quilòmetres de Solidaritat”, continuant amb la iniciativa de cursos anteriors
col·laborant amb extraescolars Hi participaran tots els cursos i es convidarà als alumnes de 6è de
Primària dels centres del Municipi,
Es podran fer excursions relacionades amb l’assignatura junta o separadament amb altres departaments:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE
Els alumnes de d’Eso assistiran
a les xerrades organitzades per
la Comissió D’Extraescolars
relacionades amb el bloc de CF i
salut i la competència amb el
món físic; al quadre concretam
els temes de cada xerrada.
També s’especifiquen les
sortides a la natura de 1ER
D’ESO I DE BATXILLERAT.
3er TRIMESTREAprofita’m l’entorn natural de
l' Illa i el medi aquàtic es
proposa des del departament
d’EF l’apropament a l’esport
nàutic. La sortida de 2n es durà
a terme a la Colònia de Sant
Pere i la de 3er d’ESO es farà
probablement a la Victòria.
1 ER ESO * AF NATURA: BTT.
ROCÒDROM. AVENTURA.
SENDERISME.
* Xerrada TABAC
2 ON ESO * Xerrada; prevenció drogues *AF NATURA: ACAMPADA,
PADDLE SURF I
COMBINADA D'ACTIVITATS
A LA NATURA3 ER ESO * Xerrada: hàbits alimentaris *A.F.NATURA: PIRAGÜISME
I PADDLE SURF 4 ART ESO *AF NATURA: ESPORTS A
LA PLATJA I CICLISME1ER BATX *SORTIDA DIADA INTER IES
(Organització campionats)
* Xerrada: primers auxilis.
NOTA IMPORTANT: Donat la variabilitat i les característiques dels esports d’aventura, es considera que, per raons
meteorològiques i/o exògenes o intrínseques al departament d’EF aquestes en determinats casos i/o dates poden
ser modificades, per garantir el màxim d’èxit en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si surt alguna activitat
interessant al llarg del curs que es cregui convenient dur a terme es realitzarà i s'inclourà a la memòria.
9. ANEXES
Qüestionari inicial:historial mèdic-esportiu
Nom:...................................................Llinatges: ......................................................................................................
Edat: ........... anys. Data naixement: ...........................Alçada:...............................Pes: .......................................
Adreça:................................................................................ Telèfons pares:..................................................................
Activitats Físico-esportives practicades:
Edat Esport i Activitats
físiques practicades
Hores setmanals Tipus de dedicació (marca X)
Federat Monitor Lliure
(Exemple) 8 anys judo 3 h/ setm. x
Activitats Físico-esportives a les que estic/estaré apuntat aquest curs:
Edat Esport i Activitats
físiques practicades
Hores setmanals Tipus de dedicació (marca X)
Federat Monitor Lliure
Altres activitats extraescolars no esportives a les que estic/estarè apuntat aquests curs: (exemple:
música):..............................................................................
Observacions mèdiques: (Subratllar si es té la patologia i explicar)
* Patologies posturals: escoliosi, hiperlordosi, hipercifosi, peus plans o buits.
* Patologies articulars, òssies o musculars cròniques:
.......................................................................................................................................................................................................
* Patologies cardiorespiratòries: asma, buf al cor,
altres: ..........................................................................................................................................................................................
............
* Patologies metabòliques: diabetis, anèmia,
altres: ..........................................................................................................................................................................................
...........
* Al·lèrgies:..............................................................................................................................................................................
*’Altres patologies observacions:........................................................................................................................................
AQUEST FULL S’HA D’ENTREGAR SIGNAT PER ELS PARES A LA SEGONA SESSIÓ DEL CURS.
INFORMACIÓ PER ELS PARES:
*AFEGIR GRAPAT els INFORMES MÈDICS que la família consideri oportuns, especificant la causa
de la malaltia o patologia, i el temps estimat de la durada de la incapacitat, i ELS MOVIMENTS O
TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin NO POT i pot realitzar. Malgrat això, l’alumnat afectat
haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia o patologia, el professor li assignarà
tasques alternatives que SI pugui realitzar.
* Per qualsevol informació addicional rellevant, a l’inici o durant el curs, per favor, concertin la
reunió amb el professor/a a través del IES 971817396
AGRAÏM LA SEVA COL·LABORACIÓ.
A Son Servera, a .............de Setembre.............
SR./SRA ..............................................................
SIGNATURA DE LA MARE/ PARE/ TUTOR
Normes de funcionament de l’assignatura d’EDUCACIÓ FÍSICA a 1er d’ESO
Per confeccionar la nota de l’assignatura s’aplica el següent repartiment:
CONEIXEMENTS TEÒRICS PRACTICA I PROVES
ESPORTIVES
ACTITUD I RESPECTE
Exàmens escrits, exercicis del
quadern, treballs, recerca
internauta, i altres.
Pràctica diària, proves esportives i
d’habilitats, tests, i altres.
Dur l’equipament, higiene i recanvi,
esforç, participació activa,
respecte, i altres.
20% (2 punts de 10)
(Mínim 4 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS) L’assistència a les classes d’Educació Física és obligatòria, així com la participació pràctica. Dins d’una
mateixa avaluació, tres faltes d’assistència no justificades signifiquen la no superació de l’assignatura.
La puntualitat. Cada falta de puntualitat (retard) no justificada restarà 0’25 de la nota final de
l’avaluació. La puntualitat és molt important per tal d’intentar aprofitar al màxim el temps de classe.
Per fer-ho se seguirà el següent protocol:
L’alumnat tindrà 5’ per arribar a la tanca metàl·lica del centre.
El grup classe sencer, acompanyat del professor, partirà de la tanca i tindrà 5’ més per arribar al
Poliesportiu, canviar-se i sortir a la pista preparat per començar la classe. Malgrat això, es
recomana vindre a EF amb vestimenta esportiva per gaudir de més temps de pràctica.
En acabar la classe, 10’ abans de tocar el timbre, l’alumnat tindrà 5’ per canviar-se i arribar a la
tanca del centre. Restaran 5’ més per dirigir-se a la següent classe. Està prohibit aprofitar la
tornada a l’aula per anar a comprar al bar. L’alumne ha d’arribar PUNTUAL a la següent classe!
En cas d’incapacitat temporal per realitzar la part pràctica de l’assignatura, és obligatori presentar un
JUSTIFICANT MÈDIC que especifiqui la causa i el temps estimat de la durada de la incapacitat,
i ELS MOVIMENTS o TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin/a no pot i pot realitzar.
Malgrat això, l’alumnat afectat haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia/
patologia, el professor li assignarà tasques alternatives que SI pugui realitzar.
En el cas de què de cap manera pugui participar a la classe amb normalitat haurà de compensar la no
participació pràctica amb feina que serà encarregada pel professor, relacionada amb el contingut
impartit o l’Unitat Didàctica corresponent. (CAL PORTAR EL DOSSIER).
L’alumnat exempt de pràctica d’activitat física, o que demani una Adequació Curricular, haurà de
comunicar-ho al seu professor per emplenar les fitxes corresponents, i tenir-ho en compte en el seu
Currículum. Adjuntant els informes mèdics relacionats.
Faltes de roba. Per fer classe pràctica d’Ed. Física s’ha de dur vestimenta adequada, per fer activitat
física: samarreta de màniga curta o xandall, pantalons curts o llargs, els cabells fermats. Les sabatilles
han de ser “esportives”, ben lligades, i amb sola que no afecti negativament a la pista o al camp de
gespa. Si qualque alumne/a no duu la roba o sabatilles adequades no podrà fer classe pràctica,
s’apuntarà una falta de roba, i haurà de fer el mateix tipus de feina de qui no pot fer pràctica. No es
poden dur objectes que destorbin de fer classe: arracades massa grans, penjolls, coses a les
butxaques com claus, doblers, etc. 3 FALTES DE ROBA dins una mateixa avaluació signifiquen la
NO SUPERACIÓ de l’assignatura.
És obligatori canviar-se, al manco, la samarreta en acabar la classe d’Ed. Física. Es recomana netejar-
se el cos amb una tovallola petita o mitjana.
Tothom ha de DUR sempre el dossier d’apunts i bolígraf. I l’agenda.
El dossier d’apunts es pot comprar
a IMPRESSIONS CALA MILLOR.
C/ FLORS S/N
07560 Cala Millor (Son Servera)
Es recomana treure les motxilles a la pista on es fa la classe per evitar robatoris als vestidors.
Material i instal·lacions. Tant el material esportiu com les instal·lacions estan pensats i dissenyats
per un ús determinat, de forma que un ús inadequat els pot fer malbé.
En cas de què es faci malbé tant el material de pràctica com les instal·lacions, l’alumnat responsable
s’haurà de fer càrrec de pagar els desperfectes. En cas de què el professor/s no puguin aclarir la
persona responsable, el pagament es repartirà entre tot el grup classe.
Programació. A primer curs d’ESO, es tracten els blocs de continguts següents:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
1 ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALFAMENT. AF SALUT.
*ATLETISME
*JOCS (PREESPORTIUS I
POPULARS)
*SORTIDA AF NATURA:
ESCALADA I CICLISME
*HABILITAT MOTRIUS
BÀSIQUES
*INICIACIÓ ALS ESPORTS
COL-LECTIUS
*ESPORTS DE LLUITA: JUDO
*INICIACIÓ ALS ESPORTS DE
RAQUETA
*RASTREIG, I SENDERISME
*EXPRESSIÓ CORPORAL
Es recomana, practicar els esports i activitats treballades a classe, així com les proves.
Normes de funcionament de l’assignatura d’EDUCACIÓ FÍSICA a 2n d’ESO
Per confeccionar la nota de l’assignatura s’aplica el següent repartiment:
CONEIXEMENTS TEÒRICS PRACTICA I PROVES
ESPORTIVES
ACTITUD I RESPECTE
Exàmens escrits, exercicis del
quadern, treballs, recerca
internauta, i altres.
Pràctica diària, proves esportives i
d’habilitats, tests, i altres.
Dur l’equipament, higiene i recanvi,
esforç, participació activa,
respecte, i altres.
20% (2 punts de 10)
(Mínim 4 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS) L’assistència a les classes d’Educació Física és obligatòria, així com la participació pràctica. Dins d’una
mateixa avaluació, tres faltes d’assistència no justificades signifiquen la no superació de l’assignatura.
La puntualitat .Cada falta de puntualitat (retard) no justificada restarà 0’25 de la nota final de
l’avaluació. La puntualitat és molt important per tal d’intentar aprofitar al màxim el temps de classe.
Per fer-ho se seguirà el següent protocol:
L’alumnat tindrà 5’ per arribar a la tanca metàl·lica del centre.
El grup classe sencer, acompanyat del professor, partirà de la tanca i tindrà 5’ més per arribar al
Poliesportiu, canviar-se i sortir a la pista preparat per començar la classe. Malgrat això, es
recomana vindre a EF amb vestimenta esportiva per gaudir al màxim del temps de pràctica.
En acabar la classe, 10’ abans de tocar el timbre, l’alumnat tindrà 5’ per canviar-se i arribar a la
tanca del centre. Restaran 5’ més per dirigir-se a la següent classe. Està prohibit aprofitar la
tornada a l’aula per anar a comprar al bar. L’alumne ha d’arribar PUNTUAL a la següent classe!
En cas d’incapacitat temporal per realitzar la part pràctica de l’assignatura, és obligatori presentar un
JUSTIFICANT MÈDIC que especifiqui la causa i el temps estimat de la durada de la incapacitat,
i ELS MOVIMENTS o TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin/a no pot i pot realitzar.
Malgrat això, l’alumnat afectat haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia/
patologia, el professor li assignarà tasques alternatives que SI pugui realitzar.
En el cas de què de cap manera pugui participar a la classe amb normalitat haurà de compensar la no
participació pràctica amb feina que serà encarregada pel professor, relacionada amb el contingut
impartit o l’Unitat Didàctica corresponent. (CAL PORTAR EL QUADERN).
L’alumnat exempt de pràctica d’activitat física, o que demani una Adequació Curricular, haurà de
comunicar-ho al seu professor per emplenar les fitxes corresponents, i tenir-ho en compte en el seu
Currículum. Adjuntant els informes mèdics relacionats.
Faltes de roba. Per fer classe pràctica d’Ed. Física s’ha de dur vestimenta adequada, per fer activitat
física: samarreta de màniga curta o xandall, pantalons curts o llargs, els cabells fermats. Les sabatilles
han de ser “esportives”, ben lligades, i amb sola que no afecti negativament a la pista o al camp de
gespa. Si qualque alumne/a no duu la roba o sabatilles adequades no podrà fer classe pràctica,
s’apuntarà una falta de roba, i haurà de fer el mateix tipus de feina de qui no pot fer pràctica. No es
poden dur objectes que destorbin de fer classe: arracades massa grans, penjolls, coses a les
butxaques com claus, doblers, etc. 3 FALTES DE ROBA dins una mateixa avaluació signifiquen la
NO SUPERACIÓ de l’assignatura.
És obligatori canviar-se, al manco, la samarreta en acabar la classe d’Ed. Física. Es recomana netejar-
se el cos amb una tovallola petita o mitjana.
Tothom ha de DUR sempre el dossier d’apunts i bolígraf. I l’agenda.
El dossier d’apunts es pot comprar
a IMPRESSIONS CALA MILLOR.
C/ FLORS S/N
07560 Cala Millor (Son Servera)
Es recomana treure les motxilles a la pista on es fa la classe per evitar robatoris als vestidors.
Material i instal·lacions. Tant el material esportiu com les instal·lacions estan pensats i dissenyats
per un ús determinat, de forma que un ús inadequat els pot fer malbé.
En cas de què es faci malbé tant el material de pràctica com les instal·lacions, l’alumnat responsable
s’haurà de fer càrrec de pagar els desperfectes. En cas de què el professor/s no puguin aclarir la
persona responsable, el pagament es repartirà entre tot el grup classe.
Programació. A segon curs d’ESO, es tracten els blocs de continguts següents:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
2 ON ESO*PROVES FÍSIQUES
*ESCALF. GENERAL I CF
*HANDBOL
*GIMNASTICA I ACROSPORT
*VOLEIBOL
*INICIACIO ALS ESPORTS DE
RAQUETA II
*RESPIRACIÓ-RELAXACIÓ
*ESPORTS DE LLUITA: JUDO
*RITME
*JOCS POPULARS
*BEISBOL
*AF NATURA: ACAMPADA,
SENDERISME, PADDLE SURFEs recomana, practicar els esports i activitats treballades a classe, així com les proves.
Normes de funcionament de l’assignatura d’EDUCACIÓ FÍSICA a 3er d’ESO
Per confeccionar la nota de l’assignatura s’aplica el següent repartiment:
CONEIXEMENTS TEÒRICS PRACTICA I PROVES
ESPORTIVES
ACTITUD I RESPECTE
Exàmens escrits, exercicis del
quadern, treballs, recerca
internauta, i altres.
Pràctica diària, proves esportives i
d’habilitats, tests, i altres.
Dur l’equipament, higiene i recanvi,
esforç, participació activa,
respecte, i altres.
30% (3 punts de 10)
(Mínim 4 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
30% (3 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS) L’assistència a les classes d’Educació Física és obligatòria, així com la participació pràctica. Dins d’una
mateixa avaluació, tres faltes d’assistència no justificades signifiquen la no superació de l’assignatura.
La puntualitat .Cada falta de puntualitat (retard) no justificada restarà 0’25 de la nota final de
l’avaluació. La puntualitat és molt important per tal d’intentar aprofitar el temps de classe . Per fer-ho
se seguirà el següent protocol:
L’alumnat tindrà 5’ per arribar a la tanca metàl·lica del centre.
El grup classe sencer, acompanyat del professor, partirà de la tanca i tindrà 5’ més per arribar al
Poliesportiu, canviar-se i sortir a la pista preparat per començar la classe. Malgrat això, es
recomana vindre a EF amb vestimenta esportiva per gaudir de més temps de pràctica.
En acabar la classe, 10’ abans de tocar el timbre, l’alumnat tindrà 5’ per canviar-se i arribar a la
tanca del centre. Restaran 5’ més per dirigir-se a la següent classe. Està prohibit aprofitar la
tornada a l’aula per anar a comprar al bar. L’alumne ha d’arribar PUNTUAL a la següent classe!
En cas d’incapacitat temporal per realitzar la part pràctica de l’assignatura, és obligatori presentar un
JUSTIFICANT MÈDIC que especifiqui la causa i el temps estimat de la durada de la incapacitat,
i ELS MOVIMENTS o TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin/a no pot i pot realitzar.
Malgrat això, l’alumnat afectat haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia/
patologia, el professor li assignarà tasques alternatives que SI pugui realitzar.
En el cas de què de cap manera pugui participar a la classe amb normalitat haurà de compensar la no
participació pràctica amb feina que serà encarregada pel professor, relacionada amb el contingut
impartit o l’Unitat Didàctica corresponent (CAL DUR EL DOSSIER).
L’alumnat exempt de pràctica d’activitat física, o que demani una Adequació Curricular, haurà de
comunicar-ho al seu professor per emplenar les fitxes corresponents, i tenir-ho en compte en el seu
Currículum. Adjuntant els informes mèdics relacionats.
Faltes de roba. Per fer classe pràctica d’Ed. Física s’ha de dur vestimenta adequada, per fer activitat
física: samarreta de màniga curta o xandall, pantalons curts o llargs, els cabells fermats. Les sabatilles
han de ser “esportives”, ben lligades, i amb sola que no afecti negativament a la pista o al camp de
gespa. Si qualque alumne/a no duu la roba o sabatilles adequades no podrà fer classe pràctica,
s’apuntarà una falta de roba, i haurà de fer el mateix tipus de feina de qui no pot fer pràctica. No es
poden dur objectes que destorbin de fer classe: arracades massa grans, penjolls, coses a les
butxaques com claus, doblers, etc. 3 FALTES DE ROBA dins una mateixa avaluació signifiquen la
NO SUPERACIÓ de l’assignatura.
És obligatori canviar-se, al manco, la samarreta en acabar la classe d’Ed. Física. Es recomana netejar-
se el cos amb una tovallola petita o mitjana.
Tothom ha de DUR sempre el dossier d’apunts i bolígraf. I l’agenda.
El dossier d’apunts es pot comprar
a IMPRESSIONS CALA MILLOR.
C/ FLORS S/N
07560 Cala Millor (Son Servera)
Es recomana treure les motxilles a la pista on es fa la classe per evitar robatoris als vestidors.
Material i instal·lacions. Tant el material esportiu com les instal·lacions estan pensats i dissenyats
per un ús determinat, de forma que un ús inadequat els pot fer malbé.
En cas de què es faci malbé tant el material de pràctica com les instal·lacions, l’alumnat responsable
s’haurà de fer càrrec de pagar els desperfectes. En cas de què el professor/s no puguin aclarir la
persona responsable, el pagament es repartirà entre tot el grup classe.
Programació. A tercer curs d’ESO, es tracten els blocs de continguts següents:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
3ER
D’ESO
*PROVES FÍSIQUES
*ESCALFAMENT GENERAL
*RESISTÈNCIA
*BÀDMINTON
*BÀSQUET
*ESPORTS ALTERNATIUS
*JOCS I BALLS POP/TRAD DE
LES I.BALEARS
*AERÓBIC
*HOQUEI
*FLEXIBILITAT
*ORIENTACIÓ BÀSICA
*A.F.NATURA: PIRAGÜISME
Es recomana, practicar els esports i activitats treballades a classe, així com les proves.
Normes de funcionament de l’assignatura d’EDUCACIÓ FÍSICA a 4t d’ESO
Per confeccionar la nota de l’assignatura s’aplica el següent repartiment:
CONEIXEMENTS TEÒRICS PRACTICA I PROVES
ESPORTIVES
ACTITUD I RESPECTE
Exàmens escrits, exercicis del
quadern, treballs, recerca
internauta, i altres.
Pràctica diària, proves esportives i
d’habilitats, tests, i altres.
Dur l’equipament, higiene i recanvi,
esforç, participació activa,
respecte, i altres.
30% (3 punts de 10)
(Mínim 4 PUNTS)
40% (4 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
30% (3 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS) L’assistència a les classes d’Educació Física és obligatòria, així com la participació pràctica. Dins d’una
mateixa avaluació, tres faltes d’assistència no justificades signifiquen la no superació de l’assignatura.
La puntualitat .Cada falta de puntualitat (retard) no justificada restarà 0’25 de la nota final de
l’avaluació. La puntualitat és molt important per tal d’intentar aprofitar el temps de classe . Per fer-ho
se seguirà el següent protocol:
L’alumnat tindrà 5’ per arribar a la tanca metàl·lica del centre.
El grup classe sencer, acompanyat del professor, partirà de la tanca i tindrà 5’ més per arribar al
Poliesportiu, canviar-se i sortir a la pista preparat per començar la classe. Malgrat això, es
recomana vindre a EF amb vestimenta esportiva per gaudir de més temps de pràctica.
En acabar la classe, 10’ abans de tocar el timbre, l’alumnat tindrà 5’ per canviar-se i arribar a la
tanca del centre. Restaran 5’ més per dirigir-se a la següent classe. Està prohibit aprofitar la
tornada a l’aula per anar a comprar al bar. L’alumne ha d’arribar PUNTUAL a la següent classe!
En cas d’incapacitat temporal per realitzar la part pràctica de l’assignatura, és obligatori presentar un
JUSTIFICANT MÈDIC que especifiqui la causa i el temps estimat de la durada de la incapacitat,
i ELS MOVIMENTS o TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin/a no pot i pot realitzar.
Malgrat això, l’alumnat afectat haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia/
patologia, el professor li assignarà tasques alternatives que SI pugui realitzar.
En el cas de què de cap manera pugui participar a la classe amb normalitat haurà de compensar la no
participació pràctica amb feina que serà encarregada pel professor, relacionada amb el contingut
impartit o l’Unitat Didàctica corresponent (CAL DUR EL DOSSIER!).
L’alumnat exempt de pràctica d’activitat física, o que demani una Adequació Curricular, haurà de
comunicar-ho al seu professor per emplenar les fitxes corresponents, i tenir-ho en compte en el seu
Currículum. Adjuntant els informes mèdics relacionats.
Faltes de roba. Per fer classe pràctica d’Ed. Física s’ha de dur vestimenta adequada, per fer activitat
física: samarreta de màniga curta o xandall, pantalons curts o llargs, els cabells fermats. Les sabatilles
han de ser “esportives”, ben lligades, i amb sola que no afecti negativament a la pista o al camp de
gespa. Si qualque alumne/a no duu la roba o sabatilles adequades no podrà fer classe pràctica,
s’apuntarà una falta de roba, i haurà de fer el mateix tipus de feina de qui no pot fer pràctica. No es
poden dur objectes que destorbin de fer classe: arracades massa grans, penjolls, coses a les
butxaques com claus, doblers, etc. 3 FALTES DE ROBA dins una mateixa avaluació signifiquen la
NO SUPERACIÓ de l’assignatura.
És obligatori canviar-se, al manco, la samarreta en acabar la classe d’Ed. Física. Es recomana netejar-
se el cos amb una tovallola petita o mitjana.
Tothom ha de DUR sempre el dossier d’apunts i bolígraf. I l’agenda.
El dossier d’apunts es pot comprar
a IMPRESSIONS CALA MILLOR.
C/ FLORS S/N
07560 Cala Millor (Son Servera)
Es recomana treure les motxilles a la pista on es fa la classe per evitar robatoris als vestidors.
Material i instal·lacions. Tant el material esportiu com les instal·lacions estan pensats i dissenyats
per un ús determinat, de forma que un ús inadequat els pot fer malbé.
En cas de què es faci malbé tant el material de pràctica com les instal·lacions, l’alumnat responsable
s’haurà de fer càrrec de pagar els desperfectes. En cas de què el professor/s no puguin aclarir la
persona responsable, el pagament es repartirà entre tot el grup classe.
Programació. A quart curs d’ESO, es tracten els blocs de continguts següents:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
4T
D’ESO
*PROVES FÍSIQUES
*ESCALFAMENT ESPECIFIC
*CONDICIÓ FÍSICA: CAP A
PLA DE PREP.AUTÓGENA
*TENIS *RUGBI * RELAXACIO
*ESCALFAMENT ESPECÍFIC
*FUTBOL
*ACROSPORT
*DANSA I RITME
*ESCALFAMENT ESPECÍFIC
*ESPORT A LA NATURA:
ESPORTS A LA PLATJA I
CICLISME.
*HOQUEI PATINS.
*VOLEIEs recomana, practicar els esports i activitats treballades a classe, així com les proves.
Normes de funcionament de l’assignatura a d’EDUCACIÓ FÍSICA a 1er de BATXILLERAT
Per confeccionar la nota de l’assignatura s’aplica el següent repartiment:
CONEIXEMENTS TEÒRICS PRACTICA I PROVES
ESPORTIVES
ACTITUD I RESPECTE
Exàmens escrits, exercicis del
quadern, treballs, recerca
internauta, i altres.
Pràctica diària, proves esportives i
d’habilitats, tests, i altres.
Dur l’equipament, higiene i recanvi,
esforç, participació activa,
respecte, i altres.
30% (3 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
50% (5 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS)
20% (2 punts de 10)
(Mínim 5 PUNTS) L’assistència a les classes d’Educació Física és obligatòria, així com la participació pràctica. Dins d’una
mateixa avaluació, tres faltes d’assistència no justificades signifiquen la no superació de l’assignatura.
La puntualitat .Cada falta de puntualitat (retard) no justificada restarà 0’25 de la nota final de
l’avaluació. La puntualitat és molt important per tal d’intentar aprofitar el temps de classe . Per fer-ho
se seguirà el següent protocol:
L’alumnat tindrà 5’ per arribar a la tanca metàl·lica del centre.
El grup classe sencer, acompanyat del professor, partirà de la tanca i tindrà 5’ més per arribar al
Poliesportiu, canviar-se i sortir a la pista preparat per començar la classe. Malgrat això, es
recomana vindre a EF amb vestimenta esportiva per gaudir de més temps de pràctica.
En acabar la classe, 10’ abans de tocar el timbre, l’alumnat tindrà 5’ per canviar-se i arribar a la
tanca del centre. Restaran 5’ més per dirigir-se a la següent classe. Està prohibit aprofitar la
tornada a l’aula per anar a comprar al bar. L’alumne ha d’arribar PUNTUAL a la següent classe!
En cas d’incapacitat temporal per realitzar la part pràctica de l’assignatura, és obligatori presentar un
JUSTIFICANT MÈDIC que especifiqui la causa i el temps estimat de la durada de la incapacitat,
i ELS MOVIMENTS o TIPUS D’ESFORÇOS FÍSICS que el nin/a no pot i pot realitzar.
Malgrat això, l’alumnat afectat haurà de dur igualment roba esportiva, ja que segons la malaltia/
patologia, el professor li assignarà tasques alternatives que SI pugui realitzar.
En el cas de què de cap manera pugui participar a la classe amb normalitat haurà de compensar la no
participació pràctica amb feina que serà encarregada pel professor, relacionada amb el contingut
impartit o l’Unitat Didàctica corresponent (CAL DUR EL QUADERN!).
L’alumnat exempt de pràctica d’activitat física, o que demani una Adequació Curricular, haurà de
comunicar-ho al seu professor per emplenar les fitxes corresponents, i tenir-ho en compte en el seu
Currículum. Adjuntant els informes mèdics relacionats.
Faltes de roba. Per fer classe pràctica d’Ed. Física s’ha de dur vestimenta adequada, per fer activitat
física: samarreta de màniga curta o xandall, pantalons curts o llargs, els cabells fermats. Les sabatilles
han de ser “esportives”, ben lligades, i amb sola que no afecti negativament a la pista o al camp de
gespa. Si qualque alumne/a no duu la roba o sabatilles adequades no podrà fer classe pràctica,
s’apuntarà una falta de roba, i haurà de fer el mateix tipus de feina de qui no pot fer pràctica. No es
poden dur objectes que destorbin de fer classe: arracades massa grans, penjolls, coses a les
butxaques com claus, doblers, etc. 3 FALTES DE ROBA dins una mateixa avaluació signifiquen la
NO SUPERACIÓ de l’assignatura.
És obligatori canviar-se, al manco, la samarreta en acabar la classe d’Ed. Física. Es recomana netejar-
se el cos amb una tovallola petita o mitjana.
Tothom ha de DUR sempre el dossier d’apunts i bolígraf. I l’agenda.
El dossier d’apunts es pot comprar
a IMPRESSIONS CALA MILLOR.
C/ FLORS S/N
07560 Cala Millor (Son Servera)
Es recomana treure les motxilles a la pista on es fa la classe per evitar robatoris als vestidors.
Material i instal·lacions. Tant el material esportiu com les instal·lacions estan pensats i dissenyats
per un ús determinat, de forma que un ús inadequat els pot fer malbé.
En cas de què es faci malbé tant el material de pràctica com les instal·lacions, l’alumnat responsable
s’haurà de fer càrrec de pagar els desperfectes. En cas de què el professor/s no puguin aclarir la
persona responsable, el pagament es repartirà entre tot el grup classe.
Programació. A primer curs de BATXILLERAT, es tracten els blocs de continguts següents:
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
1ER DE
BATXI
LLERAT
*PROVES FÍSIQUES
*L’ENTRENAMENT
*ESPORTS COL·LECTIUS
*ESPORTS D’ADVERSARI
DE LLUITA: JUDO
*NUTRICIO. AF/SEDENTARISME
*D.ORIENTALS: IOGA TAICHI
*INICIACIÓ ESPORTIVA
*SORTIDA AF: DIADA ESPORTIVA
INTER IES
*HIGIENE, PRIMERS AUXILIS
*MASSATGE.
* ESPORTS D’ADVERSARI DE
RAQUETA.
*BALLS DE SALÓEs recomana, practicar els esports i activitats treballades a classe, així com les proves.
FEINES DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS
Durant el primer trimestre del curs s’encarregarà a l’alumnat amb l’àrea pendent el treball a realitzar per
recuperar l'assignatura. La feina teòrica haurà d’ésser lliurada la primera setmana després de les vacances de Nadal. Pel que fa a l'apartat pràctic i actitudinal, s'aniran avaluant de forma continuada al llarg
de la 1era i 2ona avaluació del curs que actualment cursa l'alumne. En el cas que hi hagi algun contingut
específic a avaluar del curs pendent, es farà la prova pertinent.
La qualificació es farà de la forma següent:Treball encomanat i examen: 20% de la nota final (mínim 5 punts per fer la nota mitja).Seguiment de la feina diària pràcticoactitudinal de la 1ª i 2ª Avaluació del curs actual: 80% de la nota final
(mínim 5 punts per fer la nota mitja). Aquesta nota, sortirà de la qualificació mitja entre la 1ª i 2ª Avaluació del
curs actual.
ALUMNAT PENDENT DE 1r D’ESO La feina que ha de lliurar l’alumnat és la següent:
1.BLOC DE CONDICIO FISICA I SALUT.1.1.L’escalfament.Conceptes: Definició. Parts. Dibuixar i posar el nom a 3 exercicis generals, 3 estiraments, i 3 exercicis de mobilitat articular.
1.2.Resistència.Conceptes: Definició. Tipus. Qui (esportistes-activitats físiques) practica la resistència?
2. BLOC DE JOCS I ESPORTS2.1. AtletismeConceptes: Modalitats de l’atletisme i proves. Explicar-les. Ficar exemples d’atletes indicant la prova en la que destacaven.2.2. Habilitats motrius bàsiques.Conceptes: Quines habilitats motrius bàsiques hi ha? Quins aparells hi ha a gimnàstica artística esportiva i rítmica? (Dibuixar-els i/o aferrar fotos adjuntant els noms)
2.3. Iniciació als esports col·lectiusConceptes: Principis bàsics d’atac i defensa. Elaborar quadre comparatiu de 3 esports col·lectius especificant de cada esport: l’objectiu del joc, nombre de jugadors, l’espai, la duració, 4 accions que es poden fer, 2 faltes, 2 sancions, fotografia d’una revista o diari aferrada d’un esportista o equip de cada un dels 3 esports.
2.4. Esports de raqueta (bàdminton ; tennis).Conceptes: Badminton (Cops, classificació i explicació, i dibuix. Tennis: Dibuixar (o aferrar foto) i explicar com es fa el servei.
3.BLOC DEL MEDI NATURAL.Conceptes: Indicar el material bàsic per a poder realitzar una cursa d’orientació. Citar 9 esports d’aventura d’aigua, terra i aire.
4.BLOC RITME I EXPRESSIÓ.Conceptes: Explicar 5 tècniques d’expressió corporal.
ALUMNAT PENDENT DE 2n D’ESO La feina que ha de lliurar l’alumnat és la següent:
1.BLOC DE CONDICIO FISICA I SALUT.
1.1.L’escalfament.Conceptes: Definició d’escalfament general. Explicació de les fases, posant a cada fase 3 exemples d’exercicis (nom i dibuix i descripció).
1.2.Resistència.Conceptes: característiques principals de la resistència aeròbica, principals beneficis que té per al nostre organisme a nivell de salut el seu treball continuat. Explicació, i opinió personal.
2.BLOC D’HABILITATS ESPECIFIQUES.
2.1.Gimnástica artística.Conceptes: Definició, descripció, dibuix de 6 elements bàsics de la gimnàstica que hem treballat: tombarella, pi, roda lateral... Dir el nom i dibuixar dels 6 aparells a gimnàstica artística masculina i dels 4 a femenina.Aferrar fotografies (de revistes, llibres, o internet) de 4 gimnastes, escribint al costat el seu nom.2.2.Esports col·lectius.Conceptes: Explica el reglament bàsic i dibuixa la pista –amb regla- on es juga( amb dimensions, porteries, xarxa, bases...) d’un dels esports següents: bàsquet, voleibol, handbol o beisbol.
3.BLOC DEL MEDI NATURAL.
3.1.Activitats a la natura.Conceptes: explica una de les 9 activitats a la natura enumerant de cadascuna: el material necessari, nivell de risc i requisits necessaris per a la seguretat durant la seva pràctica. Cerca informació sobre l’esport de vela.
4.BLOC RITME I EXPRESSIÓ.
4.1.Balls de saló.Conceptes: Explica 2 danses del mon (a von es practiquen, música, ritme, figures...). I escriu el nom i dibuix de 4 passos de 1 estil de dansa (hip-hop o breakdance...) o ball de saló (tango, cha-cha-cha...)
ALUMNAT PENDENT DE 3r D’ESO La feina que ha de lliurar l’alumnat és la següent:
1.BLOC DE CONDICIÓ FÍSICA I SALUT.1.1.L’escalfament.Conceptes: Definició d’escalfament general. 12 exercicis d’escalfament (nom i dibuix) i repeticions o temps.
1.2.La resistència.Conceptes: Anomena els dos tipus de resistència. Anomena un mètode d’entrenament de la resistència continu i un fraccionat. Explica-los. Quina diferencia hi ha entre els mètodes continuos i els fraccionats?
2.BLOC D’HABILITATS ESPECÍFIQUES.2.1.Bàsquet.Conceptes: Dibuixa (amb regla) una pista de bàsquet i assenyala-hi: línia de 6’25m, ampolla, línia de mig camp, cercle central, línia de tirs lliures, línies laterals i línies de fons. Explica el reglament bàsic. Aferra la fotografia de 2 jugadors i 2 jugadores (4 en total) de basquet de l’actual selecció espanyola, escribint al costat el seu nom.
2.2.Bàdminton.Conceptes: Anomena tres normes del bàdminton.
2.3.Hoquei.Conceptes: Explicació de regles bàsiques (duració, equips, pilota fora, faltes, penal).
3.BLOC DE MEDI NATURAL.3.1.Orientació.Conceptes: Explica 4 formes naturals d’orientació i un d’artificial.
4.BLOC DE RITME I EXPRESSIÓ.4.1Aeróbic.Conceptes: Defineix el concepte d’aeròbic i explica quines millores obté l’organisme a través d’aquest treball.
Escriu i dibuixa (o aferra fotografies) 8 passos bàsics d’aerobic.
ALUMNAT PENDENT DE 1r de Batxillerat La feina que ha de lliurar l’alumnat és la següent:
1.BLOC DE CONDICIO FISICA I SALUT.
1.1. La condició física i l’entrenament.Conceptes: Definició. Els principis i sistemes d’entrenament. La flexibilitat, els seus tipus i sistemes.
1.2. Nutrició i activitat física.Conceptes: Funció dels nutrients, la dieta equilibrada, metabolisme basal.
1.3. El massatge.Concepte: Tècniques bàsiques.
1.4. Higiene i primers auxilis.Concepte: Definició, Mesures higièniques, higiene de l’esquena, , les hemorràgies, els esquinços, les fractures, lipotímies i cop de calor. RCP.
2.BLOC D’HABILITATS ESPORTIVES.
2.1. Esports d’adversari:Tennis. Conceptes: Explicació i dibuix (o fotografia) de cops (servei, drive, revés, volea, smash). Explicació de principis tàctics i d’ocupació de l’espai al camp. Anàlisi i comentari sobre el joc d’una final recient del darrer any o del present (jugadors, anàlisi dels cops de cada jugador, anàlisi de l’ocupació de l’espai a diferents situacions del partit, puntuació...).
Judo. Conceptes: Nom i dibuix ( o aferrar fotografia) de 6 claus. Fer una valoració general sobre la “filosofía” d’aquest esport, fent un anàlisi historic (orígens del judo).
2.2. Iniciació esportiva.Conceptes: Concepte, etapes, principis. Disseny d'una sessió d'iniciació o aprofundiment o perfeccionament d'un esport. Anàlisi de 2 sistemes tàctics de 2 d’aquests esports col·lectius: futbol, voleibol, basquet, handbol, hoquei.
2.3. Organització de campionats.Conceptes: Comenta i valora (pots demanar opinions entre companys participants) en que va consistir la diada del curs passat realitzada a l’IES (instituts participants, equips, estacions i esports a cada estació, berenar saludable).
3.BLOC RITME I EXPRESSIÓ.Conceptes: Balls de saló; explicar la historia, passos, tendències... d’un balls de saló treballats a classe. Incloure fotografies o dibuixos que ajudin a clarificar l’explicació de 4 passos bàsics.
3. AF MEDI NATURALConceptes: Recerca internauta sobre un esport a la natura (equipament, factors de riscs, mesures de seguretat, valoracions abans de la pràctica, condicionants naturals –meteorologia-, tècniques o habilitats dins de l’esport esbrinat).
FITXA ESCALFAMENT GENERAL QUALIFICACIÓ:
NOM I LLINATGES: CURS:
Llegiu atentament els apunts i recordeu les diferents activitats que s’han realitzat a classe escalfant.
Distribuïu la graella segons les diferents parts de l’escalfament general.
Dibuixeu els diferents exercicis o activitats en el seu lloc corresponent tenint en compte les característiques de l’escalfament. Primer amb un llapis, per poder corregir les errades, després ja podeu pintar-lo a tot color.
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10
11 12 13 14 15
16 17 18 19 20
11. PROPOSTA DE SEQÜENCIACIÓ: NUTRICIÓ. ACTIVITATS I ESPORTS AQUÀTICS.
PROPOSTA DE SEQÜENCIACIÓ: NUTRICIÓ
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
1 ER ESO
*DIETA MEDITERRÀNIA. Decàleg.
Activitat: Fer un mural per grups de
4 alumnes amb els 10 punts del
decàleg (fotografies de revistes...).
Penjar tots a l’aula, excepte, 2 (de
tots els 1ers d’ESO) al tabló IES.
2 ON ESO
*PIRÀMIDE NUTRICIONAL.
Activitat: a) Recerca a internet. B)
Fer un mural: grups de 4. Utilitzar
fotografies de revistes... Penjar tots
a l’aula, excepte, 2 (de tots els 1ers
d’ESO) al tauló de l’ES.
3 ER ESO
*COMPONENTS NUTRICIONALS.
HC, Proteïnes, Grasses, Aigua i
vitamines i minerals.
ACTIVITAT: Recull de ferratines
d’aliments amb el seus
components. I classificació dins
d’un murall.
4 ART ESO
*EQUILIBRI ENERGÈTIC.
Ingesta i gast calòric.
ACTIVITAT: a) Recerca a internet.
B) Fer un mural: grups de 4.
Utilitzar fotografies de revistes...
Penjar tots a l’aula, excepte, 2 (de
tots els 1ers d’ESO) al tauló de
l’ES. 6 aliments i 6 esports O
activitats
*EQUILIBRI ENERGÈTIC
Ingesta i gast calòric.
3 alumnes de 4art col·laboraran
amb els de 3ers per resolver
qüestions de Ingesta o gast calóric
per activitats, als alumnes de
primer cicle, o a altres membres de
la comunitat.
1ER DE
BATXILLER
NUTRICIÓ: Conceptualització.
Seguiment de la pròpia dieta i
comparativa amb una dieta
mediterrània. Autoavaluació.
NUTRICIÓ ANÀLISI A L’IES.
ACTIVITAT: Elaboració d’un
berenar equilibrat, amb
col·laboració del departament de
cuina, per la sortida inter IES.
PROPOSTA DE SEQÜENCIACIÓ: ACTIVITATS I ESPORTS AQUÀTICS.
CURS 1er TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3er TRIMESTRE
1 ER ESO
*HABILITATS MOTRIUS
AQUÀTIQUES. Exercicis bàsics del
medi aquàtic: flotació, respiració,
propulsió. Crol i braça.*JOCS AQUÀTICS.
*SALTS: Invertit de cap. Altres
bàsics.
*AQUAGIM: Ritme a l’aigua.
2 ON ESO
*HABILITATS MOTRIUS
AQUÀTIQUES. Exercicis de
desenvolupament: flotació i
immersió, respiració, propulsió.
Esquena i papallona.
*JOCS I INICIACIÓ ALS ESPORTS
AQUÀTICS: Waterpolo.
*SALTS: Sortida. Altres.
*AQUAGIM: Ritme a l’aigua.
3 ER ESO
*ESTILS DE NATACIÓ: Crol,
esquena, braça i papallona.
Exercicis d’aprofundiment.
*ESPORTS AQUÀTICS:
Waterpolo. Natació sincronitzada.
*SALTS: Figures crupals amb
entrades amb salts coordinats.
4 ART ESO
*ESTILS DE NATACIÓ: Crol,
esquena, braça i papallona.
Exercicis de perfeccionament.
*ESPORTS AQUÀTICS:
Waterpolo. Natació sincronitzada:
acrobàtics.
*SALTS: Figures crupals amb
entrades amb salts coordinats
1ER DE
BATXILLER
*SALVAMENT AQUÀTIC.
*ESTILS DE NATACIÓ: La
competició.
*ESPORTS AQUÀTICS: Waterpolo
*PRIMERS AUXILIS.
*ACUAEROBIC.
FITXA PER ALUMNAT AMB IMPOSIBILITAT DE FER PRÀCTICA (Requereix justificant mèdic)
SESSIÓ DE NATACIÓ ALUMNE................................... DATA...............................................ESCALFAMENT Descripció Dibuix
JOC /EXERCICI 1
NOM:..................
.................
ESTIL:
Descripció
Dibuix
EXERCICI 2
NOM:..................
.................
ESTIL:
Descripció
Dibuix
EXERCICI 3
NOM:..................
.................
ESTIL:
Descripció
Dibuix
EXERCICI 4
NOM:..................
.................
ESTIL:
Descripció
Dibuix
NO HE FET LA SESSIÓ PERQUE.............................................................................................................
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA
12. SOL·LICITUDS I ASPECTES PEL BON FUNCIONAMENT DE LES SESSIONS D’EF
(exemple.FULL DE PROPOSTES PER A L’ELABORACIÓ DELS HORARIS DEL CURS 2012-2013, maig de 2013)
1. NO coincidir MÉS de 2 PROFESSORS al poliesportiu.Aquest curs amb 3 grups molt nombrosos (degut a l’augment de la ratio), les condicions per fer classe han estat precàries i amb riscos per la seguretat dels alumnes, dels professors, i de la pròpia instal·lació.
2. Per qüestions d’eficiència organizativa (instal·lacions, col·locació i distribució de materials esportius: postes, xarxes...) ficar grups del mateix curs un darrera de s’altre (per un mateix professor).
Exemple: El professor titular de 2ESO A B C D i 1 BATX A B a 1ª hora dona classe a 2n d’ESO A, a 2ª hora 2n d’ESO B, a 3ª hora 2n d’ESO C. Dimarts a 2ª hora donaria classe a 1BATX A, a 3a 1BATX B.3. Negociar novament amb l’ajuntament, i registrar una nova sol·licitud escrita adreçada al nou batlle, fent la petició de l’ús de la pista de gespa, fins que s’estipuli un conveni regulador. Fer aquestes noves gestions abans de que finalitzi el curs 2012 2013 (exemple: primera o segona setmana de juny).
4. Expressió corporal no ha de coincidir amb cap optativa que utilitzi el saló d’actes.
5. a) NO MESCLAR grups DIVER (3er i 4art d’ESO) en altre grup de referència. I en el cas de juntar-los fer-ho amb un bon grup de referència (exemple: 3ESO diver + 3ESO A) .
b) Si hi ha alumnes que presentin NEE o en grups molt nombrosos i/o conflictius incorporar a altre professor de l’àrea fent suport educatiu o desdoblant els grups per nivell (nivell B/ nivell B esportiu).
6) Horaris dels professors de cuina que finalitzen el curs amb alumnat abans, compatibles amb 4arts d’ESO per fer suport a les 5 sessions de ciclisme (AF Natura).
Exemple: A 2ª i 3ª hora a Joan Pons li toquen dos guàrdies –a la fi d’abril, al maig i al juny no té a aquesta hora alumnat de cuina, ja han finalitzat el cicle-, i coincideix amb 4T d’ESO A i B, que tenen EF (4 sortides de ciclisme i 1 sessió a l’IES.7) Reservar hores dins de l’horari de tots els professors de departament per:
• Atenció a pares (es prescriptiu)• Manteniment d’instal·lacions.• Tutories “individuals” per fer reforços i ajudes progressivament al llarg del curs (exemple: dijous a
3ª hora el professor ajuda a l’alumne “a” a treballar amb el llibre digital, la següent setmana cita als l’alumne “b , c , d” a reforçar un contingut pràctic –ex. Entrada a cistella-.
• Coordinació d’activitats extraescolars amb empreses.• Manteniment de la web (departament EF i esportiva).• Hores proporcionals al percentatge d’alumnes (segons ratios de l’inici de curs: entre 200 a 250),
donat que l’àrea consta de 2h/ setmanals, amb grups sencers i actualment sense reforços o desdoblaments.
8) Fer grups de desdoblaments nivells 1 i 2 esportiu, especialment als grups molt nombrosos.
9) ESPAI AULA MATERIA EFDestinar un aula amb suport digital per fer les sessions: teòriques, de relaxació, de determinats continguts –ball de saló...-.
13. EXEMPLE D'ADAPTACIÓ CURRICULAR
Departament d’EDUCACIÓ FÍSICA
(Model consensuat a l’IES Puig de Sa Font. Son Servera)
ADAPTACIÓ CURRICULAR
MATÈRIA: EDUCACIÓ FÍSICA PROFESSOR/A: NOM DE L'ALUMNE/A: NIVELL/GRUP: 1er d’ESO
CURS: 1er d’ESO AVALUACIÓ/TRIMESTRE: 1a AVALUACIÓ
TIPOLOGIA D'ACI: SIGNIFICATIVA ACCÉS NO SIGNIFICATIVA
NECESSITAT QUE PRESENTA: NEE IT HE/CP AC DEA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES1.-Comp. en comunic. lingüística 2.-Comp. matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciutadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal
NCC (el que té assolit o és capaç de fer)
CCBB OBJECTIUS OBJECTIUS ADAPTATS OBJECTIUS ASSOLITS1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.2. Competència social i ciutadana. 3. Competència en comunicació lingïstica.
1. Practicar els exercicis específics d’escalfament
generals per l’AF i jocs practicats.
2. Comprendre la importància de fer un escalfament
òptim per garantir una practica saludable i segura.
3. Practicar ejercicis i tests adients per les qualitats físiques.4. Conèixer les qualitats físiques i coordinatives.
5. Aplicar i diferenciar exercicis per millorar cada
qualitat física.
6. Divertir-se i col·laborar en diferents jocs i jocs
populars.
7. Cooperar amb els companys per arribar a un objectiu comú de joc respectant les normes del joc.
Oa. 1. Practicar els exercicis específics d’escalfament generals per l’AF i jocs practicats adaptant els contraindicats.Oa. 2. Fer un escalfament òptim per garantir una practica saludable i segura. Oi. 3. Practicar exercicis i tests adients per les qualitats físiques.
Oadap.4. Practicar exercicis de les qualitats físiques i coordinatives.Oadap. 5. Aplicar exercicis per millorar cada qualitat física dirigits.Oi. 6. Divertir-se i col·laborar en diferents jocs i jocs populars.
Oi. 7. Cooperar amb els companys per arribar a un objectiu comú de joc respectant les normes del joc.Oaf. 8. Participar en la sessió amb respecte, per els companys i les normes del joc.Oaf. 9. Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal adient, i mostrant respecte (incrementant la disciplina en les AFs practicades).
Oadap. 1. Practicar els exercicis específics d’escalfament
generals per l’AF i jocs practicats adaptant els contraindicats.
Oadap. 2. Fer un escalfament òptim per garantir una practica
saludable i segura.
Oi. 3. Practicar exercicis i tests adients per les qualitats físiques.
Oadap.4. Practicar exercicis de les qualitats físiques i
coordinatives.
Oadap. 5. Aplicar exercicis per millorar cada qualitat física
dirigits.
Oi. 6. Divertir-se i col·laborar en diferents jocs i jocs populars.
Oi. 7. Cooperar amb els companys per arribar a un objectiu comú de joc respectant les normes del joc.
Oaf. 8. Participar en la sessió amb respecte, per els companys i les normes del joc.Oaf. 9. Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal adient, i mostrant respecte (incrementant la disciplina en les AFs practicades).
LLEGENDA:Oi: Objectiu igual Os: Objectiu suprimit Oadap: Objectiu adaptat Oaf: Objectiu afegit
CONTINGUTS CONTINGUTS ADAPTATS CONTINGUTS ASSOLITS1. Qualitats físiques: definició, tipus, exercicis.
2. Practica dels exercicis d’escalfament general.
3. Pràctica d’exercicis i jocs de QFs: resistència, força, velocitat i
flexibilitat.
4. Diferenciar els jocs i jocs populars i els esports.
5. Cos en relació a les diferents tasques de CF proposades.
6. Tornar a la calma.
Cs. 1. Qualitats físiques: definició, tipus, exercicis.
Ci. 2. Practica dels exercicis d’escalfament general.
Ci. 3. Pràctica d’exercicis i jocs de QFs: resistència, força, velocitat i
flexibilitat.
Cadap. 4. Practica dels jocs i jocs populars i els esports en
col·laboració amb els companys.
Cadap. 5. Control del cos en relació a les diferents tasques de CF
proposades.
Oi. 6. Tornar a la calma.Oaf. 7. Llenguatge verbal i no verbal adient cap als membres del grup-classe.
Ci. 2. Practica dels exercicis d’escalfament general.
Ci. 3. Pràctica d’exercicis i jocs de QFs: resistència,
força, velocitat i flexibilitat.
Cadap. 4. Practica dels jocs i jocs populars i els
esports en col·laboració amb els companys.
Cadap. 5. Control del cos en relació a les diferents de
CF proposades.
Ci. 6. Tornar a la calma.Caf. 7. Llenguatge verbal i no verbal adient cap als membres del grup-classe.
LLEGENDA:Ci: Contingut igual Caf: Contingut afegit Cadap: Contingut adaptat Cs: Contingut suprimit
CRITERIS D'AVALUACIÓ CRITERIS D'AVALUACIÓ ADAPTATS CRITERIS AVALUACIÓ ASSOLITS• Saber definir en què consisteix un escalfament
• Dominar la presa de la pròpia Freqüència Cardíaca.
• Dominar, amb correspondència a la seva edat, les habilitats motrius bàsiques: desplaçaments, llançaments i girs.
• Saber aplicar els conceptes tàctics bàsics d’ocupació d'espais i circulació de jugadors i pilota, en els esports i jocs practicats a classe.
• Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
• Canviar-se de roba després de classe
• Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys/es i professor.
CAadap. Executar en ordre un escalfament dirigit.
CAadap Presa al cor de la pròpia Freqüència Cardíaca.
CAadap Practicar segons característiques del propi cos: les habilitats motrius bàsiques: desplaçaments, llançaments i girs.
CAadap Us de diferents espais, conducció de pilota, i col·laboració amb els companys, en els esports i jocs practicats a classe.
CAs Haver lliurat totes les feines i/o treballs encarregats
CAi Canviar-se de roba després de classe
CAi Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys/es i professor.Caaf. Comunicar-se amb un llenguatge adient amb la resta del grup-classe.
CAadap. Executar en ordre un escalfament dirigit.
CAadap Presa al cor de la pròpia Freqüència Cardíaca.
CAadap Practicar segons característiques del propi cos: les habilitats motrius bàsiques: desplaçaments, llançaments i girs.
CAadap Us de diferents espais, conducció de pilota, i col·laboració amb els companys, en els esports i jocs practicats a classe.
CAi Canviar-se de roba després de classe
CAi Ser puntual i participar activament a les classes, respectant el material i les instal·lacions, companys/es i professor. Caaf. Comunicar-se amb un llenguatge adient amb la resta del grup-classe.
LLEGENDA:CAi: Criteria avaluació igual CAs: Criteri avaluació suprimit CAadap: Criteri avaluació adaptat CAaf: Criteri avaluació afegit
QUALIFICACIONS Nota avaluació: Aspectes teòrics Proves físico esportives Actitud i respecteAnàlisi ( evolució en el procés d’aprenentatge)El nin “X” presenta mancança en lectura i escriptura que s’hauran d’assolir progressivament al llarg de l’ESO. Per aquest motiu les feines conceptuals s’han desenvolupat a través del llenguatge verbal i no verbal (específic de la matèria d’EF) i de dibuixos, habilitat en la que el nin gaudeix i mostra destresa, que es pot potenciar i usar com reforçament positiu.A la pràctica física (escalfament, jocs, exercicis...) el nin es relaciona i es diverteix amb els companys als jocs, esports i AF practicades. Malgrat això, s’ha de desenvolupar durant 1er d’ESO, fer ho amb un llenguatge verbal i no verbal més correcte. El nin es troba be dins d’aquest grup-classe i perfectament integrat amb la resta de companys, factor que facilita la col·laboració dins dels jocs i esports i exercicis practicats.S’ha de dir que es un nin amb absentisme escolar a cursos anteriors. Durant la primera avaluació l’assistència ha estat correcta a EF.Des de EF es reforçaran positivament els aspectes de col·laboració i ajuda entre companys, i reforçarà negativament o canalitzaran reaccions o expressions amb un llenguatge verbal o gestual no adient.S’ha de incidir en la constància en el recanvi de roba.
Altres mesures adoptades:Reforçament positiu davant d’actituds de col·laboració i comunicacions amb llenguatge verbal i no verbal correctes. Puntuació de conductes positives i negatives. Potenciar des de l’EF la pràctica de esport d’equip estraescolar.Comunicació personal al tutor de faltes d’assistència.
OBSERVACIONS GENERALS:
top related