reportatge lallumquevasorgir delavallfosca...reportatge gento(2.154metres)d’unamaneraincreïble...
Post on 19-Jun-2020
2 Views
Preview:
TRANSCRIPT
13 de juliol del 2014 Núm. 842
REPORTATGE
La llum que va sorgirde la Vall Fosca
ENTREVISTA
RafaMelero, mosso i escriptor
Ara fa cent anys, la Vall Fosca va il·luminar Catalunya
des de la central hidroelèctrica deCapdella, la primera
que va entrar en funcionament al Pirineu. Encara està
en actiu, però a la vegada, funciona comamuseu. Un
recorregut per les seues instal·lacions és fer un viatge
en el temps ple d’èpica i bellesa natural.
TEXT:ANNA SÀEZ FOTOS: JAUME BARRULL CASTELLVÍ
TURISME
El seglede la llum
REPORTATGE
06LECTURA
REPORTATGE
07LECTURA
l 28 de gener del 1914 es posava en
marxa la primera gran central hidroe-
lèctrica del Pirineu a la Torre de Cap-
della. Una obra faraònica. Quatre mil homes
hi van treballar durant vint-i-tresmesos per fer
realitat la proesa. La Vanguardia recollia la no-tícia en la seua edició del 12 de febrer. La Vall
Fosca era tan lluny, aleshores! Les notícies tar-
daven a arribar a la capital, encara que el seu
abast fos tan incontestable que, cent anys des-
prés, la central encara estigui en actiu. Al Pi-
rineu, res no tornaria a ser el mateix. La mo-
dernitat hi va arribar a marxes forçades. D’un
dia per altre. Enginyers de totes les nacionali-
tats imilers d’obrers vinguts d’Andalusia,Múrcia
i Aragó (sobretot) van fer arribar el segle XX.
Tot va començar a la Vall Fosca, que malgrat
el topònim, va il·luminar la Catalunya de prin-
cipi del segle XX. El diputat pallarès Emili Riu
és qui té la idea. Fa una visita com a polític a la
regió lacustre de l’estany Gento i se li encén
la bombeta: aquella trentena de llacs es po-
dien interconnectar i, aprofitant el gran desni-
vell natural que hi havia delmés baix fins a Cap-
della, es podia fer electricitat a l’engròs. Uns
50.000 cv/h segons el projecte inicial. L’electri-
citat es coneixia des de final del XIX, però era
molt costosa. Com a exemple, els salts del Llo-
bregat, que alimentaven les indústries de l’àrea
metropolitana de Barcelona, només tenien una
potència d’entre 100 i 200 cavalls per hora i,
paradoxalment, el kilowatt sortia a 0,22 pes-
setes, una petita fortuna. Emili Riu no fa més
que rebre negatives, però segueix endavant
amb el que sembla un somni tronat. Malgrat
ser el pioner, la seva figura ha quedat eclipsada
per qui va ser el seu rival més directe, l’enginyer
nord-americà Frederick Stark Pearson. Riu va
guanyar el primer assalt i va ser el primer a fer
llum, però Pearson va saber diversificar més
l’activitat empresarial i la seua Canadenca aca-
barà comprant la companyia de Riu el 1923.
Malgrat tot, el llegat del pallarès resta intacte.
La central hidroelèctrica encara està en actiu
i amb la majoria de peces originals. Vàlvules
gegants transportades a 2.000metres d’alçada
amb lameteorologia en contra i desnivells que
arriben al 89%. Una proesa. Visitar el sorpre-
nent Museu Hidroelèctric de Capdella és en-
dinsar-se en un episodi carregat d’èpica.
El viatge en el temps comença tot just quan
enfilem la Vall Fosca. Almateix trencall de Sen-
terada. Anirem resseguint –a contracorrent–
el riu Flamisell. Al nostre davant, un paisatge
de postal. Per què diem que tot just quan
deixem enrere la C-13 comença l’experiència
hidroelèctrica? Doncs perquè la carretera que
ens deixarà a la central de Capdella no existia
fins al 1912. És el primer escull que ha de su-
perar Emili Riu. No es poden iniciar les grans
obres previstes per la senzilla raó que no s’hi
pot transportar el material. Comença la llen-
E
REPORTATGE
08LECTURA
TOT UN ESPECTACLE. L’estany Gento
recull l’aigua dels trenta llacs de la
regió lacustre de la Vall Fosca.
genda. Aquells trenta quilòmetres d’asfalt els
van fer tresmil homes obrint-se pas a pic i pala
en només noranta dies. I sense la maquinària
d’ara, no cal dir-ho. Tota una proesa.
Ara que ja hem retrocedit un segle fem l’es-
forç d’imaginar-nos com era la Vall Fosca el
1912. Ja famés d’una dècada que s’ha estrenat
el segle XX, però en aquest racó del Pirineu res
no ha canviat. De feina no en falta. Hi hamolt
de bestiar. I quan el clima permet pujar els ani-
mals a lamuntanya, els homes se’n van a treure
un jornal riu avall, a Balaguer o a Lleida. Aquella
vida austera i senzilla tenia els dies comptats.
Un audiovisual que es projecta al Museu Hi-
droelèctric de Capdella recull testimonis que
ens fan somriure. “No res no faran aquests: que
no veus que volen fer cremar l’aigua i això és
impossible!”, recorda sentir-li explicar al seu
padrí una veïna d’Espui. Així va ser rebut el di-
putat pallarès Emili Riu quan hi va anar a ex-
plicar el seu estrambòtic projecte. Això de fer
llum aprofitant els més de 800metres de des-
nivell que hi ha des del circ lacustre de l’estany
Gento fins a Capdella costa d’entendre. I no és
ignorància. Riu no fa més que rebre negatives
de gent important que li desaconsellen em-
barcar-se en una aventura com aquesta. Els
llacs de la Vall Fosca tenen molta aigua, efec-
tivament. Però es gela. De fet, l’estany Gento
és el que té la temperatura més freda de tot
l’Estat. Ell no es desanima: “Però a sota del gel,
hi ha aigua, sobretot si interconnectem els prop
de trenta llacs”. Encarrega un informe eco-
nòmic, que també es demolidor: a Catalunya
no trobarà clients disposats a pagar per rebre
electricitat. “Doncs la portaré cap a França”.
Emili Riu és un visonari. Tot un personatge que
La central està enactiu. Només hacalgut canviar-nepeces danyadespels bombardejosde laGuerra Civil
REPORTATGE
BENVINGUTS AL FUTUR. Els enginyers
van portar el futur al Pirineu del 1914.
Les seues cases encara criden l’atenció.
09LECTURA
REPORTATGE
va acabar eclipsat pel seu rival més directe,
l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pe-
arson. Comque a casa no li fan cas, Riu se’n va
a buscar capital a fora, a França. Una fortuna
si ens situem a començament del segle XX: vuit
milions de pessetes. També ha d’importar els
enginyers de Suïssa. Enginyers demines, perquè
la seua obra faraònica es farà sota terra. A 2.000
metres d’altura, però sota terra.
Pearson l’empaita. Un any abans, el nord-
americà funda a Toronto dues empreses que
farien història a l’altra banda de l’oceà Atlàntic:
la Barcelona Traction, Light and Power, limited
i l’Ebro Irrigation and Power Company, limited.
La popular Canadenca es posava enmarxa i el
30 de novembre del 1912 comencen les obres
del Canal de Seròs, al tram baix del Segre.
Emili Riu té pressa. De res no li servirà haver
estat el primer a començar les obres si la Ca-
nadenca fa llum abans que Energía Eléctrica
de Cataluña, la seua flamant empresa.Malgrat
l’enorme complexitat de l’obra i les condicions
climatològiques del tot adverses, amb hiverns
per sota dels vint graus negatius, està disposat
a guanyar la cursa i d’aquí que posés tres mil
obrers a fer una carretera en un temps rècord.
Al Pallars es rendeixen a l’evidència que Riu va
de debò. Mai no s’havia vist tanta gent en
aquella tranquil·la vall. Anuncis publicats en
diaris d’arreu de l’Estat reclamen constantment
mà d’obra. Hi arriben a treballar 4.000 persones,
lamajoria procedents del sud d’Espanya. Amb
el pas del temps, però, els veïns dels dinou po-
bles de la vall també s’animaran a viure de la
tranquil·litat d’una setmanada segura. Aquests
treballadors anònims fan possible la gesta. Vint-
i-tresmesos després, la Vall Fosca il·lumina Ca-
talunya.
Era evident que més tard o més d’hora
l’electricitat substituiria el vapor, però calia
trobar la manera d’augmentar-ne la potència
i abaratir-ne els costos. Emili Riu és diputat a
les Corts pel districte de Sort-Vielha i en una
de les seues visites com a polític a la Vall Fosca
li parlen de la regió lacustre que hi ha mun-
tanya amunt. Sent curiositat i la visita. Aquella
excursió canviaria la seua vida i la de tot el Pi-
rineu. El diputat pallarès va tenir el conven-
ciment que interconnectant tots aquells es-
tanys i aprofitant el gran desnivell que hi havia
des del més baix, el Gento, fins a Capdella, es
EMULANT EL BESAVI. Felip VI va fer l’abril del 2013 el mateix
recorregut que va fer el rei Alfons XIII el 1924.
visites reials
“En vint anys, a la Torre de Capdella esvan avançar tres segles”, resumeixl’historiador i director de l’IEI JosepMaria Solé Sabaté. S’entra al segle XX depatac i de lamà d’una colla d’enginyersestrangers que porten lamodernitat aracons fins no famassa allunyats de tot.Els pocs testimonis gràfics que esconserven del Pirineu previ a aquestagran epopeia podrien ser imatges delsegle XVII. L’abril del 1912Mr. Paul Bizet,director general de la companyiaEnergía Eléctrica de Cataluña, estrena lanova carretera que s’ha obert camí de laPobla fins a Capdella a bord d’unautomòbil. Mai abans no s’havia vist uncotxe per allà. A poc a poc, elsestrangers de noms complicats canvienles normes. Treballa tanta gent a lesobres que cal construir campaments detreballadors. Petites ciutats artificialsque no s’assemblen a res. S’hi respira unambientmésmodern imés europeuque amoltes ciutats catalanes del’època. A l’escola, sense anarmés lluny,es fa teatre, gimnàstica i s’estudiafrancès. A les cases, hi ha aigua corrent. Iparquet al terra. Amb tants rècordsbatuts, no és estrany que el rei AlfonsXIII decidís anar a visitar aquelles gransobres el 1924. L’abril del 2013, l’aleshorespríncep Felip va fer el mateix recorregutque el seu besavi. Una visita reial percommemorar-ne el centenari.
D’ALFONSXIIIA FELIPVI
AR
XIU
FE
CS
A/E
ND
ES
ALLE
ON
AR
DD
ELS
HA
MS
10LECTURA
REPORTATGE
COM EL PRIMER DIA. Ja fa un segle que
va començar a funcionar la primera
turbina, però se n’han hagut de canviar
molt poques peces originals.
Laprimera central del Pirineu és, a lavegada, unmuseuquepermet reviure lagran epopeia que es va viure al segleXX
11LECTURA
REPORTATGE
podia fer electricitat a l’engròs. Uns 50.000 cv/h
segons el seu projecte inicial. A casa el prenen
per boig. Però a França troba qui se l’escolti. El
febrer de l’any 12 s’envia una comissió a veri-
ficar sobre el terreny allò que ha explicat Riu.
El projecte és viable, així que es crea la societat
francosuïssa Energía Eléctrica de Cataluña i, a
l’altra banda del Pirineu, enginyers i socis capi-
talistes es posen a treballar.
Tornem al segle XXI. Aquest somni tronat
de Riu va ser una realitat. I tot aquest patrimoni
industrial és avui un reclam turístic que fa única
la Vall Fosca. Josep Maria Dalmau, alcalde de
la Torre de Capdella, explica, orgullós, que
aquestmunicipi rep visitants d’arreu del món.
“La gran majoria són catalans, de l’Estat espa-
nyol i francesos... però et trobes gent de tot
arreu. Ara fa poc, d’Israel.” Reconvertir la que
va ser la primera central hidroelèctrica en un
museu ha estat un encert. Després de la visita,
el paisatge es veu d’una altra manera. “El tele-
fèric de l’estanyGento és un gran reclam. Puges
des de Sallente (1.770 metres) fins a l’estany
TELEFÈRIC. Fins al 30 de
setembre es pot pujar a
l’Estany Gento a bord del
telefèric. Hi ha cinc viatges
d’anada i cinc de tornada.
12LECTURA
REPORTATGE
Gento (2.154 metres) d’una manera increïble
i còmoda. S’hi pot anar ambnens i és comviure
una gran aventura”. Un cop a dalt, les opcions
són il·limitades: fer una volta a peu pla amb
el carrilet que circumval·la l’estany, una excursió
apta per a totes les edats, agafar la ruta GR-11
que ve d’Espot o endinsar-se cap al Parc Naci-
onal d’Aigüestortes. “Som la porta d’entrada
al parc més propera a l’AVE”, afegeix Dalmau.
Ell, com tants veïns del municipi, ha treballat
a la central hidroelèctrica. “Trenta-cinc anys”,
matisa. Irònicament, el telefèric va arribar als
vuitanta i molt poc temps després, tot es va
informatitzar. “Però, abans, el manteniment de
les vàlvules t’obligava a pujar a la regió dels llacs
amb dosmetres de neu”. No costa d’imaginar-
se l’heroïcitat de tants i tants treballadors anò-
nims.
Encara avui, quanes veuen aquelles vàlvules
gegants que regulen els estanys, sembla im-
possible que a principi del segle XX s’aconse-
guís de portar aquelles peces tan descomu-
nalsmuntanya amunt, superant desnivells que
arriben al 89%. Però es va fer. La primera tur-
bina va entrar en funcionament el gener del
1914. Una efemèride que, en coincidir amb l’hi-
vern, quan el telefèric no funciona, s’ha ajornat
fins a aquest estiu. L’esclat de la Primera Guerra
Mundial frena el projecte d’Emili Riu, però ja
no hi hamarxa enrere. No pot arribar als 50.000
kw/h que havia calculat, però els 26.000 que
aconsegueix el fan ser prou competitiu com
per oferir el kilowatt a 0,2 cèntims. Una autèn-
tica revolució. Al museu es conserva una cen-
tral de telèfon que rebia les trucades del Liceu
per demanar electricitat extra quan hi havia
òpera. Catalunya va entrar al segle de la llum
i, paradoxalment, ho va fer des de la Vall Fosca.
El telefèric que arribaa l’estanyGento ésuna curiosaportad’entrada al ParcNacionald’Aigüestortes
del Pirineu al Baix Segre
En paral·lel a l’aventura d’Emili Riu a la Vall Fosca, Frederick Stark Pearson comença lesobres del canal de Seròs, un salt d’aigua amb una producció estimada de 59.000quilowatts l’hora i que s’alimenta d’un canal de 28 quilòmetres que desvia aigua delSegre. L’enginyerWiliams Abbot encapçala un equip que es nodreix d’unamunió depagesos vinguts d’arreu de la plana, atrets per la seguretat d’un jornal que estavamoltper sobre del que es pagava en altres feines. Això sí, no els regalaven res: les jornadeseren d’entre 14 i 16 hores diàries. L’abril del 1914 es posa enmarxa la central de Seròs is’aconsegueix una fita que encara no s’havia assolit a Europa: elevar la tensió a 110.000volts. Pearson també compra Tramvies de Barcelona i la Companyia Barcelonesad’Electricitat. El canal de Seròs i, posteriorment, les preses de Camarasa i Sant Antoniconverteixen la seua companyia en la primera productora d’electricitat d’Europa.
UNACURSA FRENÈTICA
IEI
13LECTURA
top related