tema 14 uniÓ europea (lèxic). geografia 2n de batxillerat

Judith Gil Espeja, Aina Llitrà Lahosà i Mariona Martin Llaveria (2L, febrer del 2014)

IES INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ

Prof.: Rafael Palomero Caro

2

Programa ErasmusPrograma instaurat per la Unió Europea (UE) per tal de promoure l'intercanvi d'estudiants universitaris entre els estats membres.

3

Pla Bolonya Nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de

configurar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquest comprèn l’homogeneïtzació dels plans d’estudi, l’homologació de les titulacions i la facilitat en la mobilitat dels estudiants.

4

Regió europea o NUTS* (unitats territorials estadístiques).

Territori de la Unió Europea amb uns trets geogràfics comuns, delimitat amb finalitats administratives i estadístiques. A Espanya, aquesta divisió coincideix amb les comunitats autònomes.

5

Mercat comú Unió duanera,

que estableix la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d'obra.

6

Economies d’escalaEstructura d’organització empresarial en la qual els guanys de la

producció s’incrementen i/o els costos disminueixen com a resultat de l’augment de les dimensions i l’eficàcia de la planta, l’empresa o la indústria.

7

Comunitat Europea del Carbó i de

l’Acer (CECA)

Organització fundada a París el 1951 per la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos, amb l'objecte d'aconseguir la integració econòmica en el sector del carbó i de l'acer. Desaparegué el 2002.

8

Tractat de Roma (1957) Tractat signat el 1957 per Alemanya, Bèlgica,

França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos pel qual es va crear la Comunitat Econòmica Europea. Establí els instruments per a la creació d'un mercat únic europeu.

9

Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat

Comú Organització internacional creada pel Tractat de

Roma (1957) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns entre els estats membres i fomentar el desenvolupament econòmic europeu.

10

Tractat de Maastricht (1992)Tractat pel qual la CEE passà a ser la Unió Europea

(UE), nova entitat no només comercial i duanera, sinó també econòmica i política. Comprenia quatre àmbits de realitzacions : Unió Econòmica i Monetària (UEM), Unió Política, Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i Cooperació Judicial.

Els representants deFrança signen el Tractat de Maastricht

11

Unió Europea (UE)

Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic. L'any 2013, la Unió Europea incloïa 28 estats membres.

12

Codecisió Procediment que es fa servir per a la majoria de la

legislació de la Unió Europea. Si el Parlament i el Consell de la Unió Europea no estan d’acord amb una proposta de llei, es presenta a un comitè de conciliació, format per un nombre igual de totes les institucions, que assolirà un acord per tornar a presentar la llei perquè sigui aprovada.

13

Consell Europeu Òrgan que reuneix, almenys dos cops l'any, els caps d'estat o de

govern dels països membres de la Unió Europea. S’hi acorden les directrius bàsiques de l'organització de la UE, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d'interior.

14

Parlament Europeu Òrgan legislatiu de la UE, amb seu a Estrasburg, que, a més,

supervisa la tasca dels òrgans executius (Consell de la Unió Europea i Comissió Europea) Les funcions del Parlament Europeu són bàsicament consultives i de control de la tasca legislativa.

15

Consell de la Unió Europea Organisme amb seu a Brussel·les que representa directament els estats

membres. És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea. Els seus integrants (un per estat) són ministres dels governs dels estats

16

Comissió Europea Institució de la UE que vetlla per l'aplicació dels tractats i en

regenta el seu poder executiu. Amb seu a Brussel·les, és encapçalat pel President de la Comissió, proposat pel Consell Europeu i elegit pel Parlament Europeu. Inclou també un nombre de comissaris designats pels estats membres. La durada de cada comissió és de cinc anys i tots els estats hi han de ser representats.

17

Tribunal de Justícia Òrgan judicial suprem de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Té

dues funcions principals: controlar que les polítiques dels governs dels estats membres i les de les institucions siguin coherents amb les resolucions dels tractats de la UE, i establir la validesa de les interpretacions que els tribunals dels estats membres fan de la legislació comuna.

18

Tribunal de Comptes

Institució, amb seu a

Luxemburg, que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea (UE), així com la seva bona gestió financera.

19

Banc Central Europeu.

Banc central de

l'eurozona, amb seu a Frankfurt. És responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro.

20

Tractat de Lisboa (2007) Tractat que pretén crear una UE més democràtica

i transparent, ja que dóna més protagonisme al Parlament Europeu i als parlaments nacionals. Pretén crear una UE més eficaç, adoptant mètodes de treball i de votació simplificats i moderns.

21

Eurozona Conjunt de

països de la UE que tenen l'euro com a moneda comuna, la política financera dels quals està regulada pel Banc Central Europeu.

Febrer 2014

22

Fons estructurals Instruments financers

de la política regional de la UE. Es dediquen a ajudar les regions més pobres d'Europa i a integrar les infraestructures europees, especialment en l'àmbit del transport.

23

Fons de cohesió Fons de la UE destinats als països amb més

deficiències en medi ambient i transports.

24

Euro Unitat monetària comuna de la majoria dels països de la Unió

Europea (i d’alguns estats europeus no inclosos dins la UE).

25

Acords de Schengen Acords signats el 1985

i 1990 a Schengen (Luxemburg) per la majoria dels països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers entre els estats membres i garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

26

Política regional europea

Conjunt de programes de

la UE que tenen com a objectiu ajudar financerament les regions més endarrerides econòmicament dels

països membres, aportant-hi inversions

en infraestructures o en formació.