un català, un alemany i un argentí
Post on 30-Jun-2015
180 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Un català, un alemany i un argentí...o les formes del discurs nacionalista
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Sumari
1. La semiòtica, el poder i l’opacitat
2. El món possible del nacionalisme
3. Les formes del discurs
4. La transparència i l’Alteritat
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Semiòtica, poder i opacitatLa cultura serveix perquè puguem tenir la sensació que comprenem el sentit i el funcionament del món.
Els mitjans de comunicació construeixen el món.Però ja sabem que la informació no pot ser neutral. La cultura, com la informació i els mitjans, també té aquest costat fosc: ens assembla i diferencia, ens acosta i allunya, ens mostra i oculta intencions.
Estudiem la cultura perquè ens fascina (i inquieta) aquest costat fosc. Ens interessa veure com la cultura està interrelacionada amb el poder. El poder que la cultura reprodueix tot fent que ens sembli natural.
La semiòtica també pot servir per ajudar a fer opac allò transparent que inicialment havia passat desapercebut.
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
El món possible del nacionalismeLa cultura es presenta sovint nacionalitzada. Cada nació, la seva cultura; cada cultura, d’abast nacional.
Però la cultura no coneix de fronteres polítiques i les nacions són conceptes polítics... Què ha passat? Doncs que el nacionalisme ha penetrat la manera d’entendre la cultura i no ens hi havíem fixat.
El nacionalisme construeix un món possible (un somni) en què les nacions existeixen. En què el territori, les persones i la cultura estan parcel.lats en pobles i nacions.
Aquestes unitats nacionals, diu el nacionalisme, són unitats de dret, han de poder-se autoregular. Com les persones no han d’estar sotmeses a res ni a ningú.
Per això, les nacions han d’organitzar-se en Estats. Els Estats, per al nacionalisme, són la justa culminació i la raó de ser de totes les nacions del món.
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Les formes del discurs
Símbols, mites i estereotips
Formes narratives
Dispositius dispersos
Múltiples textos i enunciats
Mecanismes discursius (d’exclusió,
també)
Aquí proposaré analitzar les formes del nacionalisme.
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Símbols, mites, estereotips
Signe: Saussure (1916)
Mite: Barthes (1964)
Estereotip: Mattelart (1977)
Alemany
[Alemany]
Baguette
Francès
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Formes narratives
Ser poble Tenir Estat
No ser pobleNo tenir Estat
La nació La llibertat /el dret de ser
Altres interessosLa lluita /La Justícia
El poble (potència) El poble (realitzat)
Auto
dete
rmin
ació
Patriotisme
constitucional
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Dispositius dispersos
L’art
L’arquitectura
L’EsportEl vestir
La llengua
Els cotxes
Les marques
La literatura
La publicitat
Construeixen móns articulats en formad’espais, de temps i de personatges.
Els menjars
La tecnologia
El comportament
El cos
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Múltiples textos i enunciats: Transmedia• Microhistòries intersticials
– Expandeix la línia temporal de la “macrohistòria” enganxant-
s’hi(també expandeix la geografia ?)
• Històries paral.leles– Una història es desplega simultàniament a la principal.
Podrien convertir-se en principals també.(és subsidiària de la macrohistòria? La reforça?).
• Històries perifèriques– Satèl.lits més o menys distants de la macrohistòria.
Relació feble amb la principal. Podrien evolucionar en història principal.
(¿es pot discutir la macrohistòria central?)
• Generat per l’usuari– Usuaris creant nous continguts basats en els
personatges ficticis de la macrohistòria (normalment fora de l’abast del propietari del
copyright).
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Mecanismes discursius
Totes les societats exerceixen un control sobre la producció, la distribució i la selecció dels discursos. Es distingeixen 3 tipus de procediments externs (control):
- L’exclusió (és externa al discurs, en vigila el poder)
-la prohibició (el tabú, el ritual, el privilegi del parlant)-La separació/rebuig (entre bogeria i raó, p.e)
-L’oposició veritat/falsedat (la voluntat de saber)
I tres procediments interns (de limitació): -El comentari (actualitza un discurs institucional anterior)-L’autor (especificitza el discurs i garanteix la coherència)
-La disciplina (mètode, autorització, objectes, error, territori)(policia del discurs)
I unes Condicions d’utilització: normes d’accés, qualificació de la veu: qui està autoritzat a parlar, el ritual; la doctrina; fer intel.ligible (adequació social).
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Mecanismes discursiusControl:
Exclusió (i prohibició) : Censura, apologia del terrorisme, legals, etc.
Separació / rebuig: “Nazi-onalismo” o “Nacionalisme” vs. “Constitucionalisme”
Veritat / falsedatla folclorització del nacionalisme, la norma, “jo no sóc nacionalista”, “Cosmopolitisme”, etc.
Limitació:Comentari:
L’extensió de conceptes al llarg de la història: poble, nació, llengua...
Autoria:La identitat del parlant que l’autoritza (o desautoritza) del tema
Disciplina:“La història moderna és un instrument del nacionalisme” (Geary)
Condicions d’utilització (adequació):“És políticament incorrecte, però, el nacionalisme és per tot”
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Mecanismes discursiusTambé es podria analitzar el discurs del nacionalisme tot identificant-ne les regularitats discursives:
Allò que fa del discurs nacionalista un discurs nacionalista.
“La nació” (obj.) i el feix de relacions que en garanteixen l’existència.
I identificant-ne les funcions d’enunciació, és a dir, la narració de la nació. En treballs anteriors s’ha proposat fer aquesta anàlisi a partir de la identificació de les següents:
-Diègesi: els temps, els espais i els personatgesEls ritmes, el calendari, la història, l’eternitat, el futur, l’origen...Els llocs simbòlics, els escenaris, l’organització del territori, etc.Els màrtirs i els herois, els locutors i els enemics, el poble, etc.
-Retòrica: les formes al servei d’una finalitatMonuments commemoratius, la llengua nacional, les tradicions...
-Els instruments: Ventrílocs i dispositiusL’escola i els polítics, les institucions i els edificis, l’elit, la premsa...
Però això seria molt llarg i potser ja comença ser hora de tancar...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
La transparència i l’Alteritat
Si ara el nacionalisme sembla més ple i més opac que no semblava abans d’estudiar-lo és que s’ha fet un pas important per al descobriment de la seva naturalesa més íntima.
Ara és quan es podria dedicar energia a explorar-ne els pesos, les masses, les dimensions i les densitats. Les formes, els processos i les pràctiques que configuren i teixeixen inevitablement el discurs nacionalista.
Aquesta operació hauria de servir –recordem, la semiòtica- per identificar, no només les formes sinó també les estratègies que fan que el nacionalisme sembli transparent.
Qui (o què) pot tenir interès a transparentar el nacionalisme o a assenyalar-ne només els casos patològics ?
Ha arribat el moment de recordar el principi...
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
La transparència i l’AlteritatLa nació, és l’objecte protagonista d’aquesta història. L’hem vista transcórrer pels plecs de la història, entre sofriments i lluites. L’hem trobada fragmentària, estratègica, tota potència, inacabada, incerta, dubtosa, eterna i infinita...
El nacionalisme és el discurs que construeix la nació; que en garanteix l’existència. I és un discurs que es multiplica i dispersa a través de dispositius i aparells i que es renova constantment i s’actualitza.
Però, qui (o què) s’ocupa de mantenir el nacionalisme en moviment. La nació no, perquè és l’objecte i és incerta. El poble no, perquè és objecte, també juntament amb la nació.
L’Estat, en canvi, és concret i històric. L’Estat és una llei, una constitució i extremadament violent i arbitrari. Necessita la nació per legitimar-se (la nació, en canvi, no el necessitaria).
D’aquí que es pugui afirmar que l’Estat (la llei) és l’artífex del nacionalisme. El sol inventor de la nació.
mon.rodriguez@uvic.cat21/02/2011 Un català, un alemany i un argentí...
Moltes gràcies !
top related