an 2 estudi de mobilitat - ddgi.cat jardins cr per web/15 mobilitat... · que és un espai força...

36

AN 2 ESTUDI DE MOBILITAT

ESTUDI D’ACCESSIBILITAT A CAP ROIG

1. Antecedents

A partir del 18 de novembre de 2014, la finca on estan els Jardins de Cap Roig passa a

mans de la Fundació Bancària la Caixa d’Estalvis, en virtut de l’escriptura de fusió per

absorció de la Caixa d’Estalvis de Girona. Des d’aquest moment, la Fundació ha sigut

l’encarregada de vetllar per a la conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de

Cap Roig. Amb aquest principi com a objectiu primer, s’ha encarregat un estudi

exhaustiu de l’estat de les diferents instal∙lacions i s’han fet actuacions puntuals

encaminades a la reparació de patologies existents i a la millora de les construccions

actuals, a l’espera, tal i com preveu la normativa vigent, de la redacció d’un pla especial

que ordeni el sector.

L’àmbit territorial d’aquest Pla Especial Urbanístic (PEU) és la finca de 20,49 ha

coneguda com a jardí de Cap Botànic del castell de Cap Roig, ubicada als termes

municipals de Palafrugell i Mont‐ràs, a l’extrem oriental de la comarca del Baix Empordà.

Dins del Pla Urbanístic, es preveu la construcció d’un auditori amb cabuda per unes 200

persones que promogui la realització d’activitats durant tot l’any, no solament durant

l’època d’estiu i concerts.

2. Accessos Actuals

La finca s’accedeix per un únic vial, carrer Camí de Cal Rus; és un camí que finalitza a la

finca per tant no té sortida, és un cul de sac.

El trànsit viari mentre no hi ha activitat a Cap Roig és inexistent pràcticament, els pocs

cotxes de serveis que accedeixen a la Finca o alguna persona que visita els voltants o

que bé a fer esport o lleure per la zona del voltant de la Finca.

El vial d’entrada és un carrer normal de 1+1 que no arriba als 5 metres d’amplada. Un

vial d’aquestes característiques té capacitat per assumir uns 2.000 vehicles per sentit en

tot un dia de trànsit normal, per tant el vial durant l’any que no hi ha activitats està molt

poc utilitzat.

La finca disposa d’un petit espai d’aparcament d’aproximadament unes 50 a 60 places

entre turismes i autocars; i en època de concerts s’habilita un camp de cultiu al costat

de la finca, que en aquella època està en repòs, on hi caben al voltant d’uns 200 vehicles.

3. Capacitat absorció trànsit accessos actuals amb construcció futur auditori

S’hi es construeix un nou auditori amb capacitat de 200 places, hem de preveure una

ocupació amb vehicles d’uns 80 a 100 vehicles com a molt s’hi tothom accedís amb

vehicle privat (mitjana de 2 persones per vehicle); o bé de 5 a 7 autocars (autocars entre

30 i 50 places), en cas que tothom accedeixi en autocars.

Tenint en compte que el trànsit actual és molt baix, el vial actual pot absorbir

perfectament el trànsit que generin els futurs equipaments. A més, com que les

activitats que es preveuen (congressos, visites d’escoles, etc.) seran complementàries

dels usos actuals però mai coincidents en el temps amb l’ús que requereix major

necessitat d’aparcament (Festival), l’aparcament actual pot absorbir perfectament les

necessitats derivades de les noves activitats. En tot cas, es podria plantejar una

modificació de la distribució de les places d’autocars, mantenint la superfície actual i en

funció de les previsions d’assistència estimades.

També seria positiu incloure un espai per aparcament de bicicletes tenint en compte

que és un espai força utilitzat per la pràctica esportiva tant a peu com en bicicleta.

Francisco Javier Rueda Miranda

Tècnic Mobilitat Count Transport

37

AN 3 ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIC

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE CAP ROIG

Palafrugell – Mont‐Ras

PAU MILLET LOPEZ XAVIER RAMONEDA PLANAS ________________________________________________________________ Novembre – Expedient 14615

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTIC – PEU DE CAP ROIG

IN. ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objecte de l’estudi

1.2. Antecedents

1.3. Marc legal

2.DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI

2.1. Descripció del lloc

2.2. Factors de visibilitat

3. PROPOSTA

3.1. Descripció de la proposta

3.2. Estat del planejament

3.3. Qualitat i Fragilitat paisatgística

4. CRITERIS D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC

4.1 Estratègia general d’integració paisatgística

4.2. Criteris i mesures d’integració

4.3. Anàlisi d’alternatives

4.4. Impacte paisatgístic

5.SÍNTESI

6. EQUIP REDACTOR

PLÀNOLS

01 Situació

02 Emplaçament: ortofotomapa

03 Planta d’ordenació

04 Conca visual potencial de l’àrea transformada

05 Seccions visuals

06 Propostes arquitectòniques

ANNEXES

01 Catàleg del paisatge de les comarques gironines


1.INTRODUCCIÓ 1.1. Objecte de l’estudi El present document es redacta amb la finalitat de considerar els efectes paisatgístics de les diferents actuacions proposades pel Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig pot produir en el seu entorn i d’exposar els criteris a adoptar per a la seva integració. La legislació vigent a Catalunya sobre paisatge determina que els estudis d’impacte i integració paisatgística són documents tècnics destinats a considerar les conseqüències que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració. En concret el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística, estableix la finalitat d’aquests estudis (art. 19), determina els supòsits en què es requereixen de forma prescriptiva (art. 20) i en descriu el contingut (art. 21). Segons l’article 20 de l’esmentat decret, és obligatori la redacció d’un Estudi d’Impacte i Integració Paisatgístic en aquelles actuacions, usos, activitats i noves construccions en sòl no urbanitzable. Per tant, el Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig, que te com a un dels principals objectius regular les noves construccions i activitats permeses en aquest àmbit, s’inclou en aquest supòsit. Quant a contingut, el present Estudi incorpora la documentació tècnica exigida en l’article 21 del Decret 343/2006:

‐ La descripció de l’estat del paisatge: principals components, valors paisatgístics, visibilitat i fragilitat del paisatge.

‐ Les característiques del projecte: emplaçament i inserció, documents que defineixen el projecte tals com alçats, seccions, plantes, volumetria, colors, materials i altres aspectes rellevants.

‐ Els criteris i mesures d’integració paisatgística: impactes potencials, anàlisi de les alternatives, justificació de la solució adoptada, descripció de les mesures adoptades per a la prevenció, correcció i compensació dels impactes.

Tal i com es demana en l’apartat 2 d’aquest article, l’estudi ha d’anar acompanyat dels documents gràfics necessaris que permetin visualitzar els impactes i les propostes d’integració del projecte en el paisatge, així com de la informació referida a l’estat del planejament en el qual s’insereix l’actuació. 1.2. Antecedents Cal fer esment que el present document, tot i només avaluar els possibles impactes paisatgístics de la proposta (i no considerar‐ne d’altres d’àmbit ambiental, ja que no és l’objecte d’aquest tipus d’estudi), ha tingut en compte alguns condicionants i observacions exposats en documentació prèvia de referència, en especial en els informes emesos per la Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA) dels Serveis Territorials de Girona de data 21/04/2017 (Document d’Abast d’Estudi Ambiental Estratègic de l’Avanç del Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig) i l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en relació al mateix document d’Avanç del PEU dels Jardins de Cap Roig, amb data 11/05/2017.


1.3. Marc legal La legislació de referència aplicable a l’objecte del present estudi es relaciona a continuació:

‐ Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000) ‐ Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (DOGC 4407) ‐ Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística (DOGC 4723)

‐ Decret Legislació 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme ‐ Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel

Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost ‐ Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme


‐

2.DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI 2.1. Descripció del lloc Els Jardins de Cap Roig, se situen al nord de l’espai natural Castell‐Cap Roig que, juntament amb el massís de les Gavarres (a l’oest) i les Muntanyes de Begur (al nord), configuren l’extrem septentrional de la serralada Litoral. El paratge, costaner i disposat al voltant d’un turó (Puig d’en Caixa), presenta les característiques típiques del paisatge de la Costa Brava, amb formacions i petites llengües rocoses de gran bellesa endinsant‐se en el mar.

Vista semi elevada de l’àmbit: des del sud (imatge superior) i des del nord (imatge inferior); s’observen el castell i l’espai destinat al Festival de Cap Roig i els aterrassaments destinats a gran part dels jardins.

La presencia dins l’àmbit de formacions forestals naturals, edificacions d’interès patrimonial, vegetació singular (jardí botànic), fons escènic sovint marí i de contrast i un grau d’antropització o freqüentació

Castell

GR 92 Esplanada del Festival

Cap Roig

Jardins

El Poblat

Castell

Esplanada del Festival

GR 92

Cap Roig

Cala d’en Massoni


humana controlat són aspectes que ens permeten valorar el paisatge dels Jardins de Cap Roig, en general, com d’alta qualitat. El grau d’antropització esmentat ve donat per les edificacions existents des de principis del segle XX i els usos associats. La petjada humana, però, degut al propi relleu i la vegetació boscosa que la filtra, s’observa més aviat des de l’interior de l’espai (jardins, camins, poblat, Torres) no manifestant‐se gairebé des de posicions més allunyades, on en contrast amb la zona urbanitzada limítrof del nord (urbanització el Golfet), presenta una gran naturalitat.

Ortofoto de l’àmbit del PEU, al sud de la imatge, i del gran contrast que suposa el sector urbanitzat (el Golfet), al nord d’aquest.

Sector nord dels Jardins, des d’una Torre de Guaita, sector de transició entre la formacions forestals i el Jardí.

Globalment i com a resum, els principals trets característics de l’àmbit són els següents: ‐ Paisatge forestal muntanyós i costaner, típic de la Costa Brava, associat a valors naturals i culturals

singulars. ‐ Parcialment antròpic, però ben integrat en el seu entorn natural. ‐ Paisatge d’amplitud molt variable (panoràmic, visió limitada o filtrada) depenent de la posició. ‐ Presència forta de l’element “flora” ja sigui natural o implantada (jardins) en combinació, en molts

sectors, amb edificacions d’interès patrimonial i l’element aigua en el fons escènic.


2.2. Factors de visibilitat

Metodologia Per l’estudi de visibilitat s’ha considerat un àmbit centrat en el lloc on es concentren les propostes d’edificacions, amb un radi màxim d’uns 1.850 m. Si bé es tracta d’una distància que es troba al límit de la possible visió, s’ha volgut forçar per tal de donar cabuda al possible anàlisi des d’alguns dels principals miradors de l’entorn costaner. L'estudi s'ha realitzat a diferents escales i nivells de detall i inclou bàsicament les següents fases:

1. Estudi de la conca visual potencial centrada en les noves edificacions de l’àmbit, sobre rasant i sota rasant però amb alguna façana exposada visualment.

2. Identificació de les zones de major visibilitat potencial i tria de punts d'observació rellevants, que permetin verificar les expectatives de la conca i fer les anàlisis posteriors.

3. Estudi complementari de la conca visual real centrada en cada punt d’observació i elaboració

de seccions visuals des d’aquests fins a l’àmbit d’estudi.

L’anàlisi es complementa amb les observacions directes fetes a camp per tal de corroborar i poder interpretar millor els resultats La base de treball per a l'establiment de perfils del terreny i el càlcul de conques visuals ha estat el Model d’Elevacions del Terreny de Catalunya 2 x2 metres (MET‐2) v1.0, editat pel l’ICGC, en base a les dades vol LidarCat. En concret els fulls 313‐102 i 313‐103, els quals s’han combinat durant l’anàlisi. S’han marcat els punts d’origen i mitjançant el programari ARCGIS Desktop 10.0 i l’extensió 3D Analyst, s’han calculat els perfils transversals, els quals han estat exportats a CAD i completats amb altres dades per a la seva interpretació. Per al càlcul de la conca visual, si bé s’ha procedit inicialment a considerar les diferents cobertes del terreny, en especial El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), finalment en l’anàlisi definitiu únicament s’han considerat com a barreres visuals reals els edificis, mentre que no s’ha considerat la vegetació, atenent a que el programari no és capaç de diferenciar entre la visibilitat a dins d’un bosc o a l’alçada de la copa dels arbres, fet que comportava força distorsions. Els atributs d’alçades donats han estat els següents:

Edificis i urbanitzacions=4m

Pels edificis singulars de l’àmbit, s’han tingut en compte les alçades reals (torre de vigilància, torres del

Castell, murs, cobertes).

Edificis proposats: s’han donat alçades reals als situats sobre rasant.

Conca visual potencial La conca visual potencial ve definida per la superfície de terreny que conté aquells punts des d'on teòricament pot ser visible l’àmbit del Pla, en aquest cas particularitzat al de les propostes de nova edificació. En aquest nivell no es té en compte la reducció de visibilitat que la distància o la vegetació forestal o arbrada existent puguin provocar (filtratge i apantallament visual).


En la imatge següent, els tons vermells indiquen les zones, des d’on potencialment pot ser vist l’àmbit d’estudi, que corresponen bàsicament zones d’altitud similar situades al nord i al sud oest i des de l’est, en aquest cas el mar, tal i com s’observa en la imatge següent.

Conca visual potencial de l’àmbit d’actuació

Aquest primer nivell d'anàlisi ens ha servit per acotar l'àrea de visibilitat i identificar les potencials zones o punts d'observació des dels quals l'actuació podria tenir cert impacte visual. Entre elles: ‐ Mirador de l’Ase, prop del Turó de Puig Morera (V1). ‐ Des del camí limítrof a l’àmbit, el GR‐92: s’han triat 2 punts d’observació, per possibilitat de permetre

visuals més properes. ‐ Des del mar (embarcació) ‐ Des del mirador Manuel de Juanola, en Calella de Palafrugell Característiques visuals a destacar

Com a principals podem destacar: ‐ Contrast cromàtic alt i variat; dins dels jardins i entorns immediats visió de multiplicitat de colors, a

causa de l’alta variabilitat d’espècies vegetals presents; en allunyar‐nos, predomini dels tons verdosos en contrast fort amb els blavosos (cel i mar) i terrossos o grisencs (sòls i roquissars).

‐ Paisatge tridimensional i complex, amb gran varietat de formes i volums, sobretot en l’entorn

immediat i proper.


‐ Conca visual d’amplitud variable i, en general, poc compacte, és a dir, el pas des d’un punt d’observació a un altre, relativament proper pot suposar una gran variació en l’extensió de l’àrea vista.

‐ Tipus d’observadors: la majoria corresponen als visitants diürns del jardí durant tot l’any; a l’estiu

l’afluència de visitants és massiva durant el Festival de Cap Roig, però es produeix de forma puntual i amb predomini de l’interval nocturn. Des de fora de l’àmbit i en posicions ja molt més allunyades els observadors són majoritàriament visitants (turistes) i senderistes, sent molt major la concentració en el terme municipal de Palafrugell (Calella de P.) que en el de Mont‐ras.

Contrasts cromàtic i formes variades en algunes de les visions des dels recorreguts del jardí


3.PROPOSTA

3.1. Descripció de la proposta

Situació actual

L’àmbit que pretén regular el PEU dels jardins de Cap Roig es correspon a la finca coneguda com a Jardí

Botànic del Castell de Cap Roig que ocupa una superfície de 20,47 ha, de les quals 10,59 ha es troben

situades en el terme municipal de Mont‐Ras i 9,88 ha en el terme municipal de Palafrugell. L’àmbit està

integrat pel jardí botànic i per diverses edificacions que estan en ús parcialment o només durant un

període de temps concret. Aquestes edificacions són el Castell, la Portalada, els equipaments i serveis

de l’escenari, la Tomba dels esposos Woevodsky (Terme municipal de Palafrugell) i el Poblat i

l’Embarcador i Barraca de la Cala Massoni (Terme municipal de Mont‐Ras). D’aquestes construccions,

el Castell, la Portalada, la Tomba i el Poblat estan catalogats com a BCIN, i l’Embarcador i Barraca de la

Cala Massoni estan catalogats com a BCIL. A dins de l`àmbit de Cap Roig també hi ha una pedrera,

utilitzada durant el procés de construcció d’alguna de les edificacions.

L’objectiu principal del PEU és la definició i regulació dels usos actuals i futurs en l’àmbit de la finca de

Cap Roig, per tal de preservar les seves característiques culturals, ecològiques i paisatgístiques. Aquests

usos futurs complementen i desenvolupen les determinacions establertes pel planejament vigent, tot

respectant sempre el principi general de conservació i difusió del seu patrimoni cultural i natural.

Aquest objectiu general es pot dividir en sis objectius principals:

‐ La conservació del patrimoni cultural així com la preservació de l’activitat cultural existent, ‐ Garantir la conservació i viabilitat dels jardins de Cap Roig i el manteniment del seu entorn natural, ‐ Definir nous usos possibles dins de l’àmbit, d’acord amb aquells permesos pel planejament vigent, ‐ Introduir nous equipaments que complementin les activitats culturals existents, ‐ Trencar amb l’estacionalitat d’ús de les actuals instal∙lacions, de manera que se’n garanteixi el seu

ús sostenible, ‐ Consolidar l’activitat del Festival de Cap Roig.

Davant la necessitat de consolidació i millora dels espais per a les activitats que s’hi desenvolupen, es

proposa la possibilitat d’ampliació de part d’aquestes construccions existents.


Plànol I‐05 ‐ Ordenació proposada a Cap Roig amb la ubicació dels àmbits d’actuació.


Ampliació de les instal∙lacions

El Pla proposa intervenció o l’ampliació de cinc dels àmbits ja existents, tal com indica el plànol I‐04 i

I‐05 de la documentació gràfica.

Jardí botànic

Les intervencions en el Jardins van dirigides a mantenir l’arbrat existent i la vegetació ordenada

de la part visitable, i al mateix temps recuperar espècies originàries i controlar i corregir

l’expansió d’espècies al∙lòctones invasores.

Castell

Es proposa la construcció d’un auditori amb capacitat per a 200 persones ubicat en planta

soterrani sota la rasant de la actual plaça i connectat amb el Castell, per tal de convertir‐lo en

un centre de congressos i reunions. També es proposa la ubicació d’un espai polivalent en el

costat nord‐est del Castell, també sota la rasant ja que substitueix el volum de les actuals

terrasses en aquell sector.

Actual pedrera

La proposta d’intervenció va dirigida a la restauració topogràfica i paisatgística de l’antiga

pedrera de Cap Roig, per tal d’integrar‐la en el seu entorn i eliminar l’actual ferida visual. En el

seu volum interior s’hi ubica un petit equipament mediambiental que complementi l’activitat

dels jardins en l’àmbit de la formació i investigació.

Poblat

Es planteja la seva ampliació en un 20% de la seva superfície, segons determina el planejament

vigent i que recull el PEU, per tal de complementar els sues usos actuals. Aquesta ampliació es

planteja unitària i a continuació del conjunt edificat (en substitució d’unes construccions

existents), de manera que s’entén com una extensió del mateix.

Embarcador i Barraca de Cala Massoni

Es proposa la restauració de l’edificació actual amb la possibilitat, segons ja recull el

planejament existent, d’ampliar‐ne la superfície en un 20%.

Relació de superfícies construïdes actuals

Codi Nom de l'espai Superfície

AP Poblat 1201,57 m2

EC Castell 2132,77 m2

EMB Embarcador 112,60 m2


Relació de superfícies construïdes ampliades

Codi Nom de l'espai Superfície

àmbit

Superfície

ampliació

AP Poblat AP 1 338,10 m2 239,83 m2

EC Entorn Castell AU 525,31 m2 424,67 m2

EP 248,77 m2 384,22 m2

EM Equipament

mediambiental

EM 550,07 m2 274,80 m²

EMB Embarcador EMB 112,60 m2 ‐

Tipologia constructiva i normativa edificatoria Poblat Tenint en compte les Normes Subsidiàries de Mont‐Ras, el Pla estableix que l’ampliació màxima permesa serà del 20% de la superfície construïda del Poblat actualment. Les noves edificacions tindran una profunditat màxima edificable de 9 metres i una alçada reguladora màxima de 6,5 metres. Quan a materials i formes arquitectòniques, les noves edificacions tindran la mateixa estètica que les construccions actuals del poblat. Els paraments verticals hauran d’estar acabats amb arrebossat i pintat de blanc, amb cobertes de teula àrab envellida amb un pendent de 20° i les obertures en façana hauran de ser de proporcions i materials semblants a les de la resta d’edificacions del conjunt.

Plànol AP‐06 – Normativa de l’ampliació del Poblat


Imatges actuals del Poblat

Equipament mediambiental La normativa per la construcció en l’àmbit de la pedrera estableix que els possibles forjats s’han de disposar creant terrasses seguint el perfil de la topografia restituïda que els hi pertoca, amb un oscil∙lació de +/‐ 1 metre. Aquestes terrasses hauran de ser horitzontals i enjardinades, per tal d’integrar‐les topogràficament i paisatgística. Els murs verticals tindran una alçada màxima de 2,5 metres i d’estar construïts amb pedra del lloc, de manera que imitin la imatge dels murs de pedra existents en l’àmbit dels jardins. No es permeten obertures en aquests murs, però si que se’n permeten en els plans horitzontals, per tal d’il∙luminar zenitalment l’interior de l’equipament. Entorn Castell Les condicions per a la construcció de l’auditori i de l’espai polivalent estableixen una rasant màxima de coberta: en el cas de l’auditori és la rasant actual de la plaça del Castell i en el cas de l’espai polivalent és la cota 84,6 m. A més en el cas de l’auditori, s’hauran de mantenir o reproduir els murs perimetrals existents, amb la possibilitat d’obrir‐hi obertures. En el cas de l’equipament polivalent, que ha d’actuar com a edifici sòcol sense tapar els murs del castell, es permet la utilització de panys vidriats en façana, sempre hi quan tinguin algun element al seu davant que actuï com a filtre.


Plànols EC‐07 i EC‐09 – Normativa de l’entorn del Castell

Imatges de l’entorn del Castell – Esplanada del Festival i terrassa nord

3.2. Estat del planejament

Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell, aprovat definitivament en data 22 de gener de 2015. L’àmbit d’estudi es troba en Sòl No Urbanitzable qualificat com a Sistema d’Espais Lliures ‐ Parcs Territorials (Clau V1) i Protecció Sectorial PEIN (Clau N3 PEIN).


Font: Qualificació del Sòl No Urbanitzable POUM Palafrugell

Com s’observa en la imatge, el POUM també qualifica algunes sub‐zones al nord‐oest com a N3C1a i la resta de zones al nord de l’àmbit com a Sòl Urbà. La franja més propera al mar està qualificada com a Sistema Costaner (SC). L’article 87 de les normes urbanístiques regulen les condicions d’ús i d’ordenació del sistema de Parcs Territorials (Clau V1): Article 87. Regim General. Condicions d’ús i d’ordenació [...] 2.En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest POUM, s’elaborarà un pla especial corresponent al parc territorial identificat en aquestes Normes, amb la finalitat de preservar i conservar les seves característiques ecològiques, paisatgístiques i arqueològiques i ordenar adequadament el seu ús d’esbarjo i lliure. [...] 5. Ús dominant: lleure i ambiental, d’acord amb el que estableix l’article 312 d’aquestes Normes. 6. Usos compatibles: educatiu i cultural

‐S’admeten aquests usos sempre i quan siguin activitats compatibles amb els objectius del sistema i complementàries de l’ús d’esbarjo i lleure, i de la protecció i promoció de la natura i el medi ambient. ‐ S’admeten usos esportius que es desenvolupin a l’aire lliure.

7. L’ampliació o la restricció dels usos compatibles i la determinació del règim de la titularitat es regularà mitjançant l’elaboració d’un pla especial. 8. Mentre no es redactin els corresponents plans especials, en els sòls qualificats de sistema d’espais de parcs territorials no s’admetrà cap tipus de construcció nova. [...] 9. En els sòls qualificats de sistema de parcs territorials no s’admetrà l’obertura de nous camins ni accessos, i els existents hauran de ser urbanitzats conforme a la seva condició d’espais de protecció paisatgística. [...]


Article 312. Lleure i ambiental 2.Ambiental (ecològic, paisatgístic, fluvial, marítim, etc.) Comprèn aquelles activitats dirigides a la preservació d’espais no edificats, a la defensa i potenciació de la diversitat biològica i conservació del patrimoni natural del municipi, o de determinats hàbitats naturals d’interès, la protecció de conques hidrogràfiques i a la intervenció i gestió del paisatge. Normes Subsidiàries de Mont‐Ras (NNSS) Segons la classificació del sòl de les Normes Subsidiàries de Mont‐Ras, l’àmbit d’estudi està classificat com a Sòl No Urbanitzable i qualificada com a forestal.

Article 3.5.7. Edificis actualment existents en sòl no urbanitzable No es podran autoritzar obres que representin un augment de l’edificació superior al 20% de l’obra existent, així com alçades superiors a les construïdes a cada edifici, sense superar 7,5 m. Es seguirà el mateix estil de la construcció existent. Article 3.5.9. Disposicions comunes de les edificacions per a tots els usos (versió aprovada el 26 de març de 2003, text refós de 3 de novembre de 2014) Les edificacions noves es realitzaran d’acord amb les exigències del paisatge, prohibint‐se edificacions en les divisions i punts culminants. Es prohibeixen de manera especial, l’obra sense revestir, exceptuant la pedra. Les obres de reforma es realitzaran procurant conservar tots els elements arquitectònics que donin caràcter a l’edifici. Com a norma general, es donarà la màxima simplicitat a tos els elements de coronació, decoratius i accessoris de l’edificació. Quant als colors i façanes, s’evitaran els vius, utilitzant‐se colors neutres, segons les gammes dominants de l’entorn. Les cobertes seran de teula àrab, amb pendent màxima del 30% a dos a més vessants, de color local. Exceptuant les edificacions situades en la zona de nucli antic, la resta podran tenir el 15% de la superfície de coberta plana amb un màxim de 10,00 m², separada 3,00 m de la façana i 1,00 m de veïns com a mínim. Es podran aprofitar els sota coberta amb un màxim del 33% de la planta utilitzant el terç central de l’edificació i dintre de l’envolvent uniforme del teulat, aixecant un màxim de 30 cm el sota teula al seu arrencament respecte a l’últim forjat. Aquest espai serà vinculat a l’habitatge, no comptabilitzant com a edificabilitat. L’alçada màxima lliure d’aquest espai serà de 2,80 m. Pla director urbanístic del sistema costaner I (PDUSC‐I), aprovat definitivament el 25/05/2005 per la DGU. El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) té com a objectiu, entre d’altres, la preservació dels sols que encara no han estat urbanitzats significativament (sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat) en una franja de 500 m al llarg de la línia de la costa. L’àmbit d’estudi està classificat com a Sòl no urbanitzable costaner PEIN (Clau NU‐CPEIN) i en la Unitat Territorial de Regulació Costanera Especial (UTR‐CE) 051 PEIN “Muntanyes de Begur”


Font: Plànol 08 Règim urbanístic del sòl PDUSC

Entre els objectius es troben (Capítol I, Article I, Apartat 2) a) Generals Identificar els espais costaners que no han sofert un procés de transformació urbanística, classificats pel planejament vigent com a sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable, i preservar‐lo de la seva transformació i desenvolupament urbà, [...] b) Particulars

‐ Impedir‐la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors i els del sistema costaner.

‐ Protegir els valors dels espais costaners: ambientals, paisatgístics, culturals, científics, agrícoles, forestals, ramaders o per raó de llurs riqueses naturals.

[...] ‐ Millorar la qualitat de vida per raó de la funcionalitat dels espais costaners com àmbits

d’interrelació entre la societat i la natura: des del manteniment d’un recurs turístic bàsic i des del recolzament de la biodiversitat, en connectar els espais de l’interior amb els del litoral.

Pla Territorial Parcial de les comarques gironines (PTPCG) i Catàleg del Paisatge El Pla estableix estratègies de desenvolupament urbanístic relatives als espais oberts, assentaments urbans i a les infraestructures de mobilitat. Mitjançant la definició del Sistema d’espais oberts, assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar‐ne negativament els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics.


Dins del Sistema d’espais oberts, l’àmbit es localitza en Sòl de protecció especial, que comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori, amb els seus diferents caràcters i funcions. Segons el Catàleg, la zona s’ubica en la unitat 7 Costa Brava

Unitat 7 Costa Brava

Pàg. 132: … La seva situació, al cap Roig, ha ajudat a mantenir els valors del litoral de la Costa Brava, ja que s’han preservat els penya‐segats i les pinedes de la franja litoral. Per altra banda, aquest espai té un gran valor social i pedagògic, permet conèixer una gran quantitat d’espècies de flora i en seu interior s’hi celebren exposicions, majoritàriament d’escultures, i concerts.

Pla Especial de Castell‐Cap Roig (PECR)

...La finalitat d'aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l'espai, d'acord amb els objectius generals establerts pel Pla d'espais d'interès natural, la Llei 12/1985, d'espais naturals, i els que específicament estableix el propi Pla especial. En concret, es consideren aquells elements naturals més excepcionals que se situen en aquest espai i són poc representats a la resta del territori català, així com aquells elements que són representatius dels ecosistemes la Serralada Litoral Catalana septentrional. Al mateix temps, es permet i es fomenta l'evolució dels sistemes naturals actuals cap a estats més favorables de conservació.

El Pla divideix el seu àmbit en 7 zones, que per al present P.E.U. es corresponen amb les que s’indiquen a continuació:

Font: plànol d’ordenació del PE de protecció del medi natural i del paisatge de Castell‐Cap Roig. En vermell, àmbit del PEU Jardins de Cap Roig

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner I (PDUSC‐I)

Els PDUSC (I i II) tenen com a finalitat la protecció dels espais oberts litorals situats a menys de 500 m de la costa. Regulen dos classes de sòl: l'urbanitzable i el no urbanitzable. L’àmbit d’estudi es troba afectat pel PDUSC I, que a més de protegir un total de 23.500


ha costaneres de SNU i sòl urbanitzable no delimitat, preveu la creació d’un fons per a intervencions paisatgístiques que preservin el medi litoral i en fomentin el seu ús social. L’àmbit del PEU Jardins de Cap Roig es situa en la franja de 500 m de protecció del Pla ampliada, concretament en la categoria i subcategoria de SNU costaner inclòs en el PEIN (NU‐CPEIN), i en la Unitat Territorial de Regulació del sòl costaner especial (UTR‐CE) 061 PEIN Muntanyes de Begur. Les seves determinacions estan ja recollides en el PTP de les Comarques Gironines, així com en el POUM de Palafrugell. 3.3. Qualitat i Fragilitat paisatgística La presencia dins l’àmbit de formacions forestals naturals, edificacions d’interès patrimonial, vegetació singular (jardí botànic), fons escènic natural i de contrast i un grau d’antropització o freqüentació humana controlat són valoracions de diferents paràmetres que ens permeten definir el paisatge dels Jardins de Cap Roig, en general, com d’alta qualitat. Tot i això, aquesta valoració disminueix sensiblement al sud del jardí, en les zones forestals amb forta presència de vegetació invasora, sobretot en les observacions de l’entorn immediat i proper. Quant a fragilitat o grau de vulnerabilitat visual, la podem definir com a moderadament baixa i variable segons el lloc. En general, són les posicions o indrets més elevats els que presenten la major vulnerabilitat, tot i que la vegetació, sovint filtra o, fins i tot, oculta moltes de les visions. Vista parcial del nord de l’àmbit, des del mirador Manuel Juanola de Calella de Palafrugell (aprox. a 1,3 Km). Dins de l’àmbit,

situat al fons escènic (en 2n terme) només s’observen, amb dificultat (fletxes vermelles), el cimbori del castell i un dels torricons de la portalada d’entrada (les Torres).

Esq.: vista del sector oest de l’àmbit, des del mirador de Roques d’Ase, prop del Puig Morera (Mont‐ras) i situat a uns 0,5 Km: s’observa, amb dificultat, la Torre de guaita al Puig d’en Caixa; centre: detall ampliat; dreta: vista des del GR‐92, al límit

de la finca: s’observa la Torre i davant aquesta, entre l’arbrat, alguna edificació del Poblat.


4.CRITERIS D’INTEGRACIÓ I IMPACTE PAISATGÍSTIC

4.1. Estratègia general d’integració paisatgística

L’estratègia general d’integració de les diferents actuacions que proposa el PEU es basa en integrar

els nous elements de la manera més respectuosa possible en el seu context paisatgístic, de forma que

es minimitzi el màxim la seva exposició visual. Per tal d’assolir aquest objectiu s’estableix una doble

estratègia: per una banda la majoria d’actuacions es desenvolupen sota rasant, fent que aquestes

quedin ocultes totalment o parcial, i, per l’altra, intentar que els diferents elements o cossos visibles

es mimetitzin en el seu entorn, de manera que no es puguin apreciar com a noves intervencions.

Com a conseqüència de les particularitats de cada una de les intervencions recollides pel Pla,

aquestes adoptaran estratègies particulars diverses en funció de la topografia, entorn immediat,

programa o requeriments a què han de respondre o altres criteris ambientals. En tots els casos s’ha

fet un esforç per reduir el màxim l’ocupació en planta de les noves construccions, així com per

optimitzar les superfícies construïdes, de manera que les noves intervencions siguin el màxim de

curoses amb l’entorn topogràfic i vegetal de l’àmbit dels jardins.

En tots els casos també s’han utilitzat recursos paisatgístics i constructius autòctons, com els murs de

pedra seca o les construccions tradicionals mediterrànies ja presents en tot l’àmbit de Cap Roig, per

tal de reduir l’impacte visual dels nous elements.

4.2. Criteris i mesures d’integració

Seguint les estratègies descrites anteriorment, la proposta d’ordenació s’ha basat en criteris, que si

bé comparteixen la mateixa estratègia general, s’ajusten a cada una de les intervencions, de manera

que reconeixen la seva casuística particular i permeten donar una millor resposta adaptada a cada

cas.

1. Relació amb la topografia existent

Un dels principals criteris d’integració paisatgística és la ubicació dels nous equipaments,

sempre que això sigui possible, sota rasant. D’aquesta manera no es creen noves volumetries

que impactin sobre l’entorn natural o sobre l’edificació existent, ja que la majoria tenen algun

grau de protecció patrimonial. En tots els casos es restitueix la topografia prèvia, per tal de

minimitzar el seu impacte visual.

Un cas especial és el de l’antiga pedrera, on l’actuació principal és la pròpia restitució

topografia per tal de corregir l’impacte que genera el buit existent.


Plànol EM‐01 i EC‐01: s’observa la integració topogràfica de les construccions sota

la rasant actual del terreny de manera que la seva exposició és mínima o

imperceptible.

2. Ubicació en zones menys exposades per l’edificació sobre rasant

En el cas de l’ampliació del Poblat, que és la única construcció sobre rasant de tot el conjunt

de propostes que recull el PEU, s’ha ubicat en un àmbit amb poca exposició visual. Aquesta

posició apartada respecte els principals camins i respecte la part central dels jardins

minimitza els possibles efectes visuals negatius. L’anàlisi de conques visuals demostra que en

aquest cas, l’edifici només és visible parcialment des de sectors molt determinats. A aquest

efectes, s’adoptaran altres mesures d’integració i ocultació (veure apartat 5)


Plànol de conca visual on s’observa la visibilitat molt limitada de l’ampliació del

Poblat com a conseqüència de la seva ubicació. Aquest impacte visual mínim pot

ser, a més, modulat, tal i com s’explica en l’apartat 5 dels criteris i mesures

d’integració paisatgística.

3. Mimetització amb l’entorn. Entorn natural

Aquells equipaments que es col∙loquen sota rasant disposen de cobertes o terrasses enjardinades

que permeten la implantació de vegetació arbustiva autòctona de la zona. Aquesta estratègia no

només ajuda a integrar les construccions en la topografia i limitar‐ne el seu impacte visual, sinó

que a més representen una millora en la diversitat paisatgística de l’àmbit.

En el cas de la pedrera, la restauració topogràfica restitueix la topografia anterior a l’excavació,

de manera que es repara la discontinuïtat topogràfica existent. Per tal de consolidar‐la, aquest

s’estructura en un seguit de terrasses organitzades per murs de pedra, imitant els murs que ja

existeixen en tot l’àmbit del jardins i que són característics de l’Empordà. La implantació de

vegetació autòctona permet, a la vegada, eliminar les espècies al∙lòctones invasores que ja s’han

detectat en aquest àmbit.

4. Mimetització amb l’entorn. Entorn construït

En el cas de l’ampliació del poblat, l’estratègia es basa en imitar l’estètica i les tipologies

constructives de les edificacions existents, que són aquelles pròpies de la construcció tradicional


de la zona. Aquest fet, juntament amb la seva ubicació com a extensió en continuïtat del poblat,

en redueix l’impacte visual i n’afavoreix la integració en el seu entorn construït.

Materials

La nova edificació adopta la tecnologia constructiva de les edificacions veïnes i els seus materials.

D’acord amb això, els murs són arrebossats i pintats de blanc; i s’utilitza teula àrab envellida per

la coberta, que és a dues aigües.

Obertures

Les obertures de la nova edificació tenen les mateixes proporcions que les de les altres

construccions, fet que ajuda a que tots els volums utilitzin el mateix llenguatge arquitectònic i el

resultat sigui homogeni.

5. Ocultació amb filtres vegetals

Existeixen en l’àmbit dels jardins exemples de masses arbòries o arbustives plantades per tal

d’ocultar o filtrar alguna de les construccions existents. Sobretot són utilitzades per controlar les

visuals des de l’exterior dels jardins. Es proposa adoptar aquesta estratègia en aquells punts que,

segons l’anàlisi de les conques visuals, quedin més exposades dels equipaments proposats pel

PEU.

També s’utilitzen altres filtres vegetals incorporats en les solucions arquitectòniques, en aquells

casos en que s’hagin d’ocultar paraments vidriats, com és el cas de l’Equipament Polivalent.

4.3. Anàlisi d’alternatives

En els apartats anteriors es justifica les decisions preses d’acord amb els criteris d’integració

paisatgística que s’han establert. És per aquest motiu que no s’han plantejat alternatives reals i

comparables, més enllà de l’alternativa 0 corresponent a mantenir la situació actual. Per les pròpies

característiques del lloc i de les intervencions proposades, s’ha optat sempre per les opcions de

menys consum de sòl i menys impacte visual i paisatgístic; i en la majoria dels casos s’aprofiten les

actuacions per afavorir la continuïtat paisatgística (incorporant vegetació o restituint topografia).


4.4. Impacte Paisatgístic Valorant els criteris i mesures adoptades en la definició de la proposta en relació a les estratègies d’integració paisatgística, s’observa com el seu impacte serà molt reduït. Les afectacions a l’arbrat o vegetació existents seran mínimes, ja que no es produiran tales ni desbrossaments. En fase d’obra, els moviments de terres seran puntuals, amb excepció del corresponent a la construcció de l’auditori. En aquest sentit, l’Estudi d’Impacte Estratègic ja defineix un seguit de mesures a tenir en consideració durant el procés d’obra per tal de garantir la mínima repercussió i la correcta gestió del volum de terres extretes. La ubicació de les diferents intervencions sota rasant o en zones poc exposades, minimitzen la seva presencia i per tant el seu impacte visual en el paisatge. La restitució topogràfic i paisatgística de l’antiga pedrera suposa un impacte paisatgístic positiu, ja que s’elimina la ferida existent en el territori i visible des de diversos punts. A més, la intervenció en aquest sector s’aprofita per eliminar les espècies vegetals al∙lòctones invasores, que ja han començat a colonitzar l’àmbit, i s’introdueixen espècies autòctones per reforçar la riquesa i diversitat natural. Amb tot allò exposat, el desenvolupament de la proposta fa preveure un impacte paisatgístic que en fase d’execució pot ser moderat, però que globalment i en la fase d’entrada en servei de les noves activitats es valora com a compatible. En aquest sentit, cal entendre l’àmbit de Cap Roig com un espai altament antropitzat des de la seva creació, però amb la capacitat de conservar un gran interès i diversitat ambiental. Les noves intervencions recullen aquest esperit, ja que demostren la mateixa sensibilitat en la seva relació amb l’entorn natural existent.


5. SINTESI L’àmbit d’estudi es situa entre els termes municipals de Palafrugell i Mont‐ràs, limita al nord amb Calella de Palafrugell i forma part en l’espai natural protegit de Castell‐Cap Roig. La finca té una superfície de 20,49 hectàrees, de les quals 9,88 ha corresponen al terme de Palafrugell i 10,61 ha al terme de Mont‐ràs. En ambdós casos, la superfície està classificada com a sòl no urbanitzable. Dins de l’àmbit s’hi ubica el jardí botànic de Cap Roig, que ocupa un 14,5% de la superfície de la finca i del qual formen part les úniques construccions existents. En els mesos d’estiu té lloc el Festival de música dels Jardins de Cap Roig. El Pla Especial té com a objectius garantir la conservació i viabilitat dels jardins i les activitats culturals actuals, així com definir els possibles nous usos, permesos segons el planejament vigent, i que complementen els actuals. L’estratègia general seguida alhora de definir les diferents actuacions es basa inserció dels nous equipaments en el context paisatgístic existent d ela manera més respectuosa possible. Per tal d’assolir aquest objectiu s’han definit els següents criteris i mesures:

‐ Ubicació sota rasant de la majoria de nous equipaments i restitució de les topografies originals

‐ Ubicació en zones menys exposades per l’edificació sobre rasant

‐ Mimetització amb l’entorn natural a partir de terrasses vegetades i utilització d’elements

constructius existents

‐ Mimetització amb l’entorn construït existent en aquell cas en què l’edificació és sobre rasant, perquè d’aquesta manera no es percebi com una nova intervenció

‐ Ocultació amb filtres vegetals, ja sigui masses arbrades o elements arquitectònics amb vegetació

A nivell global, la proposta d’ordenació plantejada pel Pla ha tingut en compte els condicionants paisatgístics del planejament actual i s’ajusta a les consideracions proposades per l’informe de l’OTAA. Com a conclusió final, tant per les característiques de l’entorn, així com pel tipus d’intervencions proposades pel Pla (tenint en compte els criteris d’integració paisatgística exposats), l’impacte paisatgístic dels futurs equipaments dels Jardins de Cap Roig es valoren com a compatibles.


6.EQUP REDACTOR Mirag Arquitectura i Gestió Pau Millet López, arquitecte Xavier Ramoneda Planas, arquitecte Xavier Creus Soler, arquitecte Cave Terram SLU Lluïsa Presmanes Rivas, biòloga Ximena Astaburuaga, arquitecta

an 2 estudi de mobilitat - ddgi.cat jardins cr per web/15 mobilitat... · que és un espai força...

Documents