anÀlisi toxicolÒgic del cabell humÀ treball … · irreversibles que afecten la salut ±física...
TRANSCRIPT
TREBALL
DE
RECERCA
ANÀLISI TOXICOLÒGIC DEL CABELL HUMÀ. TRANSFERÈNCIA DE METIL MERCURI,
ADQUIRIT PEL CONSUM DE PEIX, ENTRE DONES EMBARASSADES I ELS SEUS FETUS.
Judit Alòs Mairal
B2A
Tutora: Montse Ongay
12.01.16
ABSTRACT
Partint del coneixement actual sobre la presència de metil mercuri en la cadena
alimentària marina i la seva potencial neurotoxicitat als humans a través de la seva
des i el
seu pas als fetus, que poden ser especialment susceptibles als seus efectes en trobar-se
mares, per ser analitzades i quantificar la concentració de mercuri, relacionant-les amb
proporcionals a les presents en les seves mares, demostrant una transferè
tòxic a través de la barrera placentària.
Based on current knowledge about the presence of methyl mercury in the marine food
chain and its potential neurotoxicity to the human being through its ingestion, an
investigation has been designed to detect the presence of this metal in pregnant women
and their fetus, which may be especially sensitive to its effects during their development
period. Scalp hair samples were collected from 17 newborns and their mothers, to
regular fish
intake throughout pregnancy. Statistical data showed that methyl mercury
concentrations in newborn wer , demonstrating the
crossing of this toxic through the placental barrier.
86
ÍNDEX
AGRAÏMENTS 1
INTRODUCCIÓ 2
PART TEÒRICA
4
2. EL MERCURI 8
2.1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................. 8
2.2 FORMES QUÍMIQUES ................................................................................. 8
2.3 TOXICITAT ................................................................................................... 9
2.4 FONTS I MOBILITZACIÓ EN EL MEDI AMBIENT ................................. 10
3. EFECTES DE LA INTOXICACIÓ PER MERCURI 12
3.1 INTOXICACIÓ MERCURI ELEMENTAL.................................................. 13
3.1.1 elemental ...................................................... 13
3.1.2 Exposició aguda ........................................................................................... 13
3.1.3 Exposició crònica ......................................................................................... 14
3.2 INTOXICACIÓ MERCURI INORGÀNIC ................................................... 15
3.2.1 ....................................................... 15
3.2.2 Exposició aguda ........................................................................................... 15
3.2.3 Exposició crònica ......................................................................................... 16
3.3 INTOXICACIÓ MERCURI ORGÀNIC (MeHg) .......................................... 17
3.3.1 .......................................................... 17
3.3.2 .......................................................... 17
3.3.3 Toxicocinètica del metil mercuri ................................................................. 19
87
3.3.4 Exposició aguda ........................................................................................... 20
3.3.5 Exposició crònica ......................................................................................... 20
21
4.1 LA PLACENTA ........................................................................................... 22
4.2 EXPOSICIÓ FETAL .................................................................................... 23
4.3 .......... 23
4.3.1 -3............................................................... 24
4.3.1.1 Efectes dels Omega-3 en el desenvolupament dels infants 25
4.3.2 Exposició al metil mercuri a partir del consum de peix............................. 25
5. PER DEL CABELL? 27
5.1 PARTS DEL CABELL ................................................................................. 29
5.1.1 Part interna del cabell ................................................................................... 29
5.1.2 Part externa del cabell .................................................................................. 30
5.2 COMPOSICIÓ DEL CABELL ..................................................................... 30
5.3 ....................................................... 31
5.3.1 Influència del tractament cosmètic .............................................................. 32
5.4 CREIXEMENT DEL CABELL .................................................................... 33
5.5 AVANTATGES DE L'ANÀLISI DEL CABELL.......................................... 35
PART PRÀCTICA
1. OBJECTIUS .......................................................................................................... 36
2. HIPÒTESI ............................................................................................................. 37
3. MÈTODE DE TREBALL ..................................................................................... 38
3.1 MATERIAL I MÈTODE .............................................................................. 40
3.2 ANÀLISI DE MOSTRES ............................................................................. 42
88
3.3 RECOPILACIÓ DE DADES OBTINGUDES .............................................. 45
4. ANÀLISI DELS RESULTATS 46
4.1 HIPÒTESI I: ................................................................................................. 47
4.2 HIPÒTESI II:................................................................................................ 50
4.3 HIPÒTESI III: .............................................................................................. 53
5. ENQUESTA 56
5.1 ANÀLISI DELS RESULTATS..................................................................... 56
CONCLUSIONS 63
FONTS D'INFORMACIÓ 65
GLOSSARI 69
ANNEXOS 73
1
AGRAÏMENTS
meva tutora, la Montse Ongay
, que en tot moment ha confiat en
mi i en aquest treball, el qual en certs moments ha semblat impossible de poder
realitzar, per que no em dónes per vençuda
i busqués totes les maneres possibles per fer-
entífic titular
Barcelona, que des de bon principi va mostrar interès pel meu treball i em va oferir la
seva col·laboració, possibilitant- el cabell al seu
del CSIC
fes una aprovació favorable del meu
estudi.
donat totes aquelles
persones que han participat activament en el meu treball: a totes les mares que es van
oferir a participar i van facilitar-me les mostres de cabell i a totes aquelles persones que
van respondre el qüestionari en línia sobre la contaminació en la nostra dieta. No hagués
aconseguit la seva ajuda sense la complicitat de la Núria Carreras, ginecòloga de
Manel Fernàndez, fotògraf
re Alba per a la Lactància Materna,
que em vam facilitar el posar-me en contacte amb aquestes mares.
No vull oblidar-
fent possible que es
completés com jo desitjava.
2
INTRODUCCIÓ
El desenvolupament industrial i les millores en la qualitat de vida gràcies als actuals
avenços tecnològics i científics ens ha aportat molts beneficis pel que fa a qualitat de
vida, però alhora també més riscos de contaminació que poden arribar a ser perjudicials
per a la humanitat. Als inicis de la industrialització no es van tenir en compte aquests
riscos i, malgrat que actualment cada cop hi ha més consciència social referent a aquest
problema, és difícil arribar a acords entre les societats desenvolupades per disminuir
emissió de materials tòxics al medi ambient. Hem de tenir en compte que també hi ha
unes emissions naturals de substàncies químiques i radiacions procedents dels minerals
Conseqüentment, en l actualitat el
viure.
É
irreversibles que afecten la salut física o psíquica- dels humans de per vida,
especialment en el període de creixement i durant la infància. Són moixament coneguts
els efectes evidents
n haver conseqüències en els
p. ex: menor pes i talla,
major incidència de tumors,...).
nascuts a les àrees amb radiació tenien un baix quocient intel·lectual, alteracions
hormonals importants i taxes elevades de càncer de tiroides. El vessament de tones de
mercuri a Minamata (Japó) durant els anys 50, va causar paràlisi cerebral congènita,
discapacitat intel·lectual i demència, entre altres, als afectats. Tots són casos extrems,
elements tòxics di
anys de vida tenen efectes de per vida en la salut.1
t els seus efectes
tòxics en diverses espècies. Concretament el metil mercuri, la forma més tòxica del
mercuri, pot causar danys neurològics severs en humans i animals.
1 ESKENAZI B, YOUNG JG, et al. Association between in utero organophosphate pesticide exposure and
abnormal reflexes in neonates. Neurotoxicology. 2005 Mar;26(2):199-209.
3
En aquest treball estudiaré conceptes referents als efectes del mercuri en el nostre cos, la
seva presència en el medi, de quina manera arriba aquest tòxic al nostre organisme i
com quantifica
treball serà analitzar la transmissió del mercuri de mares a fills
detectant e , poc després del part, utilitzant
dels seus cabells, que és un mètode fi exposició al
mercuri durant un període de temps. Paral·lelament, realitzaré una enquesta per valorar
la sensibilització de la població envers la presència de contaminació per metalls pesants,
en concret de mercuri, en la nostra dieta.
4
1
AL LLARG DE LA HISTÒRIA
i
presenta una densitat molt elevada, de 13,5g/cm3, més alta fins i tot que la del ferro o la
del plom. En comparació amb altres metalls no és un bon conductor de la calor, però si
electricitat. És un metall amb una aparença platejada, i per això, el filòsof grec
Aristòtil el va anomenar hydragyros
sembla plata fluida. El seu símbol químic és Hg, que prové de la paraula llatina
hydragyrum, una adaptaci encara és present en
algunes llengües; també és conegut
com a quicksilver i en alemany es diu quecksilber
respectius idiomes. É
20,59.
El mercuri es coneix des de fa molt de temps, i per això no en sabem el nom del
(mineral compost de sulfur de mercuri) com un pigment per a tintes vermelles. També
era conegut pel hindús abans de 2000 aC i va ser trobat en tubs a
tombes egípcies que daten de 1500 aC2. Els grecs usaven mercuri per
a fabricar ungüents i els romans el van utilitzar per fabricar
cosmètics... malauradament per aquells que els consumien.
Tenim constància de interès que tenia per als alquimistes, que el
consideraven un element bàsic, present a tots els metalls, i per això
creien que era essencial per assolir un dels seus objectius: la
transmutació dels metalls en or. Això va provocar que , tot
i que els alquimistes no ho van aconseguir mai, ni utilitzant el mercuri ni amb cap altra
substància.
2 THOMAS W.CLARKSON, JAYESH B, VYAS, NAZZARENO BALLATORI. Mechanisms of Mercury Disposition
in the Body. Am. J. Ind. Med. 50:757-764, 2007.
El mercuri és un
dels elements
que té un
símbol alquímic
5
El cinabri (HgS), que com a pigment i cosmètic, fou
un mineral molt preuat en les mines que vien explotat, i ho continuen sent, des de fa
més de 2.000 anys com succeeix a la vessant de Amazones.
Paracels fou un famós metge i alquimista suís del segle XVI que va descobrir les
propietats del mercuri per combatre la sífilis
metall en els seus pacients els enverinava i causava la seva mort i va pronunciar la frase
cèlebre:
Alle Dinge sind ein Gift und nichts ist ohne Gift. Allein die Dosis macht, daß ein Ding
kein Gift ist.
("Tot és verí, res és sense verí. Només la dosi fa el verí"), que avui dia és un dels
principis fonamentals en la toxicologia.3
3 GOLDWATER L. Mercury: A history of quiksilver. Baltimore, MD: York Press. 1972
Vinyeta que representa situacions al
estat en contacte amb el mercuri4.
6
Els compostos de mercuri han estat utilitzats com a antisèptics i com a conservants. A
partir del segle XVI aquest metall va esdevenir essencial per a uns altres usos, com en la
fabricació de baròmetres i termòmetres que van permetre realitzar mesures cada vegada
més precises de les condicions meteorològiques, al mateix temps que permetien
conèixer la temperatura corporal i relacionar-la
Les amalgames de mercuri, plata, coure i altres metalls, van esdevenir la base dels
empastaments dentals que van començar al segle XIX. I a l'era industrial es van trobar
moltes aplicacions per al mercuri degut a les seves propietats físiques com conductor de
Els termòmetres clínics de mercuri han sobreviscut fins avui, però recentment han estat
prohibits, amb algunes excepcions, pel risc que representen, ja que el mercuri és un
element molt tòxic que, si es trenca un instrument de mesura que el contingui, es
i, com el
mercuri és volàtil, es pot inhalar i provocar problemes greus, sobretot problemes
neurològics. No fa gaires
anys, era habitual que els
infants juguéssin amb les
divertides boles de mercuri
que es desprenien quan es
trencava un termòmetre a casa
seva. Per això ja hi han sorgit
alternatives, com els
termòmetres de gal·li.
En les darreres dècades
peixos. El mercuri rebutjat o que va a parar al medi accidentalment, procedent de la
mineria, la indústria o, fins i tot, de les piles que no es porten al contenidor
corresponent, contamina el sòl i les aigües. rans quantitats de
mercuri arriben al mar i
biomagnifica provocant que, per exemple, les tonyines i els peixos emperadors que
Mercuri elemental en estat líquid
7
mengen peixos més petits, acumulin més quantitat de mercuri, i en el moment en que els
humans els consumeixen, aquest mercuri passa al nostre cos.
Sortosament, els controls de mercuri en les aigües i els de sanitat que regulen el consum
de peix, eviten que hi hagi episodis tan dramàtics com el que va passar a la badia
japonesa de Minamata als anys cinquanta.
ser una planta de
com a catalitzador. La quantitat de mercuri llençat
resultat
amb la subseqüent consumició per part de la població local de
peixos capturats en les aigües contaminades de la badia, que presentaven alts nivells de
metil mercuri, centenars de persones van morir i milers de persones van resultar
afectades, la majoria permanentment. Alguns peixos van arribar a contenir més del
0,2% del seu pes de mercuri i quan aquests peixos van ser consumits per la població de
Minamata, més de 10.000 persones van desenvolupar malalties neurològiques fins que, 4 La malaltia associada amb aquesta
epidèmia es coneix amb el nom de malaltia de Minamata.
4 AKAGI H, GRANDJEAN P, TAKIZAWA Y, WEIHE P Methylmerucry does estimation from
umbilical cord concentrations in patients with Minamata diseas. Environ Res (1998) 77:98-103
8
2 EL MERCURI
2.1 INTRODUCCIÓ
El mercuri (Hg) és un element natural a la escorça terrestre que és alliberat al medi
humanes.
Un cop alliberat al medi ambient, el mercuri pateix diverses transformacions complexes
i participa en atmosfera, a la terra i als sistemes aquàtics.
Durant aquest cicle biogeoquímic, els éssers humans, les plantes i els animals es troben
exposats al mercuri, i aquesta exposició pot provocar efectes adversos en la seva salut.
Actualment, el mercuri ència
i mobilització en el medi; la seva mobilització a escala mundial és tant gran que, fins i
tot regions on es registren emissions mí rtic, han estat
afectades degut al seu transport global.5
2.2 FORMES QUÍMIQUES
Les tres formes químiques en què podem trobar el mercuri a la Terra són: el mercuri
elemental o metàl·lic (Hg0), el mercuri inorgànic (cations mercuros (Hg22+) i mercuric
(Hg2+) i el mercuri orgànic. En general:
el mercuri elemental és la manera predominant a l'atmosfera.
els compostos de mercuri inorgànic són sals de Hg22+ i Hg2
+.
els compostos orgànics de mercuri tenen com a mínim un àtom de carboni unit
covalentment a l'àtom de mercuri. Dels diversos compostos orgànics de mercuri,
el més comú en l'ambient i en la cadena alimentària aquàtica és el metil mercuri
(MeHg).
5 DÍEZ; S. Human health effects of methylmercury exposure. Reviews in Environmental Contamination and Toxicology, 198:111-132, 2009.
9
La principal font d'exposició al mercuri elemental per a la majoria de la població en els
països desenvolupats és deguda a la inhalació de vapors del mercuri alliberat
continuadament de les amalgames dentals. En canvi, l'exposició al metil mercuri es
produeix principalment mitjançant la dieta; el metil mercuri (forma orgànica de
mercuri -se en els organismes (bioacumulació), unint-se
fortament als músculs, -se en les cadenes tròfiques (biomagnificació),
acumulant-
durada de l'exposició, especialment en la cadena alimentària aquàtica, produint una
vulnerabilitat especial a les poblacions amb un alt consum de peix i marisc.6
2.3 TOXICITAT
La toxicitat del mercuri (Hg) depèn de la forma química en la que es trobi, tant com del
i la que es produeix aquesta exposició. Les
dones en edat fèrtil, embarassades o en període de lactància i els infants són els grups
més vulnerables a aquest tòxic. La seva toxicitat pot arribar a causar greus problemes
neurològics ies químiques del mercuri presents en els
aliments, el compost orgànic metil mercuri és el que presenta una major toxicitat,
afectant als ronyons i al sistema nerviós central, especialment al cervell i sobretot durant
la seva etapa de desenvolupament, que és el moment en que el cervell és més
vulnerable, habilitat del metil mercuri per travessar la barrera placentària i
hematoencefálica.
6 SELIN NE. Global Biogeochemical Cycling of Mercury: A Review. Annual Review of Environment and Resources. 43-63, 2009.
10
2.4 FONTS I MOBILITZACIÓ EN EL MEDI AMBIENT
a en diverses formes
a
Generalment, el mercuri es combina amb altres elements per a formar diferents
compostos inorgànics, com per exemple el mineral cinabri, o formar compostos
orgànics, com per exemple el metil mercuri, tot i que també es pot trobar en la seva
forma pura com a líquid o vapor.
El cicle biogeoquímic del mercuri comença quan el vapor de mercuri és desprès a través
de les superfícies terrestres i marítimes. Aquests vapors de mercuri elemental
la part superior de l
tornen a la superfície terrestre
durant les pluges és el principal mecanisme mitjançant el qual aquest mercuri que ha
uri
tornar a ser dipositat en algun altre lloc.
Aproximadament el 90% del mercuri total que arriba als oceans torna de nou a
rriba als sediments aquàtics on un
petit percentatge, 7 El mercuri
dena alimentària aquàtica, on els organisme predadors
presenten les concentracions més altes; gairebé
fàcilment i la seva eliminació es menys costosa en no tendir a bioacumular-se com fa el
mercuri orgànic.
7 FITZGERALD WF, et al. The case for atmospheric mercury contamination in remote areas. Environ Sci Technol 32:1-7, 1998.
11
Podem agrupar les principals fonts emissió de mercuri al medi ambient en:
1. Fonts naturals, que inclouen les emissions volcàniques
nerals i els incendis forestals;
2. Emissions antropogèniques modernes
eliminar impureses de matèries primeres i derivades del seu ús en processos i
produccions industrials.
Entre els processos antropogènics que mobilitzen quantitats més importants de mercuri
es troben: les plantes elèctriques de carbó i la seva crema per a generar calor, la
producció de ciments, i la mineria i altres activitats metal·lúrgiques que comporten
: la producció de ferro i acer, de
zinc i or). Aquells processos que per raó de
la producció de clor, el tractament de llums
manòmetres, termòstats, termòmetres i altres instruments de mesura, les amalgames
dentals, la fabricació de productes que contenen mercuri, el tractament de residus i la
incineració de productes que contenen aquest element.
Cicle del mercuri: transformacions químiques i bioacumulació en la cadena alimentària marina.
12
3 EFECTES DE LA INTOXICACIÓ PER
MERCURI
Cada una de les diferents formes químiques en què podem trobar el mercuri té una
manera distribuir-se pel cos humà a través dels diferents sistemes.
Per exemple, la via més comuna per la qual resultem exposats al mercuri elemental és a
mercuri es reté als pulmons. En canvi, la ingestió de sals inorgàniques de mercuri sol
desenvolupar una toxicitat gastrointestinal i renal. Finalment, la intoxicació per mercuri
orgànic es duu a terme, majoritàriament, mitjançant la ingesta.
exposició, la ruta Caldria
ressaltar que el cervell és òrgan més sensible a la intoxicació per mercuri, malgrat que
els ronyons seran els òrgans que acumularan més mercuri independentment de la forma
química en què es trobi; per tant, la intoxicació crònica de qualsevol forma química
rà una toxicitat als sistema nerviós central.
Actualment, la població està principalment exposada a tres formes químiques del
mercuri: el vapor de mercuri que es desprèn de les amalgames dentals, el thimerosal,
principals vacunes utilitzades en la infància, i el metil mercuri bioacumulat en el peix.
13
3.1 INTOXICACIÓ MERCURI ELEMENTAL
3.1.1
El mercuri elemental, com ja he comentat, en les amalgames
fabricació de piles, en algunes pintures de làtex produïdes abans
de 1991; e
amb mercuri poden exposar a la seva
família a aquest quan arriben a casa, ja que la seva roba pot estar contaminada per
aquest metall. Tal com ja he dit, aproximadament un 75% del mercuri elemental que
pels pulmons. Un cop el mercuri ha estat absorbit, aquest element 2+. Una
al, es distribueix ràpidament a través del sistema nerviós
central, ja que és altament liposoluble i travessa la barrera hematoencefàlica.
entrada al cos humà fins a la seva excreció que, majoritàriament, es du a terme
mitjançant l orina i les femtes.
3.1.2 Exposició aguda
La inhalació aguda de vapors de mercuri elemental sol causar una sensació immediata
de dispnea ( i tos -que poden arribar a causar insuficiència respiratòria-,
febre, dolor toràcic, calfreds, maldecaps i alteracions a la visió. Els símptomes
gastrointestinals inclouen el gust metàl·lic a la boca, augment de la salivació, nàusees,
vòmits i diarrea. Depenent de la severitat de la exposició, la malaltia es pot autolimitar o
pot progressar cap a una bronquiolitis necrotitzant, una pneumonitis intersticial i un
edema pulmonar, que són malalties pulmonars que afecten severament a la funció
pulmonar i bronquial i que poden acabar causant la mort na fallada
respiratòria. Els nens són els més susceptibles a aquests símptomes. Els supervivents a
14
aquesta intoxicació solen presentar una malaltia pulmonar crònica. La insuficiència
renal i les alteracions neurològiques - atàxia, la debilitat crònica o la inestabilitat
emocional- es solen manera més subaguda.
3.1.3 Exposició crònica
exposició crònica al mercuri elemental volatilitzat que pot provenir dels amalgames
dentals t que tingui una repercussió clínica important.
Actualment, ja no es veuen grans intoxicacions cròniques per inhalació de vapors de
mercuri elemental, però a època dels segles XVIII i XIX era molt comú que els
artesans britànics fabricants de barrets, tard essin completament bojos, i
no va ser fins molts anys després que es va descobrir que patien intoxicacions cròniques
per mercuri degut a la seva utilització en confeccionar aquests barrets. El mercuri era
utilitzat per netejar les pells necessàries per a la fabricació dels barrets i evitar així que
acció dels microorganismes, gr acció antisèptica del
mercuri. Aquesta afectació era tan freqüent que fins i tot Lewis Carrol, en escriure el
famós llibre Alícia al país de les meravelles , va caracteritzar a un personatge amb els
Mad hatter disease (Malaltia
del barreter boig), que es caracteritzava per la pèrdua de peces dentals, tremolors,
espasmes musculars, canvis de personalitat, depressió, irritabilitat, agressivitat,
comportaments antisocials i nerviosisme.
meravelles de Lewis Carrol
15
3.2 INTOXICACIÓ MERCURI INORGÀNIC
3.2.1
Les sals de mercuri inorgànic es poden trobar en pesticides, desinfectants, antisèptics,
pigments, piles, explosius i focs artificials i poden ser utilitzades com a conservants en
algunes preparacions mèdiques o en productes químics de revelatge fotogràfic.
pomades que contenen mercuri inorgànic a pells, tant sanes
com danyades, pot . La ingestió de
mercuri inorgànic resulta corrosiu i aproximadament el
15% del mercuri inorgànic ingerit és absorbit a través de la mucosa gastrointestinal.
questa absorció les sals de mercuri són ionitzades i difícilment travessen la
barrera hematoencefàlica, però el problema és que aquests ions es poden tornar a reduir
a la seva forma metàl·lica i aleshores sí que poden creuar aquesta barrera
hematoencefàlica.
Com passa per mitjà de
l orina i les femtes. La vida mitjana del mercuri inorgànic é la
seva incorporació al cos humà.
3.2.2 Exposició aguda
Una ingesta r una gastroenteritis
corrosiva. Els pacients que es queixen
metàl·lic a la boca i cremades a la cavitat orofaringea, amb dolor abdominal important,
solen patir nàusees i hematèmesis (vòmits de sang), es produeixen hematocèquies
(pèrdues de sang amb la femta), i pateixen necrosis tubulars agudes (lesions als
ronyons) i col·lapse cardiovascular que, en situacions extremes, pot causar la mort.
16
3.2.3 Exposició crònica
La intoxicació crònica per mercuri inorgànic produeix la triada clàssica de tremolor,
alteracions neuropsiquiàtriques (debilitat emocional, deliri, mal de cap, pèrdua de la
memòria, insomni, anorèxia i fatiga) i gingivoestomatitis (aparició lceres a la boca i
faringe). Aquest síndrome pot resultar també de exposició a llarg termini a mercuri
elemental o alguns compostos orgànics que poden ser metabolitzats cap a mercuri
inorgànic .
17
3.3 INTOXICACIÓ MERCURI ORGÀNIC (MeHg)
3.3.1
en la fabricació de pesticides, conservants
i desinfectants. Les plantes elèctriques de carbó són la font principal de mercuri a
en arribar als medis
aquàtics es transforma a metil mercuri a través de processos biològics acció de la
microbiota que habita en els sediments aquàtics. Aquesta conversió microbiana a metil
mercuri es creu que és un mecanisme de protecció ja que el mercuri inorgànic és més
tòxic per a les bactèries reductores de sulfats, que són els principals microorganismes
a a la cadena alimentària
aquàtica exposició humana a aquest tòxic és, quasi
exclusivament, per mitjà del consum de peixos i mamífers contaminats pel tòxic.
3.3.2 Toxicocinètica
El mercuri orgànic és altament liposoluble, fàcilment absorbible pel tub gastrointestinal
i, tot seguit, és àmpliament distribuït a través del corrent sanguini a tot el cos.
U els compostos orgànics de mercuri de
cadena llarga, entren en contacte amb la flora intestinal, que té la capacitat de trencar els
enllaços que formen el carboni amb el mercuri i convertir aquests compostos orgànics a
compostos inorgànics de mercuri, evitant així que arribin al cervell, ja que gairebé no
s excretada mitjançant les femtes.
18
En canvi, els compostos orgànics de mercuri de cadena curta, com és el cas del metil
mercuri, presenten una major mobilitat a través del cos,
petits compostos moleculars que presenten un grup funcional format per un àtom de
sofre i un àtom de hidrogen (-SH), i que fàcilment es transporten a través de les
membranes cel·lulars. (aminoàcid que
utilitzen les cèl·lules per a formar proteïnes), forma un compost molt similar a
i, per tant, ganyar les cèl·lules que assimilen aquest
complex com si fos una molècula de metionina, permetent-li creuar la barrera
hematoencefàlica i posteriorment es produeix la seva oxidació en el sistema nerviós
ell.
8
8 CLARKSON, Thomas W; VYAS, Jayesh B; BALLATORI, Nazzareno. Mechanisms of mercury disposition in
the body. American Journal of Industrial Medicine, 50:757-64; 2007.
Mimetisme entre la molècula del compost format
per la unió del metil mercuri amb la cisteïna i la
metionina8
19
3.3.3 Toxicocinètica del metil mercuri
El metil mercuri és el compost orgànic més fàcilment absorbit pel tub digestiu;
90% del metil mercuri ingerit. Des del corrent sanguini
el metil mercuri es distribueix, gràcies a la seva estructura de cadena curta i lipòfila, a
travessa la barrera hematoencefàlica i la
barrera placentària. Té molta afinitat per acumular-se al una
absorció i distribució del metil mercuri es finalitza en tres dies.
La principal vi s mitjançant la femta, tot i que, en cas
- per mitjà de la bilis. La vida
Esquema de la toxicocinètica del metil mercuri en una dona embarassada 8
20
3.3.4 Exposició aguda
La intoxicació per compostos orgànics de mercuri és generalment deguda a una
exposició crònica i associa a intoxicacions agudes.
3.3.5 Exposició crònica
Els efectes neurològics i teratogènics de la intoxicació crònica de metil mercuri estan
ben estudiats i definits degut, malauradament, a la tràgica i greu intoxicació que es va
produir a la població de Minamata, , a causa de la ingesta de
peix capturat en aigües contaminades per mercuri, i també per la intoxicació que es va
produir a Iraq, , a causa del consum de gra tractat amb uns fungicides de
metil mercuri que, malgrat ser detectada molt aviat, va provocar 50.000 afectats i
gairebé 500 morts. Els símptomes neurològics es manifesten com una toxicitat al
sistema neurològic retardada que apareix despré exposició
de setmanes a mesos.
La intoxicació per metil mercuri és caracteritza per: atàxia (dificultat en la coordinació
de la marxa), disàrtria (dificul articulació de paraules), parestèsies (alteració de la
sensibilitat cutània), tremolor, moviments involuntaris, alteració dels sentits de la visió,
ència progressiva i, en estadis
avançats, ,
donada la seva vulnerabilitat durant el desenvolupament del sistema nerviós encara
immadur, els que poden patir una afectació més severa: baix pes en el seu naixement,
microcefàlia (baix creixement cranial), greu retràs en el desenvolupament normal del
nadó, paràlisis cerebral, ceguesa, sordesa i crisis epilèptiques.
Afectat per la
intoxicació de
Minamata
Esquema de la
localització de la
fàbrica de Minamata
21
4
Els éssers humans vivim, des del naixement, en contacte permanent amb els
, i aquesta
exposició al llarg de la vida pot tenir efectes negatius ja siguin en la mateixa persona o
en algun dels seus descendents. En un món globalitzat com el que vivim actualment,
gairebé tots els nounats en qualsevol lloc del món presenten nivells detectables de
compostos orgànics que podrien arribar a ser perjudicials. El fenomen de distribució
exemples que justifica la frase:
s químics té efectes globals que
poden, fins i tot, arribar a ser més intensos en zones allunyades
inicialment.
lts ja que els seus
sistemes, u,
encara estan immadurs, en fase de desenvolupament. A més, els seus patrons de
conducta, com ara gatejar o dur-se objectes a la boca per explorar el món on viuen, a
part de efecte beneficiós de consolidar el correcte funcionament del sistema immune
pot, per contra, augmentar la seva exposició a alguns tòxics i contaminants. Molts
factors tòxics que són origen de malalties cròniques
embrionària i fetal és d'una importància vital. Es coneix que un elevat nombre de
malalties que es desenvolupen durant la infància estan associades a un entorn
contaminat.
La contaminació ambiental afecta el desenvolupament neurològic, immunitari i sexual
dels i
juguen un doble paper en el desenvolupament del nen: per un costat, són una de les
beneficiosos per a la salut.
22
4.1 LA PLACENTA
matern i que permet al fetus nodrir-se per mitjà del cordó umbilical, amb molècules
provinents de la sang materna.
Fins fa poc es rò després dels
efectes de la Talidomida als anys 60, quan aquest medicament va provocar greus
malformacions en els fetus de mares que el consumien, es va veure que això no era del
tot cert. Actualment ja se sap que els químics poden travessar la placenta, i cada vegada
augmenta més la llista de contaminants ambientals que poden ser transmesos als fetus a
través de la placenta i que els hi poden provocar posteriors alteracions en la salut.
La majoria dels compostos químics travessen la placenta mitjançant la difusió passiva,
químics determinen el grau de la transferència placentària per difusió activa, com per
-se a proteïnes transportadores.
s essencials, de la
circulació materna a la fetal, necessaris per al
cre
metionina, es du a terme mitjançant un transport actiu
1,5 a 5
vegades superiors en la sang fetal que en la materna.
Com el metil mercuri adopta una estructura química
prou similar a la metionina com per a que les cèl·lules
els identifiquin com a iguals, aquest tòxic arriba al
fetus com si es tracté
essencial.
mbaràs i, en arribar als darrers tres mesos, cada
cop és
mercuri.
Barrera placentària
23
4.2 EXPOSICIÓ FETAL
infants es pot produir per la inhalació de vapors, per la ingesta
per mitjà de la placenta i de la
lactància materna.
Els fetus queden exposats a aquest metall a través de les mares. La fase embriològica i
la primera infància són períodes claus cerebral,
incloent-hi el sistema límbic i les connexions amb amígdala que són imprescindibles
per estabilitat emocional i la sociabilitat, a més a més àrees relacionades amb
la intel·ligència, el llenguatge, la modulació dels sentits, el sistema motor i la percepció
visual. El mercuri interromp el desenvolupament cerebral inhibint la divisió de les
cèl·lules neuronals i glials amb una interrupció de la migració neuronal i una alteració
del sistema endocrí; els efectes potencials sobre la salut infantil inclouen danys en el
sistema nerviós, endarreriment mental, incoordinació, ceguera i dificultats en la parla.
4.3 RISCS I BENEFICIS DEL CONSUM DE PEIX
L'alimentació saludable és una de les vies més importants i assequibles per promoure la
salut; ens aporta els nutrients necessaris per sentir-nos bé i funcionar correctament, així
embarassada i de infant durant les primeres etapes de la vida és essencial per al
creixement i desenvolupament durant la infància i per prevenir malalties en la vida
adulta.
Que una dona embarassada mengi correctament ajuda a garantir que el nadó rebi tots els
nutrients necessaris per a un desenvolupament saludable. Una dieta adequada inclou
aliments proteics (carn, pollastre, peix, llegums, fruits secs), cereals (pa, pastes, arròs),
procurant que una bona part siguin integrals, lactis (llet, formatge, iogurt), fruites i
vegetals; evitant aquells aliments que tenen alts continguts en grasses saturades.
24
4.3.1 I 3
Els àcids grassos són molècules orgàniques de composició lipídica formades per una
llarga cadena hidrocarbonada lineal -(CH3-CH2-CH2...)n-, la gran majoria amb nombre
parell d'àtoms de carboni i amb un grup carboxil (-COOH) a un dels extrems. Un gran
aquests àcids grassos es troben pressents en la naturalesa.
s dobles enllaços, que es
caracteritzen per tenir el seu primer doble enllaç a la tercera posició començant pel
darrer àtom de carbo -3. Aquest tret
estructural distintiu els atorga unes propietats físiques especials i els converteix en
precursors insubstituïbles de molècules que els éssers vius utilitzen per a regular
determinades funcions vitals.
Hi han dos àcids grassos -3 que són especialment importants per al neuro
desenvolupament humà que són:
EPA (àcid eicosapentaenòic)
DHA (àcid docosahexaenòic)
són consumides pel zooplacton i al seu temps, el zooplacton és consumit pels peixos.
D En els organismes vius, com
els humans, aquests àcids grassos tenen un paper indispensable en9:
1. La formació de les membranes cel·lulars i la seva funcionalitat i integritat.
2. El funcionament del cervell, de la retina, del fetge, dels ronyons, de les
glàndules suprarenals, i de les gònades.
3.
la funcions vitals i de les respostes immunes e inflamatòries.
Els humans podem sintetitzar una part dels EPA i DHA que nec
precursor , que
ga-3 que presenta la cadena carbonada més curta). Aquest àcid gras està present
9 YASHODHARA, BM; UMAKNATH, S, et al. Omega-3 fatty acids: a comprehensive review of their role in
Health and disease. Postgrad Med J, 85:84-90; 2009
25
en diversos aliments, ,
tot i la capacitat dels humans de sintetitzar altres Omega- aquesta
capacitat és, generalment, insuficient per complir amb les nostres necessitats
estructurals. Per tant, en ser essencials aquests dos àcids grassos nutrients, són
necessàries les ingestes de el peix i el marisc, ous
enriquits, i/o suplements ali
4.3.1.1 Efectes dels Omega-3 en el desenvolupament dels infants
Com ja he comentat, el DHA és un component estructural essencial per al
i els dos primers anys de
vida. P Es per això que
obtenir-los mitjançant la dieta materna i
aconseguir un desenvolupament neurològic i un creixement adequats.
4.3.2 Exposició al metil mercuri a partir del consum de peix
A part de contenir Omega-3, beneficiós pel neuro desenvolupament dels nens, el peix
també pot contenir MeHg, que pot danyar el sistema nerviós fetal.
Les espècies més grans, de més edat, i, en general, els peixos de nivells tròfics
superiors, tenen residus de MeHg més alts en els seus teixits, que els organismes més
principals peixos depredadors poden ser de fins a 10 milions de vegades més altes que
Són coneguts els peixos que solen contenir concentracions majors de metil mercuri,
però, a banda de l'espècie de peix, els consumidors generalment tenen un accés limitat a
la informació sobre les concentracions de MeHg en el peix que consumeixen, en funció
capturat.
26
Es coneix que els fetus són més susceptibles als efectes del mercuri ja que aquest
fer esforços per protegir els fetus del risc que pot ocasionar una exposició al mercuri,
particularment en aquelles poblacions que consumeixen més peix.
Les dones embarassades no han de deixar de menjar peix, especialment per no perdre
els beneficis que li pot aportar i, per tal de minimitzar al màxim la seva exposició al
metil mercuri, haurien de consumir peixos petits, que contenen menys mercuri, i
equilibrar, així, els riscos i els beneficis que comporta la seva ingesta. Afortunadament,
és, necessariament, el que
conté els nivells més alts de metil mercuri, i per tant, és possible fer una bona elecció
pensant en el benefici del fetus. (Consultar taula Annex VI)
27
5 PER
Els tres biomarcadors més coneguts i
al mercuri són:
orina
La sang
El cabell
En general, una
agudes de metil
mercuri tot i que també pot ser que detecti una part de mercuri inorgànic que pugui
presentar cròniques a
metil mercuri i altres compostos orgànics de mercuri.
La concentració de mercuri en sang i en el cabell són excel·lents marcadors biològics
mercuri tant en adults com en els fetus (en el segon cas,
utilitzant la sang del cordó umbilical o el cabell de la mare). Especialment el cabell
humà és el biomarcador globalment més acceptat per a mesurar exposicions (o possibles
exposicions) al metil mercuri.
És preferible analitzar mostres de cabell ja que representa una mostra simple,
res anàlisis com el de sang o
que proporcionen informes ons recents, puntuals i concretes en el
temps exposició a aquest tòxic en un
individu durant un període de temps, en reflectir la concentració de metil mercuri en
sang durant el creixement del cabell.
El metil mercuri ol·licles pilosos del cabell proporcionalment als
continguts que es tinguin a la sang, i la proporció que trobem entre les concentracions
en cabell i en uns 250:1 expressat en µg/g al
28
cabell i en mgHg/L de sang10. Un c és
La U.S. EPA (Environmental Protection Agency dels Estats Units) va determinar com a
límit de mercuri màxim admissible detectat al cabell 1,1 micrograms de mercuri per
gram de cabell.
Una de les premisses en què
explicat és la següent:
<<Tota droga , medicament o tòxic que ingressa a l'organisme és portada a través del
corrent sanguini al fol·licle pilós, unint-se a la matriu queratínica del cabell,
acompanyant a aquest en el seu creixement, i persistint en ell fins que no es talli.
, és possible
conèixer el període durant el qual s'ha produït la incorporació del tòxic. >>11
salut de la mateixa.
10 DÍEZ, Sergi; DELGADO, Sandra; AGUILERA, Inmaculada, et al. Prenatal and early childhood exposure to
mercury and methylmercury in Spain, a high-fish-consumer country. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 56:615-22; 2009 11 HARKEY,M.R.Anatomy and physiology of hair.Forensic Science. Int, 63-9-18;1993
29
5.1 PARTS DEL CABELL
Hi diferenciem dues parts, la interna .
5.1.1 Part interna del cabell
És la part del cabell que no veiem, anomenada fol·licle capil·lar. És una invaginació de
dermis que entra dins la dermis
inferior del fol·licle és el bulb. Dins el bulb hi ha la matriu, que és on hi ha les cèl·lules
que determinen la formació (queratinòcits) i la coloració (melanòcits) del cabell. A
continuació, hi ha un canal fol·licular que és per on sortirà el cabell cap a la superfície
de la pell una vegada format.
Per la part externa del bulb hi trobem la papil·la dèrmica, rica en vasos sanguinis i
terminacions nervioses, que aporta els nutrients necessaris per la formació del cabell i és
per on els tòxics accedeixen al cabell.
Esquema intern del cabell
30
5.1.2 Part externa del cabell
El cabell, tal com el veiem, està format per cèl·lules mortes, queratinitzades, i és una
estructura resistent i flexible. Es divideix en:
Cutícula: és la part més externa del cabell, i el seu
les
cèl·lules que formen aquesta part estan trencades o
poc lubricades, el cabell té un tacte aspre.
Còrtex: és la part intermitja del cabell, i està
formada per cèl·lules de queratina i grànuls de
melanina.
Medul·la: és la part més interna del cabell, la que li
dóna elasticitat.
5.2 COMPOSICIÓ DEL CABELL
El cabell està format per proteïnes, lípids, aigua, pigments i oligoelements. El
que li permet enllaçar-se amb altres molècules de queratina, per acabar formant la part
resistència al trencament, permeabilitat, etc.
31
5.3
Els components que intervenen en la retenció dels fàrmacs o drogues en els cabells són:
les proteïnes (queratina), que proporcionen entre el 65 i el 95% de la composició del
el 5% de la seva composició).
Hi ha moltes teories per explicar quins són els mecanismes mitjançant els quals els
en al cabell però, en general, les més acceptades són:
En primer lloc, la mes fiable és la que relaciona aquests mecanismes amb
la difusió activa o passiva dels tòxics a través de la sang quan nodreix la
papil·la dèrmica del cuir cabellut. Està demostrat que el 90% de la
incorporació dels tòxics al cabell es fa a través del flux sanguini que
arriba als fol·licles pilosos.12
Altres possibilitats també acceptades mitjançant les quals els tòxics arriben al cabell
són:
Mitjançant la sudoració o altres secrecions que banyen el cabell.
L
en el cabell. Actualment hi ha aparells detectors de tòxics al cabell que
tenen la capacitat de depurar els tòxics ambientals que es dipositen en ell.
12 KIDWELL,D;BLANK.R. Mechanism of incorporation of drugs in hair.National Institute of Health. Publication 95-327 Washington.D.C.,PP19-90.
32
5.3.1 Influència del tractament cosmètic
Un factor de gran importànci interpretar els
resultats de les anàlisis de tòxics a partir de mostres de cabell és la possibilitat de que les
sible tractament cosmètic al
qual hagi estat sotmès el cabell.
En condicions normals, la cutícula roman intacte i suposa una barrera per a la pèrdua
dels tòxics incorporats però, alguns tractaments cosmètics, especialment aquells que
utilitzen àcids o bases fortes, com ara una decoloració o una permanent, poden
ocasionar alteracions en el cabell, per exemple: malmetre la cutícula, canviar
estructura molecular dels pigments com la melanina o degradar els tòxics incorporats;
és a dir, provocar una disminució ens les concentracions de tòxics presents en el cabell.
33
5.4 CREIXEMENT DEL CABELL
El cabell no creix de manera continuada, sinó que té un creixement cíclic, amb fases de
propi cicle,
independent dels altres.
1. Fase anàgena o de creixement, fase en què es troben el 85% dels cabells. El
cabell creix 0,2-
diferent segons on estigui el cabell en el cuir cabellut:
o 3 anys en la zona frontal
o 5 anys en la zona temporal
o 7 anys en la zona occipital
2. Fase catàgena o de repòs
papil·la dèrmica es retreu i el fol·licle comença a degenerar-se.
3. Fase telògena o de caiguda, la qual dura unes 10 setmanes, en aquesta fase
comença a generar un nou cabell
Fases del creixement del cabell
34
La zona occipital del cuir cabellut és la que representa menys variabilitat pel que fa a la
velocitat de creixement del cabell i on el número de fol·licles en fase anàgena és més
es veu menys afectada per les variacions
s recomanable agafar les mostres de
cabell per a realitzar la seva anàlisi
El cabell comença a créixer durant el darrers tres mesos de la gestació; per tant, el cabell
dels nounats és un marcador biològic que permet establir una exposició a drogues i
úter, ha pogut trobar-se la seva mare durant els
darrers tres mesos del seu embaràs uests tòxics de mares a fills a
través de la placenta.
35
5.5 AVANTATGES DE L'ANÀLISI DEL CABELL
1. Inalterabilitat dels resultats. L'experiència ha demostrat que el cabell és l'únic
espècimen biològic que pot emmagatzemar-se durant temps indeterminat sense
patir alteracions si es conserva correctament.
2. Durada en el temps
romanen inalterats durant períodes de temps
l si
les condicions ambientals de temperatura i humitat són favorables. Així, per
exemple, en vuit mòmies de Xile i Perú, que dataven es va
detectar un metabòlit de la cocaïna, deixant de manifest que havien consumit
aquesta droga. La bibliografia també cita un cas on mòmies egípcies de 1000 anys
d'antiguitat van revelar la presència de nicotina13.
3. No és una tècnica invasiva, ja que l'extracció de cabell es fa a la part posterior del
cap (clatell) tallant-lo a nivell de l'arrel.
4. Càlculs retrospectius; com s'ha esmentat anteriorment, és possible conèixer el
consum d'una droga o tòxic al llarg del temps basant-se en el fet que el creixement
del cabell és regular.
13 MUSSHOFF,ROSENTHAL,MADEA. Determination of nicotine in hair samples of 1000-years old
mummies. Institute of Forensic Medicine, 26-27; 2007
36
1 OBJECTIUS
Els objectius d treball són:
Relacionar la ingesta de peix amb la concentració de mercuri present en el cos.
Comprovar si el mercuri d'una dona embarassada es transmet al seu fetus durant
.
en els humans.
Determinar el coneixement de la població en general sobre el grau de
contaminació per metalls pesants dels aliments de consum humà habituals.
37
2 HIPÒTESI
Les hipòtesis formula estudi, acceptant que el mercuri present en les dones
deriva del seu consum de peix i que aquest pot travessar la barrera placentària són:
I. Aquelles dones gestants
presentaran els continguts de mercuri més elevats.
II. es detectin nivells de mercuri més elevats tindran
majors concentracions de mercuri en el seu cos.
III. Els nounats presentaran continguts de mercuri més elevats a aquells que
, ja que el primer pas
per depurar el mercuri present en el torrent sanguini matern és a través de la
placenta.
38
3 MÈTODE DE TREBALL
en Sergi Díez, Científic
Titular del Departament de Química Ambiental de Institut de Diagnòstic Ambiental i
-CSIC), sense la qual no hauria pogut obtenir els recursos ni
permisos necessaris
tal de dur-lo a terme.
Per poder començar a comprovar les hipòtesis enunciades, el primer de tot és dissenyar
un projecte en el qual, de manera experimental, es puguin obtenir resultats a les
preguntes ja plantejades. C a fi de
conèixer la presència de mercuri en el cos i, per això, vaig plantejar un estudi en què,
recollint mostres del cabell de mares i de llurs fills el més aviat possible després del
naixement, pogués conèixer els nivells de mercuri de cada parella mare-fill i analitzar
els resultats en funció del consum de peix de la mare .
El primer problema va sorgir quan, en voler treballar
humà, en concret amb cabell de mares i de llurs fills, fou necessari obtenir una
avaluació favorable del projecte per part del Subcomitè de Bioètica del Consell Superior
Ens vam posar en contacte amb Comitè i aquest ens va facilitar la
documentació que calia presentar per a obtenir els permisos. Els documents necessaris,
redactats i enviats en castellà pel fet que o de Economia y
, eren:
Annex I: , on
dades investigador/a o persona responsable del
treball.
Annex II: Investigació amb humans, mostres humanes i/o dades procedents
, en el qual es detallava més a
39
Annex III: Model de consentiment informat i qüestionari repartit a les mares
participants. El consentiment informat és el paper que es lliura a les mares
, i com es realitzaria,
garantint el tractament confidencial de les seves dades, a fi de demanar el seu
permís i acceptació de
facilitar una mostra del seu cabell i del cabell del seu fill i contestar a un petit
ava en
aquest tercer annex.
Annex IV: , on es tractava de fer una síntesi de
t que es volia realitzar i necessària per l aprovació del
del CSIC.
Un cop enviats aquests documents es va trigar
tractar-se de mostres de teixits humans existeix una alta protecció i molta burocràcia
que endarrereix el procés. Finalment vam obtenir els permisos per part del Comitè
Ètica del CSIC i del M Economia i Competència el dia 30 de setembre, tres
. Aquesta aprovació
40
3.1 MATERIAL I MÈTODE
Un cop obtinguts els permisos per a la em vaig posar en
contacte amb dos hospitals de la xarxa hospitalària pública catalana, i en ambdós casos
em van comunicar que, malgrat tenir els permisos del CSIC i del Ministeri, havia de
e cada hospital respectivament i que aquest tràmit
podia allagar-se més de tres mesos. A més també em van informar del fet que, tractant-
a alumna de batxillerat, possiblement em trobaria amb
i en
aquests hospitals, i per contactar amb les pacients ingressades en els mateixos amb
motiu del seu recent part. Per tant vaig haver de buscar alternatives per aconseguir
participants en aquest estudi.
Em vaig posar en contacte amb Alba per a la Lactància Materna i vaig
acudir a unes reunions de promoció de la lactància materna, on vaig trobar famílies
amoïnades per la salut del seus fills
contactar amb una ginecòloga d Mataró, que va accedir a posar-
me en contacte amb algunes de les seves pacients. Tanmateix, una pediatra de Badalona
que em va oferir el mateix i, finalment, vaig comptar
nadons que em va posar en contacte amb famílies que acabaven de tenir un fill.
Es cercaven t a llum al seu fill, que no
tinguessin el cabell tenyit
dels seus cabells i la retenció dels tòxics, i que estiguessin disposades a complir amb
allò que es demanava al consentiment informat, és a dir, facilitar les mostres de cabell i
respondre al qüestionari de freqüència alimentària on es preguntava sobre el tipus i la
quantitat de peix que havien ingerit durant els 3 darrers mesos del seu embaràs.
En total vaig obtenir 34 mostres de cabell, corresponents a 17 parelles de mare i fill. La
mostra de la mare es recollia de la nuca, és a dir, de la regió occipital del cuir cabellut,
on els efectes dels químics ambientals sobre el cabell són mínims, i es tallaven uns 3cm
de cabell arrel, que es relacionarien amb els darrers 3 mesos de possible
exposició al tòxic. Pel que fa a la mostra de cabell del fill, no importava la zona de
41
recollida ja que el seu cabell encara no es trobava sotmès als efectes de la contaminació
ambiental.
Les mostres es recollien utilitzant guants per evitar contaminar-les i es guardaven dins
unes petites bosses hermètiques, ordenades del nombre 1 al 17, amb la data de la
recol·lecció, i guardades conjuntament amb el consentiment informat signat per les
mares i el qüestionari ja respost.
En el qüestionari, a part d edat i el pes de les mares participants, es feia una
enquesta de freqüència i tipus de consum de peix, amb referència a la ingesta de tot
tipus de peixos, per obtenir una idea del consum general de cada mare i intentar
evitar que, amb preguntes concretes, poguessin sospitar quin és el peix que ens aporta
més metil mercuri (peix espasa o emperador, peix blau gran i marisc), ja que aquesta és
la dada realment rellevant per a
42
3.2 ANÀLISI DE MOSTRES
analitzar les mostres de cabell recollides vaig utilitzar
Advanced Mercury Analyzer combustió
catalítica de la mostra per obtenir una concentració de mercuri en forma de gas, que
posteriorment és analitzat per u
r
sòlida com líquida, sense la necessitat de fer-li un tractament previ.
1. Descomposició. En aquesta primera fase la mostra es col·loca
contenidor de níquel, que automàticament entra a la màquina auto-segellant-se
en un tub de combustió de quartz, que escalfa la mostra primer a uns 120ºC i
finalment a uns 750ºC, per a transformar la mostra, en el nostre cas sòlida -de
cabell-, en una mostra gasosa, que a continuació és traslladada
com
per exemple cendres, halògens o minerals. En aquest procés les diferents formes
de mercuri que podien haver a la mostra han passat a vapor de mercuri
elemental.
AMA254 Advanced Mercury Analyzer
43
2. Col·lecció. Un cop aquest gas ja ha estat neteja amalgamador
una plaqueta de ceràmica xapada en or que recull tot el mercuri present en el
gas. Gràcies a la gran afinitat pel mercuri i la baixa temperatura en comparació a
assolida durant l
mercuri per a la seva posterior detecció. Un cop amalgamat tot el mercuri del
gas, n
descomposició
alliberar tot
el vapor de mercuri, ja depurat, cap al sistema de detecció.
3. Detecció. El vapor de mercuri alliberat es transpor
una
l coneguda s
, pot
quantificar el mercuri total present en la mostra analitzada, transmetent les dades
a un ordinador al qual està connectat aquest detector.
Esquema de funcionament del AMA254 Advanced Mercury Analyzer
44
Gràcies a la primera fase de descomposició, la mostra no necessitava un tractament
previ per eliminar la contaminació exterior. L n
introduir- -254 a través del contenidor de
níquel. Un cop tallades, i ó amb una sensibilitat
de 0,1mg, es pesaven les mostres de cabell ja dins del contenidor i, gràcies a unes pinces
i tenint molta cura, es
que automàticament es tancava entrant la mostra al tub de combustió. Com ja he
comentat, aquest aparell estava connectat a un ordinador, en el qual introduiríem el pes
en mil·ligrams ( ens indiqués el
mercuri que contenia la mostra en nano-grams (ng) i la concentració en parts per milió
(ppm, és a dir, la quantitat de matèria continguda en una part sobre un total d'un milió
de parts, en aquest cas 1µg/g), que relacionava el pes de mostra amb el contingut de
mercuri detectat.
Contenidor de mostres
Introducció de
Bàscula
45
3.3 RECOPILACIÓ DE DADES OBTINGUDES
Malgrat la demora que va causar la petició dels permisos necessaris per portar a terme el
projecte plantejat i la limitació de temps per recollir les mostres que això va comportar,
vaig aconseguir 17 parelles de mostres que comptaven amb el cabell de les mares i dels
seus fills, en total 34 mostres. En el moment de procedir a les anàlisis de les mostres
dels nadons, en 7 casos, donades les característiques dels seus cabells (molt fins i, en
alguns cassos, escassos), no vaig tenir prou cabell per aconseguir una mostra amb
suficient pes per a que els valors obtinguts fossin representatius, ja que la màquina
treballa amb un pes mínim d’uns 5 mg, i per això van haver de ser descartats per a
l’estudi. També es van haver de descartar 3 mostres corresponents als cabells de les
mares. Finalment doncs, es van poder analitzar 10 parelles de mostres que comptaven
amb el cabell de les mares i dels seus fills, més 4 mostres només de mares, que feien un
total de 24 mostres.
Totes les dades obtingudes van ser registrades en un full de càlcul d’Excel, mostrant
especial atenció a la concentració de mercuri de cada individu, i vaig afegir els resultats
obtinguts del qüestionari de freqüència alimentària on vam tenir en compte, sobretot, el
consum d’aquell peix que conté concentracions de mercuri majors (peix blau gran,
emperador, peix espasa i marisc).
46
4 ANÀLISI DELS RESULTATS
Els resultats obtinguts de les mostres van ser examinats amb el programa estadístic IBM
SPSS Statistics, i am en Sergi Díez, vam analitzar i comparar les dades
lls seguint diferents criteris per confirmar o descartar
les tres hipòtesis plantejades en aquest estudi.
Primer de tot vam analitzar tots els resultats junts, per tenir una visió sobre la
concentració mitjana de mercuri de estudi, establint quina
era la mitjana de tots els resultats, el mínim i el màxim valor obtingut i, finalment, la
desviació estàndard dels resultats tenint en compte el nombre de mostres analitzades.
Síntesi dels casos (THg)
N Mitjana Mínim Màxim Desviació estàndard
24 0,8867 0,07 2,06 0,57932
Com podem observar en la taula superior, finalment vaig obtenir 24 resultats
significatius, amb els quals es faran les comparacions posteriors. Sumant tots els seus
valors i dividint p
mercuri presents en les famílies participants. El valor obtingut de mitjana és de
0,89µg/g, que és menor al límit màxim admissible segons Environmental Protection
Agency dels Estats Units (U.S. EPA) nt com a dosi no
nociva 1 µg de metil mercuri per kilogram de pes corporal.14 Es pot comparar aquest
resultat amb altres obtinguts en estudis realitzats a Espanya anteriorment; a Tarragona
La
desviació estàndard és quantificar la dispersió de les
mostres, és a dir, com de separats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana,
que en aquest cas és de 0,58.
Les dades extremes obtingudes corresponien a una mare (2,06 ng) i a un nadó (0,07 ng).
14 United States Environmental Protection Agency (EPA) http://www.epa.gov/mercury
47
4.1 HIPÒTESI I:
dones gestants
Per s
dels cabells de les mares participants i les conclusions extretes dels qüestionaris de
freqüència alimentària Tenint en compte les respostes
obtingudes sobre el consum dels peixos més contaminats es van agrupar les mares en
dos blocs; aquelles que van menjar peix una mitjana l mes durant
(baix consum) i aquelles que en menjaven 1 a 4
cops, mitjà-alt consum).
En comparar ests dos blocs de mares es va obtenir
el resultat següent:
Síntesi dels casos (THg)
Consum de peix N Mitjana Mediana
1-3 mes 7 0,9243 0,6200
1-4 setmana 7 0,9600 0,7800
Total 14 0,9421 0,7450
Amb un total de 14 casos estudiats, la mitjana de les concentracions totals de mercuri és
de 0,94 µg/g i la mediana obtinguda és de 0,75 µg/g. En estadística la mitjana es calcula
sumant tots els seus valors i dividint pel total de mostres i la mediana, en canvi, separa
la mostra de major a menor en dos blocs amb el mateix nombre de mostres, de manera
que la dada que queda al mig és la mediana (i per tant no està influenciada pels valors
extrems com la mitjana). Numèricament es pot comprovar que els continguts de mercuri
en aquelles mares que consumeixen peix amb més freqüència és major tant si ens fixem
en la mitjana com en la mediana.
48
Una manera gràfica de visualitzar la comparació dels valors obtinguts per les mares que
van consumir més peix i aquelles
en compte la concentració total de mercuri en parts per milió (ppm), és utilitzant el
gràfic conegut com a Box-Plot (diagrama de caixa), que permet examinar visualment i
de manera ràpida un conjunt de dades representant la seva freqüència. Aquests
diagrames estan constituïts per un rectangle, la "caixa", i dos braços, els "bigotis". Els
dos extrems dels bigotis representen el valor màxim i el valor mínim de cada variable, i
a la caixa es concentren els valors més propers a la mediana, que es troba representada
La mediana és, com ja hem explicat, aquell nombre que, un cop ordenats tots els valors
de menor a major, separa la mostra en dues parts amb el mateix nombre de valors cada
una. Tenint en compte això, podem agafar els dos grups separats per la mediana i
calcular la mediana de cada un, i així obtenim els valors que determinen els extrems de
les caixes.
de la concentració total de mercuri en les mares que mengen més peix és superior a
aquelles que en mengen menys, i els valors mínims de la caixa corresponent a aquestes
mares és lleugerament superior als valors mínims obtinguts per aquelles mares que van
consumir menys peix.
49
Malgrat que observem mitjanes diferents en els resultats obtinguts analitzant els cabells
de mares en funció del seu consum de peix, això és una simple descripció dels resultats
obtinguts i, per tant, cal estudiar si les dades obtingudes són o no significativament
diferents, obtenint així la potència dels resultats.
En estadística es pot utilitzar la prova U de Whitney per identificar si dos valors basats
presenten alguna diferència entre ells. Quan es
realitza aquesta prov nferiors a 0,05 es pot
considerar que els dos grups de valors comparats són significativament diferents. En
canvi, , les diferències que es
puguin trobar entre els dos grups no són significatives.
En aquest cas 5, un valor superior al 0,05. Per tant,
aquest resultat ens indica que la diferència entre les dues variables no és significativa.
Amb les dades obtingudes no podem afirmar que en
conseqüència que la mostra és petita i que ens caldria
una de més nombrosa per avaluar les diferències significatives.
Prova estadística (THg)
U de Mann-Whitney 15,000
W de Wilcoxon 30,000
Z -0,406
Significació 0,685
50
4.2 HIPÒTESI II: “Els fills de mares en les quals es detectin nivells de mercuri més elevats
tindran majors concentracions de mercuri en el seu cos”
Com a part de l’anàlisi de dades també es interessant determinar si les concentracions de
mercuri en les mares estan correlacionades amb els valors de mercuri que presentaven
els seus fills i, per tant, determinar si en augmentar la concentració de mercuri en una
mare també augmenta la concentració de mercuri en el seu fill, i a l’inversa, quan
disminueix un valor també disminueix l’altre. Aquesta part de l’anàlisi de resultats va
adreçat a comprovar la segona hipòtesi.
Comparant els valors de les parelles mare-fill obtinguts durant l’anàlisi de les mostres i
representant-los en un gràfic es pot veure que la tendència dels valors de les dues
variables (mercuri total en les mares i en els seus fills) és la mateixa; a mesura que un
valor augmenta ho fa també el de la seva parella. En el gràfic que tenim a continuació
s’han representat les concentracions de mercuri de les mares en l’eix horitzontal o
d’abscisses i la concentració de mercuri en els seus fills en l’eix vertical o d’ordenades.
51
Un cop obtingut aquest gràfic i per comprovar la correlació entre els dos valors
en què es mostra com, al mateix temps
que les concentr detectades en els cabells de les
mares eren majors, els seus fills presentaven nivells de mercuri més elevats en el
moment del naixement. Aquesta gràfica confirma la segona hipòtesi formulada, on
itativament les concentracions de mercuri en
fills tenint en compte les concentracions de mercuri en les mares.
Com ja he dit, en estadística si un resultat és significatiu o no.
Amb els un estudi determinat és molt important delimitar allò que entenem
per significatiu en estadística. Per tal de
com la II es vàlida), ens trobem amb la necessitat de
fer- l càlcul del coeficient de correlació de Pearson. Aquest coeficient
pot oscil·lar entre els valors de -1 a +1, passant pel valor igual a 0 que indica que no
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
2
0 0,5 1 1,5 2 2,5
TH
g fi
lls
THg mares
52
existeix cap relació lineal entre les dues variables a estudiar i que tota semblança és fruit
atzar. En canvi, els valors propers a -1 indiquen una forta relació inversament
proporcional entre les variables i els valors més propers a +1 mostren una forta relació
directament proporcional entre aquestes
una tendència positiva significativament correlacionada.
En aquest cas el coeficient de Pearson obtingut, en analitzar 10 parelles mare-fill, és de
0,796, que es pot considerar dins dels límits per pensar que les dues variables estudiades
estan correlacionades entre elles i, per tant, la hipòtesis és certa
afegit també es pot comprovar que en aquest cas
obtingut és de 0,01 (p>0,05), i un valor inferior al de 0,05 ens reafirma que la relació
obtinguda entre aquestes dues variables és significativa i no producte de .
Coeficient de Pearson 0,796*
Significació 0,010
N 10
53
4.3 HIPÒTESI III:
Els nounats presentaran continguts de mercuri més elevats a aquells que
, ja que el primer
pas per depurar el mercuri present en el torrent sanguini matern és a
través de la placenta
Vam analitzar una taula comparant els resultats obtinguts en mares i en nadons.
Síntesi dels casos (THg)
Mostra N Mitjana Mínim Màxim Desviació estàndard
Mare 14 0,9421 0,16 2,06 0,61893
Fill 10 0,8090 0,07 1,78 0,54116
Podem observar en aquesta taula que la mitjana de les concentracions de mercuri en les
mares (0,94 µg/g) és superior a la dels seus fills (0,81 µg/g). A la tercera hipòtesi
formulada se suposa que la gran majoria del mercuri present en el plasma de la sang de
la mare. En aquest supòsit els continguts de mercuri mitjans dels fills haurien de ser
superiors als de les mares. Conseqüentment, en no coincidir la suposició inicial amb els
resultats obtinguts, no es pot donar per vàlida la hipòtesi.
La presència de mercuri en els nadons només pot derivar de la seva presència en la sang
de la mare i, per tant, aquest procés de transferència de mercuri es troba present durant
. No obstant això,
depuri la major part del mercuri del corrent sanguini de la mare, però si una bona part.
54
En aquest cas també utilitzarem el diagrama de caixes per visualitzar gràficament aquest
resultats i extreure les conclusions posteriors.
Com ja hem vist que la concentració mitjana de mercuri en les mares és major a la dels
nadons, ara podem observar que la mediana en les mares també és lleugerament
superior a la dels infants. El fet
visualment la dispersió dels resultats obtinguts observant la llargària de les caixes; una
caixa més petita, com la que observem en els nadons, indica que els valors obtinguts
estan més concentrats i una caixa més gran, com la que hem
obtingut en les mares, mostra que hi ha una major diferència entre els valors més baixos
i els més elevats. Aquest gràfic també deixa clar que la concentració mínima de mercuri
es va trobar en un nen i la concentració màxima en una mare.
55
Tornem a utilitzar la prova U de Whitney per identificar si aquests dos valors presenten
diferències significatives entre ells.
Un cop realitzat aquesta anàlisi un valor de 0,73, que és major al 0,05
esperat.
Per tant, els valors obtinguts realitzant
de les seves mares no són significativament diferents. En conclusió, amb la nostra
limitada mostra poblacional no podem demostrar que la major part del mercuri de les
mares passi als seus fills uli en ells, ja que els valors finals obtinguts són
estadísticament iguals en els dos grups.
Prova estadística (THg)
U de Mann-Whitney 64,000
W de Wilcoxon 119,000
Z -0,351
Significació 0,725
56
5 ENQUESTA
Amb la intenció de poder analitzar el grau de coneixement de la població sobre la
presència dia a dia i, alhora, comprovar si la
gent és conscient dels problemes que ens pot arribar a causar quan no tenim cura dels
seus efectes en el medi ambient, vaig preparar una senzilla enquesta (Annex VII).
5.1 ANÀLISI DELS RESULTATS
enquesta va ser contestada per 112 persones, de les quals aproximadament el 40% era
menor de 20 anys (i podem considerar que
major. Les dones van ser més participatives, amb un 80% de les respostes que he
obtingut, mentre que només un 20% de les preguntes van ser contestades per homes,
Et preocupa la contaminació del medi ambient?
En aquesta primera pregunta el 97% dels enquestats va respondre que sí, que els
preocupa la contaminació del medi ambient. Que hi hagi inquietud per aquest tema és el
primer pas per poder començar a fer canvis i millores per cuidar cada cop més el nostre
medi ambient, el qual portem anys malmetent sense amoïnar-nos en cte que això
pot provocar a la flora i la fauna del nostre planeta.
97%
3%
si
no
57
Consideres que els aliments que mengem estan lliures de contaminació?
El 88% dels participants va respondre que no. En aquesta pregunta em va semblar
interessant analitzar els resultats en d edat: el 97% dels majors de 20
anys van respondre que no, és a dir, que els aliments que mengem no estan lliures de
contaminació. En canvi, en el grup de joves menors de 20 anys, un 22% va optar per
contestar que no ho sabien, ja que possiblement en aquestes edats la preocupació sobre
, sinó que un 10% van considerar
que els aliments estan lliures de contaminació.
Considerar que els nostres aliments estan lliures de contaminació pot ser, en certa
manera, idealista, ja que tant la industrialització com el desenvolupament econòmic
emissió de gasos contaminants que es dipositen als sòls i a les aigües,
producció agrícola, i que passen a la cadena alimentària mitjançant el seu consum pels
animals o per la seva absorció per part dels vegetals, que es nodreixen del sòl i de les
aigües contaminades. Pot ser que la gent més jove encara no sigui conscient
edat la població
de la contaminació en la nostra dieta.
3%
88%
9%
si
no
NS/NC
58
creus que pot estar més contaminat per metalls pesants?
En aquesta pregunta és podia respondre: el peix, la carn o els ous i els làctics, o que no
creien que els aliments estiguessin contaminats per metalls pesants. Crec que hi ha una
bona difusió als mitjans de comunicació sobre la presència de metalls pesants en els
peixos, ja que aproximadament el 80% de les persones enquestades va respondre
correctament a aquesta pregunta. Curiosament, aquí no hi va haver diferències entre els
més joves i els adults.
La segona resposta més nombrosa va ser la carn, que va ser seleccionada per un 12%.
Tot i que la pre a la contaminació per metalls pesants, aquesta resposta
pot haver estat influenciada per les recents notícies OMS (Organització
Mundial de la Salut) que informen sobre la possibilitat de que la carn vermella i
processada pugui augmentar el risc de càncer de còlon. Encara no està clara la causa
ò sembla que les carns vermelles,
de boví, porc i be, en cuinar-les a altes temperatures o en contacte directe amb una
flama (com passa en una barbacoa), es produeixen certs productes químics cancerígens
com els hidrocarburs aromàtics policíclics i les amines aromàtiques heterocícliques. A
més a més, durant el processat de la carn com per
exemple els nitrats i els nitrits, que estimulen la formació de compostos N-nitrosos entre
els quals es troben les nitrosamines, que són substàncies conegudes com a cancerígenes.
De la resta, un 5% va respondre que creien que els aliments no estaven contaminats i un
3% que eren els ous i làctics els aliments més contaminats per metalls pesants. Una de
infeccions tòxiques alimentàries arreu del món està
stan contaminats per un
12%
80%
3% 5% carn
peix
ous i làctics
no crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats
59
bacteri anomenat salm adquireixen els ous en mal estat.
Aquesta pregunta, però, no té relació amb la contaminació per metalls pesants i, per
tant, no era una resposta vàlida en aquest cas concret.
Quants cops a la setmana menges carn, peix i ous i làctics?
Aquesta pregunta no té molta rellevància en el treball i, de fet, estava encaminada a
iar
en les respostes posteriors; si preguntem directament allò que ens interessa, sense fer
preguntes prèvies i reduint l questa a dues o tres qüestions, les persones enquestades
poden detec enquesta i respondre allò que creuen que
s que pensen realment, en aquest cas, sobre la
contaminació per metalls pesants dels aliments. Tot i això, en analitzar els resultats,
curiosament vaig detectar que el consum de carn setmanal estava molt per damunt del
consum de peix.
0 10 20 30 40 50 60 70 80
mai
1-2 cops per setmana
3-4 cops per setmana
5-6 cops per setmana
cada dia
Ous i làctics Peix Carn
60
Un cop analitzat el coneixement general sobre contaminació per metalls pesants em vaig
centrar en els peixos i el mercuri.
Creus que els peixos estan sotmesos a contaminació per mercuri?
El 96% de les persones enquestades va respondre afirmativament a aquesta pregunta.
Les possibles respostes a aquesta pregunta eren: el salmó, la tonyina, les sardines, els
crustacis, que no ho sabies o que creies que els peixos no estaven contaminats per
mercuri. En general el 55% de les persones enquestades va respondre correctament que
era la tonyina. La tonyina és un peix blau gran i és un gran predador dins de la xarxa
tròfica, on ocupa un dels nivells superiors de la cadena alimentària. Aquesta
característica seva fa que ingereixi més contaminants que el peix blau petit del qual
96%
4%
si
no
7%
54%
4%
9%
25%
1% Salmó
Tonyina
Sardines
Crustacis
NS/NC
No crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats
61
van ser seleccionades com a peix més contaminat per només un 5% dels participants.
Les sardines són un dels peixos blaus que proporcionalment contenen menys metil
mercuri i més Omega-3. Una quarta part dels enquestats va seleccionar el salmó; aquest
és un peix molt ric en àcids grassos essencials Omega-3, que ocupa nivells en la xarxa
tròfica inferiors a la tonyina i per tant, acumula menys mercuri durant la seva vida.
Gairebé el 10% de les persones enquestades ha seleccionat els crustacis. Aquest grup
pot haver estat influenciat per la idea que alguns crustacis, com per exemple els
musclos, depuren les aigües, é
i acumular els contaminats en els seus teixits. La veritat és que rarament acumulen
trobar dissolt lliure dins de
associat a les algues encarregades de metilar-lo o als peixos que les consumeixen. La
resta de persones ha respost que no sabien quin era el peix més contaminat o que creien
que no estaven contaminats.
Creus que aquesta contaminació pot arribar a afectar la nostra salut?
El 95 % de les persones enquestades va respondre afirmativament a aquesta pregunta,
que correspon gairebé al mateix tant per cent que havia afirmat anteriorment que creia
que els peixos estaven contaminats per mercuri i,
i la presència del mercuri en aquests aliments.
95%
4% 1% si
no
No crec que els aliments estiguin contaminats per metalls pesats
62
Has sentit a parlar algun cop del desastre mediambiental de Txernòbil, del de
Minamata o del de Fukushima?
En general, tothom ha sentit a parlar dels tant malauradament famosos desastres
nuclears de fa gairebé 30 anys de Txernòbil (Ucraïna, en aquelles temps Unió
Soviètica), i del recent accident de Fukushima (Japó). En canvi, del desastre
mediambiental de Minamata durant els
de mercuri en una petita badia del Japó, poca gent en té coneixement, potser perquè no
fer tanta difusió, ja que la causa principal va ser una negligència de la fàbrica
que, guiada pel seu anhel de lucre econòmic, va menysprear el medi ambient, o perquè
els efectes adversos més evidents es van concentrar en aquella poc coneguda població
del Japó. Mentre els desastres nuclears eren coneguts per més del 90% de les persones
enquestades, només 20 havia sentit a parlar alguna vegada del
desastre de Minamata.
0 20 40 60 80 100 120
si
no
si
no
si
no
Txer
nò
bil
Min
amat
a Fu
kush
ima
63
CONCLUSIONS
de la bibliografia existent sobre la presència del
mercuri al medi ambient i com, de totes les espècies químiques del mercuri, el metil
mercuri és la forma més tòxica que, un cop metilada robiota
tròfiques fins
Barcelona, Badalona i Mataró, que no estan en contacte directe amb una font emissora
de mercuri, totes presenten, en menor o major mesura, mercuri en el seu organisme.
Malauradament, no he pogut demostrar que els nivells de mercuri vagin relacionats
directament amb la quantitat i espècies de peix consumides, tal com descriuen els
articles consultats. Possiblement la raó és que la mostra és petita per la dificultat que
comporta treballar amb mostres biològiques.
contaminan no estem en contacte directe amb ells. Els resultats
obtinguts confirmen que el metil mercuri té la capacitat de travessar la placenta i
acumular-se en els fetus durant la gestació, ja que els nivells de mercuri presents en els
nadons eren proporcionals a les concentracions de mercuri en les seves mares. No he
pogut demostrar si aquest pas de mercuri de mares a fills és un mecanisme matern per
eliminar i depurar del seu corrent sanguini el metil mercuri, però crec que si
es recollissin cabells materns abans, durant i mesos
després de la gestació, sempre que el consum de peix no variés, es podrien comparar les
concentracions de mercuri matern durant aquestes tres etapes i observar si hi ha
diferències significatives que es puguin atribuir a aquesta transferència mare-fill.
La dieta mediterrània, a diferència, per exemple, de la dieta oriental, no és caracteritza
per un alt consum de peix i, en preguntar per aquest consum al centenar de persones que
sobre contaminació, només dues persones van afirmar un
consum diari de peix. La població catalana enquestada és conscient del risc que suposa
el consum de certes espècies de peix i, en els qüestionaris de freqüència alimentària
durant la gestació realitzades a les dones destacava una lleugera disminució en el
espècies Atès els be cids
64
dieta rica en àcids grassos Omega-3 i baixa en mercuri, tot evitant aquells peixos que en
tenen nivells més alts, per tal que les dones gestants estiguin ben informades i puguin
escollir una dieta el més beneficiosa possible per al correcte desenvolupament dels seus
fills. També seri
la crema de carbó com de mercuri a la cadena
alimentària marina, i posteriorment al nostre organisme.
Finalment, pel fet que el treball es bas
nadons i les seves mares per quantificar el mercuri present en ambós, en aquest procés
he pogut comprovar que la Llei de Protecció de Dades té una gran presència dins el
treball de la societat científica actual, que garanteix la correcta utilització de mostres
biològiques humanes que contenen informació genètica. Aquest procés ha comportat
molts entrebancs al llarg del treball
dificultats burocràtiques que trobem quan es vol realitzar un estudi a partir de mostres
biològiques humanes, encara que de fet sigui per vetllar per la seguretat i la privacitat de
la població.
65
LLIBRES
AVERY, Gordon B; FLETCHER, Mary Ann. Neonatología: fisiopatología y manejo
del recién nacido. Ed. Médica Panamericana, 2001.
CREASY, Robert K; RESNIK, Robert; IAMS, Jay D.; LOCKWOOD, Charles J;
MOORE, Thomas; GREENE, Michael F. Resnik's Maternal-Fetal Medicine: Principles
and Practice. Elsevier, 7th Edition
GOLDMAN, Lee; SCHAFER, Andrew I. Goldman-Cecil Medicine. Cap.Chronic
Poisoning. Elsevier, 24th Edition
MARX, John; HOCKBERGER, Robert; WALLS, Ron. Rosen's Emergency Medicine -
Concepts and Clinical Practice. Cap.157, Heavy Metals. Elsevier, 8th Edition.
Nelson Textbook of Pediatrics. Cap. 701, Heavy Metal Intoxication. Elsevier, 19th
Edition
ARTICLES
BASU, Niladri; TUTINO, Rebecca; ZHANG, Zhenzhen, et al. Mercury levels in
pregnant women, children, and seafood from Mexico City. Environmental Research,
135:63-9; 2014
CHOI, Anna L; GRANDJEAN, Philippe. Methylmercury exposure and health effects in
humans. Environmental Chemistry, 5:112 120; 2008.
CLARKSON, Thomas W. The three modern faces of mercury. Environ Health
Perspectives, Volume 110, supplement 1; 2002.
66
CLARKSON, Thomas W; VYAS, Jayesh B; BALLATORI, Nazzareno. Mechanisms of
mercury disposition in the body. American Journal of Industrial Medicine, 50:757-64;
2007.
DÍEZ, Sergi; MONTUORI, Paolo; PAGANO,Adele; SARNACCHIARO, Pasquale;
BAYONA, Josep M.; TRIASSI, Maria. Hair mercury levels in an urban population
from southern Italy: Fish consumption as a determinant of exposure. Environment
International 34:162-167; 2008.
DÍEZ, Sergi; ESBRÍ, Josep M.; TOBIAS, Aurelio;HIGUERAS, Pablo; MARTÍNEZ-
CORONADO, Alba. Determinants of exposure to mercury in hair from inhabitants of
the largest mercury mine in the world. Chemosphere 84:571-7; 2011
DÍEZ, Sergi; DELGADO, Sandra; AGUILERA, Inmaculada, et al. Prenatal and early
childhood exposure to mercury and methylmercury in Spain, a high-fish-consumer
country. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 56:615-22; 2009
DÍEZ, Sergi; MONTUORI, Paolo; QUEROL, Xavier; BAYONA Josep M. Total
mercury in the hair of children by combustion atomic absorption spectrometry (Comb-
AAS). Journal of Analytical Toxicology, Vol.3; 2007.
DÍEZ, Sergi. Human health effects of methylmercury exposure. Reviews of
Environmental Contamination and Toxicology, 198:111-32; 2008.
ESKENAZI B, YOUNG JG, et al. Association between in utero organophosphate
pesticide exposure and abnormal reflexes in neonates. Neurotoxicology, 26:199-209;
2005.
EFSA Panel on Contaminants in the Food Chain (CONTAM); Scientific Opinion on the
risk for public health related to the presence of mercury and methylmercury in food.
EFSA Journal, 10:2985; 2012.
FITZGERALD WF, et al. The case for atmospheric mercury contamination in remote
areas. Environ Sci Technol 32:1-7, 1998.
HARKEY,M.R. Anatomy and physiology of hair.Forensic Science. Int, 63-9-18;1993
67
Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y
Nutrición (AESAN) en la relación a los niveles de mercurio establecidos para los
productos de la pesca. Revista del comité científico Nº 13: 29-35; 2010.
JURADO MONTORO, C. Análisis de drogas de abuso en muestras de pelo.
Diagnóstico del consumo crónico. Trsatornos aditivos, Vol 9, Nº 3; 2007
MAHAFFEY, Kathryn R; SUNDERLAND, Elsie M; CHAN, Hing Man, et al.
Balancing the benefits of n-3 polyunsaturated fatty acids and the risks of methylmercury
exposure from fish consumption. Nutrition Reviews, 69: 493 508; 2011.
MANES MARZANO, Ángela Beatriz. El pelo como elemento diagnòstico en
toxicologia forense. Revista digital, Vol. 11 Nº6.
MYERS, Gary J; DAVIDSON, Philip W; COX, Christopher, et al. Prenatal
methylmercury exposure from ocean fish consumption in the Seychelles child
development study. Lancet., 361:1686-92, 2003.
MYLLYNEN, P. et al. Human placenta: a human organ for developmental toxicology
research and biomonitoring. Placenta 26(5):361-71; 2005.
SELIN NE. Global Biogeochemical Cycling of Mercury: A Review. Annual Review of
Environment and Resources. 43-63, 2009.
SCHOEMAN, Katherine; BEND John R; HILL, Julie; NASH Kelly; KOREN, Gideon.
Defining a lowest observable adverse effect hair concentrations of mercury for
neurodevelopmental effects of prenatal methylmercury exposure through maternal fish
consumption: a systematic review. Therapeutic Drug Monitoring, 31:670-82; 2009.
68
PÀGINES WEB
United States Environmental Protection Agency (EPA)
http://www.epa.gov/mercury
Proyecto INMA. Infancia y medio ambiente
http://www.proyectoinma.org/presentacion-inma/noticies_ca/107/inma-primers-
resultats-sobre-exposicio-prenatal-al-mercuri
Physicians for social responsibility (PSR).
http://www.psr.org/chapters/oregon/assets/pdfs/mercury-neurodevelopment.pdf
National Scientif Early exposure to toxic
http://developingchild.harvard.edu/science/national-scientific-council-on-the-
developing-child/
The American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG). Committee
Opinion, Nº 75; 2013
http://www.acog.org/About_ACOG/News_Room/News_Releases/2013/Environ
mental_Chemicals_Harm_Reproductive_Health
Curso de Estadística. Jaume Llopis Pérez. LA ESTADÍSTICA: UNA ORQUESTA HECHA INSTRUMENTO
https://estadisticaorquestainstrumento.wordpress.com/2013/09/17/tema-2-estadistica-descriptiva-2/
69
GLOSSARI
Absorció sistèmica: Funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració
en el medi intern de substàncies provinents del medi extern.
Acetaldehid: Conegut també com etanal, és un compost orgànic amb dos àtoms de
carboni i un grup aldehid (- per obtenir plàstics, pintures, laques, en la
indústria del cautxú, del paper i del cuir. També es fa servir com conservant en carns i
altres productes alimentaris.
Alquímia:
una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien
les disciplines empíriques de la química i de la física. Un dels objectius principals era la
recerca de la pedra filosofal, que hauria de permetre transformar qualsevol metall en or.
Amines aromàtiques heterocícliques: Compostos químics que contenen, com a
s), i un grup amina (amb
nitrogen), que poden ser cancerígens, com per exemple, les creades per la cocció de la
carn a altes temperatures.
Antisèptic: Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i
n'impedeix l'acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Atàxia: Dificultat en la marxa per deficiència de la coordinació motora.
Barrera hematoencefàlica: sistema cel·lular especialitzat present al cervell que separa
la sang sistèmica circulant del fluid extracel·lular cerebral en el sistema nerviós central
(SNC), presentant una permeabilitat selectiva, que permet el pas dels nutrients
.
Bioacumulació: és el procés d'acumulació de substàncies químiques dins dels
organismes vius, de forma que aquests arriben a concentracions més elevades que les
concentracions en el medi ambient o en els aliments.
Bilis: Líquid clar, groguenc, amargant, produït per les cèl·lules hepàtiques al fetge i
concentrat a la vesícula biliar, que és
70
Biomagnificació: és el increment de la concentració química d'una substància que
ocorre a través de la cadena alimentària com a conseqüència de que no es pot degradar
per processos del medi ambient i perquè té una taxa baixa o inexistent d eliminació de
la mateixa, sovint deguda a la seva insolubilitat en l'aigua.
Bronquiolitis necrotitzant: Inflamació dels bronquíols que provoca la seva destrucció.
Càncer de tiroides: Formació d'un teixit anormal, de caràcter tumoral maligne, que
afecta a la glàndula situada a cada costat de la tràquea, la secreció de la qual té
importància en la creixença i en el metabolisme.
Cèl·lules glials: Cèl·lules que constitueixen el suport del sistema nerviós central.
Cisteïna: Àcid 2-amino-3-mercaptopropiònic; simbolitzat per Cys, és un dels
aminoàcids essencials. És fàcilment oxidat i dóna un compost disulfurat, la cistina.
Sovint és present a l'orina.
Cordó umbilical: Òrgan llarg i flexible que s'estén de la placenta al melic del fetus i
conté la vena i les artèries umbilicals.
Col·lapse cardiovascular: Alteració de la funció cardíaca que impedeix mantenir la
provocant una fallada de tots els òrgans.
Crisis epilèptica: Síndrome clínica c transitoris,
amb pèrdua de consciència o sense, que s'esdevenen en forma de crisis, amb tendència a
la repetició.
Demència: Síndrome adquirida definida pel deteriorament i la pèrdua de funcions
intel·lectives que determina la desadaptació social de l'individu.
Dermis: Capa inferior i més desenvolupada de la pell, de la qual obtenen el nodriment
Difusió passiva: través de les membranes, en sentit del gradient
de concentració.
Edema pulmonar: Acumulació de líquids als alvèols que dificulta el intercanvi gasós.
Epidermis: Capa exterior de la pell, situada damunt de la dermis.
71
Espectrometria : És una tècnica que permet determinar la
concent
absorbida per un element químic vaporitzat, al excitar els seus electrons, característica
de cada element.
Gastroenteritis corrosiva: Inflamació de la mucosa gàstrica i intestinal, per efecte
Gingivostomatitis: Inflamació de la mucosa oral.
Glàndules suprarenals: Glàndules situades a la part superior dels ronyons, que tenen
funcions hormonals, regulant les funcions vitals.
Hidrocarburs aromàtics policíclics: Són un tipus de compostos orgànics caracteritzats
per la presència de diversos anells aromàtics, que es formen durant la combustió
incompleta del carbó, el petroli i la gasolina, les escombraries i altres substàncies
orgàniques com el tabac o la carn preparada a la brasa.
Latència: Període
malaltia.
Metionina: Aminoàcid proteic essencial de caràcter sulfurós, precursor de la cisteïna.
És un aminoàcid essencial en la nutrició dels mamífers, perquè no el sintetitzen.
Nitrosamines: Cadascuna d'aquelles substàncies que contenen el radical -N-N=O, com
a resultat de la reacció entre l'àcid nitrós i les amines secundàries. En la indústria
alimentària sovint es produeixen en reaccionar els nitrits amb les amines presents en els
ha determinat que tenen propietats cancerígenes.
Oligoelement: Element químic que es troba en els éssers vius en proporcions ínfimes,
però que és indispensable per a les funcions vitals.
Paràlisi cerebral congènita: Conjunt de síndromes neurològiques, de causa diversa,
que apareixen en el moment del naixement, caracteritzades per paràlisis espàstiques
d'ambdues extremitats superiors o inferiors, rigidesa, moviments descontrolats, peu de
pinya, debilitat mental o estats epilèptics.
Parestèsies: Anomalia de la percepció de les sensacions sense que hi hagi un estímul
previ, caracteritzada per la sensació de pessigolleig o formigueig.
72
Pneumonitis intersticial: Inflamació dels pulmons a nivell alveolar que provoquen
Pinocitosi: Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes
unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics, formant unes
vesícules, anomenades endosomes.
Queratina: Substància proteica no soluble en aigua, fibrosa i de funció estructural amb
la capacitat de endurir extremadament Al ésser humà la
trobem a la epidermis, les ungles o al cabell.
Sífilis: Malaltia infecciosa, causada pel bacteri Treponema pallidum, transmesa per
contacte sexual, que produeix lesions cutànies i viscerals.
Sistema endocrí: Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren
hormones i les aporten a la sang.
Sistema límbic: Conjunt neuronal situat al cervell, que intervé en la recepció de les
sensacions olfactives, en el sistema nerviós autònom i en l'endocrí i en la modulació de
les reaccions afectives de la conducta.
Talidomida: Fàrmac teratogènic (que provoca malformacions congènites), que va ser
receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nàusees durant
els tres primers mesos de l'embaràs, que provoca, sobretot, amèlia (absència
i focomèlia (mans i peus que neixen directament del tronc).
Teratogènic: Que produeix monstruositats o defectes físics en el fetus.
Toxicocinètica: Conjunt de fenòmens que experimenta un tòxic des de la seva entrada a
un organisme fins a la seva eliminació.
Toxicologia: Ciència que tracta dels efectes, els antídots i el reconeixement de les
metzines (substància que, nimal, dóna la mort o produeix
malaltia) i els verins.
Transport actiu: Consisteix en el transport de substàncies en contra de gradient i per
fer aquest transport es requereix energia.
81
30 de septiembre de 2015
Asunto: Dr. Díez / Act. sin financiación Expresa - Trabajo estudiante bachillerato 2015 / Envio informe de evaluación +
comentario
Estimado Dr. Díez,
Contactamos con usted en relación a la evaluación actividad sin financiación expresa trabajo de estudiante de
bachillerato 2015 de título "Acumulación de Hg en cabello: relación madre-hijo", cuyo Investigador responsable es
usted, Dr. D. Sergi Díez Salvador, adscrito al Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua IDAEA
(Barcelona), para informarle de que, una vez revisada la documentación aportada y dada la premura con la que se
requería la solicitud de evaluación del mismo por parte de este subcomité, se ha acordado emitir el informe
favorable del referido proyecto.
Agradeciéndole su colaboración, reciba un afectuoso saludo.
Subcomité de Bioética CSIC
82
Annex VI
s grassos Omenga-3 essencials15 (àcid eicosapentaenòic i
docosahexaenòic) i de mercuri16 en determinats peixos:
Espècie EPA + DHA (mil·ligrams/100g de peix) Hg (mil·ligrams/ 1kg de peix)
Abadejo 260 0.02 0.06
Bacallà 240 0.06 0.11
Cloïssa 240 0.01 0.06
Cranc 36 0.06 0.26
Cranc de riu 380 0.03
Gamba 390 0.03 0.04
Llagosta 360 0.10 0.28
Llenguado 15 0.092
Llobarro 490 0.14 0.22
Lluç de riu (Luci) 140 0,31
Muscle 350 0.03 0.08
Ostres 350 0.01 0.07
Peix arrebossat 310 0.135
Peix espassa 580 0.98 1.03
Peix gat 280 0.16
Perca 300 0.09 0.11
Salmó 1,590 0.04 0.13
Sardines 980 0.02 0.03
Tauró 220 0.75 0.99
Tonyina 630 0.24 0.48
Truita 580 0.14 0.15
Verat 1,790 0.09 0.220
Vieires 270 0.05
15 Mahaffey KR. Fish and shellfish as dietary sources of methylmercury and the omega-3 fatty acids, eicosahexaenoic acid and docosahexaenoic acid: risks and benefits. Environ Res. 2004; 95:414 428. 16 Sunderland EM. Mercury exposure from domestic and imported estuarine and marine fish in the U.S. seafood market. Environ Health Perspect. 2007; 115:235 242.
83
Annex VII
Concentracions de mercuri (µg/g) en cabell de diferents poblacions exposades a nivell mundial17.
17 DÍEZ, Sergi; ESBRÍ, Josep M.; TOBIAS, Aurelio;HIGUERAS, Pablo; MARTÍNEZ-CORONADO, Alba. Determinants of exposure to mercury in hair from inhabitants of the largest mercury mine in the world. Chemosphere 84:571-7; 2011