annexos. criteris per a la formació de directius i ...€¦ · integrar‐la en la gestió de...

CRITERIS PER A LA FORMACIÓ DE DIRECTIUS I COMANDAMENTS INTERMEDIS EN PRL

ANNEXOS. Criteris per a la formació de directius i comandaments intermedis en prevenció de riscos laborals

Dip

òsit

lega

l: B

-245

66-2

012

CRITERIS PER A LA FORMACIÓ DE DIRECTIUS I COMANDAMENTS INTERMEDIS EN PRL Pàgina 2 de 63

ANNEX I: RESULTATS


ANNEX I. RESULTATS

I.1. PARTICIPACIÓ

S’han rebut un total de 211 qüestionaris, dels quals 206 són vàlids, atès que 5 d’ells eren incomplets. El qüestionari s’ha dirigit a 305 destinataris directes, entre els quals hi ha directius, agents de la prevenció, empresaris, així com associacions empresarials, professionals i sindicals. Comptant els destinataris directes, hauríem tingut un grau de resposta del 69,18%. Aquesta participació, desglossada en funció de les variables identificatives de l’empresa i de la persona enquestada, queda així:

I.1.1. EN FUNCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Aquesta informació es pot visualitzar millor de manera gràfica:

0,5%0,5%

21,8%

0,5%

1,0%

6,3%

9,2%

5,8%1,9%3,4%

2,9%

8,7%

2,9%

8,3%

4,4%

17,5%

2,9%1,5%

Activitat econòmica de l'empresaAgricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat

Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació

Construcció

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes

Transport i emmagatzematge

Hostaleria

Informació i comunicacions

Activitats financeres i d'assegurances

Activitats immobiliàries

Activitats professionals, científiques i tècniques

Activitats administratives i serveis auxiliars

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria

Educació

Activitats sanitàries i de serveis socials

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment

Altres serveis

Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi

Organismes extraterritorials

Sense especificar

La participació ha estat molt heterogènia, amb representació de la major part de sectors, si bé hi ha hagut un pes més elevat de:

- Indústries manufactureres (22%).

- Activitats sanitàries i serveis socials (17%).

- Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes (9%).

- Activitats professionals científiques i tècniques (9%).


I.1.2. EN FUNCIÓ DE LA MODALITAT PREVENTIVA

Absolut PercentatgeModalitat preventiva: 206- Servei de prevenció aliè 26 13%- Treballadors designats i servei de prevenció aliè 26 13%- Servei de prevenció propi (o mancomunat) i servei de prevenció aliè 90 44%- Servei de prevenció propi (o mancomunat) 61 30%- Assumpció de la gestió preventiva per l’empresari i servei de prevenció aliè 3 1%Sense especificar 0 0%

En aquest cas, la participació es concentra en empreses que han constituït un servei de prevenció propi o mancomunat i en les que, tenint aquesta modalitat preventiva, han externalitzat en alguns casos la gestió d’alguna de les activitats preventives, concertant-les amb un servei de prevenció aliè. Aquestes dues opcions representen el 74% de les respostes obtingudes.

I.1.3. EN FUNCIÓ DEL NOMBRE DE TREBALLADORS

Absolut PercentatgeNombre de treballadors: 206- Microempresa: de 1 a 9 treballadors 6 3%- Petita empresa: de 10 a 49 treballadors. 18 9%- Mitjana empresa: de 50 a 249 treballadors. 26 13%- Gran empresa: a partir de 250 treballadors. 156 76%Sense especificar 0 0%

Es veu clarament que la major part d’empreses que participen (76%) són empreses de 250 treballadors o més. Això explica també la distribució de la modalitat preventiva. El fet que les que més han participat hagin estat les grans empreses té vàries explicacions:

- Són les que es troben més presents en els diferents fòrums de discussió i per tant resulta més fàcil accedir-hi.

- Disposen d’organització preventiva pròpia, que participa i fa participar.

- Tenen estructures jeràrquiques més verticals i poden ser més sensibles a les necessitats formatives de les persones directives.


I.1.4. EN FUNCIÓ DEL CÀRREC DE LA PERSONA ENQUESTADA

Absolut PercentatgeCàrrec: 206- Empresari 13 6%- Alta direcció 39 19%- Comandament intermedi 31 15%- Responsable del servei de prevenció 91 44%- Membre del servei de prevenció 16 8%- Treballador designat 4 2%- Delegat de prevenció 12 6%Sense especificar 0 0%

Les dades obtingudes són coherents amb les dades d’empresa. Es pot apreciar que la participació es concentra en els agents de la prevenció, en les seves diferents vessants: responsables de prevenció, membres del servei de prevenció i treballadors designats. Aquests opcions suposen el 54% de la participació. Cal destacar, però, el 19% de participació de membres de l’alta direcció, percentatge que supera a la dels delegats de prevenció, malgrat la difusió que se n’ha fet del projecte per part de les organitzacions sindicals majoritàries. Quant a la direcció, i tenint en compte tant l’alta direcció com els comandaments intermedis, hi ha hagut una participació del 34%, que sumada al 6% d’empresaris i empresàries dona una participació del 40% de persones amb capacitat de decisió.

I.1.5. EN FUNCIÓ DEL NIVELL D’ESTUDIS

Absolut PercentatgeNivell d’estudis: 206- Estudis universitaris 192 93%- Educació secundària 10 5%- Educació primària 4 2%Sense especificar 0 0%

Aquesta es la dada on les respostes s’agrupen a una mateixa categoria de manera més aclaparadora, atès que el 93% dels enquestats tenen formació universitària. Això és coherent amb els destinataris de l’estudi, que va dirigit principalment tant a professionals de la prevenció, que en la seva major part –com en el cas dels tècnics de nivell superior- seran necessàriament titulats d’universitat, així com a persones directives que, per raó del seu càrrec, també són majoritàriament titulats universitaris.


I.2. RESULTATS GLOBALS

El qüestionari consta de tres àrees diferenciades. L’anàlisi es fa per a cada una de les preguntes de les diferents àrees:

I.2.1. RESULTATS DE L’ÀREA 1: LA PREVENCIÓ A L’EMPRESA

1. “Prevenir els riscos laborals és…”:

69

20

40

61

45

61

47

50

2

29

6

15

12

28

22

25

19

29

30

3

31

13

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Una exigència legal que s’ha de complir ‐ 1 ‐

Una manera d’evitar sancions ‐ 2 ‐

Una manera de reduir costos vinculats a la sinistralitat ‐ 3 ‐

Una obligació ètica ‐ 4 ‐

Un avantatge competitiu ‐ 5 ‐

Un pilar fonamental de la Responsabilitat Social Corporativa ‐ 6 ‐

Un valor afegit de l’activitat empresarial ‐ 7 ‐

Una necessitat de l’activitat empresarial ‐ 8 ‐

Un cost sense valor afegit ‐ 9 ‐

Una inversió amb beneficis quantificables ‐ 10 ‐

Una manera d’evitar conflictes amb els representants sindicals ‐ 11 ‐

Qüestió 1. Total enquestes

Acord Total ‐ 5 4 3 2 1 Desacord Total ‐ 0

consens

Les afirmacions on trobem consens són:

- Una exigència legal que complir.

- Una obligació ètica.

- Una necessitat de l’activitat empresarial.


2. Ordeni per importància (1 per a l’opció més important, etc.) el que consideri més rellevant en prevenció:

29

35

33

9

39

32

21

9

24

32

26

15

8

1

20

67

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Millorar les condicions de treball ‐ 3 ‐

Reduir els accidents ‐ 2 ‐

Integrar‐la en la gestió de l’empresa ‐ 4 ‐

Complir amb la normativa ‐ 1 ‐


Primera Segona Tercera Quarta

Les qüestions més importants, en opinió dels enquestats, són:

- Millorar les condicions de treball a l’empresa.

- Reduir els accidents.

Aquestes dues opcions estan molt igualades. D’altra banda, més de la meitat de les persones enquestades pensa que complir amb la normativa no és el més important en prevenció, ja que els enquestats, per la poca rellevància que li donen en les seves respostes, semblen considerar que aquesta és una conseqüència de la gestió preventiva i no l’objectiu principal.


3. “La millor manera de gestionar la prevenció és…”:

4

17

34

6

7

1

3

22

34

8

18

1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Concertar totes les activitats amb un servei de prevenció aliè ‐ 1 ‐

Gestionar la totalitat de la PRL amb recursos propis ‐ 2 ‐

Disposar de sistemes mixtos entre recursos propis i aliens ‐ 3 ‐

Seleccionar el model menys costós ‐ 4 ‐

Seguir les recomanacions dels assessors de l’empresa ‐ 5 ‐

Esperar que la Inspecció ens indiquiel model més adequat segons les nostres característiques ‐ 6 ‐



consens

En aquesta qüestió no s’ha arribat al consens en cap de les opcions (moltes d’elles excloents), tot i que la més acceptada és la de disposar de sistemes mixtos entre recursos propis i aliens. Aquest és el model que segurament ofereix més flexibilitat als enquestats atès que permet disposar de recursos interns coneixedors de la problemàtica de l’empresa i amb capacitat d’integració de la prevenció i, d’altra banda, permet accedir a especialistes en diferents disciplines.


4. “Per donar importància a la prevenció…”:

64

57

70

84

90

33

27

30

19

14

9

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%

S’ha de valorarla prevenció com una àrea estratègica de l’empresa ‐ 1 ‐

Les empreseshan de definir objectius quantificables en PRL ‐ 2 ‐

Tota l’organitzacióha d’integrar criteris de PRL en la seva operativa ‐ 3 ‐

S’han de tenir en compte els requisits de seguretat i salut en el disseny de les noves instal∙lacions ‐ 4 ‐

L’alta direcció ha de creure en la PRL ‐ 5 ‐

S’han de marcar incentius lligats als resultatsde la gestió preventiva a tota l’estructura organitzativa ‐ 6 ‐



consens

Al contrari del que trobàvem a la qüestió anterior, en aquesta hi ha un consens absolut en quasi totes les opcions. La més consensuada és que l’alta direcció ha de creure en la prevenció de riscos laborals. En aquest sentit se li dona a l’alta direcció la màxima responsabilitat en donar suport a la prevenció a l’organització. També és rellevant que el 84% dels enquestats atorguin la màxima puntuació al fet de tenir en compte els requisits de seguretat i salut en el disseny de noves instal·lacions. En aquest sentit es valora com a molt important disposar d’un disseny preventiu en els nous projectes que, malauradament, no és habitual.

S’arriba també al consens en:

- Tota l’organització ha d’integrar criteris de PRL en la seva operativa.

- S’ha de valorar la integració com una àrea estratègica de l’empresa.

- Les empreses han de definir objectius quantificables en PRL.

En general, tots aquests aspectes són clau en la integració de la prevenció.

Els enquestats no consideren rellevant, per donar importància a la prevenció, fixar incentius vinculats a resultats, segurament perquè no es considera adequat recompensar per complir amb una obligació legal i ètica de les empreses.


5. Ordeni per importància (1 pel més important, etc.) els següents aspectes per assolir una cultura preventiva:

58

42

7

33

17

46

2

9

40

46

3

1

1

94

0% 20% 40% 60% 80% 100%

La implicació de l’alta direcció ‐ 1 ‐

La conscienciació de tota l’organització ‐ 3 ‐

La implicació dels comandaments intermedis ‐ 2 ‐

Les sancions ‐ 4 ‐



La màxima importància s’atorga un cop més a l’alta direcció, en coherència amb els resultats de la qüestió anterior. Sorprèn, però, la poca importància que es dona al comandaments intermedis, segurament perquè ja es considera que estan inclosos en la opció número 3, com a part de tota l’organització, que s’ha puntuat en segon lloc. Aquest fet dona suport a la idea que la prevenció l’han de fer entre tots, sense distinció.

Un cop més veiem que la penalització econòmica no es considera prioritària, en coherència amb el que vèiem a la qüestió anterior amb els incentius.


6. Ordeni per importància (1 per a la més important, etc.) les funcions del responsable de prevenció:

28

24

10

19

16

11

10

4

1

21

11

23

13

13

11

10

2

3

2

17

13

17

7

13

7

18

6

3

2

14

8

15

5

12

6

18

13

2

5

6

9

14

11

14

9

17

11

2

3

6

4

11

17

14

9

14

10

3

6

4

12

4

13

10

11

9

12

7

12

7

3

11

3

16

1

13

17

21

1

7

1

2

5

11

2

6

29

33

1

5

2

3

8

1

21

33

13

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Dissenyar un sistema de gestió de laprevenció adequat a les característiques de l’organització ‐ 9 ‐

Liderar la integració de la PRL a tota l’organització ‐ 10 ‐

Facilitar a l'organització les einesnecessàries per integrar la PRL en les seves funcions ‐ 8 ‐

Reduir la sinistralitat ‐ 4 ‐


Aconseguir que l’empresa compleixi amb la normativa de PRL ‐ 1 ‐

Assessorar tota l’organització en temes de PRL ‐ 7 ‐

Vendre internament la PRL ‐ 6 ‐

Actuar d’interlocutor amb la Inspecció de Treball en temes de PRL ‐ 2 ‐

Actuar d’interlocutor amb els delegats de prevenció ‐ 3 ‐


Primera Segona Tercera Quarta Cinquena

Sisena Setena Vuitena Novena Desena

Atesa la gran quantitat d’opcions a escollir, no es veu una opció molt més destacada que la resta. En tot cas, era interessant conèixer el paper que se li assigna a qui te la responsabilitat de la prevenció a l’organització. Veiem com a opció més valorada que la persona responsable de prevenció adeqüi el sistema de gestió a les característiques de cada organització, donant per fet que, d’aquesta manera, la seva integració serà més fàcil. També es valora molt el seu paper de lideratge en aquesta integració.

La seva actuació en la interlocució, ja sigui amb la Inspecció com amb els delegats de prevenció, són les opcions menys valorades.


7. Ordeni per nivell de responsabilitat en PRL (1 per al de major responsabilitat, etc.) els següents estaments organitzatius:

48

51

3

4

3

1

46

20

15

13

7

2

3

6

34

38

9

9

2

1

29

25

21

18

4

17

12

27

35

15

1

9

33

33

0% 20% 40% 60% 80% 100%

L’alta direcció, perquè ésqui té la capacitat per assignar funcions i recursos ‐ 1 ‐

L’empresari,perquè és qui ostenta la propietat de l’empresa ‐ 6 ‐

Els comandaments intermedis, perquè són els quepoden incidir directament en les actuacions dels treballadors ‐ 4 ‐

El responsable de prevenció,perquè és qui té els coneixements tècnics i legals ‐ 2 ‐

Els treballadors,perquè han de ser responsables del seu treball ‐ 5 ‐

Els delegats de prevenció,perquè són els representants dels treballadors ‐ 3 ‐


Primera Segona Tercera Quarta Cinquena Sisena

En línia amb les altres respostes, l’alta direcció torna a ser designada com la màxima responsable. Ara bé, l’opció de l’empresari com a màxim responsable ha estat votada per un 51% com a primera opció. Aquests dues opcions estan clarament diferenciades de la resta.


8. Ordeni per importància les qualitats que ha de tenir el càrrec responsable de prevenció (1 per a la més important, etc.):

28

27

26

20

9

5

6

3

24

22

14

12

13

12

6

7

13

14

25

12

15

7

9

5

6

8

12

12

23

14

8

9

12

7

6

15

19

16

13

10

4

3

6

13

13

24

17

13

6

6

4

7

5

15

18

31

6

13

6

11

3

7

23

22

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Coneixements de la normativa de PRL ‐ 2 ‐

Coneixements tècnics ‐ 1 ‐

Coneixement de l’empresa i de la seva cultura ‐ 8 ‐

Lideratge ‐ 4 ‐

Habilitats en comunicació ‐ 3 ‐

Capacitat de negociació ‐ 5 ‐

Tenacitat ‐ 7 ‐

Flexibilitat ‐ 6 ‐



Cinquena Sisena Setena Vuitena

Les dues opcions més valorades, amb una proporció força, similar són:

- Coneixements de la normativa de PRL.

- Coneixements tècnics.

Molt a prop se situa el coneixement de l’empresa i de la seva cultura.

Més enrere queden les habilitats de caràcter més social i personal, que no semblen tan importants per als enquestats.


9. Contesti d’acord amb la seva experiència (Des de Mai quan cregui que mai s’ha donat aquest cas fins Sempre quan cregui que sempre es dona aquesta situació, segons la seva experiència a la seva empresa):

13

32

15

24

37

5

24

24

22

23

23

18

31

8

25

3

46

41

41

31

32

17

46

44

46

47

40

24

39

34

45

20

0% 20% 40% 60% 80% 100%

La informació de PRLarriba de forma suficient i adequada a tota l’organització ‐ 1 ‐

La persona que gestiona la PRLa l’empresa té una relació fluida amb tota l’organització ‐ 2 ‐

A la meva empresa hi ha una cultura preventiva consolidada ‐ 3 ‐

A la meva empresales responsabilitats en PRL són clares i estan assumides ‐ 4 ‐

Sé com està la meva empresaen temes de PRL en relació amb la meva competència ‐ 5 ‐

Tinc la sensació que enspoden sancionar en qualsevol moment per temes de PRL ‐ 6 ‐

La direcció de l’empresas’interessa per avançar en temes de prevenció ‐ 7 ‐

La meva empresa ha integrat la PRL en la seva operativa ‐ 8 ‐

Sento que en la meva empresa la prevenció es valora ‐ 9 ‐

La meva empresaes dota dels recursos necessaris per a la gestió preventiva ‐ 10 ‐

Els directius de la meva empresa creuen en la prevenció ‐ 11 ‐

Els Comitès deSeguretat i Salut desenvolupen una funció fonamental ‐ 12 ‐

Els delegats de prevenciódisposen de suficients atribucions de consulta i participació ‐ 13 ‐

Els delegatsde prevenció fan un bon ús de les seves atribucions ‐ 14 ‐

Els responsables de prevenció adopten postures imparcials ‐ 15 ‐

La PRL està supeditada a la rendibilitat ‐ 16 ‐


Sempre Sovint De vegades Maiconsens

Veiem que la major part d’opcions s’han plantejat en sentit positiu, sense arribar-se a un consens en cap d’elles. És a dir, en base a l’experiència dels enquestats, la situació a les seves empreses no és extraordinàriament bona, però sí bastant satisfactòria, atès que hi ha moltes puntuacions de 4 sobre 5.

L’afirmació amb la qual els enquestats se senten més identificats, sense arribar al consens, és la relació fluïda del responsable de prevenció amb tota l’organització.


Per contra, no se senten identificats amb les dues opcions que tenien un sentit més negatiu:

- Tinc la sensació que ens poden sancionar en qualsevol moment per temes de PRL.

- La PRL està supeditada a la rendibilitat.

Aquesta manca d’identificació pot obeir més a un desig que a una realitat.


I.2.2. RESULTATS DE L’ÀREA 2: LA FORMACIÓ EN PRL DE LA DIRECCIÓ

10. En referència a la formació de l’alta direcció o dels comandaments intermedis:

73

3

62

73

1

18

1

20

22

2

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Tant l’alta direcció com els comandamentsintermedis necessiten formar‐se en temes de PRL ‐ 1 ‐

Els directius no han de formar‐se en temesde PRL si hi ha tècnics de prevenció a l’empresa ‐ 2 ‐

L’alta direcció ha de tenirformació en PRL per assumir la seva responsabilitat ‐ 3 ‐

El comandament intermedi ha de tenirformació en PRL perquè desenvolupa funcions operatives ‐ 4 ‐

L’alta direcció no necessita formació en PRLsi disposa de comandaments intermedis ben formats ‐ 5 ‐



consens

Hi ha tres aspectes on s’arriba al consens:

- Tant l’alta direcció com els comandaments intermedis necessiten formar-se en PRL.

- L’alta direcció ha de tenir formació en PRL per assumir les seves responsabilitats.

- El comandament intermedi ha de tenir formació en PRL perquè desenvolupa funcions operatives.

Sembla clar, doncs, que hi ha consens en la necessitat de formació, tant per a l’alta direcció com per a comandaments intermedis, amb independència de que l’empresa tingui o no personal tècnic propi. Sembla ser que s’entén que la formació de la direcció no ha de ser una formació tècnica, sinó de gestió.


11. La formació de la direcció hauria d’incloure temes com:

62

57

72

46

34

57

54

27

27

21

33

30

29

28

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ètica empresarial ‐ 1 ‐

Responsabilitat mediambiental empresarial ‐ 2 ‐

Prevenció de riscos laborals ‐ 3 ‐

Conciliació de vida laboral i personal ‐ 4 ‐

Gestió de la diversitat ‐ 5 ‐

Gestió de conflictes ‐ 6 ‐

Responsabilitat social de les empreses ‐ 7 ‐



consens

En aquesta pregunta es vol emmarcar la prevenció dintre dels continguts que serien propis de la responsabilitat social corporativa, per comparar la prevenció de riscos laborals amb d’altres aspectes.

El que s’observa és que gairebé tots els continguts que es proposen en aquesta línia obtenen consens, amb excepció de la gestió de la diversitat, potser perquè és un concepte massa ampli o ambigu, i la conciliació de la vida laboral i personal, que malgrat tot obté un 79% de consens (no arriba al 80% per molt poc).

L’opció que obté més consens és la relacionada amb la prevenció de riscos laborals, cosa que era d’esperar atès que era el tema central de l’enquesta.


12. La formació del càrrec directiu en temes de prevenció de riscos laborals hauria d’incloure els següents aspectes:

40

45

67

55

69

37

51

39

22

29

25

22

23

32

27

33

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Normativa general de PRL ‐ 1 ‐

Normativa específica de PRL del seu sector ‐ 2 ‐

Funcions i responsabilitats legals en PRL ‐ 3 ‐

Conceptes bàsics de PRL ‐ 4 ‐

Integració de la PRL en l’operativa de l’empresa ‐ 5 ‐

Sistemes de gestió de PRL ‐ 6 ‐

La PRL com a avantatge competitiu ‐ 7 ‐

Quadres de comandament en PRL ‐ 8 ‐



consens

Aquesta és una de les preguntes més significatives de tota l’enquesta, doncs era previsible que les persones enquestades acordessin la necessitat d’una formació en PRL per a la direcció, però calia veure quins serien els continguts consensuats.

Trobem que s’arriba a un consens claríssim en:

- Funcions i responsabilitats en PRL

- Integració de la PRL en l’operativa de l’empresa

Hi ha també dos continguts que estan molt a prop del consens:

- Conceptes bàsics de PRL

- La PRL com a avantatge competitiu

Són resultats molt coherents amb les respostes anteriors, atès que s’espera que la direcció tingui clares les funcions i responsabilitats en tota l’organització per així exigir resultats i, d’altra banda, els membres de l’alta direcció són els que tenen la potestat d’incidir en tota l’organització per facilitar la integració de la PRL en tota l’operativa de l’empresa.

Sembla també important que coneguin conceptes bàsics, com seria d’esperar en qualsevol altra aspecte empresarial, i que es vegi la PRL com un avantatge competitiu, per tal que les persones directives la valorin positivament.


13. Ordeni per importància (1 pel més important, etc.) els següents continguts en la formació del càrrec directiu:

26

26

16

18

14

9

6

4

23

20

14

10

14

12

7

5

20

17

10

9

13

13

12

4

11

14

15

7

11

13

16

10

10

10

13

11

12

9

16

14

6

8

14

11

16

9

21

10

2

3

10

17

12

19

11

20

1

1

8

15

7

17

12

32

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Per tal que els enquestats prioritzin els continguts, se’ls ha demanat que els ordenin per importància. Els resultats obtinguts mostren que els dos aspectes prioritaris són:

- Integració de la PRL en l’operativa de l’empresa.

- Funcions i responsabilitats legals en PRL.

Aquests resultats coincideixen amb els continguts consensuats a la pregunta anterior.

En canvi, veiem que els aspectes normatius i de conceptes bàsics es consideren més importants que la PRL com a avantatge competitiu, tot i que aquest era un aspecte consensuat com a necessari. La interpretació d’aquesta incoherència pot respondre més a una qüestió de dedicació que de necessitat. Els enquestats troben necessari que la direcció vegi la PRL com un avantatge competitiu, però ho veuen més com una qüestió de conscienciació, o una conseqüència de conèixer millor la prevenció, que no pas com a part d’un temari, i és per això que no ho prioritzen.

L’aspecte menys valorat ha estat el dels quadres de comandament en PRL, possiblement perquè encara es desconeix molt la seva funció o bé no s’acaben d’entendre els beneficis d’aplicar-los a la gestió preventiva.


14. El contingut de la formació del càrrec directiu en temes de PRL hauria de ser:

33

28

18

17

49

21

35

9

31

29

30

26

18

29

35

11

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Específic segons el sector d’activitat ‐ 1 ‐

Diferent per al’alta direcció o els comandaments intermedis ‐ 2 ‐

Diferent segonsles empreses siguin de més o menys risc ‐ 3 ‐

Diferent enfunció de l’àrea de responsabilitat del directiu ‐ 4 ‐

Diferent si el directiu ésun empresari que assumeix personalment la prevenció ‐ 5 ‐

Diferent per adirectius de micropimes, pimes o grans empreses ‐ 6 ‐

Modular, per poder adaptar‐se a diferents situacions ‐ 7 ‐

La mateixa per a tots els directius ‐ 8 ‐


Acord Total ‐ 5 4 3 2 1 Desacord Total ‐ 0consens

No trobem consens en cap opció, però les respostes amb més acord són:

- El 49% d’ enquestats tenen un màxim acord en que la formació ha de ser diferent si la direcció és un empresari que assumeix directament la prevenció. Més que una opinió, aquest és un reflex de la realitat atès que, en aquest cas, l’empresari ha de tenir una formació mínima de nivell bàsic en PRL.

- Si sumem les opcions d’acord entre 4 i 5 de la taula la resposta amb més acord (70%) seria, en canvi, la de que la formació ha de ser modular, per adaptar-se a les diferents situacions. Això és coherent amb la dispersió i manca de consens de la resta de respostes. El que ens estant dient els enquestats és que, per dissenyar el contingut formatiu, s’han de tenir en compte les diferents variables.


15. Per promoure la formació de prevenció de riscos laborals en càrrec directius caldria:

20

31

37

19

24

32

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Dotar‐la de subvencions específiques ‐ 1 ‐

Incloure‐la coma requisit en l’accés a la contractació pública ‐ 2 ‐

Incloure‐la com una de les accions que poden serobjecte de bonificació de quotes de la Seguretat Social ‐ 3 ‐



consens

Tampoc s’obté consens en aquesta pregunta, però l’opció amb més acord (69%, comptant les opcions 4 i 5 de la taula) seria la d’incloure la formació com una de les accions que poden ser objecte de bonificació de quotes de la Seguretat Social.

16. La formació de càrrecs directius en matèria de PRL hauria d’acreditar-se mitjançant:

8

9

10

10

11

26

22

27

26

25

19

24

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Postgraus especialitzats ‐ 1 ‐

Mòduls o assignatures d’un Màster oficial ‐ 2 ‐

Crèdits en formació universitària de grau ‐ 3 ‐

Mòduls oassignatures de grau superior de cicles formatius ‐ 4 ‐

La formació de Nivell Bàsic en prevenció de riscoslaborals contemplada en el Reglament dels Serveis de Prevenció ‐ 5 ‐

Titulació d’un centre acreditatespecíficament per a aquest tipus de formació ‐ 6 ‐



consens

Totes les opcions estan molt lluny del consens. Això es pot interpretar com una mostra que els enquestats no volen donar-li un caire oficial a aquesta formació, sinó que el que valoren és que es faci, sense que importi massa la seva qualificació.


De les opcions presentades, la més votada és la de titulació d’un centre acreditat específicament per a aquests tipus de formació, potser per trobar-li un paral·lelisme amb la formació del personal tècnic de prevenció, tot i que la tendència és la contrària.

17. La formació en PRL dirigida a càrrecs directius hauria de tenir una durada de (seleccioni una única opció):

2 25 23 36 14

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat d'hores


Menys de 10h Entre 10 i 30h Entre 30 i 50h Entre 50 i 100h Més de 100h

En aquest cas, el que es busca és l’opció més votada entre vàries opcions excloents.

La més votada és la d’una durada d’entre 50 i 100 hores.


I.2.3 RESULTATS DE L’ÀREA 3: LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA PREVENCIÓ 18. Indiqui el seu nivell d’acord o desacord (des de Desacord total -0- fins a Acord total -5-):

15

36

16

37

14

26

10

1

2

3

1

7

45

30

33

28

4

15

30

23

6

6

5

1

7

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Els darrers anys s’apreciaun avenç important en la gestió preventiva ‐ 1 ‐

S’ha prioritzat el complimentformal davant una veritable gestió preventiva ‐ 2 ‐

Les noves generacionsestan més conscienciades en temes de PRL ‐ 3 ‐

L’aplicació de la normativaen les diferents autonomies no és homogènia ‐ 4 ‐

Davant els dubtes d’interpretació normativa,es troba fàcil resposta per part de l’Administració ‐ 5 ‐

La PRL es basaen disposar de molta documentació ‐ 6 ‐

La normativaque s’ha publicat en PRL era necessària ‐ 7 ‐

La normativa de PRL és confusa ‐ 8 ‐

Hi ha criteris clars, homogenisi objectius per part de la Inspecció de Treball ‐ 9 ‐

S’està exagerant laimportància de la prevenció de riscos laborals ‐ 10 ‐

Els accidents laborals no es poden evitar ‐ 11 ‐

La prevenció de riscos laborals és una moda ‐ 12 ‐

La prevenció de riscos laboralsés una font d’ingressos per a les administracions ‐ 13 ‐



consens

No s’ha arribat al consens en cap de les opcions plantejades. Hi ha dues, però, on s’ha trobat un grau d’acord més alt:

- S’ha prioritzat un compliment formal davant una veritable gestió preventiva.

- L’aplicació de la normativa en les diferents autonomies no és homogènia.

D’alguna manera, hi ha una queixa generalitzada al voltant de com s’està aplicant la normativa, tot i que també hi ha una opinió majoritària al voltant de la necessitat que es publiqués la normativa actual, i de que en els darrers anys hi ha hagut un important avenç en matèria de prevenció.


19. Ordeni per importància els aspectes més deficitaris (1 per al més problemàtic, etc.) que observa actualment en la gestió preventiva:

36

11

15

14

7

13

8

5

24

28

17

11

14

5

6

6

14

23

14

8

26

6

6

6

9

12

19

13

21

8

7

9

6

13

17

18

13

10

12

8

5

6

9

12

8

20

18

16

3

6

6

10

5

23

25

14

3

0

3

14

6

14

16

35

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Poca implicació dels directius ‐ 3 ‐

Poca implicació de la línia de comandament ‐ 4 ‐

Manca de formació dels directius ‐ 2 ‐

Poc prestigi de la prevenció ‐ 6 ‐

Poca implicació dels treballadors ‐ 5 ‐

Manca de normativa clara ‐ 1 ‐

Manca d’assessorament per part de les administracions ‐ 8 ‐

Professionals poc qualificats ‐ 7 ‐




La poca implicació de la direcció és l’aspecte més deficitari de la gestió preventiva segons el 36% dels enquestats. Si afegim les persones enquestades que l’han escollida com a segona opció, arribem al 60%, molt per davant de les altres opcions.

En l’extrem contrari trobaríem que la poca qualificació dels professionals és l’aspecte de la prevenció, de tots els que es plantegen, que es considera menys deficitari.


20. La formació de PRL s’hauria de començar a impartir a (seleccioni una opció):

50 34 11 3 1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Nivell educatiu


Educació primària Educació secundària

Formació universitària Formació màster o postgrau

No formar part formació reglada

Per últim, veiem que l’opció més votada és l’educació primària, que el 50% dels enquestats ha escollit com l’etapa educativa on s’ha de començar a impartir formació en PRL.


I.3. COMPARATIVA PER COL·LECTIUS

I.3.1. DIRECCIÓ VS. AGENTS DE LA PREVENCIÓ

La comparativa que pot resultar més interessant és la relativa al càrrec. L’agrupació que sembla que pot donar més joc és la del col·lectiu de direcció (empresariat, alta direcció i comandaments intermedis) versus el col·lectiu que anomenarem “agents de la prevenció” i que inclouria la resta d’opcions.

En fer aquesta comparativa trobem algunes diferències significatives, tot i que només comentarem les qüestions que evidencien aquestes diferències:


77

23

41

70

45

59

40

48

4

30

7

16

14

31

19

18

22

28

30

4

19

12

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Qüestió 1. Direcció


consens

Pel que fa al consens trobem que només coincideixen en què la PRL és una obligació ètica. Es troba molt a prop del consens, per part dels agents de la prevenció, el que la PRL també és una exigència legal que s’ha de complir, aspecte que la direcció valora amb un consens molt ampli. També s’arriba al consens per part de la direcció en què la PRL és un pilar fonamental de la Responsabilitat Social Corporativa, aspecte que els agents de la prevenció no arriben a consensuar. En sentit contrari, els agents de la prevenció arriben al consens en considerar la prevenció com un valor afegit de l’activitat empresarial i, fins i tot, una necessitat, aspectes que no troben consens en el col·lectiu de direcció.

64

17

40

55

46

62

51

51

2

29

6

15

10

26

23

30

16

29

30

3

39

13

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Qüestió 1. Agents de la prevenció


consens



58

60

60

88

88

29

28

25

18

11

10

23

0% 20% 40% 60% 80% 100%









consens

La diferència més significativa la trobem en l’opció 3. que diu que tota l’organització ha d’integrar criteris de PRL en la seva operativa. Mentre el grup de direcció no arriba al consens, tot i que es troba molt a prop, el grup d’agents de la prevenció sobrepassa àmpliament el nivell de consens.

69

54

77

82

91

37

26

33

20

16

8

28

0% 20% 40% 60% 80% 100%









consens


6. Ordeni per importància (1 per a la més important, etc.) les funcions del responsable de prevenció: Aquesta és la primera pregunta del tipus d’ordenar per importància en la que s’aprecia un canvi en el ordre de les respostes:

25

24

21

12

19

17

10

4

1

1

18

19

15

20

12

8

8

3

5

2

8

17

17

11

8

16

16

5

5

2

2

14

7

14

8

10

19

11

4

10

7

8

11

13

10

8

19

9

2

6

13

7

12

17

10

4

8

8

4

6

10

6

7

6

10

10

13

10

6

12

7

5

2

8

7

2

14

18

24

2

2

5

2

8

11

2

5

30

31

6

1

1

6

10

1

33

25

5

0% 20% 40% 60% 80% 100%














La primera diferència significativa la trobem en el enunciat número 4, relatiu a la funció del càrrec de responsable de prevenció en reduir els accidents. Mentre el col·lectiu de direcció la considera com la segona funció més important, el col·lectiu d’agents de la prevenció la col·loca en 5ena posició. D’altra banda, la funció de liderar la integració és la segona opció més important per als agents de la prevenció, mentre que la direcció la col·loca en 6ena posició. D’alguna manera, la direcció veu al responsable de prevenció en funcions més tècniques, mentre que els agents de la prevenció valoren més altres habilitats.

30

29

8

12

15

11

6

5

2

23

13

25

11

9

11

11

2

2

2

18

11

20

11

7

20

7

7

2

2

14

7

15

15

7

17

5

15

2

1

5

10

15

16

14

15

8

12

2

2

6

5

7

15

19

18

9

11

6

2

2

13

2

12

15

7

12

14

12

7

1

7

3

2

13

21

13

20

16

0

4

1

5

2

2

13

7

34

28

2

2

3

2

2

9

13

19

38

0% 20% 40% 60% 80% 100%















8. Ordeni per importància les qualitats que ha de tenir el càrrec responsable de prevenció (1 per a la més important, etc.):

37

28

22

19

11

6

4

2

27

25

14

12

12

11

7

6

11

17

24

13

12

4

12

10

7

7

11

12

22

14

11

10

4

7

19

20

17

13

10

5

10

11

11

24

17

12

5

5

5

4

7

14

19

30

4

10

7

10

5

10

17

25

0% 20% 40% 60% 80% 100%




Lideratge ‐ 4 ‐



Tenacitat ‐ 7 ‐





En aquesta pregunta no trobem grans diferències, però sí que hi ha una inversió entre el primer i el segon lloc. Mentre el grup de direcció valora més els coneixements de la normativa, el grup dels agents de la prevenció valora més els coneixements tècnics.

26

21

30

20

8

5

7

3

20

22

13

11

13

12

5

7

11

15

25

11

16

9

7

2

8

6

13

12

25

13

7

9

14

6

11

17

16

13

11

7

4

14

15

24

17

13

7

7

4

9

3

16

16

31

15

7

5

11

2

6

27

20

0% 20% 40% 60% 80% 100%




Lideratge ‐ 4 ‐



Tenacitat ‐ 7 ‐






10. En referència a la formació de l’alta direcció o dels comandaments intermedis:

73

2

59

70

2

19

1

30

26

4

0% 20% 40% 60% 80% 100%








consens

La diferència més notable la trobem en l’opció 3. Mentre que el col·lectiu de direcció ha arribat a un ampli consens pel que fa a la necessitat que l’alta direcció ha de tenir formació en PRL per assumir les seves responsabilitats, el grup d’agents de la prevenció no arriba al consens en aquest aspecte, encara que se situa a prop. És un resultat una mica estrany, tenint en compte altres respostes.

72

4

63

75

1

17

2

14

19

1

0% 20% 40% 60% 80% 100%








consens



66

59

66

31

28

55

48

23

30

27

40

36

30

34

0% 20% 40% 60% 80% 100%










consens

A més del tema de la gestió de la diversitat, en el qual tots dos grups coincideixen en no trobar consens, el grup de direcció tampoc ha arribat al consens en considerar la conciliació de la vida personal i laboral com a part de la formació que han de rebre, bé perquè encara es considera un aspecte de l’àmbit domèstic, bé perquè la direcció no li dóna suficient importància com per incloure-la dins un temari formatiu.

60

56

75

55

39

58

58

30

25

17

29

26

28

24

0% 20% 40% 60% 80% 100%










consens


12. La formació del càrrec directiu en temes de prevenció de riscos laborals hauria d’incloure els següents aspectes:

51

47

67

61

60

34

42

33

22

29

24

23

29

34

25

42

0% 20% 40% 60% 80% 100%











consens

Hi ha dues diferències pel que fa al consens entre els dos col·lectius. D’una banda, la direcció, a diferència del grup d’agents de la prevenció, està d’acord en què els conceptes bàsics de PRL han de formar part de la seva formació, però no han arribat a consensuar que dintre d’aquesta formació s’inclogui el concepte de la PRL com a avantatge competitiu, segurament perquè no se la veu com a tal.

33

44

66

52

75

39

57

43

22

30

25

20

19

30

28

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%











consens



27

22

23

20

14

13

7

6

16

20

16

18

20

7

7

5

10

17

23

11

22

4

11

1

7

16

14

22

6

10

12

10

13

18

12

10

8

8

6

16

7

2

7

5

13

7

35

13

17

2

2

6

7

25

13

19

4

2

2

8

8

25

8

30

0% 20% 40% 60% 80% 100%












En l’ordre que donen els dos grups trobem una diferència important. Mentre que la direcció troba que la normativa general de PRL és el contingut més important de la seva formació, els agents de la prevenció ho situen en sisena posició. Segurament pensen que, amb la seva presència, es suficient per disposar d’aquest coneixement i assessorament. S’observa també com el grup d’agents de la prevenció valora de manera majoritària la integració de la PRL en l’’operativitat de l’empresa i les funcions i responsabilitats de PRL com els continguts prioritaris.

29

28

12

13

7

12

5

3

25

24

12

10

16

7

7

6

22

13

10

7

19

9

12

7

8

14

10

15

15

8

19

10

5

9

16

15

9

10

22

12

9

9

20

18

10

14

11

7

2

3

13

16

15

18

10

21

7

6

11

23

14

34

0% 20% 40% 60% 80% 100%














20

27

40

15

17

39

0% 20% 40% 60% 80% 100%






consens

Tot i que no s’arriba a consens en cap de les opcions per part de cap dels grups, és interessant comprovar com el grup de direcció valora més positivament un tracte de “bonificació” de la prevenció, sobretot pel que fa a les quotes de la Seguretat Social, però també com a avantatge per accedir a contractes amb l’Administració. Atès que la prevenció la viuen moltes vegades com una possible penalització, acullen favorablement aquelles mesures que “premien” la gestió preventiva. En canvi, els agents de la prevenció no són tan partidaris de premiar allò que consideren una obligació.

20

33

34

21

28

28

0% 20% 40% 60% 80% 100%






consens



2 37 20 34 6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat d'hores



Aquesta comparativa reflecteix que, mentre la direcció (com a destinatària d’aquesta formació) considera suficient una formació d’una durada d’entre 10 i 30 hores, els agents de la prevenció eleven aquesta durada fins un ventall d’entre 50 i 100 hores. Val a dir, però, que aquesta és la segona opció més votada per part de la direcció i que el percentatge de vots s’apropa molt al de l’opció d’entre 10 i 30 hores.

2 16 25 38 20

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat d'hores





23

11

15

10

16

17

13

9

27

23

18

19

11

2

5

7

17

24

7

29

9

7

9

7

12

13

21

22

7

7

4

12

5

16

20

10

13

10

11

11

6

4

10

5

10

20

27

11

4

7

7

1

12

20

21

16

5

1

2

5

22

16

11

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Sorprèn veure que tots dos grups consideren com l’aspecte més deficitari (encara que en diferent grau) la poca implicació de la direcció, la qual cosa representa un “mea culpa” per part del grup de directius. D’altra banda, també trobem que la poca implicació de les plantilles és un aspecte amb més pes per a la direcció que per als agents de la prevenció.

44

11

15

13

13

5

2

3

21

32

16

11

6

10

9

6

11

21

19

7

5

25

5

6

7

11

17

16

11

21

7

7

7

11

16

21

10

15

13

6

5

8

8

13

15

11

17

19

2

6

6

9

25

7

29

12

4

9

16

7

17

41

0% 20% 40% 60% 80% 100%













I.3.2. CÀRRECS DIRECTIUS DE GRANS EMPRESES VS. CÀRRECS DIRECTIUS DE MICROEMPRESES I PIMES

Una altra de les comparatives que poden aportar més informació per a l’establiment d’aquests criteris és la de càrrecs directius de grans empreses (a partir de 250 treballadors) respecte a la resta, per comprovar si la seva visió és molt diferent o si, pel contrari, comparteixen punts de vista. Les diferències més rellevants que hem trobat són:


84

21

46

73

52

70

45

43

4

38

5

7

18

25

14

20

20

29

29

2

13

11

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Qüestió 1. Càrrecs directius de grans empreses


consens

El primer que crida l’atenció és que mentre la direcció de grans empreses ha consensuat la PRL com un pilar fonamental de la Responsabilitat Social Corporativa, la resta està molt lluny d’arribar a aquest consens. En sentit contrari, els càrrecs directius de grans empreses no han acordat que sigui realment una necessitat de l’activitat empresarial, mentre que la resta de càrrecs directius han arribat a un ampli consens en que sí que ho és. Tot i no arribar al consens per cap dels dos grups, també hi ha una diferència notable en la consideració de la PRL com a avantatge competitiu, atès que mentre els càrrecs directius de grans empreses mostren un grau d’acord important amb aquesta afirmació, la resta ha fet una valoració molt pobre.

63

26

30

63

30

35

30

59

4

15

11

33

7

44

30

15

27

26

33

8

33

15

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Qüestió 1. Càrrecs directius de microempreses i pimes


consens


2. Ordeni per importància (1 per a l’opció més important, etc.) el que consideri més rellevant en prevenció:

22

40

33

9

49

24

16

13

20

33

20

24

7

4

31

54

0% 20% 40% 60% 80% 100%







Així com no hi havia diferències en l’ordre d’aquests enunciats quan comparàvem càrrecs directius i agents de la prevenció, sí que trobem diferències si abordem per separat els càrrecs directius de grans empreses i la resta. Mentre que els primers han donat com a més important (sumant la primera i la segona opció) la millora de les condicions de treball, els altres càrrecs directius han prioritzat, seguint el mateix criteri, la reducció dels accidents.

44

48

19

19

41

26

15

7

15

19

33

26

7

33

48

0% 20% 40% 60% 80% 100%









64

66

61

88

89

30

23

21

16

11

7

21

0% 20% 40% 60% 80% 100%









consens

En general trobem que hi ha molt més grau d’acord en aquells enunciats que aborden la PRL com un àrea estratègica de l’empresa amb objectius quantificables entre els càrrecs directius de grans empreses que entre la resta. Pel que fa a les diferències en el consens, trobem que mentre la direcció de grans empreses no ha arribat a consensuar que tota l’organització ha d’integrar criteris de PRL en la seva operativa, la resta sí que arriba al consens en aquesta afirmació. S’ha de dir, però, que la diferència en percentatge és molt petita.

44

48

59

89

85

26

37

33

22

11

15

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%









consens


5. Ordeni per importància (1 pel més important, etc.) els següents aspectes per assolir una cultura preventiva:

50

11

48

2

32

52

11

2

16

38

38

2

96

0% 20% 40% 60% 80% 100%







En aquesta qüestió tornem a trobar que els dos grups consideren com a aspecte més important la implicació de l’alta direcció, però després hi ha diferències: mentre que per als càrrecs directius de grans empreses la implicació dels comandaments intermedis és la segona prioritat, per a la resta de càrrecs ho és la conscienciació de tota l’organització.

59

52

11

26

22

41

4

15

22

48

11

4

85

0% 20% 40% 60% 80% 100%









23

23

14

20

16

14

11

2

2

21

16

23

13

13

7

11

5

4

2

14

9

14

7

15

21

14

5

5

4

16

2

18

11

7

11

20

4

7

9

11

11

9

7

13

11

14

4

9

7

5

13

14

7

18

2

13

4

7

5

4

13

4

11

7

11

14

5

15

7

5

4

9

4

5

2

20

16

25

4

2

9

7

9

27

5

38

2

7

7

9

2

25

29

4

0% 20% 40% 60% 80% 100%














La primera diferència la trobem en el primer lloc. Veiem que, mentre els càrrecs directius de gran empresa prioritzen com a principal funció del responsable de prevenció dissenyar un sistema de gestió de la prevenció adequat a les característiques de l’organització, els càrrecs directius de micrempreses i pimes manifesten que la principal funció és la de reduir la sinistralitat. Un altre tret diferencial seria l’enunciat número 8, que els càrrecs directius de grans empresa situen en tercera posició, mentre que la resta el situen en sisè lloc. El paper d’interlocutor amb delegats i delegades i Inspecció de Treball està sempre entre els tres últims, així com la “venda” interna de la PRL.

30

30

26

22

19

7

7

8

4

22

19

15

11

11

15

4

4

4

7

22

22

4

11

4

19

4

4

4

7

11

7

4

7

19

20

11

4

7

4

4

15

22

30

8

4

15

11

7

15

22

8

7

4

4

7

11

7

7

11

11

22

7

11

7

11

7

4

8

22

15

4

15

7

7

7

4

19

37

4

11

4

4

40

7

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%















7. Ordeni per nivell de responsabilitat en PRL (1 per al de major responsabilitat, etc.) els següents estaments organitzatius:

39

5

2

9

7

52

50

11

2

20

9

14

7

32

9

32

14

7

4

32

16

21

23

2

16

38

18

18

5

4

34

29

20

0% 20% 40% 60% 80% 100%









Hi ha una diferència molt significativa pel que fa al tercer lloc. Mentre els càrrecs directius de grans empreses situen el comandament intermedi darrera de l’alta direcció i de l’empresariat a nivell de responsabilitat, els càrrecs directius de microempreses i pimes situen en aquest lloc al responsable de prevenció.

67

41

4

4

4

4

33

26

22

19

4

4

37

4

30

19

7

19

15

33

19

4

7

26

26

30

15

11

33

4

30

0% 20% 40% 60% 80% 100%











70

63

70

29

27

61

50

23

29

20

46

43

30

34

0% 20% 40% 60% 80% 100%










consens

A més de la gestió de la diversitat i de la conciliació de la vida laboral i personal, on cap de les dues tipologies de directius arriben al consens, en el cas de càrrecs directius de microempreses i pimes tampoc s’arriba al consens ni en la gestió de conflictes ni en la responsabilitat social de les empreses com a temes que s’haurien d’incloure en la formació del càrrec directiu

59

52

59

37

30

44

44

22

33

41

26

22

30

33

0% 20% 40% 60% 80% 100%










consens



27

20

23

20

13

14

5

4

20

24

20

16

16

5

7

7

5

13

11

27

27

5

11

2

5

20

18

16

5

9

11

13

13

18

7

7

9

9

9

20

7

2

5

7

16

7

36

9

20

2

7

4

5

23

13

20

4

2

9

4

9

27

9

27

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Veiem que, en aquesta qüestió, només hi ha coincidència en els tres últims llocs. A la direcció de microempreses o pimes el que més els interessa és la normativa del seu sector, mentre que a la direcció de la gran empresa l’interessa la normativa general de PRL. Les funcions i responsabilitats legals en PRL se situen en segon lloc per a la direcció de microempreses i pimes, mentre que a la gran empresa ocupen el quart lloc. Els conceptes bàsics de PRL ocupen el tercer lloc per als directius de grans empreses, mentre que per als de microempreses i pimes ocupa el cinquè lloc.

19

30

26

26

15

11

11

11

30

15

11

7

15

11

7

11

15

26

19

11

11

7

11

7

11

30

11

15

4

7

22

19

15

15

7

7

7

7

4

7

4

7

33

22

11

4

11

4

30

15

19

7

4

4

7

22

7

37

0% 20% 40% 60% 80% 100%














15

24

38

15

13

38

0% 20% 40% 60% 80% 100%






consens

Veiem com, en general, és la direcció de la microempresa i pime la que valora més les actuacions encaminades a bonificar la gestió preventiva, arribant fins i tot al consens en que aquesta es consideri una acció que formi part de la bonificació de quotes de la Seguretat Social.

30

33

44

15

26

41

0% 20% 40% 60% 80% 100%






consens


2 38 23 32 5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat d'hores



Tot i que els percentatges són similars, en el cas de la direcció de grans empreses predomina l’opció de formació d’entre 10 i 30 h. i en el cas de la direcció de microempreses i pimes hi ha un empat entre aquesta opció i l’opció d’una durada d’entre 50 i 100 h. Crida l’atenció que l’opció intermèdia queda força per sota.

4 37 15 37 7

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat d'hores





19

15

7

20

9

17

16

9

28

25

22

7

14

4

4

9

17

29

5

7

36

7

7

4

19

11

22

4

21

9

2

15

4

11

20

16

11

9

13

13

4

4

11

9

7

19

27

11

6

5

9

13

17

24

13

6

4

24

2

19

7

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%












Tots dos col·lectius coincideixen en que la poca implicació de la direcció és l’aspecte més deficitari, però mentre els càrrecs directius de grans empreses posen en segona posició a la línia de comandament, la resta de càrrecs senyalen clarament a la seva manca de formació i la poca implicació dels treballadors i treballadores.

33

30

11

7

4

19

7

7

26

11

30

19

19

7

4

19

11

15

11

15

7

11

15

19

22

15

19

4

7

7

7

19

7

7

26

11

7

7

11

7

11

4

22

26

11

4

4

11

11

26

15

22

4

11

19

4

11

19

26

0% 20% 40% 60% 80% 100%














52 34 11 4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Nivell educatiu





Resulta sorprenent la diferència de resposta en aquesta darrera qüestió. Mentre els càrrecs directius de grans empreses han optat majoritàriament per l’opció de l’educació primària com l’etapa on s’hauria de començar a incloure la formació de PRL, la resta de càrrecs directius ha donat més importància a l’etapa secundària.

26 44 26 4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Nivell educatiu






ANNEX II: QÜESTIONARI


INSTRUCCIONS PER OMPLIR EL QÜESTIONARI

El qüestionari consta de la següent estructura:

- Dades identificatives de la empresa.

- Dades identificatives de la persona enquestada.

- Àrea 1: La prevenció a l’empresa.

- Àrea 2: La formació en PRL del directiu o directiva.

- Àrea 3: La situació actual de la prevenció.


DADES IDENTIFICATIVES DE LA SEVA EMPRESA: Activitat Econòmica o CNAE o CCAE:

Indiqui l’activitat econòmica de l’empresa o, si el coneix, el Codi Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) o el Codi Català d’Activitats Econòmiques (CCAE).

Modalitat preventiva:

Indiqui amb quina modelitat, de les previstes per la normativa actual, gestiona la prevenció la seva empresa.

Nombre de treballadors:

S’ha seguit la recomanació de la Comissió Europea en relació a la classificació de les empreses segons el nombre de treballadors. Indiqui a quina dimensió correspon la seva empresa.

DADES IDENTIFICATIVES DE LA PERSONA ENQUESTADA:

Càrrec:

Indiqui el seu càrrec actual. Si s’identifica amb més d’una opció (per exemple, responsable del servei de prevenció i comandament intermedi), indiqui-les totes.

S’entén per alta direcció a la direcció general, consellers delegats o equivalents.

Es consideren comandaments intermedis les persones que gestionen àrees de responsabilitat amb persones al seu càrrec.

Nivell d’estudis:

Indiqui el nivell d’estudis assolit.

S’entén per estudis universitaris les titulacions expedides per un centre universitari.

S’entén per educació secundària els nivells corresponents a l’educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional o titulacions equivalents.


QÜESTIONARI:

Hi ha quatre tipus de respostes:

- Nivell d’acord/desacord: ha de marcar amb una creu l’opció que millor reflecteixi el seu grau d’acord amb cada frase. Les opcions van des de 0 (totalment en desacord) a 5 (totalment d’acord).

- Nivell de freqüència: haurà d’indicar amb una creu el nivell de freqüència de cada situació segons la seva experiència. Les opcions van des de Mai a Sempre.

- Nivell d’importància: haurà d’ordenar de més a menys importants les afirmacions que es proposen, indicant amb un 1 la més important per a vostè, amb un 2 la següent, etc.

- Seleccionar una opció: haurà d’indicar amb una creu l’opció de les proposades que vostè consideri més adequada. Només ha d’escollir una de les opcions.

LLEGENDA: Càrrec Directiu/Persona directiva:

Quan es parla de càrrecs directius s'inclou tant a l'alta direcció com als comandaments intermedis.

Responsable de Prevenció:

Es refereix a la persona que gestiona la prevenció a l’empresa, ja sigui com a responsable del servei de prevenció o bé com a treballador designat.

PRL: prevenció de riscos laborals.


QÜESTIONARI DADES IDENTIFICATIVES DE L’EMPRESA: Activitat Econòmica o CNAE o CCAE: Modalitat preventiva: - Servei de prevenció aliè - Treballadors designats i servei de prevenció aliè - Servei de prevenció propi (o mancomunat) i servei de prevenció aliè - Servei de prevenció propi (o mancomunat) - Assumpció de la gestió preventiva per l’empresari i servei de prevenció aliè

Nombre de treballadors: - Microempresa: d’1 a 9 treballadors - Petita empresa: de 10 a 49 treballadors - Mitjana empresa: de 50 a 249 treballadors - Gran empresa: a partir de 250 treballadors

DADES IDENTIFICATIVES DE LA PERSONA ENQUESTADA: Càrrec: - Empresari - Alta direcció - Comandament intermedi - Responsable del servei de prevenció - Membre del servei de prevenció - Treballador designat - Delegat de prevenció

Nivell d’estudis: - Estudis universitaris - Educació secundària - Educació primària


ÀREA 1: LA PREVENCIÓ A L’EMPRESA Indiqui el seu nivell d’acord o desacord, des de desacord total (0) a acord total (5) 1. “Prevenir els riscos laborals és…”:

0 1 2 3 4 5

1. Una exigència legal que s’ha de complir

2. Una manera d’evitar sancions

3. Una manera de reduir costos vinculats a la sinistralitat

4. Una obligació ètica

5. Un avantatge competitiu

6. Un pilar fonamental de la Responsabilitat Social Corporativa

7. Un valor afegit de l’activitat empresarial

8. Una necessitat de l’activitat empresarial

9. Un cost sense valor afegit

10. Una inversió amb beneficis quantificables

11. Una manera d’evitar conflictes amb els representants sindicals

2. Ordeni per importància (1 per a la més important, etc.) el que consideri més rellevant en prevenció: Nivell d’importància

1. Complir amb la normativa 2. Reduir els accidents 3. Millorar les condicions de treball 4. Integrar-la en la gestió de l’empresa


Indiqui el seu nivell d’acord o desacord, des de desacord total (0) a acord total (5) 3. “La millor manera de gestionar la prevenció és…”: 0 1 2 3 4 5

1. Concertar totes les activitats amb un servei de prevenció aliè

2. Gestionar la totalitat de la PRL amb recursos propis

3. Disposar de sistemes mixtos entre recursos propis i aliens

4. Seleccionar el model menys costós

5. Seguir les recomanacions dels assessors de l’empresa

6. Esperar que la Inspecció ens indiqui el model més adequat segons les nostres característiques

4. “Per donar importància a la prevenció…”: 0 1 2 3 4 5

1. S’ha de valorar la prevenció com una àrea estratègica de l’empresa

2. Les empreses han de definir objectius quantificables en PRL

3. Tota l’organització ha d’integrar criteris de PRL en la seva operativa

4. S’han de tenir en compte els requisits de seguretat i salut en el disseny de les noves instal·lacions

5. L’alta direcció ha de creure en la PRL

6. S’han de marcar incentius lligats als resultats de la gestió preventiva a tota l’estructura organitzativa


5. Ordeni per importància (1 per al més important, etc.) els següents aspectes per assolir una cultura preventiva: Nivell d’importància

1. La implicació de l’alta direcció 2. La implicació dels comandaments intermedis 3. La conscienciació de tota l’organització 4. Les sancions


Nivell d’importància

1. Aconseguir que l’empresa compleixi amb la normativa de PRL

2. Actuar d’interlocutor amb la Inspecció de Treball en temes de PRL

3. Actuar d’interlocutor amb els delegats de prevenció

4. Reduir la sinistralitat

5. Millorar les condicions de treball

6. Vendre internament la PRL

7. Assessorar tota l’organització en temes de PRL

8. Facilitar a l’organització les eines necessàries per integrar la PRL a les seves funcions

9. Dissenyar un sistema de gestió de la prevenció adequat a les característiques de l’organització

10. Liderar la integració de la PRL a tota l’organització


7. Ordeni per nivell de responsabilitat en PRL (1 per al de més responsabilitat, etc. ) els següents

estaments organitzatius: Nivell d’importància

1. L’alta direcció, perquè és qui té la capacitat per assignar funcions i recursos

2. El responsable de prevenció, perquè és qui té els coneixements tècnics i legals

3. Els delegats i delegades de prevenció, perquè representen la plantilla

4. Els comandaments intermedis, perquè poden incidir directament en les actuacions de la plantilla.

5. Qui treballa, perquè ha de ser responsable del seu treball

6. L’empresariat, perquè és qui ostenta la propietat de l’empresa

8. Ordeni per importància les qualitats que ha de tenir el càrrec responsable de prevenció (1 per a la més important, etc.): Nivell d’importància

1. Coneixements tècnics

2. Coneixements de la normativa de PRL

3. Habilitats en comunicació

4. Lideratge

5. Capacitat de negociació

6. Flexibilitat

7. Tenacitat

8. Coneixement de l’empresa i de la seva cultura


9. Contesti d’acord amb la seva experiència (Des de Mai quan cregui que mai s’ha donat aquest cas fins Sempre quan cregui que sempre es dona aquesta situació, segons la seva experiència a la seva empresa): Mai De

vegades Sovint Sempre

1. La informació de PRL arriba de forma suficient i adequada a tota l’organització

2. La persona que gestiona la PRL a l’empresa té una relació fluida amb tota l’organització

3. A la meva empresa hi ha una cultura preventiva consolidada

4. A la meva empresa les responsabilitats en PRL són clares i estan assumides

5. Sé com està la meva empresa en temes de PRL en relació amb la meva competència

6. Tinc la sensació que ens poden sancionar en qualsevol moment per temes de PRL

7. La direcció de l’empresa s’interessa per avançar en temes de prevenció

8. La meva empresa ha integrat la PRL en la seva operativa

9. Sento que en la meva empresa la prevenció es valora

10. La meva empresa es dota dels recursos necessaris per a la gestió preventiva

11. La direcció de la meva empresa creu en la prevenció

12. Els Comitès de Seguretat i Salut desenvolupen una funció fonamental

(Contestar només si aplica a la seva experiència)

13. Els delegats de prevenció disposen de suficients atribucions de consulta i participació


14. Els delegats de prevenció fan un bon ús de les seves atribucions


15. Els responsables de prevenció adopten postures imparcials

16. La PRL està supeditada a la rendibilitat


ÀREA 2: LA FORMACIÓ EN PRL DE LA PERSONA DIRECTIVA Indiqui el seu nivell d’acord o desacord, des de desacord total (0) a acord total (5) 10. En referència a la formació de l’alta direcció o comandaments intermedis: 0 1 2 3 4 5

1. Tant l’alta direcció com els comandaments intermedis necessiten formar-se en temes de PRL

2. Els càrrecs directius no han de formar-se en temes de PRL si hi ha tècnics de prevenció a l’empresa

3. L’alta direcció ha de tenir formació en PRL per assumir la seva responsabilitat

4. El comandament intermedi ha de tenir formació en PRL perquè desenvolupa funcions operatives

5. L’alta direcció no necessita formació en PRL si disposa de comandaments intermedis ben formats

11. La formació de la direcció hauria d’incloure temes com: 0 1 2 3 4 5 1. Ètica empresarial

2. Responsabilitat mediambiental empresarial

3. Prevenció de riscos laborals

4. Conciliació de vida laboral i personal

5. Gestió de la diversitat

6. Gestió de conflictes

7. Responsabilitat social de les empreses


12. La formació del càrrec directiu en temes de prevenció de riscos laborals hauria d’incloure els següents aspectes: 0 1 2 3 4 5

1. Normativa general de PRL

2. Normativa específica de PRL del seu sector

3. Funcions i responsabilitats legals en PRL

4. Conceptes bàsics de PRL

5. Integració de la PRL en l’operativa de l’empresa

6. Sistemes de gestió de la PRL

7. La PRL com a avantatge competitiu

8. Quadres de comandament en PRL

13. Ordeni per importància (1 per a la més important, etc.) els següents continguts en la formació del càrrec directiu: Nivell d’importància

1. Normativa general de PRL

2. Normativa específica de PRL del seu sector

3. Funcions i responsabilitats legals en PRL

4. Conceptes bàsics de PRL

5. Integració de la PRL en l’operativa de l’empresa

6. Sistemes de gestió de la PRL

7. La PRL com a avantatge competitiu

8. Quadres de comandament en PRL


Indiqui el seu nivell d’acord o desacord, des de desacord total (0) a acord total (5) 14. El contingut de la formació del càrrec directiu en temes de PRL hauria de ser: 0 1 2 3 4 5

1. Específic segons el sector d’activitat

2. Diferent per a l’alta direcció o els comandaments intermedis

3. Diferent segons les empreses siguin de més o menys risc

4. Diferent en funció de l’àrea de responsabilitat del càrrec directiu

5. Diferent si el càrrec directiu és l’empresari o l’empresària que assumeix personalment la prevenció

6. Diferent per a càrrecs directius de microempreses, pimes o grans empreses

7. Modular, per poder adaptar-se a diferents situacions

8. La mateixa per a tots els càrrecs directius

15. Per promoure la formació de prevenció de riscos laborals en càrrec directius caldria: 0 1 2 3 4 5

1. Dotar-la de subvencions específiques

2. Incloure-la com a requisit en l’accés a la contractació pública

3. Incloure-la com una de les accions que poden ser objecte de bonificació de quotes de la Seguretat Social


Indiqui el seu nivell d’acord o desacord des de desacord total (0) a acord total (5) 16. La formació de càrrecs directius en matèria de PRL hauria d’acreditar-se mitjançant: 0 1 2 3 4 5

1. Postgraus especialitzats

2. Mòduls o assignatures d’un Màster oficial

3. Crèdits en formació universitària de grau

4. Mòduls o assignatures de grau superior de cicles formatius

5. La formació de Nivell Bàsic en prevenció de riscos laborals contemplada en el Reglament dels serveis de prevenció

6. Titulació d’un centre acreditat específicament per a aquest tipus de formació


1. Menys de 10 hores

2. Entre 10 i 30 hores



5. Més de 100 hores


ÀREA 3: LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA PREVENCIÓ 18. Indiqui el seu nivell d’acord o desacord (des de Desacord total -0- fins a Acord total -5-): 0 1 2 3 4 5

1. Els darrers anys s’aprecia un avenç important en la gestió preventiva

2. S’ha prioritzat el compliment formal davant una veritable gestió preventiva

3. Les noves generacions estan més conscienciades en temes de PRL

4. L’aplicació de la normativa en les diferents autonomies no és homogènia

5. Davant els dubtes d’interpretació normativa, es troba fàcil resposta per part de l’Administració

6. La PRL es basa en disposar de molta documentació

7. La normativa que s’ha publicat en PRL era necessària

8. La normativa de PRL és confusa

9. Hi ha criteris clars, homogenis i objectius per part de la Inspecció de Treball

10. S’està exagerant la importància de la prevenció de riscos laborals

11. Els accidents laborals no es poden evitar

12. La prevenció de riscos laborals és una moda

13. La prevenció de riscos laborals és una font d’ingressos per a les administracions


19. Ordeni per importància els aspectes més deficitaris (1 per al més problemàtic, etc.) que observa actualment en la gestió preventiva: Nivell d’importància

1. Manca de normativa clara

2. Manca de formació dels càrrecs directius

3. Poca implicació dels càrrecs directius

4. Poca implicació de la línia de comandament

5. Poca implicació de les plantilles

6. Poc prestigi de la prevenció

7. Professionals poc qualificats

8. Manca d’assessorament per part de les administracions


1. Educació primària

2. Educació secundària

3. Formació universitària

4. Formació de màster o postgrau

5. No hauria de formar part de la formació reglada

annexos. criteris per a la formació de directius i ...€¦ · integrar‐la en la gestió de...

Documents