“la renda garantida: un eix clau del futur sistema català ... · renta per cápita de 15.000...

SISTEMA CATALÀ DE BENESTAR: progrés econòmic i social per una vida digna.

“La renda garantida: un eix clau del futur Sistema Català de Benestar”

SEMINARI ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS 31 de març de 2017

Víctor Bayarri

2 Renda garantida de ciutadania. Víctor Bayarri. 31.3.2017

INDEX

1. Conceptes, enfocs i tendències .................................................................... 3 2. Drets socials i marc jurídic de la Renda Garantida de Ciutadania .................. 7 3. Renda Garantida de Ciutadania, vida digna i progrés econòmic i social ...... 10 4. Un Sistema Català de Benestar pel progrés econòmic i social: eixos clau de futur ................................................................................................................ 15 5. La Renda Garantida de Ciutadania: bases pel seu disseny i implantació ...... 20 Annex.- Documents, bibliografia, webs de referencia. ..................................... 31


1. Conceptes, enfocs i tendències

La renda bàsica (RB), tal com la defineix la Xarxa Renda Bàsica, és un ingrés pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat o resident, àdhuc si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, altrament, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. https://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica La Renta Mínima de Inserción o RMI, también llamada Salario Social, es una ayuda que se da a personas con riesgo de exclusión social, que carecen de unos ingresos mínimos con los que alcanzar una calidad de vida básica.1 En su forma más típica, consiste en una prestación de naturaleza económica, integrada por la suma de una prestación mensual básica y un complemento variable, en función de los miembros que forman parte de la unidad de convivencia.2 En España, la Renta Mínima de Inserción es gestionada por las Comunidades Autónomas, pudiendo haber diferencias de plazo y cuantía entre ellas. También recibe distintos nombres según la Comunidad de que se trate (RMI, Renta Garantizada de Ciudadanía, Renta Básica, Ingreso Mínimo de Solidaridad...).3 https://es.wikipedia.org/wiki/Renta_m%C3%ADnima_de_inserci%C3%B3n


El ingreso ciudadano es individual, universal e incondicional. Estas tres características lo hacen totalmente diferente de las políticas basadas en la evaluación de los medios económicos de que disponen las personas, como el ingreso mínimo de inserción, adoptado en muchos países (por ejemplo, en Francia).

Y respecto esos esquemas, una imposición fiscal negativa constituye un ulterior progreso. El mecanismo de seguridad social actualmente existente otorga a las familias la diferencia entre lo que logran ganar y un hipotético umbral de pobreza.

Evidentemente, esta medida penaliza todo intento por parte del beneficiario de ganar cualquier ingreso declarable: de hecho, si lo hiciera, vería reducidos sus beneficios. En cambio, un esquema de fiscalidad negativa permite que todos disfruten de los ingresos de su trabajo. De aquí que no sea necesaria restricción alguna frente a quienes quieran trabajar.

Philippe van Parijs 14.1.17 http://www.sinpermiso.info/textos/renta-bsica-y-estado-de-bienestar-entrevista


Para empezar, se pregunta cuál es el propósito humano de la actividad económica, y sugiere que persigue la prosperidad, entendida esta en sentido etimológico: pro-spero, según las expectativas, los deseos y las esperanzas. Y, ¿qué desean las personas? Sin duda, la prosperidad tiene una dimensión material —como muestran las diferencias de salud, esperanza de vida o nivel educativo y cultural según el nivel de ingresos—, pero la mayoría de los indicadores de desarrollo humano (sobre salud, educación, desigualdad socio-económica, de género, etc.) muestran solo incrementos marginales a partir de una renta per cápita de 15.000 dólares, y lo mismo ocurre con las encuestas de felicidad personal. Estas, por su parte, revelan que las claves del bienestar personal —la prosperidad— son de carácter social. Además de la esperanza de vida y de la salud física y mental, que, en buena medida, dependen del orden socio-económico a todas las escalas, importan la integridad corporal y personal, que, a su vez, depende de la buena salud de los derechos democráticos; los derechos educativos; la autonomía personal para elegir las propias metas; los sentimientos de afiliación que despiertan nuestras relaciones familiares, amicales y sociales; la confianza y la seguridad que nutren un sentido de comunidad; el trabajo satisfactorio y con sentido; la participación social; el control del propio medio; la oportunidad de jugar. En pocas palabras, importan las capacidades que posibilitan el florecimiento individual en un medio con alta cohesión social… Tim Jackson. Prosperidad sin crecimiento. 2011 http://www.fes-sociologia.com/files/res/17/11.pdf


“Grupos de expertos estiman que la humanidad no tiene más allá de dos décadas en total para crear un nuevo escenario de desarrollo integral sostenible, y haberse adaptado a los efectos de la inteligencia artificial sobre todos los ámbitos de la sociedad, incluido primordialmente el empleo. En el corto plazo, la OIT proyecta que el desempleo en el mundo alcanzará a 215 millones de personas en 2018. Y según el Banco Mundial, mil millones de personas entrarán en el mercado de trabajo durante los próximos diez años, mientras que para el Millennium Project hay estudios que pronostican que dos mil millones de puestos de trabajo se perderán al 2030.” Héctor Casanueva 8.7.17 http://www.americaeconomia.com/analisis-opinion/sociedad-economia-y-des-empleo-al-2050 “La Unión Europea quiere hacer que los robots paguen impuestos” 19.1.17 http://www.ticbeat.com/tecnologias/la-union-europea-quiere-hacer-que-los-robots-paguen-impuestos/


2. Drets socials i marc jurídic de la Renda Garanti da de Ciutadania

“L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora,

amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que

continuen impulsant-ne el progrés.”

“El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida

col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una

via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a

Catalunya.”

Estatut d’Autonomia de Catalunya Preàmbul


“Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral

de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es

troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social.”

Article 42.2. EAC

“Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més

equitativa en el marc d’un sistema català de benestar.”

Article 45.2. EAC

“Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a

una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord

amb les condicions que legalment s’estableixen.”

Article 24.3. EAC


“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciencia i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.” Declaració Universal dels Drets Humans Article 1 “La dignitat humana és inviolable. Ha d’esser respectada i protegida” Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea Article 1 “Amb la finalitat de combatre l’exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a un ajut social i a un ajut d’habitatge destinats a garantir una existència digna a tots els qui no disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel dret de la Unió i per les legislacions i pràctiques nacionals.” Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea Article 34.3.


3. Renda Garantida de Ciutadania, vida digna i prog rés econòmic i social Davant d’aquest panorama divers i tenint en compte els drets socials i el marc jurídic, quan pensem en una Renda Garantida de Ciutadania –enfocada a garantir una vida digna en el marc del progrés econòmic i social a l’abast de tota la ciutadania- cal que ens fem unes primeres preguntes: ¿Quin sentit té una renda garantida de ciutadania? ¿Que hi pot aportar a la dignitat humana? ¿De quina manera es pot crear una nova institució social, com la renda garantida de ciutadania, per que sigui promotora de la persona que la rep i generadora de progrés econòmic i social ? ¿Quin dret és primordial ? ¿El dret a una vida digna o el dret a una renda garantida? ¿Una renda garantida ha de respondre a un marc de serveis socials ? ¿O té un ampli abast de política social i econòmica ? Aquestes, i moltes altres, són les preguntes que ens podem plantejar quan ens apropem a una vella aspiració de la Humanitat: que ningú hagi de patir les greus carències de la pobresa i la manca de recursos bàsics , que cap ésser humà, en una societat decent, es senti humiliada per la manca de possibilitats de valdre´s per ella mateixa.


La pobresa , la manca dels recursos vitals són, sens cap dubte, una de les més greus limitacions que un ésser humà, que una família, pot patir a l’hora de poder ser reconeguda com a membre d’una ciutadania fraterna, justa i equitativa. De fet sense el reconeixement i el suport solidari a aquel ls que pateixen greus situacions de pobresa o de risc d’exclusió no es possible conside rar que una societat, que un país, s’assenti en els valors primordials de la llibertat, la igualtat i l a fraternitat . Tanmateix, cal que ens preguntem que podem considerar com el dret a una vida digna. Quins son els mitjans, els sistemes socials i públics que poden promoure una vida digna i protegir la dignitat humana. Es tracta, tant sols, de garantir l’accés a uns recursos bàsics? O bé cal anar més enllà i fer possible una participació activa i autònoma de tota persona en una societat que el valora i el reconeix? I en cas de valorar com a vida digna aquella que es viu tot obtenint el reconeixement social al valor de la pròpia persona, aquella que es percep com a valuosa i significativa, quins entenem que han de ser els mitjans de protecció i promoció social adients? Sense entrar en una anàlisi detallada, podem considerar que algunes de les principals condicions per fer possib le una vida digna son les següents:

a) El respecte mutu per la diversitat humana i les diferent opcions de vida. b) La possibilitat de créixer en aprenentatges, capacitats i recursos pel desenvolupament personal i

professional. c) Un entorn saludable i una societat acollidora on es donen amples i diverses opcions de participació i

creativitat. d) La disposició d’un sistema avançat de protecció i promoció social , en totes les seves dimensions:

salut, educació, habitatge, treball, seguretat social i serveis socials. e) Comptar, al llarg de tota la vida, amb un ampli ventall de opcions per aportar el propi valor a la

societat –mitjançant qualsevol de les formes de productivitat humana, inclòs el treball i el civisme- i poder gaudir del màxims nivells d’autonomia i qualitat de vida.


Si aquestes condicions, o d’altres equivalents, son les que podríem considerar com a bàsiques per una vida digna, cal que ens plantegem una futura renda garantida de ciutadania com una part d’un sistema més global, d’un sistema que sigui capaç de considerar la digni tat de la persona com un tot integral i no tant sols com una necessitat de disposició de recursos bàsics. Dit d’altra manera, disposar d’uns recursos bàsics és una condició nece ssària, imprescindible, però insuficient per a viure una vida digna . Resulten imprescindibles altres condicions i suports, altres formes i altres enfocs perquè una persona valori com a digna la percepció d’una renda garantida de ciutadania. I perquè la societat catalana pugui assumir-ho, tant a nivell de valoració ciutadana com de viabilitat i utilitat pel progrés social i econòmic. Quines poden ser aquestes condicions? Si més no caldria garantir-ne les següents:

1. Una Renda Garantida de Ciutadania hauria de ser una prestació vinculada a d’altres suports i prestacions per l’autonomia i la qualitat de vida de la persona o persones perceptores. Per tant, s’hauria d’incloure en un Sistema Català de Benestar orientat primordialment a la promoció de l’autonomia i la qualitat de vida de tota persona, amb una atenció primordial per aquelles persones que pateixen situacions de pobresa o de risc d’exclusió social.

2. Aquest Programa d’una Renda Garantida de Ciutadania ha d’adaptar-se, en els seus continguts i dotació, a les característiques d’una amplia diversitat de potencials persones receptores, d’acord amb els criteris bàsics de:


� promoció de l’autonomia de la persona –en totes les seves vessants: capacitats, de funcionament i activitat, relacionals, de treball, etc.-,

� subsidiarietat respecte d’altres prestacions universals de protecció social no condicionades, encara que en un futur puguin incloure’s en una Seguretat Social Catalana de nova creació,

� i resposta integral mitjançant un pla de suports adaptat a cada persona en funció de les seves necessitats i potencialitats.

3. Aclarir quin és el nivell global de la Renda Garantida de Ciutadania. Entenent aquesta no tant sols com una transferència monetària, sinó com el conjunt de prestacions econòmiques i de recursos vinculats a la persona o a la llar que s’atorguen a una persona o a una família. Això en condicions d’equitat respecte altres persones o famílies que no en siguin receptores.

4. Assolir un millor nivell de integració funcional dels diversos Sistemes de protecció i promoció social de que disposem a Catalunya, per tal de donar una resposta adaptada i eficaç a la diversitat de perfils de necessitat i itineraris possibles.

5. Valorar quines polítiques fiscals i financeres són necessàries per fer viable aquesta renda garantida,

ensems des de quines estructures públiques caldria fer-ne la respectiva dotació i gestió.

6. Garantir la seva eficàcia, viabilitat i sostenibilitat futura, amb totes aquelles actuacions relatives a la seva avaluació continua –tant a nivell de millora en la qualitat de vida, com d’impacte social i de retorn econòmic-, i respecte el seu finançament i dotació.


Un Sistema Català de Benestar que no pot ser tant sols una actualització del nostre Sistema de Serveis Socials, sinó que hauria de ser una estructura d’Estat capaç de incardinar, en un marc lògic i eficaç, el conjunt de dispositius i recursos que han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones dels col·lectius més necessitats de protecció, espe cialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social . Aquest Sistema Català de Benestar, enunciat al nostre Estatut, ha de poder ser definit en el doble marc d’una política social, però també econòmica, ha de suposar garantir una vida digna per les persones amb risc d’exclusió social, alhora que es creen les millors condicions possibles per a la seva plena integració i es contribueix al progrés social i econòmic del conjunt del país. Per això, caldrà valorar quin conjunt de polítiques socials i econòmiques son necessàries i quines noves institucions –com ara la Renda Garantida de Ciutadania- o estructures d’Estat –com serà el cas d’una Seguretat Social Catalana-, calen per fer-les possibles. Ho analitzarem amb més detall al següent capítol. En suma, la tesi que sustento és la de considerar que la futura Renda Garantida de Ciutadana pot ser un recurs útil i valuós per una vida digna de les pers ones perceptores, sempre i quan es dissenyi i impla nti en les millors condicions possibles per a la seva a utonomia i pel progrés econòmic i social del nostre país . I per a fer-ho possible, a més dels recursos necessaris per a la seva dotació pressupostaria, ens cal una profunda reforma dels actuals Sistemes de protecció i promoció social –en tots els nivells-; sense obviar que aquesta Renda Garantida de Ciutadania hauria de complir unes condicions adients perquè en un futur pugui formar part d’una Seguretat Social Catalana. De ben segur, les persones en greus situacions de pobresa o de risc d’exclusió social esperen de la societat catalana quelcom més que una prestació econòmica. Esperen reconeixement, valoració i suport per a viure una vida digna que els faci possible aportar al bé comú el bo i millor d’ells mateixos: viure és molt més que subsistir.


4. Un Sistema Català de Benestar pel progrés econòm ic i social: eixos clau de futur

Estatut d’Autonomia de Catalunya.

“Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en

situació de pobresa i de risc d’exclusió social.” Article 42.2. EAC

“Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar.”

Article 45.2.EAC

“Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutad ans , basats en els principis de la solidaritat,

la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.” Article 45.1.EAC


“el propòsit de l’activitat econòmica és acréixer el benestar de les persones. (...) Les persones que perden el seu lloc de treball no pateixen només una pèrdua econòmica,

sinó que veuen afectada la seva identitat, la idea que tenen de si mateixes. L’atur va acompanyat de problemes i patologies molt diverses...

Veiem instaurar-se un cercle viciós: quan les taxes d’atur son elevades, la cohesió social s’esquerda i apareixen una multitud de signes de malestar en la col·lectivitat, des de la violència urbana fins a disturbis i conflictes civils, que creen un ambient desfavorable per a la inversió i la

creació d’ocupació” Joseph E. Stiglitz .

Premi Nobel d’Economia

“El treball propicia la integració social i constitueix una de les formes principals del vincle social. El treball és factor d’integració no sols per ser una norma, sinó també per ser una de les modalitats

d’aprenentatge de la vida en societat.” Dominique Méda

“(cal) promoure les oportunitats perquè els homes i les dones puguin aconseguir un treball digne i productiu, en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana.”

Organització Internacional del Treball. OIT , Treball digne. 1999


El futur d’una societat que vulgui créixer en drets, llibertats i cohesió social depèn, en gran mesura, de que sigui capaç de garantir unes condicions de vida digna a totes les persones que en formen part. I aquestes condicions de vida digna no tant sols tenen una dimensió econòmica, que també, si no que han de poder ser assolides en els àmbits social, laboral, cultural i ciutadà. I això, perquè les persones que pateixen realitats de pobresa i d’exclusió social, en moltes ocasions les pateixen per causa d’una situació d’atur de llarga durada, motivades per un dèficit en la seva formació o en l’accés a la oferta educativa, per causes de salut o bé per la manca d’una llar habitable en un entorn acollidor. O, ben sovint, per una multiplicitat de causes que es potencien i en fan difícil una sortida. En aquest sentit, partint de la base que cal millorar el sistema de protecció social en la vessant econòmica, i que, per tant, una Renda Garantida de Ciutadania pot ser-ne un eix essencial , es fa necessari fer-ne un disseny i una posterior aplicació que permeti garantir els seus fins últims: que tota persona pugui viure una vida digna participant activament, sempre que sigui possible, en la generació del progrés econòmic i social. I això, formant part d’un nou model de política social capaç de harmonitzar la protecció i la promoció social , el suport integral a les persones amb importants necessitats socials, junt amb la generació d’oportunitats i entorns facilitadors de la seva autonomia. Entenem, doncs, que per poder disposar d’un bon programa de Renda Garantida de Ciutadania que respongui en aquests principis i als fins coherents als que ha de servir la mateixa, és del tot necessari pensar en un futur Sistema Català de Benestar que es pugui estructurar en tres grans eixos de política social i econòmica :


• Un nou model de protecció i promoció social , amb noves estructures i una millor incardinació de les existents.

• Un marc financer i fiscal que prioritzi la ocupació i l’accés a un habitatge digne. • Un pacte social i ciutadà pel progrés i el benestar , amb el màxim consens social i polític possibles.

Un Sistema Català de Benestar que no pot ser tant sols una actualització del nostre Sistema de Serveis Socials, sinó que hauria de ser una estructura d’Estat capaç de incardinar, en un marc lògic i eficaç, el conjunt de dispositius i recursos que han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones dels col·lectius més necessitats de protecció, espe cialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social . Aquest Sistema Català de Benestar, enunciat al nostre Estatut, ha de poder ser definit en el doble marc d’una política social, però també econòmica, ha de suposar garantir una vida digna per les persones amb risc d’exclusió social, alhora que es creen les millors condicions possibles per a la seva plena integració i es contribueix al progrés social i econòmic del conjunt del país.


.

Un nou model de protecció i promoció social

Un pacte social i

ciutadà de progrés

Un marc financer i fiscal que prioritzi l’ocupació i l’accés a l’habitatge

Sistema Català de

Benestar per la inclusió i el

progrés


5. La Renda Garantida de Ciutadania: bases pel seu disseny i implantació

“Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i

que garanteixin un sistema de serveis socials de titularitat pública i concertada, adequat

als indicadors econòmics i socials de Catalunya.”

Article 42.1. EAC

“Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a

una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord

amb les condicions que legalment s’estableixen.”

Article 24.3. EAC

“Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir o reinserir-s’hi i

que no disposin de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i

recursos no contributius de caràcter pal·liatiu , en els termes que estableixen les lleis.”

Article 25.2. EAC


“Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un

habitatge digne , per a la qual cosa els poders públics han d’establir un sistema de

mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”

Article 26

El CESE recuerda que, aunque es cierto que los regímenes de renta mínima están directamente vinculados a los sistemas de protección y prestaciones sociales, no deberían inducir una dependencia con respecto a estos, y reitera, a este respecto, las condiciones que ya estableció en 19891. A tal fin, los regímenes de renta mínima

deberían ir acompañados de políticas generales y disposiciones específicas, como las políticas activas del mercado laboral (PAML), destinadas a ayudar a las personas sin empleo a reincorporarse en el mercado de

trabajo, servicios de colocación, una gestión de las prestaciones y los programas relativos al mercado laboral, como la formación y la creación de empleo apoyadas por estrategias de activación adecuadas, para dar

mayores oportunidades a las personas en busca de empleo. Son esenciales, asimismo, unos organismos eficaces del mercado laboral, atención sanitaria y políticas de vivienda, así como servicios públicos asequibles y

accesibles de gran calidad. Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la Renda Mínima Europea i els indicadors de pobresa.

10.12.2013

1 DO C 221 de 28.8.1989, pp. 10–15.


En aquest capítol aportem algunes reflexions, puntuals, a les condicions que entenem hauria de complir una Renda Garantida de Ciutadania , per ser eficaç amb el propòsit que la motiva, coherent amb el nostre marc estatutari i eficaç en la seva contribució al progrés econòmic i social. Exposem, amb major detall, les condicions bàsiques ja esmentades al primer capítol:

1. Una Renda Garantida de Ciutadania hauria de ser una prestació vinculada a d’altres suports i prestacions per l’autonomia i la qualitat de vida de la persona o persones perceptores. Per tant, s’hauria d’incloure en un conjunt coherent orientat a la promoció de l’autonomia i la qualitat de vida de tota persona, amb una atenció primordial per aquelles persones que pateixen situacions de pobresa o de risc d’exclusió social.

• Entre aquests suports, prestacions i serveis cal considerar els relatius a salut, educació, habitatge, treball i serveis socials.

• Cal assenyalar que, mentre no es disposi d’un Sistema Català de Benestar, com a nova

estructura d’estat, poden desenvolupar-se i millorar-se aquestes actuacions en el marc d’una reforma en profunditat de l’actual Programa de la R enda Mínima d’Inserció. Reforma que, junt amb altres mesures, podria configurar-se com a Llei del Programa de Renda Garantida de Ciutadania per una vida digna i el progrés econòmic i social.


2. Aquest Programa de Renda Garantida de Ciutadania ha d’adaptar-se, en els seus continguts i dotació, a les característiques d’una amplia diversitat de potencials persones receptores, d’acord amb els criteris bàsics de:

� promoció de l’autonomia de la persona –en totes les seves vessants: capacitats, de funcionament i activitat, relacionals, de treball, etc.-,

� subsidiarietat respecte d’altres prestacions universals de protecció social no condicionades, encara que en un futur puguin incloure’s en una Seguretat Social Catalana de nova creació,

� i resposta integral mitjançant un pla de suports adaptat a cada persona en funció de les seves necessitats i potencialitats.

3. Aclarir quin és el nivell global de la Renda Garantida de Ciutadania. Entenent aquesta no tant sols com

una transferència monetària, sinó com el conjunt de prestacions econòmiques i de recursos vinculats a la persona o a la llar que s’atorguen a una persona o a una família . Això en condicions d’equitat respecte altres persones o famílies que no en siguin receptores.

• El pool de suports i recursos que, en base a una futura Renda Garantida de Ciutadania, es puguin aportar a una persona o família haurien de comprendre el conjunt de prestacions econòmiques bàsiques , tant les que es que es perceben amb caràcter monetari com les que s’aporten en especies -com ara les relatives a l’habitatge, beques menjadors o d’altres similars. O sigui totes aquelles que configuren la cobertura de les necessitats bàsiques de manutenció, llar i aliments.

• En aquest sentit, resulta imprescindible un excel·lent nivell de coordinació i integració funcional

dels diversos actors públics i privats que hi inter venen –en el cas del privats, si més no, aquells que actuen en base a suports públics-, així com un sistema de gestió de la informació


personalitzat, eficient i garant de la protecció de dades. Sobre tot quan es tracti d’aquelles persones o famílies que ofereixen un perfil de necessitats de suport més intens i complex.

• D’entrada aquest sistema de comptabilització dels ajuts i suports adreçats a persones en situació

de pobresa o risc d’exclusió social podria iniciar-se en el marc d’una reforma de l’actual Programa de la Renda Mínima d’Inserció.

• Seria molt recomanable que un grup expert independent , format per professionals dels àmbits

social, jurídic, econòmic i informàtic, formules una proposta de mètode de gestió integral de les prestacions econòmiques bàsiques , amb concreció de bases, processos i eines per a facilitar la seva aplicació efectiva i fiable. En qualsevol cas, l’aprovació i posta en marxa d’aquest mètode d’avaluació de necessitats i suports, correspondria a les Administracions Públiques competents, d’acord amb la legislació vigent.

• En darrera instancia, al marge d’altres suports i prestacions vinculades als sistemes de salut,

educació o serveis socials, el conjunt d’ajuts i prestacions econòmiques no haurien de superar els nivells bàsics que permeten evitar una situació de pobresa.

4. Assolir un millor nivell de integració funcional dels diversos Sistemes de protecció i promoció social

de que disposem a Catalunya, per tal de donar una resposta adaptada i eficaç a la diversitat de perfils de necessitat i itineraris possibles.

• En aquest sentit, com a mesures clau calen noves i millors polítiques socials d’habitatge, una atenció socio-sanitaria d’ampli abast i una renovada aposta per la integració laboral de les persones amb greu risc d’exclusió.


5. Valorar quines polítiques fiscals i financeres són necessàries per fer viable aquesta renda garantida, ensems des de quines estructures públiques caldria fer-ne la respectiva dotació i gestió. En relació en aquesta condició recordem les consideracions formulades en el capítol anterior:

• Realitzar una anàlisis en profunditat, tot comptant amb un solvent grup d’experts i un procés

d’identificació de les millors pràctiques a nivell europeu o internacional, que ens facilitin identificar quines reformes en la legislació fiscal poden ser més eficaces per incentivar la ocupació –amb especial atenció en aquelles persones que tenen un major risc d’exclusió laboral- i l’accés a un habitatge digne .

• Fer l’impuls de les reformes fiscals adients, tant el marc competencial propi de la Generalitat,

com en els que estiguin a l’abast dels ens locals i de l’Administració General de l’estat espanyol.

• Dotar de més i millors eines financeres, avantatges fiscals i incentius pel

desenvolupament de les iniciatives empresarials de l’economia social que donen resposta a l’ocupació de persones amb greu risc d’e xclusió laboral o faciliten l’accés a un habitatge digne d’aquelles persones o famílies en situacions de pobresa o risc d’exclusió social.

• Crear un Fons Solidari pel suport a iniciatives d’economia social innovadores que mostrin una

alta capacitat de creació de llocs de treball per a persones amb alt risc d’exclusió laboral i/o d’accés a una llarg digna per a persones i famílies en risc d’exclusió. Aquest fons, emmarcat en la línia de les finances ètiques i solidaries, es constituirà amb les aportacions que realitzin els socis, tant públics com privats, i cercaria oferir una amplificació de capacitat inversora per aquests tipus d’iniciatives.


6. Garantir la seva eficàcia, viabilitat i sostenibilitat futura, amb totes aquelles actuacions relatives a la seva avaluació continua –tant a nivell de millora en la qualitat de vida, com d’impacte social i de retorn econòmic-, i respecte el seu finançament i dotació.

• Cal considerar com a imprescindible un bon mètode d’avaluació i mesurament dels resultats en

qualitat de vida, així com de l’impacte social i el retorn econòmic que aporten les polítiques previstes i els resultats de la seva aplicació. Partim de la valoració que una bona política social per la eradicació de la pobresa i l’exclusió social, no tant sols és una línia d’acció pública amb una gran aportació valor per a les persones destinatàries, sinó que, a més, genera unes condicions socials i econòmiques molt més favorables pel progrés, la cohesió i la sostenibilitat.

• Tanmateix, pensem que cal assolir una millor metodologia de treball, tant a l’hora de preveure

els resultats i concretar els objectius d’aquestes polítiques, plans i línies d’acció, com quan volem avaluar-ne els resultats i l’eficàcia dels processos i les accions dutes a terme. Es tracta de fer el que és necessari i desitjable amb el nivell més alt possible d’eficàcia i eficiència en la utilització dels recursos públics.

• En aquest sentit, bé sigui en relació a l’actual proposició de llei de RGC, com d’una reforma de

la RMI o bé d’altres iniciatives que apuntin a un futur Sistema Català de Benestar, recomanem el disseny i implantació d’un mètode integral d’avaluació en aquestes tres dimensions: resultats en qualitat de vida, impacte social i retorn econòmic.


7. A nivell de prestació econòmica, la futura RGC hauria de dotar-se de manera que s’adapti a les diverses realitats personals i al respectiu potencial. Si més no, comptant amb tres tipus d’itineraris:

a) Per aquelles persones amb potencial d’ocupació , la prestació ha d’estar orientada a la

incorporació laboral en el mercat ordinari i condicionada a la participació, per part de la persona receptora, en aquelles actuacions que facilitin la millora de la seva capacitat d’ocupació i l’acceptació d’ofertes de treball adients.

b) Quan les receptores de la RGC siguin persones amb grans dificultats per assolir una ocupació en el mercat ordinari, però amb capacitats suficients per a treballar en entorns adaptats , caldrà plantejar-se, en primer lloc, la possibilitat de que puguin treballar en un format de treball protegit amb suports personalitzats –CET d’iniciativa social-, un treball amb suport, una empresa d’inserció social o bé programes locals d’ocupació. En aquests casos la RGC podria ser complementaria per aquelles persones que només poden desenvolupar un treball, en un entorn adaptat, de temporalitat parcial.

c) Si es tracta de persones que no disposen de capacitats bàsiques de treball , en un

entorn adaptat, o bé no tenen una clara oferta ocupacional a l’abast, caldria dotar la RGC, tot acompanyant-la d’aquelles altres actuacions adients en els àmbits socio-sanitari, de llar, aprenentatge, etc. Tanmateix aquest perfil, de caire més social, caldria diferenciar-lo en diversos potencials itineraris:

• Persones que no ofereixen un perfil complex i intens de necessitats socials,

malgrat el baix potencial d’ocupació. • Persones amb intenses necessitats de suport social i amb cronicitats de salut

que generen un greu risc d’exclusió.


9) Serveis Socials de Base : caldrà analitzar i concretar quines han de ser les millores en la seva dotació i

funcionament perquè puguin dur a terme una excel·lent tasca de suport als diversos itineraris de les persones receptores de la futura RGC. Sobre tot les que tinguin unes majors dificultats per a una incorporació laboral o majors necessitats per causa de la seva situació familiar o d’un greu risc d’exclusió social. També caldria pensar una reforma d’aquest subsistema dels Serveis Socials Catalans, per tal que les entitats del Tercer Sector Social pugui dur a terme un paper més rellevant i integrat.

10) Ocupació : per tal de reduir el risc d’una absoluta exclusió laboral de persones que encara tenen la possibilitat de treballar –amb les greus conseqüències que això comporta- cal una profunda actualització i millora dels recursos disponibles en els àmbits del treball protegit i amb suport, tot cercant nous incentius perquè la oferta de Centres Especials de Treball d’iniciativa social, d’Empreses d’Inserció Social, de Treball amb Suport i de Programes Locals d’Ocupació, creixi, millori i sigui capaç d’abastar el conjunt del territori català.

11) Habitatge: tota persona perceptora de la futura RGC ha de poder disposar d’un pla de millora de la seva llar, o be, en casos extrems d’una llar alternativa que li permeti una vida digna. Per ella i, en el seu cas, per la seva família. Sense una llarg habitable no és possible parlar d’una vida digna ni tampoc obrir, amb perspectives d’èxit, un itinerari cap a la plena inclusió i participació en la societat. Caldrà, en aquest sentit, un bon disseny d’aquesta vessant del programa i una dotació especifica pel seu òptim desenvolupament. Això, junt amb un potencial Pacte per un habitatge digne, on participin el conjunt d’actors del futur Sistema Català de Benestar, junt amb els principals propietaris d’habitatges no utilitzats.

12) Salut: en moltes ocasions les persones que arriben al actual Programa de la RMI son persones que pateixen malalties cròniques o intenses necessitats de suport socio-sanitari. Tanmateix el nostre Sistema de Salut no esta prou desenvolupat en aquests àmbits, ni tampoc existeix una excel·lent coordinació i


integració funcional dels sistemes social i de salut de base. Resulta, també, del tot necessària una actualització en aquest sentit. Una actualització on, una vegada més, les entitats del Tercer Sector Social expertes en aquest camp poden jugar un paper clau.

13) Entenem que, a més a més, cal reivindicar que las prestacions econòmiques abans esmentades s’incloguin en el Sistema de Seguretat Social , en la seva vessant no contributiva. Tant les de caràcter socio-laboral com les més assistencials. En aquest sentit, hem de recordar que aquesta va ser una reivindicació molt estesa durant els anys 80 i 90 quan s’iniciava la preparació dels sistemes de renda mínima d’inserció. I, sense contradir aquesta reivindicació, esdevé del tot recomanable crear i dotar, en un futur proper, una Seguretat Social Catalana que, si més no, assumeixi aquelles prestacions que no assumeix el sistema espanyol de Seguretat Social.

14) També considerem que l’actual marc legislatiu, en matèria de règim local , dificulta l’essencial paper dels ens locals en aquest àmbit. Recomanem, així mateix, que es puguin millorar les condicions d’actuació de les Institucions Públiques Locals en tot el relatiu al suport de les persones que pateixen situacions de pobresa i necessitats per a la seva plena inclusió social.

15) Així mateix, considerem el gran valor i potencial de les entitats del Tercer Sector Social del nostre país i la prioritat de fer-ne un millor suport i reconeixement per la seva extensió i desenvolupament.

16) En darrer terme, recomanem el disseny i implantació d’un mètode integral d’avaluació de la RGC en aquestes tres dimensions: resultats en qualitat de vida, impacte social i retorn econòmic.


Podem crear un futur millor; per a les persones que ara pateixen la pobresa o el risc d’exclusió social, però també pel conjunt del país, pel progrés econòmic i social del conjunt dels seus ciutadans i ciutadanes. Això no sols és possible sinó del tot necessari, per fer realitat els principis que compartim i al sentit d’un país que té en les persones, en cadascuna de les que l’habiten, la llavor d’un futur millor.

“I el que compta és l’esforç de cada dia compartit tenaçment amb els que creuen que cada gest eixampla l’esperança, que cada dia no es perd per als que lluiten.” Miquel Martí i Pol


Annex.- Documents, bibliografia, webs de referencia . Declaració Universal dels Drets Humans http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf Tractats de la Unió Europea http://www.parlament.cat/activitat/Tractats_UE_web_CA.pdf Estatut d’Autonomia de Catalunya http://www.parlament.cat/porteso/estatut/eac_ca_20061116.pdf Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la Renda Mínima Europea i els indicadors de pobresa. https://dm.eesc.europa.eu/eescdocumentsearch/Pages/opinionsresults.aspx?k=Renta%20Minima%20europea Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. 18.3.2013 http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b043.pdf Recull de compareixences a la Comissió Promotora de la ILP per la RGC al Parlament de Catalunya http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/ Nova pobresa i renda mínima d’inserció. Dossier Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector. Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Número 35. Maig 2014. http://www.tercersector.cat/sites/default/files/dossier_nova_pobresa_i_renda_minima_dinsercio_maig_2014_0.pdf


“Informe sobre el trabajo en el mundo 2010. ¿De una crisis a la siguiente?” OIT. 2011. Edita. Ministerio de Trabajo e Inmigración. “Estrategia Europea per l’Ocupació 2020.” http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm “Se busca trabajo decente”. Amartya Sen, Joseph Stiglitz, Imanol Zubero. 2007. Ediciones HOAC. “El fin del trabajo”. Jeremy Rifkin. 1994. Editorial Paidós. “El trabajo. Un valor en peligro de extinción”. Dominique Méda. 1995. Gedisa Editorial. “La sociedad decente”. Avishai Margalit. 1997. Editorial Paidós. “La economía del bien común”. Christian Felber. 2012. Editorial DEUSTO. “Development as Freedom”. Amartya Sen.1999. Oxford University Press. “La idea de la justícia”. Amartya Sen. Taurus/Santillana Ediciones Generales. Madrid. 2010. “La economía del sector público”. Joseph E. Stiglitz. 2000. Antoni Bosch Editor. “Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano”. Martha C. Nussbaum. 2012. Editorial Paidós. “Las fronteres de la justícia: consideracions sobre la exclusió”. Martha C. Nussbaum. Editorial Paidós. Barcelona. 2007.


“Política Social”. Antoni Comas. 2010. Tibidabo Edicions. “Desenvolupament sostenible.” Oscar Saldié i Josep Oliveras. 2010. URV Publicacions. “Financiación de la protección social.” Michael Cichon i altres. Informes OIT. 2006 “Prosperidad sin crecimiento: economía para un planeta finito”. Tim Jackson. Icaria Editorial. Intermón Oxfam. 2011 “La renta básica”. Philippe Van Parijs i Yannick Vanderborght. Ariel Economia. 2015 “Propuestas del Tercer Sector Social de Acción Social para una Estrategia de Inclusión Social 2020 en España.” EAPN. 2010 “Beneficència o Benestar Social? Fundació APIP-ACAM i Impuls a l’acció social. Editorial Hacer.2014 “La nueva gestión pública”. Edición en castellano de la revista internacional Les polítiques socials. Nº 17. Hacer Editorial. 2005. “Quaderns d’Acció Social i Ciutadania” N. 4, 5 i 9. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya. 2009 a 2010. “Ciudadanía: una breve historia”. Derek Heater. Alianza Editorial. Madrid. 2007. “Ciudadanía”. Étienne Balibar. Adriana Hidalgo Editora. Buenos Aires. 2013.


“Anuari dels Valors 2013: temps de regeneració, temps de reconnexió. ESADE. Col·lecció Observatori dels Valors. Editorial Barcino. Barcelona. 2014.