aparell excretor
TRANSCRIPT
index
En primer lloc la seva funció En segon lloc els organs E tercer lloc malalties En quart lloc lo dolen i lo bo per láparell
excretor En cinque lloc la relacio que hi ha antre
l’aparell digestiu i làparell excretor Per finalitsar fotos
Funció
L’aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s’encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d’aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d’orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.
Òrgans
Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l’abdomen. La seva funció és filtrar la sang i formar l’orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les substàncies residuals i una mica d’aigua, les quals formen l’orina
Continuació dels òrgansLes vies urinàries s’encarreguen d’expulsar del cos l’orina que es formen als ronyons. Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l’orina. La bufeta de l’orina, que és una cavitat on s’acumula l’orina. La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l’exterior. L’extrem de la uretra està envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l’orina surti. Quan es relaxa, es produeix l’expulsió de l’orina.
Malalties Quan els òrgans excretors funcionen malament,
s’emmagatzemen dins del cos substancies tòxiques o verinoses. Les causes més freqüents de les malalties en les vies excretores es deuen a alteracions funcionals de les mateixes o a la presència de determinats microorganismes.
Entre aquestes malalties destaquen: Càlculs renals: són petites pedres que es
poden formar tant en el ronyó com en la pelvis renal per la presència de dipòsits de cristalls d’oxalat de calci transportats per l’orina. Quan són petits són evacuats per l’orina sense problemes, si són majors en grandària produeixen un gran dolor, el còlic renal, i si són tan grans que no poden ser expulsats de forma natural, s’ha de recórrer a la cirurgia o a la litotrícia, tractament a base d’ones de xoc que polvoritzen les pedres.
Continuació malalties Cistitis: és una inflamació de la
paret de la bufeta urinària. Algunes poden escampar-se fins afectar el ronyó. La majoria les causa una infecció bacteriana.
Insuficiència renal aguda: és la incapacitat dels ronyons per a fer les seves funcions, és a dir, mantenir estables les condicions de l’organisme. En la insuficiència renal crònica hi ha un deteriorament progressiu i irreversible de la funció renal, que acaba portant a la necessitat d’hemodiàlisi. Serà aguda o crònica segons la durada.
Nefritis: inflamació del ronyó.
El que és bo i dolent per l' aparell excretor Els següents hàbits saludables poden fer que les afeccions quedin reduïdes o siguin
menys probables: Beure abundant líquid, preferiblement aigua. Les aigües aptes
per al consum són aptes per a aquesta funció, no té sentit comprar aigües minerals embotellades perquè tenen major qualitat
Les aigües amb abundància de sals poden augmentar alguna cosa el risc de càlculs
Begudes amb complements minerals en el cas de pèrdua de sals abundants; en casos com una excessiva sudoració o diarrea perllongada es perden moltes sals minerals per la pell o el digestiu. En aquestes circumstàncies el ronyó no pot mantenir nivells d’electròlits adequats en sang i és aconsellable complementar-los en la ingesta.
Mesures higièniques i preventives enfront de malalties que es contrauen amb contacte sexual
Altres hàbits és millor evitar: Substàncies tòxiques que afectin als ronyons, inclosos
medicaments Dietes poc saludables que causin obesitat, diabetis o
hipertensió Begudes isotòniques si no hi ha necessitat d’elles Contagis per contacte sexual
La relació de l'aparell digestiu amb l'aparell excretor En primer lloc l'aliment passa per
l' aparell digestiu i després per l'aparell excretor.