APENDICE GRAFICO

- 1 4 7 -

- 1 4 8 -

Croquis de la villa de Alacuás a la escala de 1 por 3.000

1.918

- 1 4 9 -

(Foto cedida por la familia Portalés Palop)

Finals del segle XIX, anys després del còlera. Viatges a Valencia en tranvia de cavalls. Vicent Palop Guzmán, "tio Angel", agüelo del tio Vicentet "el Angel", anà a València amb la filla enganyat, perqué no volía fotografiar-se. Aixina vestien, aixinaes mudaven fa cent anys...

-150-

(Fotos cedides per la familia García Bessó)

¿Estan fetes les fotos en l'hort de la "casa dels senyorets", en front de l'Ajuntament, on es guardaba el "Sant"?. Sería per l'any 1.915, 1.920... Ens han dit: "Ahí està José M.a Palop "el Secretari"; José Ferrando, "el tio Par-dala"; pareix però no estic segur...; el tio Fabià 1'aguacil, mira la gorra de plat; i Paquita Casted, i potser son pare... I la dona del tío Fabià, i les filies de l'hort Francisca i María Montalt Garcés; i la germana de Salvoret el de Pau. I el xiquet de bolquerets?. Afegiu tot el que vulgàu...

- 1 5 1 -

(Fotos cedides per les famílies Marco Peiró i García Bessó)

Anys 1920, 22, 25... Un descans en el treballde cosida, de fer calsa. Un día de Pasquaen el Vedat. ¡Quantes dones guapes en Alaquàs!! ¿Voléu noms? Germanes Angeleta i Elvira "de Campos", Inés Peiró "la Tapalana", Ma­ría Planells "la Castellera", les germanes Teresa, Matilde, Virtudes i Fran-cisqueta Portalés, María Moret, María Monto o, Matilde Soriano "la de Puchalt", María Peiró, Dolores Mestre, Catalina Aguilar...

- 1 5 2 -

(Foto cedida per la familia Portalés Palop)

Farà ara 50 anys, o més encara. Un día de estiu. Tots mudats a almorçar en tartana ¿O com es diu eixe carro tan lluïdor, que casi pareix un auto. ¿Está ahí Francisco Bessó "el Nano"? ¿I Francisco Ferrer "el Pastoret"? ¿I Francisco Martínez "el Rei? (cuants Pacos en Alaquàs...) ¿I està Forment, o n'hi han dos Forment?.

- 1 5 3 -

(Foto cedida per la familia C

ervera Martínez)

"Clavaris del C

rist" de l'any 1.925. La festa dels fadrins. G

ent jove, be plantada, amb roballuïdora.

Llegiu els nom

s: S

alvador Montoro, P

ascual Palop, M

anuel Form

ent, Miguel T

árrega, Salvador P

ortales, Vicente T

árrega, Francisco

Cervera, F

rancisco San Miguel, P

ascual Parra, M

iguel Tárrega, F

rancisco Gil, C

ayetano Miquel.

-154-

(Fot

o ce

dida

per

la fa

mili

a So

riano

Por

tale

s)

"D.

José

M.a S

anch

is A

lmiñ

ano

y su

s m

ucha

chos

". M

és d

e tr

enta

any

s al

càr

rec

de l'

esco

la m

ascu

lina

del

pobl

e.

Mile

rs i

mile

rs d

'ané

cdot

es, d

e vi

venc

ies,

de

reco

rds.

Ací

teni

m u

na p

art,

una

terc

era

o qu

arta

par

t, de

ls a

lum

nes

que

supe

rpob

lave

n l'e

scol

a de

Don

Jos

é M

aría

. E

n tr

obar

eu a

mol

ts d

e la

qui

nta

del

30,

i de

l 31

, i

del

32...

Els

co

negu

éu?.

-155-

(Foto cedida per la fam

ila Soriano P

ortales)

Any 1.922-23 dalt o baix. L

es preguntes que havem fet no es han facilitat m

assa pistes. Sols podem d

irqu

e al seud

a-vant teniu a m

oltes de les alaquaseres naixcudes entre els anys 10 i 20 del pressent segle. ¿Qué li donem

a la xique-ta del llaç blanc al cap?.

-156-

(Fot

o ce

dida

per

la f

amil

ia M

artí

nez

Rui

z)

Any

1.9

29,

corr

al d

e l'A

junt

amen

t on

est

ava

l'Esc

ola

de l

es x

ique

s. D

.a Am

paro

Igu

al,

mes

tra.

I a

mb

ella

i v

ajen

vo

stés

tri

ant,

C

arm

en P

eiró

"la

Tap

alan

a",

Mil

agro

s "l

a de

lib

ro",

T

eres

eta

"la

Gu

erre

ra",

Ter

esa

Rui

z "l

a pe

legr

ina"

, M

erce

dete

s la

de

"Ro

sen

do

", P

ilar

Pal

op "

la d

el A

ng

el"

Pil

ar C

oll,

Ani

ta "

la d

e R

icar

do e

l de

les

be

sson

etes

, P

aqui

ta P

alop

"la

del

Pic

aor"

, R

osar

io M

edin

a "l

a R

oque

ta",

Mar

ía M

artí

"la

Rot

ja",

Con

cha

Ros

elló

, "l

a de

ls b

ota

ore

ts",

Cec

ilia

Gil

"la

del

Coc

", C

arm

en P

ons

"la

de J

ero

ni"

, M

aría

"la

de

Cu

atro

", C

arm

en M

on­

toro

la

del

"Qu

arte

ro",

Am

paro

Gil

"la

de C

oc"

, A

mpa

ro "

la d

el S

ante

ro",

Paq

uita

"la

Min

era"

, D

olor

es A

guil

ar,

Teo

dora

, P

aqui

ta F

erre

r, M

aría

la

San

a...

-157-

(Fotos cedides per les famílies Laborda Ferriols i Soriano Bessó)

Desembre de 1946. Escola de la tía Mariana o de la tía Patrocinio, tant s'hi valía. Perqué les dos estigueren, anys i anys, prestant un impagable servici "de guardería". Per les seues mans passaren generacions i generacions de "cagons", que aixina es deia l'Escola.

- 1 5 8 -

(Fot

o ce

dida

per

la

fam

ilia

Lab

orda

Fer

riol

s)

Oct

ubre

1.9

47.

Est

a vo

lta

els

nano

s, t

ots

mud

ats,

eix

quer

en a

l ca

rrer

a f

er-s

e la

fot

o. T

otal

, er

a co

sa d

e cr

euar

el

carr

er M

ajor

, de

s de

la

casa

hui

ass

olad

a de

l co

stat

de

la p

eluq

uerí

a d'

Ade

la,

i po

ssar

-se

en l

a po

rta

de "

ca e

ls

seny

oret

s" -

ja d

essa

pare

guda

, co

m t

ante

s co

ses

valu

oses

-, e

n fr

ont

de l

a fo

nt.

La

tía

Pat

roci

nio

com

ptav

a ja

am

b un

a aj

udan

ta.

Els

any

s pe

ssav

en i

cali

a sa

ng jo

ve p

er a

guan

tar

a ta

nta

cria

tura

. F

ixeu

-vos

bè:

Tot

s el

ls n

eixq

uere

n a

l'aca

bam

ent d

e la

gue

rra.

-159-

(Foto cedida per la familia M

artínez Palop)

D. F

rancisco Form

ent. Corría l'any 1955, o potser el 56. A

cabava d'estrenar-se el Grup E

scolar del Cam

í Vell de

Turís, després carrer de C

uenca. Una vella aspiració del poble. U

na il.lussió viva en una persona vocacionada pel m

agisteri. Un pas im

portant en les atencions educatives d'una comunitat. C

omençaven aleshores a habitar al barri

Ferm

in Sanz O

rrio, popularment conegut com

el "barri de los faroles". L

es families inm

igrades començaven

a instalar-se en

Alaquàs. G

rans canvis s'iniciaven. De 5.000 habitants n'havem

passat, vint-i-cinq anys després,

a 25.000.

-160-

(Fot

o ce

dida

per

la

fam

ilia

Por

tale

s P

abp

)

D.a I

sabe

lita

ten

ía l

'esc

ola

dalt

de

"cal

Gu

erra

", a

l'a

lcom

ença

men

t de

l ca

rrer

del

Dr.

Bar

berá

, to

cant

la

plac

eta

dels

"p

ero

lero

s".

"Cur

so 1

.958

-59"

diu

la

cart

olin

a qu

e en

mar

ca l

a fo

to.

¿Vol

éu q

ue f

ique

m e

ls n

oms?

¿V

erit

at q

ue

no c

al?

Si t

ots

som

de

casa

...

-161-

Dos de les m

oltes fotos que poden il.lustrar els milers d'aspectes referits a la pràctica del futbol en A

laquàs. L

a primera, 1.955, D

. Antonio concertà un partit en el "cam

p de futbol vell" -on està ara el poliesportiu d'AIdaia-

contra un equip del barri de la "Brillantina" del poble veí. L

a segona, el dia 8 se Setem

bre -día de la Mare de D

eu, justam

ent- de 1.957. Un m

es després, la "riuà" A

quel día començava, després d'un any llarg de preparatius, la

vida d'una penya de prolongada significació futbolística. Rius jugava aleshores en el G

ranada...

-162-

(Fotos cedides per la familia García Bessó)

- 1 6 3 -

(Fotos cedides per las famílies Montoro Ros, Martínez Ruiz, Martínez Palop i García Bessó)

La "Baixà del Cristo" abans i després de la guerra. Observaréu la paret del castell, després convertida en "torretes"; l'arbre del molí; el forn "del Pichó"; la casa de D. Federico; el fang del carrer Major; la vestimenta dels escolans.

- 1 6 4 -

(Foto cedida per la familia García Bessó)

Batiste Bessó García regant. Blusa, pantaló, mocaor al cap, espardenyes, suor, neguit per la collita, tota la vida lligat a la terra, sempre treballant... ¡Quàntes coses ens evoca la fotografia! Son pare, Gaietano, muigué quan el cólera. També el germà major. Ell tenía onze anys, y es mosegaría els punys de ràbia i impotència. La foto es trauria pels anys 30. Els carrers de Primo de Rivera fins la "fillola" (Avda. País Valencià, abans Genovés) eren tots horta. Regaven de la "Sequieta", hui ja inutilitzada. Ara es tot blocs de cement, cotxes i antenes de televissió.

- 1 6 5 -

(Fotos cedides per les famílies Martínez Ruiz i Montoro Ros)

El Casino de la Plaça en l'any mateix de la inaguració. Era temps de la Dic­tadura de Primo de Rivera, i a la societat li deien "círculo Unión Patriótica". L'altra foto fou treta pels primers anys de la República -potser 1.932- des de l'horta, partida del Rollet. Voréu encara el Molí, les Doctrineres, la casa de D. Federico i els corrals de la Plaça que donaven a la séquia del "banyaor". Trenta anys després construiren Socusa.

- 1 6 6 -