aps inclusio social cat

www.aprenentatgeservei.cat

APRENENTATGE SERVEI I INCLUSISOCIALMnica Gijn Casares

Agraments: aquesta guia ha esta possible grcies a la collaboraci dels i les professionals i tcnics de les entitats i fundacions participants al programa Reincorpora de la Fundaci la Caixa que han participat a la trobada davaluaci organitzada pel Centre Promotor dAprenentatge Servei i als i les participants al V Encuentro para la promocin del Aprendizaje Servicio, organitzat per la Xarxa dAprenentatge Servei i pel Centre Promotor dAprenentatge Servei durant el 2012.

3ndex

1. Laprenentatge servei i els processos dinclusi 2. Formaci i treball: una via dinclusi social 3. Aconseguir reptes ajuda a modificar rols 4. Fomentar processos daprenentatge orientats

a lautonomia 5. Generar condicions dhumanitzaci en els projectes 6. Promoure una pedagogia de

lacompanyament 7. Generar xarxes dinclusi i solidaritat 8. Laprenentatge servei i el programa

Reincorpora

4APRENENTATGE SERVEII INCLUSI SOCIAL

PREGUNTES INICIALS 1:

Qu coneixem de les situacions dexclusi i de les persones que les viuen?

Com afavorir una anlisi crtica de les situacions dinjustcia i manca dequitat?

Quins aspectes sn claus per afavorir processos dinclusi?

Com fomentar un teixit social i institucional que impulsi xarxes dinclusi?

Com facilitar processos de reconeixement amb persones que viuen situacions dexclusi?

1Laprenentatgeservei i elsprocessosdinclusi social

5Fomentar processos dinclusi social no s una responsabilitat allada dels agents especialitzats o de les poltiques socials, sin que reque-reix la implicaci de tota la ciutadania en lanlisi crtica dels meca-nismes dexclusi i en la construcci de xarxes dinclusi i reconeixe-ment.

Els processos dexclusi estan relacionats amb la injustcia i la man-ca daccs a drets econmics, socials i culturals. Es tracta dun procs complex que t una dimensi estructural i econmica, que es concre-ta en dificultats daccs al mercat laboral i altres recursos educatius i socials; una dimensi contextual i territorial, relacionada amb les difi-cultats dintegraci comunitria i la ruptura de les relacions familiars i socials, i una dimensi personal i subjectiva, que t a veure amb la ruptura de la comunicaci, la dificultat per donar sentit a la prpia vida i lerosi de les capacitats personals (Garcia Roca, 2006).

Sovint es relaciona lexclusi amb circumstncies que culpabilitzen les persones per les seves histries de vida o les revictimitzen identi-ficant-les amb perfils poblacionals de risc. Una lectura que oblida les fortaleses i capacitats dels subjectes, construeix una imatge estereo-tipada de lexclusi i no facilita la construcci de capital social.

Afavorir processos dinclusi requereix doncs accions de caire estruc-tural, contextual i individual: propostes orientades a enfortir un siste-ma social i econmic ms just i equitatiu, a facilitar la vinculaci i la participaci al territori, i a afavorir processos dhumanitzaci i dignifi-caci de les persones que viuen situacions dexclusi.


Algun exemple...

Un grup de persones que viuen en un rgim de tercer grau a la pres parti-cipen en un projecte de formaci tcnica de soldadura orientat a ampliar les possibilitats dinserci al mn laboral. Desprs duna anlisi de les necessitats, els participants plantegen realitzar un servei comunitari a lassociaci de vens del barri que necessita una nova plataforma per a lequipament tcnic de llum i de so per a les festes. Evidentment, la formaci tcnica ha estat imprescindible per realitzar la nova plataforma, per a ms, el projecte ha perms diferents moments de trobada cara a cara entre els participants i els vens per dissenyar i concretar el projecte, per explicar la importncia de la msica a les festes i per compar-tir amb respecte les histries i somnis de futur. Junts han aconseguit canviar algunes etiquetes i prejudicis i shan implicat en un objectiu com que ha beneficiat a tothom. El projecte ha afavorit el coneixement mutu i la creaci de nous vincles entre tots els participants.

Quins elements de laprenentatge servei afavoreixen processos dinclusi?Les propostes daprenentatge servei permeten viure experincies signi-ficatives de formaci i servei comunitari, que combinats amb espais de reflexi, acompanyament i treball en xarxa poden afavorir la construc-ci de capital social orientat a la inclusi.

Laprenentatge servei entn les necessitats socials com oportunitats per inocular reptes cvics orientats a la millora de la realitat.

Laprenentatge servei posa especial mfasi en lanlisi i la compren-si de problemes socials per donar-hi resposta de manera creativa a travs daccions collectives.

Laprenentatge servei sallunya de postures i mirades de caire assis-tencialista i entn que tothom pot participar en la construcci duna societat ms justa i solidria.

Laprenentatge servei promou processos dinterrelaci i comunicaci entre grups i persones amb realitats diferents que poden facilitar una mirada comprensiva de laltre.

7PREGUNTES INICIALS 2:

Com facilitar i promoure processos dinserci sociolaboral?

Com reconixer habilitats i competncies per posar-les al servei de la recerca de feina? Quines demandes de treball exigeixen renovar loferta formativa orientada a la inclusi?

Com facilitar la relaci entre el teixit empresarial i industrial del territori i les entitats socials i formatives?

Com afavorir bones prctiques i experincies dinserci sociolaboral al territori?

2Formacii treball: unavia dinclusisocial


Una de les principals vies per sortir de les dinmiques dexclusi s tenir una feina que permeti desenvolupar lautonomia personal i econmi-ca. La demanda dexperincia i especialitzaci fa difcil laccs al mn del treball a persones que han viscut processos dexclusi. s per aix que la formaci esdev una via imprescindible per accedir amb igualtat doportunitats al mercat de treball.

Cal recordar que el mn del treball implica molt ms que accedir a in-gressos econmics. Tenir feina t importants efectes en la construcci de la identitat: implica exercir i desenvolupar una responsabilitat, posa reptes i interrogants per resoldre, permet exercitar i aprendre conei-xements, vincula amb una xarxa de persones amb qui treballar junts i arribar a acords, organitza la vida quotidiana amb hbits i rutines, etc. Si a ms la feina suposa estima i valoraci per les tasques que es realit-zen i implica el reconeixement per part dels altres, esdev un important element dautorealitzaci personal.

Millorar els recursos laborals i formatius per garantir la inclusi su-posa esforos dinnovaci i optimitzaci en les poltiques socials i formatives al territori. Cal escoltar les demandes del mn del treball, ampliar loferta formativa per als nous entorns laborals i facilitar el desenvolupament i el reciclatge professional per a persones en situa-ci dexclusi.

9Pot afavorir laprenentatge servei la formaci i laccs al mn del treball en situacions dexclusi?Dissenyar ofertes formatives i de servei realistes i orientades a la inser-ci laboral pot augmentar el potencial dinclusi als projectes. Alguns daquests passos ens poden ajudar a iniciar propostes:

Conixer les accions dinclusi que les diferents institucions i entitats socials especialitzades en la integraci sociolaboral realitzen al terri-tori.

Generar complicitats i establir sinergies entre institucions i entitats especialitzades en la integraci sociolaboral i el teixit empresarial del territori per augmentar les oportunitats dinserci.

Localitzar experincies dxit per lluitar contra la marginaci i lexclusi que puguin convertir-se en propostes daprenentatge ser-vei.

Impulsar projectes daprenentatge servei orientats a la incorporaci al mn del treball.

Per tal diniciar projectes daprenentatge servei orientats a la inclusi social s important no perdre de vista les motivacions i finalitats que sustenten els projectes i valorar al llarg del procs si les nostres accions contribueixen a millorar la qualitat de vida dels collectius en situaci dexclusi.

Nous reptes

Sobren reptes per fomentar la inclusi mitjanant laprenentatge servei. Per una banda, enfortir les xarxes institucionals i relacions de partena-riat entre entitats, administracions i empreses per oferir ms possibilitats dexperincies integrades de formaci i servei de qualitat. Per laltra, iniciar una reflexi conjunta sobre els processos dinserci en situacions dexclusi a les nostres societats: analitzar les dinmiques socials, establir sinergies, res-ponsabilitats i compromisos de caire poltic i territorial, i promoure accions a lentorn que facilitin la contractaci. Lxit dels projectes requereix formaci terico-prctica especfica per al desenvolupament de competncies labo-rals i oferir la possibilitat de viure experincies integrals de reconeixement.

10

APRENENTATGE SERVEII INCLUSI SOCIAL


Com superar els estereotips sobre la marginaci i lexclusi? Com establir vincles de proximitat entre persones que viuen diferents realitats?

Quins reptes plantegen les accions de servei per als participants?

Quines necessitats de la comunitat satisfar el repte que es planteja el projecte?

En quines tasques i activitats es concretaran les accions de servei?

3Aconseguirreptes ajudaa modificar rols

11

Els projectes daprenentatge servei impliquen reptes en el desenvolu-pament daccions comunitries que tenen un alt component educatiu. Conixer les necessitats i realitats daltres collectius i encoratjar les persones a contribuir-hi amb les seves aportacions permet canviar es-tereotips i contribueix a reconstruir llaos socials.

Un dels obstacles que ms dificulta la integraci social sn els prejudi-cis i les etiquetes que sassocien a la marginaci, la pobresa i lexclusi. Marques desacreditadores que la societat construeix al voltant de les persones pel fet de ser membres dun grup social, pels seus compor-taments o per les seves histries de vida (Goffman, 2006). Els estereo-tips tenen greus conseqncies individuals i socials. Per una banda, la persona corre el risc dintegrar-los i construir la seva identitat de forma fragmentada assumint com a prpies aquestes marques desvaloritza-dores. Per altra banda, aquesta infravaloraci social els resta legitimitat com a interlocutors amb la ciutadania, que no escolta les seves aporta-cions o les silencia (Juliano, 2006).

Les raons que expliquen aquests prejudicis sn la distncia i el des-coneixement: la por de relacionar-se amb laltre i la dificultat per ubi-car-lo en un altre rol a la dinmica social. Calen esforos per facilitar lautoconeixement i enfortir lautoestima de les persones que viuen situacions de marginaci i exclusi, i alhora calen accions collectives que afavoreixin la comprensi i el coneixement mutu. Sembla ms in-teressant comprovar les coses que ens uneixen i no pas les que ens se-paren per impulsar la sensibilitat social i la construcci de capital social dinclusi.

I laprenentatge servei, ens pot ajudar a canviar la mi-rada? En els projectes daprenentatge servei les persones que estan en situa-ci dexclusi deixen de ser beneficiries daccions solidries per con-vertir-se en agents de canvi, i les accions de servei sn oportunitats per incorporar les seves veus, aportacions i contribucions en la construcci duna ciutadania inclusiva. Cal tenir en compte:

12


Testimoni dels educadors

Els protagonistes entenen la dimensi del projecte quan han participat. Sn importants les accions, per el ms important s que shan sentit tils, han pogut comprovar que poden fer coses i shan sentit partcips. Aix tu com a educador ho entens quan els veus en acci i quan pots sentir les seves veus al final del projecte.Professional participant al projecte Reincorpora

En parlar que els protagonistes que tirarien endavant els projectes eren per-sones que venien de la pres, jo vaig pensar que potser no funcionaria, per desprs, quan vaig veure com es relacionaven amb els joves, com parlaven de la seva experincia, com els feien prendre conscincia que quan ets jove et vols menjar el mn per que cal pensar una mica ms enll... Van ser moments de trobada increbles.Professional participant al projecte Reincorpora

No convncer sin convidar. Cal explicar les raons que ens motiven a fer servir aquesta metodologia en situacions dexclusi. No es tracta de distreure ni convncer les persones a un activisme sense sentit, sin explicitar les finalitats del projecte i les possibilitats dautonomia que ofereix assumir i realitzar un repte.

Partir de problemes i necessitats reals. Implicar-se en el servei vol dir donar protagonisme als participants en lanlisi crtica de lentorn i en el disseny daccions solidries. Detectar necessitats i problemes a partir de processos de reflexi i comprensi que permetin tamb apropar-se als testimonis i vivncies dels protagonistes.

Pensar en accions que impliquin una superaci. Cal pensar en accions concretes i assequibles que siguin motivadores i enriquidores per do-nar sentit al servei. Accions que permetin als participants comprovar levoluci personal i viure experincies de comproms en una tasca collectiva.

Reptes que permetin establir vincles de proximitat. Quan els projectes daprenentatge servei plantegen reptes que impliquen espais de tro-bada i intercanvi es poden establir vincles de proximitat i confiana entre els participants que ajuden a modificar rols.

13


Quins coneixements i competncies afavoreixen processos dinclusi sociolaboral?

Com orientar els aprenentatges per afavorir lautonomia? En quins espais est previst realitzar les tasques daprenentatge?

Com sistematitzar altres aprenentatges no previstos que impliquen guany per al subjecte?

Com facilitar espais de reflexi i presa de conscincia sobre els aprenentatges?

4Fomentarprocessosdaprenentatgeorientats a lautonomia

14


En les propostes daprenentatge servei lacci combinada de formaci i servei millora laprenentatge orientat a lautonomia. Ser conscient dun mateix, superar pors i prejudicis, prendre decisions amb coherncia en-tre la ra i les emocions, i ser responsable de les prpies accions esdev una pea clau en la formaci de la ciutadania. Per facilitar processos dinclusi cal concebre els coneixements com a eines per desenvolupar-se en societat. Els sabers han de tenir una utilitat personal que permeti viure millor en condicions de justcia i igualtat i una utilitat social que ens inspiri a conviure amb els altres.

Estimular un procs dautonomia necessita una metodologia integral i participativa. No es tracta daprendre de forma lineal i reproductiva sin daprendre fent, un aprenentatge actiu que sactivi a partir de lexperincia. En laprenentatge servei lautonomia saprn resolent dubtes, analitzant crticament, distribuint responsabilitats i aplicant els sabers en lacci. Un procs dinmic que necessita anar acompanyat de moments de reflexi per donar sentit al coneixement.

Quan els protagonistes dels projectes sn persones en situaci dexclusi s important visibilitzar els sabers que shan adquirit al llarg de la vida i posar-los en valor. Destacar habilitats i competncies que es poden transferir al mn laboral i reconixer el que un ja sap millora lautoconcepte i dna seguretat en la recerca de feina.

En les propostes orientades a la inserci sociolaboral laprenentatge no es limita al servei, sin que altres coneixements, habilitats i valors es fan presents al llarg de tot el procs. Per una banda, es desenvolupen competncies laborals especfiques aix com habilitats de comunicaci, relaci, planificaci i treball en equip necessries per a la integraci al mn del treball. Per laltra, es posen en joc competncies de caire emo-cional i personal com la capacitat de comprendre les prpies emocions i estats dnim, la reflexi i la presa de conscincia sobre el jo, que sn tamb imprescindibles en els processos dinserci.

15

Com estimular un procs daprenentatge orientat a la inclusi?A lhora de pensar en els aprenentatges ens pot ajudar incorporar algun daquests elements:

Cal pensar en quin moment del procs simplementaran les accions daprenentatge i les metodologies que es faran servir per poder con-solidar-los.

Cal pensar en processos daprenentatge que impliquin un paper ac-tiu per al subjecte i que afavoreixin una tasca de recerca i investiga-ci.

Cal introduir coneixements i competncies que ajudin a realitzar un servei de qualitat i aprenentatges globals que es pugin transferir a diferents esferes de la vida.

Cal tornar una imatge positiva del procs i valorar la manera en qu els sabers i coneixements shan posat en joc durant el projecte, expli-citant els progressos cap a lautonomia.

Testimoni dels educadors...

Limportant en aquest projecte s el fet de recuperar els sabers de les per-sones i transferir-los a altres realitats. Les persones que han participat han posat moltes competncies en joc, i aix ha estat una eina dapoderament. s com si adonar-se dels coneixements fos una eina transformadora. Cal estar atent i motivar aquesta presa de conscincia.Professional participant al projecte Reincorpora

16



Com evitar lexperincia de cosificaci que provoquen lexclusi i la marginaci?

Quines estratgies utilitzar per promoure espais de relaci cara a cara?

Com mostrar que creiem en les possibilitats de laltre? Com fomentar espais de confiana i comproms als projectes?

Com ajudar a prendre conscincia a laltre de la seva importncia i valor?

5Generarcondicionsdhumanitzacien els projectes

17

La marginaci i la manca doportunitats, acompanyades de prejudicis i estereotips, poden provocar experincies de deshumanitzaci que mi-nen lautoestima de les persones en situaci dexclusi. Generar condi-cions dhumanitzaci implica garantir laccs a drets econmics, socials i culturals. Una tasca que exigeix accions i poltiques especfiques aix com el comproms de tota la ciutadania. Per aquesta experincia de reconeixement no s suficient noms en una esfera poltica, cal tamb experimentar-la en una esfera individual.

Les relacions cara a cara sn espais privilegiats per oferir condi-cions dhumanitzaci, experimentar un tracte respectus i evitar lallament que pot donar-se en les situacions dexclusi. Els projectes daprenentatge servei sn una oportunitat per visibilitzar sabers i for-taleses que es posen al servei dels altres, elements que permeten re-conixer la dignitat de les persones que els protagonitzen.

La possibilitat de superar un repte amb xit, de compartir amb altres persones i de participar a la comunitat sn oportunitats de prendre conscincia del valor personal. No es tracta noms de visibilitzar ha-bilitats i coneixements sin de reconixer la persona. Experimentar aquestes condicions dhumanitzaci en els projectes permet establir relacions reparadores i vincles de confiana amb altres participants. Cal preveure en els projectes accions i metodologies orientades a la presa de conscincia i a facilitar processos dautoconeixement i autoestima. Espais de tutoria individualitzada, dinmiques deducaci en valors, diaris personals o compartir testimonis sn instruments idonis per fer emergir el valor en situacions dexclusi.

La inclusi requereix abandonar prctiques i accions rutinries que des-dibuixen el subjecte o el fan sentir com un usuari de serveis, per oferir experincies personals que construeixin humanitat. Cal preguntar-se si afavorim experincies de confiana, autenticitat i humanitat a les nos-tres institucions (Rogers, 2002; Lvinas, 1993). Si les persones se senten escoltades i acollides, si ens apropem amb respecte a les seves histries i a les emocions que experimenten. Cal que la vivncia majoritria de les persones als projectes sigui la de subjectes singulars, coneguts i apreciats per les persones que els acompanyen.

18


Com afavorir experincies i condicions dhumanitzaci?Per afavorir i generar condicions dhumanitzaci als projectes cal estar atent a alguns daquests indicadors:

Experimentar un tracte individualitzat i respectus en les relacions. Sentir-se escoltat i acollit. Cuidar els espais de relaci cara a cara amb els participants. Disposar de moments de reflexi i presa de conscincia. Retornar una imatge positiva dels progressos dels participants. Allunyar-se de mirades i postures victimistes. Creure i confiar en les capacitats i possibilitats de laltre. Evitar les experincies de soledat o allament en els projectes. Generar espais de dileg i reconeixement mutu. Promoure les relacions de confiana entre els participants.


Desprs dhaver fet les tasques de servei crec que s molt important valorar lexperincia personal i els guanys per al subjecte. Sha de recollir a les tuto-ries o al treball individual tot el que nha tret. Alguns dels participants em deien: pensava que no en seria capa, i un cop han passat per lexperincia prenen conscincia que han crescut, mai oblidaran aquell repte. Es tracta de desenvolupar una eina ms personal sobre qui ets i qu ets capa de fer. Amb el projecte obres una porta per desenvolupar-se, que s un dels guanys de tot el procs. Professional participant al projecte Reincorpora

19


Com facilitar el seguiment individualitzat de les persones que participen als projectes?

Qu es pot fer per tenir una visi global de lexperincia? Quines metodologies ofereixen ms possibilitats per donar recolzament?

Com afavorir una sensibilitat pedaggica en totes les institucions que participen en el projecte?

Com promoure una pedagogia de lacompanyament en situacions dexclusi?

6Promoure unapedagogia delacompanyament

20


La realitzaci de projectes daprenentatge servei fa necessria una pe-dagogia sensible a lacompanyament. Cal promoure espais de segui-ment individualitzat, espais de trobada on establir conjuntament ob-jectius a curt i llarg termini, conixer tant les necessitats i demandes com les illusions i somnis de les persones i parlar dels progressos i les angoixes que pot generar el projecte. Sembla adient concretar la figura dun referent educatiu amb el qual les persones puguin establir un vin-cle i una relaci de confiana. Un referent que asseguri la confidenciali-tat quan els projectes estan dirigits a persones en situacions dexclusi: cal evitar que aquestes persones hagin dexplicar la seva histria a tots els professionals dels projectes.

En els projectes daprenentatge servei moltes de les accions es realit-zen en grup: dissenyar propostes, consensuar acords, repartir respon-sabilitats i avaluar les accions. Els educadors han dacompanyar tamb el grup: cuidar el clima i les relacions que sestableixen entre els seus membres, afavorir espais de dileg i participaci collectiva. Igualment, s necessari vetllar pel desenvolupament de les xarxes institucionals i les relacions de partenariat: cuidar els contactes amb les institucions, avaluar levoluci dels projectes i revisar les finalitats que perseguim amb la implementaci de la metodologia. Fomentar espais de troba-da amb els professionals i referents educatius per revisar i millorar les coordinacions i mantenir els elements dxit de lexperincia.

Una pedagogia de lacompanyament requereix que els professionals reactualitzin les seves competncies tcniques orientades a promoure la inclusi, com ara el treball per plans individualitzats, la gesti de ca-sos, el disseny daccions de formaci, etc. Per tamb cal desenvolupar capacitats de sensibilitat pedaggica que permetin generar vincles de confiana, analitzar els prejudicis, sostenir emocions, etc. En definitiva, proporcionar ajuda, assessorament i recolzament al llarg del procs.

21

Claus que poden facilitar lacompanyament als projec-tes. Clau ditinerari. En situacions dexclusi cal plantejar projectes que

permetin el seguiment individualitzat. Plantejar espais de trobada, tenir cura de la relaci educativa i pensar en accions a curt i llarg ter-mini.

Clau de globalitat. s imprescindible tenir una visi global tant del projecte i les seves fases com de levoluci de les persones que el pro-tagonitzen.

Clau de flexibilitat. s important que els educadors puguin mante-nir un equilibri entre lexigncia de responsabilitats i lencoratjament a la superaci personal. Definir accions concretes que el grup pugui desenvolupar i alhora ser flexible per poder introduir canvis i millores durant el procs.

Algun exemple...

Un grup dhomes en situaci de privaci de llibertat reben una formaci per a la inserci laboral en lmbit de la cuina i lhostaleria en una entitat del territori. Simpliquen en la millora dels menjadors pblics de la zona on acu-deixen persones i famlies amb carncies econmiques greus, confeccionant i desenvolupant mens saludables i econmics un cop a la setmana. El servei contempla tamb preparar i servir els menjars un cop a la setmana, aspecte que ha perms conixer altres realitats dexclusi i pensar en accions amb sentit, aix com establir vincles amb les persones que acudeixen al menjador. Durant tot el procs una educadora social ha acompanyat els homes tant en el disseny de litinerari individualitzat orientat a la inserci laboral com en el desenvolupament de les accions de servei, generant espais per visibilitzar les capacitats i el valor personal i recolzar els participants.

22



Com impulsar projectes daprenentatge servei implicant diferents entitats, associacions, administracions

i empreses? Com afavorir la creaci de sinergies i vincles per generar un partenariat dinclusi al territori?

Quins actors poden impulsar una xarxa slida dassociacions, administracions i empreses orientada a la inclusi social?

Quins recursos materials i logstics cal preveure per organitzar un partenariat dinclusi?

Com afavorir lintercanvi entre els diferents partenaires per valorar i millorar les xarxes dinclusi?

7Generar xarxesdinclusii solidaritat

23

Laprenentatge servei no es pot realitzar en solitari sin que sn neces-sries estratgies de cooperaci i treball conjunt entre administracions, associacions i empreses per desenvolupar accions dinclusi. Donar res-posta a les necessitats de les persones i ampliar oportunitats de tre-ball requereix relacions de paternariat que aprofitin les fortaleses de les institucions en matria de formaci, facilitar la gesti de borses de treball relacionades amb la indstria, el comer i les empreses properes i visibilitzar el ventall de recursos que es poden aprofitar en un territori.

Generar una relaci de partenariat necessita dun principi de collaboraci: treballar junts i sumar esforos ha de beneficiar a tots els participants de la xarxa. Sovint la coordinaci entre institucions ben di-ferents requereix un pas previ, reconixer que les entitats, associacions i empreses tenen lgiques i interessos diferents i no es tracta de canviar-los sin de comprendre altres formes de treballar, mantenir una actitud dobertura i ser capaos de concretar objectius i responsabilitats assu-mibles que contribueixin a generar capital social dinclusi. Reconixer les fortaleses de cada membre de la xarxa amplia les possibilitats dels projectes.

Per establir un teixit de partenariat s importat no perdre de vista que treballem junts per lluitar contra la marginaci i lexclusi amb accions locals que puguin afavorir la contractaci i la formaci per al treball. Cal establir ponts i sinergies entre les persones que treballen a les institu-cions, les administracions i les empreses quan els projectes sorienten a la inclusi social. I per avanar cap a la collaboraci cal generar espais de dileg i establir plans de treball conjunt.

En els projectes daprenentatge servei orientats a la inclusi les perso-nes es posen al centre del teixit de paternariat, les xarxes no sutilitzen exclusivament per a la coordinaci daccions sin que es converteixen en entramats de serveis i dacompanyament. Un partenariat dinclusi permet laccs a diferents tipus de recursos, amplia els punts de re-ferncia per a les persones i afavoreix una sensaci de proximitat i per-tinena a la comunitat.

24


Com afavorir un teixit de partenariat orientat a la in-clusi?Les segents idees ens poden ajudar a afavorir lestabliment de rela-cions de partenariat:

Identificar partenaires potencials i convidar a participar. Cal conixer quins poden ser els nostres potencials collaboradors, i per aix sem-bla interessant analitzar les oportunitats dinclusi, formaci i treball que sofereixen al territori, conixer les propostes dxit i convidar les institucions i associacions a participar en el projecte.

Establir un comproms de collaboraci. Entre els participants cal es-coltar-se i confiar, pensar en el que podem fer junts contra lexclusi i establir de forma collaborativa i participativa les grans lnies de tre-ball i els acords concrets als quals es responsabilitza cada membre de la xarxa.

Desprotocolitzar les relacions entre entitats. Cal afavorir la comunica-ci i disminuir la burocratitzaci en les relacions. Buscar espais de dileg, valorar lexperincia i reconixer lesfor i la tasca de les dife-rents institucions dna sentit al partenariat.

Treball local i visi global. Cal pensar a millorar les accions que des de la xarxa podem realitzar per ampliar les possibilitats de feina i formaci a les persones en situaci dexclusi, sense perdre de vista que treballem amb la finalitat de millorar laccs a drets econmics, socials i culturals i de garantir les condicions de justcia a la ciutada-nia.

25


s molt important generar un entramat perqu les accions siguin sosteni-bles en el temps. No t sentit oferir la millor formaci si desprs la persona torna al seu context i res no canvia. La clau s la inclusi al territori. s de sentit com, tenir ms contactes amplia les possibilitats daccedir a la feina, saber on et pots dirigir si tens altres problemes com el lloguer, la salut, la pa-rella, etc. Calen ms xarxes que les familiars, cal pensar en xarxes de recolza-ment i espais de referncia ms enll dels projectes daprenentatge servei. Professional participant al projecte Reincorpora

El pas pel projecte s una experincia de reconeixement i autonomia, per cal que al territori es donin ms oportunitats de construir junts altres vies dinclusi i acompanyament. Treballar ms junts, deixar de pensar en els meus usuaris per parlar ms del que podem fer junts perqu les persones siguin protagonistes de les seves vides. Professional participant al projecte Reincorpora

26


A partir de dos convenis de collaboraci amb lAdministraci Peni-tenciria Ministerio del Interior i Departament de Justcia de la Ge-neralitat de Catalunya i lObra Social la Caixa, des de lany 2011 es desenvolupa el programa Reincorpora. El programa t com a objectiu la realitzaci ditineraris dintegraci sociolaboral personalitzats per a persones privades de llibertat, a partir dun pla individual prviament pactat, que contribueixen a la millora de les competncies professio-nals, permeten el desenvolupament i consolidaci de valors i faciliten el cam cap a la integraci laboral en lempresa.

El programa est liderat per una estructura institucional, organitzativa i logstica en la qual participen institucions pbliques, fundacions pri-vades, una mplia xarxa territorial dentitats socials i centres formatius experts en la realitzaci de processos dintegraci social i laboral.

8Laprenentatgeserveii el programaReincorpora

27

Litinerari dintegraci sociolaboral es desenvolupa a travs de les se-gents etapes:

1. Formaci-servei. Conjuga la formaci en oficis i les actuacions de servei a la comunitat, fomentant competncies, habilitats i valors, al mateix temps que promou la participaci social i el comproms cvic. La collaboraci i implicaci dels centres penitenciaris, els centres de formaci i les entitats socials en aquesta primera fase de litinerari, permet desfer falses imatges, donar valor a lesfor i comunicar a la societat integraci i solidaritat activa.

2. Acompanyament. La participaci de les entitats socials s una pea clau del programa. La seva intervenci es concreta en la preparaci dels projectes de servei a la comunitat i lacompanyament a la per-sona durant tot litinerari. Aix afavoreix el procs de canvi des duna perspectiva global, i ajuda a afrontar tensions emocionals i proble-mes quotidians. Sn entitats expertes en integraci sociolaboral que aporten la seva professionalitat, experincia i qualitat en latenci a les persones.

3. Inserci laboral. Lobjectiu final del programa s la integraci social i laboral de la persona. Aquesta integraci es concreta a travs del pro-grama Incorpora de la Caixa, un programa dintermediaci laboral que combina les necessitats del teixit social i empresarial, per asse-gurar lxit en la integraci laboral. Ofereix un servei integral gratut amb tcnics dinserci laboral que proporcionen assessorament i su-port en totes les fases del procs, des de la selecci fins a la plena integraci en el lloc de treball.

seguimientointermediacinformacinservicio

empleo

ITINERARIODEINTEGRACINSOCIALYLABORAL

ENTITADESSOCIALES

EMPRESA

aprendizajeservicio[actividadsolidaria]

GrupodeParticipantes

SeguimentIntermediaciFormaciservei

ocupaci

ITINERARIDINTEGRACISOCIALILABORAL

ENTITATSSOCIALS

EMPRESA

aprenentatgeservei[activitatsolidria]

GrupdeParticipants

28


Els projectes i les diferents accions formatives posen en relaci quatre agents diferents: persones en situaci de privaci de llibertat, persones de la comunitat beneficiries dun servei, persones expertes en la for-maci tcnica i persones que acompanyen els processos personalitzats dinserci.

La incorporaci de propostes daprenentatge servei als projectes Rein-corpora aporta elements clau dinnovaci que enforteixen les possi-bilitats individuals dinserci sociolaboral i que contribueixen a crear vincles de proximitat i connexi al territori. Una experincia de reco-neixement i enfortiment de lautonomia, que ha perms la generaci duna xarxa dinserci orientada a la integraci sociolaboral.

Les propostes daprenentatge servei permeten accions combinades de formaci tcnica, prctiques en empreses i servei a la comunitat. Tenen un alt component personalitzador que es concreta en el seguiment in-dividualitzat al llarg dun procs dinserci. Milloren la formaci compe-tencial orientada al mn laboral. Les accions de servei permeten supe-rar reptes amb un alt component educatiu.

29

Bibliografia

Garca Roca, J. Relatos, metforas y dilemas para transformar las ex-clusiones. En: Vidal Fernndez (2006). La exclusin social y el estado del bienestar en Espaa. V Informe Fuhem de polticas sociales. Madrid, FUHEM. Distribuye Barcelona: Icaria.

Gijn, M. (2004). Aprendizaje servicio y necesidades sociales. En: Puig, J. (2009). Aprendizaje servicio. Educacin y compromiso cvico. Barcelona: Gra.

Gijn, M. Relacin y encuentros cara a cara. En: Puig, J. (2012) Cultura Moral. Barcelona: Gra.

Goffman, E. (2006). Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.

Juliano, D. (2006). Excluidas y marginales. Una aproximacin antropo-lgica. Madrid: Ediciones Ctedra.

Lvinas, E. (1993). Humanismo del otro hombre. Madrid: Caparrs edi-tores.

Mendia, R., y Moreno,V. (2010). Aprendizaje y servicio solidario: una es-trategia para la inclusin social. Guas Zerbikas 3. Bilbao: Zerbikas.

Rogers, C. (2002). El proceso de convertirse en persona. Barcelona: Pai-ds.

Ricoeur, P. (2004). Caminos del reconocimiento. Madrid: Trotta.

Puig, J. M.; Batlle, R.; Bosch, C. i Palos, J. (2006). Aprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona: Octaedro y Fundaci Jaume Bofill.

30


Puig, J. (2010) Com fer APS en les entitats socials? Guia. Centre Promotor dAprenentatge Servei. Fundaci Jaume Bofill.

Puig, J. (2010) Com fer APS als centres educatius? Guia. Centre Promotor dAprenentatge Servei. Fundaci Jaume Bofill.

Puig, J. y Campo, L. (2012) Com impulsar lAPS a lmbit local? Guia. Centre Promotor dAprenentatge Servei. Fundaci Jaume Bofill.

Provena 324 - 08037 BarcelonaTel. 934 588 [email protected]

APRENENTATGESERVEI

I INCLUSISOCIAL

Primera edici: abril de 2013

del text: Mnica Gijn Casares

daquesta edici: Fundaci Jaume BofillProvena 324

08037 [email protected]

Edici a cura de Fundaci Jaume Bofill

Disseny grfic: teresacanal.com

ISBN: 978-84-940608-7-8Dipsit legal: B. 11529-2013

Impressi: Prin-Center, S.A.

aps inclusio social cat

Documents