MARÇ 2016 Número 54 Distribució gratuïta

CONSULTES: 670 005 005Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h Treballem amb les millors mútues

Solucions Dentals BERGAEl servei i la qualitat d'una clínica privada a preus de mútua

PILAR MÀRQUEZBERGA

LA CIUTAT INACCESSIBLE

L’alcaldessa compleix la promesa

d’acompanyar el Ramon en cadira de rodes per Berga

MONTSE VENTURÓS“Tot el que he après avui

em quedarà gravat, em fa vergonya”

P. 10 a 14

2

Març del 2016Número 54. Any 5Edita Bífidus Produccions SLT. 600 47 92 99Coordinació general Jaume Fíguls

Direcció d’art Xavi RosiñolDisseny comercial Ricard CodinaRedacció Anna Costa, Pilar MàrquezDepartament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplarsDipòsit legal B. 18569-2011www.aquibergueda.catinfo@bifidusproduccions.com

Control dedifusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

EN PORTADA

L’odissea d’una cadira de rodes a BergaRamon Prat fa 21 anys que va amb cadira de rodes. Al debat electoral de l’AquíBerguedà, el maig passat, va demanar que el candidat gua-nyador l’acompanyés a fer un volt per Berga. Montse Venturós (CUP) ha complert la promesa i s’ha trobat una ciutat inaccessible. P. 10 a 14TEXT I FOTOGRAFIA Pilar Màrquez

La ciutat accessible: un compromís de tothomEn aquest número de l’AquíBerguedà, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), acompanya Ramon Prat a fer una passejada per la ciutat en cadira de rodes. S’hi va comprometre

durant el debat electoral, i ha complert la promesa.

Per aquesta actitud, ja s’ha de felicitar l’alcaldessa. Però és enca-ra més remarcable la sin-ceritat amb què s’expressa durant el recorregut i

la receptivitat amb què encaixa les queixes del Ramon i allò que veuen els seus propis ulls.

Pedres aixecades al bar-ri vell, voreres estretes, rampes amb massa pendent i voreres sense

rampa que una cadira de rodes no pot pujar ni baixar.

El problema va molt més enllà del que hi pugui fer l’Ajuntament. El Ramon relata com moltes vegades les places

EDITORIAL

SUMARI

L’ascensor de Queralt, dos mesos avariat. Els organitzadors dels actes del Centenari de la Coronació tro-ben una “vergonya” que no es resolgui el problema. P. 15

Juli Gendrau, director dels bom-bers. L’exalcalde de Berga ja té nou càrrec al Govern de Carles Puigdemont CDC l’he repescat per al departament d’Interior. P. 17

Alerta pels senglars a Casserres. Els animals campen per la carretera que va a Gironella i provoquen accidents. L’Ajuntament vol solucions. P. 18

Mor el director de la Polifònica, Ramon Noguera. Era fill de Puig-reig i va portar el nom del poble a tot el món i al màxim nivell de la música. El poble està consternat. P. 19

Radar per trams a Cercs. Trànsit con-trolarà la velocitat mitjana en un espai de dos quilòmetres de la C-16 a l’altura de La Rodonella. Es posarà en marxa el mes de juny. P. 22

Les notícies del Berguedà, cada dia amb El Punt Avui. El diari estrena una edició per a la Catalunya central amb la col·laboració de l’AquíBerguedà. P. 25

d’aparcament per a per-sones amb discapacitats estan ocupades per perso-nes amb molta barra.

Fer una ciutat acces-sible és feina de tots: de l’Ajuntament i de la ciutadania.

3

BMW 325iCoupé

15.975€

Any 2008 - 107.000KmFars XenóClimatitzadorLlandes aleació 17''Canvi AutomàticBluetooth

Mini Cooper116cv

7.400€*

Any 2006 · 150.000 KmAire acondicionatAirbag'sLlandes aleació.CD / mp3Ordinador d'abord

Mini Cooper3p. 120cv

11.000€*

Any 11/2008 · 78.000 KmSeients esportiusTapisseria tela/CuïrAire acondicionatOrdinador d'abordPaquet il·luminació

Fiat 500 1.4 Sport100cv

7.400€*

Sostre solarMans lliuresVolant multifuncionalSeients esportiusSensor pluja i llumsLlandes d'aleació 16''

Mazda 5Dièsel

9.000€

Any 2005· 120.000Km7 places · Encesa llums i parabrises automàticFars de xenóPorta lateral correderaLlandes aleació

Mini CooperCountryman

16.900€*

Any 01/2012 - 47.645KmLlandes aleació 17''Sensor de pluja i llumBluetoothNavegadorSensors aparcament

Toyota Auris 1.4 Dièsel 90cv

8.400€*

71.000 Km · Any 2010ClimatitzadorRadio CD/ mp3Llandes 16''Volant multifuncionalLlums de xenó

VolvoXC90

18.000€

Any 2007 - 129.000KmSeients de pell7 PlacesSensors pluja i llumTracció 4x4Canvi automàtic

Peugeot 308 HDIAutomàtic

9.700€*

Any 2011 · 90.000 KmNavegador i mans lliures Llandes d'aleació 17''Control VelocitatControl aparcamentLlum diurna de LED

Citroën Cactus 1.2PureTech Ed. Silver 82cv

11.800€*

Km 0 · Llandes d'aleació 17''Mans lliuresEntrada auxiliar ( USB,Bluetooth)Llums diurnes LEDEncesa llum automàtic

Volkswagen Tiguan2.0 TDI 4motion

17.400€*

139.000 Km · Sostre solarCanvi automàtic DSGNavegador · Cuïr BeigeTracció totalcontrol velocitatMans lliures telèfon

BMW 318d143cv

16.000€*

129.000 km · Any 2011Llums de xenó · Mans lliuresVolant multifuncionalControl VelocitatSensors aparcament pluja i llum · Llandes d'aleació 16 ''

Volkswagen Tiguan1.4 TSI 150cv

15.000€*

Any 2010 · 70.000 KmLlandes d'aleació 16''Pantalla tàctilMans lliuresUSBSensor pluja i llums

Citroën DS41.6 HDI 115cv

19.500€*

5.400KmNavegador · CD/mp3Mans lliures telèfonControl velocitatControl d'aparcamentSensor pluja i llum

BMW serie 2 ActiveTourer 150cv

24.000€*

25.000 Km · Any 2015Canvi auto. · ClimatitzadorSensor pluja i llumsControl velocitatVolant multifuncionalLlandes d'aleació 16''

BMW X5XDrive 30 Dièsel

31.000€

Any 2011NavegadorPell · Fars XenonControl AparcamentControl VelocitatMans lliures

BMW X320D 184cv

27.000€*

Any 2012 - 120.000KmBluetoothTracció 4x4NavegadorClimatitzadorISOFIX

Mini Paceman JohnCooper Works

31.000€*

Any 2015 - 1500KmSeients de pellLlandes aleació 19''Seients elèctricsFars xenó · ClimatitzadorNavegador

BMW 116d5 portes 116cv

18.000€*

19.000 Km · Any 2014Llums xenó · Control vel.Sensors aparcamentSensors de pluja i de llumsLlandes 17''Mans lliures · Radio CD/mp3

BMW X1 sdriveDièsel 143cv X-line

15.000€*

Any 12/2011 · 137.000 kmLlums xenó · ClimatitzadorSensors aparcament, pluja illums · Control velocitatMans lliures · Ràdio Cd/mp3Ordinador d'abord

AUTOMECÀNICA JORDI, S.L.Servei oficial TOYOTA a la comarca del Berguedà

Camí de Sant Bartomeu, 39-40Pol. Ind. La Valldan BERGA (BARCELONA)Telèfon: 606.11.43.34www.facebook.com/automecanica.jordi

AVANTATGES DE COMPRAR EL TEU SEMINOUA AUTOMECÀNICA JORDI

Garantia oficial fins a 36 mesos - Finançament fins a 120 mesosPossibilitat de prova del seu nou vehicle - Vehicles certificats a tallers propis

Taller especialitzat en BMW i Mini - Stock de més de 200 vehicles seminous

* Preus condicionats a finançament. Consulti condicions particulars

SEMPREMILLOR

Automecànica Jordi, S.L.

4

ENQUESTA

Cinc lliçons de la Patum infantil

LA CUSTÒDIAXavi Rosiñol

Ha mort Joan Rafart, una d’aquelles persones que no s’haurien de morir mai. Vaig tenir la fortuna de tenir petites converses amb ell, quan m’explicava per la tele o per la ràdio coses de la Patum infantil. I sempre vaig pensar que la Patum infantil havia de ser una cosa bona perquè l’havia inventada un home bo.

Els grans invents són els que tenen la capacitat de transformar. I l’invent del Joan Rafart ha transformat, pel cap baix, un parell de coses. La primera, de gran voltatge emocional, és la infància dels berguedans. I la segona, improbable de transformar, és la Patum mateixa.

Ara, la Patum infantil és això:

1. L’aula d’acollida més efectiva de Berga i alhora l’únic pati del món on tots els nens juguen al mateix joc.

2. Un oasi de democràcia en el comtat feudal del Corpus de Berga.

3. Un exemple d’igualtat de gènere, garantida amb l’únic sistema que funciona: les quotes.

4. Una entitat lliure i independent que no s’ha plegat als dictats del Patronat de la Patum, i que es regeix per la dedicació constant i la feina ferma dels voluntaris.

5. La millor festa del món. El lloc on es dibuixa més bé la felicitat és la cara d’un nen, i només cal ser un divendres de Corpus a la plaça per veure quanta felicitat és capaç de dibuixar la Patum infantil.

D’ara endavant, quan vegi cremar un fuet de la Patum infantil, miraré al cel i esperaré que el Joan Rafart senti l’olor de pólvora. I segur que la sentirà.

CiU va deixar els calaixos buits a l’Ajuntament de Berga?

Pròxima: Si s’ha d’eliminar una línia de P3 a Berga, d’on la treuries? Vota a www.aquibergueda.cat/enquesta

Sí, i ara la CUP ha de gestionar la misèria 54%

No, no és veritat i la CUP manipula les dades 46%

L’ENTREVISTA

Amb 20 anys, Marc Rial, d’Avià, i Arnau Colillas, de Gironella, travessaran el Marroc en un Seat Panda fet a mida per poder par-ticipar al ral·li Panda Raid. Inicien l’aventura el 4 de març i preveuen completar en deu dies els 6.000 km (3.000 de la pova i 3.000 més de l’altra part de viatge des del Berguedà).

En què consisteix el Panda Raid? És un ral·li amateur de llarga distància que es fa cada any al març al Marroc. Els participants dispu-ten set etapes amb la brúixola i el roadbook com a úniques eines de suport. La prova vol allunyar-se de la tecno-logia per posar en valor la intuïció i l’orientació dels participants. El que compta no és arribar primer sinó arribar dins del temps estipulat per l’organització i

mantenint la velocitat que marca el reglament. A més, la posada a punt per la prova és totalment lliure: el cotxe només ha d’haver pas-sat la ITV i ha de portar un protector de motor.

Com heu adaptat el Panda? El més impor-tant que hi hem fet és apujar les suspensions perquè la part inferior del cotxe no quedi mal-mesa durant el ral·li. Tenim el Panda a punt per travessar el Marroc, per fer 6.000 km.

Què us ha portat a participar en aquest ral·li al Marroc? Aquest curs acabem el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Automoció a Igualada, i a l’hora de fer el projecte de final de grau vam voler plantejar una temàtica diferent a la resta. I vam pensar en el Panda Raid, un projecte

amb què estem molt contents; ens agrada conduir i no tenim por.

Una prova amb una vessant benèfica, oi? Sí. Cada cotxe que participa al Panda Raid ha de portar 20 kg de material escolar, que s’entregarà a la ONG Caminos al Sur. A la tercera etapa, ens atu-rem en un poble i fem l’intercanvi. Entreguem el material als nens de l’escola i fem una mica de festa amb ells.

I el cost que té ral·li com l’assumiu? Una part del cost de la pro-va, l’assumim nosaltres, però també comptem amb la col·laboració d’una trentena d’empreses i establi-ments del Berguedà que hi aporten diners. A canvi tenen presència a la carcassa del cotxe. Els estem molt agraïts.

MARC CANTURRI

“Tenim el Panda a punt per travessar el Marroc”

Marc Rial i Arnau Colillas FAN EQUIP AL RAL·LI PANDA RAID

51

La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua; o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front, amb diverses accions de suport als municipis que suposen un pla integral, innovador i transversal.

En paraules de la presidenta de la Corporació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat. Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”.

Radiografia de la situacióDes del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema. Inclou enquestes a tots els municipis de la demarcació, a més d’una anàlisi d’experiències locals i internacionals que ja funcionen i d’entrevistes amb experts i responsables en la matèria de diverses entitats. L’estudi es completarà amb un recull de bones pràctiques en contra de la pobresa energètica des del món local, una eina per potenciar la prevenció especialment adreçada a les famílies en risc.

Al marge de l’avaluació teòrica, la Corporació treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú- amb intervencions

Objectiu: eradicar la pobresa energètica

directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic, com poden ser bombetes de baix consum, regletes amb interruptor, sota-portes o temporitzadors.

La intenció és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa, que els últims mesos també s’han implantat a Sabadell, Rubí, Cornellà de Llobregat i Vic.

Actuació conjuntaAquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa. Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient.

El principal objectiu serà la millora de l’eficiència, i també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels

ESPECIAL

habitatges en situació de risc. Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars.

Suport tècnicA banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix entre d’altres que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure, entre d’altres punts de la llei, un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.

@benestardibaDiputaciodeBarcelona

diba @dibacat

El principal objectiu serà la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels

habitatges en situació de risc. ISTOCK

Accions de continuïtat

La Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores. També per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques de caràcter social.

També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals han rebut formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió és formar-ne 300 més l’any 2016.

6

P3, només un símptoma

EL COMENTARI

EL RÀNQUING

Xavier Gual

L’amenaça que penjava sobre algunes les línies disponibles a Berga per matricular alumnes de 3 anys s’ha ajornat després de l’amenaça inicial de la Generalitat d’eliminar-ne. La mobilització dels professors i de polítics municipals sembla haver-ho evitat. De moment. L’oferta de formació a la comarca, des de l’inici de l’escolarització fins al final de la secundària, està amenaçada segons l’oferta actual. Arribaran clatellades. La pública, la que paguem entre tots, necessita unes xifres mínimes d’estudiants per mantenir les places actuals. La privada, la que paguen els pares dels estudiants una part i la resta entre tots els contribuents amb els concerts, també necessita alumnes suficients per ser sostenible. La qüestió ara no és el contrast entre el binomi públic-privat a l’ensenyament, perquè tot plegat és una febre simptomàtica que anuncia una infecció major i de difícil cura. La malaltia és coneguda: som massa pocs, ens estem envellint saludablement i no hi ha naixements suficients. Si no canvia aquesta tendència, les aules aniran tancant en proporció a la demanda, malgrat les queixes locals. I s’escamparà a tots els serveis públics.

Mentrestant, la nostra societat benestant i malgrat tot ben coberta socialment (sobretot per comparació a països pobres propers) segueix fent tot el possible per criminalitzar l’única solució possible. A les arques públiques no ho ha diners, però l’economia privada no està tan malament com pot semblar o s’explica, constato que hi ha certes dificultats per trobar gent amb ganes veritables de treballar a la comarca, i tornem a ser un lloc amb algunes oportunitats laborals. El remei per a tot aquests mals es diu immigració. Donem la benvinguda a gent de tot el món, deixem-nos de tòpics i busquem els colors alegres a les aules. Ens anirà millor malgrat totes les prevencions en què pensa mentre em llegeix.

Notícies més llegides a aquibergueda.cat durant el mes de febrer

El Carnestoltes de Berga aplega 25 carrosses i compar-ses i la de la Valldan s’emporta el premi més ben dotat

1

La neu també emblanquina el Berguedà

2

Mor el propietari dels Rasos de Peguera, Fermí Pujals

3

Berga es torna a quedar sense neu tot i les expectatives

Tot i les reiterades advertències de Protecció Civil, dels homes i dones del temps i de la resta de flipats de guàrdia, avisant amb insistència del fort temporal de neu previst per a l’últim cap de setmana de febrer, la cosa va tornar a quedar en un “coitus interruptus”.

No hi ha hagut ni mica de neu en tot el baix Ber-guedà, i alguns veïns no s’ho han agafat massa bé. És el cas d’Eulàlia Pelacan-yes, una veïna de Girone-lla que convida tota la vila a unir-se a la demanada per danys i perjudicis que ha decidit presentar contra el meteoròleg Francesc Mauri: “Ja n’hi ha prou d’aquest color. Juguen amb les il·lusions de la gent! A mi em van acollonir de tal manera amb això de la ciclogènesi explosiva, que divendres vaig baixar a corre-cuita al Decathlon de Manresa a comprar esquís, raquetes

BERGUEDÀ ONLINE

de neu, roba tèrmica i d’altres merdes que no faré servir en tota la meva puta vida. 745,34€ que em vaig gastar, perquè havia de caure una nevada com no s’havia vist ni al despatx de l’Albert Rivera. I al final, què? Quatre gotes, una calamarsada ridícula i para de contar. Si diumenge feia temps de primavera i tot! No hi ha dret, home!”

D’altres, com l’escultor berguedà David de Miquel Àngel, en donen la culpa al Núvol Berga: “És un núvol d’aigua. Ell ja ho va intentar, pobret, de refredar-se, però només li va sortir aquella mica de calamarsa que va caure dissabte. Volia fer neu, però, d’on no n’hi ha, no en raja.”

El col·lectiu FDLVIAD-MDB (Flipats de la Vida i Amics del Misteri del Ber-guedà) assegura que tot és culpa d’una conspiració a gran escala per acabar amb la humanitat: “Ens fumiguen i manipulen la climatologia a voluntat. Les esteles blanques que veiem al cel provoquen càncer de sida, com l’últim disc de Melendi.”

Però, per ser justos,

cal dir que no tots els ciutadans han quedat decebuts per aquest “epic fail” en la previsió meteo-rològica. Els operaris de la brigada municipal de Berga s’han mostrat d’allò més satisfets: “Nosaltres ja ens havíem fet a la idea d’haver d’anar a repartir potassa amb la pick-up i la pala i al final ens n’hem lliurat. Li seré molt sincer. Anar a tirar sal és una autèntica merda, així que per part nostra no hi ha cap queixa del temps...”.

Reserves anul·ladesPer últim, l’associació de Turisme i Hosteleria del Berguedà, ha criticat l’actitud alarmista dels mitjans de comunicació, que ha provocat diverses anul·lacions en reserves a diferents cases rurals i hotels de la comarca: “Bé, per ser sincers, això ha passat a la Cerdanya. Però em poso de mala llet només de pensar que aquesta gent que hagués pujat a la Cerdanya, potser s’haguessin parat a esmorzar al Berguedà.”

David Cols

Més informació a:www.berguedaonline.com

7

facebook.com/AnadyrEstilistesCaninsPlaça de la Creu, 4 - BERGA

93 822 26 02Perruqueria canina

Alimentació i complements

Cadells garantitsEducació i psicologia del gos

Servei gratuït a domicili

KAP

FIGULSPÈDIAJaume Fíguls

Mobilitat urbana. El cos de la guàrdia urbana ballant zumba

Un pas zebra. Un naixement de Nadal

Barrera. Coquetejar. ‘La Núria fa temps que va rere meu!’

Illa de vianants. Porció de terra vol-tada d’aigua de tots els costats on només hi viu gent que van a peu

Carril bici. Carril d’ús exclusiu per a individus que fumen, beuen o tenen un vici

Convertir una escala en rampa. Collons! Ara passa la corrent!

8

Plaça Tarascón, 6BERGATel. 93 821 39 99

cuinem ambmolt de gust

MENÚ diari*

per 6€

OFERTA

12,50€

1 Pollastre

1 Ampolla de cava

“Mas d’Anoia”o

1 Ampolla de Vi “G7”

Diumenges i festius

A escollir entre

4 primers i 4 segons

*de

dim

art

s a

div

end

res

Psicologia i coachingCecília Llobell

C/Altarriba i Godolà, 7, 1r-2a BERGA T. 679 729 592 (tardes)

NENS

SUPORT EN MALALTIES GREUS I CRÒNIQUES

Teràpia pel comportament i les relacions amb els altres, per l’atenció i l’autocontrol. Especialitat amb TDA/hiperactivitat.

ADULTSDepressió. Ansietat. Teràpia de parella i familiar. Dol. Prendre decisions i assolir objectius. Consciència del Ser.

Eines per a afrontar millor la malaltia i de reflexió per trobar les circumstàncies i emocions que l’han pogut causar.

LA IMATGE

L’avianès Pau Bartoló assoleix el repte de travessar Lapònia correntEl corredor de muntanya d’Avià Pau Bartoló ha completat el repte de córrer 145 quilòmetres per Lapònia —regió escandinava entre Noruega i

Finlàndia—, una fita que no s’havia assolit mai. S’ha mostrat “satisfet i realitzat”, després de tres dures etapes corrent enmig de neu i de paratges glaçats, amb temperatures que arribaven als -20ºC. L’aventura, li ha permès descobrir com viuen els pocs habitants de la zona, d’ètnia sami, “i

quedar fascinat”. A l’arribada, Bartoló va enlairar la bandera sami, al costat d’Óscar Lugar, director de l’empresa patrocinadora. SEGUARTIC

9

10

11

BERGA INACCESSIBLE

Passejada per la Berga dels obstacles

TEXT I FOTOS Pilar Màrquez

“No t’ho imagines. Ho has de viure en primera persona. Si no, no te n’adones”. L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), parla clar, just després d’haver recorregut la ciutat en companyia de Ramon Prat i la seva cadira de rodes.

Prat té 48 anys, en fa 21 que té una tetraplè-gia amb afectació a les vèrtebres cervicals 6 i 7. “Era camioner i un 23 de desembre vaig patir un accident per culpa de la imprudèn-cia d’un altre conductor. No vaig sortir de l’hospital fins set mesos després”, recorda. Nascut a Berga i ara veí de Graugés (Avià), Prat relata que les dificultats per moure’s per la capital de comarca són constants. Està acostumat a trobar múltiples barreres arquitectòniques i elements mal adaptats, que la majoria de vegades li fan impossible desplaçar-se lliurement per Berga.

Un circuit d’obstacles que ell viu cada dia però que tenia clar que els responsables mu-nicipals havien de comprovar in situ si volia que n’entenguessin l’abast real. Per això, el passat mes de maig, durant el debat electoral de l’AquíBerguedà, va demanar als candidats que, si guanyaven, un dia l’acompanyessin a donar un volt per la ciutat. Un repte que aquest febrer ha acceptat l’actual alcaldessa a petició d’aquesta revista.

“Les barreres són incomptables: hi ha apar-caments senyalitzats, teòricament reservats a persones amb mobilitat reduïda, en què puc aparcar però en què després no puc sortir del

cotxe”, relata Prat. “Puc parar aquí, però a to-car hi ha un senyal i un arbre. Si no puc obrir bé la porta, què faig?”, apunta per exemple al passeig de la Pau, tot i que el problema es repeteix en altres punts de la ciutat.

45 minuts per aparcarEl primer objectiu és trobar aparcament. Prat dóna més d’una volta al centre urbà abans de poder deixar el cotxe. Fins que no troba un lloc lliure i adaptat al carrer Pompeu Fabra, a tocar del carrer del Balç, han passat 45 minuts. “Hi ha aparcaments que sempre es-tan plens. Moltíssima gent que hi para sense tenir cap dificultat i que no pensa que t’està causant un mal de cap” diu. I afegeix que, “si els ho retreus, s’excusen dient-te que només hi aparcaven per dos minuts”. També n’hi ha que “porten el cotxe d’un familiar” que sí que té una discapacitat o que “fan fotocopies de la identificació de minusvalidesa per poder aparcar en aquestes places i no pagar la zona blava”.

Però l’aparcament només és el problema d’entrada. Voreres en mal estat, paviment an-

tic, la pròpia orografia de la ciutat i la manca de rampes limiten molt el circuit del Ramon. Hi ha llocs per on no pot passar i en molts d’altres necessita ajuda. I l’ajuda no sempre és la millor: hi ha rampes, per exemple, que són més un problema que no pas una solució.

Prop del carrer Major, el primer obstacle apareix aviat. L’alcaldessa ajuda el Ramon a passar del cotxe a la cadira de rodes i l’empeny fins el carrer de Puig-reig. Les llam-bordes antigues fan doble l’esforç de passar-hi en cadira. “Ostres, sóc una gran defensora de mantenir el paviment antic als nuclis his-tòrics, però el sentiment que em queda ara és contradictori”, relata Venturós. “Bé, en terra nou, com el que hi ha a la plaça de Sant Joan, és més fàcil, però a vegades també es tracta de si està en bon estat o no. Hi ha llocs fets de nou que són impracticables”, diu el Ramon.

En d’altres, una vorera massa petita o l’absència de rampes obliga a transitar per la part de la via pensada per a la circulació dels cotxes. “Abans de l’accident no em plantejava aquestes coses, entenc que sigui difícil de veure”, diu.

Forats i trams sense vorera“Entre el carrer Cercs i la carretera de Ribes, et quedes sense vorera i també et quedes penjat, clar”, admet l’alcaldessa. “Ara hi passes i ho veus”, afegeix. Montse Venturós explica que aquest febrer s’han construït rampes en diferents passos de vianants a la zona

Voreres en mal estat i paviment antic o desgastat són alguns dels elements que dificulten la mobilitat

12

BERGA INACCESSIBLE

Paviment antic, desnivell i voreres estretes al nucli antic

2

“Quan vaig a Cal Negre a fer un got, si trobo aparcament, accedeixo al Carrer Major per la plaça de les Fonts. Sempre amb ajuda, per la particula-ritat de la meva lesió i per la pujada que hi ha”, comenta Prat. “Per anar del mercat al carrer Ciutat, per exemple, el paviment dels carrer adjacents fa que la cadira de rodes sigui molt díficil d’empènyer, fins i tot per a la persona que m’acompanya”, assegura. I tot i que al bell mig del carrer Major el paviment és millor, també aquí hi ha forats o desnivells que convertei-xen un simple passeig en un circuit d’entrebancs. “Em tiro cap enrere per no caure”, avisa a l’alcaldessa que li porta la cadira al carrer Puig-reig. Els dos s’ho prenen amb humor. “Ostres!”, exclama Venturós mentre l’empeny a través de llambordes irregulars.

La impossibilitat reiterada d’aparcar a la plaça de Sant Pere 1

Ramon Prat arriba amb cotxe, un Golf vermell i adaptat, a la plaça de Sant Pere. És el punt en què recollirà l’alcaldessa per donar un volt per Berga, una passejada de més de dues hores que ha de permetre a Montse Venturós identificar les diferents problemàtiques de mobilitat amb què Prat conviu diàriament. També és el punt en què s’oferirà a portar-la més tard. “Per entrar a l’Ajuntament, com ho has de fer?”,

li pregunta Venturós. A l’entrada de l’edifici hi ha una rampa però Ramon Prat no arriba a utilitzar-la perquè un cop més li és impossible aparcar a la plaça. “Hi ha aquest aparcament senyalitzat, però sovint m’hi trobo un cotxe que no porta cap identificació de minusvalidesa i que sempre és aquí”, comenta Prat amb resignació. “Aquest dia i el que hi he après em quedarà gravat”, afirma l’alcaldessa.

13

Un contenidor al mig que obliga a ocupar la via dels cotxes

3

Ramon Prat aconsegueix deixar el cotxe al carrer Pompeu Fabra per accedir, no sense dificultats, al nucli antic. A la tornada, però, i venint de la ronda Moreta, ell i l’alcaldessa topen amb un nou entrebanc. Un contenidor es troba situat al bell mig de la vorera. “Per arribar al meu cotxe necessitava igualment ajuda: per baixar de la vo-rera que no té rampa. I ara hi sumem que he de baixar d’aquesta un tros abans”, diu el Ramon. Montse Ventu-rós l’ajuda a passar a la via dels cotxes, per on poden arribar al vehicle. “Les mans, no puc fer-les anar bé, els dits no els puc moure, però els braços sí. Necessito tenir l’esquena recolzada a la cadira i mantenir l’equilibri per no caure”, detalla. El malestat de la vorera afegeix dificultat a la maniobra. Per sort, no hi ha trànsit.

de la plaça de la Creu i al passeig de la Pau, precisament per millorar-ne l’accessibilitat. L’Ajuntament s’hi ha gastat 16.722 euros, i el regidor d’Urbanisme, Oriol Camps, es com-promet a no deixar-ho aquí.

“Hi ha la voluntat de treballar-hi”, assegura Venturós. “A mesura que hi hagi finançament, hi actuarem. Els diners que s’aconsegueixen de les zones blaves de Berga acaben revertint en actuacions de mobilitat. En un 60%, les noves rampes s’han pagat així”, apunta. Així mateix, s’han començat a posar rampes en passos de vianants del carrer Pere III i el barri de Santa Eulàlia. Una acció que entra dins del pressupost de manteniment ordinari de la brigada municipal.

Al nucli antic, Ramon Prat afirma que “el paviment de la baixada de la plaça de Santa Magdalena està bé, tot i que allà la dificultat és que fa pujada; també la part nova que es va fer al carrer Balmes i el carrer Boixader són correctes, però el carrer de l’Harmonia és senzillament impracticable. Allà només hi passo amb ajuda dels companys per Patum”.

Un altre problema són “els forats” del paviment, vell o nou. “Perquè la cadira de

rodes té unes rodetes petites que s’hi queden enganxades amb molta facilitat”, lamenta.

A la cua en la supressió de barreresEl Ramon té dos fills. “La gran ja ha fet 24 anys, però quan vaig tenir l’accident, la nena en tenia 3 i el nen estava a punt de néixer”, relata. “Ara als matins m’ajuda una dona, i els meus pares vénen cada dia, ell al matí i ella a la tarda. Però visc sol, he escollit viure sol, i quan arribo a casa tinc una cadira preparada al garatge per poder baixar del cotxe.”

I, malgrat les dificultats, no para quiet. “Faig anglès, practico boccia, que és un esport adaptat que pot recordar la petanca. I m’agrada molt viatjar. He viatjat força i, comparant amb altres llocs, aquí anem en-

darrerits pel que fa l’eliminació de barreres. Hi ha països europeus i no europeus molt més preparats per a la mobilitat en cadira de rodes. A Berga és díficil moure’s, però no és una excepció dins del panorama general del país. A Barcelona, m’he trobat uns multicines que estaven acabats d’estrenar i que, en canvi, no eren accessibles.”

Si els carrers són plens de barreres, als comerços els queda també molt per fer: “Molts cops m’he de quedar al cotxe, i és qui m’acompanya que entra a comprar per mi, perquè, per començar, hi ha escales, per exemple”.

Deures pendents a l’Ajuntament“Seguríssim que estudiarem la situació, també la dels aparcaments”, promet Venturós després de l’experiència. “No pot ser. Em fa vergonya”, diu l’alcaldessa.

I Ramon Prat l’aconsella: “És important que, quan es fan obres, quan es fa alguna cosa de nou, es tingui en compte si és accessible. So-bretot si és una actuació que teòricament diu ser-ho: les voreres del passeig de Casserres són massa altes i s’han fet en els últims anys”.

La regidoria d’Urbanisme ha fet construir rampes en passos de vianants però hi ha molts altres entrebancs

14

BERGA INACCESSIBLE

Aparcaments adaptats només en aparença4

A la gran quantitat de cotxes —no sempre autoritzats— que ocupen aparcaments pensats per a persones amb mobilitat reduïda, a Berga s’hi afegeix una altra desafortunada particularitat: molts d’aquests llocs, en principi senyalitzats per a l’aparcament i pensats per trencar barreres, no compleixen la seva funció. L’AquíBerguedà, que ha acompanyat l’alcaldessa de Berga i Ramon Prat en el seu recorregut per la ciutat, ha comprovat com en alguns casos no es pot obrir prou

la porta per situar la cadira de rodes al costat del conductor, perquè massa a prop hi ha un arbre, un banc o un senyal. O bé és impossible que el conductor pugi tot sol a la cadira, perquè l’alçada de la vorera es converteix en l’entrebanc definitiu que li impedeix passar d’un seient a l’altre amb facilitat. “Al Vall, el paviment d’aquell tros està en tan mal estat que la cadira queda inclinada, i al passeig de Casserres, la vorera és massa alta, no puc saltar per pujar a la cadira”, explica el Ramon.

Rampes sense utilitat a les escales d’accés a la plaça Doctor Saló

5

“No, aquí no puc pujar amb la cadira. I també és poc pràctic per als cotxets de nens petits. No sé amb quina intenció van col·locar aquest tipus de rampa”, confessa el Ramon, sota la mirada sorpresa de l’alcaldessa. “No, clar, no té sentit”, coincideix Venturós. Les petites rampes que acompanyen de fa anys les escales d’accés a la plaça Doctor Saló no tenen cap mena d’utilitat. “No puc pujar ni baixar per aquí”, relata. I, per això, venint des del carrer Major i la plaça de Sant Pere, per baixar al passeig de la Indústria, ha de donar la volta pel carrer Balmes. “Que hi hagi una o més rampes no ho fa més accessible”, diu.

15

Berga

L’ascensor de Queralt està fora de servei des de prin-cipis de gener. Durant les festes de Nadal, va anar fa-llant en diverses ocasions: o bé es quedava clavat o bé, quan era a dalt, no s’aturava i tornava a baixar. Per això, passades les festes, hi van penjar un cartell que diu “Elevador avariat, disculpin les molèsties”, i no s’ha tornat a posar en marxa.

Ara l’única manera d’arribar a la zona del san-tuari i del bar de Queralt és a peu, pujant les esca-les, i des de l’aparcament. Això és un problema per a les persones amb mobilitat reduïda, i moltes han fet arribar les queixes a Queralt.

Mossèn Ramon Barniol recorda que també és un maldecap pujar submi-nistraments pesats al santuari: “la cera dels ciris, per exemple, que fa un bon pes”.

Reparar l’avaria val 3.000 euros. En principi, se n’hauria de fer càrrec l’empresa concessionària, Inberga Tur, però ara ma-teix es troba en un litigi judicial amb l’Ajuntament

pel conflicte de l’hotel de la caserna, i no respon ni a les reparacions de les avaries ni a les revisions anuals.

Per això, des del 2002, moment en què es va posar en marxa la con-cessió, l’Ajuntament de Berga ja s’ha gastat 75.909 euros en les inspeccions tècniques i en la reparació d’incidents com el que té ara l’ascensor.

La CUP vol que funcioniTot i que els imports i les actuacions haurien d’haver anat a càrrec de l’empresa, els governs de Berga entenen que és essencial que l’ascensor estigui en funcionament.

El consistori ha pagat 76.000€ de revisions i avaries en 13 anys

Dos mesos sense ascensor a Queralt

“És vergonyós i un greuge”

La comissió organitzadora del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt exposa el “greuge pels berguedans i visitants, i la vergonya pels anhels turístics de Berga i comarca” que l’ascensor no funcioni. Reclamen que s’actuï amb celeritat i urgència per poder reparar l’ascensor “fonamental pel normal funcionament de Queralt”.

Les associacions de veïns de Berga i Hostaleria i Turisme insten a l’Ajuntament de la ciutat a convocar una reunió amb totes les parts implicades i que s’arregli l’elevador.

Volen que s’estableixi un protocol per accedir a l’ascensor ràpid en cas de noves avaries, “que el conflicte jurídic entre Ajuntament i Inberga Tur no afecti els ciutadans”.

“És un servei bàsic”, reconeix l’alcaldessa, Montse Venturós. I garan-teix que l’Ajuntament de Berga no pensa deixar Queralt sense ascenor. Però també deixa clar que, abans d’intervenir-hi, ha de tenir garantia la legalitat jurídica de l’actuació.

Legament, és complicat que l’Ajuntament repari l’avaria si la concessió és d’una empresa privada. Inberga Tur es troba en concurs de creditors i, per això, el consistori haurà de sol·licitar a l’administrador concur-sal el permís per entrar l’ascensor i resoldre el problema.

L’ascensor de Queralt està fora de servei per una avaria i sense data. PEP GRAUS

Els visitants han de pujar a peu al santuari i alguns se’n queixen

Inberga Tur se n’hauria de responsabilitzar, però no respon

16

El Govern només suprimirà la línia de P3 si hi ha pocs nensLa Generalitat fa marxa enrere i esperarà a veure la demanda total de places

BERGA

La Generalitat manté, de moment, totes les línies de P3 a Berga. S’obriran les preinscripcions de tots els centres, amb les actuals línies. Són quatre a l’escola pública (dues a Sant Joan i dues més a Santa Eulàlia), i tres a l’escola concertada (dues a Vedruna i una a Xarxa). El centre de La Valldan funciona com una escola rural i té agrupats els alumnes de P3, P4 i P5.

Tot i que la Generalitat va anunciar l’eliminació d’una línia de l’escola pública per la davallada d’infants, la pressió que ha fet l’equip de govern de la CUP, les escoles, i el Grup en Defensa de l’Escola Pública, amb la recollida de 2.500 firmes, ha aconseguit aturar-ne la supressió. Com a mínim, de moment.

D’entrada, es mantenen tots els grups oberts perquè els pares i mares puguin apuntar al centre que vulguin els nens i ne-nes que el curs 2016-2017 deixen la llar d’infants i comencen a l’escola. En funció de la demanda, el Govern català valorarà la conveniència o no de tancar una aula de l’escola pública.

La decisió satisfà l’equip de govern de Berga. La regidora d’Ensenyament, Mònica Garcia, ho ha re-marcat a l’Aquí Berguedà: “Estem contents. Gràcies a la mobilització, la Generalitat ens ha tingut en consideració i així les escoles públiques i les concertades parteixen de les mateixes condicions i les famílies poden apun-tar els fills al centre que vulguin”.

Això garanteix, ha afegit “que cap família es quedi fora d’una plaça pública, i, per tant, l’objectiu princi-pal s’ha complert”.

Ara bé, pot passar que hi hagi algun grup que no s’ompli. “Si en algun grup no hi ha prou nens, la Ge-neralitat podria optar per tancar-lo, però luitarem perquè no sigui aquesta la solució sinó reduir les ràtios, és a dir, que hi hagi menys alumnes per classe”. Tenir aules amb menys nens “suposaria millorar la qualitat de l’ensenyament”, ha afegit.

Segons l’Ajuntament, són uns 125 els nens i nenes que el curs que ve començaran P3 a Berga. “Una xifra baixa, és cert, però suprimir una línia de l’escola pública no garantia la igualtat d’accés a l’educació”, diu Garcia. Les preinscripcions es fan a finals de març.

Unitat per la públicaLes AMPA i les direccions de les tres escoles públi-ques de Berga (Sant Joan, Santa Eulàlia i la Valldan) s’han unit per promocio-nar-se conjuntament, amb el suport de l’Ajuntament de Berga i del Grup en Defensa de l’Educació Pública. Segons ha explicat Garcia, l’objectiu és aconseguir el nombre suficient de matriculats a P3 a les escoles públiques per mantenir les línies actuals. S’editaran tríptics i es faran vídeos per donar a conèixer l’oferta educativa, l’activitat i les instal·lacions de les escoles i una xerrada amb Arcadi Oliveras, Jordi Cussà i Neus Forés.

ANNA COSTA

Els alumnes pinten inspirats en l’hivern de “Les quatre estacions” de Vivaldi. E. S. J.

Alumnes de P3 de l’escola Sant Joan de Berga, en un activitat. ESCOLA SANT JOAN

LES XIFRES

AULES DE P3A Berga, hi ha set aules de P3: quatre a la pública (dues a Sant Joan i dues més a Santa Eulàlia) i tres a la concertada (dues a Vedruna i una a Xarxa).

NATALITAT BAIXA Aquest curs a P3 són 147 alumnes, entre totes les escoles de la ciutat: 39 a Sant Joan, 36 a Santa Eulàlia, 6 a la Valldan, 25 a l’Escola Xarxa, i 41 a Vedruna.

CAU LA INSCRIPCIÓ La Generalitat preveu que el curs que ve facin P3 122 els alumnes; el següent 128; i l’altre, que correspondrà als nascuts el 2015, seran només 92 nens i nenes.

17

TRIA ESCOLA CRISTIANAwww.triaescolacristiana.cat

93 302 70 13

COMPROMESOS AMB EL PRESENT

IL·LUSIONATS EN EL FUTUR

DE L’EDUCACIÓ DE QUALITAT I PER A

TOTHOM

BERGA

Juli Gendrau, exalcalde de Berga. PILAR MÁRQUEZ

Gendrau, director dels BombersL’exalcalde de Berga es recol·loca al Govern

Juli Gendrau, exalcalde de Berga (CDC) i fins a co-mençament d’any delegat del Govern a la Catalunya central, ha estat nomenat nou director general de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalun-ya. És el màxim responsa-ble dels Bombers.

Gendrau substitueix Ramon Parés, qui va de-manar el relleu del càrrec a finals d’any però no s’ha fet efectiu fins aquest febrer.

Gendrau va prendre possessió del càrrec el mes passat, i va pas-

sar a formar part de l’organigrama del departa-ment d’Interior.

Un cop efectuat el relleu a Laura Vilagrà (ERC) com a delegada del Govern a les comarques centrals, tot apuntava que Gendrau tindria un nou càrrec a l’executiu de Carles Puigdemont, però no va transcendir que seria el nou director dels Bom-bers fins pocs dies abans de ser nomenat.

Amb aquest recol·locament, puja un graó en l’organigrama públic.

Juli Gendrau, nascut

a Berga el 1969, va ser alcalde de la ciutat des del 2007 fins al 2015, en un primer mandat en minoria, i en un segon, amb majoria absoluta. Va ser nomenat delegat de la Generalitat el 12 de març del 2013, quan era alcalde de Berga i màxim responsable de CDC a les comarques centrals. Va compaginar el càrrec amb l’alcaldia.

Té 46 anys, és casat i pare de dos fills, és enginyer en organització industrial i enginyer tèc-nic industrial per la UPC (Univesitat Politècnica).

18

La proliferació de porcs senglars a la carretera de Casserres a Gironella s’està convertint en un problema greu per als conductors, especialment al tram entre Cal Sargan-tana i Barbats. Allà hi ha un pas de fauna subter-rani, amb la intenció que els animals el facin servir i no creuin la carretera. Però els senglar no hi passen i trepitgen l’asfalt sense miraments.

El problema s’arrossega des del 2009, quan es va inaugurar el vial, però en els últims temps els acci-dents han augmentat.

Fins ara no s’han hagut de lamentar danys personals però és un problema que preocupa molt i que es va repetint. “Al final, haurem de la-mentar alguna desgràcia”, ha comentat a l’Aquí Berguedà Jordi Selga, portaveu de CDC a Casse-rres. L’oposició ha entrat instàncies a l’Ajuntament perquè el govern hi actuï. Segons Selga, en sis anys, hi ha hagut uns 60 acci-dents causats per porcs senglars, i molts s’haurien pogut evitar “prenent mesures que no se n’han pres”.

La Diputació de Barce-lona gestiona la carretera però, segons Selga, “el govern de Casserres ha de fer d’interluctor, fer pres-sió i fer els moviments que calgui per trobar-hi una solució, i lamentem que fins ara no ho hagi fet”. L’alcalde, Josep Colillas (ERC), ha explicat a l’Aquí Berguedà que la Diputa-

Xernatur, cus volestet haruntiae simaion con perum, sequas alit, con repraec tibeatur audit que pratur, veniminci nonsece rsperem poresenim fuga. Is pla sa natur? Quis dunt, commolu ptatur si as sant. Ovitaerore num alibus eatist, odi blanimporum.

Erchilli tionet apis am volupta tatemquiscil explacerum volor mossit rehentio. Ut etur aut dis sinus sae et elitaquam, omnihicidus nis aut is magni blab illore nus re laborectotat estibus elenis eum iliquiaeprem faccus

evendun ditist, sae in cus minum niasperorit au-tatur? Udis ut maiorrum quam verferatur?

Tureniaerem volo-rro inciisi te conseque debitatur, sint reped utem vellaut aceatem rat aut qui ape samenim poreicias asinvel liquunt et optassi tecaess itatem. Pereste litassenis moditatqui qui dolende bitiori andelendit quo et laborep tiusam hitatur abores et ab id ea qui as inversp icatente non et res nonsequi do-luptatiis eos rese aut lab idit, quiatem aliciis si.

L’Ajuntament vol solucions per als accidents de trànsit a la carretera que va a Gironella

La coral nze de Setenella”. GEORGINA CAMPS

Alerta per senglars a Casserres

ció s’ha compromès a “fer un estudi de viabilitat i de costos i veure quines mesures es poden im-plantar per solucionar el problema”.

Tanca impossibleColillas assegura que l’Ajuntament hi insistirà tant com facil falta perquè hi actuï, però no té clara la solució. Sembla que la Diputació té ganes de fer “un programa pilot”, però encara no ha determinat en què consistirà.

Una opció seria la de posar una tanca per minimitzar els accidents de trànsit però, segons l’alcalde, “hi ha camins que porten a masies i finques privades que no es poden tancar”. També s’ha parlat dels anome-nats “passos canadencs que eviten que els animals travessin”.

Mentrestant, el que de-mana l’equip de govern és que es reforci la senyalit-zació a la carretera “com a mínim al tram més con-flictiu”, amb senyals que “recordin als conductors el risc de trobar senglars”.

Baix Berguedà

No s’han hagut de lamentar danys personals però és un perill

Diputació es compromet a actuar-hi i posar fi al problema

Més d’una seixantena d’accidents

El problema s’arrossega des de l’any 2009. El degoteig d’accidents s’ha anat produint des que es va construir la carretera, fa més de sis anys. Calculen que hi ha hagut més de 60 accidents de trànsit causats per senglars.

CDC va entrar la primera instància a l’Ajuntament reclamant mesures el 2012. I el 2013 la segona. “Lamentem que s’hagi deixat passar tan temps, creiem que no hi ha hagut prou pressió del govern d’ERC a la Diputació”, que gestiona la carretera.

ERC respon que exposava el cas a Diputació “però se’ns deia que era una carretera local amb la senyalització corresponent i no hi feia res”. Ara, l’equip de govern aplaudeix el compromís de l’ens a actuar-hi.

L’alcalde demana a Diputació un reforç de la senyalització com a mesura provisional mentre no s’hi actuï. “Com a mínim al tram més conflictiu, amb senyals que recordin als conductors el risc de trobar senglars al mig de la carretera”.

19

46 anys director de la Polifònica, era un referent del cant coral

Puig-reig el va fer fill predilecte per la tasca en favor de la música

BAIX BERGUEDÀ

“És una gran pèrdua per la vida cultural del Berguedà i de Catalunya, Ramon Noguera ha estat un referent del món coral català”. Així s’expressava Xavi Llobet, director de l’Escola Municipal de Música de Berga, després de conèixer-se la mort del director i fundador de la Polifònica de Puig-reig. Ramon Noguera Subirà va morir el passat 25 de

dies de dol i en homenat-ge a la seva tasca en favor de la música, va ser sonar pels carrers del poble cançons interpretades per la Polifònica, algunes de les quals composades pel mateix Ramon Noguera.

L’Ajuntament de Puig-reig va voler agrair-li “l’entusiasme per fer possible l’impossible. La teva música, Ramon, ens acompanyarà sempre”.

La Polifònica de Puig-reig, després de la pèrdua del seu gran puntal, manifestava la tristesa “com a persones i com a coral. Sempre portarem al Ramon al cor i el seu exemple ens servirà, cada dia, per saber estimar la música, el cant coral, Puig-reig i el país”.

Una altra dedicatòria arribava de l’Escola de Música de Puig-reig, de la qual va ser professor i director de diverses for-macions: “el teu mestratge i música sonarà sempre a tot arreu”. I també s’hi sumava l’Escola de Música de Berga, que Noguera va dirigir del 1988 al 1998, i també va ser professor de cant coral del centre. “El condol a tot el món coral català, i en especial als cantaires de la Polifònica i també de l’Escola de Música de Puig-reig”.

El Cor Giovinetto

El pare de la música

Mor Ramon Noguera, fundador de la Polifònica

febrer als 78 anys, víctima d’una llarga malaltia.

De la seva trajectòria en destaca dirigir la Polifònica de Puig-reig durant 46 anys, però va més enllà. “Ha fet molt pel cant coral, i ho demostra el fet que d’un poble petit n’hagi sortit una coral del nivell i la categoria de la Polifònica”, remarcava Llobet a l’Aquí Berguedà, apuntant que, per als

que l’han tingut al costat, com a professor o com a director, “se’ns ha mort el pare musical”.

Elogis i agraïmentsLa notícia de la mort de Ramon Noguera va cons-ternar Puig-reig, d’on n’era fill predilecte. També va consternar el Berguedà, i el món cultural i de la música. L’Ajuntament de Puig-reig va decretar tres

també plorava la mort del “mestre Ramon Noguera”, agraïen la seva tasca i elogiaven la seva persona: “nosaltres, 12 joves que vam iniciar aquest projecte fa uns mesos, no haguéssim arribat on som si no hagués estat per persones com el Ramon. Hem tingut la gran fortuna d’haver tingut un mestre que ens ha ensenyat a cantar i a estimar la música. La seva dedicació i empenta han fet possible experiències impressionants”.

Sentiments que també es van palpar i transmetre al funeral. Va ser un adéu trist i emotiu, on no hi va faltar el cant i la música, amb membres de la Poli-fònica, professors, alum-nes... Tots van homenatjar Noguera per la seva tasca i la seva trajectòria.

Palmira Cortés (Directora del Centre)

C/Altarriba i Godolà 8, Local 2 Berga 679 170 182 - 938 221 425 animalsberga@gmail.com www.animalsberga.com

Perruqueria canina i felinaCentre concertat d’estudisAlianz Canine Worldwide - Perruqueria i estètica canina - Auxiliar de veterinariaBotiga especialitzadaConsultori veterinari

C/ Altarriba i Godolà, 17 BERGATel. 93 114 94 44www.cristalbox.es

Concertat amb les companyies d’assegurances

Cobertura nacionalServei a domicili

Instal·lació de làmina solar

La fórmula més segura en reparaciói substitució de vidres d’automòbil

20

BAIX BERGUEDÀ

Neteja a fons del LlobregatRetiren vegetació i talen arbres a la llera del riu entre Cal Rosal i Viladomiu Nou

Les màquines retiren brossa acumulada i restes vegetals, i talen arbres que eren obstacle per al pas de l’aigua, a l’Ametlla de Casserres. R.CODINA

Els ajuntaments d’Olvan i Casserres van iniciar aquest febrer una actua-ció conjunta de neteja de la llera del riu Llobregat entre Cal Rosal i la Font del Balç, passant per l’Ametlla de Casserres. Són trams de riu que per-tanyen als dos municipis i els consistoris van decidir intervenir-hi per la gran quantitat d’arbres, vege-tació i brossa acumulada que hi havia. Ja fa dies que s’està fent tala d’arbres i neteja de tot el tram, i els treballs continuen. “Hi ha feina a fer”, “comporta treure gran quantitat de

fusta i desbrossar-ho tot”, comenten els alcaldes d’Olvan, Martí Orriols, i el de Casserres, Josep Colillas.

Gironella s’hi ha sumatL’Ajuntament de Gironella donarà continuïtat a aquests treballs. Sílvia Corbera, regidora d’Entorn, explica que l’actuació servirà per netejar la gran quantitat d’arbres caiguts al mig del riu Llobregat, al seu pas per Gironella, treure vegetació i brossa acumu-lada. A més, es talaran els arbres en perill de caure, i

es netejarà tot el tram fins a Viladomiu Nou, on el riu és a tocar dels habitatges i en cas d’incendi forestal podria suposar un gran perill per als residents en aquesta colònia.

Treballs necessarisEls ajuntaments de Cas-serres, Olvan i Gironella coincideixen que són tre-balls necessaris perquè en cas d’una pujada sobtada del cabal del Llobregat no hi haurà obstacles perquè l’aigua segueixi el seu curs i es reduirà el perill que representava l’acumulació de brossa al riu. En total,

l’actuació suposarà la ne-teja a la llera del riu d’uns 8 quilòmetres, i l’empresa responsable de l’obra és Treballs Forestals del Berguedà S.L, d’Olvan.

L’actuació per des-brossar les lleres del riu disposa del permís de propietaris afectats i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Amb aquestes ac-tuacions, el regidor de Promoció Turística de Gironella, David Saborido, assegura que es podrà te-nir la Ruta de les Colònies en millors condicions.

ANNA COSTA

Casserres, Olvan i Gironella desbrossen uns 8 km. de llera

En cas d’una pujada del cabal del riu ja no hi hauria obstacles

21

Una mare intenta agredir una nena a Bagà i rep el vigilantBatussa a les portes de l’escola arran d’un incident durant la Festa de l’Arròs

Jocs al pati de l’escola durant la celebració del Carnaval. ESCOLA GALCERAN DE PINÓS

Una mare de l’escola Galceran de Pinós de Bagà va intentar agredir una nena, alumna del centre, just quan estava entrant a l’escola el passat 15 de febrer. El vigilant local, que va intervenir en el moment dels fets, es va acabar emportant un cop de puny.

El detonant de l’agressió va ser el dia abans, durant la interpretació del Ball Cerdà a la Festa de l’Arròs. Segons expliquen diver-sos testimonis, l’agressora va donar empentes a la nena que, finalment, no va poder ballar.

Durant la tarda, la tensió entre els pares es va anar escalfant amb missatges de WhatsApp i l’endemà

es va traslladar a la porta de l’escola. La dona estava a punt de tornar a agredir la nena, i els pares d’ella van intentar defensar-la.

Va començar així una discussió a crits entre els adults que va acabar amb la intervenció del vigilant local. L’agressora li va cla-

var un cop de puny. Tant el vigilant com els pares de la nena van denunciar l’agressora.

L’endemà dels fets, els

pares i mares de l’escola es van concentrar a les portes del centre per reclamar una ordre d’allunyament.

Per la convivènciaL’Ajuntament de Bagà, la direcció de l’escola, l’AMPA i els Mossos es van reunir i van acordar aturar les mobilitzacions i crear “un grup de treball i diàleg per continuar plantejant accions que afavoreixin la bona convi-vència”.

Els Mossos d’Esquadra van reforçar la vigilàn-cia davant de l’escola i els Serveis Socials de l’Ajuntament de Bagà es van fer càrrec de l’agressora i el seu marit.

Alt Berguedà

Comença el rodatge d’una pel·lícula èpica

Miquel Sitjà (Nissaga de poder, La Riera) protago-nitza Pàtria, un film que es presenta com el Brave-heart català, i que es roda, entre d’altres llocs, al monestir de Sant Llorenç, a Sant Martí de Brocà, a Bagà i a la mina de petroli de Riutort. També hi intervenen Boris Ruiz, Àngels Bassas i Miquel Gelabert, entre d’altres.

POLS CIUTADÀ

El Pi de les Tres Branques tindrà càmeres

L’Ajuntament ha optat per la videovigilància per mirar d’evitar nous atacs al Pi Vell i al Pi Jove. Tal com ha explicat l’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, a l’AquíBerguedà, “les càmeres es col·locaran al Pla de Campllong, tal com feia temps que es reclamava”. L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la

Diputació, Mossos, Agents Rurals i l’Institut d’Estudis Catalans han d’acordar els detalls del nou sistema.

El primer pas serà l’elaboració d’un estudi per part de l’Institut d’Estudis Catalans per detallar el projecte, tenint en compte, ha destacat l’alcalde, que “hi ha dos pins que s’han de con-trolar, hi ha diferents ac-cessos a la zona, s’hauran de col·locar màstils per a les càmeres, i s’haurà d’anunciar que és una zona videovigilada”.

Mentre les càmeres no

s’instal·lin, els Mossos d’Esquadra s’han com-promès a augmentar la presència a la zona.

Kapretz , delegada del Govern català a Alemanya

Marie Kapretz, fins al novembre passat regidora a l’Ajuntament de Cercs, és des d’aquest febrer la delegada del Govern de la Generalitat a Alemanya, el seu país natal (Berlín, 1975). Ja està treballant en

la seva nova responsabili-tat: enfortir les relacions bilaterals amb les auto-ritats alemanyes en els àmbits clau d’interès per a la Generalitat, garantir la plena coordinació de les accions del Govern al país, i explicar el moment que viu Catalunya a les autoritats, entitats i agents internacionals. Treballa també per la difusió i el foment de la llengua, la història i la cultura catala-na, i perquè la delegació consolidi el paper de punt de trobada dels catalanò-fils residents a Alemanya.

22

ALT BERGUEDÀ

Són radars per calcular la velocitat mitjana dels vehicles en trams concrets

S’instal·laran a Cercs, entre el quilòmetre 105,5 i el 107,5, en tots dos sentits

Cercs tindrà radars per trams. Se n’instal·laran dos, un per cada sentit de la circulació, dels deu que el Servei Català de Trànsit té previst col·locar a Catalunya a finals de juny. I nou més s’instal·laran abans de final d’any. En total, són 19 radars, que se sumaran als 11 que ja hi escampats per Catalunya i en ple funcionament. Segons Trànsit, és una mesura molt eficaç per fer disminuir la velocitat dels vehicles i alhora reduir l’accidentalitat. Aquest és l’objectiu, tenint en compte que es col·loquen en punts negres com és el cas de Cercs, on la sinis-tralitat és elevada.

On s’ubicaran?A Cercs es col·locaran radars fixes al punt qui-lomètric 105,5 (abans de la

gasolinera Petromillares, circulant direcció nord) i un altre al 107,5 (abans del trencant de Sant Corneli, també anant cap al nord). Es calcularà la velocitat al llarg d’un tram de dos quilòmetres (una altra referència és que el pk 106 és a la Rodonella, aproximadament). La mesura serà per a tots dos sentits de la marxa: pels cotxes que circulin en sentit nord (Bagà), i pels que condueixin en direcció sud (Berga).

El de Cercs serà el primer radar per tram del Berguedà i es posarà en un punt d’alta sinistralitat, en un tram de carretera “sinuosa, amb problemes de seguretat”, segons detalla Xavier Almirall, subdirector de gestió del trànsit del Servei Català de Trànsit.

La C-16 tindrà un radar per trams a l’altura de la RodonellaComençarà a funcionar a finals de juny i controlarà un espai de dos quilòmetres

Com funcionen?Aquests radars calculen la velocitat mitjana dels vehicles, captant la imatge del cotxe en un punt, i tornant-la a captar en un altre punt. Per tant, controlen la velocitat mitjana calculant el temps que triga un vehicle a recórrer el tram marcat per determinar quins conductors superen el límit de velocitat permès i han de ser multats.En el cas del tram de Cercs, es pot circular a un màxim de 90 km/h, amb revolts limitats a 50 km/h i límit de 60 al pas per la Rodonella.

Es tracta d’un sistema que a Catalunya es va adoptar al Túnel de Vielha el desembre de 2009, sent pioner a l’estat espanyol aquest sistema que calcula la velocitat

mitjana a través de lectors de matrícula ubicats als extrems del tram afectat.

Més accions de TrànsitLa instal·lació de nous ra-dars per tram forma part d’una sèrie d’actuacions per reduir la sinistralitat a les carreteres aquest 2016, després del repunt de 2015. Trànsit intro-duirà noves mesures com els nous radars per intensificar els controls de velocitat excessiva o inadequada, també augmentarà les campan-yes preventives, farà una ofensiva contra l’ús del mòbil en la conducció i el no ús dels sistemes de seguretat passiva, i una contra el consum d’alcohol i drogues en la conducció, entre d’altres accions.

ANNA COSTA

Un punt dins del tram que serà controlat per radars, al municipi de Cercs. GOOGLE

Radar al municipi de Cercs

La Rodonella

INICI DEL TRAM CONTROLAT

FINALDEL TRAM CONTROLAT

23

Fins al

d’estalvien tòners i

cartutxosde tinta per a

impressorales seves impressions

més ecològiques

RECYCLING.CATCtra. Sant Fruitós, 17 BERGA

93 822 30 54 679 90 78 67

ALT BERGUEDÀ

Instal·lacions de l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera. JORDI MALANYEU

Mor l’amo dels Rasos de PegueraFermí Pujals va impulsar l’estació d’esquí, que va arribar a tenir una cinquantena d’empleats

El propietari dels terrenys dels Rasos de Peguera i de l’estació d’esquí, Fermí Pujals, va morir el passat 21 de febrer a Berga, als 84 anys.

Pujals era propietari de terrenys en diversos municipis del Berguedà i de nombrosos pisos i ca-ses. A Berga, va ser l’amo de bona part de la serra de Casampons i un dels principals impulsors de la urbanització de xalets.

Als Rasos de Peguera, la finca de la família Pujals té una superfície de 500 hectàrees, repartides entre els municipis de Berga, Castellar del Riu i Montmajor. A més, Fermí Pujals va crear i dirigir l’empresa que gestionava l’estació fins que va tancar portes, l’any 2004. Durant les èpoques de més acti-

vitat, va arribar a tenir 50 treballadors. La societat encara està activa i fins l’any passat no es va fer el canvi d’administradors, que ara són els fills de Fer-mí Pujals, Marc i Mireia.

Projectes fallitsL’any 2008, la família Pujals va presentar un projecte per reactivar l’estació d’esquí que comprenia una inversió de 12,5 milions d’euros. Els propietaris pretenien crear un parc de fauna i flora a la zona dels Rasets, i modernitzar l’estació d’esquí amb canons de neu artificial, un telecadi-ra i un parc per practicar el surf de neu. A més, volien fer un hotel de 30 habitacions i un càmping de muntanya. La Genera-litat es va comprometre a

donar-los un cop de mà, però mai a fer-ne la inver-sió principal. Per això, el projecte va quedar arxivat de seguida i descartat definitivament.

Futur dels RasosL’última idea, més modesta, per reactivar els Rasos de Peguera, la va presentar Marc Pujals l’any passat al concurs d’idees emprenedores de l’Agència de Desenvo-lupament del Berguedà. Es tracta de fer un centre d’entrenament en alçada a l’àrea dels Rasets. Es denominaria Rasets Altitude Training Center, i s’encaminaria a formar esportistes de muntanya aprofitant l’entorn natural dels Rasos i àrees pròxi-mes, com el pantà de la Baells.

ALT BERGUEDÀ

POLS CIUTADÀ

El monestir de Sant Llorenç tindrà calefacció

La Diputació de Barcelona instal·larà nous serveis al monestir de Sant Llorenç, a Guardiola. Hi posarà ca-lefacció, energia elèctrica i aigua potable per tenir uns serveis sanitaris ade-quats per a les visites i els actes. La inversió prevista és de 216.458 euros.

El projecte contempla també construir una estació transformadora elèctrica i mesures antiin-cendis. En concret, volen recuperar l’antiga bassa que hi havia a la zona nord del monestir i que donava energia hidràu-lica als molins que hi va haver fins al segle XVIII.

Senyalitzaran els ports de muntanya

El Berguedà senyalitzarà els 19 ports de muntanya que hi ha a la comarca. Es farà per fases. Aquest 2016 se’n senyalitzaran cinc o sis, segons ha dit el president del Consell Comarcal, David Font. En una entrevista a l’Aquí Berguedà , Font ha explicat que el consell d’alcaldes ha acordat destinar-hi els 15.000 euros que es recapten amb la taxa turística. Serviran per millorar i col·locar nova senyalitza-ció als ports de muntanya per fomentar el turisme esportiu i, en concret, el ciclisme.

24

SortimCampionat del Món del Trial a Cal Rosal i Olvan. El Moto Club Baix Berguedà organitza per primer cop una prova del campionat mundial. Els millors pilots de trial seran a la comarca els dies 8, 9 i 10 d’abril per dis-putar la primera prova del mundial, amb un cursa d’alt nivell. Hauran de superar tres cops dotze zones d’un recorregut d’uns 12,5 km. Més informació: www.mcbergueda.com.

‘Entredos’, ‘Zaquizami’, i ‘iTime’ a Berga. Són les obres escollides del projecte Programa’t. En circ, es podrà veure ‘Entredos’, el diumenge 3 d’abril al Teatre Municipal de Berga. En dansa, es representarà ‘Zaquizami’, de dansa fa-miliar, el dissabte 25 de juny. I en teatre, ‘iTime’, del Peyu, el 25 de setembre.

L’Ajuntament de Saldes està treballant en un projecte turístic que aposta per l’astronomia. L’equip de govern (ERC) vol convertir el què havia de ser l’alberg municipal en un centre astronòmic. Per explicar el projecte s’ha programat un cicle de xerrades (vegeu des-glossat).

Es tracta d’un edifici que s’està rehabilitant, i ara, un cop acabada la tercera fase i abans d’encetar la darrera l’equip de govern planteja un canvi d’usos i adaptar l’equipament com a centre astronòmic que ofereixi visions nocturnes al cel i altres activitats relacionades amb aquesta temàtica.

Així, el consistori descarta tenir un alberg de joventut a Saldes, a l’antiga Casa Forestal, tal com preveia Dolors González, alcaldessa fins al 2015. El govern actual “no ho veiem una bona opció, tenint en compte que d’oferta d’allotjament ja en tenim”, ha comentat la regidora de Turisme de Saldes, Jasmina Prat, en declaracions a l’Aquí Berguedà.

El cel de Saldes, idoni per potenciar l’astronomia

Saldes aposta per l’astronomiaPer exposar el projecte es fa el cicle de xerrades ‘La foscor natural del Pedraforca’

Nous llums, LEDLligat a l’astronomia, l’Ajuntament de Saldes també treballa en millores ambientals, i ha encarregat a la Diputació de Barcelona un estudi de l’enllumenat públic, per substituir les llums actuals per altres que gastin menys, siguin més eficients i generin menys contaminació lumínica. Es canviaran els 120 fanals del municipi (del nucli de Saldes, de Maçaners i de l’Espà) per llums LED.

Qualitat del celEn paral·lel, l’Ajuntament farà una sol·licitud a la Generalitat per obtenir un certificat que acrediti la qualitat del cel, que pot ser insuficient, bona, molt bona, excel·lent… i en el cas de Saldes “tenim molt bona visió nocturna”. En funció dels valors de qualitat del cel s’obté una o altra qualificació, i Saldes confia que seria un municipi ben puntuat i això contribuiria a potenciar l’astronomia.

Quatre conferències

‘La foscor natural del Pedraforca. Cicle de conferències per entendre la nit’ és el títol de les quatre xerrades que ha programat la regidoria de Medi Ambient de Saldes en col·laboració amb la Diputació per explicar la importància de la foscor nocturna lligada a reduir la contaminació lumínica, i fomentar l’interès per l’astronomia.

El dissabte 12 de març, la xerrada tractarà de ‘Llum artificial, afectació als insectes’ a càrrec d’Alfons Dolsa, biòleg del Museu de les Papallones de Catalunya. Es farà a les 7 de la tarda a l’Ajuntament de Saldes.

El dissabte 16 d’abril, ‘El valor del cel nocturn i el turisme

astronòmic’’, a càrrec de Salvador Ribas, director científic de l’Observatori Astronòmic del Montsec. A 2/4 de 8 del vespre a l’Ajuntament de Saldes.

El dissabte 25 de juny el tema serà ‘Contaminació lumínica’ a càrrec de Manu Garcia, enginyer industrial, professor de la UPC. La xerrada tindrà lloc a les 8 del vespre, també a l’Ajuntament saldenc.

I el divendres 12 d’agost, ‘l’Astronomia per a amateurs, observació de les llàgrimes de Sant Llorenç’, tancarà el cicle de conferències. De la mà de Toni Seuva, membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Serà a les 8 del vespre.

Cicle de muntanya al Berguedà. Del 4 de març al 16 d’abril s’han programat xerra-des d’experiències d’esportistes. Se’n faran a Berga, Gironella, Puig-reig, Avià i Bagà. Es pot consultar la programació al web: www.ciclemuntanya.cat.

25

SORTIM

Des d’aquest mes de març, El Punt Avui publica cada dia notícies del Berguedà. El diari estrena una edició per a la Catalunya central, que informa de tot el que passa a les comarques del Berguedà, el Bages, el Moianès, Osona, el Solsonès i l’Anoia. I cada dia conté informacions subministrades per l’AquíBerguedà, gràcies al conveni que han signat l’empresa editora del diari, Hermes Comunica-cions, i la d’aquesta revis-ta, Bífidus Produccions.

El diari té al davant la portada nacional, amb les notícies més destacades de Catalunya i el món, i al darrere, la portada regional, amb els titulars de la Catalunya central. L’ordre de les portades es podrà canviar en funció de l’actualitat.

Aquesta és la sisena edició territorial d’El Punt Avui, després de les de Girona, Bar-celona, Lleida, Tarragona i Ebre i Maresme.

L’EsportiuPel mateix preu, el diari conté l’edició nacional d’El Punt Avui, amb les millors columnes d’opinió, i L’Esportiu, l’únic diari d’esports que s’edita en català. Ara, se suma a aquesta oferta l’edició de la Cata-lunya central, i els suplements men-suals Presència, Bar-ça Kids, L’Econòmic i Cultura.

Les notícies del Berguedà, cada dia amb El Punt AvuiEl diari estrena una edició per a la Catalunya Central que inclou la comarca

L’OFERTA

Tota la informació general

EL PUNT AVUIEl Punt Avui és el diari amb més presència al territori. Conté tota la informació del país i del món i l’opinió dels millors articulistes a la secció Punt de Vista, que obre el

L’únic diari d’esports en català

L’ESPORTIUDes del 2002, es publica cada dia l’únic diari esportiu en català: les notícies del Barça, l’Espanyol i el poliesportiu en la llengua pròpia del país. Cada dia, s’ofereix de franc

Les notícies del Berguedà, cada dia

L’EDICIÓ LOCALEl Punt Avui arriba als quioscos de la Catalunya central amb una edició pròpia. Cada dia, tindrà unes pàgines específiques per a la regió i en aquestes pàgines hi haurà cada dia notícies del Berguedà.

Una portada pròpia per a les notícies d’aquí

Tota l’activitat cultural de la Catalunya central

AGENDAL’edició de la Catalunya central es completarà, més enllà de les notícies, amb una agenda d’activitats, que inclourà també diàriament els actes més destacats que tinguin lloc al Berguedà.

Cada dia, dos diaris en un de sol

L’edició nacional

L’edició de la Catalunya centralBERGUEDÀ, BAGES, SOLSONÈS, OSONA, MOIANÈS I ANOIA

1

2

26

Fira de Sant Josep a Gironella

El motor és l’eix central d’una mostra amb comerç local, entitats, artesania i alimentació

SORTIM

La passada edició de la Fira de Sant Josep va aplegar una multitud de visitants que van recòrrer el centre de la vila. R. CODINA

El sector del motor té per Sant Josep la primera cita del calendari de fires: a Gironella. Concessiona-ris de tota la comarca exposen novetats i vehicles d’ocasió al llarg de l’Avinguda Catalunya. I és que l’automoció és l’eix vertebrador de la Fira de Sant Josep, que arrenca el dissabte 19 de març i té el plat fort el diumenge 20, dia en què Gironella s’omple de fira.

La mostra és un bon aparador per al comerç. El Local del Blat de Gironella és territori dels comerços de la vila. Dissabte a la tarda, quinze botigues de l’Associació de Comerciants de Gironella hi tenen un estand per exposar els seus produc-tes tot el cap de setmana, i diumenge, tant al matí com a la tarda, es fan dues desfilades de moda, que es complementen amb les exhibicions del gimnàs Sabs. Entre els visitants,

sorteig d’un cap de set-mana. A més les botigues obren portes els dos dies.

Per altra banda, a la Fira de Sant Josep o Fira del Motor també hi tenen el

seu espai les entitats de la vila. Diumenge, associa-cions socials, educatives, esportives i culturals es donen a conèixer i expli-quen objectius i activitats

en estands que enguany, com novetat, se situen a la plaça Dr. Armengou.

Una altra novetat és l’espai diferenciat que tindran les parades de

productors alimentaris, en una part de la plaça de l’Estació. A l’altra zona hi haurà les atraccions.

No hi faltaran parades d’artesania, trobada de cotxes clàssics, i exposicions: de micro-cotxes (transport de la postguerra), de la Creu Roja, i del concurs de dibuix. També n’organitza una ERC Gironella sobre Lluís Companys. Altres actvitats paral·leles són batucada verda (Escola FEDAC) i diada castellera amb Castellers de Berga i Picapolls de la Gavarresa.

La regidora M.Àngels Sellés confia que “un any més, sigui una gran fira i positiva per Gironella”.

Fira de St. JosepGIRONELLA

Els dies 19 i 20 de març Actes i horaris a la

pàgina següent i a www.aquibergueda.cat/agenda

La biblioteca celebra el primer aniversariL’hora del conte.La companyia Homenots presentarà‘En Bum i el tresor pirata’, el dissabte 19 de març a les 11 del matí.

Recital poètic amb poetes locals en motiu del Dia Internacional de la Poesia. Es farà el dilluns 21 de març a 2/4 de 7 de la tarda.

Els atletes Núria Picas i Kiku Soler presentaran els seus llibres sobre curses de muntanya. Serà el 21 de març a les 8 del vespre.

27

28

SORTIM

Claudio Gabriel Sanna, cantautor de l’Alguer, arrencarà una gira per Catalunya per presen-tar el seu darrer treball musical, Altres Paraules, el desè de la seva dilatada carrera musical. Després de Barcelona i Manlleu, també farà parada a la ciutat de Berga. De la mà de La Berguedana de Folklore Total, l’alguerès actuarà amb el seu quin-tet a l’hotel Berga Park el proper diumenge 13 de març a les 7 del vespre.

Extensa carrera musicalSanna va nèixer a l’Alguer, a l’illa de Sardenya, al 1957, és cantautor i composi-tor. El 1981 va començar l’activitat artística, for-mant l’associació musical Càlic, grup històric de la música sardo-catalana, del qual va ser-ne director artístic fins al 2003, dedicant-se a la recupera-ció de tradicions musicals i culturals de l’Alguer i de Sardenya. Amb el grup, va enregistrar 4 àlbums i va participar a festivals inter-nacionals de música tra-dicional per tota Europa.

La gira per Catalunya portarà Sanna per primer cop en concert a Berga. BLOGGER

El so alguerès arriba a BergaEl cantautor Claudio Gabriel Sanna presentarà en concert el seu darrer àlbum

També va ser guardonat amb el premi Tenco.

A l’octubre del 2008 va ser el protagonista del projecte promogut per l’Auditori de Barcelona, 30 anys de Brel, un concert dedicat a la vida i les cançons de Jacques Brel. L’any 2010, amb la can-tautora algueresa Claudia Crabuzza, va treure el disc ‘Un home del país’, dedicat a les cançons de Pino Piras. Al 2013 va col·laborar com a cantau-tor al projecte Terres de Cruïlla amb la Banda de La Sènia, i el 2014 va en-registrar temes per al disc col·lectiu Canten Giné,

dedicat al cantautor rosse-llonès Joan Pau Giné.

Melodia senzillaEl nou disc que el cantau-tor presentarà a Berga es titula Altres Paraules. L’autor, després d’haver dedicat els darrers anys a la interpretació de obres de la tradició musical algueresa i a concerts més aviat folk, recupera la seva vessant de cantautor. Així ens proposa un disc amb 12 temes on, com li agrada sovint declarar a les entre-vistes, “canta les cançons que agraden al seu cor”.

S’hi poden trobar tota una varietat de temes:

històries de personatges, de una raó de vida, contes de gent comú, fets, acudits i porcions de vida quoti-diana, problemes socials i, com sempre, els amors.

Pel què fa als arranja-ments musicals, confirma la seva propensió per una música senzilla, amb pocs acords, d’inspiració ètnica, amb arrels ben plantades en la seva terra, però amb projecció melò-dica, que sovint s’apropa a l’estil dels cantautors cata-lans, italians i francesos.

El que predomina en tots els temes és la importància i centralitat de les paraules, però sense deixar de banda l’ambientació jazzística que s’aporta gràcies als músics i al so de piano, bateria i contrabaix, que acompanyen en quasi tot el disc i que tampoc falta-ran al concert a Berga.

Claudio Gabriel Sanna

Diumenge 13 de març19:00 - Hotel Berga Park

el cantautor de l’Alguer ens presentael seu nou disc: ‘Altres Paraules’ambClaudio G. Sanna, cant i guitarraJosep M. Cols, piano i acordióSalvador Maltana, baixÀngel Vargiu, clarinetPaolo Zuddas, bateria i percussió

Preu: 5€Socis La Berguedana deFolklore Total: 3€

Claudio G. SannaBERGA

Diumenge, 13 de març 19 h Concert a l’Hotel

Berga Park.

‘Altres Paraules’ és el títol del nou àlbum de l’alguerès

Combina música de les cultures catalana, sarda i italiana

29

ID.38 – ZONA FRAI FREDERIC - Pis de 70m2, semi nou, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 amb vestidor), 1 bany, calefacció i pàrquing. Comunitat inclosa. PREU: 375€

ID. 720 - SANT LLORENÇ DE MORUNYS - Casa unifamiliar de 280m2, semi nova i façana de pedra. Menjador estar, cuina, jardí 35m2, bany, 3 habitacions, estudi 30m2. PREU: 600€. Opció venda.

ID.26 - ZONA CENTRE - Pis de 60m2 completament reformat, d'estil rústic, menjador estar, cuina, 3 habitacions, 1 bany complet i calefacció. Molt cèntric. Comunitat inclosa. PREU: 300€

ID. 69 - CARRER BRUC - Pis de 100m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions (2 dobles), 1 bany i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 300€

ID. 814 - AVIÀ - Pis de 70m2, semi nou, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany complet i calefacció. PREU: 300€

ID. 835 - ZONA CASERNA - Pis de 65m2, menjador amb cuina office, 2 habitacions, bany, cambra de rentar, calefacció i 2 balcons. Comunitat inclosa i opció a pàrquing a part. PREU: 380€

ID. 893 – ZONA CASERNA - Pis de 80 m2, menjador estar, cuina, 3 hab. dobles, bany, cambra caldera i rebost, 2 balcons, calefacció i pàrquing. Ascensor. Comunitat i escombraries inclòs. PREU: 360€

ID. 894 - ZONA CASERNA - Pis de 100 m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 4 hab, bany, cambra de rentar, 2 balcons, calefacció i pàrquing. Ascensor. Comunitat i escombraries inclòs. PREU: 390€

ID. 497 - SANTA EULALIA - Pis de 67m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, 2 galeries i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 250€

ID. 85 - MERCAT MUNICIPAL - Pis de 100m2, menjador amb llar de foc, cuina, 4 habitacions (2 dobles), 2 banys, safareig i pàrquing. Comunitat inclosa. PREU: 350€

ID. 846 - AVIÀ - Pis de 67m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles) i bany. PREU: 57.000€

ID. 871 - GIRONELLA - Pis de 69 m2. Menjador estar, cuina, 3 habitacions (1 doble), bany. Calefacció. Galeria. PREU: 45.000€

ID. 616 - BAGÀ - Pis de 80m2, menjador estar amb llar de foc i cuina americana, 2 habitacions, bany, cambra de rentar, traster, pàrquing i calefacció. PREU: 155.000€

ID.865 – PLAÇA EUROPA – OPORTUNITAT. Pis semi nou de 107 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, traster i pàrquing. Situació i vistes excel·lents. PREU: 165.000€

17D – GIRONELLA – CAL BASSACS – Pis de 59 m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, calefacció i pàrquing. PREU: 36.000€

ID.438 - ZONA CASERNA - Pis de 70m2, amb menjador estar, cuina amb galeria, 3 habitacions, bany i cambra de rentar. PREU: 40.000€

ID. 548 - SANT CORNELI - Dúplex de 107m2, cantoner. Menjador estar amb llar de foc i cuina americana, 3 habitacions, bany, sala i balcó. Garatge i calefacció. PREU: 165.000€

ID. 902 - BERGA - Casa unifamiliar de 200m2. Garatge per a 2 cotxes. Menjador estar, cuina, rebost, bany, 3 habitacions dobles, estudi de 45m2. Jardí 300m2. Situació excel·lent. PREU: 230.000€

ID. 827 - CAL ROSAL - Casa de 140m2 construïts amb garatge. Menjador estar, cuina, bany, 3 habitacions, estudi amb llar de foc i terrassa. Calefacció.PREU: 80.000€

ID. 93 - GIRONELLA - Apartament de 40m2, semi moblat, menjador estar, cuina office, 2 habitacions doble amb vestidor i terrassa. Opció garatge tancat amb capacitat de 2 cotxes. PREU: 280€

ID. 900 - EL GUIXARÓ - Pis de 60 m2, menjador amb cuina office, 2 habitacions, bany. Calefacció. Comunitat, escombraries, i antena TV digital inclòs. PREU: 250€

ID. 557 - AVIÀ - Pis de 60m2, moblat, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany. PREU: 275€

ID.867 - PASSEIG DE LA PAU - Pis de 76 m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles (1 suite), bany, balcó, calefacció. Comunitat no inclosa i opció a pàrquing. PREU: 400€

LLOGUER

VENDA

30

2 cotxes, traster. Bones vistes i molt ben situada. 220.000€. IMMOLLAC GESTIÓ S.L.

ID. 891 - ZONA CASERNA

Pis reformat de 65 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, balcó i galeria. 65.000€. PIRINEU 2000

DIRECTORI IMMO

IMMOLLAC GESTIÓ S.L. Pl. Sant Joan, 4. T.

938214497. immollac.cat

PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T. 938222526.

www.pirineu2000.com

CLASSIFICATS

BOTES “MEPHISTO” Venc botes negres de

dona, marca MEPHISTO, model Roselyne, talla 7 1/2 (n. 41), taló de 3 cm., amb cremallera. Molt poc usades. Les venc per 150 €. Capsa original. T. 938213574

ES LLOGA RESTAURANT A AVIÀ

Es lloga restaurant cèntric a Avià. A punt per obrir i sense traspàs. M. 629919019

estar, cuina, 2 habitacions, bany, cambra de rentar i calefacció. Comunitat inclosa. 260 €. PIRINEU 2000

ID.885 – RASA DEL CANYET

Pis de 70 m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, bany, cambra de rentar i calefacció. Comunitat inclosa.280 €. PIRINEU 2000

ID.229 – ZONA CARRER ROSER

Pis de 100 m2 d’origen, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany i balcó. 250 €. PIRINEU 2000

Venda

BERGA- UNIFAMILIAR CÈNTRICA - REF.0142

220m2 útils, 4 hab (3dobles), 3 banys, pk

ANUNCIA’T classificats@

bifidusproduccions.com

AGENDA

Balls al Local AvianèsAVIÀ

Diumenge, 6 de març 18.30 h Ball amb Grup

Loren.Diumenge, 13 de març

18.30 h Ball amb Pep i M. José.Diumenge, 20 de març

18.30 h Ball amb Sol de Nit.Diumenge, 27 de març

19.30 h Ball de Pasqua amb Café Latino i Deluxe Duet fins a les 2 de la matinada.

IMMOBILIÀRIA

Lloguer

ID.874 – CARRER MAJOR

Pis de 60m2, reformat, moblat, amb menjador

Més anuncis i com posar-ne gratuïtament a aquibergueda.cat/classificats

PROFESSIONALS

Mercat d’ocasió

XOLLOMERCAT Tot tipus de productes

nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23. Berga.T. 937490039. xollomercat.com

Neteges

MÉS PER TU Empresa multiserveis

per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23. Berga. M. 695177453. T. 938223172. mespertu.com

PintorsBERPINTUR

Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... Cim d’Estela, 9. Berga. berpintur.com M. 639488227. T. 938210715

ES VEN RENTADORA Es ven rentadora

seminova (10-12 rentades màxim) procedent de segona residència. Marca INDESIT model WIN 602. Preu 139€. M. 639142693

ES VEN ARMARI Armari com nou.

Ample: 1,55m Alt: 2,30m Fons: 0,58m .3 portes. 6 calaixos. 6 prestatges, M. 650768369 - T. 938212676

INTERESSA LLOGAR PÀRQUING A BERGA

Busco pàrquing al carrer Cercs de Berga. M. 678815254

PLAÇA DE PÀRQUING EN VENDA

Es ven plaça de pàrquing ubicada al Pg. de la Indústria de Berga (Davant dels bombers). 19 m2. Amb capacitat per cotxe i moto. M. 620842299 - 639211575

PASSATEMPS

QUANTS QUADRATS VEUS?

Els amics d’AGROVICENÇ et proposen un repte: quants quadrats pots comptar a la imatge de la dreta?

Productes agropecuarisFitosanitaris i ecològicsFlors i plantes · Pinsos

Complements i aliments viusBotiga d’animals · Peixos

HorarisNO TANQUEM AL MIGDIA

Gran Via, 7 - BergaT. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ,

tècnic agrònom.Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h)

Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

TREBALLS DE PLADUR, GUIX,ARREBOSSATS, ESTUCATS, PINTURA

Enguixats Carreras, SLB 66561184

Plaça d’Europa, 10 - BERGATel. 629 81 98 25

SORTIM

31

BERGA – PIS D’ORIGEN – OPORTUNITAT!! (ref. 0056)129m2, 3 hab, 1 bany, cuina i menjador grans, cantoner, encarat a sud. Molt ben situat. Preu: 50.000€.

BERGA- UNIFAMILIAR CÈNTRICA (ref. 0142)220m2 útils, 4 hab (3dobles), 3 banys, pk 2 cotxes, traster. Bones vistes i molt ben situada.Preu: 220.000€.

CASTELLAR DE N’HUG- UNIFAMILIAR DE PEDRA (ref.0059)200m2, 3 hab dobles, 2 banys, balcó i terrassa amb vistes. Pk 4 places.Preu: 190.000€.

BERGA- LA VALLDAN PIS PER ESTRENAR (ref. 0159)70m2, 3 hab, 2 banys, cuina-menja-dor, sortida balcó. Pk. Zona tranquil·la i vistes excel·lents. Encarat a sud!Preu: 110.000€.

BERGA- UNIFAMILIAR CÈNTRICA (ref. 0030)270m2, 5 hab i 3 banys. Terrassa-solàrium amb molt bones vistes. Pk 2 places. Ascensor

BERGA- XALET REFORMAT ZONA CASAMPONS (ref. 0003)Solar 1000m2. 2 pisos moblats. Balcó, terrassa i jardí. Pk 3 places. Ubicació i vistes excel·lents.Preu: A consultar.

BAGÀ- PIS CANTONER (ref. 0089)80m2, 3 hab dobles, 1 bany, menjador llar de foc i balcó, parquet. Pk particular. Tot exterior. Edi�ci amb ascensor.Preu: a consultar!

BERGA- UNIFAMILIAR ZONA PISCINES (ref. 0145)200 m2, 4 hab (2 dobles), 2 banys. Balcó. Sala polivalent. Sortida jardí i garatge 2 cotxes amb cuina petita i bany. Ubicació i vistes excel·lents.Preu: A consultar

VILADA- UNIFAMILIAR BON ESTAT (ref. 0047)241 m2, 4 hab, 1 bany, pk 3 cotxes, traster, terrassa i jardí i bones vistes.Preu: 165.000€.

BERGA- PIS SEMI NOU AMB TERRASSA GRAN (ref. 0060)75m2, 2 hab dobles, 1 bany, terrassa 30m2. Pk i traster. Acabats de qualitat. Ascensor.Preu:110.000€.

AVIÀ- PIS 2 HAB SEMI NOU (ref.0097)65m2, 2 hab dobles, 1 bany, cuina-menjador, sortida balcó. Pk. Ascensor.Preu: 90.000€

OLVAN- UNIFAMILIAR CANTONERA PER ACABAR (ref. 0102)280m2, 4 hab dobles, 3 banys. Jardí 70m2. Excel·lents vistes i molt bona qualitat d’obra. Preu: 155.000€.

GIRONELLA- XALET BONES VISTES (ref. 0117)Solar de 1045m2, 320m2 construïts, 5 hab, 4 banys. Terrassa i jardí gran. Pk 3 cotxes. Qualitat de construcció molt bona. Preu: a consultar.

BERGA- PIS SEMI NOU(ref. 0147)125m2, 4 hab (2 dobles), 2 banys, balcó davant i darrera. Traster.Preu: 130.000€.

BERGA- DÚPLEX PRÀCTICAMENT NOU (ref. 0012)140m2 útils, 4 habitacions (2 suittes), 3 banys, terrassa-solàrium. Pk i traster. Bones vistes.Preu: 185.000€

AVIÀ- UNIFAMILIAR ZONA DE LES ESCOLES (ref. 0132)200m2, 4 hab dobles (1 suitte), 2 banys, pk 2 cotxes, sortida a jardí.Preu: 210.000€

PUIG-REIG – UNIFAMILIAR(ref. 0013)Semi nova, de 230m2, 4 hab dobles, 2 banys, pk 2 cotxes, terrassa, molt bon estat de conservació.Preu: a consultar.

BERGA- UNIFAMILIAR, LES MILLORS VISTES DE BERGA(ref. 0017)200m2, 4 hab (3 dobles+1 suitte), 2 banys, pk 2 cotxes. Jardí de 300m2. Preu: 230.000€.

BERGA- DÚPLEX SEMI NOU(ref. 0096)75m2. 2 hab dobles, 2 banys i balcó. Pk i traster. Preu: 100.000€.

BERGA- PIS SEMI NOU (ref. 0078)60m2, 2 hab, 1 bany, balcó, pk i traster. Edi�ci amb ascensor. Preu: 90.000€.

BERGA- ZONA PS. PAU (ref. 0090)Pis d’origen a reformar 115m2, 4 hab, 1 bany. Ubicació i balcó vistes immillorables.Preu: 95.000€

agència immobiliària

gestió, s.l.www.immollac.cat

32