aranesisme segle xxi. una realitat nacional a catalunya

www.aranesisme.orgwww.aranesisme.org

L’Aranesisme del segle XXIuna realitat nacional a Catalunya

Transcripció de la conferencia d’Àlex Moga

Centre comarcal LleidatàBarcelona, 29 d’octubre de 2013

CONFERÈNCIA: “L’ARANESISME DEL SEGLE XXI.UNA REALITAT NACIONAL A CATALUNYA”

1

PRESENTACION Ath long de fòrça segles, generacions e generacions d’aranesi e araneses an luitat per ua causa que jamès enquia aué s’a explicat. Es nòsti auantpassadi an anat eretant ua conviccion, un sentiment e ua estima que pendent segles an hèt d’Aran un País d’adesions volentàries e incondicionaus enquiara inexplicables. Enquiath dia d’aué, arres a explicat, qu’Aran, ath delà d’èster un País milenari tamb ua istòria, cultura, lengua e identitat pròpies, a auut tanben un sentiment pròpi peth sòn País. En definitiua, Aran a estat frut d’un sentiment aranesiste que s’a conservat e perlongat ath long dera sua istòria per volentat d’èster e de contunhar estant. Coma sorgic er Aranesisme? Quini factors an influït en sentiment aranesiste? Quines variables an anat modificant aguest sentiment nacionau? Ena publicacion qu’auetz enes mans e de manèra molt superficiau, m’atrevisqui a hèr-ne ua explicación, mès ena que mos calerà contunhar trabalhant enes pròplèus ans de manèra mès prohonda, entà definir-ne eth sòn marc ideològic e es variables e hèts que l’an portat, miraculosament a èster viua dempús de mès de 1.000 ans en un País tant petit. Mès, èm ereus d’aguest País! E era istòria mos a plaçat ath deuant de grani desafiaments e de grani reptes, qu’ara coma abantes, mos cau superar e hè’c tamb exit. Aguesta ei aué era nòsta responsabilitat!


26

I el tercer gran objectiu és la CREACIÓ D’UN PAÍS AMB OPORTUNITATS No podem amagar que l'Aran és una illa pirinenca. Les distàncies amb la resta i les grans potencialitats, condicionen un projecte nacional com el que desitgem. És per aquest motiu, que necessitem fer de l'Aran un País d’oportunitats, un País que obri les portes a la innovació i a la recerca d’aquestes oportunitats. En l’actualitat hi ha dues realitats ben palpables; el 85% del PIB de l'Aran és del sector terciari, és a dir, totalment depenent del turisme i el cicle del coneixement és trenca en la edat adulta, creant paradoxalment una disfunció evident en la nostra societat. Mentre els pares treballen i inverteixen sobre la projecció del futur dels seus fills, aquesta quan han finalitzat els estudis, en un nombre important no retornen al País, amb la corresponent pèrdua del capital intel·lectual i de la inversió que han realitzat les famílies. Aquesta situació ens està portant al nostre propi tancament econòmic, social i nacional. Elements com la demografia i les immigracions esdevenen clau per aconseguir l’èxit de la expansió nacional anhelada en el futur. Per anar acabant, l'aranesisme modern ha de poder donar resposta a aquests grans objectius i reptes nacionals. Només posant-se tothom a remar, podrem aconseguir les majors i millors fites que ens proposem com a poble. Treballem per un nou aranesisme i comprometem-nos a aconseguir els somnis anhelats de molts i moltes araneses que van lluitar per un dia arribar a ser el que som i el que desitgem ser. Moltes gràcies a tots i totes!


26


1


2

En exercici d’aguesta responsabilitat, tanben en aguesta publicacion, me permeti diboishar es linhes estrategiques der aranesisme modèrn. Un trabalh, que met un punt e apart en aranesisme enquiath dia d’aué, ei a díder, eretam çò melhor der aranesisme classic entà començar eth trabalh der aranesisme modèrn. Non preteni tamb aguesta publicacion, prefixar limits ne termières ara expansion nacionau deth País. Er objectiu d’aguesta ei escríuer aquerò qu’es aranesi e araneses auem reflexionat e pensat en quauque momento, coma grani patriòtes dera tèrra, qu’indistintament de a on s’a neishut, mos a permés a toti viuer diferenciats e orgolhosi d’aquerò qu’èm e d’aquerò qu’auem entà, sustot, contunhar estant.


26



26


2


2



2


Àlex Moga Vidal


3

TRANSCRIPCIÓ DE LA CONFERÈNCIA: “L’ARANESISME DEL SEGLE XXI. UNA REALITAT NACIONAL A CATALUNYA”

CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ DE

BARCELONA

29 d’octubre de 2013


26



26


3


4

(en aranès) Salutacions (en català) Abans d’entrar en matèria, permetin-me que agraeixi al President del Centre Comarcal Lleidatà, Sr. Gento, la oportunitat de poder ser i estar a la referència de les terres de Lleida a la capital de Catalunya, Barcelona i, que m’hagin convidat a fer el pregó d’obertura del curs 2013/14, un moment i una cita que agraeixo molt sincerament. M’agradaria començar amb una obvietat, que crec necessària: aquesta conferència la fa el Secretari General d’un partit polític nacional aranesista. Convergència Democràtica Aranesa. Un partit nacionalista aranès. No me’n amago ni pretenc confondre o enganyar a ningú; ans al contrari, me’n sento profundament orgullós. Val a dir, que les meves responsabilitats públiques son també fermes acompanyants dels meus pensaments. També m’agradaria deixar palès que la meva formació així com la meva vocació no és la de historiador ni tampoc altres grandiloqüents propòsits, amb això vull dir, que l’objectiu d’aquesta conferència, sota el títol “L'Aranesisme del segle XXI, una realitat nacional a Catalunya”. És emmarcada en el propòsit d’exportar una altra realitat nacional que existeix a Catalunya, l'aranesisme. I aprofitant l’ocasió donar a la societat aranesa la primera proposta política de l'aranesisme modern. Molts de vostès i aquells que ens escolten i llegiran, en algun moment, han sentit a parlar de l'Aran, com a quelcom diferent, a vegades amb sentit positiu i altres amb sentit no tant positiu. Però, val a dir, que l'Aran, les seves institucions així com també els aranesos i araneses sentim l’orgull de pertànyer a una comunitat històrica. Alguns inclús a alguna nació històrica. Però, ja els hi demano per endavant, un exercici de reflexió, de respecte a un País històric i pioner en molts àmbits de la democràcia actual, inclús cents d’anys abans de la seva instauració.


26



26


4


5

La introducció. ¿Què és avui l'Aran? L'Aran esdevé avui, administrativament una comarca més de Catalunya! És evident però, que aquell que coneix una mica la singularitat de l'Aran sap i pot certificar que no és, en les múltiples variables sociològiques, lingüístiques, històriques, culturals i identitàries que s’analitzin una comarca més de Catalunya. L'Aran esdevé avui una indeterminada entitat territorial que gaudeix d’una singularitat i estatus especial però no de l’autonomia política anhelada. L'Aran, per la seva llengua, història, cultura i geografia esdevé una entitat territorial singular tal i com ho determina l’estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, en el seu article 11, que cita literalment: “Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com a realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest estatut, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a Entitat Territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic singular”, Val a dir, que aquest article, llegit així com ho he fet sense més, és una celestial música que a qualsevol territori, com l'Aran que anhela els seus somnis de llibertat pot arribar a encantar. Centraré la primera part de la meva conferència en explicar el contingut d’aquest article i la transcendència de la seva literatura per comprendre el rerefons de les meves reflexions. En aquesta primera part, intentaré visualitzar i contestar a una de les preguntes històriques de molts catalans i catalanes quan expliquem el fet diferencial de l'Aran:


26



26


5


6

Perquè hem arribat aquí? Perquè l'Aran té la seva singularitat? Per argumentar sòlidament la resposta, estructuraré aquesta singularitat i diferenciació en CINC FACTORS CLAUS:

1. LA FORTA IDENTITAT NACIONAL DE LA NOSTRA HISTÒRIA.

2. UNA IDENTITAT OCCITANA.

3. UN PROFUND SENTIMENT NACIONAL INFLUÏT ECONÒMICAMENT.

4. UN RÈGIM JURÍDIC DEMOCRÀTIC.

5. PER LA PROTECCIÓ SINGULAR DE CATALUNYA.


26



26


6


7

1. La forta identitat nacional de la nostra història Durant segles, l'Aran, convertí el seu patrimoni físic i cultural en la essència de la seva existència. Durant segles, aquesta terra es convertí en motiu de conflictes bèl·lics i posicionaments autoritaris i despreciables. La reacció davant d’aquestes situacions va ésser la creació d’una realitat social fortament defensora dels seus valors, una societat lligada de manera indissoluble per la seva capacitat de resistència com a poble. A l’any 1175, entrada ja la edat mitjana i per evadir-se de la pressió que exercien sobre l'Aran els Comtes de Commenges, Pallars i Ribagorça, els aranesos van provocar que Alfons I el Cast, Rei d'Aragó, signés amb ells el Tractat d'Emparança, que atorgava a l'Aran els privilegis de gaudir i obtenir la plena possessió dels seus boscos, de les seves terres i les seves aigües. És a dir, la llibertat, en el context històric del moment. A canvi els aranesos pagaven un tribut, anomenat “galin reiau”. Aquesta fet, provocà que al 1313, es produís la fita més important de la història feliç d'Aran. Jaume II ratificava i ampliava aquells privilegis en el document conegut com “Era Querimònia” (que tot just aquest any celebrem els seu 700 aniversari a tot l'Aran), serveixi aquesta conferència, entre d’altres, per retre el meu humil homenatge amb aquestes celebracions. Era Querimònia es convertí llavors en la veritable Carta Magna del poble aranès, fent cas a la literarietat escrita en el preàmbul de la Llei de Règim Especial de la Val d'Aran de 1990, que més endavant m’hi referiré. Per tot això, podem dir que l'Aran era llavors una illa de llibertat, en contrast amb les regions veïnes, (els Pallars, Ribagorça o Commenges) on la seva població agrícola i ramadera era sotmesa a d’altres drets senyorials (és a dir al Feudalisme).


26



26


7


8

Aquesta carta magna (Era Querimònia) va ésser confirmada per quasi tots els monarques des d'Alfons IV al 1328, fins a Fernando VII (1817). Va ser amb Isabel II, a l’any 1835, amb la nova divisió territorial d'Espanya, la provinciana actual, que va ser adscrita forçosament a la Província de Lleida. Abolint així els seus drets i les seves institucions. Cent cinquanta anys després i ja en democràcia, gràcies a la “resistència” identitària del poble aranès i el seu treball constant per a recuperar el caràcter polític i institucional propi, el Parlament de Catalunya recuperà el Conselh Generau d'Aran, mitjançant la Llei 16/1990 de 13 de juliol sobre el Règim Especial de la Val d'Aran. Avui, Aran és una realitat singular, una realitat fonamentada en la seva història, la seva cultura i la seva llengua pròpia, una realitat que vol ser respectada com a tal en un context de plurinacionalitat que pugui ser enriquidora per ambdues parts.


26



26


8


9

2. La Influència d’una identitat Occitana La cultura occitana és una cultura mil·lenària i que compta amb la literatura més esplendorosa de l'Europa Medieval. L’occità per tant, constitueix una peça valuosa del patrimoni d'Europa. Pels aranesos, mantenir el propi patrimoni lingüístic i cultural constitueix una qüestió de dignitat i d’orgull. La llengua pròpia d'Aran, és l’únic vincle de relació existent en la actualitat entre les dues grans nacions, Catalunya i Occitània. L'Aran és en la actualitat l’únic territori de la llengua occitana on és oficial. La fita més important de la història occitanocatalana es produí al 1213 (13 de setembre) a la Batalla de Muret, que acabà amb la presència catalana a Occitània. Aquest any, també, celebrem el seu 800 aniversari i com no podia ser d’altra manera, serveixi aquesta conferència per ficar el particular granet de sorra a les celebracions d’aquest aniversari i a fer més gran aquell dramàtic any per la història de les dues nacions, de Catalunya i Occitània. En una dosi d’interpretació personal, val a dir, que aquesta identitat no s’ha sabut interioritzar a l'Aran en la forma que ho ha fet l'aranesisme. Però, no per això, podem renegar a una part important de la nostra història i menys a la oportunitat que té l'Aran de posicionar-se al món amb els atributs que anteriorment m’hi he referit. Aquest també ha de ser, un dels eixos principals per al posicionament nacional i global de l'Aran i del nou aranesisme del segle XXI.


26



26


9


10

3. Un profund sentiment nacional influït econòmicament La Val d'Aran és un món singular, un espai únic entre muntanyes, creador d’adhesions voluntàries i incondicionals. El sentiment de pertinença dels aranesos i araneses al seu territori ve de lluny, com he explicat anteriorment i es fonamenta en el seu dia a dia en les arrels disperses i complementàries: la història, el dret, el valors socials de la família, la llengua, la cultura, la economia o les seves institucions, així com un marc ideològic que ha preservat la nostra identitat nacional, ha esdevingut clau per entendre l'aranesisme fins al dia d’avui. La Val d'Aran ha estat i és una terra d'acollida; la població, va créixer durant la meitat del segle XX, per la immigració vinguda arrel del creixement econòmic generat i la seva industrialització hidroelèctrica. Més tard, Baqueira Beret, la millor i més gran iniciativa empresarial de l'Aran, amb el seu posicionament diferenciador i de qualitat encara vigent avui, situà l'Aran com a destí exclusiu i d’elit, tornant a reinventar el model econòmic del País. Avui, més de deu mil araneses i aranesos conviuen a l'Aran; la gran majoria senten que pertanyen amb aquesta comunitat, adherint-se a un profund sentiment identitari, que arrela en la singularitat d’un territori, alhora que també d’una cultura i d’una societat resistent. Els aranesos i araneses tenen, també, un fort sentiment de la propietat dels seu recursos i una intensa voluntat de gestió pròpia diferenciada dels mateixos, identifiquen aquest sentiment molt especial amb les seves muntanyes, rius i el conjunt del seu patrimoni natural.


26



26


10


11

L'Aranesisme, com a sentiment de pertinença a la realitat nacional d'Aran, es troba arrelada, en la nostra societat, tot i ser molt, personalment crec, massa permeable a les influències externes així com culturals i lingüístiques. Un dels seus millors actius és la bona convivència dels habitants d'Aran, basada en el respecte a les diversitats. Però, en la bidireccionalitat intencionadament beneficiosa sempre per ambdues parts, aquestes diversitats tenen que saber respectar, assumir i projectar la identitat nacional d'Aran com a un sentiment propi, fugint de debats o utilitzacions partidàries o partidistes de la mateixa per al interès unidireccional. L'Aranesisme té també una sòlida base legal i jurídica sobre la que projectar-se cap al futur; Catalunya i les institucions, alhora que també la té que tindre socialment a Catalunya. Aquest és un dels majors reptes que tenim per endavant.


26



26


11


12

4. Un règim jurídic democràtic (La Llei de Règim Especial de l'Aran) Tal i com he mencionat anteriorment, el 13 de juliol de 1990, el Parlament de Catalunya aprovava la Llei d'Aran i donava forma a una Catalunya integradora, respectuosa nacionalment i empàtica. Aquesta llei ha fet de l'Aran ser el que avui és. Dit en altres paraules, Catalunya retornava a l'Aran les seves institucions i més dèbilment els seus drets històrics. En aquests anys, l'Aran ha desenvolupat el seu govern i ha aconseguit les majores fites autònomes que mai hagués imaginat. Tant es així, que la llengua té avui un paper destacat, la cultura és la columna vertebral a la nostra identitat i hem aconseguit al marge de desenvolupar el nostre autogovern, exemplificar en l'Aran a tota la nació catalana. De fet, aquests vint-i-tres anys d’autogovern per l'Aran han provocat un major benestar per les persones, un major progrés per a la nostra societat i una projecció, mínima, tot cal dir-ho, de la nostra identitat. En definitiva, Catalunya ha complert escrupolosament amb la voluntat estatutària de 1979, no exempt de dificultats d’allò que volem i desitgem ser. Cal dir, però, que del mandat estatutari de 2006, després de diversos intents, no s’ha explicitat a hores d’ara cap resultat satisfactori. Catalunya té la oportunitat, davant el repte d’una nova Llei d'Aran, de mostrar-se al món, exemplificant en l'Aran els desitjos del seu poble durant els últims 30 anys i al mateix temps complir amb els somnis del poble aranès.


26



26


12


13

5. Per la protecció singular de Catalunya Amb l’arribada de la democràcia, en els seus inicis a partir de 1976, la reconeixença de la identitat històrica de Catalunya i la reinstauració de la Generalitat, l'Aran va experimentar un massiu moment d’identitat i reivindicació a favor de la reconeixença de la singularitat històrica i de la dotació d’un règim específic d’autogovern. D’aquesta resistència i insistència el resultat ver ser que l’estatut de Sau de 1979 va incloure aquest reconeixement dels drets lingüístics i polítics d'Aran. I així va ser, molt dèbilment, Catalunya iniciava un camí de reconeixement que amb el temps esdevindria clau per al futur polític de l'Aran. El 13 de juny de 1990, el Parlament de Catalunya aprovava el text, acordat, de la Llei de Règim Especial de la Val d'Aran. Aquesta provocà el restabliment de les nostres institucions més de cent cinquanta anys després de la seva abolició al 1834. Amb l’estatut de 2006, Catalunya consolidava el camí emprés als inicis de la democràcia i ratificava, ampliava i millorava la realitat singular de l'Aran i la seva capacitat de sobirania política i nacional. El 22 de setembre de 2010, el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de l’occità, aranès a l'Aran, que és el marc que té que reforçar l’ús de la nostra llengua mil·lenària, a les més altes cotes en totes les seves vessants, de l’ensenyament, el jurídic, de comunicació i amb la seva pròpia acadèmia de normalització lingüística. Com podem concloure, Catalunya amb el reconeixement singular de l'Aran a l’estatut de Sau de 1979, va obrir un camí cap a la plurinacionalitat, un camí que reconeixia i demostrava la seva clara voluntat de fer de l'Aran el mirall de la seva voluntat anhelada des de la renaixença per a ella mateixa, que amb els anys s’ha anat consolidant i inclús exemplificant. El catalanisme polític fins al dia d’avui ha entès els anhels d’un País dins seu i aquest ha anat acompanyat de la mà de l'aranesisme polític.


26



26


13


14

Amb el desig de no voler ser repetitiu en els fets històrics, i com ja he fet referència abans, solament desitjaria destacar els últims trenta anys d’aquesta relació singular. L’Aran en els últims trenta anys, ha recuperat les institucions que li van ser abolides en la creació de la Espanya provinciana que en la actualitat encara és vigent (1834); ha obtingut un reconeixement polític creixent; la llengua pròpia d’Aran és oficial a tot Catalunya, i és a les escoles; hem creat un autogovern que ens ha dotat del major progrés econòmic i social que mai havíem imaginat. Aquests èxits, entre d’altres, han estat assolits per la voluntat i el treball de molts aranesos. Però també cal dir-ho, perquè el catalanisme polític, majoritàriament de CiU en els diferents governs de Catalunya han tingut una especial sensibilitat i ha exemplificat en l’Aran el seu propi mirall de desig. En altres paraules, del restabliment de la democràcia, a l’any 1976 ençà, l’aranesisme ha trobat en el catalanisme, el seu principal valedor en les seves reivindicacions. Evidentment, no exempt de situacions a vegades més complexes que altres. Però, la voluntat de ambdues parts ha esdevingut clau per l’èxit d’aquesta entesa històrica. El catalanisme polític va entendre i va interioritzar, encara vigent en el dia d’avui, que no podia renunciar als principis de la seva pròpia revindicació i així, en aquests trenta anys, l’únic que ha pogut entendre a l’aranesisme ha estat i és el catalanisme. Si avui, a l’Aran tenim el que tenim, ha estat en part, gràcies a la sensibilitat del poble català i de les seves institucions. Però, com he dit abans, i ara reitero, després del procés de transició nacional res ja serà igual. I l’aranesisme, ara més que mai, ha de ser valent, ambiciós i egoistament intel·ligent per fer d’aquest procés la materialització dels seus somnis.


26



26


14


15

El resultat? Ha esdevingut en l'aranesisme clàssic Fins al dia d’avui, l'Aran ha esdevingut, en definitiva un territori amb identitat nacional i capacitat limitada per al seu autogovern, tot i així, en els últims 30 anys l'aranesisme ha esdevingut clau per al futur del poble aranès, per la seva identitat i pel progrés. La seva història ha forjat un poble resistent, una escala de valors nuclears que van formar una societat unida on l’únic objectiu va ser la resistència i supervivència. Des de la segona meitat del segle XX, l'Aran experimenta una transformació econòmica, social, cultural i lingüística que afecta greument les ensenyes de la seva identitat. El progrés econòmic i social que viu l'Aran és significat pels aranesos en la progressiva pèrdua de les seves ensenyes identitàries, pronunciant-se de manera important en l’ús social de la llengua. Moltes de les tradicions i costums són sotmeses a un segon plànol, en el que el valor de lo material està per sobre de totes les qüestions que com a poble havíem lluitat i defensat al llarg dels segles. Es forja llavors, un aranesisme servintilista, en funció del destinatari deixant amb un segon terme els factors que han fet ser el que som. Segurament l'aranesisme s’ha comportat com la pròpia societat industrial havia pensat i creat. Ara, és el moment de repensar aquesta escala de valors. Com a conclusió d’aquestes primeres reflexions, els diré que si l'aranesisme ha fet els deures que s’havia posat, i ha aconseguit un grau molt alt dels propòsits fundacionals, cal fer un pas cap endavant, cal refundar aquells propòsits, cal assumir la responsabilitat del moment i començar a traçar les discontínues línies del camí de l'aranesisme modern, en altres paraules, l'aranesisme del segle XXI.


26



26


15


16

L'aranesisme del segle XXI La primera part de la conferència he volgut respondre, humilment a la pregunta: Perquè hem arribat aquí? La segona part, que ara inicio, vol, també humilment, ficar els pilars de l'aranesisme modern i fer la primera proposta per a la societat aranesa davant el procés de transició nacional que vivim a Catalunya. Sóc conscient que aquesta pot esdevenir l’argumentari de la resta per a la negació. Així com donar resposta a la pregunta majoritària de l'aranesisme. Cap a on anem? Aquesta segona part, estarà basada en la proposta que fem i en els inicials propòsits per aquest nou aranesisme, que són els següents:

1. UNA REFUNDADA ESCALA DE VALORS DE L'ARANESISME

2. DE LA MÀ DEL CATALANISME

3. UNS NOUS OBJECTIUS


26



26


16


17

1. Una refundada escala de valors És clau el diagnòstic que es faci de la realitat actual. A vegades la pròpia autocrítica és difícil i inclús a vegades autodestructiva políticament, però en moments excepcionals, decisions excepcionals. Cal començar a construir els pilars de l’aranesisme modern. Un aranesisme que faci front a la Modernització de la modernització, o en d’altres paraules i tal com escriu Ulrich Beck, entomi el context de la Modernització Reflexiva. És evident, que estem vivint moments de transcendència històrica; per un costat econòmic-financers, que han derivat en la conseqüència de tres crisis molt greus per a la nostra societat; la econòmica, la social i la de valors i, que sota elles s’amaga la societat del risc (Zygmund Bauman). I per una altra banda, la política. Amb aquesta i els motius ja m’hi he referit anteriorment. L’aranesisme, un sentiment nacional, que pocs milers de persones el radiquen interiorment i el radien exteriorment s’enfronta a un dels majors reptes de la seva història. La projecció nacional. Exclamant una severa dosi de realisme, hi pot haver molts factors que hi juguin en contra, a excepció d’una que sempre ha esdevingut clau i que n’estic segur ho continuarà sent en l’aranesisme modern; la determinació i el caràcter del poble aranès, lluitador i defensor de les seves llibertats. Que això, com la història ens ha ensenyat serà un dels valors que l’aranesisme modern tindrà que heretar.


26



26


17


18

L’aranesisme modern té que obrir-se, té que anar més enllà de les muntanyes de l’Aran. Té que autoimplantar-se una alçada de mires, també política i socialment. Les limitacions que han dominat l’aranesisme clàssic no solament han afectat a la pràctica desconeixença del sentiment aranesista arreu, sinó que a més ha posat en perill la pròpia pervivència. L’aranesisme modern té que obrir-se social, nacional i globalment. La defensa de la pròpia identitat no ens ha de portar en cap cas a la exclusió d’una nacionalitat més gran, l’aranesisme modern ha de treballar per una identitat que inclogui i no exclogui, integradora i global. I no ho té que limitar als termes territorials, sinó que ha de ser un sentiment identitari que vagi més enllà de les fronteres ideològiques partidàries i polítiques; no a de ser un argument partidista o electoral, sinó un verdader motor aglutinador dels nostres valors nacionals. Ens cal mirar amb valentia, més enllà de les muntanyes araneses: ser aranès ha significat, generositat, honestedat, integració i defensa de la identitat nacional d’un País mil·lenari i únic a Europa. L’aranesisme modern ha de ser capaç d’adreçar-se a la Europa Global, a la Europa dels pobles, a la Europa oberta, integradora de les diferents realitats nacionals, culturals i lingüístiques .Ha de treballar per superar la Europa econòmica o monetària per a construir una Europa en la que els drets dels pobles es reconeguin com a un espai de multiculturalitat, plurilingüisme, de respecte i integradora. L’aranesisme modern ha de tenir un profund sentiment europeu, en un món global, obert i connectat. L'aranesisme també ha de crear una nova escala de valors i compromisos que ens permetin assolir els objectius que tots junts plategem.


26



26


18


19

Necessitem refundar l'aranesisme, sense descuidar les seves arrels identitàries, històriques, lingüístiques, culturals i democràtiques. Un aranesisme renovat que sigui capaç de ser aglutinador de les majories de la societat aranesa, liderant les seves aspiracions polítiques i nacionals. En definitiva, un aranesisme adaptat a la nova realitat d’Aran, a la nova pluralitat, als nous reptes econòmics i socials i a les noves maneres de fer i viure dels aranesos i araneses. Necessitem refundar des de la base, per construir un aranesisme que ofereixi respostes als problemes d’avui i solucions als reptes de demà. Això a través de noves formes de fer política. Un aranesisme que arreli entre els joves sense deixar d’il·lusionar als més grans. Hem de poder mostrar una identitat refundada, que projecti el camí del progrés i la millora de les persones. Tenim que visualitzar i mostrar com la defensa i la lluita per la nostra identitat redunda positivament en un millor i major progrés del País, de les persones i del projecte nacional col·lectiu. L’aranesisme modern, ha de deixar de ser servintilista, és clau, per a preservar les nostres ensenyes d’identitat, la seva defensa, la seva potenciació i la seva exemplificació. Hem de crear un model d’identitat on tothom s’hi trobi a gust, ficant per endavant la pervivència de la nostra identitat i els valors de la mateixa. El reduït nombre de la nostra comunitat fica en perill, seguint el camí del servintilisme, la existència de la nostra llengua i per tant de la nostra identitat en el futur.


26



26


19


20

2. De la mà del catalanisme Vagi per endavant la voluntat que aquesta proposta que fem al poble aranès i català, no va contra ningú, ans al contrari, el respecte, la estima i la admiració per la cultura, la llengua i el conjunt del poble espanyol des de l’Aran és màxima. Tot cal dir-ho, ens ha ajudat molt a tenir la base econòmica que avui hi ha a l’Aran. El poble català ha obert el procés de transició nacional. Després de donar-se compte que la política culturalista catalana de la renaixença ha fracassat, després de diversos lideratges polítics, ara, és el poble, la societat civil, la que ha dit prou. I Aquest gran canvi cultural esdevé clau per entendre la contextualització política en la que estem immersos. Aquest canvi, influït també per altres factors exògens, ha provocat que una gran majoria tinguem el desig d’exercir la democràcia, és a dir, tinguem el desig de votar, ser escoltats i sobretot consultats. Després de tres cents anys subsistint, el catalanisme, que no únicament el nacionalisme, ha decidit donar un pas endavant i fer-se escoltar, inclús ara també respectar. Les greus sotragades als anhels del poble català, produïts bàsicament per un error democràtic fundacional amb la creació de l’estat de les autonomies, han portat al poble català a manifestar el seu desacord amb aquests comportaments i faltes de respecte reiterades. Després d’aquest procés, sigui quin sigui el final, ja res serà igual. Catalunya està vivint una transició que comportarà molts i profunds canvis en el nou catalanisme polític que esdevingui a la finalització del mateix. Una nova escala de valors, una nova projecció d’objectius nacionals i una nova xarxa i connexió de reptes socials i econòmics seran els pilars del nou catalanisme social, econòmic i polític.


26



26


20


21

L’11 de setembre de 1714, va ser el inici d’un nou catalanisme, el dia després de la consulta, es començarà a escriure el primer full de la història moderna del catalanisme. El nou catalanisme haurà d’entendre i saber donar resposta als diversos reptes que es trobi, haurà de mirar a les persones i a la societat en primer terme, perquè haurà estat la pròpia societat el motor del canvi polític del País. Tindrà que forjar-se, com ja he dit abans en una nova escala de valors, però entre ells, tindrà la necessitat de donar la mà a una altra realitat nacional a Catalunya, l’aranesa. Catalunya té, així ho fa, i tindrà amb més potencialitat que fer de si mateixa una nació plurinacional. En altres paraules, tindrà en definitiva de predicar amb l’exemple, amb allò que l’han negat durant una part important de la seva història, el reconeixement nacional a un País dintre seu amb molta més potencialitat i en un nou emplaçament jurídic, territorial i polític que permeti als dos pobles (Catalunya i Aran) l’exercici de la plena llibertat. En aquest context, l'aranesisme ha de produir suficient intel·ligència per entendre que ha d’anar de la mà del catalanisme. Si no és així, no serà. Ho he explicat anteriorment, en base als fets fins avui la relació Aran – Catalunya solament pot ser exitosa. L'aranesisme per si sol, es troba completament indefens de les majories ideològiques i identitàries per fer-hi front. Anar de la mà del catalanisme, sempre això sí, de tu a tu, ens ha de permetre complir amb els objectius que ens plantegem; tant a nivell nacional, com social així com també econòmic. El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, al maig de 2012 a Vielha, ho va dir clarament “el millor company de viatge de l'aranesisme, és el catalanisme. No ho dubteu”. Els fets així com el camí transcorregut junts em porten a pensar que així és.


26



26


21


22

El binomi aranesisme-catalanisme és clau per al continuat progrés de les persones, del País i del projecte nacional aranès. També, planteja reptes i desafiaments importants però l’èxit d’aquest ens ha de dur al món, a Europa i a Occitània. Diguem-ho clar, sense l'aranesisme, avui Aran no seria a on és ni seria el que és. Ha estat una història d’èxit i única a Catalunya, a Espanya i Europa. Però diguem-ho també clarament, sense el catalanisme, aquesta història d’èxit no hagués sigut possible. N’hi ha qui amb el debat que s’obre volen fer de l'Aran un joc d’interès personal i polític, si em permeten el paral·lelisme, han dibuixat un camp de futbol i en aquest partit enfronten Catalunya contra Espanya, treuen la pilota (que aquesta vegada és l'Aran), sense àrbitre tot cal dir-ho, i comencen a xutar amb molta brusquedat, cada vegada més fort, l’únic objectiu que persegueixen és ficar el primer gol per celebrar-ho, el final no els hi resulta tant important. Alguns, de manera totalment interessada, desitgen ficar a l'Aran i els aranesos en una cruïlla per escollir entre Catalunya i Espanya. I davant això el poble aranès s’ha de revoltar, ningú pot utilitzar-nos per als seus propis interessos, l'Aran esdevé quelcom més gran i per sobre de tots nosaltres i per tant ha de ser respectada. Ans al contrari, la història d’èxit que ha esdevingut l'aranesisme serà ensorrada. L'Aranesisme ha d’apostar pel catalanisme, indistintament de com acabi el procés de transició nacional que viu Catalunya i indistintament als marc ideològics personals de cadascú. Si pensem en l'aranesisme com a primer objectiu, aquí no hi pot haver debat. L'aranesisme donarà la mà al catalanisme quan li faci falta així com el catalanisme li va donar la mà quan li va fer falta. Altrament estaríem donant l’esquena a un dels valors més importants de l'aranesisme històric; la lleialtat i el compromís.


26



26


22


23

3. Uns nous objectius La proposta que faig i que fem, no pretén ser ni la única possible ni necessàriament la millor. L'aranesisme modern, relatarà la seva història i crearà el seu propi camí a través dels objectius majoritàriament acceptats i validats i l’èxit que tingui del seu assoliment. En aquesta primera exposició de pensament de l'aranesisme modern, que explico en el dia d’avui, proposo tres grans reptes: 1. LA PLENITUD NACIONAL 2. EL PROGRÉS DE LES PERSONES 3. LA CREACIÓ D’UN PAÍS D’OPORTUNITATS


26



26


23


25

dos pobles. El segon dels grans objectius és EL PROGRÉS DE LES PERSONES Aquest segon gran objectiu va entrelligat indissolublement al de la plenitud nacional. Sent coherent amb les reflexions expressades anteriorment, una major capacitat nacional ha de redundar en un major benefici per als ciutadans i ciutadanes de la societat. En altres paraules, més capacitat política per fer una societat més justa i equilibrada. L'aranesisme modern ha de saber deixar enrere, l'aranesisme clàssic, on un dels principis fundacionals va ésser la resistència. Passem full, ho hem aconseguit, a partir d’ara, adoptem com a nostre el gran objectiu d’expansió nacional de l'aranesisme. Aquest nou desafiament que CDA-PNA fica a disposició del poble aranès ha de fer-ho com a una eina aglutinadora de majories. I aquestes solament és podran aconseguir si som capaços de fer de l'aranesisme modern un concepte adaptat a la nova societat i als seus nous comportaments i necessitats. La plenitud nacional ha de ser la garantia que tindrem les eines per fer un País millor, un País on és pugui gaudir de les eines necessàries i suficients per al desenvolupament del projecte de vida de les persones que integren la societat. En conclusió, més autonomia política a de poder dir: Més projecció i enfortiment nacional. Més i millors eines per al desenvolupament de les persones Una societat més justa i equilibrada Un País amb més oportunitats Tenim doncs, que projectar una ambició nacional amb clara vocació de servei on tots els que conformem la societat aranesa s’hi sentin identificades i protagonistes del projecte.


24

El primer dels gran objectius, és la PLENITUD NACIONAL Amb el desig de no ser reiteratiu i per tant més pesat encara, hem limitaré a mencionar el Procés de Transició Nacional de Catalunya com la eina principal per a l'Aran i l'aranesisme d’establir el seu propi procés de transició nacional. L'aranesisme, davant del procés de transició nacional que viu Catalunya, té dues opcions; una, caure al silenci, en la confusió i en la inoperància distraient, i en conseqüència en la passivitat, o segona, se'l fa seu i estableix un pont de diàleg amb Catalunya per a obtenir la seva plenitud nacional. Davant aquestes dues opcions, ja els avanço que Convergència Democràtica Aranesa – Partit Nacionalista Aranès, i tal com ja va assenyalar el Síndic d’Aran, Carlos Barrera, escull aquesta segona opció amb un clar objectiu: fer de l'Aran una Entitat Territorial Autònoma amb capacitats legislatives i executives, o el que col·loquialment poden entendre, ja en terme clàssic, ser una Comunitat Autònoma dins d’un hipotètic nou estat català. CDA-PNA sempre ha tingut vocació de govern, vocació nacional i aranesista i creiem fermament que davant la situació que viu Catalunya i les oportunitats que se li obren en el futur, l'Aran ha de ser actor protagonista i per tant, pactar, com històricament ho ha fet sempre (1411), la unió lliure de les dues dos nacions en plena llibertat nacional. Aquesta és la gran aposta que fem des de Convergència Democràtica Aranesa. Convergència Democràtica de Catalunya i Convergència i Unió juguen, en aquest context, un paper destacat, tal i com ho ha fet en l’èxit d’aquests últims 30 anys. Necessitem iniciar el camí d’una gran xarxa d’aliances que desitgin acompanyar a l'Aran davant d’aquest nou repte nacional i de progrés. Estem segurs que Catalunya donarà la mà amb aquest pacte històric que tornarà a renovar aquella aliança forjada fa 600 anys. Avui iniciem aquest camí, ambiciós, històric, seriós i de dignitat per a tots


26



26


24


25

dos pobles. El segon dels grans objectius és EL PROGRÉS DE LES PERSONES Aquest segon gran objectiu va entrelligat indissolublement al de la plenitud nacional. Sent coherent amb les reflexions expressades anteriorment, una major capacitat nacional ha de redundar en un major benefici per als ciutadans i ciutadanes de la societat. En altres paraules, més capacitat política per fer una societat més justa i equilibrada. L'aranesisme modern ha de saber deixar enrere, l'aranesisme clàssic, on un dels principis fundacionals va ésser la resistència. Passem full, ho hem aconseguit, a partir d’ara, adoptem com a nostre el gran objectiu d’expansió nacional de l'aranesisme. Aquest nou desafiament que CDA-PNA fica a disposició del poble aranès ha de fer-ho com a una eina aglutinadora de majories. I aquestes solament és podran aconseguir si som capaços de fer de l'aranesisme modern un concepte adaptat a la nova societat i als seus nous comportaments i necessitats. La plenitud nacional ha de ser la garantia que tindrem les eines per fer un País millor, un País on és pugui gaudir de les eines necessàries i suficients per al desenvolupament del projecte de vida de les persones que integren la societat. En conclusió, més autonomia política a de poder dir: Més projecció i enfortiment nacional. Més i millors eines per al desenvolupament de les persones Una societat més justa i equilibrada Un País amb més oportunitats Tenim doncs, que projectar una ambició nacional amb clara vocació de servei on tots els que conformem la societat aranesa s’hi sentin identificades i protagonistes del projecte.


26



26


25


26



26



26


26

www.aranesisme.orgwww.aranesisme.org

L’Aranesisme del segle XXIuna realitat nacional a Catalunya

Transcripció de la conferencia d’Àlex Moga

Centre comarcal LleidatàBarcelona, 29 d’octubre de 2013

aranesisme segle xxi. una realitat nacional a catalunya

Documents