arquitectura quattrocento

Art delArt del Renaixement Renaixement

ARQUITECTURAARQUITECTURAQUATTROCENTOQUATTROCENTO

Arquitectura Arquitectura renaixentistarenaixentista

En el segle XV l’organització feudal entrava en En el segle XV l’organització feudal entrava en crisi i la burgesia incrementava, encara més, crisi i la burgesia incrementava, encara més, el seu poder econòmic, un nou concepte de el seu poder econòmic, un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu. europeu.

Els primers símptomes d’aquest Els primers símptomes d’aquest humanismehumanisme es es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, dins la cultura medieval italiana, va ser el que dins la cultura medieval italiana, va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament i va nodrir de formes i solucions el pensament i l’art del Renaixement. l’art del Renaixement.

L’arquitectura renaixentista -L’arquitectura renaixentista -estil a l’antiga- estil a l’antiga- va sorgir a Florència a principis del segle XV. va sorgir a Florència a principis del segle XV.

ARQUITECTURA DEL ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO QUATTROCENTO

(Segle XV)(Segle XV)

•Basa les seves formes en un conjunt de REGLES que estaven agrupades en esquemes fixos o CÀNONS que permetien economitzar temps i treball, a la vegada que l’edifici podia confeccionar-se, constantement, mentre es construïa sobre “UN PROJECTE” ja definit amb regles comuns.

•L’edifici és concebut en dues parts:

–ARMADURA, BASTIMENT O ESTRUCTURA (armazón): ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

–DECORACIÓ O REVESTIMENT: ELEMENTS DECORATIUS.

ELEMENTS ELEMENTS CONSTRUCTIUSCONSTRUCTIUS

SIMPLIFICACIÓ DELS ELEMENTSSIMPLIFICACIÓ DELS ELEMENTS

–Plantes centralitzades (creu grega) o longitudinals.

–Element sustentant fonamental: el mur.

–Elements sustentats: les cobertes preferides són les de canó o arestes i les cúpules. També s’utilitzaran les cobertes llindades de fusta per ser més econòmiques, leugeres i fàcils de realitzar, decorades amb cassetons.

ELEMENTS DECORATIUSELEMENTS DECORATIUS

Tenen major importància Tenen major importància que els constructius:que els constructius:

–Es recuperen els ordres clàssics, encara que sense les proporcions clàssiques, proporcions que s’utilitzaran segons les exigències de l’edifici.

–Gran fantasia decorativa, com per exemple els “grotescs”, (combinació de decoració vegetal, zoomorfa i humana entrellaçada) o les garlandes.

ARQUITECTURA QUATTROCENTOARQUITECTURA QUATTROCENTO

Quattrocento: Segle XV Quattrocento: Segle XV FlorènciaFlorència

Arquitectura:Arquitectura: Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi Leon Battista Leon Battista AlbertiAlberti

EsculturaEscultura Lorenzo Lorenzo GhibertiGhiberti Donato di Nicolo “Donato di Nicolo “DonatelloDonatello”” Andrea del Andrea del VerroVerrocccchhioio

PinturaPintura MasaccioMasaccio Fra AngFra Angèèlicolico Alessandro o Sandro Alessandro o Sandro BotticelliBotticelli

El nou estil “antic” és, en un principi, un estil El nou estil “antic” és, en un principi, un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició, florentí. Els edificis que poden servir de transició, entre el gòtic i el retorn al món clàssic, poden ser entre el gòtic i el retorn al món clàssic, poden ser

dos palaus, encara amb torre feudal, EL PALAU dos palaus, encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELLO.VECCHIO i EL PALAU BARGELLO.

Una església que significa, també, el Una església que significa, també, el pas del gótic cap al nou estil és pas del gótic cap al nou estil és l’església florentina de la l’església florentina de la Santa Santa

Croce.Croce.

Però sobre tot el canvi cap a la Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità, Rinascità, i motiu d’orgull cívic de la i motiu d’orgull cívic de la

burgesia florentina, serà la construcció burgesia florentina, serà la construcció de la Catedral de la Catedral (Duomo(Duomo) i de la seva ) i de la seva

cúpula.cúpula.

FILIPPO FILIPPO BRUNELLESCHI BRUNELLESCHI

(1377 - 1446)(1377 - 1446) •Arquitecte i escultor de Florència, fou un dels iniciadors del Renaixement; primer arquitecte del Quattrocento que és considerat el renovador del nou estil a Florència, encara que la seva formació artística i l’entorn on va desenvolupar la seva obra està localitzat en l’Edat Mitjana (gran coneixedor del gòtic).

•El seu interès per les matemàtiques i l’estudi dels monuments antics orientaren la seva activitat cap a l’arquitectura.

•Artista que va medir els edificis clàssics amb la intenció de buscar la perfecció.

•La seva cúpula de Santa Maria del Fiore i la façana de carreus encoixinats del palau Pitti es convertiren en models que imitarien els seus deixebles.

ArquitecturaArquitectura

Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi

Cúpula de Santa Maria deCúpula de Santa Maria deii Fiori Fiori

FITXA TÈCNICA

Títol Cúpula de Santa Maria del Fiore

Arquitecte Filippo Brunelleschi

Cronologia 1418-1446

Estil Renaixement (Quattrocento)

Tipologia Catedral

Material Maó, marbre i pedra

Sistema constructiu

Arquitravat i voltat

Dimensions 114m (alçada des de terra x 41,7 m (diàmetre interior), 45,5 m (diàmetre exterior)

Localització Florència (Itàlia)

La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb voltes de creueria (construït al s. XIII). El voltes de creueria (construït al s. XIII). El campanile campanile

(campanar) l’havia construït Giotto, i la resta de (campanar) l’havia construït Giotto, i la resta de l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo di Cambio. La l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo di Cambio. La cúpula serà la primera obra de BRUNELLESCHI.cúpula serà la primera obra de BRUNELLESCHI.

-Projecte que va realitzar després de guanyar el concurs públic que, en 1418, havia organitzat el gremi de teixidors de llana, i en el qual va tornar a competir amb Lorenzo Ghiberti.

-Brunelleschi va presentar una maqueta molt innovadora.

-D’aquesta manera el 1420 se li confià la finalització de la catedral.

CÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIACÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA

-Cúpula que cobreix l’espai central de la catedral gòtica de Florència (41’7 m. de diàmetre), inspirada en la del Panteó romà d’Agripa.

-Es tracta de la major estructura de maó del món, construïda amb maons romans i fabricats baix la supervisió del mateix Brunelleschi. Tots tenen un gruix de 5,1 cm i un llarg de entre 15,2 i 30 cm.

CÚPULACÚPULA

-Utilitzà un sistema innovador, construeix dues cúpules unides, una interior semiesfèrica i una altra exterior apuntada, que remata amb una llanterna (16m altura), i que contraresta les empentes de la primera. -El remat de la llanterna, indispensable en una cúpula apuntada, és el punt de fuga de la perspectiva de l’església.

-Doble cúpula amb un espai buit al mig, que fa que el pes total sigui menor i la rigidesa continuï essent la mateixa que si fos massissa. -La cúpula subdivideix el seu pes amb aquestes dues cúpules, la cúpula externa peraltant-se en arc apuntat, serveix de contrafort a la cúpula interior (el mateix sistema de les cúpules cistercenques). Brunelleschi uní les cúpules mitjançant costelles en els angles.

-La va aixecar sobre un tambor octogonal amb òculs (anteriors a l’obra Brunelleschi) que la fa més esbelta.

-Tambor de pedra recobert de marbre.

-Els elements de suport de la cúpula exterior, que consta de vuit cares, són una combinació de fileres de carreus i dos nervis interiors amagats.

-A les arestes que es formen, entre cara i cara de les cúpules, hi ha vuit nervis, que recorren els vèrtexs de la cúpula, són els nervis principals, ja que recullen el pes de l’estructura.

-Els vuit nervis de pedra i marbre que es veuen en l’exterior són decoratius i no compleixen cap funció estructural, ja que els nervis que sustenten la cúpula estan ocults i no es veuen, ni des de fora ni des de dins.

BrunelleschiBrunelleschi. Cúpula exterior octogonal de la . Cúpula exterior octogonal de la Catedral de FlorènciaCatedral de Florència..

- Es tracta d’una estructura autosostinguda i, per aquest motiu, Brunelleschi va haver de fer que les tensions anessin a parar a diverses semicúpules de descàrrega.

- Per tant, les semicúpules circumdants serveixen de contraforts de la es semicúpules circumdants serveixen de contraforts de la base dels tambors, i articulen, de forma esglaonada, els volums exteriors.base dels tambors, i articulen, de forma esglaonada, els volums exteriors.

Brunelleschi.Brunelleschi. Cúpula interna de la Cúpula interna de la Catedral de Santa Maria Catedral de Santa Maria dei Fiori (Florència)dei Fiori (Florència)

A l’ interior va construir una cúpula A l’ interior va construir una cúpula esfèrica, esfèrica, reforçada per nervis situats als angles i per reforçada per nervis situats als angles i per costelles horitzontals concèntriques.costelles horitzontals concèntriques.

S’assenta sobre una mena de torre octogonal, S’assenta sobre una mena de torre octogonal, alleugerida amb lluernes (claraboyas). alleugerida amb lluernes (claraboyas).

Fa 41,7 m de diàmetre i va ser construïda en el Fa 41,7 m de diàmetre i va ser construïda en el buit sense cintres de fusta. buit sense cintres de fusta.

Com hi ha un espai buit entre les dues cúpules, hi Com hi ha un espai buit entre les dues cúpules, hi ha, per tant, una diferència de radis de curvatura ha, per tant, una diferència de radis de curvatura (diàmetre exterior 45’5 m.)(diàmetre exterior 45’5 m.)

Brunelleschi va introduir el Brunelleschi va introduir el sistema de sistema de construcció sense cintresconstrucció sense cintres (bastides de fusta per (bastides de fusta per sostenir la volta de l’arc en execució fins que no sostenir la volta de l’arc en execució fins que no estigués col·locada la clau), cosa que abans no hi estigués col·locada la clau), cosa que abans no hi hagués estat possible amb els medis tècnics hagués estat possible amb els medis tècnics disponibles.disponibles. D’aquesta manera la cúpula s’anava tancant a mesura que s’alçava; cada tram finalitzat servia de base per a les noves bastides.

BRUNELLESCHBRUNELLESCHIICÚPULA DE STª Mª DEI

FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA

-CONCLUSIÓ. Aquesta cúpula és com una doble closca: una d’interna (construïda amb maons i pedra) i una altra d’externa (recoberta de teules vermelles i amb vuit nervis de marbre blanc), que té un perfil ogival i s’alça damunt un tambor octogonal, que té un òcul a cada una de les seves cares.

-Destaca el contrast dels colors vermell dels maons i blanc del marbre.

MODELS I INFLUÈNCIES:

-Inspirada en els temples circulars de la Roma Imperial (el Panteó d’Agripa és una semiesfera suportada per murs de càrrega gruixuts, i dissenyada per ser vista des de l’interior). Brunelleschi s’enfrontava amb una base octogonal de diàmetre semblant sobre el què volia aixecar una cúpula que fos un referent per a la ciutat.

-També coneixia la tècnica constructiva de les cúpules bizantines amb les seves nervadures, materials lleugers i la distribució de les forces i càrregues en petxines i contraforts, donat que la cúpula del baptisteri de Florència s’inspira en elles.

-Dificultat inicial per la magnitud i la seva embranzida colossal, que Brunelleschi va saber solucionar amb la seva tècnica innovadora.

Filippo Brunelleschi. Catedral de Florència. Cúpula. 1419-1434

-Pel gran èxit assolit es convertí en un distintiu de les esglésies renaixentistes i, durant gairebé cinc segles, els arquitectes tant d’Europa com d’Amèrica van reproduir les solucions proposades per Brunelleschi i la seva concepció espacial a les esglésies.

-Estructuralment, és tan perfecta que ha estat imitadíssima, fins i tot, pel mateix Miquel Àngel que va exclamar: “És molt difícil fer qualque cosa igual, i impossible fer-ho millor, en faré una germana més gran, però no més bella”.

-L’enorme cúpula respon al desig de grandiositat del poble de Florència, que esperava destacar per damunt de les ciutats rivals com Pisa o Siena.

- La imatge de la ciutat de Florència és dominada per la seva presència.


Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschiEsglésia de San Església de San

LorenLorenzo, Florènciazo, Florència

-Els Mèdici li encarreguen aquesta construcció, en la que ja utilitza tots els elements clàssics.- San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus d’església renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.

BASÍLICA DE SAN LORENZO BASÍLICA DE SAN LORENZO (FLORÈNCIA) 1420-1429(FLORÈNCIA) 1420-1429

-Recupera el model de basílica romana, amb tres naus al cos longitudinal, que recolzen sobre columnes clàssiques corínties (se’ls ha afegit un bocí d’entaulament per fer-les més altes): té arcs semicirculars (de mig punt), i planta de creu llatina.

Brunelleschi. Brunelleschi. Església deEsglésia de San LorenzoSan Lorenzo (1420 (1420) )

Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de

base quadrada regular, de la mateixa mida que el creuer i base quadrada regular, de la mateixa mida que el creuer i els trams del transsepte. Es poden veure el perfil de les els trams del transsepte. Es poden veure el perfil de les

voltes esquifades (bufades o de quatre punts),voltes esquifades (bufades o de quatre punts), a les a les naus laterals naus laterals (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). Va recuperar les petxines per a paral·lels que van dos a dos). Va recuperar les petxines per a

passar d’un tram quadrat a una coberta semiesfèrica.passar d’un tram quadrat a una coberta semiesfèrica.

Filippo Brunelleschi. Església de San Lorenzo. 1420-1429. Florència (planta i interior)

- Sobre els arcs es situen les finestres. El sostre és llindat i està decorat amb cassetons (influència del Panteó romà).

- L’home en entrar ho domina tot.

Brunelleschi.Brunelleschi. Interior de San LorenzoInterior de San Lorenzo- - Coberta plana de fusta per a la nau central (que és el doble d’ampla i alta Coberta plana de fusta per a la nau central (que és el doble d’ampla i alta que les laterals), i cúpula sobre petxines en el creuer (és la seva aportació a que les laterals), i cúpula sobre petxines en el creuer (és la seva aportació a l’art modern). l’art modern).

- Utilitza molt el quadrat i el cercle (figures molt lògiques i basades en el - Utilitza molt el quadrat i el cercle (figures molt lògiques i basades en el sistema de proporcions matemàtiques, com el dibuix geomètric del terra). sistema de proporcions matemàtiques, com el dibuix geomètric del terra). En les naus laterals es situen les capelles decorades amb òculs; i en el mur En les naus laterals es situen les capelles decorades amb òculs; i en el mur de separació, pilastres adossades. El color que predomina és el blanc del de separació, pilastres adossades. El color que predomina és el blanc del marbre i el gris de la pedra.marbre i el gris de la pedra.

- També va construir el - També va construir el claustreclaustre i la i la Sagristia VellaSagristia Vella, a l’extrem nord de , a l’extrem nord de l’església (posteriorment Miquel Àngel construirïa a l’altre costat la l’església (posteriorment Miquel Àngel construirïa a l’altre costat la Sagristia Nova, com a capella funerària dels Mèdici).Sagristia Nova, com a capella funerària dels Mèdici).

BrunelleschiBrunelleschiClaustre de l’església de San Lorenzo Claustre de l’església de San Lorenzo

(Florència)(Florència)

Arcades clàssiques, i a l’interior dels Arcades clàssiques, i a l’interior dels passadisos, voltes d’arestapassadisos, voltes d’aresta..

BrunelleschiBrunelleschi. . Sagristia VellaSagristia Vella de la de la Basílica de San Lorenzo (Florència, Basílica de San Lorenzo (Florència,

1419-1428).1419-1428).

Petita edificació, plenament Petita edificació, plenament integrada en el conjunt de integrada en el conjunt de l’església, subdividida en l’església, subdividida en dos quadrats, un de major i dos quadrats, un de major i un de més petit, on un de més petit, on Brunelleschi va situar l’altar. Brunelleschi va situar l’altar.

L’àmbit major està cobert L’àmbit major està cobert per una cúpula rebaixada per una cúpula rebaixada amb llanterna i arestes amb llanterna i arestes radials; i l’espai més petit radials; i l’espai més petit igualment cobert amb igualment cobert amb cúpula sobre petxines, com cúpula sobre petxines, com es pot veure a la foto.es pot veure a la foto.

Brunelleschi. Brunelleschi. Església del Santo SpiritoEsglésia del Santo Spirito (1432)(1432)

L’espai interior respon als nous criteris de la L’espai interior respon als nous criteris de la perspectiva, com a San Lorenzo (són semblants). perspectiva, com a San Lorenzo (són semblants). Planta de creu llatina envoltada a totes les seves Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori, compost per les naus cares per un deambulatori, compost per les naus laterals i les seves perllongacions.laterals i les seves perllongacions.

Brunelleschi (1377-1446) Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo SpiritoInterior del Santo Spirito

--La nau centralLa nau central, , de coberta plana, és més llarga que la de San de coberta plana, és més llarga que la de San Lorenzo i és l’únic espai directament il·luminat. A les naus Lorenzo i és l’únic espai directament il·luminat. A les naus

laterals apareixen les laterals apareixen les voltes esquifadesvoltes esquifades (mitja esfera tallada (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos).per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos).

-És un exemple d’elegància compositiva, s’hi combinen -És un exemple d’elegància compositiva, s’hi combinen perfectament la proporció, la claredat i la simplicitat perfectament la proporció, la claredat i la simplicitat

decorativa, a les qual afegeix una llum homogènia que banya decorativa, a les qual afegeix una llum homogènia que banya l’interior i dóna unitat al conjunt.l’interior i dóna unitat al conjunt.

Brunelleschi (1377-1446)Brunelleschi (1377-1446) Interior de la Interior de la

Sagristia del Santo Sagristia del Santo SpiritoSpirito.. Volta sobre Volta sobre base octogonal amb base octogonal amb nervis que creen una nervis que creen una mena de grells.mena de grells.

Contrast de la pedra Contrast de la pedra grisa amb el blanc de grisa amb el blanc de la paret la paret emblanquinada.emblanquinada.

Brunelleschi.Brunelleschi. Capella PazziCapella Pazzi (1429, s’inicia)(1429, s’inicia)--Construïda en el claustre de la Santa Croce (petit edifici annex), Construïda en el claustre de la Santa Croce (petit edifici annex), és, a l’hora, sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi. és, a l’hora, sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi. -En la façana anteposa un pòrtic amb sis columnes i pilastres -En la façana anteposa un pòrtic amb sis columnes i pilastres corínties, que sostenen un arquitrau. Símbol de la proporcionalitat, corínties, que sostenen un arquitrau. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat. És a dir, d’una l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat. És a dir, d’una esplèndida puresa compositiva i claredat geomètrica (destaca per esplèndida puresa compositiva i claredat geomètrica (destaca per la seva bellesa).la seva bellesa).

CAPILLA PAZZI, STª CROCE, Brunelleschi la deixà inacabada

La façana sembla un nàrtex amb arc de triomf central, que romp la continuació de la part llindada (arquitrau). L’arc de mig punt trenca l’arquitrau just al centre, reflectint la cúpula que s’aixeca sobre aquest tram central del pòrtic. És un dels exemples més clars de la utilització harmoniosa dels elements clàssics. El mateix esquema compositiu es va emprar en la Sagristia de San Lorenzo (1419-1428), capella funerària de Giovanni de Mèdici. L’autoria d’aquest atri és dubtosa, es creu va ser fet posteriorment per Giuliano Maiano (1460)

VOLTA DEL PÒRTIC

CAPILLA PAZZI, CAPILLA PAZZI, STª CROCESTª CROCE

--Sobre una planta rectangular, Sobre una planta rectangular, que engloba un quadrat, que engloba un quadrat, recolça una cúpula de nervis recolça una cúpula de nervis sobre petxines, on destaca el sobre petxines, on destaca el seu color de pedra gris (pedra seu color de pedra gris (pedra serena de l’arquitectura serena de l’arquitectura toscana) sobre fons blanc.toscana) sobre fons blanc.-Gran utilització del cercle i -Gran utilització del cercle i del quadrat. del quadrat.

-Al damunt de l’àmbit principal, de forma Al damunt de l’àmbit principal, de forma rectangular, es forma un quadrat rectangular, es forma un quadrat centralitzat, cobert amb cúpula gallonada.centralitzat, cobert amb cúpula gallonada. -El conjunt que forma, la cúpula amb el El conjunt que forma, la cúpula amb el tambor, s’enlaira a l’exterior per damunt de tambor, s’enlaira a l’exterior per damunt de la façana.la façana.

- Aquest quadrat desenvolupa els laterals, - Aquest quadrat desenvolupa els laterals, que estan coberts per voltes de canó. que estan coberts per voltes de canó.

INTERIOR:INTERIOR:

- Unes pilastres corínties, sobre les quals neixen els arcs, modulen l’espai interior.Unes pilastres corínties, sobre les quals neixen els arcs, modulen l’espai interior.

- Hi ha un banc corregut tot al llarg del perímetre de l’ambient gran o rectangular; se situa Hi ha un banc corregut tot al llarg del perímetre de l’ambient gran o rectangular; se situa enginyosament a l’alçada del paviment de la capella i fa de pla de recolçament uniforme de enginyosament a l’alçada del paviment de la capella i fa de pla de recolçament uniforme de les pilastres, tancades per dalt amb un fris corregut decorat, que dibuixa o marca l’altura de les pilastres, tancades per dalt amb un fris corregut decorat, que dibuixa o marca l’altura de l’estança principal.l’estança principal.

- L’espai de la CAPELLA és marcat per un arc de mig punt, que neix de les impostes de les L’espai de la CAPELLA és marcat per un arc de mig punt, que neix de les impostes de les pilastres, que flanquegen la capella, i que uneixen els dos àmbits (capella i àmbit major).pilastres, que flanquegen la capella, i que uneixen els dos àmbits (capella i àmbit major).

- El paviment és dividit per un entramat de franges de pedra, que són projecció de les El paviment és dividit per un entramat de franges de pedra, que són projecció de les pilastres, element fonamental de tota l’estructura.pilastres, element fonamental de tota l’estructura.

- La capella és austera, però està decorada amb petits medallons; tant al fris interior com a La capella és austera, però està decorada amb petits medallons; tant al fris interior com a l’entaulament exterior amb figures de querubins, realitzats pels artistes Donatello i Desiderio l’entaulament exterior amb figures de querubins, realitzats pels artistes Donatello i Desiderio Settignano.Settignano.

-Situats a les petxines n’hi ha medallons de ceràmica vidriada, que representen Situats a les petxines n’hi ha medallons de ceràmica vidriada, que representen els apòstols, atribuïts al mateix Miquel Àngel.els apòstols, atribuïts al mateix Miquel Àngel.

-La capella rep la il·luminació de les finestres situades a la cúpula.La capella rep la il·luminació de les finestres situades a la cúpula.

- La Capella Pazzi és un obra arquitectònica antecedent de la Sagristia Vella - La Capella Pazzi és un obra arquitectònica antecedent de la Sagristia Vella (1425) del mateix Brunelleschi, a l’església de San Lorenzo, Florència.(1425) del mateix Brunelleschi, a l’església de San Lorenzo, Florència.

CÚPULA CENTRAL

LOGGIALOGGIA DE L’HOSPITAL DELS SANTS DE L’HOSPITAL DELS SANTS INNOCENTS (1419-1424, orfenat de INNOCENTS (1419-1424, orfenat de

Florència)Florència)- Edifici obert a l’espai urbà a manera de claustre (posa en contacte l’arquitectura interior i l’exterior de la plaça).

- Va crear una successió de 9 arcs, que es corresponienamb uns mòduls, i la seva repeticiódonava sensacióde perspectiva.

Brunelleschi.Brunelleschi. (1377-1446). (1377-1446). Pòrtic de Pòrtic de l’Hospital dels Innocentsl’Hospital dels Innocents (1419-1424). (1419-1424).

FlorènciaFlorència. .

Façana amb pòrtic regular d’arcades, damunt Façana amb pòrtic regular d’arcades, damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els columnes corínties i entaulament clàssic. En els

intercolumnis tenim ”putti” blancs sobre fons blau intercolumnis tenim ”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Lucca Della Robbia. El pòrtic recorda realitzats per Lucca Della Robbia. El pòrtic recorda

les les stoasstoas gregues. gregues.


BrunelleschiBrunelleschiPalaPalazzozzo Pitti Pitti(construït després (construït després

de la seva mort, de la seva mort, atribuït)atribuït)

Amb aquest palau urbà florentí s’inicia el model de palau renaixentista amb façana de pedra tosca i un marcat encoixinat, àmpliament seguit pels deixebles.

Brunelleschi. Brunelleschi. Palau PittiPalau Pitti Construït per a Lucca Pitti (important mercader i banquer florentí en Construït per a Lucca Pitti (important mercader i banquer florentí en 1458). 1458).

- L’aspecte extern és gairebé d’una fortalesa. Presenta la forma clàssica - L’aspecte extern és gairebé d’una fortalesa. Presenta la forma clàssica d’un cub, de planta quadrada, les dependències es distribueixen entorn d’un cub, de planta quadrada, les dependències es distribueixen entorn a un pati central (domus romana). a un pati central (domus romana).

- A l’exterior es poden distingir tres pisos, separats, per balaustrades o - A l’exterior es poden distingir tres pisos, separats, per balaustrades o cornises, i amb tractament del parament diferenciat en cada un d’ells, cornises, i amb tractament del parament diferenciat en cada un d’ells, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic al pis l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic al pis inferior, i el més suau als superiors. inferior, i el més suau als superiors.

-Les portes i finestres són cobertes per arcs de mig punt, constituïts -Les portes i finestres són cobertes per arcs de mig punt, constituïts amb dovelles encoixinades. Les finestres porten frontó.amb dovelles encoixinades. Les finestres porten frontó.

- L’absència d’elements verticals, en l’articulació del mur, dóna un - L’absència d’elements verticals, en l’articulació del mur, dóna un acusada sensació d’horitzontalitat, i una aparença de gran volum.acusada sensació d’horitzontalitat, i una aparença de gran volum.

-Va ser construït per a activitats comercials, religioses i socials (no era -Va ser construït per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau residencial).sols un Palau residencial).

Brunelleschi.Brunelleschi. Palau PittiPalau Pitti - - A les fotos de detall, es pot apreciar el volum dels A les fotos de detall, es pot apreciar el volum dels carreus, de l’encoixinat rústic, i de les falses dovelles de carreus, de l’encoixinat rústic, i de les falses dovelles de l’arc.l’arc.- L’encoixinat del mur es va fent més pla a mesura que - L’encoixinat del mur es va fent més pla a mesura que augmenta l’altura.augmenta l’altura.

Palau Pitti

- Es prescindeix de torres i de merlets.

- Tipologia que influirà en el Palazzo Medici-Ricardi de Michelozzo, en el Palazzo Strozzi de Benedetto da Maiano, i en el Palazzo Rucellai d’Alberti.

Palau PittiPalau PittiEl gran pati interior és posterior (del Cinquecento), El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Bartolomeo Ammannati (1511-1592), un realitzat per Bartolomeo Ammannati (1511-1592), un

deixeble de Miquel Àngel.deixeble de Miquel Àngel.

Era, originàriment, la residència de Lucca Pitti, banquer florenti. Va ser comprat pels Mèdici en 1549 (residència oficial dels Grans Ducs de Toscana). Al segle XIX va ser base militar de Napoleó. Després residència dels reis d’Itàlia. A principis del segle XX fou donat al poble italià per Victor Manuel III, i ara és un museu.

MICHELOZZO MICHELLOZZI (1396-MICHELOZZO MICHELLOZZI (1396-1472)1472)

Es va formar al costat de Brunelleschi.Es va formar al costat de Brunelleschi. Va treballar al Va treballar al

Convent de Sant Convent de Sant Marc de FlorènciaMarc de Florència, , afegint a l’església un afegint a l’església un àbsis poligonal, àbsis poligonal, perllongant la capella perllongant la capella major, o realitzant el major, o realitzant el ClaustreClaustre que es veu que es veu a la fotografia.a la fotografia.

Michelozzo.Michelozzo. Biblioteca del Convent de SantBiblioteca del Convent de Sant MarcMarc de Florència. de Florència.

Per a les columnes utilitza l’ordre jònic.Per a les columnes utilitza l’ordre jònic.

A l’església del A l’església del Convent de Sant Convent de Sant Marc, també va Marc, també va redistribuir els espais redistribuir els espais interiors de la nau, interiors de la nau, mitjançant l’elevació mitjançant l’elevació de dos trams murals.de dos trams murals.

I va construir la I va construir la BibliotecaBiblioteca dels dels frares dominics.frares dominics.

Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)

Michelozzo.Michelozzo. Palau Medici- Riccardi.Palau Medici- Riccardi.

Les seves façanes recalquen un bloc cúbic, i s’organitzen Les seves façanes recalquen un bloc cúbic, i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de fortalesa, pel seu tancat volum geomètric d’aspecte de fortalesa, pel seu tancat volum geomètric (malgrat tenir les finestres obertes a la façana), està (malgrat tenir les finestres obertes a la façana), està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre defensiva.perdut l’alta torre defensiva.

Michelozzo. Michelozzo. Palau Medici-RiccardiPalau Medici-Riccardi de Florència de Florència. .

Es veuen els tres pisos.Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint, L’encoixinat va disminuint, progressivament, des de la planta baixa molt progressivament, des de la planta baixa molt rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.

Michelozzo. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi. Palau Medici-Riccardi. Pati interior porticat.Pati interior porticat.

Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (pati)

Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)

Michelozzo. Michelozzo. Pati del Palau Vecchio Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). (Palau Vell).

Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.passadissos i relleus a les columnes.

MichelozzoMichelozzo A les columnes del pati porticat delA les columnes del pati porticat del Palau Palau

VecchioVecchio hi apareixen hi apareixen grotescsgrotescs, decoració a , decoració a candeliericandelieri, , columnetes abalustradescolumnetes abalustrades, , garlandesgarlandes, ,

festonsfestons, , corones i orles de llorercorones i orles de llorer, tots els elements , tots els elements típics ornamentals del Renaixement.típics ornamentals del Renaixement.

ArquitecturaArquitectura Leon Battista Leon Battista AlbertiAlberti

Temple Malatestià o Església Temple Malatestià o Església de Sant Francesco de Rímini de Sant Francesco de Rímini (1450-1468).(1450-1468).

Església de Sant Andreu de Església de Sant Andreu de Màntua (1470).Màntua (1470).

Façana de Santa Maria Façana de Santa Maria Novella de Florència Novella de Florència (finalitzada 1470).(finalitzada 1470).

Palazzo Rucellai (1446-1451)Palazzo Rucellai (1446-1451)

LEON BATTISTA ALBERTI (Génova, 1404 - Roma, 1472)LEON BATTISTA ALBERTI (Génova, 1404 - Roma, 1472) •Arquitecte, teòric d’art i escriptor italià.

•Va realitzar estudis en Pàdua i en Bolònia. I treballà en Roma, Rímini, Màntua i Florència.

•La seva obra arquitectònica es caracteritza per una referència precisa a l’arquitectura romana clàssica (va començar a fer feina a partir del 40 anys).

•Com a teòric, fou el primer tractadista del Quattrocento. Arquetip de l’home del Renaixement, fusionant teoria i pràctica, i va intentar dominar quasi totes les àrees del saber, perquè considerava que eren manifestacions d’una sola veritat. Va ser un notable arquitecte encara que, a diferència de Brunelleschi i de Michelozzo, no va intervenir directament en la direcció de les obres, sinó que va ser el responsable de l’elaboració dels projectes.

•Els seus escrits exerciren una gran influència: «Tractat de la pintura» (1435), «Tractat de l’arquitectura (“De Re Aedificatoria”, basat en l’obra de Vitruvi) » (1450-1472), en deu volums, i «Tractat de l’escultura» (1464), la seva obra principal.

TEMPLE MALATESTIÀ, Rímini (1450-TEMPLE MALATESTIÀ, Rímini (1450-1468)1468)

-Transformació de l’església de Sant Francesco en Rímini, en un temple- mausoleu per a Segismundo Malatesta.

- Presenta tipologia amb elements clàssics: L’arc triomfal per a la façana, els aqüeductes com a solució al lateral, és a dir, una successió de petites arcades, columnes adossades i frontó.

- És una mostra del coneixement i l’ús dels esquemes arquitectònics romans.

AlbertiAlberti. . San Francesco de RíminiSan Francesco de Rímini (TEMPLE (TEMPLE MALATESTIÀ). MALATESTIÀ).

Interior. Coberta de fusta a dues vessants, Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el mur capelles laterals com excavades en el mur

((capelles fornículescapelles fornícules), que serviran de diferents ), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la panteons o sepulcres per als membres de la

família Malatesta.família Malatesta.

AlbertiAlberti.. Temple Malatestià (1450) de RíminiTemple Malatestià (1450) de Rímini. .

Església i panteó de la família Església i panteó de la família MalatestaMalatesta. . Façana inspirada en l’arc de Constantí de Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Entén la bellesa com Roma. Entén la bellesa com “eurítmia”, “eurítmia”,

harmonia entre les partsharmonia entre les parts i el conjunt, i com i el conjunt, i com equilibriequilibri, manifestat per la , manifestat per la simetria.simetria.

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU

(Màntua) 1404-1472Leon Battista Alberti

- El mateix tipus de façana del Temple Malatestià o Sant Francesco, la va perfeccionar a Santa Maria Novella de Florència, i a l’església de Sant Andreu de Màntua (1470).

- Pot ser, Sant Andreu sigui l’exemple de temple més acabat de l’arquitectura renaixentista de la segona meitat del Quattrocento.

- Obra arquitectònica construïda per FANCELLI sobre un projecte d’ALBERTI, una vegada mort aquest en 1472.

- Alberti s’inspira en un model etrusc que pren de Vitruvi.

- Aixecada per reemplaçar una capella anterior d’un monestir benedictí, on es venerava una relíquia: Els Vasos Sagrats de la sang de Crist (molt venerats durant el Renaixement, avui dia es mostren als creients en el santuari, tan sols el Divendres Sant i després es treuen en procesó).

- Els treballs es perllongaren durant els segles següents (328 anys) : del segle XVI és la zona del transsepte (no projectat per Alberti com tampoc, possiblement, la cúpula), i del segle XVII la cúpula, que és obra de Filippo JUVARA.

- El projecte d’Alberti es va alterar en el temps, però encara avui és considerada una de les obres més completes d’Alberti.

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU ESGLÉSIA DE SANT ANDREU

(Màntua, 1470)(Màntua, 1470) -Façana en forma d’arc triomfal d’una sola obertura (com el de Tito), i coronada per un frontó, i a sobre una estructura voltada.

- Arc flanquejat per grans pilastres corínties.

- Tipologia de l’arc de triomf com la de la pronaos d’un temple clàssic, Alberti crea un gegantesc ordre de pilastres que s’aixequen per suportar un frontó triangular.

Façana projectada per Alberti Façana executada

- L’interespai central dobla en amplada els laterals i, mentre l’altura d’aquestos es divideix en tres pisos amb obertures menors que la central, l’espai central es resol amb un profund atri, cobert per una volta de cassetons.

- Façana d’esquema tripartit, inspirada en els arcs de triomf i en els frontons Façana d’esquema tripartit, inspirada en els arcs de triomf i en els frontons dels temples clàssics.dels temples clàssics.

AlbertiAlberti. . Església de Sant Andreu deEsglésia de Sant Andreu de Màntua (1470)Màntua (1470). .

- - Planta longitudinal de creu llatina, d’una sola nau amb volta de canó, Planta longitudinal de creu llatina, d’una sola nau amb volta de canó, amb transsepte i amb capelles rectangulars entre els contraforts (recorda amb transsepte i amb capelles rectangulars entre els contraforts (recorda la mateixa composició formal que té la Basílica de Magenci i Constantí, la mateixa composició formal que té la Basílica de Magenci i Constantí, prop del fòrum romà). prop del fòrum romà).

- Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses - Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament. sincrònicament.

Leon Battista Alberti. Sant Andreu. 1404-1472. Màntua (planta)

- Alberti, probablement, la va projectar artessonada, semblant a la de l’entrada, - Alberti, probablement, la va projectar artessonada, semblant a la de l’entrada, però la falta de doblers va fer que els cassetones fossin merament pintats. però la falta de doblers va fer que els cassetones fossin merament pintats.

Leon Battista Alberti. Sant Andreu. 1404-1472.

Màntua (nau central)

- Es sobrevalora la nau central, que rep en Es sobrevalora la nau central, que rep en el seu creuer el pes imponent de la cúpula el seu creuer el pes imponent de la cúpula (posterior, de Filippo Juvara). (posterior, de Filippo Juvara).

- Nau central coberta per una volta de canó Nau central coberta per una volta de canó amb cassetons sobre un mur ordenat i amb cassetons sobre un mur ordenat i modulat per pilastres. modulat per pilastres.

- És la primera vegada, des de l’Antiguitat, És la primera vegada, des de l’Antiguitat, que s’empra de forma tan monumental la que s’empra de forma tan monumental la volta de canó, segurament modelada sobre volta de canó, segurament modelada sobre la de Magenci.la de Magenci.

Vista general de l’interior amb capelles rectangulars entre els contraforts

Leon Battista Alberti. Sant Andreu. 1404-1472. Màntua

Vista de les capelles laterals


- Una de les capelles alberga la tomba del pintor Andrea Mantegna, amb un figura de bronze seva, feta per Gianmarco Cavalli.

Vista exterior del conjunt


- Alberti volia que la façana i l’altura interior guardessin correspondència, motiu de la seva elecció de l’arc triomfal per a la façana.

- La façana s’inscriu en un quadrat, i totes les mides de la nau, tant en la planta com en el alçat, tenen un precís mòdul mètric.

- Presenta harmonia entre les parts i el conjunt que les integra, fins i tot, Alberti va estudiar la perfecta integración de la façana en l’entorn urbà en que s’insereix.

LEON BATTISTA ALBERTILEON BATTISTA ALBERTI Per ell l’arquitectura és una activitat Per ell l’arquitectura és una activitat

cívica que té la seva raó de ser en la cívica que té la seva raó de ser en la utilitat pràctica i en la bellesa que utilitat pràctica i en la bellesa que proporciona als ciutadans.proporciona als ciutadans.

L’arquitecte és el dissenyador, el projectista; el L’arquitecte és el dissenyador, el projectista; el constructor no és més que un executor constructor no és més que un executor instrumental d’aquell.instrumental d’aquell.

Ús de la premisa antropomètrica: la mesura de Ús de la premisa antropomètrica: la mesura de l’home ha de generar la dels edificis.l’home ha de generar la dels edificis.

Amb l’església de Sant Andreu de Màntua va Amb l’església de Sant Andreu de Màntua va crear un model d’església renaixentista que crear un model d’església renaixentista que tingué una gran influència en l’arquitectura tingué una gran influència en l’arquitectura posterior.posterior.

FAÇANA DE SANTA MARIA FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, 1470) NOVELLA (Florència, 1470) Leon

Battista Alberti- El convent i basílica de Santa Maria Novella és un dels grans conjunts religiosos de Florència (Toscana). Per la seva història i, sobretot, per les obres d'art que encara conserva.

- Si Santa Croce és la gran església franciscana de Florència, aquesta és la dels dominics (és una de les seves primeres fundacions).

- Situada al centre, a la plaça de Santa Maria Novella, prop de l'estació ferroviària, del mateix nom.

FAÇANA DE FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA SANTA MARIA NOVELLA

(Florència, 1470)(Florència, 1470)Leon Battista Alberti

-La façana actual, una de les més destacades de la ciutat, és el resultat de diverses intervencions portades a terme en èpoques diferents.

- La primera d'aquestes intervencions, del 1350, fou la que va finançar Turino Baldese, que va consistir en la part inferior, i que comprèn els sis nínxols amb sarcòfags (gòtic) de les portes laterals i el parament de marbres blanc i verd fosc a quadres, fins arribar a la cornisa.

- El 1367 es va obrir l'òcul central (gòtic).

-El nínxols continuen al llarg de la paret oriental externa de l’església i envoltant el recinte del cementiri, en un d’ells està enterrat DOMENICO GUIRLANDAIO.

- Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar la façana, i va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista LEON BATTISTA ALBERTI (1404-1472), que va fer aquí una de les seves obres més conegudes, i que es va aixecar entre el 1458 i 1478.

FAÇANA DE FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA SANTA MARIA NOVELLA

(Florència, 1470)(Florència, 1470)Leon Battista Alberti

- Alberti va dissenyar el portal central; la banda amb quadrats de marbre, blanc i verd, sobre la decoració de cent anys abans; un cos central que amaga la nau principal i que conté l'òcul; un frontó triangular que remata el conjunt; i les volutes dels costats, una invenció que després s'estendria a tot arreu. La façana té una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470.

- Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.

- A la lluneta del portal central hi ha un fresc amb la Nativitat, de l'escola de Sandro Botticelli.

FAÇANAFAÇANADE SANTA DE SANTA

MARIA MARIA NOVELLA NOVELLA (Florència(Florència

)) - Era una església gòtica, a la que li faltava la façana, i va ser tot un repte casar l’element gòtic (la rosassa) i el renaixentista, donant-li ritme amb arcs i columnes. Alberti va saber armonitzar els elements dels dos estils.- El pis superior és d’ornamentació més simple, a base de quadrats. Unes grans volutes s’usen per a fer la transició del primer al segon pis, per salvar la distància entre la nau central i les laterals i, també, per a tapar la teulada.

Nau central de l’església, d’estil gòtic

.

La intervenció d'Alberti, a la façana

Detall de l’arc de mig punt central

FAÇANA DE

SANTA MARIA

NOVELLA (Florència, finalitzada per Alberti

1470)

Té dos cossos, dividits per un entaulament, que sembla ja existia quan Alberti se’n va fer càrrec.

Leon Battista ALBERTILeon Battista ALBERTI (1404-1472) (1404-1472) Façana de Santa Maria Novella de Florència (1470)Façana de Santa Maria Novella de Florència (1470)

Els seus edificis solen tenir un caràcter funcional, grandiós i urbanístic. Els seus edificis solen tenir un caràcter funcional, grandiós i urbanístic.

Presta gran interés a l’obra com expressió de proporcions matemàtiques.Presta gran interés a l’obra com expressió de proporcions matemàtiques.

El seu mòdul és el quadrat. El cos El seu mòdul és el quadrat. El cos principal es composa de dos principal es composa de dos quadrats, el costat del petit és la quadrats, el costat del petit és la meitat del general.meitat del general.

El cos superior s’uneix a l’inferior El cos superior s’uneix a l’inferior mitjançant mitjançant volutesvolutes laterals, creant laterals, creant una tipologia que es repetirà durant una tipologia que es repetirà durant el manierisme i el barroc. el manierisme i el barroc.

Les plaques i bandes de marbre, de Les plaques i bandes de marbre, de dos colors, tenen la funció de dos colors, tenen la funció de subdividir i organitzar el mur i, a la subdividir i organitzar el mur i, a la vegada, de donar sensació d’altura, vegada, de donar sensació d’altura, gràcies a les volutes.gràcies a les volutes.

Incustracions bicolors inspirades en Incustracions bicolors inspirades en el romànic florentí (Església de Sant el romànic florentí (Església de Sant Miniato al Monte).Miniato al Monte).

Podem veure la intenció de resaltar la portada per la colocació de nombrosos elements decoratius:

1.- PILASTRES que donen estètica i proporció a l’espai ocupat pel portó.

2.- L’ARC de MIG PUNT: dóna estabilitat, harmonia i bellesa.

3.- Les MOTLLURES de color marró obscur, amb formes irregulars envoltant el portó, que contrasten amb les altres formes.

4.- Col·locar al final dues grans PILASTRES de marbre verd i amb CAPITELL CORINTI, que enquadra tot el conjunt decoratiu del portó.

5.- Diversos ARCS APUNTATS, a prop de la base de la façana, ornamentats amb marbre blanc i vermell, alternadament. Si no existissin, seria un bloc gegantesc de marbre; aquestos recursos confereixen proporció, a la vegada que humanitzen la façana.

6.- En la cúspide hi ha una creu llatina amb el nucli fet de ferro i recobert d’or pur.

7.- La utilització de MOLTES FORMES GEOMÈTRIQUES (els quadrats entre les pilastres de la part superior, els cercles de les volutes i el rosetó) dóna ELEGÀNCIA, PROPORCIÓ i HARMONIA.

L’església conté nombroses obres d’Art:

El fresc de la Trinità de Massaccio

La Majesta Rucellai (1285), de Duccio di Buoninsegna (1255-1318). Inicialment era a la Capella Bardi, el 1591 es va traslladar aquí, i el 1937 es va treure per exposar-la, i després va passar als Oficis.

Obres de Benedetto da Maiano, Domenico Girlandaio, l'altar conserva un Crist de Brunelleschi, el políptic del Lliurament de les claus a sant Pere obra d’Orcagna, així com la sala capitular o capella dels espanyols amb frescs d’Andrea de Boniauto, i una escultura funerària de bronze de Lorenzo Ghiberti.

La creu de Giotto di Bondone

La trona projectada per Brunellischi

Lliurament de les claus a sant Pere

LEON BATTISTA LEON BATTISTA ALBERTIALBERTI

PALAU RUCELLAI

-Situat a Florència, segueix l’esquema fixat pel Pitti, és a dir, la tradició toscana en l’ordenació de la façana i l’estructura de palaus urbans (disposició entorn a un pati central com la domus romana), però introdueix unes pilastres, inserides entre les finestres, per a rompre la uniformitat del de Brunelleschi (aquí rau la novetat).

- Rescata, així, la concepció, típicament romana, de complementarietat entre els elementes arquitravats i els elements adovellats.

PALAU RUCELLAI Florència (1446-1451)PALAU RUCELLAI Florència (1446-1451)

Alberti fixa el model del palau en el seu ordenament exterior: a la successió vertical dels distints ordres clàssics superposats (a l’estil romà), contraposa la horitzontalitat dels entaulaments. Les pilastres que sobresurten poc, l’encoixinat del mur (menys rústic) i l’ús del sòcol d’opus reticulatum, són altres elements que caracteritzen, en la seva arquitectura, una restauració de les formes de l’Antiguitat.

Leon Battista Leon Battista ALBERTIALBERTI (1403-1472) (1403-1472)Palau Rucellai Palau Rucellai (1446-1451)(1446-1451)

La façana està dividida en tres pisos per La façana està dividida en tres pisos per tres entaulaments. Sense torres ni tres entaulaments. Sense torres ni merlets.merlets.

Cada planta té unes pilastres clàssiques Cada planta té unes pilastres clàssiques diferents, esquema heredat del diferents, esquema heredat del Colosseu Flavi romà: toscà, a la planta Colosseu Flavi romà: toscà, a la planta baixa; compost al primer pis, i corinti en baixa; compost al primer pis, i corinti en el darrer. Aquesta superposició d’ordres el darrer. Aquesta superposició d’ordres esdevindrà un dels motius d’articulació esdevindrà un dels motius d’articulació mural més habituals a l’arquitectura dels mural més habituals a l’arquitectura dels palaus romans del Cinquecento.palaus romans del Cinquecento.

A diferència de l’Antiguitat romana, les A diferència de l’Antiguitat romana, les pilastres del pis inferior s’alcen sobre un pilastres del pis inferior s’alcen sobre un sòcol d’opus reticulatum, i l’encoixinat és sòcol d’opus reticulatum, i l’encoixinat és més pla i més mesurat que l’agressiu més pla i més mesurat que l’agressiu encoixinat rústic dels palaus Pitti, encoixinat rústic dels palaus Pitti, Medici-Riccardi o Strozzi.Medici-Riccardi o Strozzi.

Encoixinat més pla i més mesurat que l’agressiu encoixinat rústic dels Encoixinat més pla i més mesurat que l’agressiu encoixinat rústic dels palaus Pitti, Medici-Riccardi o Strozzi.palaus Pitti, Medici-Riccardi o Strozzi.

Leon Battista Leon Battista ALBERTIALBERTI (1403-1472) (1403-1472)Palau Rucellai Palau Rucellai (1446-1451)(1446-1451)

També apareixen finestres També apareixen finestres geminades (bífores), geminades (bífores), separades per una columna separades per una columna amb un òcul, i adovellades amb un òcul, i adovellades amb un arc major de mig amb un arc major de mig punt, que emmarca els tres punt, que emmarca els tres anells del frontó anells del frontó semicircular.semicircular.

Sobre les dovelles de l’arc Sobre les dovelles de l’arc l’escut dels Rucellai.l’escut dels Rucellai.

CONCLUSIÓ. Sobre la base tradicional del palau florentí, la façana albertiana introdueix tres novetats de gran interès:

1.- Articulació vertical a base de pilastres.2.- Superposició d’ordres en els pisos.3.- Importància decorativa dels paraments.

PERÒ SOBRETOT: PROPORCIONALITAT, magnitud compensada de la verticalitat i l’horitzontalitat, alçada i amplada acordes i concordants. En definitiva, UNA COMBINACIÓ DE BELLESA I ORNAMENT ADMIRABLE.

Benedetto da MaianoBenedetto da Maiano. . Palau Strozzi. Palau Strozzi.

Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i gradació del volum de l’encoixinat.gradació del volum de l’encoixinat.

Benedetto da MaianoBenedetto da Maiano.- .- Tres detalls delTres detalls del Palau Palau Strozzi,Strozzi, on veim les finestres geminades i la on veim les finestres geminades i la

gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.

•Façanes comparades dels PalausFaçanes comparades dels Palaus

* * Medici- Riccardi (de Medici- Riccardi (de MichelozzoMichelozzo).).

* Rucellai (de * Rucellai (de Leon Battista AlbertiLeon Battista Alberti).).

* Strozzi (de * Strozzi (de Benedetto da MaianoBenedetto da Maiano).).

OrcagnaOrcagnaLoggiaLoggia de la Piaza de lade la Piaza de la SignoriaSignoria

de Florència.de Florència.

Arquitectura del Quattrocento Arquitectura del Quattrocento italià distinta de la de Florènciaitalià distinta de la de Florència

LauranaLaurana. Palau d’Urbino. Palau d’Urbino. . Edificat per a Frederic de Edificat per a Frederic de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El

seu estil és bastant diferent al típic florentí. La façana seu estil és bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati

interior.interior.

Antonio AmadeoAntonio AmadeoCartoixa de PavíaCartoixa de Pavía

Projectes urbanístics. Els artistes italians del Projectes urbanístics. Els artistes italians del Renaixement dissenyen la ciutat ideal. Un Renaixement dissenyen la ciutat ideal. Un

exemple: exemple: La Sforzinda.La Sforzinda. Filarete (1400-1469) en el seu Filarete (1400-1469) en el seu Tractat Tractat

d’Arquitectura d’Arquitectura concebeix la ciutat dels concebeix la ciutat dels Sforza com un polígon estrellat de vuit Sforza com un polígon estrellat de vuit puntes dins una circumferència (ciutat puntes dins una circumferència (ciutat traçada mitjançant cercles i quadrats). traçada mitjançant cercles i quadrats).

En el centre, la plaça principal amb tots En el centre, la plaça principal amb tots els edificis de serveis públics principals els edificis de serveis públics principals (Catedral, Palau Comunal, i mercat), i (Catedral, Palau Comunal, i mercat), i des d’ella arranquen 16 carrers radials, des d’ella arranquen 16 carrers radials, un d’ells amb funció d’aqüeducte. un d’ells amb funció d’aqüeducte.

A la meitat de cada carrer es troben A la meitat de cada carrer es troben places més petites amb palaus, places més petites amb palaus, esglésies, botigues… esglésies, botigues…

Una via anul·lar connecta els setze Una via anul·lar connecta els setze carrers, que irradien del centre cap a carrers, que irradien del centre cap a cada una de les portes de la ciutat. cada una de les portes de la ciutat.

- Sforzinda va ser la ciutat dissenyada per Antonio Averlino, anomenat Filarete, al seu “Trattato di Architettura”, un projecte que mai no es va realitzar.

-Totes les portes tendrien un lleuger pendent per facilitar el desguàs.

- El sistema defensiu que l’envoltaria li proporcionaria una millor protecció davant dels nous avenços bèl·lics.

Mai es va realitzar una ciutat sencera reinaxentista, les seves realitzacions

urbanístiques es limitaven al remodelatge de barris, mitjançant la construcció de places que

articulaven el seu entorn.

Art del Renaixement

ESCULTURAQUATTROCENTO…

arquitectura quattrocento

Education