ARRIBEM A LA CASA A TREVÉS DELS MILLORS ESPAIS?

INDEX

0. Abstract

1. Introducció

2. Bloc 1

2.1 Fotografies estat actual

2.2 Breu descripció

2.3 Plànol acotat de l’estat actual

2.4 Plànol acotat amb les mides optimes

3. Bloc 2

3.1 Fotografies estat actual

3.2 Breu descripció

3.3 Plànol acotat de l’estat actual

3.4 Plànol acotat amb les mides optimes

4. Bloc 3

4.1 Fotografies estat actual

4.2 Breu descripció

4.3 Plànol acotat de l’estat actual

4.4 Plànol acotat amb les mides optimes

5. Bloc 4

5.1 Fotografies estat actual

5.2 Breu descripció

5.3 Plànol acotat de l’estat actual

5.4 Plànol acotat amb les mides optimes

6. Conclusions

0. Abstract

En aquesta tesis s’analitzen quatre blocs de pisos en concret on els vestíbuls i

els replans tenen unes mides i formes determinades, però que no acostumen a

ser les dimensions més còmodes o generoses possibles. Per aquest mateix motiu

proposo unes proporcions més optimes que si es duguessin a terme millorarien

aquests espais de transició.

En esta tesis se analizan cuatro bloques de pisos en concreto donde los

vestíbulos y los rellanos tienen unas medidas y formas determinadas, pero que

no suelen ser las dimensiones más cómodos o generosas posibles. Por este

mismo motivo propongo unas proporciones más óptimas que de llevarse a

cabo mejorarían estos espacios de transición.

In this thesis, four blocks of floors are analyzed in particular where the halls and

landings have certain dimensions and forms, but which are not usually the most

comfortable or generous dimensions possible. For this same reason I propose

more optimal proportions that if they were carried out would improve these

spaces of transition.

1. Introducció

He triat aquest quatre blocs de pisos amb la intenció de poder comparar com

es construïa i pensava abans i com es fa actualment. Per tal d’aconseguir

aquesta comparació analitzo dos blocs més actuals construïts en l’ultima

dècada i el altres dos de construcció als anys vuitanta.

Aquest treball no pretén proposar unes reformes en els espais estudiats, sinó

imaginar casos hipotètics on l’arquitectura es regís per la intuïció i la comoditat

enlloc de per normatives i els preus del m2 de l’habitatge.

2. Bloc 1

2.1 Fotografies

2.2 Breu descripció

Degut a que la normativa en l’any de construcció no requeria fer els espais

adaptables per a minusvàlues, en el primer contacte amb l’edifici ja ens

trobem amb dificultats per accedir amb qualsevol objecte amb rodes.

Un cop dins del vestíbul trobem més barreres arquitectòniques que divideixen

l’espai en dos, dificulten l’accés i fan que l’espai sembli més petit.

Les escales queden amagades darrera del ascensor i comparteixen un reduït

espai d’espera.

2.3 Plànol de l’estat actual

2.4 Plànol amb els espais òptims

3. Bloc 2

3.1 Fotografies

3.2 Breu descripció

Aquest bloc és de la mateixa època de construcció que l’anterior, per tant

també trobem espais no adaptats. A pesar d’això com el vestíbul es gran han

pogut adaptar una rampa (que no compleix el pendent).

El fet de retirar l’ascensor o avançar l’escala fa que l’espai sembli més petit del

que podria creant unes estrangulacions en l’espai poc còmodes.

3.3 Plànol de l’estat actual

3.4 Plànol amb els espais òptims

4. Bloc 3

4.1 Fotografies

4.2 Breu descripció

Aquest edifici de construcció nova consta d’un ampli vestíbul amb espai

suficient per efectuar maniobres amb bicicleta, cotxets, cadires o carros. A

pesar d’això l’ascensor en planta baixa s’ubica a un extrem fet que dificulta la

circulació en aquella zona.

En les plantes superiors el nucli vertical queda situat al mig deixant dos

accessos als habitatges a cada banda. L’espai entre l’ascensor i la paret de

davant és el mínim exigit per la normativa.

4.3 Plànol de l’estat actual

4.4 Plànol amb els espais òptims

5. Bloc 4

5.1 Fotografies

5.2 Breu descripció

Aquest últim exemple és el més actual de tots. L’accés a l’edifici es fa d’es

d’una zona porxada i amb el terra a la mateixa cota que el carrer. El vestíbul

és molt ampli i ubica el nucli vertical de manera que des de l’exterior no es

veu. Aquest esta enfrontant l’escala amb l’ascensor. La col·locació aprofita

l’estrenyiment del corredor interior que fa que l’espai quedi més comprimit.

Suposo que per tal d’aprofitar i fer el pisos lo màxim grans possibles el passadís

queda reduït a 1m.

Al ser un edifici que conte vuit habitatges per planta el passadís s’allarga més

de lo habitual.

5.3 Plànol de l’estat actual

5.4 Plànol amb els espais òptims

6. Conclusions

Amb aquest treball he reafirmat el pensament actual de lo realment necessari

que és per a pares i mares amb cotxets, persones amb minusvàlues, bicicletes,

gent gran, etc, que els espais d’accés a els habitatges estiguin lo millor

endreçat, adaptats i amb les mides optimes pertinents, i no les mínimes.

Gracies a haver analitzat blocs més antics i més nous he arribat a dues

conclusions clares; la primera és que antigament els arquitectes estaven molt

menys conscienciat de cara a l’adaptabilitat dels llocs col·lectius dins dels

blocs d’habitatges, i la segona és que a dia d’avui aquesta conscienciació es

molt més alta, però no es construeix pensant només en fer un espai agradable

amb mides optimes, sinó que es donen les mides justes que marca la normativa

i s’aprofiten al màxim els m2 de sòl d’habitatge per apujar al màxim els preus.

Algun habitatge més antic dota d’espai suficient per poder fer reformes i

millorar els espais, però d’altres seria molt complicat canviar-los. Als habitatges

més nous s’opta per passadissos llargs i vestíbuls molt més amples, que a pesar

de tot encara tenen alguns “retranquejos” pels quartos de comptadors, etc.

Espero de cara a un futur poder analitzar o construir un edifici d’habitatges on

els espais comuns no es vegin restringits per lleis i pugin ser totalment

agradables per a la gent que els habita.

Belén Parejo Navarro

Jordi Oliveras Samitier

L’ habitatge col·lectiu: antecedents, realitzacions actuals i alternatives