Construcció d’esglésies de planta en forma de creu.Ús de voltes de canó i aresta

Ús d’arc de ferradura (més tard, adoptat per àrabs).Escassetat d’obertures.

*Pel que fa l’ornamentació, són importants les corones votives i els lampadaris que es penjaven dels sostres de les esglésies.

Resultat de la relació entre comunitats cristianes i cultura àrab.

Arc de ferradura, més tancat que el visigotic.

Dimensions de les esglésies, reduïdes.

Parets gruixudes, fetes amb tota mena de materials.

Va aparèixer a Europa occidental al segle X. Es caracteritza per ser eminentment religiós.

Arquitectura: formes simples, sobrietat en la decoració, preocupació per simetria i proporcions segons l’espiritualitat pròpia de l’època: austeritat i recolliment.Escultura: escultures de fusta, representaven marededéus, crucifixions i davallaments a l’interior d’esglésies i monestirs. A l’exterior, es decoraven els pòrtics o capitells de pedra amb motius bíblics i simbòlics.

Pintura: influència d’art bizantí, ús de la técnica del fresc, poc domini de perspectiva, ús de colors plans, preséncia d’imatges hieràtiques, i abséncia de paisatges.