Lart clssic: Grcia

Urbanisme i arquitectura Escultura

Mapa de la civilitzaci hellnica

Marc geogrfic i cultural; pennsula de ltica (Atenes), la pennsula del Pelopons (Corint i Esparta), la costa occidental dsia Menor (Milet) i les illes del mar Egeu. Tamb els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud dItlia i Siclia (Magna Grcia), i el litoral mediterrani de les actuals Frana (Masslia) i Catalunya (Empries).

Desprs de lart de les civilitzacions cretenca i mecnica, lart grec es divideix en tres etapes:Arcaica(S.VII-475 aC)Es fixen els estils arquitectnics i sinicia levoluci artstica grega.Clssica(475-323 aC)Entre la fi de les guerres mdiques i la mort dAlexandre.Moment de mxima esplendor artstica grega.Hellenstica(323-31 a C)Grcia exporta el seu art als regnes orientals formats desprs de la mort dAlexandre i fins que s conquerida per Roma.

Tota la cultura i art doccident han estat marcats pel llegat clssic, que s la base ms slida de la civilitzaci occidental.

Conceptes com home, natura, ra, harmonia i bellesa, pilars de lart grec, han estat presents en levoluci de lart europeu al llarg de tota la histria.

Sntesi de les caracterstiques de lart grec s la frase de Protgores: Lhome s la mesura de totes les coses.

Urbanisme: La construcci de la democrcia

Tres factors van condicionant lurbanisme grec:

Carcter independent de les polis

La topografia muntanyosa del terreny

La introducci de la democrcia a Atenes

Acrpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.gora o plaa pblica: celebracions, assemblees pbliques, transaccions mercantils o administraci de justcia.

Hipdam de Milet project la reconstrucci de la seva ciutat el 475 aC. La ciutat tenia un traat ortogonal de carrers rectilinis que es creuaven en angles rectes. Es volia integrar poltica, urbanisme i geometria en una societat igualitria. Va servir de model a ciutats posteriors.

Aquest espai al servei del ciutad tenia en compte lescala, les dimensions, la perspectiva, la funcionalitat dels edificis i la seva relaci amb lespai que els envoltava. Tot plegat significa que lurbanisme va nixer a la Grcia clssica.

Caracterstiques de larquitectura grega:

Arquitravada: estructura dels edificis basada noms en lnies horitzontals i verticals.

Cerca lharmonia visual.

Feta a mesura de lsser hum. Rebutja la monumentalitat.

Dna forma artstica a lexterior dels edificis i els classifica en ordres.

Materials ms usats sn pedra i marbre.

Tipologia: temples, teatres, gores, gimnasos i estadis

Lordre arquitectnic sorgeix de la necessitat de fixar una relaci entre cada una de les parts de ledifici. En lpoca clssica grega lordre fixava la relaci entre lelement que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.

EntaulamentPart superior d'una construcci que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau.

ColumnaElement arquitectnic de suport, generalment de secci circular.Consta de tres elements: base (menys el dric), fust i capitell

BaseElement esglaonat que eleva el temple del terraDocumentalFront
Element triangular a la part alta del temple

Ordres arquitectnics: Dric, Jnic i Corinti

frontentaulamentcolumnaestilbatesterebat

Parts de lordre dric

estereobatfustestries daresta vivaarquitrau

capitellcolumnaentaulament

fris (trglif i mtopes)timp

front

cornisa

estilobat

Els tres ordres grecs

Documental

Arquitectura religiosa

El temple servia per guardar la imatge de la divinitat. Primer eren de fusta, fins al s. VII aC que es comenaren a fer de pedra.

La forma ms comuna deriva del mgaron micnic, estructura rectangular dividida en 3 espais:

Pronaos, entrada que precedeix laccs al lloc sagrat.

Naos o cel.la, espai sagrat amb la imatge de la divinitat.

c) Opistdom, cambra posterior on a vegades es guardava el tresor del temple.

pronaosopistdomnao o cella

Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis ivuit).Generalment als costats laterals, elnombre de columnes era igual al doble ms una del nombre de lafaana.perpterteulada a dos vessants

hexstil

tetrstil

octstil

dstil

Temple grec

Sunion

Hi ha un nom per cada temple segons la mida i la forma que tinguin.

Arquitectura civil

Ledifici ms significatiu s el teatre, on representaven tragdies i comdies. El dEpidaure s el ms ben conservat i el ms gran.

Es construen aprofitant el desnivell duna muntanya, on es disposaven les grades o cvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia lescena, on es feia la representaci i lorquestra, al centre, pel cor.

CveaOrquestra

ProsceniEscena

Escultura: un ideal de bellesa

Els materials bsics de lescultura sn el bronze i el marbre. Tamb sutilitzaren altres pedres, fusta, or i marfil.

La tipologia s bsicament de dos tipus:

El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i altars.

Lexempta, reflex del cnon de bellesa hellnic amb la proporci, lequilibri, la simetria, el moviment, lexpressivitat, el volum...

El tema central sempre s la figura humana, motiu principal destudi i reflexi de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents dus i deesses, herois i herones de la mitologia clssica, els atletes, considerats model de bellesa fsica i espiritual.

La policromia fou una altra caracterstica, que sha perdut amb el temps.

En resum, les caracterstiques generals de lescultura grega sn:

-El cos hum ns el motiu principal-Lideal de bellesa humana es basa en la proporci i lequilibri-Semblana amb el natural, per no retrat, s ideal dhome (cnon)-Policromia (perduda amb el temps)-Materials ms usats: marbre, pedra i bronze-Tipologia: escultures exemptes i relleus

Perode geomtric

Primeres manifestacions escultriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren petites figures de carcter religis o votiu, de marfil, terracota o cera, base per a les de metall. Tamb nhi havia de fusta (xanon), fetes per Ddal segons la mitologia, no en queden restes.

Lefkandi centaurPxide

Escultura monumental

Frontalitat i rigidesa

Cama avanadaBraos enganxats al cos

Msculs esquemtics

Somriure arcaic

Ulls ametllatsPolicromaInfluncia egpcia

Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Prxim Orient en produ laparici de lescultura monumental, que evolucion a partir de l'estaturia egpcia. En aquesta evoluci es distingeixen les tres grans etapes en que tradicionalment es divideix lart grec:Perode arcaic(S. VII-VI a C)

Perode clssic
(S. V-IV a C)

Proporci (Policlet) cnon

Escultura equilibrada en l'expressi. (Fidies)T dinamisme. Moviment (Mir)

Flexibilitat anatmica. ContrappostoEvita la simetria Perd frontalitatTransparncia als vestits de dones, els homes nus.El material segueix sent marbre o bronze

Naturalisme Braos separats del cos.

S. IV aC. Major expressivitat (ms atenci als sentiments i les emocions, ms suavitat, individualisme...)

Perode hellenstic (323 aC 31 aC)

- Trenca amb la serenitat i lequilibri clssics. Teatralitat.Valora el phtos (intensitat extrema dels sentiments)

Ms moviment i dinamisme

Importncia al grups escultrics

Influncia de cultures asitiques, Grandiositat.

Temes anecdtics (Nen de lespina)

Busquen provocar sensacions immediates

Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tcnics.

Hist. de lArt-V.Vives

Hist. de lArt-V.Vives

Hist. de lArt-V.Vives

Art grec

Teatre d'EpidaureNike ptera ErectonArquitectura PartenHermes amb Dions infantEscultura Auriga de Delfos Guerrers de RiaceDiscbol DiadumenFris de les PanateneesPerode hellenstic

Escultura Laocoont i els seus fillsEl nen de l'espina Glata ferit

Arquitectura Altar de Zeus a PrgamPerode clssicPerode arcaic

Escultura Kouroi i korai

Cermica: el testimoni pictric

Conservades poques mostres de pintura, per compensat per les nombroses mostres de cermica pintada. Tres etapes en la seva evoluci:Estil geomtric(S.X-VIII a C).Formes micniques enriquides amb sanefes geomtriques dinmiques. A partir S VIII a C comena a aparixer la figura humana esquematitzada.poca arcaica (S.VII- V a C)Figura humana ms gran, detallisme. 2 fases:Figures negres sobre fons vermell (tica). Escenes mitolgiques dHomer.Figures vermelles sobre fons negre. Escenes ms quotidianes. Ms realisme i detallpoca clssica(S. V a C). Dominen figures vermelles sobre fons negre.Figura ocupa tot lespai. Ms complesitat, expressivitat...

Vas tic del 740 a C. Estil geomtric

Ulises i Polifem, 650 a C

El mosaic: una tcnica nova

Tcnica artstica per decorar terres i murs en mbits pblics i privats. Sestima que el mosaic grec aparegu a finals del segle V a C, i el mxim esplendor fou durant letapa hellenstica. Hi havia dos tipus de mosaic:

Mosaic de cdolsDe petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides de platges o rius secs.

Mosaic de tessel.les (opus tesselatum). Petites peces de pedra de diferents colors tallades amb ms o menys regularitat, les tessel.les. Va anar substituint el mosaic de cdols. Les pedres cada cop es van fer ms petites, sorgint el opus vermiculatum, sent utilitzades totes dues tcniques pels romans.

Mosaics de Pel.la, Macednia i dOlint